Núm 12

Es demana al PUOS l’edificació del poliesportiu i l’ajardinament de l’Av. Josep Taradellas La flora del terme d’Arbeca, a la nova secció Zona verda

Número 12 ·Març 2008 · Arbeca

En Bert, un reconegut pintor holandès amb lligam a Arbeca

3 Editorial

Índex I tu, què n’opines?

4

El dia a dia

9

On anem a raure...

25

L’Alguer, país català de Sardenya De tu a tu

27

Bert autor de les teles de l’església de Mòdena Gesù Redentore Ho sabies?

30

El regal estrella de les festes... la vídeo consola En primera persona

32

La història d’Arbeca

39

Quarta jornada: “De l’Arbeca medieval a l’Arbeca moderna” Ho diu el Sr. metge 43 Consells per menjar a l’aire lliure La butaca

44

Deseo, peligro El temps

46

Zona verda

48

Thymus vulgaris A foc lent

49

Entreteniments

50

Coordinadora executiva Montse Fernández i Egea Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Imma Capell Alba Elías Ribera Berta Esqué i Moyà

Col·laboradors Jesús Elies Esmeralda Fusté Jaume Nadal Sergi Pelegrí Robert Garsaball Roger Pau

Cal insitir en el fet incontestable, que La Borrassa és la revista de tots els arbequins i de totes les arbequines, on tothom i pot participar i dir-hi la seva amb abosoluta llibertat, i en un poble com el nostre on l’associacionisme i l’empenta no ens ha faltat mai, cal que, si encara queda alguna reserva, aquesta s’esvaeixi definitivament i tothom faci seva aquesta publicació, que de fet és nostra perquè la paguem entre tots i totes, és per això que en un poble com el d’Arbeca en què tenim associacions ja centenaàries, com pot ser la Coral, o les més joves com pot ser la Petjada del Secà, passant per les més actives com pot ser l’associació de dones o l’Ampa, també les esportives, les culturals, etc, totes elles s’han de fer seva aquesta publicació per tal de fer sentir la seva veu, per tal de difondre la serva activitat i el seu treball incansable que tant de bé fa en una societat cada vegada més individualista i egostia que només mira pel bé propi per damunt del col.lectiu.

Us engresquem,doncs, a tots i totes, però molt particularment a aquest gran i important col.lectiu a participar de la nostra revista per tal que s’enriqueixi i mostri la diversitat cultural, esportiva, cívica, i creativa que tenim, cada quatre mesos tenim un munt de pàgines en blanc on les idees, els projectes, les realitats, les curiositats, la història, el dia a dia poden quedar reflexades per la posteritat, només cal que us poseu en contacte amb qualsevol membre de l’equip de redacció de La Borrassa o que feu les vostres aportacions al correu electrònic laborrassa@arbeca.org, tan fàcil com això.

Som sabedors que aquest missatge ja l’hem intentat trasmetre en altres ocasions, però no ens cansarem d’insistir fins que ho aconseguim, perquè si la Mahoma no va a la muntanya, la muntanya a d’anar a Mahoma, us esperem a totes les associacions i a tots els veïns.

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen.

La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.

La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

Dipòsit legal: L-381-2004 Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

4 Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics >> Comença a caminar la Plataforma Som lo que Sembrem, encarregada d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una agricultura i una alimentació sense transgènics. >> A finals de novembre, es realitzaran diverses convocatòries arreu del territori català per impulsar-la. >> La campanya de solidaritat amb Josep Pàmies s’integra en aquest nou esforç per la nostra terra i els nostres aliments.

Per aquest motiu, diverses persones i col·lectius relacionats amb la lluita antitransgènica apostem per portar una Llei al Parlament de Catalunya que la declari Lliure de Transgènics. En la campanya també s’hi integren els esforços per recollir els fons necessaris per sufragar les despeses generades per la condemna a Josep Pàmies que ascendeixen, de moment, a més de 30.000 euros.

Per fer-ho necessitem, entre d’altres coses, recollir més de 50.000 firmes per això et demanem la teva ajuda. A aquest correu hi hem adjuntat la llista de les convocatòries* que fem arreu de Catalunya per explicar què volem fer i perquè ho volem fer. Et demanem que, si pots, assisteixis en la que et quedi més pròxima o convidis a altres persones que creguis que pot interessar. *CONVOCATÒRIES TERRITORIALS:

Estimat/da company/a,

http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=5

El motiu d’aquest text és assabentar-te d’un nou intent per tal de fer fora els transgènics de les nostres taules i els nostres camps.

Per més informació de la campanya:

El darrer any ha estat especialment dur pels diversos casos de contaminació genètica, retallant cada cop més la llibertat d’elecció dels consumidors i productors catalans.

Salutacions,

En el pla europeu, són cada cop més els estats i les regions que tracten d’eliminar els cultius i aliments transgènics per protegir la salut de la població i la biodiversitat.

Mentrestant, a casa nostra l’Administració continua sense donar resposta a les reiterades reclamacions de la societat civil per aturar-los. I al contrari, hem de veure com es sanciona als qui denuncien les irregularitats i les conseqüències d’aquests cultius.

www.somloquesembrem.org

Som lo que Sembrem C/ Lleida, 1 – baixos 25600 – Balaguer (La Noguera) Catalunya 973450683 ilp@somloquesembrem.org

Col·labora amb la Borrassa Envian’s la teva opinió laborrassa@arbeca.org

5

Set mesos d’acció de govern La voluntat, des que les urnes van decidir quina hauria de ser la proporcionalitat del vot en el municipi d’Arbeca, ha estat la d’impulsar un govern on, el model bàsic, era el de recuperar les essències institucionals.

Establir uns criteris que derivessin cap a la posada en valor la institució mateixa. Definir idees de treball de forma transversal, però que al mateix temps des de la coordinació general de l’Alcaldia permetés una independència de gestió vers les distintes regidories creades, amb la finalitat de presentar un compromís exigible a tota organització pública.

Aquest compromís bàsic en el que s’inspira el nostre govern és aconseguir eficàcia i eficiència, per fer el que cal fer sota l’impuls del progrés social que ens exigeix la població. I fer-ho, a més, bé, és a dir que el balanç polític que se’n derivi pugui passar, a la fi del mandat, l’examen dels arbequins i arbequines, sense altra voluntat que la del servei, immersos en el treball per fer que la nostra administració sigui el que cal que sigui: un òrgan de servei.

En aquesta nova etapa, les expectatives del canvi s’han centrat en un nou estil de relació amb l’administrat. En una forma de governar que mica a mica van establint els regidors amb responsabilitats i que també, a poc a poc, van assumint els vilatans, desconcertats per rebre resposta, i moltes vegades solució, als problemes plantejats, després d’anys de passar amb raons.

Aquests set mesos de govern ens han servit per situar l’Ajuntament en una altra òrbita administrativa: a) Que ha comportat una reorganització, no massa traumàtica, de distribució de feina i de posar al dia la pròpia administració interna, preparant nous concursos i concursos-oposicions per tal de cobrir places vacants i dotar de la suficient estabilitat els llocs de treball de Casa la Vila. b) Canviant l’orientació i utilitat del servei d’obres i urbanisme. c) Activant la regidoria d’agricultura i terme, potenciant l’àrea de caça i les capacitats del guarda de camp – tècnic de medi ambient. d) Coordinant accions amb entitats culturals, lúdiques i esportives de la Vila. Reactivant subvencions per actes organitzats; felicitantnos especialment de les actuacions i iniciatives de les comissions de Festes i de Cultura, que han permès recuperar l’esperit i il·lusió de les Festes Locals, amb participació nombrosa, com es va poder comprovar en la celebració del Cap

d’Any o bé de la Fira i també de Festa Major. e) Actes socials com la Marató i el Sopar de la Fam no havien aconseguit mai tanta participació. f) Renegociació i nou contracte en el tema del Centre de Serveis Socials. g) Elaboració del projecte Executiu del Pavelló Polisportiu. h) Projecte d’urbanització i enjardinament de l’Av. Tarradellas. i) El projecte redactat de la nova escola bressol, que acompanyarà el de la Bassa l’Oro i dignificarà i donarà utilitat a l’esmentada plaça, és una fita desitjada. j) Les trobades culturals d’amics dels jaciments arqueològics i presentació dels treballs al fossat dels Vilars, que van reunir personalitats importants del món cultural del nostre País, i la quasi totalitat del que existeix a la Comarca rellancen l’activitat municipal.

Tota aquesta llista de satisfaccions s’emmarquen en una defensa compartida de la nostra personalitat, i es poden desenvolupar dins la nostra essència sense necessitat de cridòries, mantenint ferma una postura de defensa de la cultura i del País, amb la permeabilitat suficient per millorar el nostre caràcter i obrir-nos al món, avançant cap a l’esquerra progressista que decideix el seu propi futur en harmonia i qualitat social, deixant de mirarnos el melic. Melic que en els moments crítics hem de recordar que el tenim.

Malgrat aquesta satisfacció, realment, els punts del nostre programa es van complint a poc a poc, si bé és cert que hem hagut d’activar, contractar, executar i justificar projectes iniciats o ideats que s’estaven cobrint de pols i que com a respectuosos hereus creiem que s’havia de donar una solució. Tots els projectes, i més, els estem tirant endavant i sobretot, desencallant assumptes que eren crònics en aquesta casa.

Si la velocitat de creuer és un pèl més baixa de la que jo m’esperava, es deu en gran part al fet que durant aquest primer any ens enfrontem a cinc demandes judicials per reclamacions d’entitats o de particulars que es consideren perjudicats per les accions del Govern dels darrers anys (inclòs el nostre). Dues les hem pogut negociar abans d’entrar al jutjat, amb acords que creiem beneficiosos per ambdues parts: contractació irregular, requalificació del contracte i promeses contractuals incomplertes vers el guarda de camp – tècnic de medi ambient, així com paralització d’obres d’un veí amb perjudici per l’interessat i per la urbanització de la zona

6

de l’Av. de Puiggròs, sempre segons els demandants.

La suma de les dues situacions ens enfrontaven a requeriments per un total de 200.000 €.

Encara tenim 3 fronts oberts: deutes amb la Societat General d’Autors, indemnització a favor dels fills per la mort d’en Josep M. Navés, i la nostra acció sobre la planta de valorització de residus ramaders.

Possiblement quan es publiqui aquest escrit, ja hi haurà alguna solució més, o bé tindrem un gravamen fort a l’Ajuntament que ens limitarà l’economia municipal; però malgrat tot, ens mantindrem ferms en els nostres posicionaments i punts d’avantguarda, fent l’impossible per arribar a les cotes marcades programàticament.

No vull finalitzar aquesta exposició sense recordar la bona actuació que s’ha fet a les obres dels Vilars, i el suc que s’ha tret de la famosa subvenció (de la que algun dia s’haurà de saber la veritat complerta i qui va desencallar el procés). Un suc que significa un aprofitament esplèndid per la gestió portada directament des de les regidories d’obres i cultura de l’Ajuntament i que, no dubto, ha estat clau per mostrar la joia que tenim als Vilars, essent del tot impossible amb una altra administració.

També permeteu-me, per acabar, encoratjar als components dels grup que formalitzen “La Borrassa”, perquè no és fàcil continuar una revista “a jova”. Ells saben que la voluntat de l’actual Equip de Govern

és potenciar la publicació, deixant que les opinions personals o de grup es reflecteixin en articles signats.

Que la filosofia de la redacció sigui oberta, sense detall editorial, doncs és una revista d’informació del poble, pagada per l’Ajuntament.

L’actual és el segon número des de les eleccions municipals. En el primer, que es va retardar per motius d’agenda i de canvi en la coordinació, vaig trobar poc ressò de l’acte de relleu en el Consistori, però seguint en la meva línia d’integració, no els hi vaig presentar cap queixa, perquè pensava manifestar-me avui, aquí en la mateixa revista, on s’ha de fer.

Felicito als components de l’equip de redacció de “La Borrassa” per la feina feta, i desitjo que la seva continuïtat i el saber fer demostrat es perllongui més enllà de l’actual legislatura.

Gràcies.

Joan Miquel Simó i Falcó Coordinador del Grup Municipal de Progrés Municipal Alcalde d’Arbeca

7

AJUNTAMENT D´ARBECA HORARIS D´ATENCIÓ AL PÚBLIC Oficina d´atenció al ciutadà: De dilluns a divendres de 10 a 2 de migdia.

Tel: 973 16 00 08 Secretaria : De dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia Alcaldia: Tots els dimecres a les 9 del vespre, demanant cita prèvia al telèfon 973 16 00 08 Assistent Social: Tots els dilluns de 10 a 2 del migdia, demanant cita prèvia a l´Ajuntament Tècnic Municipal d´obres: Tots els divendres de 10 a 2/4 de 12, demanant cita prèvia (973 16 00 08) Dispensari Municipal: Horari de visita de 9 a 10 i d’11 a 1/4 d’1 del migdia.

