N煤mero 18路 Abril 2010 路 Arbeca
. Doble subvenci贸 pels Vilars . La Cooperativa de Cunsum . Artistes i artesans arbequins
Col路labora:
Opinió
la borrassa abril 2010
Índex
Coordinadora executiva Montse Fernández i Egea Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Imma Capell Alba Elías Ribera Berta Esqué i Moyà Santi Sans Mir Disseny portada: Jaume Nadal Col·laboradors Ramon Codony, Jesús Elies, Esmeralda Fusté, Jaume Nadal, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Marc Benet, Xavier Sans, Joan Ramon Abat, Giordano Marqués. Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número. La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra. La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants. Dipòsit legal: L-381-2004
I tu, què n’opines? El dia a dia Ona anem a raure... La Cooperativa de Consum, inici i fi De tu a tu Jo de gran vul ser bomber! Ho sabies? Els carrers i cases d’Arbeca En primera persona Ho diu el Sr. metge A little village in the world Un arbequí a Amsterdam La butaca “Dejame entrar” Artistes i artesans Nano El temps Zona verda El card marià A foc lent Macarrons a la crema de bolets i gambes Entreteniments El còmic
4 6 21 23 27 29 39 41 45 46 47 49 50 51 52
Telèfons d’interès Ajuntament d’Arbeca
973 160 008
Consultori mèdic Farmàcia d’Arbeca Cooperativa d’Arbeca Biblioteca d’Arbeca Escola Bressol Col·legi públic Albirka Casal d’Avis Parròquia CAP Borges Blanques H.U.Arnau de Vilanova Mossos d’Esquadra Borges Atenció Ciutadana Emergències Bombers Mossos
973 160 375 973 160 419 973 160 000 973 160 008 973 160 008 973 160 067 973 160 008 973 160 034 973 142 033 973 248 100 973 700 000 012 112 085 088
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Opinió
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Benvolguts els que estimeu el futbol Escric aquesta carta, que també faré arribar a la Federació, per explicar i denunciar els fets que es varen produir el diumenge 28 de març al camp del Gardeny, durant un partit de juvenils, i demanar que aquest equip sigui retirat de la competició perquè no és un digne representant del futbol base. Nosaltres com a pares i la nostra escola treballem per inculcar als nostres fills i futbolistes valors com l’esforç, la superació, el treball en equip, l’ètica... i no volem que el nostre treball es vegi truncat per uns actes tan antiesportius com els que van passar en l’esmentat partit. La sensació d’impotència dels jugadors del Gardeny es va transformar en actes de violència gratuïta, amb puntades de peu al cap, a l’esquena, a les cames, escopint a la cara fins i tot quan la pilota no estava en joc i aprofitant que l’àrbitre era lluny de la jugada, fent actes obsens contra el públic, quan celebraven un gol. Però no havent-n’hi prou amb això, en acabar el partit les agressions van continuar i els nostres jugadors van haver de ser atesos per les assistències mèdiques. La sensació de por que vam tenir durant i després del partit no es pot permetre en un camp de futbol. per això demano que es prenguin les mesures necessàries per excloure aquest equip de la competició, si no és així els nostres fills no aniran a jugar contra aquest equip. Els regalem els tres punts. Volem que les nostres samarretes s’embrutin amb la suor de l’esforç al camp i no amb sang de les agressions. Nota: Si cap pare, jugador o equip han patit com nosaltres jugant contra aquest equip, us demanem que feu arribar les vostres queixes a la Federació. Jo estimo el futbol. Mercè Palau Berengué
Aclariment: En el número anterior de la Borrassa es va anunciar que el guanyador del concurs d’engalanament de carrers va ser el carrer del Forn, quant el primer premi fou pel carrer Nou. En la noticia “Tres arbequins i una arbequina entre els estudiosos de les garrigues” acaba l’article sense fer esment del II Premi comarcal de joves investigadors de les Garrigues, on el Consell Comarcal incentiva la investigació donant el premi als més joves, on un arbequí va aconseguir el tercer premi amb un treball titulat “Buscant la LLum: arbres i arbustos d’Arbeca”, d’Albert Sumalla LLobera.
El Consell de Redacció de la Borrassa no accepta cartes d’opinió anònimes. En tot cas l’autor pot signar amb un pseudònim però el Consell de Redacció n’ha de conèixer l’autor i es compromet segons la legislació vigent a garantir-ne l’anonimat, sempre i quant el texte sigui respectuós.
Opinió
la borrassa abril 2010
Sis anys, divuit números Sembla que era ahir quan una bona colla d’arbequines i arbequins engegàvem el primer número de la Borrassa, i ja han passat sis anys! I si encara continuem aquí es gràcies a vosaltres, a tots els nostres lectors i lectores que fan que aquesta publicació quadrimestral tingui sentit, els vostres comentaris, sempre favorables, el vostre suport incondicional ens dóna ànims per continuar aquesta tasca número rere número superant totes les petites traves, ( a vegades no tan petites ) que sorgeixen quan un col·lectiu de persones realitza una tasca de forma totalment altruista, sense esperar cap altra recompensa que no sigui intentar que cada número sigui millor que l’anterior tot donant un servei cap al poble i pel poble, una forma més de fer cultura, cultura arbequina. Estem també especialement satisfets de la resposta via Internet, és a dir, de les descàrregues o accessos a les Borrasses que estan penjades a la web del poble, www.arbeca.org. Les estadístiques facilitades per Webalizer ens diuen que durant l’últim any han accedit a les diferents Borrasses publicades un mínim de 5.483 persones o accessos diferents, però el que ens té més encuriosits és que com a mínim hi ha hagut 189 accessos a la Borrassa número 1, que es va publicar fa sis anys, 419 a la Borrassa número 2 i 377 a la número 3. Si llegiu aquesta editorial emmarcada a la força dins l’apartat d’opinió, en agradaria saber que hi cerqueu en aquestes Borrasses? Ens té molt encuriosits i algun dia ens agradaria escriure sobre algú d’aquests prop d’un miler de “fans del passat”, sobretot perquè estem parlant d’internet, on una cosa penjada fa sis anys, no és vella; és prehistòrica! No ens estarem pas tota l’estona mirant-nos els melic, i per exemple alguna cosa varem fer malament a la Borrassa número cinc, perquè és la menys interès ha despertat als internautes, per no dir que no n’ha despertat gens. Per celebrar el nostre sisè aniversari hem fet una portada especial, com sempre gràcies al nostre dissenyador gràfic, Jaume Nadal, també hem canviat mínimament la maquetació de la revista, essent els canvis més visibles l’ampliació dels marges superiors, descarregant-los de contingut, així com també les pàgines de l’índex, la cuina i dels passatemps. I com a més important encetem una nova secció, “ Artistes i Artesans”, per tal de potenciar i donar a conèixer tot el potencial que tenim a Arbeca en aquests apartats, i com no ens sumem a les noves xarxes socials, ens hem incrit al Facebook i continuant amb l’èxit experimentat a internet durant el temps que hem estat fent aquest número de la Borrassa comptem amb més de 100 amics, esperem ser molt més i que hi feu les vostres aportacions per enriquir-lo, us hi esperem a tots! Per últim, recordar-vos una vegada més que la Borrassa va néixer i continua existint per ser la revista de TOTS els arbequins, feta pels arbequins, el dia que no sigui així aquesta revista perdrà el sentit pel que va estar creada i els seus creadors i integrants actuals no trobarien cap sentit en continuar-la és per això que mitjançant qualsevol membre de la Borrassa o a través del correu laborrassa@arbeca.org ens feu arribar tot allò que creieu que pot interessar als arbequins i entre tots deixem petjada del que va passant al nostre poble escrivint en certa manera la història recent del nostre municipi. Les portes estan obertes de bat a bat, per rebre col·laboradors, escrits, opinions, suggeriments, fotos.... i tot el que vosaltres vulgueu, cada quatre mesos tenim 50 pàgines per vosaltres, per nosaltres, pels arbequins. Consell de Redacció
La Borrassa, per saber què passa! Ara també al facebook!
El dia a dia
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Subvenció de 268.000€ del Ministeri de Foment per la fortalesa dels vilars Un conveni signat entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament d’Arbeca aporta 268.000 € a la Fortalesa de Vilars. Aquest conveni, representa una forta injecció econòmica per l’actuació que es va iniciar el 15 de març de 2010, que juntament amb 90.000 € de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, configuren el pressupost de la rehabilitació d’escarpes interior i exterior, arranjament i consolidació dels talús i il•luminació exterior del jaciment. A banda de la millora en el monument i del procés d’excavació i restauració dels elements defensius, des del punt de vista social, l’obra representa incidir en l’ocupació de treballadors, ja que durant 5 mesos es contracta 11 persones per bastir-la. L’acte de signatura va tenir lloc a la Sala d’Actes del Ministeri de Foment el passat 22 de desembre, on es van reunir els 25 municipis inclosos en el Pla. Després d’unes breus paraules del Ministre José Blanco, es van presentar cada un dels projectes subvencionats, amb la publicitat pertinent en els informatius de les televisions d’àmbits estatal. Tot seguit, el Ministre i cada uns dels Alcaldes i Alcaldesses van signar el corresponent conveni i l’acte va acabar amb la típica fotografia de grup i els auguris de continuar col•laborant pel bé del patrimoni cultural. Informa Ajuntament d’Arbeca. Per altra banda cal mencionar que la Caixa augmenta els recursos per al jaciment dels Vilars, aportant la quantitat de 50.000 euros que es destinaran a adequar l’accés a la Fortalesa, un primer pas per a la futura museïtzació. No menys important és l’adhesió que va tenir lloc en el ple celebrat el 23 de març, al conveni de col·laboració econòmica entre el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca on es disposa un pla d’inversions durant els anys 20102012 amb una inversió total per aquest trieni de 500.000 euros, per tal de recuperar l’escarpa interior i exterior del fossat, consolidar els talussos oest i est amb inclusió d’una manta vegetal de contensió, soterrar les lines elèctriques i il·luminació exterior del jaciment, consolidació i restaura-
Ajuntament
Festa Major 2008
Festa Major 2008
A dalt l’alcalde Joan Simó i el Ministre de Foment José Blanco, en el moment de la signatura del conveni . A baix foto de família dels 25 alcaldes i alcaldesses que gaudiran de l’1% cultural ció de la contra escarpa i camp frisi, obertura del testimoni central (Vilars IV), consolidació del pou central, tanca perimetral i la fase I del centre d’acollida, interpretació i recerca.
la borrassa abril 2010
El dia a dia
Arbequins homenatjats com a represaliats de la dictadura franquista Dos represaliats arbequins, Antoni Aixalà Massana i Llu- la llibertat i la democràcia durant la Guerra Civil i la dicís Perelló Perera, acompanyats dels seus familiars van ser tadura franquista. Sigui el seu compromís durant aquells homenatjats el passat dia 19 de març en un acte que va anys d’obscuritat exemple de generositat, dignitat, coratge tenir lloc en el marc incomparable de l’Auditori Enric Gra- i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya”. nados, on es van reunir persones de les Garrigues i del Per finalitzar aquest acte emotiu, la secció de vent de l’orSegrià que durant els quaranta anys de dictadura franquis- questra Julià Carbonell va oferir un repertori de cinc peces ta van sofrir pèrdua de la llibertat. musicals de caire tradicional. A l’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Els familiars dels represaliats, difunts, van rebre el maRelacions Institucionals i Participació de la Generalitat teix diploma a títol pòstum. Informa l’Ajuntament de Catalunya, hi assistiren prop de 1.000 persones, entre d’Arbeca. familiars, amics i 25 represaliats que encara són entre nosaltres. L’acte es va obrir amb la Ajuntament benvinguda per part de l’Alcalde de Lleida, l’Il•lustríssim senyor Àngel Ros. Tot seguit el professor de la UdL Joan Segués va plasmar el reconeixement amb una breu lliçó d’història, per passar al reconeixement individual de les persones, a qui es va fer entrega d’un diploma per part del respectiu Alcalde dels seus llocs de residència, en el cas d’Arbeca els homenatjats van rebre el diploma de mans de l’Alcalde Joan Simó. Diploma que reconeixia a la persona i que acreditava: “La seva contribució a la causa de El senyor alcalde, Joan Simó amb els dos homenatjats arbequins
El col·legi públic Albirka vis- El Futbol Club Arbeca lidera ita la Casa de la Vila la taula del grup 23 de El matí del dia 27 de gener, els nens i nenes del cicle tercera regional en solitari inical del Col•legi Públic Albirka, a iniciativa del Claustre de professors del CEIP Albirka, van fer una visita per totes les depedències de la Casa de la Vila d’Arbeca, per poder conèixer el funcionament dels diferents despatxos que mouen el dia a dia de la nostra Vila. La secretària de l’Ajuntament, Adriana Costa, la Lourdes Farré i la Regidora d’Ensenyament, Montse Poca, van fer de guies per les diferents estances municipals. Els alumnes van poder parlar amb els treballadors de les oficines que van respondre les mil i una preguntes que els van formular. L’últim lloc visitat va ser la Sala de Plens de l’Ajuntament, on tots ells van representar una sessió ordinària, els uns al lloc de l’Alcalde i els Regidors i els altres com a ciutadans.
En la jornada 22, l’equip amater F.C. Arbeca, lidera la classificació de tercera regional grup XXIII. En el moment del tancament d’aquesta edició de la Borrassa, l’Arbeca té 46 punts, quatre punts més que el segon classificat el Bellcairenc. A l’igual que la temporada passada el F.C. Arbeca és l’equip que més gols ha fet dels quize equips que formen aquest grup, amb vint partits jugats n’ha guanyat catorze, n’ha empatat quatre, n’ha perdut dos i ha fet un total de cinquanta-set gols. També a molta diferència del segon classificat, que n’ha fet quaranta-tres, el que visualitza el gran espectacle que aquest club ofereix als seus seguidors cada diumenge.
El dia a dia
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
L’associació BEC continua incentivant les compres al poble amb promocions L’Associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d’Arbeca ha finalitzat la campanya de les festes de Nadal fent entrega dels premis als guanyadors del VII Carro del Fato i un Carretoneet. La guanyadora del Carro del Fato ha estat Angelina Domènec, de Les Borges Blanques, que va rebre el número de la sort a la merceria Repunts. I el Carretonet l’ha rebut la Carme Montalbo a la botiga d’electrodomèstics Boesga. BEC L’associació B.E.C. ja porta set anys fent una campanya nadalenca per incentivar les compres al poble. Consisteix en regalar una butlleta numerada per cada 15 € de compra a les botigues associades. Se’n reparteixen 10.000 des de la segona quinzena de desembre fins a la vigília de Reis, que es fa el sorteig. En un altre ordre de coses, l’associació va bescanviar una bossa pel pa amb una butlleta del passat número de la Borrassa, campanya que va tenir molt èxit esgotant les exixtències en pocs dies. L’associació organitza cursos de formació pels associats, aquesta vegada li toca el torn al Facebook, on el BEC conjuntament amb la Borrassa Rural lab de les Borges s’ha fet una sessió per apendre a obrir una pàgina de facebook a internet dels associats que hi ha volgut participar. La propera fita per l’associació és el Mercat a la Fresca’7, que ja es comença a organitzar, i que aquest any es trasllada al divendres dia 30 de juliol, a la Plaça del Toll. Com sempre hi haurà parades dels establiments associats i activitats per a tothom. Hi haurà l’actuació dels grallers la Revolta d’Arbeca i la Cremallera, a més a més s’està parlant amb un cantant A dalt moment de l’entrega del Carro del de música tradicional, per Fato, a l’esquerra entrega del Carretonet amenitzar la vetllada.
Festa Major 2008
Festa Major 2008
R
JO TA MA S E F A BON
El dia a dia
la borrassa abril 2010
Els plans de millora agrària i l’activitat agrària prioritària Sota aquest títol, el passat dia 11 de Ajuntament març, l’Oficina de les Garrigues del Departament d’Agricultura va oferir una xerrada informativa, organitzada a petició de l’Ajuntament d’Arbeca, per tal d’assabentar els agricultors dels ajuts que estan associats a la Declaració coneguda com a DUN i de les novetats de la campanya actual. Una de les principals novetats són les línies d’ajut que es desconnectaran de la producció per aquesta campanya i que passaran a Pagament Únic, com són l’ajut a l’olivera, als conreus herbacis i la prima d’oví – cabrum. Altra novetat és la posada en marxa de la declaració DUN simplificada per als titulars que no preImatge del ponent de l’acte a la sala de plens de l’ajuntament sentin variacions d’un any a l’altre. rama agrària, els ajuts s’han incrementat fins a 70.000 €. Els ponents, Llorenç Canela (Cap de l’Oficina) i la tècnica L’acte es va desenvolupar en la Sala de Plens de l’AjunMontserrat Palau van explicar, també, la importància dels tament i va ser seguit per una quinzena de persones, que ajuts a inversions productives per a agricultors professia la fi de les exposicions van mantenir un fructífer diàleg onals, que en zones desfavorides com la nostra comarca, amb els tècnics del Departament; a qui com és habitual en poden arribar al 50% en concepte de subvenció directa i aquests actes, la Corporació els va obsequiar amb un petit amb la possibilitat de demanar un préstec a baix interès per R lot de productes locals. Informa Ajuntament A MAJO d’Arbeca. T S finançar la inversió. Quant als joves que s’incorporin a la E F NA
Festa Major 2008
Festa Major 2008
BO
Arqueòlegs per un dia
Tanca la Coop. de Consum
L’associació Amics de Vilars, en les activitats programades pel febrer del 2010, han inclòs el tercer taller d’arqueologia a la Fortalesa dels Vilars. L’acte dirigit en tot moment pels arqueolegs del Grup d’Investigació Prehistòrica de la ORdel matí, hi Universitat de Lleida, es va iniciar AaMlesAJ10 T S E F varen participar arbequins i altres turistes que visitaren el BONA jaciment.�
El dia 26 de febrer i en assamblea general amb els socis de la Cooperativa de Consum d’Arbeca, celebrada a la Sala de plens de l’Ajuntament d’Arbeca, es decideix cesar l’activitat de la societat, per motius econòmics, ja el que les vendes de pa no fan rendible l’activitat, i per aquest motiu es procedeix a la seva disolució.
10
El dia a dia
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
L’antic cinema serà enderrocat per construir-hi un nou consultori mèdic, sense el suport unànime dels regidors Des de l’última Borrassa fins al tancament d’aquest número s’han celebrat dos plens, un d’ordinari i un d’extraordinari. El ple ordinari va tenir lloc el 26 de gener i s’hi varen debatre 12 punts més una moció, dels quals 7 es van aprovar per unanimitat, van ser: l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, l’acceptació de terrenys de cessió obligatòria i gratuïta destinats a vials, també una cessió de terrenys destinats a vials però de forma anticipada, la proposta d’aprovació inicial de l’Ordenança 25 reguladora de la Taxa per a la Llicència d’autotaxi, el reglament regulador del servei d’autotaxi de la Vila d’Arbeca, la creació de la llicència municipal de taxi, la proposta d’acord per l’aprovació inicial del projecte tècnic d’una nova estació de tractament d’aigua potable (ETAP) i per últim també es va aprovar per unanimitat una moció per sol•licitar a la Generalitat l’avaluació i quantificació dels danys soferts pel temporal de neu i fred per tal que es previnguin les inversions necessàries per fer front a les afectacions. Els punts que no van aconseguir l’unanimitat en el ple ordinari varen ser: la proposta d’aprovació inicial del projecte d’urbanització del carrer Empordà, fase I, va comptar amb els fots favorables de PSC i CIU i l’abstenció d’ERC al considerar que hi ha altres carrers prioritaris per urbanitzar. Encara menys suport va tenir la proposta d’acord per concórrer a la convocatòria del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat local, el que es coneix com a pla Zapatero, L’equip de govern proposa refer els vestidors de les piscines i fer un pas de vianants al “Centro” que comportarà enderrocar l’actual cinema. Els dos grups de l’oposició ERC i CIU no hi estan d’acord i s’abstenen a la votació. L’ordre del dia del ple extraordinari constava de 10 punts
als que s’hi van afegir dos d’urgència a banda de dos mocions. D’aquests punts, l’aprovació de l’acta, l’adhesió al Conveni Marc entre el Departament de Justícia, la Federació de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis per col•laborar en l’execució de programes en l’àmbit de competències de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, l’adhesió al Conveni específic de col•laboració econòmica entre el Departament de Cultura i Mitjans de comunicació, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament en matèria de patrimoni arquitectònic i arqueològic que ha de significar un total de 500.000€ en tres anys pels Vilars, la proposta d’adhesió al conveni marc per a l’Impuls i el desenvolupament de la Interoperabilitat dels sistemes d’informació entre administracions públiques catalanes, crear una mancomunitat per l’ensenyament de música i les dos mocions, una de la Zona Zepa i l’altra pel rebuig del cementiri nuclear d’Ascó, van ser aprovats per la unanimitat dels regidors del plenari. Continuant amb la mateixa tendència i criteris ja marcats en el ple anterior menys suport varen tenir l’aprovació del projecte per l’obra Accés i nova construcció de vestidors per les piscines, amb els vots a favor de PSC i CIU i l’abstenció d’ERC. Amb el mateix resultat per l’aprovació de l’expedient de contractació d’aquesta obra. Menys suport va tenir l’aprovació del projecte bàsic i d’execució del Consultori Mèdic, que només va obtenir els vots favorables de l’equip de govern. I per tancar els punts amb discrepància PSC i ERC van votar a favor per concórrer a la convocatòria del Departament de Salut per optar a una subvenció per fer el dispensari mèdic.
Festa Major 2008
Festa Major La2008 Borrassa,
10
per saber què passa!
El dia a dia
la borrassa abril 2010
Presentació de la nova guia de la fortalesa dels vilars El dia de St. Josep, i com un acte més de la celebració neralitat i Diputació de Lleida, per a 3 anualitats i per un dels 25 anys d’excavacions a la Fortalesa dels Vilars, es import de 500.000€. va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament, i davant L’Acte, organitzat per la comissió dels 25 anys de Vilars, d’una cinquantena de persones, la nova guia del jaciment va comptar amb la presència d’autoritats comarcals, reque ha editat el Museu d’Arqueologia Ajuntament de Catalunya (MAC), essent redactada per l’Equip d’Investigació Prehistòrica de la UdL. L’acte va ser presidit per l’arqueòleg Emili Junyent, pel Director del MAC Xavier Llobera i per l’Alcalde Joan Simó. Va obrir la matinal en Joan Simó, efectuant una descripció de la situació contemporània de la realitat de la Fortalesa i del significat per a la població. Tot seguit, Xavier Llobera va presentar la nova guia que inclou les novetats físiques i fotogràfiques dels darrers anys i les informacions que les últimes campanyes han mostrat sobre els Ilergetes dels Vilars. El Doctor Emili Junyent va fer una valoració positiva de la Guia i va presentar A la imatge, Emili Junyent, Joan Simó i Xavier Llobera les accions sobre el monument que es gidors de l’Ajuntament, presidents d’entitats culturals de culminaran aquest any. Per finalitzar, l’Alcalde concretà la Vila, junta dels Amics de Vilars, i de nombrós públic els plans de treball previstos, l’ocupació que generarà portar-los a terme i les previsions per a un futur immediat vinculat a les iniciatives culturals de la Vila. Informa Ajuntament d’Arbeca amb aplicació de la subvenció recentment aprovada per part del la Direcció General de Desenvolupament Rural, per import de 332.000 € , i el conveni a signar amb Ge-
Montse Fernandez
Exposició d’escultura i pintura d’Ivan Egea L’Ivan Egea va exposar una vintena d’obres entre pintures i escultures de la seva col·lecció, entre elles obres del que titula “Soroll i silenci”. L’exposició va tenir lloc a la sala d’Exposicions de la Cambra de Comerç de Lleida del 20 de maç al 4 d’abril. La inauguració es va fer el dia 26 de març a càrrec del presentador de ràdio i televisió Llucià Ferrer, que va obrir l’acte amb unes paraules d’agraïment a l’autor i a tots els assistents, entre els quals hi havia familiars i amics de l’Ivan. També hi va assistir en Joan Simó, alcalde d’Arbeca i l’exalcaldessa de la vila Ramona Barrufet.
A dalt, l’autor amb en Llucià Ferrer i la Laura Serra. A la dreta l’obra Mosaic d’una societat, a l’esquerra l’escultura Seducció
11
El dia a dia
Les dues cares de la neu La nit del dijous dia 7 de gener, i sota avís previ dels meteòrolegs, començava a caure alguna volva de neu sobre el poble d’Arbeca, entre molts altres. Al matí del divendres dia 8 la població es va despertar amb un paisatge molt bucòlic, però era tan bonic com problemàtic. Les escoles no varen poder obrir les portes, l’ajuntament va organitzar els dispositius oportuns per retirar la neu dels carrers amb l’ajuda de tota la població. Es va tirar potassa per tal d’evitar glaçades posteriors, etc. La neu que va caure va ser considerable entre els 20 centímetres del poble als 40-60 en alguns llocs del nostre terme, això va comportar que molts arbres cedissin de soca arrel i d’altres van quedar greument afectats a l’esqueixar-se el seu ramatge. Al poble va deixar muntanyes de neu que varen durar dies i dies. Coses de l’atzar dos mesos mes tard, un dia 7, aquest cop de març també ens vàrem aixecar amb una bona enfarinada. La cua d’un front que aquest cop va afectar considerablement Barcelona i bona part de la província de Girona.
XXXV Cros Vila d’Arbeca El Memorial Ramon Bellmunt arriba a la seva 35ena edició. El cros va tenir lloc el dia 7 de febrer a les pistes d’Atletisme i els camps dels voltants sota l’organització de la regidoria d’esports de l’Ajuntament, el club Joventut Atlètica d’Arbeca, el CEIP Albirka, l’AMPA i el Consell esportiu de les Garrigues. La matinal va acollir un total de 18 curses, els més matiners varen ser els cadets masculins que a les 10 del matí van fer 3 voltes al circuit gran per recórrer un total de 3600 metres, els últims varen ser les curses Baby que com sempre van delectar pares i padrins. En les curses de més recorregut (8400 m. en la masculina i 4800 m. en la femenina) cal destacar els arbequins Isidre Camí (7é), Xavier Valldaura (10é) Enric Masip (16è) i Lluc Morgades (18è) i Núria Alcantara en primera posició.
12
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Joan Ramon Abat
Santi Sans
A la imatge superior el poble d’Arbeca sota la neu, a l’esquerra imatge de les destrosses al terme, i sobre aquestes línies muntanya de neu a les escoles
Berta Esqué
El dia a dia
la borrassa abril 2010
Jaume Gilabert visita Arbeca
Ajuntament
El President de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, acompanyat pels diputats provincials Jaume Sabaté i Pere Miquel Guiu, i de tècnics de l’àrea de presidència, van visitar la nostra població el passat dia 4 de març. A l’Ajuntament va ser rebut per l’Alcalde i regidors del Consistori, així com també pel President del Consell Comarcal de les Garrigues, Josep Lluís Balsells. Després de mantenir una reunió de treball intensa i profitosa a Casa la Vila, on l’Alcalde Joan Simó li va manifestar la voluntat emprenedora de la població i les necessitats de suport de l’Ens que representava, va signar en el llibre de visites, dirigint-se tot seguit a fer una visita a la nova Escola Bressol Municipal i a la Plaça de la Bassa l’Oro, manifestant la seva satisfacció per la concreció d’aquestes dues noves i esplèndides infraestructures. Posteriorment, es va celebrar a Castelldans una reunió amb tots els alcaldes de la Comarca, on el President va assabentar-los de les noves línies d’ajut que la Diputació posarà en marxa per aquest any 2010. Informa A dalt, imatge de les autoritats assitents a l’acte, davant de Ajuntament d’Arbeca Casa la Vila, a baix, visita a les obres de la nova escola bres-
sol i el seu entorn
S’inicien els tràmits per efectuar les obres a la carretera de Belianes
Sopar Solidari de la Fam a favor d’Haití
En el taulell d’anuncis de l’ajuntament es va fer públic la Resolució del Departament de Política territorial i Obres Públiques, per la qual se somet a informació pública la relació de béns i drets afectats amb motiu de les obres d’acondicionament i reforçament de la carretera, L-201 en el tram Maldà-Arbeca. Aquest és el primer pas per fer efectives les obres de millora en la carretera que va d’Arbeca cap a Belianes.
L’Ajuntament d’Arbeca, Càritas Parroquial i l’Associació de Dones l’Olivera, van organitzar una nova edició del Sopar Solidari Contra la Fam, on els comensals es van solidaritzar amb un sopar sense ostentació. En l’acte solidari es va recollir 2.076,20 euros. que han anat destinats als treballs de recuperació que realitza Càritas a HAITÍ, país que va ser sacsejat per un terratrèmol el 12 de gener de 2010.
La Borrassa, per saber què passa! 13
El dia a dia
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Santi Sans
Santi Sans
La Fira de l’Oli de les Borges va arribar a la seva 13a edició, coincidint amb la 47ena Fira de les Garriques, que es va celebrar els dies 28, 29 i 30 de gener. L’Ajuntament d’Arbeca conjuntament amb la Cooperativa van oferir els seus productes als visitants en un estand conjunt. També va particiapar a la fira Robert Roset, exposant les seves obres vinculades a l’olivera. Santi Sans
Festa Major 2008
Arbeca celebra el Carnestoltes amb sessió infantil el dia 6 de febrer iniciant amb una rua des de la plaça del Toll (foto superior) que els va portar al Centre on un cop finalitzat l’espectacle, l’AMPA Albirka va repartir coca i xocolata. Els més grans van esperar fins el dia 20 per gaudir del seu ball de disfresses. • ÀRIDS • TRANSPORTS • EXCAVACIONS • MOVIMENTS DE TERRES • ARRANJAMENTS DE CAMINS • RASADORA PER A REG A GOTEIG • MARTELLS HIDRÀULICS FINS A 1.500 KG. Pl. Major, 6 • Tel. i Fax 973 16 02 25 Mòbils 616 94 44 90 / 629 35 51 96 / 609 75 54 08 25140 ARBECA
D A N S A 14
estudi Ingrid Moyà Telf. de contacte 606 142 964 • 973 160 001 C. Colom n.22 25140 Arbeca Ingridmoya@orange.es
A R B E C A
El dia a dia
la borrassa abril 2010
La Fira de Santa Caterina arriba a la seva vint-i-sisena edició Els bascos van poder sense cap problema amb pedres i troncs d’un pes i diàmetre desmesurats igual que els paradistes tampoc es van arronsar davant les quatre gotes que van caure diumenge entre les sis i les set del matí, l’hora en què l’avinguda dels Portals comença a viure el ple bullici de la fira, que com cada any, es va celebrar als volts de Santa Caterina, enguany els dies 20, 21 i 22 de novembre. A banda de l’exhibició d’esport Rural Basc a càrrec de l’Associació Eibarko Euskal Jokoak, que va deixar tots els assistents bocabadats també cal destacar la posada de llarg del nou club ciclista d’Arbeca que va congregar un bon nombre de participants en el primer acte que organitzava en motiu de la seva presentació al poble, amb una sortida
a la Capella on recuperarien les forces a base de coca i xocolata. Els actes van ser diversos i variats per a tots els públics començant amb un recital de poesia de la Mertixell Gené per acabar movent el cos amb el SIXTY’S a la sala del Centre Cultural. Entremig cal destacar la taula rodona sobre el centenari de la crema del tren a la Floresta, l’espectacle per la quitxalla, el teatre i el concert jove pels mes noctambuls i marxosos que al acabar el ball ja van poder recuperar forces amb el tradicional esmorzar de Fira organitzat per l’Esbart. Visites al castell, concurs de menjar olives, agilitat canina, country i conferències van nodrir d’activitats aquesta edició de la Fira de Santa Caterina d’Arbeca.