Per recollir receptes de 9 a 2/4 d’11.

A partir de les 9 del matí es pot sol·licitar visita telefònicament al 973 16 03 75 Podòloga concretar hora al tel. 652 95 31 46 (Èrica) Jutjat de pau: Tots el dimecres de 12 a 1 migdia

8

Rosa Ma. Bofarull Arellano c/Lleida, núm. 36 -C.P. 25140 ARBECA Telèfon 973 149 043

TEL/FAX 973 160 253

AUDIÒFONS I LENTS DE CONTACTE Rocafort, 154 - Tel. 93 226 14 75 BARCELONA

9

Dues obres al PUOS del 2008-2012 Berta Esqué En el Ple ordinari celebrat el 21 de desembre es va acordar presentar a la convocatòria per a la formulació del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012 i al Pla d’Inversions locas de la Diputació de Lleida les obres del Poliesportiu i de l’Avinguda Tarradellas. Aquesta proposta es va aprovar amb els vots dels 6 regidors de grup de govern PM-PSC i els tres regidors de CIU. Els regidors del Grup d’ERC s’hi van abstenir al creure que era del tot necessari contemplar, a més a més de les obres proposades, la residència, per tal de garantir-ne l’execució de la segona fase, ja que amb la subvenció conceddida només es pot posar en marxa el centre de dia.

L’actuació sol·licitada per la construcció d’un pavelló Poliesportiu ascendeix a un pressupost de 2.149.898,18€ dels quals es sol·licita al PUOS una subvenció de Vista actual de l’avinguda Josep Tarradellas 800.000€, 151,286,40 a la Diputació de Lleida, el que suposa que sumats Tarradellas, amb un pressupost total de als 934.000€ de subvenció concedits Edificació del 529.961,44€, dels quals es sol·licita una en l’anterior legislatura el fons propis subvenció de 200.000€ al PUOS, 250.000 poliesportiu i i/o endeutament de l’ajuntament per d’altres ajuts ( sol·licitats en l’anterior ple ajardinament de la construcció d’aquest obra seria de com a millora paisatgistica) i 79.961,44€ 264.611,78€. Aquesta subvenció es l’avinguda Josep de fons propis i/o endeutament de demana per l’anualitat del 2008. l’ajuntament. Segons es va informar en Taradellas L’altra obra sol·licitada al PUOS es el ple. la creació de l’avinguda abrada Josep

Visita intitucional als Vilars El dia 18 de gener, es va fer la presentació institucional als Vilars per tal de mostrar els resultats de la recuperació del fossat, obra que ha canviat la prespectiva del jaciment. Segons informa la regidoria de cultura, a l’acte hi varen assister personalitats com el Subdelegat de l’Estat, José Angel Flores; el Director dels SSTT Cultura, Ferran Rella; la senadora Maria Burgués, la diputada al Congrés Tere Cunillera, el diputat al Parlament Francesc Pané, la regidora Mercè Rivadulla; el Director IEI, Joan Busqueta, el President Consell Comarcal de les Garrigues, Josep Lluis Balcells; la Vice –presidenta del Consell Comarcal, Pepita Peiró; la Delegada de SSTT Treball, Pilar Nadal; el director del SOC, Oriol Salvia; el vicerector d’activitats culturals i projecció universitària, Jaume Barrull. A més a més, també es va comptar amb la presència dels arqueòlegs del GIP de la UdL, arqueòlegs SSTT Cultura, l’arquitecte redactor del projecte del fossat, Carme Casals; així com també l’alcalde Joan Simó i Regidors de l’ajutament d´Arbeca conjuntament amb membres de l’associació Amics de Vilars, que varen seguir atentament les explicacions del catedràtic i codirector de les excavacions dels Vilars Emili Junyent.

Ajuntament d’Arbeca

Imatge amb part dels assistents a l’acte

10

Augmenta el nombre de persones assistents al sopar contra la fam Aquest any els diners recaptats en el Sopar contra la Fam es varen fer arribar a la ONG que col·labora amb el col·lectiu de suport d’Àngel Olaran. l’Àngel Olarán, conegut com Abba Melaku (Ángel de Dios), va néixer a Hernani al 1938 i és missioner dels Pares Blancs. Després de passar vint anys a Tanzània, va ser cridat per realitzar la seva labor al nord d’Etiòpia, a la regió de Tigrai, a la frontera amb Eritrea, concretament, a la localitat de Wukro, on actualment hi viu realitzant projectes agraris d’aprofitament d’aigua, menjadors infantils, plans per treure les dones de la prostitució i programes d’atenció als 900 nens orfes que té acollits.

Com ja és habitual, per tal d’amentizar la vetllada varen actuar els Grallers la Revolta d’Arbeca i també les alumnes del Gimnàs Nova Forma.

El total que es va recollir va ser 3233.92 €, en la venda de 395 tiquets.

Els comensals del sopar contra la fam, com ja és habitual en aquest sopar, van menjar pa amb tomàquet i pernil salat, una pera per postres i per veure aigua. Per acabar un cafè.

Es venen 145 tiquets més que la passada edició Arxiu

Imatge dels assistents a l’edició 2007

Reconeixement a Jaume Vidal per la feina feta En Jaume Vidal va rebre un càlid homenatge en motiu de la seva jubilació el pasat dia 21 de desembre on l’alcalde Joan Simó i acompanyat d’alguns regidors de l’ajuntament i de bona part dels treballadors de la Casa de la Vila, van expressar els mèrits i la vàlua d’en Jaume Vidal després d’haver dedicat bona part de la seva trajectòria professional com a treballador de la brigada municipal, reconeixent-li la feina ben feta, la seva entrega i passió pel treball, així com la seva condició humana vers els seus companys. Aquest emotiu acte va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament on després dels parlaments es va realitzar un pica-pica de comiat.

Ajuntament d’Arbeca

Imatge actual de Jaume Vidal

11

Nova campanya del Carro del Fato

Com ja és tradició l’associació BEC ha organitzat per cinquè any consecutiu el sorteig del Carro del Fato i el carretó, els quals estan formats per productes autòctons de la vila d’Arbeca i altres productes adquirits als establiements associats de la vila. Un any més han repartit els 10.000 números entre els clients, els quals aconseguien la seva butlleta fent una despesa de 10 euros entre el 15 de desembre i el 5 de gener.

La guanyadora del carro d’aquest any ha estat la Carme Giné, la butlleta se li va donar a Pa de Pessic pastisseria, i el carretó li va tocar a la Concepció Tasies i en aquest cas la butlleta va ser regalada a Peixateria Rosa.

L’associació BEC ha adoptat un lema propi, que vol donar a conèixer i vol que tothom se’l faci seu, Compra a Arbeca i faràs Arbeca. Aquest any, a diferència de les últimes edicions, el Carro de Fato no va estar exposat per la Fira de Sta Catarina, tot i que es va fer publicitat mitjançant fotografiees en un establiment.

BEC

A dalt, imatge de la guanyadora amb tots els productes que formaven part del Carro de Fato i a la dreta imatge de la guanyadora del carretó

BEC

L’Associació de Dones continua el ventall d’activitats L’Associació de dones d’Arbeca ha inaugurat el segon trimestre amb cursos d’informàtica d’iniciació, tenint en compte l’èxit d’assistència dels cursos anteriors així com també amb xerrades i projeccions i les col.laboracions habituals. Continuant la tradició dels últims anys, la festivitat de Santa Àgueda ( patrona de les dones) va ser amenitzada amb la projecció d’una pel.lícula i un refrigeri per a totes les assistents que van omplir la Sala Màrius Torres. Una de les conferències estrella fou la que va tenir lloc el passat 22 de febrer a càrrec de la Dra Carme Valls sota el títol “Dones, salut i qualitat de vida”amb un sala Màrius Torres plena de gom a gom.

D’altra banda, el passat 7 de març, en motiu del dia de la dona treballadora, un centenar de sòcies van gaudir de la vetllada amb sopar i gresca i actuacions en directe a càrrec de la pròpia Junta i altres sòcies a la Sala del Centro.

Associació de Dones

Imatge de part de les dones assistents a l’activitat de Santa Àgueda

12

AJUNTAMENT D´ARBECA Per tal de millorar la regulació del trànsit a l´ interior del cas urbà cal seguir les següents indicacions: No estacionar vehicles davant de voreres on està pintat amb senyalització de color groc.

No estacionar vehicles en pas de vianants .

No estacionar vehicles davant de guals.

No estacionar en doble fila.

Respectar els límits de velocitat.

Properament, i seguint la campanya municipal de prevenció, aquestes indicacions es posaran als parabrises dels vehicles que estiguin en aquesta situació .

COL·LABORA PER UN TRÀNSIT MILLOR. L’ajuntament vol engegar una campanya per millorar la regulació del trànsit, tot demanat als ususaris que respectin les normes de circulació i el que indiquen les senyals, per tal de demanar la col·laboració dels ciutadants, als vehicles que estiguin mal estacionats els hi deixaran una nota similar a l’anterior, tal com ens informa el Sr. Jordi Perelló, regidor de infrastructura urbana i serveis, societat de la informació i cultura de l’ajuntament d’Arbeca.

13

El Club de Bitlles arbequí a la part alta de la taula

Imatge dels membres de l’equip de bitlles

Impressionant 2na volta de l’Arbeca de futbol L’Arbeca de futbol format per jugadors de la mateixa població, la Floresta, Les Borges i Puig-gros està en forma fet que ho demostra l’inici d’una espectacular segona volta remuntant posicions a la taula. Després de deu partits sense conèixer la derrota, ( en el moment de tancament d’aquesta edició) l’equip es mostra cada cop més sòlid i motivat en aquest ascens de posicions. Els jugadors, encoratjats, han passat d’ocupar els últims llocs a la taula classificatòria de la Tercera Regional, categoria en què juguen, a situar-se al bell mig de la taula.

M.R

El 12 i Màrius l’escola alumnes

L a B o r r a s s a

El Club de Bitlles local “Sant Isidre” ocupa el primer lloc a la taula classificatòria de la Tercera Divisió, categoria en què juguen. L’equip format per 14 jugadors/es federats i per més d’una trentena de socis protectors així com també simpatitzants i aficionts, es mostra optimista i orgullós de portar el nom d’Arbeca en les 22 localitats que competeixen.

Després de tres entrenaments setmanals ( dilluns, dimecres i divendres), a la instal.lació del camp de futbol, lliuren el millor de l’equip el cap de setmana a la competició, que té com a premi esmorzar gratuït per a tots els participants vagin al poble que vagin i també a Arbeca, és clar.

Club de bitlles

14 de desembre va tenir lloc a la Sala Torres l’audició del 1er trimestre de de música. Hi varen participar tots els de l’escola que toquen un instrument.

14

El canvi de data del XXXIII Cros vila d’Arbeca acompanya amb el temps Un moderat vent va mantenir desperts els atletes participants en el XXXIII Cros Vila d’Arbeca, Memorial Ramon Bellmunt, que per altra banda van ser contrarestats per l’escalfor i els crits d’ànims del nombrós públic que el 24 de febrer es va donar cita a les pistes d’atletisme.

Cal destacar atletes com Núria Alcantara que va quedar en primer lloc en la categoria cadet femení, Marc Aranda primer en infantil masculí, Montse Montalà primera en infantil femení, Adrià Bellet tercer en aleví masculí, Núria Tilló i Rut Morgades primera i tercera respectivament en la categoria benjamí femení i finalment Blau Ricart primera en la categoria pre-benjamí femení.

Per finalitzar el certamen es va fer entrega dels trofeus.

Berta Esqué

Berta Esqué

A l’esquerra imatge dels participats a la categoria Baby’s (nascuts al 2002/2003/2004) masculí arribant a la meta. A dalt, imatge de la sortida dels participants en la categoria prebenjamí masculí (nascuts a l’any 2000/2001), una cursa de 350 m.

Futbol sala Castell Arbeca desde primera L’equip de futbol Sala Castell Arbeca esta patint en les seves propies carns el fet de jugar a Primera Territorial, després que l’any passat aconseguís l’assens a aquesta categoria, els resultats de la present temporada no són tan brillants com els de l’any passat, fet del tot normal per un equip recent ascendit que està buscant l’adaptació en aquesta nova i difícil categoria. En el moment de tancar aquesta edició suma 14 punts en 17 partits jugats.