Joan Ramon Abat
Joan Ramon Abat
El Club ciclista va reunir nombrosos participants Joan Ramon Abat
Espectacle infantil ofert per la Cremallera
Imatge dels comensals a l’esmorzar de l’Esbart Joan Ramon Abat
Centenari de la crema del tren a la Floresta 15
El dia a dia
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Joan Ramon Abat
Imatge d’una de les parades del mercat firal
Joan Ramon Abat
Exhibició de l’esport Rural Basc
Arbeca decideix: Sí Una amplia majoria d’Arbequins i Arbequines estan d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea. El 13 de desembre va ser un dia històric per Catalunya i també per Arbeca que conjuntament amb 160 municipis més de Catalunya van organitzar una consulta popular sobre la independència de Catalunya. La jornada va succeir amb total normalitat, amb un civisme exemplar i amb un to clarament festiu i reivindicatiu, a més va coincidir amb la Marató de TV3, és a dir, que també va ser un dia solidari. Tot i ser una jornada organitzada amb pocs recursos per persones voluntàries amb més il·lusió que mitjans, van rebre el suport i la complicitat de tothom a qui se li va demanar, al final es va poder fer una bona difusió de la jornada electoral, que entre d’altres va consistir en una xerrada del professor universitari de Dret Constitucional Héctor López Bofill, dues embustiades per tot el poble, essent el dia àlgi de la difusió i l’aproximació als arbequins el dia de la Fira de Santa Caterina. L’organització va muntar-hi un estant informatiu a més, es va sortejar una cistella i es van vendre diversos productes promocionals. Tot plegat va comportar que el dia 13 es mobilitzessin 580 persones, de les quals 551 va votar que Sí, 14 van votar No i 15 en blanc, en percentatges seria un 95% a favor, 14 en contra i 15 en blanc. Per tal de fer-se un idea de la força que tenen més de 500 vots, cal recordar que en les anteriors eleccions municipals, l’equip de govern actual de l’Ajuntament d’Arbeca va obtenir la majoria absoluta amb 634 vots.
16
Joan Ramon Abat
Santi Sans A dalt imatge de la pancarta i la parada informativa de la consulta sobiranista. A la dreta, guanyador de la cistella sortejada.
El dia a dia
la borrassa abril 2010
Arbeca recull 3.480 euros per la marató Un any més els arbequins i arbequines se solidaritzen amb la marató de TV3 que aquest any era a favor de les malalties minoritàries, que segons TV3 és una de les edicions que ha rebut més projectes per rebre ajudes per estudiar aquest tipus de malalties. Arbeca va oferir un gran ventall d’activitats per tal de recollir diners, les activitats varen començar el divendres dia 11 de desembre amb una xerrada a càrrec de la Dra. Ma Pilar Elies Sánchez i varen continuar el dissabte amb un festival d’entitats on per una
col·laboració de tres euros varen poder gaudir de les actuacions que varen oferir l’Escola Bressol Sant Jaume, l’Escola de Dansa d’Ingid Moyà i la Coral Infantil l’Encís, a més a més, l’Ampa del Ceip Albirka va repartir coca i xocolata al nombrós públic assistent. El diumenge també hi varen haver més actes, l’Associació de Dones l’Olivera Arbequina va oferir la seva tradicional parada de pastissos d’elaboració pròpia a més d’una parada de Comerç Just. Al camp de futbol es va disputar un partit i el Motoclub Motarbeka Cop de Gas va passejar per alguns carrers de la vila a tots els petits que ho varen voler. Per finalitzar, a la tarda es va organitzar una desfilada d’entitats i associacions de la vila, on tots varen anar passant per la passarel· la amb el seu uniforme, indumentària pròpia per la seva activitat.
Berta Esqué
Berta Esqué
Imatge de la Coral Encís oferint la seva actuació Berta Esqué
Membres del Motoclub a la sortida, al Toll
Parada amb els pastissos d’elaboració pròpia Estudi de Dansa d’Ingrid Moyà
Imatge de l’espectacle ofert per Ingrid Moyà
La Borrassa, per saber què passa! Ara també al facebook! 17
El dia a dia
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Nova edició del concurs de pessebres i postals
Berta Esqué
En el marc de les activitats de Nadal, la coral l’Encís i la Coral Harmonia van oferir el seu concert de Nadal al públic que va omplir la Sala de l’Abadia de gom a gom el diumenge dia 3 de gener, i que varen delectar amb les seu repertori, en finalitzar els concerts i com ja és tradicional, l’Ajuntament i el patronat de pessebres, fan entrega dels premis al concurs de pessebres organitzat, que aquest any va atorgar el primer premi a la família Moyà Palau, pessebre que va destacar per la seva originalitat. La família Morgades Roca va rebre el segon i la família Sans Esqué, el tercer. Pel que fa a les postals hi va haver diversos guanyadors, Carlota Egea, Abril Pairada, Aixa Bellmunt, Arnau Bajona, Sònia Sans i Núria Tilló.
Família Moyà Palau recollint el premi Berta Esqué
Berta Esqué
Cantaires de la Coral Infantil l’Encis al concert
Festa Major 2008
Moment de l’actuació de la Coral l’Harmonia
Representació de “Els Pastorets”
18
Els alumnes de sisè de primària del Ceip Albirka, dins de les activitats per les festes de Nadal varen representar a la Sala de l’Abadia “Els pastorets” de Folch i Torres, activitat que varen recuperar després d’anys sense representar-la per part de l’escola. Els alumnes varen representar l’obra sota un nombrós públic que va saber reconèixer el mèrit de la representació i de la posada en escena d’una obra com aquesta.
Assessorament Compravenda cases i terrenys urbans i rústics Promocions
La Borrassa, informa
Tel/Fax 973160657 Mòbil 670537380 C/ Hospital, 10 ARBECA www.marcelperello.com marcelperello@yahoo.es
Gestió d’obra Topografia i Projectes Serveis immobiliaris
TREBALLS AGRÍCOLES
El dia a dia
la borrassa abril 2010
Calendari Nadalenc a Arbeca Per les festes de nadal hi ha certes activitats que són inelu- la sala de plens de l’Ajuntament. Pels més grans també dibles i més per als més petits de la vila, que són els que més hi va haver festa organitzada per la nit de cap d’any, amb gaudeixen de la màgia d’aquetes festes. És per això que el un sopar i festa a la sala del Centre Cultural. Una altra calendari de les festes nadalenques conté un gran nombre acitvitat que es va poder fer aquestes festes va ser el taller d’activitats per als més meBerta Esqué de joguines realitzades amb nuts, entre elles la recollida articles reciclats, i com no de cartes de ses Majestats podria ser d’una altra maneels Reis d’Orient amb la visita ra, l’acte més esperat va ser de l’emissari reial l’Ali Patxà, l’arribada de SSMM Els Reis i al mateix temps la quitxalla Mags d’Orient a Arbeca. Els va aprofitar per fer cagar el arbequins i arbequines varen Tió que hi havia a la sala del omplir els carrers per donar Centre Cultural el dia 26 de la benvinguda a ses majesdesembre. El dia 24 de desemtats, que els varen acompabreCONSTRUCCIONS la Coral Infantil l’Encís va nyar fins a la plaça de la Geoferir la cantada als pessebres neralitat on varen ser rebuts participants al concurs,el dia pel Sr. alcalde Joan Simó, Especialitat en naus 29 els nens i nenes varen poon SSMM es van dirigir a Encofrats Arbeca Nens i nenes escoltant la Lectura de contes de mur de formigó der gaudir d’un conta-contes a la població.
Festa Major 2008
ENCOD’AR
C/ Pau Casals, 10 25140 Arbeca (Lleida) Tel. 973 14 90 32 - 607 81 90 63
Berta Esqué
Berta Esqué
C. Prat de la Riba, 38 25430 JUNEDA Tel. 973 151 518 Fax 973 151 519
Av. dels Portals, 31 25140 ARBECA (Lleida) Tel./Fax 973 160 619
Nens entregant la carta al Patxe Reial
Coral l’Encís cantant en un pessebre
La Borrassa, per saber què passa! www.arbeca.org Bona Festa Major!! Festa Major 2008 Av. Mollerussa, s/n - Tel./Fax 973 16 03 76 - 25140 ARBECA (Lleida)
26
CELLER
a Bon ta
19
El dia a dia
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
La Borrassa triomfa a Internet En l’últim any , com a mínim, les diferents Borrasses penjades a la web municipal han tingut 5.483 accessos. El programa d’estadístiques “Webalizer” ens detalla en un resum dels 10 primers accessos d’un total de 538 URLs per Kbytes, que en el període comprès entre l’1 d’abril de l’any passat i el 31 de març del 2010 les diferents Borrasses han ocupat quasi sempre la classificació dels 10 primers amb el detall d’accessos que podeu veure en el quadre adjunt, detallats pel número de Borrassa amb el seu número d’accessos. En aquest quadre podem observar que la Borrassa que ha tingut més accessos és la 15 amb 976, i la que menys la 5. Això no vol dir que la Borrassa 15 hagi tingut només aquest accessos i que la 5 no n’hagi tingut cap, perquè l’estadística només analitza els 10 primers llocs, si per exemple la Borrassa 5 ha tingut 3 accessos en la posició 11, l’estadística ja no ho reflexa. I per aquest mateix motiu diem que han tingut un total de 5.483 accessos com a mínim, perquè de ben segur que han estat molt més a partir de la posició 11. Especialment significatiu és que durant aquest últim any les Borrasses, 1, 2 , 3 i 4 hagin tingut 1.459 accessos entre
Abril 2009 Maig 2009 Juny 2009 Juliol 2009 Agost 2009 Setembre 2009 Octubre 2009 Novembre 2009 Desembre 2009 Gener 2010 Febrer 2010 Març 2010 TOTAL per números
1 47
33
2 31 26 28 27 35 34 41
3 35 39 28 27 38 26
4 39 34 39 46 56 59
90 39 82 59 70 55 56 52 44 53 52 189 419 474 377 39
5
6
les 4, tenint en compte que la primera publicació té sis anys i la 4 quasi 5 anys, pel que arribem a la conclusió que la Borrassa esdevé un servei d’hemeroteca per a molts internautes que busquen informació sobre el nostre poble. Cal dir que la Borrassa s’ha vist clarament desbancada de la primera posició d’aquest 10 primers llocs durant dos períodes molt significatius per al nostre poble, juliol i agost és el primer període, on el programa de la Festa Major del 2009 va tenir 657 accessos al juliol i 2251 a l’agost, el segon període i guanyador de forma escandalosa, és al novembre, on el programa de la Fira de Santa Caterina va tenir 5.042 accessos, curiosament, un terç llarg d’accessos més que el programa de Festa Major. Per últim, sembla ser que els mesos que els internautes consulten més les diferents Borrasses són els de vacances per excel•lència, agost, i els períodes de Nadal i Reis, però com totes les reflexions al voltant d’una estadística tel tenen una excepció que confirma la regla, així el mes de Plaça febrer, amb dos dies menys per comptabilitzar accessos, 25140 Ar té 70 entrades a la Borrassa 1 i 122 a la 12 que el converteixen amb el mes amb més accessos, 603.
Festa Major 2008
Borrassa núm. 7 8 9 23 41 18 34 28 24 45 45
79
30 48
35 43 56 64 47 0 137 122 143 352 58
36
10 11 12 13 14 15 TOTAL per mesos 36 15 12 63 85 388 37 31 11 24 71 319 37 72 33 16 34 57 368 37 19 44 11 51 133 383 62 23 137 18 51 152 561 34 22 22 43 88 371 49 38 18 22 36 64 407 59 51 39 20 43 34 471 36 20 130 60 73 573 60 35 42 28 108 76 545 31 47 122 46 68 603 45 35 14 65 75 494 489 374 647 160 624 976 5483
La Borrassa, per saber què passa! I ara al facebook! Festa Major 2008
BON FES MAJ
tel. 973 160 347 Plaça Catalunya, 6 25140 Arbeca (Lleida)
20
48
On anem a raure
la borrassa abril 2010
La Cooperativa de Consum, inici i fi Font: Marta Moyà i Ramon Cots Text: Berta Esqué Han estat més de 50 anys d’activitat els que ha viscut la Cooperativa de Consum d’Arbeca, que com ja detallaven els seus estatuts inicials, estava ubicada a l’Avinguda del Portals. Era als volts de l’any 58 quan es va decidir fundar una cooperativa a Arbeca per tal d’oferir pa als socis a un preu raonable, considerant que per diversos factors a Arbeca el preu del pa era massa elevat. L’inventari número 1 del Capital Actiu i Líquid de la Cooperativa de Consum, indica que inicia la seva activitat el 15 d’octubre del 1958, tot i que no hi ha constància d’una primera acta sellada i numerada de la primera junta rectora fins al 16 de desembre del 1961, data on també es van constituir els Estatuts de la Societat. La Primera junta que es va constituir estava formada per: President: Jaume Perelló Sanfeliu Vice-president: Antonio Culleré Fuguet Secretari: Ramon Cots Miret Tesorer: Luis Elies Regordosa Vocal 1er: Luis Perelló Perera Vocal 2on: Sabino Clavé Bosch I l’última junta: Presidenta: Ma José Reñé Marti Vice-president: Josep Ma Serra Moyà Secretaria: Teresa Gil Calvo Tesorera: Cecília Santos Morlans Vocal 1er: Antonio Perera Moragues Vocal 2on: Ma Teresa Dalmau Simó Vocal 3es: Salvador Bellmunt Bosch Vocal 4art: Josep Ribes Balsells Vocal 5ena: Teresa Cupons Roca Consell de vigilància: Antonio Balcells Rey Alicia Bonjoch Ramon Ma Perelló Roig Els administradors que han passat per la Cooperativa han estat tres; en Ramon Reñé (1961-1963), en Francisco Aritzeta (1963-1989) i la Marta Moyà (1989-2010).
La cooperativa iniciar l’activitat amb 444 socis i ha arribat al nombre màxim de 580 socis. Actualment en el moment de la dissolució, també eren 580. Per la Cooperativa de Consum hi han passat diversos forners, i en alguns casos n’hi ha hagut més d’un que s’hi han jubilat i per altres ha estat un més dels seus llocs de treball, a continuació en detallem la llista: Arturo Balcells Cortada Ramon Pairada Arbonés Antonio Perera Bernat Antonio Miret Colom Agustí Sans Ribera Salvador Gelonch Flix Martin Muntaner Jaume Rodon Jaume Lahuerta Ribera Joan Moyà Sumalla Miquel Mañero Secanell D’aquests forners, els que han arribat a la jubilació a la Cooperativa han estat: Antonio Perera Bernat 1958-1982
21
On anem a raure
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Arturo Balsells Cortada 1958-1982 Agustí Sans Ribera 1975-2010 Al fundar la cooperativa, en una de les actes hi consta: “Se acuerda por unanimidad implantar una cuota de 5 ptas mensuales por socio, incrementando a la vez la inaludible obligatoriedad de llevar a la Cooperativa de Consumo la totalidad de la harina elaborada para el consumo familiar de cada socio” En aquells temps, el pagès portava el blat al molí i allà en feien la farina, la ensacaven i aquesta era la que utilitzava la cooperativa per fer el pa dels socis. A mesura que es van incrementar les despeses, la proporció de farina a pa va anar canviant fins que per varis motius, entre ells el tancament del molí, es va decidir que per una part el pagès es vendria el blat i per altra banda la Cooperativa compraria la farina. Als inicis la Cooperativa elaborava el pa i les coques amb el material que portava el soci pagant una petita part per la el·laboració, amb el temps això va anar canviant fins que la cooperativa comprava tota la matèria prima i els socis pagaven el preu acordat pels productes. Per retirar el pa el·laborat a la Cooperativa primerament s’utilitzaven els vals (que no eren nominatius) i posteriorment es va passar a les targes, que a l’inici eren de 150 kg, desprès es va passar a 100, 50 i finalment 25 kg de pa. Les targes portaven el nom del soci, i per tant era aquest el que en podia retirar el pa. L’edifici on s’ubicava la Cooperativa de consum sempre ha estat de propietat municipal, i en el moment de la dissolució de la societat ha tornat a l’ajuntament. L’edifici s’ha anat mantenint mínimament per tal d’acollir l’activitat, tot i que mai s’hi han fet obres importants si que s’hi han fet millores, com per exemple, cal destacar que primerament el forn era de llenya i després va ser de gas-oli. Com a curiositats podríem destacar que fins al 1980 no es va incorporar la dona a la junta rectoral de la Cooperativa de Consum, essent les primeres la Lluisa Alonso Queralt i la Pepita Goya Rey.
22
També cal destacar que la primera acta en català va ser redactada el 7 d’agost de 1990, per Marta Moyà Duch, sota la presidència d’en Josep Miret Elias. El motiu del tancament ha estat totalment econòmic. El volum de pa ha anat disminuint en cada exercici, tot i mantenir el mateix número de socis, la gran majoria d’aquests no anaven a comprar tot el pa a la Cooperativa, diversificant la compra entre altres establiments. Fins que ha arribat el punt en que la fabricació de pa no paga el salari de la persona que l’elabora. La Cooperativa va fer tots els esforços necessaris per tal de poder arribar a la jubilació del forner, fet que va comportar que aquesta arribes a una situació molt precària. Tot i que la dissolució de la Cooperativa semblava imminent, es va intentar mantenir-la amb una nova formula que consistia en no elaborar el pa sinó senzillament comprar-lo fet i revendre’l. Aquest últim intent no va aportar un marge suficient per poder pagar el salari de la persona que es necessita per vendre’l. per aquest motiu abans de quedar com a deutors amb els proveïdors es decideix en assemblea general dissoldre la cooperativa.
De tu a tu
la borrassa abril 2010
JO DE GRAN VULL SER BOMBER! Entrevista: Santi Sans
Quan a algun nen li preguntes que vol ser de gran, segur que una de les opcions més recurrents és la de bomber, una professió per ajudar als altres, amb altes dosis d’activitat física, conduint un camió vermell, amb un vestit ignífug amb un casc la mar de guapo... qui pogués tornar a aquells temps, però el nen es fa gran i la professió de bomber pot esdevenir per a molts igual d’atractiva però pel que vàrem veure en els focs de l’Horta de Sant Joan, i el que estem veient amb la comissió
Imatge actual d’en Joan Torrent al parc de bombers
d’investigació que es duur a terme en aquests moments al Parlament de Catalunya, també és una professió d’alt risc i complicada. Potser aquest afer s’està polititzant en excés, per treure uns rèdits electorals, a la cantonada d’unes eleccions a costa d’un cos de professionals d’entrega innegable i sobretot a costa d’unes famílies que han patit i pateixen molt. Fa més d’un any que la Borrassa, tenia una entrevista pendent amb el Joan Torrent Segura, veí d’Arbeca els últims set anys, de 52 anys d’edat, pare dues filles i un fill, el Pol de 7 anys i casualitats del destí li ha tocat ara, quan els bombers estan a primera línea de l’actualitat informativa, així que saltant-me les normes elementals de cortesia que de ben segur pertoquen a una publicació com aquesta, i fent cas de les directrius de l’ofici que casualment exerceixo sense tenir-ne suficients coneixements ni cap formació, anirem al gra, començant pel que és noticia. Un dia rere l’altre mengem foc de Sant Joan, als telenotícies, als diaris, ràdios, Internet.... vostè i va participar directament? El dia 21 de juliol estava de guàrdia i vaig dur a terme una de les tasques més dures de la meva vida ... perdoneu que no entri en detalls, però en aquest foc hi vaig perdre un bon amic. Perdoneu, no n’era pas conscient, vol que deixem el tema? No, podem continuar
cosa que fa que molt efectius estigueren al perímetre treballant per estabilitzar-lo. Segon- Els mitjans aeris no podien volar pel les ràfegues de vent. Tercer- La zona de seguretat que creen els Graf tan Lleida com Barcelona les fan petites perquè estaven dins de la vegetació cremada i les van considerar suficients. Quart - El fort vent canvia de sentit fent una carrera molt virulenta. Tot plegat va fer que ens col·lapsés i ens superés la situació amb el trist balanç que tots coneixeu.
Què va passar en aquest foc que el fa tant especial? Als focs forestals els bombers , ens hem acostumat que la natura ens ensenyi les dents però aquest cop ens ha cardat una bona queixalada. En el cas del incendi de l’ Horta com en tots els accidents van coincidir diversos factors : Primer- El foc estava en un punt prop de ser estabilitzat
Informes de bombers, de forestals, una investigació judicial en marxa, un altra de parlamentària.... Per què es tant complicat resoldre aquest tema? Evidentment cada punt dona molt de si i els mitjans han gastat molta tinta des de l’aixecament del secret de sumari esgrimint errors per una banda, responsabilitats per una
23
De tu a tu
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
altra... La meva opinió és aquesta: espero i desitjo que tots plegats reflexionem sobre aquests fets, des del primer responsable polític fins l’últim bomber, sense oblidar els propietaris dels boscos , (en aquet cas la propietat és municipal) i que ningú s’amagui sota una capa de victimisme ni honorabilitat, ja que els focs cada any són més virulents per les altes temperatures, el baix grau d’humitat, al qual cal sumar-li la manca de gestió forestal i altres condicions geogràfiques. Els incendis forestals són un component natural en els sistemes mediterranis però els 47% són intencionats i el 15% descone- En Joan Torrent efectuant una de les seves tasques guts, això suma 62% que perts que treballen únicament en aquests sinistre, però són causats per la mà de l’home. Des de l’any 98 va creixent el número d’incendis no només en l’extinció, sinó en el desenvolupament d’un i s’incrementen els mitjans d’extinció any rere any, però ampli projecte tècnic que incloïa per exemple, la creació aquest no és el camí, és una lluita de David contra Goliat d’una cartografia operativa per bombers, també van desenvolupar un programa de cremes prescrites per la neteja És parla molt dels GRAF, vostè també els ha esmentat de boscos, la formació tan interna del cos de bombers com fa un moment, ens en pot parlar? Tanta autonomia altres col•lectius (ADF, Voluntaris, Mossos, Agents Rurals ...) l’intercanvi d’experiències en altres països i s’integrà tenen? L’any 98 a Catalunya també vàrem viure un estiu tràgic, en projectes internacionals de lluita contra els focs. Tamentre del 18 al 21 de juliol van cremar 27.000 ha , 130 bé van introduir una nova manera d’analitzar els incendis cases afectades, la major part al Solsonès i algunes vícti- (analistes) que estudien tots els incendis històrics per pomes mortals. També es van generar una allau de crítiques der fer prediccions en incendis futurs, van incorporar una contra el que es considerava un fracàs de la política de terminologia i tècniques de seguretat comunes. prevenció , manca de mitjans dels bombers, descoordina- El model GRAF s’ha acabat adoptant en altres zones com ció entre els diversos cossos . Per afrontar aquet drama Aragó, Balears, Canàries, Portugal, França i el Regne es comencen a gestar diferents millores en les comunica- Unit, membres del grup van iniciar al procés de formació cions amb el SIACOM, proves pilots amb els GPS i el en aquestes zones. Grup de Recolzament Forestal, GRAF, neix oficialment Crec amb el GRAF i cal que tingui autonomia en les sel’1 de març de 1999, com una nova eina per reforçar la ves actuacions, treballant paral·lelament amb els cap de lluita contra els grans incendis forestals integrat per ex- guàrdia (D.0) informant-los i assessorant -los i estic con-
24
la borrassa abril 2010
De tu a tu
vençut que es prendran les mesures correctores per incrementar la seguretat, no és fàcil ,el nostre problema ara és d’un 80% psicològic i un 20% tècnic. El 100% de seguretat en la nostra feina no és possible, no existeix. Per saber més us recomanaria el llibre Entre dos focs: desgovern, polítics i grans incendis a la Catalunya central de Florinda Plans editat per Pagès editors. Un llibre d’opinió que analitza molt bé tot el que va passar als dos grans incendis forestals que va patir el nostre país als anys 90, amb les dos comissions parlamentàries incloses En Joan amb el seu fill Pol a l’ofrena floral de la Diada de Catalunya al 1994 quan la Consellera era Maria Eugènia Cuenca i l’any 98 amb el ment. Conseller Xavier Pomés, des d’un punt de vista de pagès Al primer curs de formació al parc de Bombers de Martorell i de dona que va perdre el seu home l’incendi del 98 on any 81, vaig rebre les funcions de cap de sortida i gairedemana un projecte pel món rural perquè la gent no marxi bé tota l’etapa del parc de Lleida vaig fer de bomber i de del camp. formador, en aquells temps es van crear molt parcs de La Florinda a la introducció escriu: ...“No és veritat que a bombers voluntaris a la província i calia donar un cop de l’incendi del Solsonès del juliol del 1998 no hi morís nin- mà a més i de forma paral·lela feia formació de perfeccigú. Hi va morir el meu home. Tenia 47 anys. Des d’aquells onament als professionals amb actiu. dies en què em vaig quedar de cop sense company i sense Al mes de febrer de l’any 1991 vaig accedir a la plaça bosc intento trobar respostes . de Cap de parc de Mollerussa a la qual renuncio al cap de El Francesc, el meu home, era molt crític amb tota la in- 18 anys per motius personals al març de 2009,actualment formació que li arribava. Sabia que la raó és sempre re- estic de Sergent al torn B del parc de Mollerussa. lativa; sabia que d’una mateixa notícia se’n poden treure conclusions diverses que la informació es pot manipular Tornem a l’inici, aquesta potser hauria d’haver estat fàcilment. Que per la mateixa pregunta hi ha diverses res- una de les primeres preguntes, per què vareu decidir postes. Per això mai estava prou segur de tenir la raó .Per fer-vos bomber? això també, hi havia tanta gent que l’apreciava.”... Perquè amb vaig fer bomber? El meu ofici era el de electricista i les meves aficions la muntanya i l’escalada ,en Parleu amb propietat i toqueu de peus a terra, quan fa aquells temps un grup d’amics formàvem la unitat alpina que sou al cos, i quin càrrec i teniu? de la Creu Roja de Lleida i tenia tots els carnets possibles Vaig entrar de bomber al juny de 1981, feu números. per conduir tot tipus de vehicles. Al sortir la convocatòria El primer any vaig estar al parc de Balaguer fins que la i llegir les bases semblaven fetes a la meva mida i m’hi Generalitat van signar conveni amb l’ajuntament de Lleida vaig tirar de cap. l’any 82 i vaig ser traslladat al parc de Lleida, en aquells temps estava al carrer Bonaire després es va traslladar a la Costa molt arribar a bomber? Les “opos” tenen fama fundació Felip (ctra. Osca) que es on està encara actual- de dures.
25
De tu a tu
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Actualment per fer-se bomber cal preparar molt bé les proves físiques que són molt específiques, és molt important aprendre i entendre molt bé els temaris i per si això no fos suficient un fet diferencial enfront la resta d’oposicions és que a més cal el carnet per conduir els camions. A més també es presenta molta gent com a totes les oposicions, el que fa que la competència sigui dura i cal dedicar-hi unes quantes hores al dia per preparar-se a fons, efectivament, són unes oposicions molt dures. Quines qualitats ha de tenir un bomber? Per fer de bomber cal tenir unes condicions físiques com psíquiques idònies, en aquest sentit el Visita escolar al parc de bombers de Mollerussa manteniment d’una condició física correcta esdevé un requisit guàrdia, amb un mínim de 4 bombers per torn. imprescindible tan de cara a la nostra seguretat com sobre- En un torn de guàrdia els bombers es distribueixen els ditot la de terceres persones demandants de les nostres actu- ferents vehicles i supòsits de sortida, el nostre àmbit d’acacions i cal ser polivalent i polifacètic en la teva formació, tuació en primera sortida és el Pla d’Urgell i podem col· són moltes disciplines eines i equips que cal fer funcionar, laborar en qualsevol sinistre de Catalunya. cal que tots fem de tot . Els parcs de voluntaris, per exemple, el de les Borges Blanques que és el que té Arbeca dins del seu àmbit d’actuació, A banda d’apagar incendis, que fa un bomber? són persones que per la seva vocació benèfica social, presLa feina de bomber ha anat evolucionat, s’ha passat d’uns ten servei d’una manera altruista dins de l’estructura dels professionals que apaguen focs a uns professional de la serveis de bombers, no tenen consideració de funcionaris seguretat integral que intervenim en diverses situacions ni de personal laboral. S’estructuren en agrupacions adscom accidents de trànsit, accidents de riscos tecnològics, crites als parc de bombers, s’ordenen jeràrquicament en les rescats de tots tipus, de muntanya, aquàtics, en ascensor, categories de caporals i bombers. s’organitzen en guàrdies laborals, en enrunaments, també en rescats d’animals o de localització( fan la seva vida i acudeixen al parcs en cas insectes perillosos, a més d’assistències formatives, infor- de sortida) .Cada agrupació ha de tenir un cap d’agrupació matives, tècniques... que és també el cap de parc.. us proposo en una propera Borrassa que els entrevisteu són un col·lectiu molt comCom s’organitza un parc? Quins torns de treball es fan? promès i unes persones excels . Quants professionals són? Quina zona cobreixen? Els parcs de Bombers de la Generalitat poden ser professi- Ha estat un plaer, gràcies pel teu temps Joan i perdona onals o voluntaris, en el cas de Mollerussa és professional si t’he fet reviure mals moments i s’organitza amb quatre torns de treball de 24 hores de
26
Ho sabies?
la borrassa abril 2010
Els carrers i cases d’Arbeca Comencem aquest capítol pel carrer de l’Abadia i els seus carrerets adjunts. El carrer de l’Abadia antigament era conegut com el carrer de Baix. En molts documents també s’anomena el carrer del Forn de Baix. Aquest forn estava situat en la casa de la Tresa Queralt, filla del “Francisco del Manescal”. En els documents antics, quan anomenen aquest forn quasi sempre el posen entre el corral del Perelló ( ca la Fina ) i la casa del Perera ( la casa on avui hi viu el Joan Torrent, el bomber ). Comencem pel carrer adjunt, el de la Coral Harmonia, a principis del segle XVI era conegut com el carreró d’en Berga. A mitjans del segle XVII i primer terç del XVIII el trobo com carreró d’en Queralt i també com el carrer d’en Roig. La primera casa que hi ha a mà dreta baixant amb direcció al Toll es cal Navarro, de la qual ja en vàrem parlar en la Borrassa anterior. La segona, ca la Modesta, fins l’any 1688 fou dels Queralt. Aquest any la ven a Miquel Giner per 100 lliures. No sé els anys que hi visqueren. L’any 1892 hi viu lo “Francisco del Cusí”. Aquesta família la posseí fins la dècada dels 80 del segle passat , actualment és del Feliu i de la Modesta.