Robert Garsaball

15

Una temporada de caça plenament satisfactòria Un cop finalitzada la temporada de caça 2007-8 a l’ àrea privada de caça d’ Arbeca es l’hora de mirar endarrere i fer un balanç global. Ha estat una temporada molt satisfactòria , tant en la quantitat com en la diversitat de captures realitzades malgrat la sequera endèmica que ens afecta des de fa anys. Però anem a pams: La mitja veda s’ha caracteritzat per un augment en el nombre de captures de tudó i colom roquer i la quasi nul·la presència de la guatlla, la nostra amiga nord africana, igual que la passada temporada, ha visitat els camps de rostoll de cereal i alfals amb compta gotes. Hem aprofitat aquest període de caça per minvar les poblacions de garsa i estornells degut als danys que causen als pagesos en plantacions de fruita dolça, ametllers i hortícoles, entre d’altres.

La temporada ordinària d’hivern ha estat espectacular quant al nombre de captures de conill. L’ augment puntual de les poblacions de conill es degut en gran part a la baixa incidència de les seves dos grans malalties endèmiques: la mixomatosi i els virus hemorràgic, també hi ha ajudat la baixa densitat del seu depredador natural, la guineu degut a l’afecció de la sarna. Referent a la perdiu, la llebre, el tord comú i la griva també s’ha realitzat un nombre considerable de captures. Només cal remarcar la poca presència del tor ala-roig, migrador centre europeu que tant ens havia visitat en dècades anteriors i que ara és car de veure.

Malgrat tot, els períodes de caça ordinaris descrits anteriorment no han estat suficients per a mantenir les poblacions de conill, garsa, estornell i tord a nivells que no produeixin danys als pagesos, és per això que Joan Ramon Abat

El dia 9 de desembre al matí es van aplegar una cinquantena de persones, majoritàriament arbequins, sota la crida de l’Associació Amics de Vilars per tal d’ajudar en l’excavació del fossat del poblat ibèric, el qual s’ha excavat recentment.

Berta Esqué

Imatge d’oliveres amb proteccions als troncs contra els atacs dels conills el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a petició de l’ Ajuntament d’ Arbeca i amb la col·laboració dels caçadors locals ha autoritzat a fer diferents actuacions (batudes armades) pel control d’aquestes espècies.

En aquest llistat d’actuacions queda reflectit l’ important paper del caçador com a gestor del medi natural i en especial del control de les espècies de caça que provoquen danys a l’agricultura, informa Francesc Xavier Torres Serrano, Tècnic de Medi Ambient de l’ Ajuntament d’Arbeca.

16

Celebració del Cap d’Any a Arbeca El passat 31 de desembre de 2007 unes 296 persones van celebrar la festa de tancament de l’any a la sala recreativa del Centre. La festa va constar d’un sopar i d’una sessió de ball i gresca a continuació. Els assistents van poder degustar el menú següent: Crema de ceps amb encenalls de tòfona, marc de marisc i fruits tropicals i melós de vedella, i per postres pastís de Cap d’Any. Per beure hi havia aigua, vins i cava i per acabar cafés, bossa cotilló i ressopó Després va haver-hi sessió de marxa amb el disc jokey + Volum. Tot això pel preu de 65 euros.

A més a més es va oferir un menú infantil i sessió de guarderia per als nens. L’organització va anar a càrrec de l’Ajuntament d’Arbeca i la festa va ser tot un èxit.

Anna Aguilà

Imatge de les taules preparades per rebre els comensals a la festa de Cap d’Any

17

Moció d’ERC per nomenar Emili Junyent fill adoptiu d’Arbeca El grup municipal d’ERC d’Arbeca va comunicar al catedràtic Emili Junyent la seva intenció de presentar una moció al proper ple, per tal que es debatés la idoneïtat de fer-lo fill adoptiu de la vila, durant el transcurs de la vista que el passat 16 de febrer una delegació d’ERC va fer als Vilars i al Castell d’Arbeca.

Els regidors d’ERC han presentat una moció a l’Ajuntament per tal de fer aquest reconeixement al codirector de les excavacions dels vilars, perquè són del parer que l’Emili Junyent “ha mantingut viva la flama de l’esperança de Vilars” durants més de 23 anys. Amb aquest reconeixement a la seva persona, per haver dedicat bona part de la seva brillant trajectòria professional a Vilars, també es vol retre homenatge a tot el seu equip i a tots els estudiants, que en aquests més de vint anys han passat per Vilars, així com també a totes aquelles persones anònimes que durant aquests darrers 23 anys han cregut en Vilars.

Els assistents a la visita van seguir atentament les explicacions d’Emili Junyent, entre d’altres i van assisitir: Jaume Gilabert (President Diputació,Àngel Vidal (Cap del Departament de la Presidència de la Diputació),Miquel Berta Esqué

El dia 9 de febrer es va celebrar el carnestoltes a la Vila d’Arbeca. A les 5 de la tarda es va iniciar la festa pels més petits amb una cercavila on tots els nens i nenes varen lluir les seves disfresses tot anant cap al Centre Receratiu on els nens i nenes varen gaudir d’un espectacle infantil i varen menjar coca amb xocolata que repartia l’AMPA del Col·legi Albirka. A la nit també hi va haver un calurós ball de disfresses pels més grans, seguit d’un concurs amb inportants premis que constava de diners en efectiu pels guanyadors.

Joan Ramon Abat

Imatge d’alguns dels assistents a la visita dels Vilars Pueyo (Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida),Víctor Costa (Responsable de l’Oficina del Delegat del Govern),Vidal Vidal (Director dels ST d’Innovació, Universitats i Empresa),Vicent Font (President de la Federació Regional de Lleida d’ERC),Josep M. Esquerda (Senador),Carles Bonet (Senador),Jordi Ausàs (Diputat i Cap de Llista d’ERC al Congrés per Lleida),Jordi Satorra (President de la Comarcal d’ERC a les Garrigues),Josep Lluís Balsells (President del Consell Comarcal de les Garrigues),Miquel Àngel Estradé (Diputat),Carmel Mòdol (Diputat),Jordi Ramon (Diputat a Madrid),Pere Muñoz (Alcalde de Flix),Alcaldes i Regidors d’ERC a les Garrigues (Espluga Calva, Fulleda, Castelldans, Juneda, Borges Blanques, La Pobla de Cérvoles, etc.) que van quedar meravellats de la Fortalesa ibèrica dels Vilars.

Berta Esqué

Imatge dels estands arbequins participants a la Fira de l’Oli de les Borges, per una part la Cooperativa i l’Ajuntament i per l’altra en Francesc Roset

18

Festes de Nadal M.R.

El dia 30 de desembre va tenir lloc a l’abadia el concert de nadal de la coral infantil l’Encís i de la coral l’Harmonia

Jaume Capdevila

El dia 21 de desembre els alumnes de l’ Escola de música van organitzar el concert de Nadal. Hi van actuar els tres cors i els conjunts instrumentals .

Berta Esqué

Berta Esqué

El dia 20 de desembre va arribar el Pare Noel a l’escola bressol d’Arbeca

El dia 4 de gener SSMM els Reis Mags d’Orient, van visitar els nens i nenes de l’escola bressol St. Jaume

Concurs de pessebres Com ja fa alguns anys, el patronat de pessebres i l’ajuntament organitzen un concurs on hi podien participar totes les llars del poble, amb una sola modalitat, pessebre familiar, el format i material és lliure.

Tots els concursants van rebre un obsequi record i els tres millors se’ls va entregar una placa de reconeixement el dia del concert de Nadal de les corals Encís i Harmonia.

També cal dir que tothom que ho volia podia apuntar-se a la tradicional cantada pels pessebres que cada any fa la coral l’Encís, i que consisteix en què el grup de flautes i els nens de la coral passen per les cases que ho han demanat a cantar nadales. Aquest any les famílies guanyadores varen ser les famílies Ribera-Niubó, la familia Ribera-Lasa i la familia Lorente-Pau.

Arxiu

19

Festes de Nadal La Borrassa

El Patge Reial, recollint les cartes dels nens i nenes

Berta Esqué

Imatge de la quitxalla fent cagar el tió de Nadal Berta Esqué

Berta Esqué

Arribada dels Reis Mags per l’Av. Portals

Imatge dels grallers i públic assistent a l’acte

La il·lusió, un any més a Arbeca per les festes de Nadal

Com ja és tradicional, el Patge Reial va recollir les cartes dels nens i nenes d’Arbeca a la sala del Centre Cultural el dia 26 de desembre al matí. En el mateix acte, la quitxalla també va fer cagar el Tió de Nadal rebent una bosseta amb llaminadures.

El dia 5 de gener al vespre Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, van arribar a la vila d’Arbeca amb unes guarnides carrosses plenes de regals, acompanyats dels seus patges reials.

Els grallers van col·laborar amb la cavalcada que va transcórrer pel recorregut habitual fins arribar a la Casa de la Vila on Ses Majestats van ser rebudes per l’alcalde Joan Simó, els quals es van dirigir al nombrós públic assistent des del balcó de l’ajuntament, fent-los-hi entrega de la clau màgica que obra totes les llars arbequines.

Berta Esqué

Ses Majestats al balcó de la Casa de la Vila

20

La Marató de TV3 Joan Ramon Abat

Montse Fernández

Joan Ramon Abat

Montse Fernández

Regidoria d’Afers Socials

Com a novetat aquet any es va fer una desfilada amb vestits de comunió.

A Arbeca per la Marató de TV3 es va recollir 3482,44 euros

21

La Marató de TV3 Montse Fernández

Montse Fernández

Joan Ramon Abat

Joan Ramon Abat

El motoclub Motarbeka Cop de Gas passejava amb moto a tots els petits que ho van voler

Venda de pastissos d’elaboració pròpia, l’Associació de Dones i un grup de rumaneses

Berta Esqué

Joan Ramon Abat

Alumnes del CEIP ALbirka cantant per la Marató

amb

L’Escola Bressol va oferir el ball d’una cançó

22

XXIV Fira Santa Caterina La fira canvia de recorregut La Fira de Santa Caterina canvia de recorregut tot desplaçant-se cap al carrer del Pou, com a novetat d’aquest 2007 també torna a aglutinar el certamen del la Fira del Gos Caçador, com s’havia fet sempre, tret de l’última legislatura que es va desdoblar.

La inauguració de la Fira, el dia 23 de novembre va anar a càrrec de Cinta Masip i de Toti Soler, que van posar veu i música, respectivament,a poemes de la Ma. Mercè Marçal, en el mateix acte també es va fer una exposició de l’escriptora.

El dissabte 24 tots els afeccionats al motocros es van reunir al circuit de l’antic abocador per tal de participar a la trobada motera que es va organitzar, continuant amb els actes esportius, es van celebrar dos partis de futbol, un de categoria benjamí i un de la categoria aleví, per tancar l’apartat de l’esport del dissabte es va jugar un partit de futbol-sala.

Els més menuts van poder gaudir de l’espectacle infantil a càrrec de La Cremellera per tancar la nit amb la gresca amb els grups La Banda Puig i Mitjanit.

El diumenge al matí va ser, com ja ve sent tradiconal, el dia més multitudinari de la fira, on un nombrós públic va passejar, i va poder degustar el tradicional esmorzar de Fira organitzat per l’Esbart Dansaire.

Com a novetat i continuant amb les activitats esportives que es van iniciar el dissabte, el diumenge al matí els afeccionats a la muntain-bike van poder participar de la primera marxa popular de BBT tot fent la Ruta de les Pedreres.

El club de bitlles també va organitzar un esmorzar i una tirada contra el grup de Bitlles de Preixana.

En l’apartat de caça, cal destacar la tira al plat que es va celebrar al Fondo al Rubinat, amb la modalitat de recorregut de caça, igualment petits i grans van poder gaudir d’una tirada amb arc i d’una excel·lent exposició de gossos locals al final del carrer del Pou. Un dels estants de la Fira, relacionats amb la caça, que va cridar més l’atenció als visitants va ser l’exposició de taxidèrmia del Ramon Rosinach, (de cal Pono) amb l’exposició d’una vintena de peces de caça d’alta qualitat i bellesa.

Durant el matí, va tenir lloc la cinquena prova puntuable al Campionat de Catalunya d’Agility, al final del carrer del Pou. Per cloure el matí de Fira es va celebrar el IV concurs de menjar olives, amb guanyador local, Antoni Elies.

I per recuperar forces es va celebrar un dinar Popular al Centre cultural seguit d’un lluït ball fi de Fira amb l’orquestra “Anònima”.

Berta Esqué

Joan Ramon Abat

Berta Esqué

Imatges de les parades a l’avinguda Portals i al carrer Pou, tot marcant el recorregut de la Fira

23

XXIV Fira Santa Caterina Berta Esqué

Membres de la Petjada del Secà amb la seva parada

Berta Esqué

Com cada any, el producte estrella amb la Cooperativa

Joan Ramon Abat

Joan Ramon Abat

Tradicional esmorzar a càrrec de l’Esbart Dansaire d’Arbeca, que celebra el seu 25 aniversari

Entrega del premi al guanyador del concurs de menjar olives arbequines

Joan Ramon Abat

Joan Ramon Abat

Recital de poemes de Maria Mercè Marçal amb la veu de Cinta Masip i la música de Toti Soler

Exposició de la Maria Mercè Marçal a la sala Marius Torres el divendres 23 de novembre

24

XXIV Fira Santa Caterina Joan Ramon Abat

Joan Ramon Abat

1a. Marxa Popular BTT “Ruta de les Pedreres” el diumenge dia 25 amb sortida de l’Estadi Municipal

El Cadet B de l’Escola Comrcal de Futbol de les Garrigues es disputa amb el Futbol de Tàrrega

Joan Ramon Abat

Joan Ramon Abat

Trobada Motera al Circuit de Motocros a l’antic abocador el dissabte 25 de novembre

Partit de futbol de l’Alebí B entre l’Escola Comarcal de Futbol de les Garrigues i C.F.Balaguer

Joan Ramon Abat

Joan Ramon Abat

5a prova puntuable al Campionat de CatalunyaAgility al final del c/Pou el dia 25 de novembre durant tot el matí

Partit de futbol de la categoria Pre-benjamí B entre els equips Escola Comarcal de Futbol de les Garrigues i Cervera C.F.

25

L’Alguer, país català de Sardenya Text i fotos : Roger, Núria, David, Albert, Anna, Noemí, Bernat, David i Clara “Ryanair és un miracle de Déu”, això és el que diuen alguns algueresos, des del moment en què aquesta companyia aèria va posar a la disposició de tots els catalans, un vol diari, Girona - Alguer i viceversa, a uns preus molt econòmics.

Els curiosos catalans van a l’Alguer a escoltar el seu parlar, un dialecte del català, amb influències del Sard i de l’Italià.

Nosaltres, un grup de 9 amics, vam decidir anar-hi, per descobrir un català mai prohibit, un català conservat des de fa quasi 700 anys, un català que ha resistit, tot i tenir altres llengües per comunicar-se més fàcilment.

L’Alguer és una ciutat petita, d’uns 40.000 habitants, té una muralla i torres que envolten el casc antic de la ciutat i que en el seu moment la protegí de la pirateria. En el casc antic hi ha varies esglésies, museus i altres indrets d’interès turístic.

Al costat de l’Alguer, hi ha la Gruta de Neptú, una cova amb estalactites i estalagmites, per accedir-hi en temporada baixa, has de baixar unes 600 escales (i després pujar-les, és clar), al bon temps hi ha uns vaixells que t’hi porten.

Després de visitar la ciutat, vam quedar amb Pasqual Mel·lai, un home d’uns 70 anys, que té una bugaderia pròpia, i que en aquesta hi ha passat centenars de catalans, a escoltar la història del català explicada per ell.

Els inicis del català a Sardenya es daten del 1353 quan l’Alguer fou conquerit per Pere III el Cerimoniós, després d’un temps de setge, la població queda reduïda per la fam, i els algueresos resistents foren expulsats o esclavitzats i la ciutat s’omplí de catalans compensaren els seus deutes econòmics i jurídics passant un determinat temps a la illa.

El 1702, amb la Guerra de Successió, el domini de la Corona d’Aragó va acabar, i va suposar una gran decadència de la ciutat. Uns anys després, el 1720, l’Alguer va ser dominada per Piemont.

A mitjans del segle XIX es van reprendre les relacions de l’Alguer amb els altres territoris de parla catalana.

El 1902 es va fundar la primera Agrupació Catalanista, dos membres de la qual van assistir el 1906 al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Tanmateix, aquesta agrupació va ser clausurada després de la Primera Guerra Mundial.

L’any 1922 l’Institut d’Estudis Catalans va enviar una nova missió a l’illa, i des de llavors les relacions entre Catalunya i l’Alguer han estat més fluïdes.

Durant la II Guerra Mundial, l’Alguer va ser bombardejada i el seu centre històric va quedar força malmès. En acabar aquesta guerra, hi va haver molta immigració de sards i l’escola, la televisió i els diaris van passar a ser en italià, per això

26 moltes famílies han deixat de transmetre el català al seus fills.

Durant el franquisme, específicament a la dècada del 50, un català va anar a l’Alguer, en aquells anys, un 80% dels algueresos parlaven català, i es preguntava com era possible que allà poguessin parlar amb tota la llibertat el català, i mostrar tots els seus símbols nacionalistes.

L’any 1960, aquest català va organitzar un viatge, conegut com el retrobament, la nau transportava 200 catalans. Els algueresos van preparar una gran rebuda, en saber que hi anava un vaixell ple de catalans, van guarnir tot el poble, amb cartells de benvinguda amb textos com: “Benvinguts germans catalans”. A més a més, van omplir tota la muralla de senyeres.

Pasqual ens va contar que un dia, explicant la història de l’Alguer a uns catalans com nosaltres, va posar a les mans d’un noi el llibre del retrobament. En veure-ho, aquest noi es va posar a plorar i plorar, i va explicar que ell venia en aquell vaixell, el vaixell del retrobament, quan ell tenia 13 anys. Dies després, li va fer arribar les fotografies d’aquell viatge.

Barques i barquetes per anar a rebre la nau que arribava, totes amb una senyera voleiant. Les dones alguereses abraçaven als minyons i minyones i els omplien de petons.

Fa uns 25 anys, es va fundar l’Escola d’alguerès Pasqual Scanu, en memòria d’un literat i investigador de la literatura popular algueresa, on hi estan estudiant uns 1800 minyons i minyones.

Des del 1997 el català compta amb un reconeixement i legislació lingüística específica atorgada pel Consell Regional de Sardenya. Fa poc l’ajuntament de l’Alguer ha organitzat cursos intensius pels seus treballadors, ara tots els ciutadans poden adreçar-se en alguerès a l’administració de la ciutat.

A hores d’ara el català de l’Alguer, no es troba fàcilment al carrer, tant sols un 20% dels algueresos el saben, i molts d’aquests no l’usen diàriament, la majoria són persones de més de 30 anys.

Degut al seu origen català, els algueresos anomenen a la ciutat Barceloneta. Al nucli antic de l’Alguer hi ha molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals dels Països Catalans. Als voltants de l’Alguer també hi ha vinyes que trobem a les terres del nostre voltant.

Diferents entitats com l’Òmnium Cultural, Obra Cultural l’Alguer o Centre Recursos Pedagògics Maria Montessori, promouen la llengua i la cultura pròpia.

Per nosaltres, el Roger, la Núria, el David, l’Albert, l’Anna, la Noemí, el Bernat, l’altre David i la Clara, aquesta estada a l’Alguer ha estat colpidora i ens fa adonar que malgrat les dificultats històriques i l’oblit, un poble pot seguir viu, sense perdre ni la llengua ni la memòria: L’ALGUER HO HA ACONSEGUIT.

27

Bert autor de les teles de l’església de Mòdena Gesù Redentore Text: Berta Esqué

Imatge del Bert i la Rosa 1. El pintor neix o es fa? On s’aprèn aquesta professió?

Es neix de moltes coses però després cal triar, a mi també m’hauria agradat ser músic, però finalment la pintura em va triar a mi.

Jo vaig aprendre a pintar diverses escoles d’Art d’Amsterdam i Florència. També s’aprèn parlant, discutint amb altres pintors i artistes de diverses disciplines i sobretot mirant les obres dels mestres de la pintura.

2. Quins són els teus inicis?

Quan vaig acabar l’Acadèmia d’Amsterdam, em vaig traslladar a viure durant tres anys a Florència allí vaig relacionar-me molt amb dos pintors consolidats.

3. Quina va ser la teva primera obra? A quina edat vas començar a pintar?

No recordo quina va ser la meva primera obra perquè de ben petit ja pintava però tinc un dibuix que vaig fer als 17 anys i encara avui trobo que té un mínim de misteri de l’art.

4. Amb què treballes?

Normalment pinto a l’oli, els temes són diversos, també dibuixos i serigrafies.

5. Quines tècniques utilitzes?

Per les pintures utilitzo oli sobre tela i gouache amb altres tècniques.

Per als dibuixos utilitzo carbó, comtè, tinta, gouache i llapis.

En Bert és un reconegut pintor holandès resident a Barcelona, que actualment està acabant de realitzar una gran obra. En Bert té un lligam amb Arbeca, la seva dona és una arbequina, la Rosa Safont (de cal Moles) i tenen una filla, la Gala. La Rosa va conèixer el Bert en un dels seus viatges, aquest cop a Holanda.

El Bert va voler aprendre de seguida la llengua de la Rosa i encara ara parla més el català que el castellà. Quan va als llocs i noten que és estranger se li adrecen en castellà però ell els hi diu que entén més bé la llengua d’aquí.

6. Ens pots detallar algunes obres? Qui te les encarrega?

Normalment els retrats me’ls encarreguen gent particular de tota mena però quan vaig arribar a Barcelona ara fa 7 anys vaig pintar 35 retrats que decoren un dels hotels més luxosos de Dubai.

També vaig pintar el retrat de Paco Noi per a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i ara fa dos anys vaig pintar les quatre últimes reines per a la Diputació D’Utrecht.

Durant l’últim any he estat ocupat pintant les teles que decoren la nova església de Mòdena Gesù Redentore.

Molts dels meus clients són gent normal amb poder adquisitiu mitjà a qui li agrada tenir una pintura original.

En algunes cultures comprar un quadre és com comprar una joia, un moble, o un accessori pel cotxe.

7. Amb què o qui t’inspires? Qui o que són els teus models? Has utilitzat algun model arbequí?

A mi m’inspira el misteri de la vida i la mort.

Les pintures dels grans mestres també m’inspiren sobretot Rembrandt, Goya, Velazquez, Matisse, Picaso, Francis Bacon, etc.

Quan cal posar, tinc models professionals i com a model arbequí he pintat diverses vegades la meva muller i també altres arbequins.

8. Mirant la teva obra veiem que hi ha motius molt antagònics, des de els toros fins a motius religiosos, a què es deguda tanta diversitat?

28 complicat.

Havia de tractar amb l’arquitecte, el mossèn, els parroquians i sobretot amb dos mil anys d’imatges religioses.

11. La teva obra a l’església de Mòdena, ha tingut un gran ressò mediàtic, en què consisteix? Es una de les més importants que has fet? Una obra d’aquesta magnitud, quant temps es tarda a fer-la, quin valor econòmic pot arribar a tenir?

L’obra de Mòdena consisteix en: Un Crucifix (2,35 metes x 2,80 metres) Mare de Déu i el Nen Jesús (3 x 4, 80 metres) La Pietat (8 metres x 2,80 metres) La Via Crucis (14 vidres de mides diverses sobre una paret de 20 metres de llarg)

Tala que il·lustra la Pietat Imatge d’una de les teles de l’esgésia de Mòdena, escenificant la la Mare de Déu i el nen Jesús Per mi no hi ha molta diferència entre la corrida i Jesucrist perquè en els dos casos parlem de vida i mort.

El tema més important de l’obra és la bona pintura. El subjecte és secundari i em serveix per aconseguir fer bon art.

9. Què és el més curiós que has pintat mai? Què és el que més t’ha agradat pintar i el que menys?

El més curiós que he fet és pintar una escenografia en directe en una representació de dansa.

Sovint el repte més gran i quasi impossible pot fer que faci una pintura bona, i per tant el que inicialment no m’agrada pot resultar una lluita maca.

En general no m’agrada pintar temes sense substància pictòrica.

10. De les teves obres, n’hi ha alguna que et faci sentir més orgullós? Per què?

Normalment estic més orgullós de les pintures que he acabat fa poc. En el cas de l’Església de Mòdena estic particularment orgullós perquè era un encàrrec molt

És l’obra més gran que he realitzat fins ara i per tant la més important a nivell de dimensions.

He tardat un any de dedicació quasi exclusiva per realitzarla.

Si parlem de valors, el valor artístic és molt superior al valor econòmic.

12. Quins projectes tens en ment? Per quan una obra a Arbeca?

Actualment estic ocupat preparant un projecte per un possible encàrrec en una església a París. Estic pintant per a una exposició a Holanda i una al Regne Unit i treballo en un retrat.

I l’obra a Arbeca depèn dels Arbequins!

Tree

29

Bullflight

4 reines Holandeses

Retrat de la Maribel

Cloud till foreground

30

El regal estrella de les festes... la vídeo consola Text: Anna Aguilà Col·laboració del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida La manera de jugar dels nens ha canviat molt des de fa un parell de dècades. Ja ha quedat enrera jugar a “qui toca para” al carrer, a “l’escondite”, a saltar a corda,... tot això ja està passat de moda.