Jesús Elies
“Cal Fernando del Perera”. Antigament havia estat de la família Roig la qual donava nom al carreró. Abans de l’any 1660 els Roig ja habiten aquesta casa. Crec que seria a finals del segle XVIII quan l’adquireix la Comunitat de preveres. Aquí hi visqué Mossèn Abelló fins la guerra civil. En el bombardeig dels nacionals a principis de gener del 1939 quedà molt malmesa. Als anys 60 del segle passat, essent rector Mossèn Miquel Parramón, la parròquia la vengué al Fernando del Perera. Tocant a la porta de la
casa molts hi recordareu un pany de paret mig rodona, no era altra cosa que un tros de la torre de l’antiga muralla de la vila. Els entesos en la matèria diuen que era una torre àrab. Prop d’aquesta torre s’hi ha trobat ceràmica d’aquesta època. “Cal Cansons” forma part de la casa que avui és de la Isabel i el Giordano. Aquesta casa l’any 1692 Pere Vidal la ven a Jeroni Artús, pagès. En l’escriptura hi posa “ afronta amb Tomàs Ballester, dit lo Falegre, i amb Pere Roig, per darrera amb Pau Lleonard, teixidor de lli, i Joan Balsells dit Ganyol”. L’any 1703 la compra Francesc Marsol. El notari hi fa constar que aquesta casa procedeix d’un pati que Pere Vidal va vendre a Jeroni Artús, pagès i que des-
27
Ho sabies? prés de la seva mort fou venuda als “encants i a l’última candela”, el que vol dir que hi hauria més d’un comprador i llavors per saber a qui correspondria la venta, els
participants en la subhasta, davant de notari encenien una candela i l’ última en apagar-se seria la del comprador que finalment es quedaria amb la casa. Aquesta pràctica fou molt utilitzada durant tot el segle XVIII. L’any 1723 els germans Josep i Maria Elena Marsol, cedeixen aquesta casa a favor de la Comunitat de Preveres que se la vengué al 1728 a Simón Culleré pel preu de 100 lliures “ una casa descoberta situada al carreró d’en Roig, que afronta a sol ixent amb Jacint Lleonard i Antoni Sans, a migdia amb casa de Joan Roig, a tramuntana amb Josep Sans, dit lo Pelat i a ponent amb el carretó. L’any 1892 hi viu l’hereu del Ton dels Colomins. A principis del segle XX la comprarien els Pons, Cansons, que la vengueren a principis d’aquest segle a la Isabel i el Giordano. La casa següent era la meitat de la casa que actualment tenen la Isabel i el Giordano. L’any 1692 la compra Josep Sans, dit lo Pelat, era d’en Tomàs Ballester, Falegre, que li ven des del cup fins a Joaquim Artús. Aquest cup els nous propietaris el tenen molt ben arranjat. El Josep Sans, dit lo Pelat, no sé els anys que hi visqué perquè al 1760 ja consta que tenien una casa nova al carrer de Lleida. L’any 1892 hi viu la vídua de l’Hereu Colom. Jo de petit la recordo sempre derruïda, la quitxalla d’aquell barri ens hi amagàvem per jugar. Als anys 60 del segle passat la compra el Josep del Pelat. Casa de la Isabel i el Giordano. Aquesta casa i la del costat, cal Simona, al capbreu de 1518 hi figura que era tot un pati dels pubills de Pere Ballester. A les acaballes del segle XVI, els Ballester, dits lo Falegre, hi construei-
28
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
xen la seva casa pairal. En la guerra dels Segadors, 16401652, l’estar junt a la muralla, queda quasi derruïda. Els Falegre arranjaren de nou la casa però solament la part que avui és cal Simona. L’altre tros de la casa se la van venent a patis. Aquesta casa coneguda antigament com a cal Pelat, al 1701 Joan Ballester dit lo Falegre la ven a Vicens Alf... “ una casa situada al carrer del Forn de Baix que afronta a orient amb Pere Joan Balsells, a occident amb el carreret d’en Roig, a mig dia amb Josep Sans i a tramuntana amb el carrer del Forn de Baix”. Al 1716 hi torna haver una acta de venta i consta com a venedor un Joan Ballester, Falegre, que ven aquesta casa a Josep Camins, aquest, l’any 1722 la ven a Joan Sans, corredor, ( es dedicava a la venta de cases i finques ), però el que em fa ballar el cap és que al 1732 torna a sortir una altra escriptura en què Joan Ballester, Falegre, ven aquesta casa a Joan Sans dit el corredor. En aquesta escriptura consta que està situada al carrer de Baix, que per darrera toca amb Josep Sans, dit lo Pelat i germà seu, a un costat amb Josep Balsells dit lo Ganyol i per l’altre costat amb el carreró d’en Roig. Aquesta família la posseeix fins a finals del segle passat que la vengué a uns pastissers que s’establiren a cal Perera però mai l’habitaren. A principi d’aquest segle la compren la Isabel i el Giordano juntament amb les dos casetes abans descrites.
En primera persona
la borrassa abril 2010
Escola de pastors, premi Albert Moyà Familia Moyà-Martinez Manel Batalla Jordi Perelló Aquest divendres dia 5 de març es feia entrega dels diplomes de la primera promoció de l’escola de Pastors, un projecte anomenat Gripia tant ben conduit per l’associació sociocultural Rurbans dedicada a la dinamització rural de la muntanya. Fa un temps i observant la serietat del projecte i l’enveja sana de l’emprenedoria dels promotors i participants, vàrem demanar-los-hi si podien fer un reconeixement a un Jove pastor d’Arbeca, que un fatídic accident mortal a l’edat de 14 anys, l’apartà del seu Ramat. L’Albert, representava tots els valors que s’intenten transmetre des de l’escola de pastors, com la vocació per aquest ofici mil•lenari, l’estima per la natura i pel territori, les ganes d’aprendre, el saber negociar i sobretot tenir i mantenir l’esperança que havia fet una bona elecció en el seu ofici. Ell, de manera incansable, feia d’aprenent d’aquest ofici al costat del Manel Batalla, pastor d’Arbeca. L’escola de pastors, en recollir totes les dades en relació a l’Albert i verificar l’estimació que li tenien tant els pastors d’Arbeca com els de tota la comarca, van accedir a donar amb caràcter anual el premi: ALBERT MOYÀ, al pastor més Jove de la promoció, que aquest any ha estat per l´Eric Rollan. Aquest premi és tot un encert i un reconeixement merescut a un Jove de 14 anys que ja tenia molt clara la seva vocació i el que volia ser de ben petit (una de les decisions més complicades de prendre al llarg de la vida). Aquesta acceptació a donar aquest premi demostra el tarannà, el bon fer i la sensibilitat dels promotors de l’Escola de pastors .No és gens fàcil de donar un premi i fer aquest reconeixement a una persona que no és del seu territori , això el converteix de retruc en l´homenatge a tots els pastors que de la muntanya van arrelar a Arbeca i la comarca de les Garrigues. Els seus Pares,germans, els pastors de les Garrigues i la gent d’Arbeca us agraïm el gest i us animem a continuar la gran tasca que esteu desenvolupant.
Festa Major 2008
Festa Major 2008
• ÀRIDS • TRANSPORTS • EXCAVACIONS • MOVIMENTS DE TERRES • ARRANJAMENTS DE CAMINS • RASADORA PER A REG A GOTEIG • MARTELLS HIDRÀULICS FINS A 1.500 KG. Pl. Major, 6 • Tel. i Fax 973 16 02 25 Mòbils 616 94 44 90 / 629 35 51 96 / 609 75 54 08 25140 ARBECA
29
En primera persona
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Hem celebrat el trenta-cinquè aniversari Mercè Abad Gaya Ajuntament Sembla ahir, però ja en fa un grapat, d’anys, un 4 d’abril de 1976, va ser el primer i des de llavors no s’ha interromput mai. Ajuntament, Col.legi , Ampa, Club, any rere any li han donat el seu suport, reunint esforços, convocant reunions, fent visites a l’un i a l’altre, per poder aconseguir alguna petita o substancial aportació, tant econòmica com material, preparant salutacions, enviant-les a les diferents entitats, cartes, preparació de dorsals, llistat d’atletes inscrits, escriure les adreçes als sobres per entitats; en aquells temps tot fet manualment, amb boli, ara des de fa uns anys, arribada l’era de la informàtica tot més ràpid ( si no surt cap problema afegit), trasllat d’ordinadors, impressores i altres eines cap a les pistes, marcar tot el circuit amb cintes per saber per on es Imatge del 35è Cros Vila d’Arbeca corre, clavar estaques, tanques … -Uff! I molts nens i nenes, molts joves corrent per a superar-se, per a fer salut, per a passar-ho bé un diumenge al matí. I molts pares, padrins, tiets, amics, veïns… aplaudint entusiasmadíssims a les arribades, donant suport als participants, organitzadors i col.laboradors. Això ha estat tant sols una breu pinzellada de memòria perquè ens adonem de totes aquelles petites coses que són necessàries per a l’organització d’ un gran esdeveniment esportiu, estem parlant del CROS VILA D’ARBECA. Allò que cal destacar del CROS, per damunt de tot són les persones, el seu esforç desinteressat, la seva constància, la seva bonhòmia. La veritat és que quan penso en totes elles i en prenc consciència, noto un calfred , m’emociono, arribar fins aquí no ha estat fàcil, però ha valgut la pena. Ara no ens cal res més que ganes de continuar com fins ara, perquè no es desfaci la màgia que ens envolta a tots i a totes les persones que formem part de la gran família del Cros d’Arbeca: l’AMISTAT.
30
En primera persona
la borrassa abril 2010
Any Vilars Mavi Vidal Àrea de Promoció Econòmica Ajuntament d’Arbeca El dissabte 30 de gener, i aprofitant el desplegament i el muntatge de la XIIa edició de la Fira de l’Oli es va presentar l’any Vilars. Aquesta iniciativa commemora que ja fa 25 anys que el primer grup d’arqueòlegs van iniciar les tasques d’excavacions al poblat ibèric dels Vilars. Per aquest motiu el Consell Comarcal de les Garrigues, va dedicar la decoració del seu espai a aquesta fortalesa i a la seva evolució de la descoberta d’aquest important jaciment, declarat bé cultural d’interès nacional des de l’any 1998 i convertit ja en un referent del patrimoni arqueològic i científic del nostre país. Però no tot acaba aquí, ja que aquest any 2010, és l’any Vilars, i per tant des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Consell Comarcal de les Garrigues, la Universitat de Lleida, el Grup d’Investigació Prehistòrica, el Centre d’Estudis de les Garrigues, l’Associació d’amics dels Vilars d’Arbeca i l’Ajuntament d’Arbeca, han unit esforços per organitzar un conjunt d’activitats per acostar-nos a la història d’aquesta fortalesa que fou edificada a mitjans del segle VII i abandonada cap al 300 a. C., per tant, fou ocupada ininterrompudament al llarg de més de quatre-cents anys, destacant que fou una fortalesa seu d’un llinatge poderós de l’època. Aprofitem l’avinentesa per dir-vos que al llarg d’aquest any us informarem puntualment de totes i cadascuna de les activitats que es desenvoluparan per a la commemoració d’aquests 25 anys de treballs, de descobertes, d’investigacions, de temps i paciència invertits en la fortalesa. Creiem fermament en el potencial de la fortalesa dels Vilars ja que estem davant del repte que es converteixi en un referent de turisme cultural, en un poderós motor de desenvolupament territorial capaç d’incentivar i de generar noves sinergies.
31
En primera persona
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Fira de l’Oli Mavi Vidal Àrea de Promoció Econòmica Ajuntament d’Arbeca El cap de setmana del 29, 30 i 31 de gener, es va cel· lebrar a Borges Blanques la XII edició de la Fira de l’Oli. Com molts de vosaltres coneixeu aquesta fira arreplega l’assistència de totes les cooperatives de la DO Les Garrigues amb la varietat de l’oli Qualitat Verge Extra d’Arbequina, i també s’hi poden trobar altres productes segell de la comarca de les Garrigues com el vi ( Vinya Vilars DO costers del Segre), i altres productes elaborats de forma artesanal. Dins de la varietat de productes exposats i com a notícia a destacar, es va signar un conveni per a etiquetar el tradicional Pa de Ronyó com a IGP (Indicació Geogràfica Protegida). La fira al llarg de tot el cap de setmana va rebre força visitants, tot un èxit de convocatòria, i es calcula que Representants polítics tastant l’oli Verge Extra a es van vendre uns 50.000 litres d’oli, la qual cosa va l’espai d’Arbeca en l’acte de cloenda de la XIII Fira repercutir activament en l’economia de la comarca, de l’oli. aquesta fira deixà a les arques de la comarca un impacte econòmic d’un milió i mig d’euros. L’ajuntament d’Arbeca, juntament amb la Cooperativa del Camp i Secció de Crèdit l’Arbequina SCCL, van compartir espai a l’hora de mostrar productes, la cooperativa es va dedicar a la venda del seu producte estrella: l’oli, i l’ajuntament decorà el seu espai amb quadres de pintors locals amb motius relacionats amb Arbeca, els artistes exposats foren: Manuel Batalla i Antonia Timoneda, a més, acompanyà la petita exposició amb informacions relacionades amb la població i el seus encants. Cal destacar que l’espia de la fira del Consell Comarcal de les Garrigues, va estar dedicat de forma monotemàtica al poblat ibèric dels Vilars, per a commemorar l’any Vilars, que representen els 25 anys d’excavacions. En aquest espai s’hi podien trobar diferents informacions del poblat, a l’igual que un recull fotogràfic de l’evolució del mateix, dels seus inicis i fins a l’actualitat. Tot animant a totes les persones que el visitin i coneguin aquest poblat tan especial i identitari de tots els arbequins i arbequines. Al llarg de tot el cap de setmana moltes de les persones rellevants de la comarca, de la província i de Catalunya, visitaren la Fira i la mostra de productes de la mateixa, evidenciant el potencial d’aquesta comarca tan especial: Les Garrigues.
32
En primera persona
la borrassa abril 2010
El programa de control de coloms a la vila d’Arbeca Francesc Xavier Torres Serrano
Tècnic de Medi Ambient de l’ Ajuntament d’Arbeca.
De les diferents espècies d’aus que viuen dins el nucli urbà de la vila d’Arbeca (estornells, tórtora turca, pardal, tudons, garsa, ...), el colom (Columba livia) n’és la més abundant. Aquest augment de població s’ha observat a tot Catalunya des dels anys 50 i les possibles causes rauen en la facilitat de trobar menjar, zones d’aixopluc i de nidificació en el casc urbà. A partir de 300-400 coloms km2 es pot considerar com una espècie plaga, ja que, superat aquest llindar, els coloms poden causar nombrosos problemes com ara: .Embrutar façanes, parets, jardins, cotxes i fins i tot persones en els llocs de parada i nidificació. .Obstruir canaleres de desguàs d’aigües pluvials de les teulades de les cases. .Introduir altres plagues (en determinades condicions) a l’ésser portadors de puces, paparres, àcars, etc. .Poden contaminar aliments amb els ectoparàsits que porten en les seves plomes i la pols que aixequen en la seva activitat. .Provocar males olors i d’altres molèsties degut a l’acumulació d’excrements i cadàvers, entre d’altres.