El que es porta avui en dia, sobretot entre els infants i adolescents, és les jugar a vídeo jocs, a través de les noves tecnologies: consoles, ordinadors i mòbils. L’ús d’aquests aparells és molt habitual a totes les famílies, sobretot si tenim en compte que ha estat un dels regals més venuts aquestes festes.

Aquesta nova manera de divertir-se ja ha causat bastants casos d’addicció entre alguns sectors de població, causant greus problemes de salut mental.

Segons els especialistes, els centres de tractament d’addiccions cada cop reben més casos d’adolescents amb aquest tipus de problemes, de tal manera que hi ha hagut professionals que s’han especialitzat en aquest camp per poder tractar el problema adequadament. Actualment un 30% dels joves que juguen amb jocs per internet o amb vídeo consoles esdevenen addictes. A més es preveu, que en un any les xifres d’addictes als vídeo jocs es poden duplicar L’addicció es dóna quan una persona necessita un estímul concret per aconseguir una sensació de benestar i per tant, suposa una dependència mental i física davant aquest estímul. En aquest cas, l’addicció als vídeo jocs (consoles, mòbils, ordinadors, etc.) significa una forta dependència cap a aquests jocs que es caracteritza per ser una activitat que ocupa massa temps en la vida de la persona i que es continua practicant, tot i que comporta conseqüències negatives.

Segons indiquen els psicòlegs i experts, alguns aspectes en què els pares i els educadors haurien de fixar-se per detectar a temps aquest trastorn són: -

El jove sembla estar absent al jugar, sense escoltar quan el criden.

Pateix molta tensió quan juga.

No aparta la vista de la televisió o pantalla.

Comença a perdre interès per altres activitats que abans practicava.

Té trastorns del son.

Es distancia de la família i amics.

Té problemes amb els estudis.

No respecta cap tipus d’horari establert.

Les causes de què existeixi una addicció als vídeo jocs són molt diverses. Una d’elles pot ser la personalitat dependent és a dir, persones que per la seva personalitat tenen més addicció que altres.

També pot donar-se en persones amb problemes familiars, les quals tenen manca de comunicació, incomprensió, reben poca dedicació,... Altres causes poden ser problemes escolars i socials, donats per manca d’integració en un grup d’amics, soledat, desmotivació escolar,...

Cal destacar que els vídeo jocs en si mateixos no suposen una amenaça, ja que tot depèn de l’ús i control que es té sobre ells. Per això, les addiccions no es centren en el propi vídeo joc, sinó en la forma descontrolada i abusiva en la que es pot presentar.

Les recomanacions que fan els professionals als pares i educadors per poder evitar que aquesta activitat d’oci es converteixi en una addicció són: -

Limitar el temps d’ús d’aquests aparells Estar present en el temps d’oci dels joves per tal de controlar el tipus de jocs que utilitzen

31 -

Fomentar les activitats lúdiques socials i col·lectives enlloc de les de caràcter individual Estar atent al rendiment escolar dels joves, ja que és un dels primers indicadors en cas d’addicció

D’altra banda, un ús controlat i adequat d’aquest tipus d’entreteniments fins i tot pot ajudar al desenvolupament mental i intel·lectual dels joves, això sí, sempre sota un estricte control i supervisió per parts dels adults. Tal com diu la dita “tots els masses fan mal”.

La Borrassa, per saber què passa

Tots els diumenges a les 11:00, a les 12:00 i a les 13:00 h. sortides des de l’Ajuntament.

Durant tot l’any, tots els empadronats a Arbeca, podran fer la visita de forma gratuïta.

32

Un arbequí a Barcelona Text: Xavier Sans Duch Estem a Cal Frutos, estem amb la Josepa Motlló Sans i la Josefina Salvia Berenguer per parlar una mica de la Josepa Vidal Tarròs. La primera és sogra de la segona i la tercera ho era de la primera.

Aquesta darrera és autora de nombroses poesies, la més cèlebre de les quals fou “Un arbequí a a Barcelona” que molts recordem recitada pel Francisco l’Aritzeta o el Cisco de Cal Tort.

A la sala un magnífic dibuix fet pel seu fill Jaume Frutos Vidal a partir d’una fotografia a la població de Torrent (País Valencià) mentres feia el soldat l’any 1944 n’evoquen un record de persona molt transparent i senzilla. Les dues m’expliquen detalls significatius d’ella.

La Josepa va néixer al segle XIX, concretament l’any 1899.

Filla d’Arbeca va viure a Badalona aproximadament entre l’any 1915 i el 1949. Va tornar a Arbeca on va morir l’any 1977. De formació totalment autodidacta va començar a escriure poesies un cop passats els 50 anys, concretament , quan va escriure “Un arbequí a Barcelona” en tenia 60.

La Josepa sempre escrivia a mà, després ho passava a net i sovint escrivia a hores intempestives perquè segons ella li havia vingut la inspiració i no volia que la poesia se li anés del cap. Segurament més d’una d’aquestes poesies era per una casa d’Arbeca a les quals els hi regalava la poesia.

funciona. També era una gran aficionada al cinema i la seva jove recorda com ella i la Consuelo de Cal Cosme anaven juntes cap al cinema.

Suposem que va escriure “Un arbequí a Barcelona” com a rèpliva a l’expressió “Sembla que vinguis d’Arbeca” que esdevenia una burla.

La Josefina ens explica que un cop a Balaguer amb la seva filla l’Helena van entrar a comprar en una adrogueria i allí l’amo va endivinar que no eren del poble, i quan va saber que era d’Arbeca els hi va dir que ell per la ràdio havia recitat una poesia titulada “Un arbequí a Barcelona“, a la qual cosa la Josefina li va dir que era la padrina del seu home. Així doncs, potser sense saber-ho ha estat quelcom equivalent a un himne per molts pobles enfront el “centralisme” barceloní. Qui ho sap. Us la reproduïm a continuació.

Una de les majors aficions de la Josepa era brodar i fer mitjons, ho feia amb una màquina Singer que encara avui Ara que som tots de poble

una cosa us vull contar no estranyant-me que algun dia a vosaltres us pugués passar.

Resulta que a Barcelona no fa molt hi vaig anar, a un home Jove li agrada de tant en quant viatjar Mentre batíem a l’era me’n vaig anar preparan, de fer la patota al pare, amagant-me un sac de blat Festejant també a la mare que em dongués un cop de mà de que a l’acabar de batre

el marxar pogués lograr.

I …si, si, vaig aconseguir-ho, i el pare mig rondinant, va donar-me cinc centes peles que ho vaig trobar molt estrany.

La mare tot advertint-me, cuidado no prenguis mal, als paquets que va arreglar-me vint duros m’hi va posar. I apa ¡ Joan, a distreure’t no ha de ser tot treballar, que una setmanota bona, fa de bon aprofitar.

Mes si vaig marxar-ne alegre,

33 vaig tornar molt disgustat, de la gent tant poca solta que també es troba a ciutat.

no paraven de mirar, com si diguessin, convida’ns oh! estàs molt solet Joan

A l’arribar a l’apeadero i del tren volguer baixar, una senyora molt Grossa sens voler vaig trepitjar.

Jo pensant…..sopa de pressa i marxa ben aviat, no fos cas que aquesta tropa et prenguessin els cuartos del blat.

Sens deixar disculpar-me ja comença a insulta’m jove, sembla que vinguis d’Arbeca no val a badar!

Un cop vaig pagar-ne la cuenta i a l’atravesar-ne el portal, una d’aquelles fulanes es va atrevir a preguntar-me

Com que era el primer encuentro no vaig gosar contestar es clar, venia d’Arbeca, la dona ho va endevinar.

Jove, escolti, que és d’Arbeca? qui, jo, no, no hi he estat mai, doncs miri que casi ho sembla, doncs aquest cop t’has equivocat, xica!

Vaig cap al Passeig de Gràcia después tiro Rambla avall equipat amb les maletes i mirant per tots costats.

Que li has de dir, pobreta, lo millor és no fer-ne cas, que lo que busquen és conversa i a mi no m’enredaràs pas.

Fins a trobar una fonda que hi ha al carrer de Sant Pau, per poder sopar i dormir quan de voltes estés cansat

A l’endemà feien toros i a veure’ls vaig voler anar, de veure jo una corrida no me’n deixo pas, escapar.

Com que portava l’adreça d’un xicot que me la va dar, sense a ningú preguntar-ne no em va costar gens trobar

Localitats de barato els cuartos s’han d’allargar i aquí rai, com que no em conèixen prendré entrada general

Mes jo no la recomano que no em va pas agradar, ja us dic jo quina parroquia i tots parlaven castellà.

A dins la plaça les Arenes jo no hi havia estat mai i per de prompte vaig seure al puesto que a mi em va semblar.

Uns barrets de sevillano al coll un mocador blanc, i anant cantant fandanguillos i copa ve, i trago va.

Al poc rato que allí estava se’m presenta un empleat, dient-me que no era asiento del que jo havia pagat.

Uns altres que es barallaven tenint-los de separar, que es volien treure el “ higado “ que “ se querian matar “

Amb un xiquet de vergonya de seguida em vaig alçar per anar a sentar-me al puesto que aquell home em va indicar

Quan van treure als andalusos dues dones van entrar, escotades sense mànegues… totes torrades de banys

Ensopegant-me dos pinxos que seient al meu costat, i com si els hagués fet gràcia van començar a xanxeja’m

Mentre menjava a la taula

Amb l’estribillo de moda

34 de que no val a badar, sembla que vingui d’Arbeca si ho és o no ho serà.

Apa, Joan! ara es l’hora que aquí podràs demostrar que a Arbeca sense d’altres coses de valents també n’hi ha.

Si senyor! Jo sóc d’Arbeca i no me’n vull pas amagar i solament fa dos dies que d’allí dalt vaig baixar.

I encara porto la força als braços i a les mans i, d’humiliar-me a mi i al poble ja en començo a estar enfadat i aquí el primer que xistí el tiro escales avall Potser d’aquesta manera algú s’escarmentarà, pensant que trabaran llana i ells sortiran esquilats. per distreure’m d’aquest modo no em calia pas marxar, i fer la patota al pare per gastar-me’ls a la ciutat Si aquí a la nostra manera també sabem disfrutar, que persones instruides a Arbeca no n’hi falten pas.

Tenim metges, advocats, eclesiàstics, bons consellers, mestres, diputats, tots fills del poble mateix.

El poeta l’hereu Marina, l’artista Josep Esqué, una selecció de rapsodas i l’escultor de cal Soguer.

Un equip de futbolistas, un grandiós camp de futbol,

un coro de bons cantaires i un excel.lent director.

Al presentar-se una festa fan honor al seu pendó, veterano de mig segle conservat com un tresor Dues orquestres de marca, el Gran Centre Nacional, a on es troben les parelles a les festes per ballar.

Els balls que surten de moda estem al tanto de tots, siguin valsos, rumbes, tangos, guaraxes i hasta el vaió.

Hi ha unes nenes boniques que fan goig de mirar, endreçades per la casa i treballadores pel camp…

I no vull parlar de la teca perque no acabaria mai Sols diré de l’oli que no té comparació si es fet d’oliva arbequina se’l pot dir campió Un canal que ens dóna vida de molts pobles envejat fruits del millor que es cotitza per les places i mercats.

Doncs, per què hem d’avergonyir sentient escarafalls que no som de Catalunya, com els demés catalans?

Vivim contents en lo nostre tots els veïns ben units, visca el meu poble, que és el vostre i hasta un altra, bons amics!

Josepa Vidal Tarròs ( Cal Frutos )

Col·labora amb la Borrassa

35

Què és per nosaltres La Petjada del Secà?

En aquesta ocasió, La Petjada del Secà canvia els articles descriptius de les nostres activitats i dels nostres progressos per fer un article d’opinió, o més ben dit, d’opinions.

El cau el formem tots: nens, nenes, caps, mares i pares; per això, us fem arribar les nostres opinions personals per tal que els lectors us feu una idea del que el cau simbolitza pels seus actors principals i per alguns caps i alguns pares i mares.

“Per mi el cau és una activitat extraescolar. És per aprendre moltes coses noves.”

Rut Morgades, Daina.

Arxiu

“És una alternativa educativa per poder arribar allà on no ho fan les institucions tradicionals com la família i l’escola, amb l’objectiu de fomentar valors per una bona convivència social i un creixement personal autònom, utilitzant el joc i la diversió per aconseguir-ho.”

Núria Solé, cap de Llops i Daines. “És un esplai molt divertit, fem molts jocs i em trobo amb els meus amics.”

Jaume Reñé, Castor.

“Activitat on es realitzen, fan convivència, aprenen a jugar i a compartir. S’ho passen bé, ella baixa contenta.”

Antoni Elies, pare. “És una cosa molt divertida, ens preparen jocs, gimcanes... tot i que moltes no les respectem. Ho recomano!”

Oriol Teixidó, Llop.

“El cau és una manera alternativa d’evadir-se dels problemes i de passar tardes diferents intentant fer disfrutar els nens i nenes i que s’ho passin bé aprenent i descobrint coses noves. És perfecte perquè els nens es relacionin entre ells i s’obrin a l’altra gent. Pels monitors també és molt gratificant perquè s’aprenen moltes coses dels nens i et fan veure les coses des d’un altre punt de vista.”

Nora Gras, cap de Castors i Llúdrigues.

“El cau és molt divertit, juguem i ens ho passem molt bé.”

Isabel Elies, Llúdriga.

“Tinc ganes de venir aquí perquè fem jocs, activitats i juguem.”

Gerard Elies, Castor.

“Unes activitats molt divertides que es fan.”

Robi Soporan, Llop.

“Un lloc de trobada i de socialització de la quitxalla del poble on es busca cooperació entre ells, que siguin solidaris, que juguin, que s’ho passin bé i que aprenguin les normes bàsiques de convivència.”

Jaume Capdevila, pare.

“Per cada persona el cau significa una cosa diferent, però tots tenim un mateix objectiu divertir-nos i aprendre. No perquè siguem nosaltres els monitors, deixem d’aprendre, sinó que descobrim, juguem, riem i convivim amb tots ells i entre nosaltres.”

Airy Gras, cap de Llops i Daines.

36 “És molt divertit i es fan moltes manualitats, és súper guai.”

Sílvia Reñé, Daina.

“El cau és un esplai molt divertit: juguem, cantem i fem activitats molt divertides.”

Ona Munné, Llúdriga.

“El cau et permet estar en contacte amb els nens del poble. Intentem ensenyar el que considerem important per la convivència del dia a dia: aprendre a treballar en equip, respectar la natura, respectar-se entre ells... al mateix temps que nosaltres aprenem d’ells.”

Noemí Perelló, cap de Castors i Llúdrigues.

“Per mi el cau és una activitat molt divertida i ens ensenyen moltes coses. És molt divertit.”

Mar Andrés, Daina.

Arxiu

“És una activitat que es fa els dissabtes. Són activitats que uns monitors ens ensenyen i fan activitats i jocs que no hem fet mai. Passem la tarda allí.”

Aleix Serra, Llop.

“El cau és un lloc on compartim els coneixements, les aficions... per poder arribar a que els nens i nenes apreciïn el que tenen al seu voltant d’una manera divertida. Al cau ensenyem jugant. És un lloc on disfrutar i fer que disfrutin tots junts.”

Mireia Ribera, cap de Llops i Daines.

“Pues mira, una activitat divertida.”

Nerea Serra, Daina.

“Un lloc on portem els nostres fills perquè aprenguin a estar amb altres persones de la seva edat i arribar a aprendre junts amb l’ajuda dels seus caps. M’agrada l’estil de treballar en grup per tal d’assolir uns objectius.”

Montse Roca, mare.

“Passar el temps.”

Arnau Capdevila, Llop.

“El cau és una associació que pretén ensenyar als nens i nenes a conviure, respectant-nos els uns als altres, a tenir cura del nostre entorn tot passant una bona estona a través d’activitats i jocs.”

Roger Pau, cap de Llops i Daines.

“Home, el cau és un grup de nens que fem jocs, reciclem, fem excursions, etc.”

Guillem Roset, Llop. “És un esplai molt guai.”

Genís Morgades, Castor.

“Un esplai perquè aprenguin coses, no un lloc on col·locar-los per tal d’estar lliures els pares. Els hi va molt bé perquè es relacionen entre ells. Baixa contenta i això és l’important.”

Josep Munné, pare.

“El cau som un grup de nens i nenes amb ganes de passar-s’ho bé i un grup de caps amb inquietuds i ganes de canalitzar les seves energies. Intentem que els nens i nenes realitzin activitats diverses que els motivin i que els facin disfrutar.

Tanmateix, els jocs i els tallers ens serveixen per molt més que per disfrutar una tarda; ens ajuden a aprendre a conviure.

El cau és un punt de trobada i cohesió d’idees que ajuda a socialitzar a tots aquells que en formem part.”

Anna Maria Capdevila, cap de Llops i Daines.

37

“És molt bonic i fem moltes activitats divertides, fem tot tipus de coses. M’agradaria que ho sabés tot el món perquè és molt bonic. Us ho recomano.”

Axel Roset, Llop. “És una sèrie d’activitats perquè els nens i nenes, juntament amb els monitors, puguem conèixer-nos i aprendre coses quotidianes de la vida.”

Yolanda Esqué, cap de Castors i Llúdrigues.

La Petjada del Secà http://lapetjadadelseca.blogspot.com/ lapetjadadelsecahotmail.com

Les recents actuacions dels Grallers La Revolta El passat dia 25 de novembre tingué lloc la Fira de Santa Caterina; entre tots els actes culturals que es van celebrar, els Grallers van animar als artesans, paradistes i a tots aquells visitants que van decidir donar un volt per la Fira el diumenge al matí.

També com cada any, i per no trencar la tradició, el 5 de gener els Grallers van acompanyar les carrosses de Ses Majestats els Reis d’orient. En aquesta tarda màgica els nous alumnes del curs de gralla van poder tocar les seves primeres cançons.

I l’última actuació que, de moment, s’ha realitzat ha estat la col·laboració al Sopar de la Fam, que tingué lloc el dia 26 de gener, on es va amenitzar la vetllada per una causa justa.

Fins a la propera, Els Grallers La Revolta.

La Borrassa , per saber què passa!

38

Arbeca solidària Aquests dos últims mesos hem tingut dos actes solidaris importants a la nostra vila: La Marató de TV3 i el Sopar de la Fam. Estem molt contents i orgullosos de la participació dels arbequins i arbequines, que un altre any ens han demostrat la seva solidaritat.

LA MARATÓ Aquest any, La Marató de TV3 ha estat dedicada a les malalties cardiovasculars. S’han organitzat diverses activitats on hi ha hagut una gran participació i una recaptació final de 3482.44 €.

Des d’aquí voldríem donar les gràcies a tothom per la seva participació, i especialment a tots aquells que han col·laborat a organitzar les activitats. Així doncs, agraïm al Dr. Antonio Rubió per la seva xerrada, a l’Associació de dones l´Olivera Arbequina, al Ceip Albirka, al grup de voluntariat per dur a terme la gran desfilada de vestits de comunió, a l’AMPA del CEIP Albirka, al Club de Bitlles Sant Isisdre, al grup d´Atletisme, al motoclub Motarbeka Cop de Gas, al Grup de Colònies, als sardanistes Arbeca Nostra, a la coral l’Encís, a l’escola infantil Sant Jaume d’Arbeca, al Casal d’avis, l’Esbart Dansaire, a l’Escola de dansa Ingrid Moyà i a la Parròquia.

SOPAR DE LA FAM Aquest any s’han recuperat les arrels que van motivar els primers sopars contra la fam: donar a conèixer diferents ONGs i fer una campanya de mentalització.

Hem tingut entre nosaltres el Centre d’Iniciatives Solidàries de Mollerussa; una ONG que col·labora amb el col·lectiu de suport d’Àngel Olaran. Vam escollir aquesta ONG perquè hi ha dos arbequins col·laborant amb ells, el Jaume Solé de cal Perdiueta i la Marta Ballesté de cal Flasto.

En primer lloc, uns representants de la ONG ens van passar un video i van explicar breument la tasca que fan a Etiòpia.

Després del sopar amenitzat pels Grallers La Revolta, les alumnes del gimnàs Nova Forma ens van fer una demostració dels seus balls.

Estem molt contents amb la participació del sopar, en total ens hem reunit 395 persones sopant totes juntes i hem recaptat 3233.92 €.

Donem les gràcies a la col·laboració de la Parròquia, de Càrites, de l’Associació de Dones L’Olivera, la Llar de Jubilats, a l’associació BEC, alimentació Teixidó, al Bar la Fassina, a la Cooperativa fruitera, a la Cooperativa del camp, a la Dolors Català, a la Farmàcia Baget, al gimnàs Nova Forma, als Grallers La Revolta i a tots els voluntaris que han ajudat a preparar el sopar.

Regidoria d’afers socials

39

Quarta jornada: “De l’Arbeca medieval a l’Arbeca moderna” Text: Sergi Pelegrí i Perera Fotos: Berta Esqué Què en sabem d’aquest període comprès entre el segle XVI i el XVIII que hom anomena “història moderna”?

En aquest capítol pretenc fer referència als principals esdeveniments ocorreguts durant aquests segles a nivell català i que tingueren repercussions a la nostra vila, indagarem sobre els orígens de l’organització municipal local i serem testimonis de la seva consolidació i finalment, ens endinsarem en un dels períodes més pròspers d’Arbeca, el segle XVIII, caracteritzat per l’augment de la producció olivarera i la conseqüent construcció de molins i pel desenvolupament urbanístic i demogràfic.

Abans del segle XV, Arbeca ja disposava d’una “Universitat” o “Comú” que vindria a ser una institució equiparable a l’Ajuntament. Estava formada per prohoms i cònsols i els seus càrrecs eren renovats anualment per elecció popular. El poble pla, és a dir, classes baixes (bàsicament pagesos), eren els encarregats d’exercir pressió sobre la institució per tal de fer públiques les seves demandes i necessitats.

La pressió i les contínues revoltes de les classes baixes van portar a una reforma per tal de donar més força als senyors: és el que coneixem com el procediment de la Insaculació (a partir del 1581 a Arbeca). El procediment consistia en l’elecció de quaranta persones de la vila “caps de família, casats, hàbils, idonis i suficients” per part dels Ducs o dels seus oficials; deu representants

Vista actual de l’ermita de Santa Caterina

provenien dels estrats socials superiors, dotze eren de classe mitja (mercaders i artesans) i divuit representaven al poble pla (la pagesia). Mitjançant un sistema d’elecció que afavoria a les classes altes s’escollien els jurats, els funcionaris del Comú i el Consell General. Si algú no acceptava el càrrec se li imposava una multa.

El batlle era escollit pel Duc per un període d’un o dos anys i tenia més poder que el jurat o el consell.

Aquest procediment va ser funcional a la nostra vila fins l’any 1831.

Del període immediatament posterior al 1500 m’agradaria destacar un seguit de qüestions que de ben segur que ens sorprendran: d’una banda, l’existència de l’ermita de Santa Caterina, (existeixen fonts d’on es dedueix que a l’any 1515 l’ermita ja era una realitat, perquè es pagaren trenta lliures a un mestre lapidari per tal de fer unes làpides per a l’obra). Tanmateix, els vestigis que actualment resten de l’ermita són del segle XVIII. D’altra banda, altres fonts parlen de la construcció d’un hospital per a pobres i malalts per part d’un mestre d’obres lleidatà vers l’any 1518. Es diu que va ser derruït

Vista de la façana de l’església

40 durant la Guerra dels Segadors (1640). Hipotèticament, es creu que estava ubicat on es construí el nou vers l’any 1696.

Finalment, respecte a l’actual església, l’hereva de casa Palau va fer donació de la seva casa i els patis a la comunitat de preveres i a la Universitat de la vila per tal d’edificar una església nova, gran i majestuosa. L’any 1606, la casa dels Cardona concedia als jurats de la vila una llicència per construir una església nova. La nova construcció fou una realitat l’any 1686. (L’any 1778 es dóna a construcció el campanar i la sagristia actual però no serà fins al 1883 quan Ramon Rubió, mestre d’obres d’Arbeca, començarà la construcció del campanar. L’any 1784, l’Ajuntament feia construir el rellotge).

A nivell català, l’any 1640 passaria a la història per la Guerra dels Segadors, una revolta catalana contra Felip IV degut a les tensions existents amb la monarquia espanyola per qüestions com la presència a Catalunya d’exèrcits castellans que anaven i venien de la Campanya del Rosselló i per causa política del Compte Duc d’Olivares que va crear un programa polític i financer que atemptava contra el règim constitucional català. Així dons, el conegut com a Corpus de Sang de 1640 fou la suma de les revoltes contra l’obstruccionisme centralista de la Cort espanyola, de les revoltes de la pagesia contra els senyorius i dels alçaments de la petita burgesia contra

Vista del Pla de Castellots, amb el rètol indicatiu

les pressions fiscals que beneficiaven a la monarquia i a la noblesa local.