Fotografia 1 i 2: Afectació per coloms en un magatzem agrícola de la zona periurbana de la Vila d’ Arbeca. Degut a les nombroses queixes de veïns afectats per les molèsties que provoquen els coloms i que els ajuntaments són l’administració competent per autoritzar el control de coloms en el nucli urbà (segons es preveu en l’ article 16, punt 1 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. DOCC núm. 5113 de 17 d’abril de 2008), l’ Ajuntament d’ Arbeca ha decidit iniciar un programa de control de coloms basat en tres aspectes fonamentals: Primer: Reduint els recursos que faciliten la seva estada en el nucli urbà (alimentació, aigua, llocs de descans, aixopluc i cria). En aquest punt s’intervé avisant i assessorant als veïns que tenen cases sense habitar amb nuclis de cria o d’aixo-
33
En primera persona
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
pluc de coloms per a que realitzin la neteja i tancament de portes, balcons, finestres, celoberts, etc, amb els mecanismes adequats. També s’està en contacte amb les empreses agrícoles de la trama urbana o periurbana per a que tinguin cura de no deixar gra ni deixalles a l’abast dels coloms que puguin servir-los per alimentar-se. Segon: Augmentant la seva mortalitat. S’ha optat per la captura amb gàbia de parany selectiu en llocs estratègics de la trama urbana (zones de cria, aixopluc) i periurbana (zones d’alimentació com magatzems de gra, de clofoll i granges) realitzat per una empresa externa especialitzada en el control de coloms.
Festa Major 2008
J. NADAL Parquets
Fotografia 3: Gàbia de parany selectiu emprada per l’empresa Instal·lació encarregada deli venda control de a la de vilaParquet d’Arbeca en decoloms tot tipus un habitatge del nucli urbà proper a un centre de cria de coloms.
Restauració i Manteniment Tercer: Disminuint la seva natalitat (eliminació de nius, ous, esterilització. etc). Actualment s’està fent un seguiment de Revestiments de Fusta
diferents proves pilot, dutes a terme en diferents localitats de Catalunya, de control de poblacions urbanes de coloms per esterilització mitjançant agents químics (nicarbazina). C/ Àngel Guimerà, s/n ARBECA (Lleida) 973 16 05 67 L’objectiu final del programa de control de coloms iniciat per25140 l’ Ajuntament d’Arbeca és regular (reduir) laTel.població de www.parquetsnadal.com 973 14 91 75 coloms de la vila d’Arbeca fins que el nivell de molèsties sigui assumible per tota la ciutadania. E-mail: info@parquetsnadal.com Fax 973 16 06 06
Festa Major 2008
J. NADAL Parquets
Instal·lació i venda de tot tipus de Parquet Restauració i Manteniment Revestiments de Fusta C/ Àngel Guimerà, s/n 25140 ARBECA (Lleida) www.parquetsnadal.com E-mail: info@parquetsnadal.com
34
Tel. 973 16 05 67 973 14 91 75 Fax 973 16 06 06
20
la borrassa abril 2010
En primera persona
El Club Ciclista Arbeca pren força! Sergi Pelegrí i Perera No gaire lluny queden aquelles primeres reunions que servirien per gestar un projecte que ara és ben sòlid i força pròsper. Aquells arbequins i arbequines que assíduament utilitzen la bicicleta per a fer esport o com a mitjà de transport han vist com s’esdevenia realitat el nostre Club i com, curosament, es programaven activitats per a tots els nivells, tots els gustos i fins i tot relacionades amb altres disciplines esportives. Cal esmentar que el Club programa les activitats bimensualment. Es fa en una assemblea general on Caminada al mirador de la Pena cada soci pot aportar idees, proposar activitats, reptes, sortides, etc. Un cop s’han escoltat totes les veus, es procedeix a programar les activitats que el Club organitzarà o aquelles on els seus membres participaran. La premissa amb la qual ens basem és que s’ha de procurar, com a mínim, una activitat per a cada cap de setmana. A més a més, pretenem que a part d’aquelles activitats competitives o que tenen un caire restringit per a alguns membres del Club (o bé per ser massa exigents, o massa llunyanes, etc.) n’hi hagi d’altres que afavoreixin la cohesió del grup, potenciïn l’amistat i alhora, promoguin l’estimació vers la natura. Deixeu-me fer un repàs de les activitats més rellevants que ha organitzat el Club o en les quals ha participat des de principi del present any 2010. Durant els mesos de gener i febrer, el Club Ciclista va portar representants de la nostra vila a marxes ciclistes o curses com la “Hivernal del Bages” (Santpedor, 17-01-10), “La Pica” (Picamoixons, 24-01-10) i la “II Hivernal de Cervera” (21-02-10). El dia 30-01-10 vàrem organitzar una activitat no tan sols oberta als membres del Cub sinó també a tots els vilatans. Es tractà de la primera activitat esportiva que organitzàvem que no tenia a veure amb el món del ciclisme sinó amb el del trekking. La veritat és que va ser un èxit, doncs els vint-i-dos membres que hi vam participar vam fer el cim del mirador de la Pena, és a dir, vam assolir l’objectiu que ens havíem proposat. Al llarg del març i l’abril ens hem deixat veure a la “Marxa de l’oli en BTT” (la Granadella, 7-03-10) en la qual el Joan Perera i el Marc Ribera van obtenir la primera i segona posició del circuit curt respectivament, a la cursa celebrada en memòria d’un dels bombers morts a l’incendi d’Horta de Sant Joan “I Xallenge David Duaigües” (celebrada a Almatret i Seròs els dies 14 i 21-03-10, respectivament), a la Duatló d’Agramunt (21-03-10) en la qual el Marc Ribera va obtenir una meritòria primera posició en la seva categoria. El passat 28-03-10 el Club va organitzar una sortida a Vila-sana per a tots els nivells que tenia més d’un al•licient: a més del plaer del passeig amb bicicleta, la quinzena de participants pogueren gaudir d’un fantàstic esmorzar de forquilla i ganivet, d’un tomb per l’estany d’Ivars i entrada lliure al circuit de BMX (modalitat ciclista en la qual les bicicletes desafien la força de la gravetat degut als nombrosos salts i altres
35
En primera persona
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
elements). Però sobretot, aquesta sortida serà recordada per ser el dia en el qual els membres del Club Ciclista Arbeca estrenaren el seu equipament! Una fantàstica indumentària tècnica especialment dissenyada i confeccionada per a nosaltres. A dia d’avui, 30-03-10, dos membres del Club fem els últims preparatius per un dels reptes més exigents proposats fins al moment: la VOLCAT (Volta a Catalunya en BTT) que aquest any es disputa íntegrament per terres lleidatanes durant els dies 2,3 i 4-04-10. Es tracta d’una competició de dos-cents quilòmetres i uns cinc mil metres de desnivell positiu acumulat que es realitza en tres etapes: Solsona-Guissona, Guissona-Àger i Àger- Balaguer. El Joan Perera corre al nivell “Competició”, és a dir, juntament amb equips professionals d’àmbit nacional i internacional. Un servidor corre a nivell “Open”, és a dir, a nivell competitiu obert a tots aquells corredors que disposen de llicència federativa. Val a dir, que el Club Ciclista Arbeca s’enorgulleix de tenir el Joan Perera entre els seus membres, ja que aquest està disputant el Copa Catalana Internacional 2010/Gran Premi Massi i el Campionat d’Espanya/Superprestigio Massi Open España 2010 a les files de l’equip Moto Club Segre MTB Racing Team. De moment ha disputat dues proves en territori català, a Banyoles i a Corró d’Amunt, però l’atapeït calendari d’aquestes competicions el conduirà pròximament a Huelva (Andalusia), Avilés (Astúries), Berriz (Euskadi), Cantàbria i Catalunya (Flix, Vall de Lord, Sta. Maria de Palautordera, Calaf i Barcelona). Les properes curses o marxes que tindran representació arbequina són la “I Volta a Montserrat en BTT-La Portals 2010” (Collbató, 11-04-10) i la “I Sarralenca” (Sarral, 18-04-10). Finalment, permeteu-me que en nom del Club Ciclista Arbeca sigueu convidats a participar de tres activitats que ha organitzat el Club i Marxa de l’oli BTT Granadella que de ben segur us faran gaudir del vostre temps lliure: - en primer lloc, el dia 17-04-10 tindrà lloc la “II Caminada del C.C. Arbeca a Sant Joan de la muntanya (Montblanc)”. Participació popular, apta per a tots els públics); - en segon lloc, el mateix dia 17-04-10, a la sala de plens de l’ajuntament, tindrà lloc la xerrada “GPS i ciclisme. Sessió tècnica sobre les utilitats del GPS en activitats de lleure a l’aire lliure” a càrrec de Robert Visa i Mir; - en tercer i últim lloc, el dia 25-04-10 es farà la ruta cicloturista “Sant Bonifaci amb llangunissada popular”: Participació popular (apta per a tots els públics que tinguin un nivell mínim que permeti arribar amb garanties a St. Bonifaci). Preu simbòlic de la llonganissada. Cal confirmar assistència anticipadament. Per a més informació sobre el Club i les seves activitats podeu participar al fòrum http://ccarbeca.foroactivo.com.
La Borrassa, per saber què passa! Ara també al facebook! 36
En primera persona
la borrassa abril 2010
Baden-Powell: naixement de l’escoltisme britànic La Petjada del Secà
Robert Baden-Powell tenia dots d’actor, dibuixant i escriptor, però seguí la carrera de les armes, amb llargues estades a l’Índia i a Àfrica. Va publicar un manual 1899, Aids to Scouting, adreçat als soldats per tal de desenvolupar l’art del reconeixement i l’exploració del terreny, art vital per l’aviació. Tot i ser un manual militar, Baden-Powell destaca la importància del joc i de la vida a l’aire lliure en la formació del caràcter i havia propugnat la constitució de petits grups d’exploradors dotats de la seva dinàmica pròpia. De tornada a Regne Unit, el 1903, convertit en inspector general de cavalleria, Baden-Powell participà de la preocupació existent davant l’estat de la societat anglesa: augmentava la taxa de criminalitat; pauperisme en el país més industrialitzat del món; alta morbiditat infantil; evidents estralls de l’alcoholisme i del tabaquisme; deficiències de l’educació popular; desocupació; conflictivitat laboral... contribuïen a crear un clima de crisi en una potència colonial que controlava un imperi de 345 milions de persones a tot el món. En aquest context, apareixen algunes associacions que ocupaven el temps lliure dels nois. Cal destacar-ne especialment dos: la Boys’ Brigade i l’American Woodcraft for Boys. La primera d’aquestes, la Boys’ Brigade, fou fundada a Glasgow el 1884 per William A. Smith. Era una organització adreçada als nois de classe obrera on es combinava la instrucció militar amb l’adoctinament religiós a partir de la Bíblia en un marc interconfessional protestant. Baden-Powell expressà la seva admiració a aquesta organització. Emperò, l’objectiu de Baden-Powell era arribar al nombre més gran possible de nois, per això descartà la instrucció militar i l’adoctrinament religiós. Però d’elles heretà l’exigència d’una regeneració nacional i l’intens patriotisme. L’exemple de les Boys’ Brigades, però, seria menor en la ment de Baden-Powell que la influència del American Woodcraft for Boys, fundat el 1901 per Ernest Thompson Seton, un educador protoecologista que promovia la formació de petits grups de nois autogovernats, que s’educaven en contacte amb la natura per mitjà de jocs inspirats en les pràctiques dels indis pell-roges i idealitzats i en els seus ritus iniciàtics. De fet, Seton participava del nou corrent de l’escola activa o escola nova, encara que el seu mètode fos extraescolar. D’aquest moviment, Baden-Powell heretà el joc com a element bàsic educatiu i el contacte amb la natura juntament amb el petit grup de nois dirigit per un d’ells, però el model del noble indi era substituït pel del cavaller medieval i el naturisme anava del braç d’un teisme de clara inspiració cristiana. Dels indis de Seton prengué el self-government de les petites unitats –les patrulles-, les pautes no competitives de progressió personal, l’amor a la natura i la valoració de les qualitats dels pobles primitius. El 1908 es publicà el manual Scouting for Boys, llibre fundacional de l’escoltisme escrit per Baden-Powell i finançat i promogut pel milionari editor C. Arthur Pearson. La campanya de propaganda donà lloc a un rapidíssim creixement de l’escoltisme britànic, desbordant els promotors. El veritable èxit, però, recau en l’atractiu de la imatge de Baden-Powell i al seu mètode, que responia directament les aspiracions dels nois. Baden-Powell s’adreçava directament als nois entre 12 i 14 anys, des de la fi de la infantesa fins al moment en què acabava l’escolaritat obligatòria. Fou després, quan els germans petits volgueren seguir els grans, que, juntament amb Vera Barclay, crearen un mètode específic per als infants, la branca dels llobatons, en el marc del Llibre de la Selva, de Rudyard Kipling. De la mateixa manera, es creà una associació independent per a les noies que també volien practicar l’escoltisme, les Girl Guides, que es desplegà després del casament de Baden-Powell amb Olave Saint Clair Soames al
Festa Major 2008
Festa Major 2008
QUIOSC I LLIBRERIA
37
En primera persona
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
1912; ella consagrà el moviment femení. L’escoltisme de Baden-Powell es basa en el joc a l’aire lliure per desenvolupar el caràcter, la intel•ligència i la creativitat, enfortint la salut física i transmetre l’esperit de servei a la societat. En lloc de la transmissió vertical del saber teòric, calia l’educació per l’acció. Canviar els ‘sermons’ per la interiorització de les regles en les relacions entre ells i el medi natural i social, dins el sistema de patrulles dirigides per un d’ells mateixos. El responsable adult d’una unitat era l’animador i el coordinador de les activitats i no el cap en el sentit militar del terme. Havia de ser un “home-noi” que havia de col•locar-se al lloc dels nois com un germà gran. Eren voluntaris gratuïts sense haver de ser educadors professionals. Per sobre dels agrupaments, els organismes superiors havien de garantir davant els pares i mares i la societat la formació i competència dels caps i a la vegada la moralitat i l‘honestedat de les intencions i de les pràctiques d’aquests dins de l’agrupament. El nucli central era l’educació del caràcter: el sentit de l’honor, el sentit de la responsabilitat i la fidelitat als compromisos adquirits, la intel•ligència entesa com la capacitat d’adaptar-se a les situacions més diverses, i per últim, la joia de viure, estimulada pel conreu de l’expressió, tant per mitjà de les arts plàstiques com del cant, la dansa, el mim o la representació. Els focs de camp serien el primer escenari de la capacitat d’expressió en una època en què, tot i la repressió de la creativitat, ni la ràdio ni la televisió no estalviaven els esforços per passar les vetllades en grup.
Festa Major 2008
TAXI JOAN Tel. 647 21 63 56 Serveis • Especialitat en viatges de llarg recorregut • Caps de setmana • Servei d’assistència en carretera • Visites mèdiques • Mercats setmanals • Acompanyaments funeraris
Servei 24 hores
www.taxijoan.com
La Borrassa, per saber què passa! 92
38
Ho diu el sr. metge
la borrassa abril 2010
La farmaciola del viatger Text: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca
Dueu els medicaments a l’equipatge de mà per evitar de perdre’ls. 1.- Medicació habitual És important acompanyar-la amb un informe mèdic (traduït a l’anglès si es possible) en el qual han de constar els diagnòstics i el tractament 2.- Quimiprofilaxi o autotractament per la malària Recomanat al Centre de Vacunacions Internacionals 3.-Antidiarreics *Sals de rehidratació oral: desfer un sobre en una ampolla d’1.5 l. i beure d’1,5 a 2.5 l. diaris *Antidiarreics com ara Racecadotril: una càpsula cada 8 hores. No l’administreu en cas de deposicions amb sang o pus, febre o vòmits incontrolats. 4.- Analgèsics/antitèrmics Paracetamol o Ibuprofè: un comprimit cada 6-8 hores per alleujar la febre, els dolors i el cansament o malestar general. No es recomana endur-se ni prendre’s àcid acetilsalicílic. 5.-Material de cures *Desinfectants (alcohol de 70 graus o iode), gases, esparadrap… *Alguna crema antibiòtica per a infeccions de la pell *És aconsellable endur-se un termòmetre digital. 6.-Protecció solar Es recomana en esprai, amb índex de factor de protecció >30. Apliqueu-lo sobre la pell neta, deixeu que s’eixugui durant 20 minuts
i després apliqueu el repel•lent d’insectes. 7.-Repel•lent d’insectes La substància més eficaç i emprada és el DEET en concentracions >40%. N’hi ha presentacions pediàtriques( no apliqueu en nens menors de 2 mesos d’edat). Netegeu-vos les mans després d’aplicar-lo. També és útil ruixar la roba amb esprais de PERIMETRINA al 0.5%, deixeu-la eixugar unes 12 hores abans de poser-vos-la. Resisteix en les fibres de la peça fins a 6 rentat. 8.-Desinfecció de l’aigua Si no és possible bullir l’aigua (durant 10 minuts), es pot utilitzar la desinfecció química amb clor (en forma de pastilles o com a lleixiu “apte per a la desinfecció de l’aigua de beure” al 5%: 2 gotes per litre d’aigua) o iode (en forma de pastilles o com a tintura de iode al 2%: 5-10 gotes per litre d’aigua). Són més eficaços els filtres que combinen la microfiltració i les resines iodades, i els sistemes de llum ultravioleta. 9.-Gel netejador sense esbandir per les mans 10.-Preservatius 11.-Antifúngics 12.-Tractament per a picades d’insectes Cremes amb corticoides i antihistamínics per si apareixen reaccions al•lèrgiques cutànies a les picades.
La Borrassa, per saber què passa! 39
Ho diu el sr. metge
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
La tècnica de les ventoses Ramon Codony Serra.
Fisioterapeuta de la Residència El Jardí (Sitges), de l’ Asepeyo Molins de Rei, de la U. E. Horta i del F.C. Damm de Barcelona.
Es tracta d’ un dels mètodes terapèutics usats en la Medicina Xinesa Tradicional. Els Egipcis també la van usar. A Amèrica i Europa es va començar a usar a principis del segle XIX, i des d’ aleshores s’ ha anat confirmant que aporta nombrosos beneficis per a la salut. Té per finalitat provocar uns determinats estímuls cutanis i tissulars mitjançant la producció del buit. Les ventoses tradicionals poden ser de vidre, de bambú, de ceràmica o argila, mentre que les modernes solen ser de plàstic amb bomba d’ aspiració. Les ventoses poden aplicar-se de diverses maneres. Es poden deixar retingudes o fixes, es poden treure i posar ràpid, es poden moure un cop aplicades, es
poden girar, etc. Una de les opcions consisteix en posar-les i deixar-les immòbils sobre la pell entre 10 i 15 minuts. Un altra opció consisteix en fer-les moure mentre es manté l’efecte ventosa. Aquesta opció és força usada a l’ esquena. Per tal que això sigui possible s’ usa oli per a facilitar-ne el moviment. L’ aplicació de les ventoses fixes pot deixar una marca circular a la pell. Es tracta d’hematomes que es donen a causa de la succió. La sang i les toxines afloren a la pell. Aquestes marques però, desapareixen en una setmana. Algunes aplicacions de les ventoses són: -Efecte relaxant muscular. Deixa la pell més suau i relaxada. -Efecte analgèsic (Calma el dolor. Acció sedant i relaxant). -Va bé combinar-les amb el massatge. -També es pot usar en esquinç de turmell i altres, per disminuir-ne l’ edema (líquid i inflamació) i el dolor. -En enrampades (calambres), contractures, cicatrius, quan hi ha adherències en els teixits, síndromes rotulians per a descoaptar, contusions amb i sense hematoma (“blaus”), fascitis plantar, etc. -En les lumbàlgies cròniques, de predomini nocturn, de matí, etc. També són molt efectives en algunes patologies cervicals, com ara sobrecàrregues a causa del treball davant de l’ ordinador, les tensions acumulades que incideixen força en aquesta part del nostre cos, etc. -Efecte revulsiu ( inflamació externa per a treure un problema intern ). -Ajuda a la regeneració i a disminuir la inflamació local. -Hiperèmia local. (Es tracta d’ un augment en la irrigació en un òrgan o teixit). -Estimulació del metabolisme i millora la circulació limfàtica. -Regulació del sistema nerviós, etc. Per finalitzar recomanem que aquesta tècnica només sigui usada per personal qualificat.
Col·labora amb la Borrassa! 40
A little village in the world
la borrassa abril 2010
Un arbequí a Amsterdam Entrevista: Santi Sans
J
ordi Vidal Rodriguez és de Ca l’Orrit, fa set anys que viu a Amsterdam on hi està fent un postdoctorat al Het Nederlands Kanker Institut (Institut Holandes del Càncer). Està involucrat en el desenvolupament d’unes eines informàtiques per a poder estudiar els efectes que tenen certs medicaments sobre les cèl·lules cancerígenes per tal de controlar el desenvolupament dels tumors. Aquestes eines ajuden als científics dels laboratoris a entendre millor les interaccions complexes que tenen els medicaments amb els processos químics naturals de les cèl•lules. 1.-Quants anys fa que vàreu marxar d’Arbeca? Fa una mica més de nou anys que vaig començar l’aventura per l’estranger. A Amsterdam, en concret, set. 2.-Que us va empènyer a fer aquest decisiu pas? Doncs la possibilitat d’estudiar en anglès, i també el neguit de conèixer altres cultures i llocs. 3.- A l’arribar al nou país quina és la primera sensació que vareu tenir? És difícil de descriure i crec que només vivint-ho un mateix es pot entendre el que s’experimenta. Baixes del tren, trepitges per primera vegada els carrers d’Amsterdam i sents que has de començar, pràcticament, una vida de nou. Al mateix temps, un està ple de neguits i curiositat per viure en una ciutat de les més avantguardistes i cosmopolites d’Europa. L’experiència d’haver viscut prèviament a Hèlsinki, crec que em va facilitar l’adaptació. Allí, sí que vaig tenir sensacions més fortes de distància, enyorament i el fet de no conèixer a ningú fa sentir a un mateix que realment està emprenent una aventura ‘solitària’ però que ben aviat es torna en una aventura plena de noves amistats, experiències i nous horitzons oberts.
4.- Si volguéssim fer turisme a la teva ciutat/país que ens recomanaries? I quina seria la millor època de l’any? Sempre he dit que a Finlàndia s’hi ha d’anar dues vegades: estiu i hivern. Són com dos països diferents. Un amb moltes hores de sol i replet de llacs, on gaudir nedant, i la gent molt energètica pels carrers i parcs. L’altra amb molta neu i unes sensacions indescriptibles de silenci, espai i aïllament (sobretot a Lapònia). El que recomanaria fer per Hèlsinki seria: Un passeig pel centre històric, l’Esplanadi park, pujar a l’observatori i baixar al parc Kaivopuisto. Visitar el museu a cel obert de les construccions típiques Finlandeses (Seurasaari), i no oblidar-se de la ruta d’arquitectura moderna, liderada per edificis d’Alvar Alto. I sobretot no marxar sense haver experimentat una sauna en un cottage a la vora d’un llac o mar. I sense electricitat (amb tot el que comporta). A Holanda, hi aniria a la primavera (hi plou menys que a l’estiu), especialment el dia de la reina (31 d’abril) que és quelcom histèric. El temps és agradable, moltes hores de picnic als parcs de la ciutat després de treballar, especialment el Vondelpark. La ciutat és molt acollidora per passejar-hi tant a peu com amb bici. Sobretot els barris: De Jordaan, els ‘negen straatjes’ (els nou carrerons). A part dels museus de renom (Rijksmuseum, Van Gogh, Stedelijk), que hom pot trobar en totes les guies, jo recomanaria passarse per l’arxiu de la ciutat, un edifici emblemàtic d’estil art deco de l’escola d’Amsterdam i on hi ha el document més antic amb referència a la ciutat d’Amsterdam, i també una denúncia per robatori d’una bicicleta de l’Anna Brouwerij’t IJ. Frank. Visitar el
41
A little village in the world
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Beginenhof (foto adjunta) i prendre una cervesa al molí Brouwerij‘t Ij (cerveses fetes allí mateix de fins al 9%). O seure a la terrassa del Cafè de Jaren, on hi pots parar amb la teva barca i fer-hi un cafè. El mateix a l’Amstel Haven, o al Spanjer en van Twist al canal Leliegracht. 5.- Què és el que més diferéncia Arbeca de la ciutat on viviu ara i del país respecte al nostre, Catalunya? Hi ha moltes diferències. Per exemple, urbanísticament parlant aquí tot està molt ordenat i dissenyat amb uns criteris de funcionalitat diferents (els projectes es poden veure al museu de l’arxiu històric). Com per exemple, els blocs d’edificis no tenen unes grans portes i escales. De fet, l’espai destinat a les escales és mínim i fa que aquestes siguin bastant inclinades i tant petites que només hi cap mig peu. També els agrada molt tenir espais verds per tot arreu i jardinets a cada racó lliure que els queda. Normal, en un clima on l’aigua no escasseja. Una altra cosa molt curiosa és que les cases tenen unes finestres molt amplies, i normalment pots veure l’interior de la casa des del carrer. Pel que fa a costums socials, són molt puntuals i els agrada molt fer plans amb els amics a vàries setmanes vista i anotar-ho a l’agenda. Diria que no són molt espontanis. És un país amb moltes regulacions, de les quals en trobaríem un bon grapat d’absurdes, com la de no poder beure alcohol si estàs de peu (aquesta aviat l’eliminaran). 6.- Què és el que més trobeu a faltar? El relleu: els turons i la proximitat de les muntanyes. De tant en tant, també una mica la vida del poble, la tranquil· litat, els camps, i el menjar també. 7.- I el que no trobeu a faltar gens? La calor insofrible d’un migdia d’estiu. Com a nota curiosa cal dir que l’estiu del 2003 va ser molt calurós, i quan la temperatura és superior als 28 graus durant més de tres dies seguits diuen que són dies tropicals. Inclús una vegada em van donar dos dies de festa perquè feia massa calor per treballar. Feia 32C. 8.- Veniu gaire sovint a Arbeca? Intento baixar unes tres vegades a l’any, de promig. 9.- Quan us pregunten d’on sou que responeu? Depèn del grau de coneixement que té la persona d’Espanya. Però moltes vegades la meva resposta ¨és d’un poblet a prop de Barcelona¨. I la resposta més comuna és ¨Ah! Català, oi?¨. (Ells acostumen a dir Catalonian).
A dalt foto d’una parada de flors, imatge d’unes bicicletes estacionades, i fotografia d’una bicicleta de càrrega A la dreta, a dalt imatge del ������������������� Beginenhof, a baix imatge d’un tram del canal de Amsterdam 42
10.- La gent coneix Catalunya? I Lleida? I Arbeca? La majoria coneix Catalunya. Barcelona atrau molta gent i tothom està al corrent de la situació política. Així que sempre fan broma de si sóc Espanyol o Català. Alguna gent sí que coneix Lleida i alguns poblets de les rodalies. Normal-
la borrassa abril 2010
ment són gent que han passat un mes de vacances rodant per Espanya, i se l’han recorreguda amb cotxe de punta a punta. Uns amics holandesos coneixen Poblet! Però ja m’estic encarregant de fer promoció del poble i de la seva relació amb l’oli de la nostra terra. 11.-Què és el que més valores o destaques del teu país d’acollida? L’eficiència. I en tots els aspectes que un es pugui imaginar. A la gent li agrada estar molt ben organitzada, i no perdre el temps. Es nota des del terreny polític, laboral, cultural i social, fins al personal. Això fa que el país vagi bé i per tant, facilita que un s’hi trobi a gust. Que el govern es dissolgui sovint i el país no caigui en una crisi (com està passant aquests dies) és un bon indicatiu que no hi ha grans problemes per solucionar. També s’ha de valorar molt l’actitud envers el treball: la falta de jerarquia en el treball, que trobo que és menys pronunciada que a Espanya, i tant la flexibilitat com l’actitud laboral és admirable. 12.- Has notat diferència en la manera de treballar? Hi ha mobilitat laboral, o una gran estabilitat, allò d’una empresa per tota la vida? Trobo que molta. Conec a molta gent que té una gran mobilitat laboral. Bé, perquè aquí l’atur és molt baix. Normalment sobre un 5% . L’atur tècnic. I a la gent li agrada fer coses noves, els agrada millorar i tenir nous reptes. Així que el jovent (diria que fins als 35 anys) canvia sovint de feina i això involucra sovint canvis de ciutat o poble. Quan un es fa més gran, suposo que el que es vol és estabilitat. Suposo que això ja diu que el
A little village in the world concepte de feina per a tota la vida no és gaire comú aquí. Per una altra banda, hi ha gent que commuten una hora i mitja, o més, en tren cada dia. De fet, la xarxa de transport públic és molt bona i ofereix molta cobertura. 13.- Ens hem tret de sobre la imatge del sol, la sangria, la festa i la migdiada? Jaja. No. Gens ni mica. Els clixés, són els clixés, i la gent coneix Espanya bàsicament durant l’època de vacances. Així que és difícil fer-los-hi entendre que no a tota Espanya sempre llueix el sol, mai fa fred i tothom fa migdiada. Però tots els catalans que estem per aquí, un bon grapat, ens encarreguem d’explicar-los que no a tot arreu sempre fa sol, que la gent treballa moltes hores, i que la migdiada, bé, no tothom la fa. 14- Quantes hores es treballa al dia, com es distribueix la jornada, quants dies de vacances feu? Aquí es fa jornada intensiva. Normalment de 8 o 9 a 5 o 6. La veritat és que està molt bé: et deixa tota la tarda i vespre lliure! Després, molta gent té jornada reduïda a 36 hores, i per tant prefereixen treballar només quatre dies a la setmana. Sobre els dies de vacances, en tenen un mínim de 24 dies laborals, però normalment roden sobre uns 28. Cal dir però que tenen menys dies festius i ponts. 15.- Quan comença el curs escolar, quan acaba, quan fan vacances els nens? L’educació és gratuïta? I obligatòria fins a quina edat? Aquí tenen una cosa molt curiosa, i que demostra la gran capacitat
43
A little village in the world
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
d’organització que té el país i que el que prima són les solucions racionals. Com que és un país molt dens, imagina’t què passaria si tothom comencés les classes el mateix dia: caos a les carreteres. Llavors el que fan es dividir el país en varies zones i escalonen tant l’inici del curs escolar, que és durant l’agost, com les vacances. Llavors tenen una setmana de vacances a l’Octubre i una altra al febrer. El mes de vacances per excel•lència és el Juliol.
del país (totes gratuïtes) estan col·lapsades cada dia, dues vegades. Però, per dins d’Amsterdam el millor és la bici. I no importa si són professors, catedràtics, empresaris o banquers, si vas ben vestit o portes sabates de taló. O si plou i fa vent o neva. La gent, de totes les edats, va amb bici pràcticament a tot arreu, encara que el trajecte duri 30 o 40 minuts. Quan un està acostumat i en forma, no importa.
16.- Hi ha bonificació pels medicaments, l’assistència sanitària és gratuïta i universal? Doncs si tens uns ingressos adequats, estàs obligat a tenir una assegurança que costa a partir dels 90 euros al mes. Si no tens gaires ingressos, tens moltes ajudes. Això sí, no et poden denegar mai un tractament bàsic a cap hospital. Una altra cosa curiosa, és el que en diuen ‘eigen risico’, risc propi, és a dir, que per exemple, els primers 250 euros (o els primers 1000 euros) de despeses mèdiques les pagues de la teva butxaca, i d’aquesta manera tens una assegurança més barata. A més “eigen risico”, més barata és l’assegurança.
19.- Consideres que econòmicament la gent és mes rica o més pobra respecte a Catalunya? Més rica. Per exemple, el GDP del país és el doble que el d’Espanya, i el cost de vida, diria que és mes o menys el mateix a Amsterdam que a Barcelona. La majoria de la gent fa dos o tres vegades a l’any vacances, ja que tens pràcticament un mes i mig de vacances, i normalment això vol dir volar a llocs exòtics.
17.- I la protecció social? Hi ha ajudes per tenir fills? Per aturats? Hi ha pensionistes? A quina edat es jubilen els treballadors? Crec que és el país de les ajudes. Una de les raons per les quals han tingut tanta immigració. Tanta que ara tenen molts problemes socials, racistes i d’extrema dreta que deixen a un bastant sorprès. Segurament alguns se’n recorden de l’assassinat del director de cine Theo van Gogh, o del polític d’extrema dreta Pim Fortuny. Molta gent vol disminuir les ajudes que es donen als forasters, sobretot als de fora de la unió europea. Sobre la jubilació també la volen ampliar fins als 67, i naturalment tothom, a excepció dels polítics, hi està en contra. 18. La gent té casa pròpia o va a lloguer, cada quan canvia de cotxe, o es pot viure perfectament sense cotxe, la gent canvia de residència sovint per canviar de feina? Doncs el que es porta és el lloguer, sobretot entre la gent jove. Una gran part de les cases d’Amsterdam són de protecció oficial. Amb uns lloguers molt baixos (entre 200 i 500€), però unes llistes d’espera d’uns 12 anys per obtenir un piset. Crec que fora de la ciutat es porta una mica més la compra, sobretot cases familiars. M’agradaria recalcar que aquí la gent inverteix uns terç dels guanys familiars per a la hipoteca d’una casa, mentre que a Espanya la mitja és de dos terços (segons dades d’un diari espanyol). Una altra cosa molt curiosa és que aquí una persona no compra el terreny de la casa, sinó que el lloga a l’ajuntament per un període de 50 o 100 anys, i el preu no canvia. Així que hi ha gent que paga com un euro pel terreny de la casa.
20.- On es viu millor a Arbeca-Catalunya o a Amsterdam? A Amsterdam, i no està tan lluny de casa. A veure si ens posen un vol a l’aeroport de Lleida. 21.- Els nadius et veuen com una estranger? Quin tracte hi ha amb els nouvinguts? Pots exercir el dret de vot, fins a quin nivell? ( Municipal, supra municipal, autonòmic, estatal...) Crec que aquí estan molt acostumats a rebre estrangers. En certs moments ets sents un estranger, però tenen unes polítiques d’integració bastant bones. Naturalment sempre hi ha alguna cosa que et diferencia, però m’he emportat més sorpreses positives que no pas negatives. Tinc dret a vot a les municipals i provincials. 22.- Penses tornar a residir a Arbeca? No ho descarto, però ara mateix no sé pas quan seria i per qüestions de feina crec que acabaria vivint en una ciutat. Tot i que mai se sap quins tombs et depara el futur.
A Amsterdam el cotxe és una molèstia. Però les autopistes En Jordi i la seva bici pels carrers d’Amsterdam
44
la borrassa abril 2010
La butaca
“Dejame entrar” Esmeralda Fusté Déjame entrar (Lat den rätte komma in) va ser dirigida pel director suec Tomas Alfredson. A Suècia es va estrenar el 2008 i a Espanya va arribar un any més tard. Es tracta d’una pel·lícula que va ser molt elogiada per la crítica i que a pesar de semblar un projecte minoritari va acabar arribant a més públic de l’esperat degut a una bona promoció i a l’èxit que va tenir entre espectadors i crítics. Déjame entrar no segueix les regles del cinema comercial. Per començar, és sueca i, com sabem, el cinema de procedència nòrdica sol espantar una mica perquè porta penjada l’etiqueta de cinema fred, intel·lectual i lent. Déjame entrar té l’estètica de pel·lícula nord-europea, però manté el pols a través d’un ritme que no és ni frenètic ni lent, és a dir, que segueix allò de “sense pressa però sense pausa”. Déjame entrar està dins del gènere del cinema de vampirs, tema que sempre ha anat mantenint certa presència al panorama cinematogràfic dels últims anys. La novetat la trobem en l’enfocament i en el fet que té a dos nens com a protagonistes. Oskar és un nen de dotze anys que no té relació amb altres nois de la seva edat i a més és objecte de burla i menyspreu per part d’altres companys de classe. Viu amb la seva mare, li agrada la solitud i té aficions una mica estranyes, com la de col·leccionar retalls de diari amb notícies d’assassinats. És, en definitiva, un inadaptat. Un bon dia coneix Eli, una noia de la seva edat que ha arribat nova al veïnat. Ella no és com la resta de persones que ell coneix: també és solitària i està rodejada d’una aura de misteri. A més, pronuncia algunes frases desconcertants i no li afecten les baixes temperatures de les nits de Suècia. Oskar aviat veu Eli com algú similar a ell i amb qui poder parlar sense sentir-se rebutjat. Eli viu amb un home gran. El primer cop que els veiem junts, ella li fa una sèrie de retrets i ell es disculpa i es justifica. L’espectador té la sensació que es tracta d’una espècie de relació de dominació de la nena cap a l’home, tot i que no té clar de què es queixa ella ni de què es justifica ell. Al cap de poc veiem l’home assassinant i dessagnant una víctima per portar una garrafa de sang a la nena. És llavors quan descobrim l’autèntica naturalesa d’Eli: la nena és, doncs, una vampir i l’home una espècie de protector. No obstant, un dels encerts de la pel·lícula és no desvetllar quina és la naturalesa de la relació entre l’home i la nena: no sabem si ell és el pare, o si és una persona que un dia va tenir l’edat d’ella però que s’ha fet gran, o bé si es tracta d’algú que ja va entrar a la vida d’ella a l’edat adulta. La relació entre Oskar i Eli es va fent cada cop més estre-
ta. De fet, aquesta relació és el tema central de la pel· lícula. En aquest sentit Déjame entrar és una pel· lícula molt poètica i al mateix temps molt gèlida, com el clima extern i intern en què viuen els protagonistes. De fet, el lirisme de Déjame entrar es basa en la contenció de dos personatges inadaptats que busquen afecte i no s’atreveixen a demanar-lo. Ni s’hi atreveixen ni saben com fer-ho perquè són dos inexperts en temes afectius. . Ella és una vampir i els vampirs són els éssers inadaptats per excel·lència: viuen de nit i s’amaguen durant el dia, que és quan la resta de gent surt a la vida. No poden establir amb els altres vincles que durin perquè el seu estil de vida i el seu físic inalterable aixecarien sospites. Són, en definitiva, éssers condemnats a la solitud. Eli lluita silenciosament contra aquesta condició a la qual sembla abocada. Oskar se sent atret per la naturalesa misteriosa de la seva amiga i la veu com a únic remei contra la seva condició de solitari. A més de l’intimisme que comporta aquesta relació entre els dos nens, a la pel·lícula també hi trobem moments de tensió. Aquests moments de tensió tenen la desesperança com a comú denominador, cosa que dóna a algunes escenes una força i una profunditat inusuals. En aquest sentit hi ha tres escenes clau: el moment en què el protector d’Eli “l’abandona” en un últim acte d’entrega, el desenllaç de la dona infectada per un atac d’Eli i l’escena final de la piscina, sorprenent, imaginativa i de gran contundència. La pel·lícula és capaç d’elevar una història de vampirs cap a una història de dues persones que es necessiten i que troben en l’altre allò que ningú més els pot donar. El títol Déjame entrar prové del fet que Eli sempre demana permís per entrar a casa d’Oskar perquè els vampirs no entren mai a casa d’algú si no són convidats. Ella vol que ell la deixi entrar a casa seva, al seu univers personal i íntim, a la seva vida. La frase d’Eli que dóna títol a la pel·lícula és molt representativa d’unes necessitats que també són les nostres. Eli no sap com demanar afecte i ho fa de l’única manera que sap: demanant permís per entrar.
45
Artistes i artesans
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Berta Esqué
En Robert Roset Mateu va néixer el dia 1 de març de 1974, i es coneix sota el nom artístic de “Nano”. En Robert és escultor. Podríem dir que per casualitat i buscant un entreteniment per passar les hores que tenia lliures en Robert va descobrir la seva passió per l’escultura. En Robert és autodidacta, i troba noves coses a base de fer provatures. Va començar esculpint una petita peça i ara es maneja amb grans soques d’oliver. A en Robert li ha agradat sempre la noblesa de la fusta i especialment la de l’oliver, que casualment és la que més es troba per les nostres terres. En Robert agafa soques d’olivera i les transforma completament, els hi vol donar un format diferent i amb un toc especial que fa que les seves obres siguin molt peculiars. En Robert regenta un bar a Arbeca, el Nano’s Bar, i l’escultura és la seva afició, de moment, ja que espera poders’hi dedicar plenament. Actualment, hi dedica entre 5 i 8 hores diàries a l’escultura Té una exposició permanent al Nano’s Bar, bar del que n’és propietari. Ha exposat a la Fira de l’Oli Verge de les Borges Blanques, i té pendent de confirmar data d’altres exposicions que el portaran a llocs com Toluges, Andorra, i a fer exposicions pel Consell Comarcal de les Garrigues, Consell Comarcal del Segrià, la Diputació. En Robert treballa amb soques d’oliveres i la seva especialitat són les motllures. Les motllures les complementa amb interseccions de vidre, ferro i pedra, tot i que està intentant incorporar altres materials. També hi aplica els pirogravats. Totes les obres del Nano estan a la venda. Totes les peces són úniques i irrepetibles. En Robert se sent especialment orgullós de les seves creacions i considera que són les seves obres estrella el que anomena: “Arbre en llum” i “Làmpada que s’enfila”
A la imatge l’obra “L’arbre en llum” ubicat a l’exposició permanent
Contacte: Robert Roset Mateu -Roger de Lluria, 6 -25140 Arbeca -Tel: 665945122
47 2
l/m
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
550
600
650
1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977
Pluviometria anual d'Arbeca
1978 1979 1980 1981 1982 1983
(fins a 31/03/10)
1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Dades recollides i cedides per Antoni Pau i Sans
el temps
la borrassa abril 2010
el temps
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Comparativa entre la mitja mensual (des de l'any 1969 al 2010) i l'any 2010 (fins 31/03/10)
Serie1
Mitja mensual Serie2
Any 2010
100 90 80 70
l/m2
60 50 40 30 20 10 0 gener
febrer
març
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Dies de precipitacions:
Número de dies de:
Detalls meteorològics Pluja Neu Pedra Tormenta Boira Rosada Gebre Neu que cobreix el terra <0,1 l/m2
Novembre '09 4
Desembre '09 11 1
Gener '10 6 1
Febrer '10 9
Març '10 5
10 2
9
8 2
1
6
5
2 5
1
1
11
2
>=0,1 l/m
>=1 l/m2 2
>=10 l/m
4
2
>= 0 l/m Precipitació màxima en un dia
2
2 l. el dia 29
9 l. el dia 24
1 4 l. el dia 7
1 8,5 l. el dia 8
16 l. el dia 7
Curiositats: Només l’any 1996 (136 l.) i el 1997 (130.5 l.) superen el gener del 2010 (90.5 l.) en litres de precipitacions Al novembre del 2009 només varen caure 4 litres, quan la mitjana mensual és de més de 36 litres.
48
Zona verda
la borrassa abril 2010
El card marià Roger Pau Nom comú: Card Marià Nom científic: Silybum marianum El card marià es tracta d’una planta anual la forma vital de la qual és d’hemicriptòfit, caracteritzat per tenir els meristemes (cèl•lules encarregades del creixement de la planta) arran de terra. És capaç d’assolir una altura de 2 metres i consolidar-se com a planta dominant en els cardassars on s’instal•li. Les fulles són de color verd i rígides, caracteritzades per nerviacions de color blanc a l’anvers, a la base de la planta les fulles són grans i disminueixen de tamany i canvia la seva forma les que es troben a la part alta de la tija, això sí, totes elles amb els lòbuls acabats en espines. És el card que majoritàriament observarem durant la primavera i principis de l’estiu, ca-
racteritzat per la forma i el color de les flors, agrupades capítols i de coloració púrpura, envoltades per fortes espines. Les llavors de les flors serveixen com aliment per a molts ocells, els quals es situen damunt els capítols de les flors, evitant les fortes espines, per poder aconseguir l’aliment que tan bé intenten protegir i així assegurar la permanència de l’espècie a la zona on està ubicada. Els terrenys on es sol situar el card són els que han estat alterats per l’home o pels animals domèstics, generalment de sòl profund, nitrogenat i no massa sec, també es poden trobar a les voreres dels camins, degut principalment pels factors anteriorment mencionats.
49
A foc lent
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html
Macarrons a la crema de bolets i gambes Berta Esqué
Ingredients: Per 4 persones
400gr. de macarrons 300 gr. de barreja de bolets 300gr. de gambes pelades grans o mitjanes 100 gr. de mantega 300 ml. de crema de llet 150 gr. de formatge ratllat emental 80gr. de ceba ratllada Nou moscada Sal Fulla de llorer Farina Oli d’oliva Conyac
Ramon Marcos
Preparació:
Agafarem una olla gran i amb abundant aigua ficarem a bullir els macarrons amb una fulla de llorer i un raig d’oli d’oliva, els bullirem fins que estiguin “aldente”. Un cop estiguin bullits, reservarem un vas d’aigua del bullit i acte seguit els refrescarem, tot ficant aigua freda dins la mateixa olla que els hem bullit i seguidament els escorrerem. A banda, podem preparar la salsa. En una paella amb un raig d’oli d’oliva i fregirem la ceba a foc lent, de manera que ens quedi poxadeta. A mig coure, hi afegirem els bolets trossejats. Un cop vegem que els bolets ja comencen a rossejar hi afegirem les gambes trossejades i una mica de mantega; una vegada cuit, hi tirem un raig de conyac i ho flamejarem. Ara hi tirarem mitja cullerada sopera de farina a poc a poc i ho anirem remenant per tal que la salsa quedi lligada. Seguidament, hi afegim la crema de llet. Ho deixarem coure tot i hi anirem afegint l’aigua que hem reservat de bullir els macarrons, tot deixant que ens quedi una crema més lleugera. Per finalitzar la salsa hi afegirem la meitat del formatge ratllat que tenim preparat i ho courem 5 minuts. En una plata per anar al forn hi ficarem els macarrons, hi afegirem sal i un pols de nou moscada, la resta de formatge ratllat i mantega i ho fiquem a gratinar al forn. Que aprofiti als grans i als petits!
La Borrassa, per saber què passa! Ara també al facebook! 50
Les 7 diferències Troba les 7 diferències que hi ha entre aquestes dues imatges de la sortida que va organitzar el Club ciclisme d’Arbeca a la Capella el dia 21 de novembre dins el marc dels actes de la fira de Santa Caterina
Solucions entreteniments número anterior de la Borrassa:
Solucions endevinalles: 1. Aigua 2. Aire 3. Cel 4. Gel 5. Lluna 6. Gall 7. Ovella 8. Vaca
Endevinalles populars: 1. Dos germans
que quan són vellets obren els ullets. S:_ _ _ _ _ _ _ 2.No sóc cap paraula ni cap prosa, ni cap vers, però sense mi no hi hauria res escrit, ni res imprès. S: _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3.Té llom i no camina,
explica el que sap i no parla, Té fulles i no és cap planta; què és aquesta cosa estranya? S:_ _ _ _ _ _ 4.Qui és aquella que no està contenta fins que la maten? S: _ _ _ _ 5.Què és allò que com més n’hi ha menys es veu? S:_ _ _ _ _ _ 6.Endevina endevineta
què té l’home a la bragueta? S:_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 7.Tant de dia com de nit sempre em trobaràs al llit; i ja cal que em tractis bé, que he de ser el teu conseller. S:_ _ _ _ _
8. Una casa ben plena de gent que per més que truquis i truquis ningú et sent. S:_ _ _ _ _ _ _ _ _
Entreteniments
52
la borrassa abril 2010 www.arbeca.org/viure/borrassa.html