Sabem que a causa d’aquesta contesa, els exercits castellans provocaren molts danys a les nostres terres.

L’any 1641, Lleida demanà ajuda a Arbeca perquè era atacada i l’any 1647, els vilatans hagueren d’abandonar Arbeca perquè els soldats castellans hi robaven i saquejaven; a més a més, els soldats francesos hi arribaren considerant-se els amos de la comarca i fins al 1651 també protagonitzaren saquejos, detencions, assassinats, etc.

Els castellans van guanyar però no van veure Catalunya sotmesa fins mig segle més tard, durant la Guerra de Successió. Els francesos, derrotats juntament amb els catalans, s’annexionaren la Catalunya Nord (Tractat dels Pirineus).

Algunes de les nefastes conseqüències que la Guerra dels Segadors ocasionà a Arbeca i rodalies foren el greu deteriorament de la vila i del seu castell (a partir d’aquest moment ja no es resideix al castell i a finals del s.XVII, les propietats dels Cardona passen a mans dels Medinaceli, que les administraran des de molt lluny) i la destrucció de Castellots.

La reconstrucció de la nostra vila va ser llarga i penosa, en gran part a la successió de guerres d’aquest període històric, a la misèria ocasionada pels nombrosos anys de sequera de finals del XVII i a la plaga de llagostes que va arrasar els cultius de bona part de Catalunya l’any 1687.

No havien passat gaires anys des de la Guerra dels Segadors i Catalunya s’esforçava per recuperar-se, quan el monarca Carles II mor sense successió. El candidat borbònic Felip V convocà les Corts Catalanes a Barcelona l’any 1701 per tal de potenciar la seva candidatura al tro. Els catalans però, acabaren per reconèixer l’arxiduc d’Àustria, proclamat rei d’Espanya a Viena sota el nom de Carles III. Als catalans no els agradava la política de Felip V basada en l’absolutisme, en el menyspreu i el poc respecte vers les llibertats i la identitat nacional.

Els catalans es sentiren atrets per les potències aliades (Àustria, Anglaterra i Holanda) que volien trencar l’hegemonia europea de la casa dels Borbons.

De cop, Catalunya tornava a estar immersa en un període bèl·lic: la Guerra de Successió. La contesa bèl·lica no tan sols va ser un enfrontament de dinasties a nivell europeu sinó una guerra contra Espanya, en la què Catalunya defensava els seus interessos socials, econòmics i culturals.

A les nostres contrades, l’alçament antifelipista de 1705 comptava amb un gran exèrcit (deu mil homes) que defensava la causa de Carles III. Tanmateix, Arbeca caigué en mans felipistes vers l’any 1909: es feren presoners, s’acabà de deteriorar el castell i s’entrà en un període de forta repressió fins a la caiguda de Barcelona (1714).

41 El fracàs de la guerra va suposar un canvi d’actitud per part dels aliats: els anglesos pactaren amb França mitjançant el Tractat d’Utrech pel qual s’annexionaren Gibraltar i Àustria signà la pau amb França i retirà les tropes. Catalunya no tingué més remei que resistir per si sola fins a l’onze de setembre de 1714 (caiguda de Barcelona).

Les conseqüències de la derrota les recollia el Decret de Nova Planta de 1716: supressió de totes les institucions catalanes; abats, bisbes, regidors i diputats van ser destituïts dels seus càrrecs; es va prohibir l’ús de la llengua catalana i de les armes; s’enderrocaren castells i fortificacions; es van crear nous impostos; s’aboliren les vegueries; etc. En definitiva, Catalunya quedà incorporada al Regne de Castella, eliminant tot tret d’identitat català.

Aquest període, a la nostra vila, va garantir la continuació del senyoriu perquè els Medinaceli eren aferrissats defensors de la causa felipista. Tanmateix, es va perdre algun dret com el d’elecció del batlle. La castellanització no afectà massa a la nostra vila doncs l’església, el comú i les actes notarials continuaren essent en català.

El segle XVIII esdevingué un període pròsper per a la nostra vila. A la segona meitat d’aquest segle s’introduí una nova varietat d’olivera, l’arbequina. El cultiu s’incrementà, sobretot, durant la dècada de 1760 a 1770.

Aquest fet va suposar un espectacular augment de la producció.

Els Ducs de Medinaceli mantenien un estret vincle amb la corona de Carles III i amb la seva política d’ultramar, fet que va facilitar la importació de la nova especialitat d’olivera. Els mateixos Medinaceli foren els promotors de l’augment de la producció agrícola en general però sobretot, del cultiu de l’olivera. Per això, (tal com

Olivera jove de la varietat arbequina

s’afirma a l’obra “Arbeca, història i record”), l’any 1763 prometeren donar un ral de velló per a cada oliver que es plantés. Les promeses no foren complides i la Universitat de la vila interposà un recurs contra el duc. La tresoreria ducal va contestar que no podia pagar perquè el duc havia fet un préstec a Carles III en motiu de les noces del seu fill. El duc, mentrestant, continuava cobrant els impostos i obligava als pagesos a moldre les olives als seus molins.

(Aquests fets agreujaren les relacions de la vila amb el senyor; es succeïren discussions i disputes que acabaren el 1837 amb l’abolició definitiva dels senyorius).

Els senyors disposaven de dos molins, el molí vell (situat al Carrer Molí Vell, a ca l’Obrera) i el molí nou (situat al fons del Carrer Germanes Dominiques, a cal Cel).

Aquest últim molí s’edificà sobre d’un més antic i en la seva construcció s’utilitzà molta pedra del castell. Al mateix temps que creixia la producció olivarera, creixia el nombre de molins particulars que pretenien escapar del control dels senyors i de l’obligatorietat de moldre als molins ducals. Per això, l’any 1784, el duc va prohibir la construcció de molins particulars sota pena de cent lliures i l’enderroc del mateix i també s’establí penar amb vint-icinc lliures a qui portés a moldre les olives fora dels seus molins. Tanmateix, la proliferació de molins particulars era una evidència.

L’auge econòmic del s.XVIII portà a la consolidació del poder municipal i a la construcció d’un nou Ajuntament.

El 1781 es firmà el contracte d’obres per reedificar la nova Casa de la Vila on hi havia l’antic edifici destinat al Comú (edifici de l’antiga botiga de cal Turguet, a la Plaça Major).

El Comú tenia propietats com una taverna, una carnisseria, un hostal, dos forns de pa, un pou de gel, tres pous d’aigua, tres fonts, sis basses, sitges, corrals, una partida de terra al Portell, etc.

Però un dels aspectes que reflecteixen més bé aquest pròsper període és el desenvolupament urbanístic de la nostra vila. Des de l’època medieval, la nostra havia estat una vila emmurallada. Les muralles suposaven un veritable fre al desenvolupament urbanístic i demogràfic.

De fet, la nostra vila disposava d’infraestructures a l’extraradi de la muralla com l’hospital, les basses, pous, el cementiri, etc.

A finals del s.XVIII es comencen a enderrocar les muralles, s’obren nous carrers i es comença a construir al camí de Lleida, a l’entorn de la bassa del Toll, entre el Portal de Baix (bar Texas) i el Portal de Dalt (Caixa Tarragona) originant l’actual Avinguda dels Portals, a la zona del Carrer Molí Vell i Carrer la Bassa, a la zona de la “barceloneta”, etc.

El municipi va estimular la construcció amb la venda a baix preu de terres comunals (d’aquesta manera el poble obtenia ingressos). En poques dècades, Arbeca havia

42 doblat la població i al llarg del s.XIX la triplicaria).

El desenvolupament urbanístic el podem atribuir bàsicament al creixement econòmic originat pel canvi i millora de la política agrària i al creixement demogràfic. És en aquest moment quan s’acaba la imatge d’una vila d’Arbeca medieval, closa i estancada.

Acabem aquest capítol amb la Guerra del Francès de 1808. Les tropes napoleòniques, amb el pretext d’envair Portugal, entraren i ocuparen el territori espanyol. El context social que es trobaren estava definit per la misèria i el descontent de la població: en primer lloc, la supervivència de l’Antic Règim, llegat del passat feudal, que aportava un clima de crispació entre el poble; en segon lloc, el col·lapse provocat pels greus problemes d’hisenda i pel mercat colonial, que portaren a la desamortització de Godoy; en tercer i últim lloc, la crisi agrària i les epidèmies que deixaren sobre Catalunya molta fam i misèria (sobretot entre els anys 1803-1805, tot i que podríem prolongar aquest període fins al 1814).

Arbeca fou presa pel general francès Lluís Gabriel de Suchet l’any 1809. Aquest, imposà moltes contribucions extraordinàries de guerra, inicià una política despòtica sobre la població i requisà béns (cavalls, palla, armes, etc.). La nostra vila estava immersa en un dels quatre departaments amb els que havia dividit el país Napoleó,

concretament al de les Boques de l’Ebre (que anava dels Pirineus fins a la desembocadura de l’Ebre, amb capital a Lleida). Napoleó nomenà al prefecte Jean-Paul Alban de Villanueve, que arribà a Lleida i veié les pèssimes condicions (fam i por) en les què vivia la població.

Aquest, denuncià a París el general Henriot que fins al moment havia estat al capdavant de la prefectura. Mentre el general Henriot fou el prefecte, hi hagué nombrosos assassinats d’arbequins per part dels francesos (a l’obra “Arbeca, història i record”, hi ha una relació de baixes causades pels francesos).

La guerra s’acabà el 1814. El baró d’Eroles conquerí la zona de Lleida i els francesos es retiraren. Començà una dura repressió contra aquells que s’afrancesaren.

Espanya es va dividir entre partidaris de l’absolutisme de Ferran VII i els constitucionalistes, partidaris del text constitucional progressista sorgit de les Corts de Cadis el 1812.

Definitivament, caurà l’Antic Règim i s’iniciarà un règim constitucional que donarà pas a l’època contemporània de la nostra història.

Al proper capítol coneixerem l’Arbeca contemporània, amb fets tant importants com l’arribada de l’aigua del canal d’Urgell o el naixement del cooperativisme

La Borrassa , per saber què passa!

�������������������� ���������������

�������� ��� � ������ ������

������

���������

���������

����������

�����

��������

�������� �����

���� �����

43

�������������������������������������� �� ������������������������������������� �������������������������������������������� ��������������������������������������� ����������������� ������������������������������������ � �� �������������������������������� �������������������������������������� ���������������������������������������� ��� �������������������������

� ���������������������������� ��� �������������

��������������������������������������� ��� ������������������������������������� � ������������������������������������������ ���������������������������

1. Com organitzem la nevera per al picnic?

Conservem els aliments que requereixin fred en neveres amb bosses refrigerants o glaçons protegits perquè no regalimin aigua. Omplim la nevera al darrer moment amb aliments que haurem refrigerat tota la nit. Recordem que els glaçons només serveixen per mantenir el fred i no pas per refredar els aliments.

Un cop els glaçons s’han fos, l’aliment deixa de ser segur.

Separem els productes crus dels productes cuits o els que estan llestos per al consum per evitar la contaminació encreuada.

Aïllem en recipients hermètics la carn i el peix cru, i posem-los al fons de la nevera per evitar que se’n desprenguin sucs que puguin contaminar la resta d’aliments.

2. Com transportem el menjar?

Durant el viatge posem la nevera en el lloc més fresc del vehicle.

Si cal, connectem l’aire condicionat.

Un cop estiguem a l’indret del pícnic, traiem al més aviat possible la nevera del cotxe i deixem-la a l’ombra. No obrim la nevera si no és necessari; cada cop que ho fem, perdrem fred de l’interior.

3. Quina aigua hem d’utilitzar?

Si hi ha una font, ens hem d’assegurar que l’aigua sigui potable.

No confonguem aigua neta amb aigua potable. Davant del dubte, val més portar-la de casa. Recordem rentar-nos les mans abans de començar a manipular els aliments. Quan no sigui possible, les tovalloletes humides són una bona opció.

4. Com preparem els aliments freds?

Preparem les amanides variades a base de vegetals crus i pasta, formatge, embotits, etc., al darrer moment, mai a casa. Barrejar ingredients crus i cuits amb antelació i a temperatura ambient afavoreix la contaminació. Cuinem la truita

�

de patates amb ������������������� suficient antelació per poder-la refredar. Quallem bé l’ou. Evitem salses que duguin ou. Les salses comercials han rebut un tractament d’esterilització que en garanteixen la salubritat. Però un cop obert l’envàs, s’ha de consumir en un espai breu de temps ja què pot recontaminar-se.

Rentem bé els vegetals crus i la fruita a casa; és l’indret més higiènic per fer-ho. A l’estiu la fruita és més variada i gustosa.

Aprofitem-ho! No oblidem de pelar-la si no l’hem rentada i assecada a casa. Conservem en fred fins al darrer moment les postres làctiques i les que estan fetes a base d’ou: cremes, flams, formatges tendres, nates, tiramisú, etc.

5. I si fem una costellada o una barbacoa?

Recordem que està totalment prohibit fer foc sense autorització al bosc i a la franja de 500 metres que l’envolta. Només es pot fer foc a àrees recreatives habilitades pels ajuntaments.

Preparem el foc a poc a poc i donem-li temps perquè es faci la brasa. El foc viu crema la superfície i deixa cru l’interior de la carn. Vigilem que la carn està ben cuita i no deixa anar líquids sanguinolents; això ens garantirà que n’hem eliminat possibles gèrmens. Tampoc la socarrimem perquè afavorirem la formació d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), entre els quals hi ha els benzopirens.

Els HAP són unes substàncies que poden ser cancerígenes i es formen quan torrem els aliments a la flama. Per evitar-ho, deixem una bona distància entre la brasa i l’aliment.

No barregem carn crua amb carn cuita; esperem-nos que tota estigui cuita per reomplir novament la graella amb carn crua.

No col·loquem la carn cuita en les mateixes safates on hi havia la carn crua, ni tampoc utilitzem els mateixos estris per una i altra carn.

Recollim totes les deixalles i apaguem acuradament el foc; a més de ser respectuosos amb la nostra salut, siguem-ho amb el medi ambient!

�����

���

���

���

������

��� �� �

���

��� �� �

����

���� �� �

��� ���

44

Deseo, peligro Text: Esmeralda Fusté Deseo, peligro és l’última pel·lícula d’Ang Lee, el director taiwanès que va dirigir Brokeback mountain i Tigre y dragón, entre altres. Ang Lee ja és un cineasta considerat com un clàssic contemporani, títol que ha estat atorgat a pocs més, entre ells Clint Eastwood. Les pel·lícules d’Ang Lee, és cert, són de factura clàssica: segueixen una estructura lineal de plantejament, nus i desenllaç, sense salts temporals, i les seves escenes tenen una elegància i una serenitat que recorda a les pel·lícules de Hollywood dels anys 50. No obstant, sota la serenitat i el classicisme hi bateguen unes forces violentes que tindran unes repercussions fatals, de manera que podríem dir que un del principals atractius tant de Brokeback mountain com de Deseo, peligro és precisament aquest contrast entre la forma, basada en la contenció i l’equilibri, i el contingut, ple de violència emocional i de fatalitat.

els dos amants ballen sense conèixer bé els passos i sense saber quan sonarà l’última nota. Cadascun s’esforça per dominar a l’altre, però al final un dels dos s’imposarà i acabarà guanyant. A través del cinema i la literatura l’amor ha tingut manifestacions i matisos molt diferents, però el que ens mostra Deseo, peligro és un amor apassionat, irracional i destructiu. Les escenes sexuals hi juguen un paper determinant perquè la relació entre els dos protagonistes es defineix pel sexe, arribant a ser el seu únic instrument de comunicació. Aquestes escenes són gairebé imprescindibles per entendre la naturalesa de la relació entre els amants i a més constitueixen un dels nuclis més intensos de la pel·lícula, ja que són bellíssimes en la seva passió, dolor i desesperació. El tractament del sexe a Deseo, peligro resulta original i insòlit: normalment les escenes sexuals són un afegit que complementa la relació i dóna un toc de versemblança o, fins i tot, de provocació, mentre que a la pel·lícula de Lee les relacions íntimes no poden separar-se dels personatges perquè sexe i amor arriben a ser una mateixa cosa. De fet, això és característic del cinema oriental, com bé ho demostren pel·lícules com L’imperi dels sentits, dirigida per Nagisa Oshima.

Deseo, peligro és una història d’amor apassionat i incontrolable entre un home i una dona completament oposats, però que a través de l’amor i sobretot del sexe troben un punt d’unió que només la mort pot trencar.

L’acció se situa a la Xina ocupada pel Japó, on un grup de joves estudiants idealistes decideixen lluitar contra els principals líders col·laboracionistes, és a dir, contra Els amants, com hem dit abans, són personatges oposats, els xinesos que ajuden els japonesos a canvi de poder no només en l’esfera política, sinó també en la humana: i compensació econòmica. La majoria de les vegades Wang Jiazhi és jove, innocent i no té experiència sexual; aquesta ajuda passa per delatar i, en conseqüència, el senyor Yee és un home madur, experimentat i cruel dur a la mort a membres de la Resistència, que són compatriotes dels delators. Els estudiants tenen com a principal objectiu el senyor Yee, el cap del col·laboracionisme al Shangai dels anys 40.

S’aproximen a ell tot camuflant la seva autèntica identitat per tal d’assassinar-lo, però quan s’adonen de l’atracció que sent per Wang Jiazhi, una jove del grup, decideixen aprofitar-ho i fan que ella es converteixi en la seva amant. En un principi tenim, doncs, una intriga basada en la seducció, l’engany i l’espionatge, però les coses es compliquen quan Wang Jiazhi s’adona que progressivament va subjugant-se al senyor Yee. Escena de “Deseo, peligro” Deseo, peligro és com un vals que

45

(resulten especialment dures les seves declaracions sobre les tortures i els interrogatoris). Al començament Wang Jiazhi es mostra molt segura dels seus avantatges: el seu contrincant se sent molt atret per ella i desconeix les seves autèntiques intencions. Podríem dir que ella es creu la part dominant. No obstant, això canvia a partir d’un primer encontre sexual dur i descarnat, en què ell infligeix càstigs físics a la noia i la sotmet, en un intent de deixar clar quines són les regles del joc. A partir d’aquí cada relació física demostra una voluntat de dominació sobre l’altre, al qual s’intenta posseir fins a l’últim nervi. De fet, les relacions sexuals que mantenen els dos amants reflecteixen aquesta necessitat ineludible de possessió i cada sospir i cada gest demostren que la mort és l’únic camí possible i que les conseqüències seran devastadores.

Ang Lee és un dels cineastes contemporanis que ha reflectit millor les relacions amoroses, ja que ha estat capaç d’aproximar-nos unes històries d’amor que solen estar allunyades de nosaltres. A Brokeback Mountain ens va fer entendre una relació homosexual clandestina d’uns cowboys dels anys 60 i amb Deseo, peligro, un amor boig, passional i destructiu entre una espia i un col·laboracionista del Shangai dels anys 40. No és que l’època sigui el que

ens allunyi d’aquestes relacions, sinó les seves característiques fatalistes, ja que el comú dels mortals solem tenir, per sort o per desgràcia, unes relacions més tranquil·les.

Però Ang Lee ens ajuda a apropar-nos a aquestes històries i a entendre i compadir uns personatges consumits i turmentats, deixantImatge del director Ang Lee nos ser testimonis per unes hores dels seus patiments i del seu descens a l’abisme sense bitllet de tornada. A Deseo, peligro l’amor no es basa en vincles afectius, sinó en el desig violent i destructiu, però al cap i a la fi això és un tipus d’amor. I si bé és cert que l’amor és un sentiment abstracte i de vegades inaprehensible, també ho és que Deseo, peligro aconsegueix atrapar-lo i concretar-lo, ajudant-nos a entendre una mica més aquest sentiment del que tan poc sabem.

Consulta la teva web www.arbeca.org

l/m

2

650 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976

Pluviometria anual d'Arbeca

1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans i Marta BallestĂŠ i Pau

46

47

Mitja mensual de la pluviometria del 1969 al 2007 60,0

50,0

l/m

2

40,0

30,0

20,0

10,0

0,0 gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre desembre

Comparativa entre la mitja mensual (desde l'any 1969 al 2007) i l'any 2007 Mitja mensual Serie2

Serie1

Any 2007

80

70

60

l/m2

50

40

30

20

10

0 gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Curiositats: Tot i que la percepció que tenim que l’any 2007 ha estat un any de sequera, el 2005 i el 2006 varen ser pitjor, tal com es pot observar al gràfic.

El 2007 forma part dels 7 anys menys plujosos des de la recollida de dades a l’any 1969.

L’any 2007 ha registrat 120.2 litres menys de pluja comparat amb la mitja anual des de l’any 1969.

48

Thymus vulgaris Text: Roger Pau El clima que afecta a un territori, juntament amb les característiques edàfiques són els responsables que hi hagi un tipus o altre de flora silvestre.

A Arbeca, diguem que en condicions normals, el clima es caracteritza per la presència d’una època seca, coincidint amb altes temperatures i una època on la possibilitat de gelada és gran. La precipitació anual no és molt elevada, aproximadament correspon a 450mm anuals, tot i que ja fa molt temps que estem vivint un període de sequera generalitzat que afecta a les diverses plantacions del terme.

Respecte a la composició del sòl, en termes generals podem considerar que la presència de pedregositat superficial i d’elements grossos subsuperficials és elevada, segons la zona podem trobar-ne amb més o menys abundància, si és cert que l’escala a la que ens referim és suficientment gran com perquè variïn les característiques del sòl.

Entre la flora silvestre que trobem a les rodalies del poble podem destacar: Nom comú: Timó Nom científic: Thymus vulgaris Família: Labiades Descripció: Es tracta d’un petit arbust, de 15 a 40 cm d’altura, les fulles són molt petites, d’uns 6 mm de longitud.

La floració es dóna a mitjans de primavera fins a l’època estival i es presenten en raïms terminals que acostuma a ser de color violeta encara que també poden ser blanques.

Destaquen pel seu aroma, el qual es pot percebre en els camps a on es poden trobar.

Ecologia: Creix ens sòls calcaris, secs i assolellats, ens sòls ben drenats, no suporta sòls molt humits, aguanta la sequera estival i les temperatures altes.

Per a les rodalies d’Arbeca podem trobar exemplars de timó (Thymus vulgaris) ja que les característiques del sòl i atmosfèriques són les òptimes per la seva germinació.

Curiositats i usos.

Les propietats oloroses i aromàtiques de les plantes són degudes a la presència d’olis essencials que són unes substàncies volàtils que es poden trobar a diverses parts de la planta: dins les cèl·lules, en els espais intercel·lulars (entre les cèl·lules), etc.; la seva localització dependrà de l’espècie que estiguem observant.

Usos culinaris, per al condiment de plats, pel seu aroma i propietats digestives.

Usos medicinals en afeccions i infeccions de les vies respiratòries, per a rentar ferides, entre moltes altres utilitats.

També és una planta utilitzada per a les abelles i destinada a la producció de mel, que és molt aromàtica.

49

Llenguado a la taronja Ingredients:

4 llenguados 2 taronges més aviat grosses 2 cullerades de mantega 2 breaks de nata líquida 1 cullerada de cointreau ( per al flamejat) Farina per al llenguado

Antonio Ribera Ripollès

Elaboració: En primer lloc,salpebrarem els llenguados; a continuació, enfarinarem i fregirem ( s’ha de deixar escórrer bé l’oli).

Després, posarem mantega en una paella ( foc lent) , hi posarem els llenguados i els flamejarem amb el cointreau.

Un cop flamejat, esprimirem el suc de les dues taronges damunt els llenguados. Es deixa reduir un pèl i llavors, s’hi afegeix nata líquida. Hi titrarem un poset de sucre ja que així eliminarem l’excés d’acidesa de la taronja.

Deixarem reduir la salsa fins que aconseguim una textura com una “natilla”i procedirem a emplatar. Podem ornamentar el plat amb rodanxes o gallons de taronja.

Recomanacions: * És aconsellable reduir la salsa sense els llenguados així com remenar-la amb el cul del cullerot.

Per aclarir la salsa, s’hi s’espesseix massa, afegirem més nata No es aconsellable escalfar la salsa al microones perquè es talla.

Nota: La salsa d’acompanyament també es pot aplicar amb rap

50 Fets per Sans i Esqué

LES 7 DIFERÈNCIES Busca les 7 diferències entre aquestes dues imatges dels productes exposats a la Fira de l’Oli de les Borges Blanques

Telèfons d’interès Ajuntament d’Arbeca

973 160 008

Consultori mèdic

973 160 375

Farmàcia d’Arbeca

973 160 419

Cooperativa d’Arbeca

973 160 000

Biblioteca d’Arbeca

973 160 008

Escola Bressol

973 160 008

Col·legi públic Albirka

973 160 067

Casal d’Avis

973 160 008

Parròquia

973 160 034

CAP Borges Blanques

973 142 033

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000 Atenció Ciutadana

012

Emergències

112

Bombers

085

Mossos

088

Policia Nacional

091

Informació Telefònica RENFE

11888 902 240 202

Solucions número anterior de La Borrassa

Col路labora: