Núm 16 by borrassa

268.00 euros pels Vilars de l’1% cultural de l’Estat Es distingeix la qualitat, la destresa i la iniciativa amb diferents premis per diversos arbequins Ascens a 2ona regional del F.C.Arbeca

Número 16 ·Juliol 2009 · Arbeca

Acte d’homenatge a tres mestres del CEIP Albirka que es jubilen

Antoni Balsells

��

�� En prinmer pla, Joan Simó, el dia de St. Joan, als jubilats Ajuntament

��

�� 99

Col·labora:

Joan Simó. fent entrega Capdevila guayadora d’un

a Anna Maria premi St. Jordi

3 Índex

Coordinadora executiva Montse Fernández i Egea

I tu, què n’opines?

El dia a dia

On anem a raure...

Tardes memorables:9 a 1 i ascens! De tu a tu

Tres mestres es jubilen Ho sabies?

Cases i carrers d’Arbeca

Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Imma Capell Alba Elías Ribera Berta Esqué i Moyà Disseny portada: Jaume Nadal Col·laboradors Ramon Codony, Jesús Elies, Esmeralda Fusté, Jaume Nadal, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Marc Benet, Xavier Sans, Joan Ramon Abat. Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número. La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra. La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

En primera persona

Ho diu el Sr. metge

Vacuna contra el virus del Papiloma humà: que és i perquè serveix En mans d’un fisioterapeuta la salut té moltes línies A little village in the world 46 Una arbequina a Frankfurt La butaca

Contra la pared El temps

Zona verda

La Rosella A foc lent

Entreteniments

Dipòsit legal: L-381-2004 Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

Telèfons d’interès Ajuntament d’Arbeca

973 160 008

CAP Borges Blanques

973 142 033

Consultori mèdic

973 160 375

H.U.Arnau de Vilanova

973 248 100

Farmàcia d’Arbeca

973 160 419

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000

Cooperativa d’Arbeca

973 160 000

Atenció Ciutadana

012

Biblioteca d’Arbeca

973 160 008

Emergències

112

Escola Bressol

973 160 008

Bombers

085

Col·legi públic Albirka

973 160 067

Mossos

088

Casal d’Avis

973 160 008

Policia Nacional

091

Parròquia

973 160 034

RENFE

902 240 202

Eleccions europees a la vila d’Arbeca El passat dia 7 de juny es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu. Sis arbequins van ser escollits a l’atzar per constituir la mesa electoral i mig dia dóna per molt; rialles, aplaudiments, anècdotes……….. A través d’aquest escrit pretenem recollir les reaccions que ens han cridat més l’atenció, alhora que alguns comportaments objectius dels votants arbequins. Alguns d’aquests comportaments són per una banda la poca participació del jovent arbequí en general, alhora que aquesta baixa participació es va acusar molt més al matí. Hem de dir però a favor del nostre jovent arbequí que gairebé tots t’ensenyaven el D.N.I d’entrada, cosa que facilitava la feina a l’encarregat d’apuntar els noms a la llista. Per altra banda vàrem notar que a partir de els 18h. va augmentar l’afluència de gent. I cal dir a favor nostre que vàrem motivar de manera extraordinària als nou-votants amb un fabulós aplaudiment en el seu primer dia de “dret a vot”. Malgrat volem mantenir l’anonimat del protagonistes les anècdotes que us indiquem a continuació, de ben segur que ells mateixos s’hi sentiran reflectits, tot esperant que les disfrutin. ANÈCDOTES -un senyor dirigint-se a uns dels membres de la taula diu: “nen, tons pares han fet un bon patró” -”Felicitats”!!!! (i nosaltres ens preguntem:felicitats de què!!!d ’ haver d’estar aquí més de 12 hores?¿……… ……….) -”no us hi canseu”…………el pobre home es va solidaritzar amb tots nosaltres. -”que os sea leve” (i lo dijo en castellano i todo!!) -quan li diem:vota, diu:”nena, si voto massa cauré”!! -”Jo he de votar?no em faré mal?? -Gràcies!!! ( i també ens quedem ben parats del comentari, i li diem, de res!!!!) -un senyor després de dir-li “vota” es va posar a botar físicament. -una senyora ens va dir, “vota tu per mi”!! -algú de l’altra mesa, després d’estona d’avorriment ens diu: a veure qui té el 69? -un noi que sincerament comenta: “quina putada haver d’estar aquí, no!!” -un altre, amb ganes de protagonisme diu: “que no em feu la foto? -i una senyora, quan acaba de votar,

sense més ni més ens diu: “ara aniré a casa, em posaré ben fresqueta, dinaré i una bona migdiada”…………i jo penso”tanta sort té vostè, senyora!!! -una persona es planta davant la mesa, i quan li dic que ja pot votar, resulta que s’ha deixat el vot!!!!!!!!!!!!!!! -un senyor,per alegrar-nos el dia ens diu” nenes, us trobo ben guapes”!! -quan li demanem el nom diu: “per dir el nom no fan pagar res”!! -algú mirant les papeletes diu: ”sí que n’hi ha!!!!!!!!!!!! aquí no cal posar cap creu!! -també es va donar el cas d’ algú, que com si anés a enviar una carta, llepa el sobre i el tanca. -encara no ho entenem ara, però algú ens va dir en el moment de votar: “el meu padrí era àrabe”. -un senyor ve amb un escuradents a l’orella. -una noia ens comenta que ella hi va sempre a votar, que li agrada!!! -algú vota i després diu “amèn” -una senyora pregunta a una de les meses si és la dels socialistes, i demana que l’acompanyin a buscar la papeleta i que li posin al sobre .Quan ja em votat per ella amb el seu consentiment diu:”ja està arreglat això?¿” -algú altre comenta, que quina catàstrofe de paperetes!! -a una persona, quan li diem 227(referint-nos al número que té de la llista) diu:”euros??, que me’ls donin!!” -algú altre ens diu als 3, que sou del poble vosaltres , i ens fa dir de quines cases som!! -una persona del P.P. em pregunta si ha vingut cap apoderat del seu partit. -algú,en acabar diu” ja està,no doneu res?” Edgar Aubach Aixalà Meritxell Gabarró Sans Felisa Moreno Ortiz Roser Moyà Sanmartí Ramon Recasens Queralt Araceli Sala Arqué

Eduqueu als xiquets i no haureu de castigar als homes. ( Pitàgores ) Ja queda lluny el final del curs escolar, ja tenim posada la mirada en el nou curs, però en acabar el passat varem celebrar la jubilació de dues mestres i un mestre, la Maribel Giné la Montserrat Valls i en Xavier Vidal, tots tres amb una amplia dedicació a la professió i gran part d’aquesta, la majoria, desenvolupada al nostre municipi, a les nostres escoles, amb aquestes ratlles volem aportar el nostre gra de sorra i retre un humil però sincer homenatge a aquestes tres persones que a banda de fer-nos aprendre força coneixements, han contribuït a formarnos com a persones, per a esdevenir el que avui som. Estem parlant de molts anys de servei en una professió molt dura, on tothom en veu els avantatges, però quasi ningú la gran responsabilitat que exerceixen ( i encara s’atrevien i s’atreveixen a anar d’excursió ) al que cal sumar-hi la dificultat en haver de desenvolupar la seva tasca en aquesta nova societat que s’ha instaurat d’uns anys cap aquí, on s’ha passat de l’extrem on el càstig a la classe es reproduïa a casa, per la fe cega i respecte que es tenia envers el mestre a l’altre extrem totalment oposat que passa, per la denúncia al jutjat per part dels pares per defensar el seu fill que mai no fa res, ni té culpa de res. Una societat maldestre, ( més a les ciutats que als pobles, per sort ) que ha traslladat sense demanar permís tota la responsabilitat de l’educació als professionals del ram, ells, que il·lusionats, van aprovar unes oposicions per ensenyar coneixements, perquè fins llavors s’educava a casa, ara s’han trobat que han d’educar els nostres fills quasi bé sols; bé, sols del tot no, en molts casos, amb l’ajuda dels padrins, al poble i dels avis a la ciutat, perquè els pares surten de casa a les vuit

Aclariment: Les fotografies de l’anterior apartat de “ho sabies?” de l’article “Cases i carrers d’Arbeca, per error no coincideix amb el text publicat.

del matí i tornen a les vuit de la tarda per tal de fer front al que val ( o valia ) una casa de propietat, dos cotxes, unes vacances i tot un seguit de luxes que no és té temps per gaudir. Ja a nivell personal tenim molts bons records de les escoles, tant dins de classe com fora de classe, per sort nosaltres hi vàrem ser fins als 14 anys i vàrem poder gaudir d’un bon col·lectiu de professors entre els que hi havia els que avui homenatgem, amb ells vàrem guanyar premis com el Baldiri Reixac, vàrem descobrir món amb excursions, a Figuers, a Jaca, a Olot, al Delta de l’Ebre, ja de més grans tota una setmana per les espanyes, amb un recorregut extensíssim, o almenys llavors en ho semblava, sortir d’Arbeca per arribar fins a la base militar de Rota i pujar per la costa valenciana, conjuntament amb alumnes de Soses. També vàrem ballar sardanes a la Diagonal de Barcelona i vàrem fer els Pastorets per Nadal, “Borrego i el Carquinyoli” d’en Lluís Millà. Hem après molt i tenim molts bons records, i suposo que com nosaltres, bona part de les 39, 25, 33 promocions que han passat per les seves mans, fet que dóna per explicar als nostres fills que la “senyoreta” també va donar classe al pare i a la mare. Som del parer que tants anys de dedicació envers tants i tants arbequins i arbequines, havien de tenir un reconeixement més explicit, algun detall per poder-se emportar a casa i explicar als quatre vents que el poble d’Arbeca reconeix la tasca d’aquests arbequins, i no ens equivoquem, reiterem, d’aquests tres arbequins que tan han contribuït en l’ensenyament i per tant en la cultura del nostre poble, aquest reconeixement ha de venir de part de la casa de la Vila, l’AMPA ho va fer, Ensenyament, també, l’Escola Albirka també, l’Ajuntament encara és a temps de corregir-ho. Grup Municipal d’ERC d’Arbeca

El Consell de Redacció de la Borrassa no accepta cartes d’opinió anònimes. En tot cas l’autor pot signar amb un pseudònim però el Consell de Redacció n’ha de conèixer l’autor i es compromet segons la legislació vigent a garantir-ne l’anonimat, sempre i quant el texte sigui respectuós.

6 Servei d’orientació pimestic És un servei parcialment subvencionat, que ofereix la Generalitat de Catalunya, es tracta d’un d’assessorament personalitzat en tecnologies Tic (tecnologies de la informació i la comunicació, són el conjunt de serveis i infraestructures que s’utilitzen per processar i transmetre informació generalment en format digital, i que permeten l’accés, l’emmagatzematge, el tractament i la comunicació de la informació), dirigit a les pimes i micropimes catalanes. Realitzat per una persona experta en noves tecnologies, coneixedora dels processos de negoci, experta en seguretat informàtica i homologada i acreditada per la Generalitat, són persones properes a l’àmbit geogràfic de les empreses a les que orienten i per tant coneixedores de la realitat tecnològica i empresarial de la zona. Aquesta persona mantindrà una entrevista personal per conèixer l’empresa i les seves prioritats empresarials (aproximadament unes 3 hores), per poder realitzar l’estudi (diagnosi tecnològica) i finalment presentar un informe. Oferim tres tipus de servei en funció de les necessitats de l’empresa. Amb aquest servei d’orientació l’objectiu és resoldre tots els dubtes tecnològics, i oferir a l’empresari un informe amb una proposta d’actuacions, basades en l’ús de les TIC, que permeti que el seu negoci sigui més competitiu, redueixi els costos i/o augmenti les vendes. Hi ha diferents possibles programes d’orientació depenent de les necessitats de cada empresa, hi podem trobar les diferents modalitats d’orientació i el seu finançament: •

Servei d’orientació bàsic, adreçat a empreses que volen iniciar el seu camí cap a l’aprofitament de les TIC. (Cost del servei: 400€. Cost empresa: 100€. Subvenció Generalitat 300€).

•

Servei d’orientació avançat, adreçat a empreses que ja han incorporat les noves tecnologies però que volen millorar-ne el seu grau d’aprofitament. (Cost del servei: 1.000€. Cost empresa: 500€. Subvenció Generalitat 500€).

•

Servei d’orientació en seguretat, adreçat a empreses de qualsevol sector d’activitat, amb independència del nivell d’implantació de les TIC que tinguin, que volen millorar la seva seguretat, tant de la seva informació com dels seus equipaments, mitjançant l’ús de les TIC. ( Cost del Servei: 1.000€. Cost empresa: 500€. Subvenció Generalitat 500€).

Sol·licitar-ho aquest servei d’orientació és molt fàcil. Només cal omplir el formulari de sol·licitud a la següent adreça web: www.pimestic.cat/serveiorientacio/formulari.html. Per a més informació contacteu al 902 20 66 20 o la plana web www.pimestic.cat . Facilitant aquesta informació, animem a tot el teixit empresarial a que cada cop acosti les noves tecnologies a la seva empresa per tal que aquestes facilitin tasques del dia a dia de les empreses, que ajudin a ser més competitives, efectives i eficients. Recordeu: El futur comença per avui mateix!!

Font: Programa PIMESTC. Cat de la Generalitat de Catalunya. Escrit: Mavi Vidal Vives, AODL Ajuntament d’Arbeca

7 Què és el programa leader? El programa Leader és, en realitat, una metodologia que està dissenyada per ajudar els agents del món rural a millorar el potencial del seu territori i en promoure l’aplicació d’estratègies integrades, de qualitat per al desenvolupament sostenible de les zones locals, estratègies elaborades i aplicades per grups d’acció local (GAL). Aquesta metodologia es tradueix en un conjunt d’ajuts que tenen com a objectiu principal fomentar els projectes d’inversió del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013 per millorar els processos de transformació i comercialització dels productes agraris, crear i desenvolupar microempreses, fomentar les activitats turístiques, conservar i millorar el patrimoni rural, entre d’altres. Són un conjunt de mesures que ajuden a dinamitzar i consolidar el teixit empresarial dels territoris rurals de Catalunya. Centrant-nos en com pot afectar aquesta metodologia al nostre territori, esmentar que a la comarca de les Garrigues i al Segrià Sud-Est, el Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Territori és l’encarregat de gestionar els 8 milions d’euros que el DAR (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya) destinarà per al seu desenvolupament rural. Aquest es realitza a través del Grup d’Acció Local (GAL), l’equip tècnic del qual compta amb l’experiència d’haver gestionat el PRODER el passat període 2002-2006 i està format per dos tècniques i un gerent. Des d’aquest, es tramitaran les sol·licituds d’ajuts i es valoraran els projectes que millor s’adapten al territori, fomentant el teixit empresarial i la creació de llocs de treball. L’equip GAL de referència del nostre territori es troba situat al Consell Comarcal de les Garrigues a les Borges Blanques. Els objectius a assolir són el producte d’una acurada diagnosi del territori elaborada pel Consorci Garrigues i es concreten els següents punts:

• • •

Mantenir la població rural fomentant la creació de llocs de treball. Donar a conèixer l’oli d’oliva i fomentar la creació d’una “marca de territori” que es pugui utilitzar per a la resta de productes. Donar a conèixer la zona turísticament. Foment de les activitats que diversifiquin i complementin l’activitat agrària. Mobilitzar els recursos del territori per crear riquesa i fomentar l’esperit emprenedor.

•

Millorar l’oferta de serveis comercials, a les persones, d’oci, d’activitats de proximitat i millora de la qualitat

• •

de vida, per tal de generar nous atractius per als visitants. Per tal de treballar i assolir els objectius proposats el programa adopta uns eixos bàsics, els quals s’hi encabiran els diferents projectes. Els eixos bàsics per al pla de desenvolupament a les Garrigues són 3, els destaquem a continuació: - CREACIÓ DE LA CULTURA I LA MARCA DE L’OLI: • • • • • •

Donar a conèixer què és l’oli, l’olivera, el paisatge, el patrimoni i cultura associada. Augmentar el valor dels productes agrícoles i millorar la seva qualitat i comercialització. Foment de l’oliturisme. Millorar el patrimoni rural. Foment de microempreses com a suport de les activitats agràries i de turisme. Foment de l’ús de les noves tecnologies.

8 •

Foment de la cooperació interterritorial i transnacional.

- FOMENTANT LES EMPRESES DE BASE TECNOLÒGICA: • • • • •

Fixar la població al territori, sobretot joves i dones. Possibilitat de deslocalitzar cap a àrees rurals, no només urbanes. Potenciar l’ús de les noves tecnologies. Oportunitats de negoci i noves vies de comercialització per a les activitats agroalimentàries. Estimular el retorn de persones del territori que treballin fora.

•

Potenciar nous serveis turístics.

- FOMENTANT L’ECONOMIA ASSISTENCIAL: • • •

Donar una sortida laboral sobretot a dones del territori. Afavorir la fixació al territori de personal qualificat relacionat amb la salut. Oferir serveis actualment localitzats a zones més urbanes.

•

Foment de l’ús de les noves tecnologies.

Això indica que els projectes que es presentin s’haurien de poder adaptar i classificar en relació a algun dels eixos esmentats anteriorment. Un cop presentat el projecte al Consorci Garrigues, aquests realitzen una primera valoració del mateix sota els següents criteris, estructurats en dos àmbits: 1. Qualitat i competitivitat territorial, valorant: - Contribució al desenvolupament integral de la zona - Impacte ambiental i millora de l’entorn - Creació d’ocupació directa - Valor afegit del projecte - Utilització de recursos endògens al llarg de tots els processos - Afavoriment de les condicions necessàries per a l’ús de les noves TIC - Emprenedor - Preservació del patrimoni cultural - Cooperació empresarial, sectorial i intersectorial - Adequació als objectius del programa 2. Política de qualitat mediambiental, valorant: - Estratègia econòmica - Estratègia ambiental - Estratègia social Una de les parts més importants és conèixer i saber quina ajuda econòmica pot tenir cada projecte en funció de la seva

9 valoració i per tant, de la seva adaptació als eixos bàsics explicats amb anterioritat.

�� Com comentem, cada projecte és individual i per tant tindrà la seva valoració però el programa Leader, especifica un màxim de subvenció, amb entitats amb ànim de lucre el màxim subvencionable és el 35% de la inversió i un màxim de 200.000 € en tres anys, per a entitats sense ànim de lucre el màxim és el 80 % de la inversió i el màxim són 200.000 € en tres anys. Tot i que depenent de l’eix bàsic poden variar les quantitats d’euros, en aquest cas consultar al GAL. Ara ja nomes resta que us animeu a pensar i presentar projectes, per a més informació sobre el programa LEADER, les

�� gestions seves característiques, com t’hi pots presentar a desenvolupar, us podeu dirigir a Consorci de les Garrigues, ��i�les ��

��situat al Consell Comarcal de les Garrigues a les Borges Blanques, Avinguda Francesc en concret al Grup d’Acció Local, Macià, 54 el telèfon és el 973 14 26 58 i demanar hora. ��

�� El LEADER és una molt bona oportunitat per del territori... ENDAVANT!!!! ��a �la promoció � � �� Font: Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Territori i departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. Resum: Mavi Vidal Vives, AODL Ajuntament d’Arbeca ��

��

Roger de Llúria, 4-B • 25140 ARBECA • 973 160 157

��

�� LLIBRERIA

��

QUIOSC I

10 ��

��

C/ Nou,C/21Nou, 21 Tel. 973Tel. 160973 351160 351 Mòbil Mòbil 649 108649 087108 087 25140 25140 ARBECA ARBECA

��

�� 84

QUIOSC I LLIBRERIA

La Borrassa ESQUÉ us desitja: C/ Onze de Setembre, 13 Tel. 973 16 04 85 ARBECA

La Borrassa, la teva revista

Bona Festa Major!

Vilars en plena ebullició

Joan Ramon Abat

Com ja és tradicional, el primer cap de setmana de juny es pot veure la Fortalesa dels Vilars a vista d’ocell. Enguany van ser dues les plataformes elevades que transportaven els visitants fins a gaudir d’una paronàmica reservada la resta de l’any només als ocells i als amants de l’aviació en el sentit més ampli del terme, per copsar un cop més, la mai prou Imatge de la plataforma al jaciment dels Vilars valorada meravella, única del món Iber. Van ser centenars de persones, moltes VI a.n.e., excavat coincidint amb l’obertura de la Porta d’elles fidels visitants, que es van acostar fins als Vilars, Nord i que substituí com a defensa avançada per davant en un agradable diumenge de juny, gràcies a un agradable de les muralles l’antiga barrera de pedres dretes o camp vent de serè que convidava encara més a acostar-se fins frisó. Durant els períodes ibèric antic i ple, entre 525/500 als Vilars per seguir les explicacions dels arqueòlegs que i 350/325 a.n.e., la Porta Nord va ser l’entrada principal presentaven al públic els treballs subvencionats pel Servei de la fortalesa i símbol del seu poder. La rampa d’accés d’Ocupació de Catalunya del Departament de Treball de que travessava el gran fossat, defensada per dos petits la Generalitat de Catalunya, efectuats els darrers mesos, fossats travessers i una contraguàrdia encara no excavada, entre novembre de 2008 i maig de 2009. Després del feia possible controlar el pas i el camí fins arribar a la buidament del fossat, la recuperació i la restauració de porta, flanquejada per dues torres, i a l’estret passadís de l’accés fortificat a la Porta Nord de la fortalesa, aquests tretze metres de llarg, que portava a l’interior del recinte sis mesos s’han dedicat fonamentalment a la consolidació i podia ser defensat zenitalment des de la pròpia muralla. i restauració de l’escarpa paramentada interna situada a D’aquesta manera es desplaçava la monumentalitat l’est. El fossat, en el seu temps inundable, és únic en el a l’accés sense afeblir la porta, segons informa Emili món ibèric per les seves dimensions i característiques Junyent. i ha retornat a la fortificació bona part de l’antiga La nit anterior, dissabte sis de juny, l’Associació Amics espectacularitat. dels Vilars va projectar una pel·lícula, per tal de celebrar Els treballs d’excavació han descobert l’existència d’un el seu tercer aniversari i el mateix diumenge dia 7 va tenir primer fossat corresponent al període ibèric antic, segle lloc un dinar popular a la Capella. Ajuntament També el dia 7, però aquest cop de juliol l’Ajuntament d’Arbeca va rebre la visita del Subdelegat del Govern, José Angel Flores, acompanyat del Diputat del PSC Fèlix Larossa, on després de signar el llibre d’honor de l’Ajuntament, es va fer una visita guiada a la Fortalesa, amb assistència de l’Alcalde, els dos tinents d’Alcaldia i els tècnics del jaciment. Interessat pel monument, que ja ha visitat vàries vegades, va ser informat per l’arqueòleg Emili Junyent, l’arquitecta Carme Casals i pel personal municipal adscrit al jaciment, de les millores efectuades en l’actual campanya del 1% cultural de Catalunya, cofinançada al 50% per l’Ajuntament i l’altre 50% pel Departament de Cultura , i pel descobriment de les restes existents en el Camp Nord, una vegada efectuat un estudi radiològic de la canalització del Riu de l’Aixaragall, que Imatge de Fèlix Larossa, Joan Simó i José Angel Flores portava l’aigua cap al fossat de Vilars. El Subdelegat del Govern va comunicar oficialment

12 la concessió del 1% cultural del Ministeri de Foment, 268.000 euros per la recuperació de les escarpes exteriors i interiors del fossat de la zona sud de la Fortalesa i la il·luminació exterior. Aquesta subvenció ha estat aconseguida gràcies a l’actuació insistent de l’Ajuntament i per la col·laboració que ha prestat l’oficina parlamentària de grup Socialista del Congrès, en especial el Diputat Fèlix Larrosa i el Senador Josep Ma. Batlle. Les obres es realitzaran durant 8 mesos, i és previst que s’inicien el proper mes de novembre, segons informa l’Ajuntament d’Arbeca. En el moment de tancar aquesta edició de la Borrassa, l’Associació Amics dels Vilars té programada una gran moguda per les nits de juliol, el primer acte serà el divendres 17 de juliol i al recinte de la Fortalesa hi Joan Ramon Abat

Imatge d’un grup de visitants al jaciment iber

Arbeca s’adhereix a la campanya Mulla’t El 12 de juliol es va dur a terme l’acció de sensibilització social i solidària amb les 6.000 persones que tenen esclerosi múltiple a Catalunya, a 600 piscines d’arreu del País, una d’elles la d’Arbeca. Aquesta campanya, que es va iniciar l’any 1994, és un acte de participació ciutadana que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones afectades i donar suport a la recerca de l’esclerosi múltiple. La iniciativa pretenia que a les 12 del migdia i a totes les piscines de Catalunya, es realitzés un salt simultani, una capbussada solidària per aquest col·lectiu de persones que pateixen aquesta malaltia del sistema nerviós central. A banda de destinar tota la recaptació de totes les 600 piscines, a nivell particular també es por fer un donatiu a “La Caixa” c/c: 2100.0921.81.0200093391. Aquesta acció solidària va tenir lloc a les piscines, que en el municipi d’Arbeca van iniciar temporada el 23 de

ha programada una vetllada musical a càrrec de ROLF KRAUSS, músic i terapeuta, que intentarà fer viatjar a tots els assistents mitjançant el so a través dels 5 elements que conformen la natura, mitjançant el so, una de les formes més belles i naturals “268.000 euros de restablir l’harmonia amb pels Vilars” l’univers. Si continuem parlant de futur i segons informa l’Emili Junyent, durant el mes de setembre tindrà lloc el Curs teorico-pràctic d’arqueologia, dins de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida i la XXVa campanya d’excavacions arqueològiques, subvencionada pel Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Si tot es desenvolupa d’acord amb les previsions, els dies 3 i 4 d’octubre, coincidint amb el IXè Cap de Setmana Ibèric promocionat per la Ruta dels ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya, es poden presentar totes les novetats i celebrar una gran festa, el programa de la qual s’està preparant i que, ho podem avançar, tindrà com protagonista el cavall, tant important pels ibers i pels habitants de la Fortalesa. Fins llavors, caldrà estar atents a la programació de l’Associació d’Amics de Vilars, www.amicdevilars.com. Les seves activitats durant aquests mesos insuflaran vida a la Fortalesa i tots podrem gaudir al temps que empènyer per convertir els Vilars en el principal valor del patrimoni cultural i turístic de les nostres comarques.

juny, essent l’entrada gratuïta el mateix dia i el dia 24, a partir del dijous 25 de juny tots els usuaris d’aquest servei es veuen en l’obligació de treure el corresponent tiquet o abonar l’entrada al recinte per tal de poder fer ús d’aquestes instal·lacions. L’ A j u n t a m e n t comunica que tots els nens fins a 12 anys, han d’anar acompanyats d’una persona major d’edat per accedir al recinte de les piscines municipals. L’horari de bany de les piscines serà: de 2/4 de 12 del matí a les 8 de la tarda.

Taller d’escalada

Ajuntament

Les regidories d’Esports i Cultura van organitzar el diumenge 3 de maig un taller d’escalada que va tenir lloc al Rocòdrom situat a la zona ajardinada del Castell, al costat del que els veïns coneixen com el “Moli de Vent”. Aquesta inciativa tenia com a finalitat aprendre a utilitzar amb seguretat i sense perill aquest nou equipament d’esport i d’ebarjo, segons informa l’Ajuntament d’Arbeca, que també recorda a tots els usuaris que hi ha 3 normes bàsiques d’utilització del mateix: 1- No es permet pujar damunt del rocòdrom 2- La sustracció de qualsevol element serà perseguida legalment 3- Respecteu la pràctica simultània dels usuaris 4- En qualsevol cas és l’usuari l’únic responsable en cas de lesió o accident

Vista de la pràctica al rocòdrom

Ajuntament

S’inicien les obres del Fons Estatal d’Inversió, a l’esquerra l’escullera de l’Av. Terradellas i a la dreta la instal·lació d’un ascensor a l’edifici de Serveis Socials.

ROCÒDROM PER A L’ESCALADA EN BLOC NORMES D’UTILITZACIÓ:

1- No es permet pujar damunt del rocòdrom 2- La sustracció de qualsevol element serà perseguida legalment 3- Respecteu la pràctica simultània dels usuaris 4- És l’usuari l’únic responsable en cas de lesió o accident AJUNTAMENT D’ARBECA

Jornades Culturals Les jornades culturals d’aquest any van començar el dia 17 d’abril i van acabar el 7 de maig. L’assistència de públic a les mateixes ha estat notable per la gran quantitat i qualitat dels actes programats, l’acte que va donar el tret de sortida va comptar amb la participació del Director General de Desenvolupament Rural, Jordi Bertran, explicant a tots els assistents el futur del món rural, segons el seu punt de vista. Per les jornades culturals han passat escriptors coneguts com Josep Varela, que va presentar el seu llibre, “Maria Rúbies o el repte constant”, i escriptors novells, com l’Eduard Sans, que va presentar i signar exemplars del recull de poesies que ha fet del seu padrí. “ Poemes del meu padrí” és el títol del llibre que el 26 d’abril, el dia que la vila celebrava Sant Jordi, tot i que el temps no va acompanyar, perquè era un dia plujós, van ser molts els que es van acostar fins a la biblioteca municipal per adquirir-ne un exemplar. Aquest mateix dia i per primera vegada i va haver una trobada de puntaires. La sensibilització amb el medi també va tenir el seu espai amb la presencia de la Delegada a Espanya de Greenpeace, Anna Rosa Martínez, o la fotografia a càrrec del periodista de Segre Albert Gonzàlez, sense deixar-nos els Vilars que també varen tenir el seu espai en les jornades. L’esport també va ser-hi present de la mà de l’Arbequí J.M. Romero, que ens explicà la seva participació en una cursa de 250km. i sense deixar l’esport, tot i que el tema a tractar era la relació amb les drogues, la cara més mediàtica de les jornades culturals la va posar exjugador del F.C. Barcelona Julio Alberto que va cloure les jornades. Com ja és tradicional el dia 1 de maig es va celebrar la popular trobada a la Capella, amb la ja també típica cassola de tros que es va elaborar per tots aquells comensals que prèviament havien adquirit el respectiu tiquet. Durant la tarda, es van fer jocs pels més menuts, com “trencar l’olla” i els més àgils van poder demostrar la seva destresa enfilant-se per un pal per tal d’aconseguir el pernil o el xoriço que hi havia penjat al capdamunt. Per acabar la tarda i va haver ball.

Snati Sans

A la foto Jordi Perelló, Jordi Bertran i Joan Simó Joan Ramon Abat

Les puntaires omplen la sala dels jubilats Ajuntament

Snati Sans

A dalt, Eduard Sans signat el recull de “Poemes del meu padrí” a la biblioteca. A l’esquerra un dels jocs organitzats per l’ajuntament els dia 1 de maig a la Capella

Premi internacional pel vi Leix El vi Leix, del celler arbequí Vinya els Vilars, ha estat botigues d’Arbeca i a llocs especialitzats en vi, al preu de premiat amb la medalla de plata en el concurs Internacional 15€ la unitat. Syrah du Monde, que aquest any celebrava la seva tercera En el concurs hi van participar 397 vins elaborats amb edició. Quasi 400 vins de 27 països van participar en sirà, de diferents tipus, negres, rosats, secs, dolços i aquest exigent i prestigiós certamen que es va celebrar d’agulla. En el cas de l’arbequí Leix de la collita del 2006 a Ampuis ( França ) els dies 28 i 29 de maig. Aquest es tracta d’un vi de criança de la Denominació d’Origen concurs organitzat per l’Associació Forum Oenologie, dels Costers del Segre, collit en la vinya pròpia, i no cal ocupa un lloc privilegiat entre els dir-ho 100% sirà. Aquest vi ha estat concursos internacionals per la 9 mesos en bótes de roure francés, seva gran amplitud internacional el 70% de les quals noves, efectuant i les exigències del seu mètode el procès de la malolàctica cent de puntuació, experts jurats per cent en bóta. La seva fitxa de internacionls caten els vins durant tast ens diu que és un vi de color dos dies en òptimes condicions de cirera cobert amb rivet ciolaci viu degustació. i brillant, d’un aroma intens, amb Els país que major reconeixement finor i riquesa de matisos de fruita dels seus vins varietat sirà, va ser varietal i espècies de roure, amb França, amb 42 medalles, el segon un fenomenal fonament mineral Austràlia amb 21 i Sudàfrica en i balsàmic, aquesta excepcional tercer lloc, amb 18 medalles. finor també és notable en boca, Leix 2006, ha estat l´únic vi català amb volum de fruita varietal i que ha obtingut el reconeixement madura, fina tonacitat, fons de terra d’aquest concurs internacional, i espècies en retronasal, molt llarg. acompanyat per quatre vins més Com que no ha estat sotmès a cap que conjuntament amb l’arbequí han mena d’estabilització en fred, hi estat guardonats en tot l’Estat, són poden aparèixer sediments naturals. vins de València, Madrid, Ciudad Per beure’l en la seva màxima Real i Barbastro. esplendor, s’aconsella obrir-lo uns El celler arbequí Vinya dels Vilars, Mostra del guardó, i una ampolla de vi minuts abans del seu consum, i excel·lentment dirigit, per Antoni Leix 2006 amb medalla de plata servir-lo a una temperatura de 16ºC. Aldomà, és la primera vegada que participa en aquest Un dels grans secrets del celler Vinya els Vilars és concurs, concretament, va presentar-hi el vi Leix de la que produeix només 15.000 litres l’any, una producció collita del 2006, del qual en va embassar 3350 ampolles, limitada que es pot fer tot mimant el vi des de l’arrel fins que es poden adquirir directament al seu celler, a les que arriba a les mans del consumidor final.

Sant Joan, petards i revetlla Un any més la vila d’Arbeca va celebrar el que és considerada per molts la nit més màgica de l’any i una de les festes més esperades, al ser la primera gran festa de l’estiu, la revetlla de Sant Joan, enguany va ser amenitzada per l’orquestra Manhattan Quartet, abans del ball centenars de persones van sopar a la plaça del Toll, sota l’organització de l’Ajuntament, es va repartir entrepans de llonganissa pel preu de sis euros, i coca i mistela per a tots els assistents. La festa però va començar al vespre amb una ballada de sardanes i la lectura del manifest. Per altra banda, el dia se Sant Joan, també es fa una celebració especial a la Llar de Jubilats, els socis reten un homenatge

a la gent gran, tot obsequiant-los amb un detall al igual que a les parelles que celebren les noces d’or durant l’any en curs A l’acte hi varen assistir 300 persones. Des de la Borrassa, felicitats a tots els homenatjats. Arxiu

Un lustre de dansa A les portes de l’estiu, l’Estudi de Dansa d’Arbeca Ingrid Moyà celebra el seu espectable fi de curs, amb aquest ja són cinc , on els amants de la dansa poden gaudir d’aquest art i els espectadors, que emplenaren la sala de gom a gom van gaudir dels balls interpretats pels alumnes més petits fins als més grans, posant fi així a tot un any d’assajos i de treball en la pràctica d’aquesta disciplina. L’espectacle va ser una fusió de classicisme i modernitat, la primera coreografia en aparèixer en escena va ser “Pretties and chaplins”, una versió moderna de Charles Chaplin, per seguir amb la interpretació de “The best of de world” a càrrec del grup II de dansa creativa infantil que amb la seva gran afició pel Barça van homenatjar al final de la coreografia a l’equip tricampió. La nit també va donar cabuda a coreografies de dansa teatral, “ La nit a l’esgolfa”, a càrrec del grup de mitjanes i 4 nenes de P5 i 1er, on representaven 4 ratolinetes que s’espanten en veure que quan arriba la nit els personatges dels quadres, les nines i tots els objectes oblidats recobren vida. La dansa espanyola va aparèixer de la mà de “Sensacions”, una coreografia

que van interpretar el grup de grans que amb la seva formació continua deixen una empremta visual excel·lent. Sense saber-ho l’espectable va fer el seu particular homenatge a Michael Jachson, al cloure l’espectacle amb un “Medley” sobre els millors èxits del rei del pop, que malauradament uns dies després ens deixaria. Un cop més la il·lusió que els alumnes demostraren per poder actuar aquest dia, fa que la feina de tot l’equip que es troba al darrera de l’escenari sigui recompensada en veure la cara d’alegria de cada un d’ells. La professora Ingrid Moyà, ens manifesta que li queda una gran satisfacció en “veure plasmat al damunt de l’escenari:l’esforç, l’alegria, la màgia i l’elegància de cada grup, i des d’aquestes línies aprofita per felicitar a tots els alumnes per la seva gran tasca i desitjar a tots els arbequins i arbequines una bona Festa Major”. Informa Estudi de Dansa d’Arbeca Ingrid Moyà. X. Minguella

Èxit de participació en la mostra literària de Sant Jordi

despistat”; ROGER BALAGUÉ MOTLLÓ “Aquell italià del carrer de la floristeria” “E” . POESIA: LAIA GRANADOS PERERA “Solament un camp de flors”

En aquesta dissetena edició de la mostra de creacions literàries “Sant Jordi” el jurat va tenir feina extra, doncs van participar en les diferents categories, un total de 134 obres, 79 en la modalitat de prosa i 55 en la de poesia, després d’una deliberació prèvia el dia 18 d’abril van decidir els guanyadors de les diferents categories que van ser els següents: “A”. PROSA :ALBERT RUBINAT MAJORAL “En Jan” “B”. PROSA: GUILLEM MINGUELLA ABAT “La petita història d’en Tic-tac” “B”. POESIA: JAUME REÑÉ SORRIBES “El meu gos” “C”. PROSA: ANNA GOTSENS PUIG “La meva pilota i jo” “C”. POESIA: MARC VALERO MIRET “Amics”; AXEL ROSET CAPELL “A la meva germana” “D”. POESIA: NIL BELLMUNT VILALTA “Si jo fos...” “E”. PROSA: DIDAC SANS VILAMAJÓ “Massa

“F”. PROSA: ANNA M. CAPDEVILA RULLÓ “Naixent d’adult” “F”. POESIA: TERESA MOTLLÓ BOSC “Company” El jurat va reconèixer el valor de les obres creades, encara que va fer notar el fet que algunes d’elles semblen ser còpies d’altres escrits presentats; pel que es veu molt convenient que els pares i educadors s’impliquin en aquest projecte , i ajudin als seus fills i alumnes en la correcció de faltes ortogràfiques, sense, per això, influir en la idea original proposada pel noi o noia, ja que es dóna el cas que en alguns escrits, es veu molt clarament la influència, en les expressions, d’un adult. Tot i això el jurat es congratulà per la gran quantitat d’obres presentades i expressà la seva satisfacció, en especial, davant la presentació d’obres en les categories adultes. Aquest any és pot constatar que totes elles han mantingut una qualitat excel·lent, i això s’ha vist reflectit a l’hora de les votacions. Font: web d’Arbeca

Les dones del Baix Camp visiten les Garrigues

El Consell Comarcal premia dos arbequins

Aquest any i per primer cop, la Federació de Dones del Baix Camp ha decidit realitzar la Trobada Comarcal fora de la província de Tarragona i ho ha fet visitant la nostra comarca. Així doncs, el dimecres 27 de maig, 350 dones van trepitjar terres garriguenques per celebrar la seva XVI Trobada Comarcal de Dones del Baix Camp. L’arribada es va realitzar al municipi d’Arbeca, on l’alcalde, el senyor Joan Simó, i la vicepresidenta del Consell Comarcal de les Garrigues, la senyora Josefa Peiró, les van rebre i els van donar la benvinguda. Durant la recepció van esmorzar i després van emprendre camí per visitar els Vilars d’Arbeca i el Parc Temàtic de l’Oli de les Borges Blanques. Un cop finalitzades les visites guiades, la Trobada va continuar a la Masia Salat, on van poder gaudir del dinar i de la xerrada "Aproximació a la comarca de les Garrigues, comarca de pas?", a càrrec del senyor Ramon Queralt.

Dos arbequins, l’Anna Aguilar Marsal i el Josep Batalla Rubinat han rebut el premi de Jove Emprenedor del Consell Comarcal de les Garrigues, el guardó valorat amb 3000€ corresponent al primer premi va ser per la pastisseria Òpera, que tot i estar regentada per un matrimoni arbequí ( Anna Aguilà i Carles Alonso ) està ubicada a Juneda. El segon premi valorat en 1000€ va ser recollit per Josep Batalla per la creació de la seva empresa Batcar, un taller de xapa i pintura d’Arbeca. Anna Aguilà

Informa l’Ajuntament d’Arbeca. Ajuntament

M.R.

Imatge de les dones amb els representanats d’Arbeca

Un 62,53% d’Arbequins passa del Parlament Europeu Entre el 4 i el 7 de juny es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu en tots els estats membres de la Unió. El diumenge 7 de juny es van celebrar a l’estat espanyol, i dels 1.796 arbequins amb dret a vot, només 673 es van acostar a les urnes per dipositar les respectives paperetes per escollir els diputats europeus, el que significa que només un 37,47% dels veïns van anar a votar a algun dels partits que es presentaven a les eleccions. Els resultats obtinguts van ser: 254 vots pel PSC, 199 per CIU, 110 per ERC, 88 pel PP i 22 per ICV-EV. (Font: web d’Arbeca)

El dia 18 de juliol el Sr. Arquebisbe Jaume Pujol va confirmar 8 joves de la nostra Vila, que s’havien preparat durant el curs. L’objectiu va ser apropar-los a la Paraula de Déu (Bíblia), l’Església Católica i els Sagraments, especialment el que han rebut. Els que lliurement han rebut aquest Sagrament són: Roger Balagué Motlló, Montse Cunillera Solé, Lluc Morgades Roca, Vanessa Moyà Garsaball, Anaïs Moyà Garsaball, Roger Pelegrí Pijoan, Antoni Perera Sellés, Noemí Potrony Mateu.

Arbeca acull la Final del Cros Nacional En el marc dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, Arbeca va acollir el passat 24 de maig les finals nacionals de cros en les categories de benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. Divuit anys després d’haver celebrat l’ultim cros nacional, uns 1300 nens van fer els diferents recorreguts, uns traçats durs de entre 1000 metres pels més petits i 3000 metres pels mes grans. La principal novetat d’aquest any va ser que els més petits, els benjamins, no competien per medalles, ja que el que es pretenia es deixar de banda el caire competitiu de la cursa d’aquesta categoria. Com activitats paral·leles es va poder gaudir de diferents tipus de jocs, essent els inflables els preferits pels més petits. L’acte estava organitzat per la Secretaria General de l’Esport, que va comptar amb tot el suport necessari de l’Ajuntament d’Arbeca, del club Joventut Atlètica d’Arbeca i del Consell Esportiu de les Garrigues. Aquest mateix dia tothom que va voler va poder donar sang, en un vehicle adaptat expressament a tal efecte del Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Joan Ramon Abat

A dalt imatge d’una de les categories efectuant la seva sortida, a l’esquerra un dels jocs inflables montats al costat de les pistes

Tu Ajudes de Caixa Tarragona destina 15.697,31€ a Arbeca

La Borrassa, la revista d’Arbeca

Els beneficiats són l’AMPA del CEIP Albirka, l’Associació Amics de Vilars i l’associació “La Petjada del Secà”, aquestes tres entitats es van acollir al programa “Tu Ajudes” de l’Obra Social de la Caixa de Tarragona, que cada any obra una convocatòria per tal que tots aquells que ho desitgin inscriguin els seus projectes, els quals són sotmesos a valoració per part de tots els clients de l’entitat; aquests tenen uns punts acumulats procedents de les diferents transaccions que han fet durant l’any i els poden repartir entre els projectes que es presentin, a Arbeca el que més punts ha obtingut ha estat la proposta que va fer l’AMPA del CEIP Albirka per tal de modernitzar l’aula d’informàtica, per aquest concepte rebrà una subvenció directa de 7.287,27€, també rebran subvenció l’Associació Amics de Vilars, concretament, 6.312,87€ que en el moment de la convocatòria anaven destinats a continuar la restauració de la façana sud-est de la fortificació i finalment també obté subvenció el projecte per construir dues sales noves al local de la Petjada del Secà, que obté d’aquesta entitat l’ajut de 2.097,17€.

Tres referents de l’ensenyament arbequí es jubilen El CEIP Albirka d’Arbeca es va vestir de llarg per homenatjar als mestres, Maribel Giné, Montserrat Valls i F. Xavier Vidal, en la celebració de l’acte acadèmic per la jubilació d’aquests tres puntals de l’ensenyament de col·legi d’Arbeca. L’Acte va tenir lloc el 12 de juny, acompanyats per un nombrós públic, es van retrobar als patis de l’escola, companys i excompanys de professió, familiars, amics, alumnes amb actiu amb antics alumnes, tots junts van voler participar d’aquesta festa que va comptar amb els parlaments de la Presidenta de l’AMPA, de l’Alcalde de la Vila i del Director de l’escola a més, no podia Santi Sans com ser d’altra manera dels tres homenatjats, que van rebre com a record, un teula decorada per part de l’AMPA, un Diploma per part d’ensenyament i una placa commemorativa per part del CEIP Albirka. A més els alumnes de les escoles també els van brindar un seguit de balls i cançons amb respectius rams de flors per a tots tres. Per finalitzar un refrigeri va fer que es reunís tothom al pati del darrera. Per altra banda, el dia 20 de juny l’escola va fer la Festa Fi de Curs, en la que tots els nens i nenes van envadalir als pares amb les seves cançons, poemes o balls, acompanyats d’alguns dels seus mestres, inclús els pares i mares de l’AMPA varen voler donar un toc d’humor a

VI Mercat a la Fresca recupera el seu emplaçament inicial L’associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d’Arbeca, BEC, organitza una nova campanya, en la que regala una bossa de roba per anar a buscar el pa als establiments de la vila. Per altra banda, també s’està organitzant el VI Mercat a la Fresca, el qual porta novetats vers les passades edicions. en el moment de tancar aquesta edicó, es prepara el mercat pel divendres 7 d’agost a la Plaça del Toll, recuperant així l’espai on va néixer. “Enguany volem fer la festa més gran perquè hi càpiga tothom: esperem a xics i grans, pares i àvies, forasters i arbequins, volem que qui hi vingui s’ho passi bé per això hem programat els actes pensant en tots vosaltres.

Joan Ramon Abat

A dalt els tres protagonistes de l’acte homenatge, Maribel Giné, Xavier Vidal i Montserrat Valls, a baix moment en que el director del centre els hi dedicava unes paraules als homenajats, a l’esquerra els alumnes de sisè que feien la seu comiat de l’escola Joan Ramon Abat

la festa. L’AMPA també va organitzar el posterior sopar i ball al pati de les escoles, on també varen aprofitar per fer un sorteig de nombrosos articles. A les 7 de la tarda es pot fer una visita guiada pel castell, pujar al campanar i entrar al Molí de l’Argilés, l’Ajuntament ens ha posat uns guies per acompanyar als visitants. Les sortides es faran des de la mateixa Plaça. A les 8 a la Plaça del Toll, actuarà La Cremallera per a tota la mainada. I a les 9 s’obrirà el Mercat amb les parades dels associats al B.E.C. Seguirem amb música: a les 10 els grallers La Revolta d’Arbeca ens tocaran unes cançons i ja per acabar el grup La Ruta de les estrelles ens faran un concert de música tradicional, celta i altres.” segons informa el BEC.

Es recupera la porta del Castell d’Arbeca En la fotografia podem veure la restauració, ja finalitzada, de la porta d’entrada al recinte castral del castell d’Arbeca. El pressupost per contracta fou de 50.000 €, dels quals 30.000 € finançats per Cultura i 10.000 IEI i 10.000 per l’Ajuntament. El cost del Projecte i direcció d’obra, 6.000 €, també seran assumits a banda per l’Ajuntament. Una proba significativa de la importància del castell, la donen les visites que reveient, aquesta porta ha vist passar reis i prínceps, com per exemple el Rei Joan el Caçador o el príncep Felip I, que es casaria amb Joana la Boja i esdevindria també rei, anomenat el Bell, durant només dos anys de la Corona de Castella i Lleó. Encara que l’entrada més triomfal que han viscut les parets d’aquesta majestuosa porta, va ser la visita que va fer el rei Felip II, fent estada al castell d’Arbeca durant el seu viatge cap a Poblet, diuen les cròniques que al Rei, l’acompanyava un sèquit de 500 persones, com que per molt gran i majestuós que fos el Castell d’Arbeca no hi cabien totes, tots els soldats van fer nit a les Borges Blanques, el servei a Juneda

Neix un nou grup de música arbequí

Ajuntament

Imatge de l’antiga porta d’entrada al Castell i la noblesa va venir a Arbeca i tot depenent del rang, s’hostatjaven al castell o a les cases importants del poble. M.R.

El dia 13 de juny quatre joves d’Arbeca van fer el seu primer concert després de mesos d’assajos, a la sala Grums de les Borges Blanques, tal com mostra la fotografia de la dreta. L’acte va rebre un nombrós públic segons informen els organitzadors. El grup es diu BASS 730 i el formen l’Èric, el Marc, el Raül i el Bernat. Aquest jove grup va tocar cançons pròpies i versions d’altres.

El Club de Bitlles d’Arbeca, quart en la classificació Finalitzada la temporada de Bitlles, l’equip d’Arbeca ha quedat en quart lloc de la classificació Segona A. L’equip ha jugat les 22 jornades de les quals n’ha guanyat 12, aconseguint una puntuació de 11635 punts, 831 bitlles i una puntuació final de 24 punts, només a 6 punts del lider.

Club de Bitlles

Lâ&#x20AC;&#x2122;escola de MĂşsica tanca el curs

Ultimen les obres de lâ&#x20AC;&#x2122;escola bressol M.R.

Ajuntament

Durant la segona quinzena de juliol es van fer les audicions trimestrals de lâ&#x20AC;&#x2122;escola de mĂşsica i el concert de final de curs. A la imatge una de les audicions fetes a Arbeca pels alumnes de lâ&#x20AC;&#x2122;escola. Com ja ĂŠs habitual, lâ&#x20AC;&#x2122;escola de MĂşsica va realitzar el concert de final de curs, que va ser el dia 19 de juny al pavellĂł de les Borges Blanques.

Les obres de la nova escola bressol, que ha dâ&#x20AC;&#x2122;obrir les portes el nou curs 2009-2010, que sâ&#x20AC;&#x2122;inicia al setembre, ja estĂ ultimant les seves obres, al igual que sâ&#x20AC;&#x2122;estĂ acondicionant el seu entorn amb la instalÂˇlaciĂł de jocs a lâ&#x20AC;&#x2122;aire lliure, convertint aquesta plaĂ§a en una altra plaĂ§a lĂşdica per a la quitxalla.

La Borrassa, la revista dâ&#x20AC;&#x2122;Arbeca Lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł de Botiguers, Empresaris i Comerciants dâ&#x20AC;&#x2122;Arbeca emprĂ¨n una nova campanya a favor del medi ambient. Aquesta vegada li toca a la bossa dâ&#x20AC;&#x2122;anar a buscar el pa. Abans tothom tenia la seva coixinera per anar al forn, sembla que tots lâ&#x20AC;&#x2122;haguem perdut, perĂ˛ ara qui en vulgui una pot retallar

la butlleta que duu la nostra revista â&#x20AC;&#x153;La Borrassaâ&#x20AC;? i anar a qualsevol de les botigues associades per canviar-la per una bossa de roba per anar a buscar el pa. No us entretingueu, no fos que sâ&#x20AC;&#x2122;exhaurissin.

El gimnĂ s Nova Forma 25 anys de Marxa dâ&#x20AC;&#x2122;Arbeca presenta EcolĂ˛gica i per la Pau Moulin Rouge El diumenge dia 31 de maig alguns dels carrers dâ&#x20AC;&#x2122;Arbeca El GimnĂ s Nova Forma dâ&#x20AC;&#x2122;Arbeca, va finalitzar el curs amb lâ&#x20AC;&#x2122;exitĂłs espectacle, â&#x20AC;&#x153;Moulin Rougeâ&#x20AC;?, que va aconseguir traslladar a tot el pĂşblic al moulin rouge de Paris. Lâ&#x20AC;&#x2122;espectacle va tenir lloc el dia 3 de juliol a la plaĂ§a del Toll, on es desplegaren una sĂ¨rie de balls mostrant totes les modalitats que es practiquen al gimnĂ s, com sĂłn la gimnĂ stica rĂtmica, aerĂ˛bic, jazz, dance, funky, dansa del ventre,â&#x20AC;Ś Els familiars, amics i tot el pĂşblic assistent va poder comprovar tot allĂ˛ que han aprĂ¨s les alumnes mĂŠs jovenetes del gimnĂ s i la tĂ¨cnica de les mĂŠs grans, lâ&#x20AC;&#x2122;edat de les quals va dels 2 a 21 anys, i que practiquen aquest esport. â&#x20AC;&#x153;Hi ha alumnes que porten al gimnĂ s 15 anysâ&#x20AC;?, destaca la professora SĂlvia Sans. De la mateixa manera, la SĂlvia des de la Borrassa vol donar les grĂ cies al nombrĂłs pĂşblic que els dĂłna cada any el seu suport.

es van omplir de tot tipus de bicicletes. A 2/4 de 9 del matĂ es va donar sortida des de la plaĂ§a Lluis Companys des dâ&#x20AC;&#x2122;on la Petjada del SecĂ i un grup dâ&#x20AC;&#x2122;arbequins va sortir cap a Belianes. A les 9 es va llegir un manifest i seguidament van anar cap a Bellpuig, desprĂŠs a Vilanova i cap a Arbeca. Com ja ĂŠs habitual, a lâ&#x20AC;&#x2122;arribada del grup de ciclistes a la plaĂ§a del Toll, lâ&#x20AC;&#x2122;ajuntament els va donar un suc, i la pastisseria Pa de Pessic un caramel quan ja tornaven a agafar camĂ de Belianes. Enguany la marxa feia 25 anys, i els organitzadors van voler agrair a tots els col.laboradors el seu ajut obsequiantlos amb un gerro pintat a mĂ , entre ells lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament dâ&#x20AC;&#x2122;Arbeca. Berta EsquĂŠ

Silvia Sans

La Borrassa

Un arbequí premiat a Construmat Xavier Serra i Gaya és el guanyador de la primera edició del Concurs de Muntadors de Parquet de l’Estat Espanyol que es va celebrar a Barcelona en el marc del Saló Construmat, valorat en 3.000 euros i amb l’entrega d’una placa acreditativa. Animat pel seu cap, Jaume Nadal, el Xavier es va trobar al bell mig d’un concurs que no s’havia celebrat mai fins aleshores, amb un total de 27 contrincants per dur a terme dues proves eliminatòries, la primera consistia en muntar un parquet flotant deixant al mig un espai en forma d’estrella, en forma de quadrat, rodona i triangle i la segona consistia en substituir una peça de parquet sense tocar les del voltant. Per fer aquestes dues proves es tenia en compte el muntatge en si del parquet, el temps en fer-ho i la pulcritud en el resultat. En Xavier, treballador de l’empresa Parquets Nadal, fa 21 anys que munta parquet, i tot i que reconeix que en un concurs, tot et pot sortir malament, perquè treballes amb la pressió de tenir un jutge sempre a l’esquena, es ben cert que el fet de muntar una mitjana de 100 metres quadrats de parquet a la setmana des dels 15 anys és un factor que ajuda

a guanyar. Aquest premi ha comportat pel Xavier, el reconeixement públic, ja que mitjants com Segre o el Som Garrigues s ´ ’ h a n interessat per la noticia, i fins i tot va sortir a la TV, concretament a TV3 als matins de Josep Cuní; en el sector ara serà encara més conegut pel seu bon saber fer.

Millorarà l’accés a Vilars

Santi Sans

A la foto Xavier Serra mostrant la placa de guanyador

Ajuntament

Arbeca va rebre la visita del Delegat de Turisme Vidal Vidal, que va tenir lloc el dia 12 de juny , amb assistència del President del Consell Comarcal, Josep Lluís Balsells, Emili Junyent, fill adoptiu d’arbeca, i el Regidor de Cultura de l’Ajuntament Jordi Perelló. Es va fer una visita pel nou camí 500 ml construït des de la Casilla fins a l’indret dels Vilars (futura entrada al jaciment) i a la zona de la casa prefabricada que s’ha instal·lat a l’entrada. Casa que serveirà com a centre de recepció de visitants i dotada de dos lavabos adaptats. El Departament de Turisme aportarà 40.000 € per realitzar l’obra, el Consell Comarcal aporta 8.000 € i l’Ajuntament 29.000 €.

3000 euros pel sostre S’ha millorat la teulada del local on realitzen les activitats La Petjada del Secà. El cost de l’obra ha estat de 3000 euros els quals els rebran del Departament de Joventut, tot i que per tal d’avançar l’obra aquests diners els ha posat l’Ajuntament. Pel local, també es projecta una nova ampliació, però encara és en fase d’avantprojecte, i segons les disponibilitats de les subvencions del Departament de Cultura. i la col·laboració de l’Ajuntament d’Arbeca, es podrà tirar endavant.

Col·labora amb la Borrassa

Mn Anton Bru compleix 80 anys

El passat dissabte dia 11 de juliol, i en motiu dels 80 anys de Mn. Anton Bru Borràs, rector emèrit, en Mn. Manel i Consell Parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Arbeca, organitzà una Eucaristia presidida per ell mateix i a continuació una xocolatada popular al pati de l’Abadia, on hi eren convidades totes les entitats i la població en general. Mn. Anton Bru, des dels 35 anys que resideix a Arbeca i l’any 2004 fou nomenat Fill Adoptiu d’Arbeca. Mn. Anton va exercitar de rector de la parroquia d’Arbeca i la de Belianes fins l’any 2008, moment en què va deixar la tasca de rector i passà a formar part de l’equip de Mn Manel realitzant altres tasques de suport.

S’aprova el pressupost del 2009: 2.253.254,91€ En el moment de tancar aquesta edició de la Borrassa urbanització de l’Avinguda Josep Tarradellas i murs de només s’ha celebrat un Ple municipal, el del dia 8 de contenció al turó del Castell, aquest punt va ser aprovat maig, en el mateix es van debatre 10 punts i a banda amb els vots a favor de PSC i CIU i l’abstenció d’ERC. dels dos primers que sempre són comuns a tots els plens, El punt que es va debatre més al ple va ser per l’aprovació aprovació de l’acta i presa de raó dels decrets d’alcaldia, del pressupost del 2009 i la seva plantilla orgànica, el es va adjudicar de manera definitiva amb els vots a favor pressupost per capítols, vegeu quadre inferior. del PSC i ERC, el concurs públic per la gestió del Servei Aquest punt va ser aprovat pels vots de PSC i CIU i els de Residència Assistida i centre de Dia d’Arbeca, amb els vots en contra d’ERC. mateixos vots també es va aprovar la cessió d’un dret de Els altres punts de l’ordre del dia varen ser aprovats superficie per la possible construcció d’una ampliació de tots per unanimitat, dels que destaquem una moció per la residència, en aquests dos punts el grup de CIU es va presentar al·legacions en contra de l’ampliació de les abstenir. ZEPA, que afecten el municipi d’Arbeca. També es va adjudicar definitivament l’obra per la Pressupost d'Ingressos Capítol I IMPOSTOS DIRECTES 499.846,29 Capítol II IMPOSTOS INDIRECTES 60.000,00 Capítol III TAXES I ALTRES INGRESSOS 587.660,00 Capítol IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 658.944,38 Capítol V INGRESSOS PATRIMONIALS 5.550,00 Capítol VII TRASNFERÈNCIES DE CAPITAL 297.215,11 Capítol VIII ACTIUS FINANCERS 144.039,13 TOTAL PRESSUPOST INGRESSOS

Capítol Capítol Capítol Capítol Capítol Capítol Capítol Capítol

I II III IV VI VII VIII IX

Pressupost de despeses DESPESES DE PERSONAL DESPESES EN BENS CORRENTS I SERVEIS DESPESES FINANCERES TRANSFERÈNCIES CORRENTS INVERSIONS REALS TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL ACTIUS FINANCERS PASSIUS FINANCERS

TOTAL PRESSUPOST DESPESSES

2.253.254,91

595.780,00 760.200,00 20.851,09 61.000,00 707.500,00 2.000,00 0,00 105.923,82

2.253.254,91

Tardes memorables:9 a 1 i ascens!

Text: Santi Sans Fotos: Joan Ramon Abat i Arturo Garsaball El F.C. Arbeca puja de categoria i ho fa de la millor manera possible, amb emoció, fins a l’última jornada, davant de l’afició, a casa , i amb espectacle, seguint la línia golejadora de tota la temporada, marcant nou gols contra l’Angulària, que ocupa la cinquena posició a la classificació, fet que encara li dóna més mèrit a l’esforç i al treball d’aquest grup d’amics que gaudeixen i fan gaudir practicant el seu esport preferit, liderats pels seus entrenadors, Ramon Boldú ( també President ) i Jordi Macià. Aquell diumenge, l’equip va sortir al camp mentalitzat de les seves possibilitats i conscient que hi havia la possibilitat que el Bellvís ensopegués a casa del líder de la classificació, el Térmens, com així va succeir. Per la seva part, l’Angulària va sortir amb la defensa avançada fet que van aprofitar els davanters de l’Arbeca, que al minut cinc ja guanyaven per 2 a zero, Carles i Marc, dos dels grans protagonistes del partit van liderar la golejada amb cinc i tres gols, respectivament, a la mitja part ja es guanyava 6 a 0. A la segona part va continuar el festival, l’Arbeca va marcar tres gols més i fins al minut 65 l’Angulària no va marcar el seu gol de l’honor, fruit de la més que comprensible relaxació dels locals.

L’Arbeca acaba a la tercera posició a la taula, essent l’equip que més gols ha marcat de tot el grup XXII de la Tercera Regional, amb 30 jornades a fet 93 gols, 31 gols més que el primer classificat, fet que demostra l’espectacle que es genera cada diumenge al Camp Municipal d’Esports i el que ha gaudit tota l’afició que els ha acompanyat durant aquesta temporada, amb una mitja de tres gols per partit no n’hi ha per menys. El diumenge 17 de maig del corrent, va ser una gran tarda per l’Arbeca que de ven segur recordaran tots els jugadors i aficionats, com la tarda que es va recuperar la categoria de segona regional, la màxima en què ha jugat aquest club amb els seus 86 anys història, i per repassar precisament la història d’aquest club i alguna de les seves tardes glorioses hem parlat amb una persona que als 4 anys el seu pare ja el portava al futbol, l’Arturo Garsaball, afeccionat incansable de l’Arbeca, exjugador i president del club durant més de 15 anys. L’Arturo ens explica que per tal de tenir tardes memorables de futbol, sobretot en el partits de Festa Major, removien cel i terra, l’Arbeca es reforçava amb jugadors d’altres categories, fet que els permetia jugar contra equips com el Lleida i gaudir del que possiblement era en aquells temps, fins i tot més que ara, l’esport rei, i més ens pobles petits. En la foto de l’esquerra tenim l’equip que va jugar per la Festa Major del 1959, dirigits pel senyor Fulla que per aquells anys feia d’entrenador, essent l’únic que cobrava, concretament se li pagava la pensió i els àpats.

26 Tot i la bona disposició de les dues bandes i havia esculls importants que calia salvar, el primer era la data, perquè per Festa Major d’Arbeca el Barça ja estava concentrat per preparar la nova temporada, aquest, es va resoldre ràpidament, es va traslladar el partit per Sant Jaume. El segon escull, es veia més difícil, els jugadors del primer equip no podien jugar en un camp de terra, “ i mira que hi vàrem passar la pala del sindicat i va quedar un camp perfecte” però continuava se’n de L’Arbeca havia tingut bons equips, l’Arturo, ens facilita terra. Com s’acostuma a dir, feta la llei, feta la trampa, i dues fotos que tot i no saber-ne la data exacta, podem dir el resultat va ser el següent: la versió oficial del match, que són anteriors al 1936, en aquells temps el president era que els jugadors veterans del Barça venien a jugar era el senyor Segarra i a la foto entre d’altres i apareixen contra l’Arbeca, aquest no tenien problema pel camp, i els jugadors arbequins com el Pere “Llop”, el Tonet Garsaball, jugadors del primer equip els acompanyaven al dinar previ Roig, Pepe “la Clic”, Arturo Balcells, Baella, Mansana… què es faria. Efectivament així va anar la cosa, es va triar En aquells anys de pocs recursos econòmics, tot s’havia com a lloc del dinar l’antiga ombra dels plataners del caixer de fer mitjançant les amistats, per contactes i perdent del canal, a l’alçada d’on actualment hi ha les empreses de moltes hores que ningú cobrava. Per tal de gaudir d’una Parquets Arbeca i Boesga, es va tallar el camí i es va fer altra, entre tantes, bona tarda una gran caragolada, fins de futbol, la junta d’aquell i tot va venir el que fou el moment es va enfilar cap a trenta-sisè President del Barcelona per tal de parlar Barça, el Sr. Agustí Montal amb els dirigents del Barça i Galobart, després de dinar per a veure què es podia fer els jugadors, els veterans perquè aquest club jugués a del Barça acompanyats del Arbeca, prèviament, i com jugadors del primer equip déiem abans, homes com el van marxar cap al camp i Josep Miret, el jugador del per tal que el Sr. Montal Barça natural de Linyola, no veiés res, l’Arturo Fuster i un caçador de Gavà Garsaball, aleshores també que venia a caçar a Arbeca, President, el va acompanyar el Sr. Federico havien cap a la discoteca a fer un aplanat el camí, fins que el D’esquerra a dreta, Garsaball, Montal i Casaus veure, o els que calgués, President, Arturo Garsaball, fins que finalitzés el partit. acompanyat per alguns membres de la junta d’aquell L’obra de teatre va sortir a la perfecció, el que no sabem moment, es van palplantar a la fàbrica de llençols d’un i tampoc preguntarem a l’Arturo és si la va escriure el llavors no massa conegut Nicolau Casaus. Com que el mateix Casaus, o no, però el cas és que Arbeca va tenir món és un mocador, al senyor Casaus ja havia estat a una altra tarda memorable Arbeca, com afeccionat que era al teatre amateur havia de futbol, i els veterans, els vingut al nostre poble a fer una representació i en va jugadors del primer equip i sortir força content, per la rebuda i els aplaudiments del el mateix president del Barça públic arbequí, fet que va comportar, a banda que tothom van quedar molt satisfets de la el recorda com una persona d’un tracte amable i excel·lent, seva estada i van tornar cap a que es comencés a engreixar la maquinària per tal que el Barcelona amb uns bons lots F.C. Barcelona fes el desembarc a Arbeca. de fruita i oli, com no podia Sis viatges a Barcelona ( no era tant fàcil anar-hi com ara i ser d’una altra manera. els cotxes escassos, val a dir que tenir cotxe propi, donava molts punts per entrar a la junta de l’Arbeca, un President Una altra d’aquestes tardes pel “avispat”, sempre ha de fer el possible pel bé del club ) record va ser la que es va jugar va costar perfilar un partit dels veterans del Barça contra contra el Juneda, en el partit l’Arbeca que es reforçaria per l’ocasió amb jugadors del d’homenatge al “ Garsaball i primer equip del Barça, jugadors llegendaris com Eladio, al Ros”, a la foto de la dreta. Sadurní, Rifé, Torres, Fusté, vindrien a jugar a Arbeca.

Tres mestres es jubilen Entrevista: Santi Sans Fotos: Joan Ramon Abat El dia 12 de juny de 2009, a les 19:30 hores i al pati central del CEIP Albirka, es va celebrar un acte d’homenatge per la jubilació del mestre F.Xavier Vidal Orrit i de les mestres Montserrat Valls Mateu i Maribel Giné Solé. Tal com es va poder entendre per les paraules dels seus companys i entitats que els acompanyaren, van deixar palesa de la seva bona tasca a l’escola i concretamet a l’escola d’Arbeca, on hi han dedicat dos, tres i gairebé quatre dècades a ensenyar als alumnes arbequins. Tota una vida dedicada a ensenyar.

Maribel Giné Solé Quants anys fa que exerciu de mestre/a? He exercit de mestra 42 cursos escolars complets. Per què us vàreu decidir per aquesta professió? De molt petita somiava i jugava a fer de mestra. Estava enamorada d’una mestra que tenia; tot el que ella deia o feia ho trobava fantàstic, l’imitava freqüentment. És interessant el que pensava llavors als 7 o 8 anys: “ em guardaré tots els problemes que ens fa fer la senyoreta i així em serviran per més tard aplicar-los jo, a l’escola”. I els guardava en una capsa.

No crec, però, que aquest fos el motiu pel qual vaig estudiar Magisteri. El motiu real és que en l’època que jo vaig començar a estudiar Ingrés de Batxillerat, ho vaig fer al poble, a Torregrossa, fora de l’horari escolar. Els mestres ens preparaven el Batxillerat i ens portaven un dia a examinar-nos com alumnes lliures a l’Institut Màrius Torres de Lleida, que era l’únic Institut que hi havia a la província de Lleida. En acabar el batxillerat, i aconsellades per un bon mestre, ens matriculàvem a L’Escola Normal (era el nom que rebia llavors l’Escola de Magisteri). Era gairebé l’única sortida que teníem, en aquells temps no hi havia Universitat a Lleida. La situació econòmica de les nostres famílies era precària i no ens permetia traslladar-nos a Barcelona amb facilitat. Anàvem tots els dies a estudiar a Lleida amb el cotxe de línia i tornàvem a la nit cap a casa amb el mateix autocar. Per dinar, un entrepà. En aquell temps (vaig néixer l’any 1948) no era normal que una noia de 13, 14, 15 anys estudiés, estàvem en plena postguerra. Jo em considero una afortunada, gràcies al meu

28 pare que tenia les idees molt clares en aquest aspecte. Sempre heu donat classes a Arbeca o heu estat en altres centres? La meva primera escola va ésser l’escola mixta de BOREN (Sorpe) a les Valls d’Àneu. Hi vaig romandre dos cursos. Els bons records que en tinc són inesborrables. Allí em vaig adonar que m’agradava molt treballar amb nens i nenes, i que havia encertat en la meva professió. La vocació que sentia cap al magisteri ha anat creixent i reforçant-se dia a dia. El tercer any em van donar, per concurs de trasllats i per sis anys consecutius, l’escola de Llorenç de Rocafort. Hi vaig estar tan sols dos mesos perquè van tancar l’escola per fer concentració a Sant Martí de Maldà. Vaig acabar el curs a l’escola de Torregrossa. Durant aquest tercer any em preparava les oposicions a pàrvuls, ja que sabia que es creava una plaça a l’escola d’Arbeca. Eren les primeres oposicions a aquesta especialitat (pàrvuls) que es feien a nivell d’estat. Els exàmens es feien a Barcelona. Les vaig aprovar i, al setembre de 1970, prenia posició a l’escola d’Arbeca. Quins cursos heu impartit? Quines matèries? Coincideixen aquestes amb les vostres preferències o vocacionalment haguéssiu preferit unes altres? He impartit: Quatre anys de parvulari, un de 2n nivell d’EGB, nou de 4t nivell d’EGB, tretze de segona etapa d’EGB, dos de 6è de primària, sis de 4t de primària i tres portant el projecte Puntedu de biblioteques escolars – amb la creació de la biblioteca Volacontes -. Els dos primers cursos a l’escola, també vaig impartir classes fora de l’horari escolar als alumnes més grans de batxillerat, que encara estudiaven al poble com ho havia fet jo anys abans. Poc temps després, sortosament, es van obrir Instituts a Bellpuig i a Les Borges Blanques. A la pregunta: quines matèries he impartit?, la resposta és: totes. Però quan feia batxillers i segona etapa d’EGB la meva especialitat eren les llengües catalana i castellana. M’ha agradat sempre fer classe de llengua, llegir llibres, participar en diferents concursos... La meva sort ha estat que no m’he encasellat mai a un curs concret ni a una aula, mai s’ha dit “l’aula de la Maribel”; he estat en vàries. La repetició crec que avorreix, causa

monotonia, manca de creativitat. M’agrada treballar amb diferents llibres de text, mai repeteixo els llibres de lectura per fer treballs i assisteixo cada any a tres o quatre cursets de formació - quatre aquest darrer any, per ser més exacta -. En tots aquests anys de professió quants alumnes creieu que han passat per les vostres aules? Molts. Aproximadament, UN MILER i escaig. Fem ara una mica de retrospectiva: Quina anècdota recordeu amb més “carinyo”? Moltes. Per citar-ne una... En una sortida escolar, vàrem haver d’ingressar una noia dos dies a la Seguretat Social de Palma de Mallorca (Son Dureta). Per tal d’animar-la i distreure-la, mentre els seus companys i companyes continuaven les activitats programades, li anava parlant. Durant una de les converses, li vaig dir: -“Mira, aquest petit ensurt ens servirà per fer-nos amigues”. Ella em va contestar. -“Senyoreta, vostè i jo sempre ho hem estat, d’amigues”. Aquestes paraules en boca d’una adolescent de 15 anys em van emocionar i em van fer sentir molt bé. De quan vàreu començar fins ara, ha canviat l’ensenyament, quins creieu que han estat els canvis més substancials? Hi ha hagut canvis en tots els aspectes, potser més en la manera de fer, la metodologia que emprem, però no tant en els continguts dels aprenentatges, aquests continuen vigents: les “Competències Bàsiques” que cal que tots els alumnes hagin assolit en acabar l’Educació Primària. Un canvi revolucionari és la introducció a l’escola de les noves tècniques de la informació. Si haguéssiu de resumir la vostra feina en una frase, quina podria ser? Quin és el record que us emporteu cap a casa? Des del primer dia fins al darrer “Em continua semblant un repte estimulador entrar a l’aula cada dia”. Records bons me n’emporto molts... Un que m’agrada, és quan vaig pel carrer i tots els nens , nenes de parvulari i cursos baixos em criden amb il.lusió. -Maribel, Maribel, Maribel ... També quan els que han acabat els estudis, s’aturen o venen a l’escola a explicar-me com els va, a dir-me que

29 han aprovat la selectivitat, o que estan estudiant en aquell moment etc. Vaig emprendre aquest camí plena d’il·lusió, i acabo amb la mateixa il·lusió amb què vaig començar. Em quedo amb la imatge del darrer dia de classe (23 de juny de 2009) amb tots els nens, nenes i professorat de l’escola acomiadantnos plegats del curs, dels alumnes de sisè, dels professors que ens jubilem. Cantant, ballant, abraçant-nos... Em vaig sentir orgullosa de formar part del Claustre de Professors de l’Escola Pública del CEIP ALBIRKA. Què és el que deixeu, i no us sap gens de greu deixar-ho, ara que comenceu una nova fase de les vostres vides? Deixo de treballar a l’ESCOLA. No començaré a les nou del matí, no em tocarà fer el pati, etc. però no deixo L’ESCOLA, això resulta gairebé impossible, Ara plego molt a gust sense cap recança, pensant que nous i noves mestres continuaran amb saba renovada la tasca que jo vaig trobar encetada un dia, i en què jo no he estat més que una simple anella de la cadena i ara m’ha arribat l’hora de passar el testimoni a un nou company o companya. Mirem ara sense complexos cap al futur: Ara que ja esteu desvinculats del servei en actiu, us demanem que us sincereu i ens expliqueu el vostre punt de vista sobre la reforma en l’educació del conseller Maragall i les vagues que s’han dut a terme últimament. Pregunta polèmica. Darrerament ens estem adonant que el nostre nivell d’educació i aprenentatges és baix i la tendència sembla que és tirar endarrere. Es fàcil buscar culpables: els mestres, el professorat... però les veritables causes no són aquestes. Els que estem al peu del canó, en contacte directe amb l’alumnat, ens adonem dia rere dia que la nostra societat és molt complexa, que falten mitjans per poder atendre la gran diversitat d’alumnes dins de l’aula, que avui gairebé tot està permès, etc. Dubtem que sigui la LEC, la nova Llei d’Educació, la solució a aquest caos. Durant els darrers anys hi ha hagut molts, massa, canvis de plans educatius, que no han aportat solucions positives, ans tot el contrari. Cap a on ha de caminar el futur de l’educació segons la vostra experiència? S’han de recuperar alguns valors que sembla que s’han perdut? Com per exemple un de

tan essencial com el respecte. Crec que els valors no s’han perdut però sí que estan en estat de latència i és urgent i molt necessari activar-los de nou. Parleu del respecte però també de l’esforç, la disciplina, la constància, la urbanitat, la responsabilitat, la sinceritat, la tolerància, l’amistat, la justícia, la motivació per aprendre a fer les coses bé, etc. Els valors s’han d’aprendre i practicar primer en el si de la família, per continuar exercint-los en l’entorn més proper que ens envolta: escola, carrer, poble, societat ... Que n’opineu de la imminent entrada a totes les aules d’equips informàtics, hi ha moltes avantatges sense cap mena de dubte, però també inconvenients, Internet és una font impressionant de distracció i de plagi, per exemple. Què en penseu? El departament ha pensat en la formació dels educadors? S’està començant la casa per la teulada? Els avenços tecnològics que es troben a la societat han d’entrar i conviure amb l’escola. Penso que Internet és una font important d’informació. Els educadors hem d’ensenyar a l’alumnat a ser crítics i saber triar la informació més adient. El Departament d’Educació, des de fa anys, està formant els ensenyants però la tecnologia avança tan ràpidament que no dóna temps a assolir-la satisfactòriament. Si s’està començant la casa per la teulada, ja es veurà, però aquest no és un problema només de l’escola, sinó de la mateixa societat que està patint l’adaptació a les noves tecnologies. L’escola no és un món apart, sinó un reflex de la mateixa societat. Personalment crec que no ens ha de fer por que la Informàtica entri a l’escola. Cal posar-s’hi ja, l’escola no pot quedar-se enrere. I acabo amb un desig: Cal intentar remodelar les velles rutines, que la imaginació i la creació, la reflexió i la iniciativa, siguin les noves directrius que condueixin la nostra pràctica educativa. Una abraçada a tothom que m’ha acompanyat en aquest camí, alumnes, pares, mestres ... Maribel Giné Solé Arbeca, juny 2009

30 últimament et demanen.

Montserrat Valls Mateu Quants anys fa que exerciu de mestre/a? 35 anys. Per què us vàreu decidir per aquesta professió? Penso que vaig tenir una mica d’influència d’una tieta que també era mestra de pàrvuls i en ella vaig veure el bonic que era ensenyar. Sempre heu donat classes a Arbeca o heu estat en altres centres? No. He estat en altres escoles unitàries com: Vilanova de Meià ,Solsona Maldà,Sant Andreu de la Barca i els últims 25 anys a Arbeca. Quins cursos heu impartit? Quines matèries? Coincideixen aquestes amb les vostres preferències o vocacionalment haguéssiu preferit unes altres? Al llarg dels anys he passat per tots els cursos a excepció de l’educació infantil. Últimament he estat al cicle Mitjà. En tots aquests anys de professió quants alumnes creieu que han passat per les vostres aules? No els he comptat mai però si comptem una mitjana de 25 alumnes per aula durant 35 anys, diríem de 800 a 900. Fem ara una mica de retrospectiva: Quina anècdota recordeu amb més “carinyo”? N’hi ha moltes, no sabria dir-te. De quan vàreu començar fins ara, ha canviat l’ensenyament, quins creieu que han estat els canvis més substancials? És evident que ha canviat, un canvi important va ser quan els mestres vam deixar de treballar sols a l’aula i vam formar cicles i ens vam posar a treballar amb equip. Quan en una mateixa aula hi passaven i hi passen els especialistes d’anglès, castellà, etc. Als meus començaments, el tutor impartia totes les assignatures i els alumnes només tenien un sol professor. Si haguéssiu de resumir la vostra feina en una frase, quina podria ser? Quin és el record que us emporteu cap a casa? Estimació als infants. Les vivències del dia a dia i el tacte amb la innocència dels infants. Què és el que deixeu, i no us sap gens de greu deixar-ho, ara que comenceu una nova fase de les vostres vides? El que segur que no trobaré a faltar és la “paperassa” que

Mirem ara sense complexos cap al futur: Ara que ja esteu desvinculats del servei en actiu, us demanem que us sincereu i ens expliqueu el vostre punt de vista sobre la reforma en l’educació del conseller Maragall i les vagues que s’han dut a terme últimament. L’escola ha d’anar evolucionant com ho fa la societat, però ja portem massa temps amb canvis i noves lleis d’educació que cada ministre o partit polític ha anat canviant al seu gust, sense posar mitjans per a desenvolupar cada projecte. En el cas del conseller Maragall penso que ha actuat menystenint els suggeriments dels mestres que en realitat són els que hauran de tirar endavant el seu projecte educatiu en el dia a dia. Cap a on ha de caminar el futur de l’educació segons la vostra experiència? S’han de recuperar alguns valors que sembla que s’han perdut? Com per exemple un de tan essencial com el respecte. Els valors s’han de recuperar pel bé de les persones i de la societat en general, però aquesta no és una tasca exclusiva de l’escola, la societat hi té molt a veure, els nens poden aprendre valors a l’escola, però si no estan recolzats pels pares a casa, servirà de molt poca cosa. Penseu que els nens passen a l’escola unes 5 o 6 hores al dia, la resta estant amb els pares i la societat, per tant sempre prevalen més els valors donats a casa. Que n’opineu de la imminent entrada a totes les aules d’equips informàtics, hi ha moltes avantatges sense cap mena de dubte, però també inconvenients, Internet és una font impressionant de distracció i de plagi, per exemple. Què en penseu? El departament ha pensat en la formació dels educadors? S’està començant la casa per la teulada? Les noves tecnologies són importants i els nens se’n surten bé encara que a l’escola és important conservar els ensenyaments bàsics per a tenir una formació integral de la persona. Per altra banda penso que aquesta integració ha de ser gradual i sense presses, perquè les presses mai són bones. Penseu que encara que els professors estiguin preparats, el material didàctic no ho està encara i voler córrer no ens portarà en lloc. No obstant cada vegada més ens arribarà material informàtic a l’escola i és evident que serà utilitzat per aquells professors que estaran més preparats. És un material importantíssim que no discrimina a ningú i estarà a l’abast de tots els alumnes, i a la vegada serà una gran font d’informació. Saber-lo utilitzar serà imprescindible. Per això l’escola serà el camí per a saber-lo utilitzar en profit dels ensenyaments adequats i rebutjar la pèrdua de temps en buscar noticies i temes que no estiguin relacionats amb els ensenyaments propis de l’escola. Adéu i a reveure,una abraçada a tots els alumnes.

Xavier Vidal Orrit Quants anys fa que exerciu de mestre/a? Exerceixo ininterrompudament des del 1973, o sigui 35 anys i escaig. Per què us vàreu decidir per aquesta professió? Perquè vaig descobrir en una barriada obrera de Barcelona que el meu era ajudar nens i nenes a fer-se grans, madurar i a entendre el món que els envolta. Sempre heu donat classes a Arbeca o heu estat en altres centres? He estat en tres centres més però per poc temps. A Sabadell 6 mesos, a Canet de Mar 3 mesos i a Ribera de Cardós quasi tot el curs 1975~76. Quins cursos heu impartit? Quines matèries? Coincideixen aquestes amb les vostres preferències o vocacionalment haguéssiu preferit unes altres? Principalment he estat gairebé sempre a Arbeca, des del curs 1974~75, al 5è nivell, però per circumstàncies ocasionals vaig estar dos cursos a 2a etapa i un curs a 4t. Abans de crear-se les especialitats impartia totes les matèries a excepció de l’idioma estranger. Ara principalment matemàtiques, català, naturals, ordinadors i, a la sisena hora, temes variats en què principalment faig participar en el teatre a tots els alumnes. També al llarg del temps he ensenyat a centenars d’alumnes a ballar sardanes i a fer excursions a peu (unes 15), amb motxilla i tenda de campanya fins 30~37 km a la rodona i uns quants a conèixer el món de les plantes autòctones del nostre entorn proper. Una altra tasca paral·lela ha estat de 20 anys al davant del control de la cuina, qualitat en l’alimentació, personal de la cuina, comptabilitat del menjador escolar... Ha estat una tasca sorda però molt gratificant en veure que els pares confien en el Menjador amb 100 dels seus fills. Quant a les preferències, he de dir que preferia els temps en què donava totes les matèries ja que incidia en tots els camps intel·lectuals i motrius de la persona, els meus alumnes eren els meus alumnes, durant tot un curs. Ara sóc més professor que mestre i això no és pel que vaig estudiar. En tots aquests anys de professió quants alumnes creieu que han passat per les vostres aules?

Vaig començar amb 34 alumnes, ara sóc tutor de 22 i en tenim uns 20 de mitja per classe. Si fem comptes aproximats dels meus alumnes podríem multiplicar 34 cursos per 25 alumnes i en sortirien 850. Fem ara una mica de retrospectiva: Quina anècdota recordeu amb més “carinyo”? Ui, que difícil!, però la que em ve al cap ara mateix és que quan vàrem guanyar el primer premi d’Educació Viària a nivell de tot Catalunya, un dels nombrosos obsequis que vàrem rebre va ser un viatge en un helicòpter de la Direcció General de Trànsit sobrevolant part de Barcelona. Doncs bé van pujar-hi tots els alumnes que van venir en autocar (uns 35) i jo, que havia dirigit el treball, em vaig quedar, al terra, amb un pam de nas. De quan vàreu començar fins ara, ha canviat l’ensenyament, quins creieu que han estat els canvis més substancials? N’hi ha bastants però els més determinants han estat l’especialització del professorat; el transvasament d’alumnes de 7è i 8è cap a l’institut; l’escolarització a educació infantil un any abans; la familiaritat alumne/ a~mestre/a; els llibres de text; la reducció de la ràtio escolar (ara, en general, hi ha la meitat d’alumnes pel doble de professors/es); abans el/la docent estava molt abandonat/da a la seva aula amb un munt d’alumnes, ara l’escola té suports per tots cantons; l’aparició de la informàtica i altres mitjans àudiovisuals i, el canvi més intens, ha estat en la capacitat de copiar documents: he passat en aquesta escola (quan tenia 10 anys tot publicant la revista “Nuestra Gesta”) de la copiadora “vietnamita”, en què es posava i treia manualment un a un el paper i es passava un rodet cada vegada, a la fotocopiadora en color, a dues cares, DIN A3, plegat i engrapat. Si haguéssiu de resumir la vostra feina en una frase, quina podria ser? Quin és el record que us emporteu cap a casa? Que he estat feliç perquè he connectat amb la major part d’alumnes i els he ajudat en un moment important per a la seva formació. Que tenim una bona escola pública i uns molt bons professionals. Què és el que deixeu, i no us sap gens de greu deixar-ho, ara que comenceu una nova fase de les vostres vides? Els moments desagradables amb persones desagradables (afortunadament molt poques). Mirem ara sense complexos cap al futur: Ara que ja esteu desvinculats del servei en actiu, us demanem que us sincereu i ens expliqueu el vostre punt de vista sobre la reforma en l’educació del conseller Maragall i les vagues que s’han dut a terme últimament.

32 Jo considero que correspon als / a les nostres representants al parlament projectar i aprovar tota mena de lleis. A ells i a elles els hem donat la confiança, per tant ... a què ve aquest enrenou? Crec que el mal ve d’una altra llei anterior, de quan van traspassar els alumnes de 7è i 8è a l’institut, la qual, a pesar que es va preexperimentar i tothom: pares, AMPA’s, professorat i sindicats d’ensenyants sabíem que els resultats no aportaven gaires coses positives i moltes de negatives; però tots vam callar, ens vam empassar tota la llei i els resultats pedagògico-educatius fan que les lleis successives hagin d’anar canviant més aviat donant “cops de pal de cec”. Cap a on ha de caminar el futur de l’educació segons la vostra experiència? S’han de recuperar alguns valors que sembla que s’han perdut? Com per exemple un de tan essencial com el respecte. Jo crec que és fonamental que a les matèries instrumentals (bàsiques) com són la llengua materno-paterna, la Matemàtica i la llengua estrangera haurien de ser desdoblades quan s’arribés als quinze alumnes perquè es necessita, per a fer una bona tasca d’aprenentatge, una correcció immediata i un “feedback” constant i això només es pot aconseguir amb pocs alumnes. També crec que l’allau d’informació que arriba, sobretot per INTERNET, l’eina amb més futur, no es pot pair adequadament. Per a mi fa falta dos o tres enciclopèdies informàtiques del Departament d’Educació (amb col·laboració de diverses editorials) on la informació estigués adaptada, classificada i catalogada per a totes les etapes intel·lectuals dels educands i presentada en diversos formats on cada alumna/e pugui trobar la informació al seu nivell i a la seva manera d’entendre-la i assimilar-la. Ara hi ha moltíssima informació però està molt dispersa, poc adaptada i poc interrelacionada. Quant al respecte, jo no crec convenient generalitzar en positiu o en negatiu. Això són coses que depenen de cada persona i de cada grup i que sempre han estat si fa no fa; a més l’escala de valors sempre està en contínua evolució. Aquest tema és més qüestió del fons que de la forma. Ara bé, estic parlant d’una etapa educativa molt concreta, la que conec. De l’etapa d’adolescent, la de l’institut, crec que ja fa bastants anys que ha canviat de forma molt

negativa per part d’un sector reduït d’alumnes. L’altre aspecte que s’ha diluït és la capacitat d’esforç i treball, la qual cosa ens pot portar a perdre competitivitat internacional en un temps no massa llunyà. Que n’opineu de la imminent entrada a totes les aules d’equips informàtics, hi ha moltes avantatges sense cap mena de dubte, però també inconvenients, Internet és una font impressionant de distracció i de plagi, per exemple. Què en penseu? El departament ha pensat en la formació dels educadors? S’està començant la casa per la teulada? Referent als equips informàtics jo hi dono una importància secundària. Pel que he comentat abans es pot deduir que considero molt més prioritari que hi hagi un molt bon programa amb molt bon contingut molt ben interconnectat i molt adaptat a diverses maneres d’ensenyar així com la introducció de pissarres digitals i tàctils, les quals, per desconegudes, encara fan por. Sí, s’està començant la casa per la teulada. M’agradaria acomiadar-me amb una forta abraçada de tot l’alumnat que ha passat pel col·legi; però com que això és impossible els envio una abraçada virtual a través del monument L’abraçada, obra original de l’Ivan Egea (exalumne d’aquesta escola), que es pot trobar, anant cap a Mollerussa, a la Plaça de l’Estatut d’Autonomia. Adéu-siau, amics.

Cases i carres d’Arbeca Text : Jesús Elies Fotos : Berta Esqué En aquest número de la Borrassa parlaré dels carrers i del seus veïns. No tinc tots els noms, però val la pena posar sobre el paper, tot el que sabem dels arbequins. D’això n’hem de donar les gràcies al Llorens Rubió, que va tenir la paciència d’anotar tot el que trobava sobre e1s arbequins. Començarem per l’antic carrer del Portal del Toll. On ara és cal Teresí, començava el carrer que anava fins la placeta del Canem, avui de l’església.

Imatge actual de cal Teresí Cal TERESÍ: En el capbreu de 1518 casi totes aquestes cases pertanyien als Ballester, família molt ben acomodada. En algun lloc he trobat una Ballester emparentada amb els Pocurull. bé podria ser que visquessin en aquesta casa. L’any 1574 es construeix aquesta casa que pertanyia als Pocurull. A la cantonada de la casa, hi ha a dalt de tot, dos escuts. En un, hi consta la data i en l’altre hi ha l’escut dels Pocurull, que és una “P”, un ull i la lletra “O”. L’any 1658 trobo que la casa estava derruïda per causa de la passada guerra, la dels Segadors i compra una part d’aquesta casa Rafel Marsol. La casa la conserven fins a principi del segle XX. Ells ja viuen a la casa nova que s’han fet als terrenys de l’antic molí d’o1i. L’any 1893 hi viu el metge Duran. Després hi viurien els meus padrins del Migé, quan vingueren dels Omellons, als quals 1’any 1898 en menys d’un mes se’ls moriren dos filletes: la Tresa d’11 anys i la Dolors de 9 anys. Al cap de poc temps anaren a viure a la casa que havien comprat al carrer del Calvari. Llavors els del Teresí compren la casa que la conserven fins avui dia. Cal RINXO: aquesta casa formava part de cal Pocurull, però al quedar derruïda per la guerra es ven en dos patis.

L’un al Marsol i 1’altre a la pubilla d’en Bellera, casada amb el Josep Miquel. L’any 1730 els jurats de la vila es venen un tros d’empriu darrera d’aquestes cases, que s’amplien per la part de ponent amb uns preciosos porxos de pedra. En un document de 1655 trobo un Josep Esqué dit “lo Rinxo”. El cognom de Miquel encara segueix en aquesta casa. La FARMÀCIA: Antigament ca l’apotecari. El primer document que trobo d’aquesta casa és del 1688. Posa: “Josep Navès fill de Isidre Navès habita al carrer del Toll entre Pere Jaume Moyà i Ramon Miquel. Aquesta casa era cal Menso. Sabem que la comprà el Rector d’Arbeca, Marià Pi i Oriol. No sabem la data peró sí que hem trobat quan en fa donació a la seva germana, Teresa i al seu cunyat Anton Baget, apotecari, a l’any 1729. A partir del 1730 es trasllada la farmàcia en aquesta casa que hi romandrà fins 1’any 1989. Al principi la farmàcia estava al costat dret tocant a cal Tella. Com la majoria de farmàcies antigues no donava la porta al carrer, s’entrava per la porta de casa i una vegada dins l’entrada, es passava a l’antiga Botica, que sols tenia una finestra que donava al carrer. Com a senyal que allí hi havia un apotecari damunt la finestra del carrer hi havia un cap esculpit de pedra del qual la gent gran encara se’n poden recordar. L’any 1889 es trasllada al costat esquerre de la casa, per quan allí hi havia el lloc més gran i apropiat per la Botica. La casa es va anar ampliant comprant trossos a cal Tella, fins que l’any 1956 el Sr. Josep Maria Baget comprà tot el que quedava de cal Tella. En aquesta casa, al darrera del Toll, amb els 259 anys que ha fet de farmàcia, hi ha nascut 11 apotecaris, des quals 8 han exercit aquí a Arbeca, i tres en altres llocs. Cal TELLA: Antigament aquesta casa era la llar pairal

Imatge actual de l’antiga farmàcia del poble

34 dels Moyà. Una casa acabdalada. Tenien sepultura primer en l’església de Santa Llúcia i després a l’església actual, davant de l’altar del Roser. Només cal mirar el que queda d’aquesta casa, l’escala, molt malmesa però que dóna idea del que havia sigut i pou d’estil barroc, demostrant el que havia sigut la família Moyà. Tots els terrenys que hi havia darrera la casa, des de cal Morrut fins a tocar el molí de l’Argiles, era de Imatge actual del que era cal Tella la casa Moyà. A mitjans del segle XVIII la pubilla Moyà es casa amb Ramon Tella. Els fills d’aquest matrimoni comencen a desmembrar la casa. A un cabalé se li dóna el trosset de casa tocant a ca l’Argilés. I dues noies casades amb dos germans Lleonard, s’emporten un bon tros de la part del darrera. La caseta conegu d a d e l Fernando del Caminé, també era de cal Tella, no sé a qui es va donar. Més tard tota aquesta part de la casa la compra l’Argilés. L’any 1860 la pubilla dels Tella es casa amb Magí Pifarré de fora vila. Però la casa segueix amb el nom de cal Tella. Aquesta casa s’extingeix a finals dels anys 40 quan mort Anton Pifarré Sans ja no queda res de casa ni hisenda. Cal RENEGAT-Ton del Pipa: com he dit abans aquesta casa formava part de cal Tella. En els soterranis hi ha el celler dels Moyà amb els canellers que venen de la casa pairal. En la relació de 1893 hi consta, Josep del Renegat. A principis del segle XX era habitada pel matrimoni Ramon Santamaria de Fulleda i Maria Balsells de ca l’Alena. Els Baget la compraren als anys 80. Ca l’ARGILÉS: Al capbreu de 1518 pertanyia a la pubilla de Maria Esqué. Al 1725 trobo que habita en aquesta casa, Ramon Argilés casat amb Maria Queralt. Al 13 de novembre de 1735, Jaume i Miquel Gras concedeixen a Jacint Argilés una cambra amb finestra i reixa i un solar damunt la cambra que tenen a la seva casa pròxima i contigua a la casa de l’Argilés. Al segle XIX els Argilés es dediquen al transport de mercaderies. He trobat alguns

rebuts de quan intercanviaven les cavalleries en les diferents cases de postes fins a Barcelona. A mitjans del segle XIX, ja tenen moltes terres i es dediquen a la terra i tot el que això comporta. El molí que tenim com a museu, pràcticament és l’únic que avui ens recorda ca l’Argilés. La casa ha sigut comprada per l’Agustí Perelló del Valent que l’està recuperant d’una manera molt encertada. Darrera de cal FIDEL. Als 1518 també formava part de la casa de la pubilla de la Maria Esqué. No trobo res més fins a principis del segle XIX que pertany al Groc del Gepo. Al segle XX ho compra el Fidel Galitó. La casa següent és a cal VALENT que ja en parlarem quan farem el de la Placeta, però en la relació que tinc de 1893 hi trobo “Lo Music Barbé”. L’altre tros darrera de cal Valent últimament era del Ros del Parrot i abans del cabalé de l’Ambó, el Josep casat amb la Ramona de Torelló. Al 1710 trobo que era Isidre Navés, vidu, i tirant més endarrere, al 1659 hi trobo un Isidre Navés dit el Bondad. L’any 1830 trobo que Josep Navés, el Bondad, ha tingut un judici per haver tirat uns trets al batlle Francisco Navés. El document diu així: “he recibido de José Navés (a) Bondad de la vila de Arbeca, siete duros de plata a cuenta de la causa criminal, sobre disparos al Baile i ronda de Arbeca.” Hi va haver diversos pagaments per aquesta causa. Per diferents casaments s’ajunta la casa del Navés, el Bondad, amb els descendents del Tasies, i aquesta amb el Segarra (Gepo)

Imatge actual del que era cal Renegat

Marc Armengol: “La música és un llenguatge universal” Text: Xavier Sans En aquest número parlarem amb el Marc Armengol, amb el qual estem a la seva casa pairal, al carrer de l’Abadia on va nàixer el 1967. De professió músic en concret violinista, s’ha dedicat a l’ensenyança d’aquest instrument ja fa mes de vint anys a diferents llocs i actualment imparteix classes al Conservatori de Badalona. Ha realitzat concerts arreu de Catalunya, Espanya i molts països diferents com França, Alemanya, Polònia, Itàlia, Suïssa, Tunísia.... i darrerament a la Xina i EEUU.

missa matinal o estudi, esmorzar i classes de l’EGB d’aleshores. Després a les 13:00h cantàvem la salve. Dinar, esbarjo i classes de música, assaig del cor a les 18:00h després cantàvem les vespres i sopar i a dormir a les 22:00h aproximadament. Els dies festius no teníem classes d’ EGB i féiem una excursió setmanal a la muntanya, els diumenges eren dies de visita dels pares. Tots els dies cantàvem la salve i les vespres i els diumenges la missa major.”

En Marc ens explica que el seu interès per la música va iniciar-se a la coral infantil de poble, on també va aprendre a tocar la flauta dolça i l’harmònica amb el Mn. Anton Bru, el seu primer professor de música. Ens indica que “la feina amb ell era ordenada i tenia molta paciència per ensenyarnos les notes musicals, crec que per ell la música ha estat sempre una bona companya.” Considera que les corals haurien d’ésser el primer contacte amb la música de qualsevol persona.” Cantar és bàsic per entendre la música i per després poder interpretar-la.”

Recorda que amb l’Escolania va fer bastantes actuacions fora de Montserrat. “Féiem actuacions a diferents ciutats i també a fora de Espanya, cosa que trencava la monotonia del curs i era molt interessant. Recordo una estada al Benelux en un concert (Bèlgica) on feia una calor insuportable, durant el concert es van desmaiar dos escolans i van caure a terra tots estàvem molt marejats i es haver de suspendre. També allí vaig poder comprovar que els plàtans més grans de Canàries no es mengen a la Península sinó a l’estranger , així com les taronges.”

Així doncs, les úniques experiències en el món de la música abans d’entrar a l’Escolania foren únicament cantar en la coral i aprendre a tocar la flauta dolça i l’harmònica. Tot això a la coral infantil d’Arbeca.

A la pregunta de com l’ha marcat el teu pas per Montserrat, ens contesta : “ En moltes coses, en l’època que vaig ser escolà, no hi havia gaires opcions d’estudiar música i Montserrat era un lloc on l’ensenyança de la música es feia de forma molt especial ja que té una tradició de molts centenars d’anys en aquesta especialitat . La religió tampoc va ésser inclosa en la nostra educació com una prioritat encara que tot el dia girava al voltant d’ella però sempre com una opció personal. D’altra banda, també tenia tots els inconvenients d’un internat: veus poc la família i al ser només un internat de nens això esdevé un problema a la llarga i més quan tens 14 anys, però el més traumàtic és el xoc que representa encarar-se altra vegada amb el món real. És com canviar de continent o de galàxia. El monestir viu en un món totalment dedicat a una rutina que fa que la seva realitat sigui bastant diferent del món exterior, concretant és com agafar un lleó tancat en un zoològic i aviar-lo a la selva. Allí sí que podria dir que vaig ser el primer escolà en inaugurar el primer tros de cebes de la història de l’escolania, en un racó erm del pati, el planter venia d’Arbeca i crec que vam fer dues collites ! “

El seu ingrès a l’Escolania va ésser als 10 anys i va ser-hi des del 1976 fins a 1979, desprès d’estudiar solfeig i passar una prova d’aptituds musicals i 15 dies de prova. Allí va coincidir un any amb el Jaume Safont del qual comenta: “Ell era molt més alt que jo i en aquelles èpoques ja tenia un do de paraula que el feien un dels més vius i divertits amb els seus acudits i observacions.” Respecte com era un dia normal a l’Escolania ens explica: “Els dies normals ens llevàvem aviat, podies triar entre

De dreta a esquerra, Ulrike Janssen, Marc Armengol, Edurne Vila,i Sergi Boadella

Quan va acabar els seus estudis a Montserrat, va estudiar a l’institut de les Borges Blanques “allí vaig acabar el batxillerat, fins que a mig COU vaig decidir només dedicar-me a la música, concretament al violí”. Ens diu: “ Amb en Jaume Safont, vaig coincidir-hi de nou a Lleida quan estudiàvem amb el professor Àngel Ros i els dissabtes al matí, ens posàvem al carrer Major a veure

36 passar noies maques des del Frankfurt “

llenguatge universal i que en tots els continents tothom desafina poc o molt. “

Respecte a si manté o ha mantingut vincles amb els antics companys arbequins que han passat per l’Escolania ens contesta que : “ Els ha tingut sobretot per la continuació de la música, que és la meva professió. Amb en Jaume Safont i en Joan Baptista Sans vam tocar alguns anys junts a Arbeca, juntament amb en Santi Miret i la coral del poble. També podria dir que vaig fer el primer concert en públic això més o menys fou l’any 1983 o 1984 a l’Abadia. Després vam coincidir un any en l’Escola de Música de Mollerussa amb en Jaume Safont quan ell tornà de Dublín per establirse a Catalunya”.

A la preguntes de quina visió que tens d’Arbeca i si segueixes la seva actualitat ens contesta literalment :

Respecte a la seva professió ens comenta: “ Doncs com he dit abans, em dedico a ensenyar a tocar el violí i a fer concerts. Vaig ser durant 10 any membre del quartet de Barcelona i a part de fer de professor al Conservatori de Badalona , bàsicament realitzo concerts de música de cambra. He pogut tocar amb gent molt interessant i de gran nivell i això es el que m’ha enriquit més aquests darrers anys. Això del violí és molt dur si vols estar sempre al 100% de forma, igual que els gimnastes, i l’edat es va notant sobretot en el físic. S’ha d’estudiar cada dia almenys un parell d’hores per mantenir-te en forma, cosa moltes vegades difícil perquè no hi ha temps. També últimament participo en l’organització de cursos i màsters i classes com el “Curs Internacional de Música de Tortosa. “

Cal també un apunt per l’oli, sembla estrany que disposant del nom del millor oli del mon, els italians i grecs ens passin la mà per la cara en vendes a Europa i EEUU, encara que últimament crec que ha canviat radicalment ja que tothom coneix l’oli de les olives arbequines, el marketing ha de fer justícia amb el nostre oli. També he de dir que algunes altres iniciatives privades m’han sorprès de valent com tastar un vi i un formatge de gran qualitat fets aquí a Arbeca, no em feu dir el nom ! Una de les coses que més m’han definit com arbequí es aquesta, que utilitzem moltes paraules pròpies del nostre poble. Això s’ha de conservar ja que és un patrimoni importantíssim de la nostra manera de parlar i d’ésser. Recordo paraules com: Servar enlloc d’Aguantar, Soguill o Bencill per descriure un petit cordó, Esmuriec en lloc de Rat-penat o Càpsol per anomenar un drap de cuina, Granera enlloc d’escombra, Bajoques i trumfos o trumfes, en lloc de mongetes i patates i moltes altres que no em venen a la memòria. Quan vaig entrar a l’escolania una de les coses més estranyes és com parlaven aquella gent, i l’accent que tenien!”

El Marc és un declarat enemic de la pedagogia entesa com a norma, ens diu: “m’agrada improvisar i canviar d’opinió, per a mi en el món de la música no hi ha mai un criteri únic sinó que la pluralitat de les opinions és l’únic camí a seguir, encara que al final has de decidirte per una (encara que no sigui la teva personal). Dins la música hi ha l’especialitat de música de cambra, que és la que s’interpreta amb pocs músics, aquesta és realment la meva passió, ja que fent música de cambra és quan aprens a compartir idees i experiències i si és, a més, amb amics, fantàstic! La música és un bon art per viatjar ja que és un

“Arbeca ha canviat molt en aquests anys encara que vinc poc i conec poc tot el que hi passa. Pel que tinc entès, ha vingut molta gent nova dels països de l’est. Aquesta gent té una tradició musical molt important i són en general molt aptes per la música. De tot l’est d’Europa Hongria, Romania, Txequia, Polonia, tenim primeres figures de l’Historia de la música qui no recorda Haydn? Chopin? Liszt? Dvorak? Smetana? O el simpatiquíssim hora stacatto de Dinicu?? O els grans Bartok, Kodaly i Szymanowsky? Dins el folklore d’aquestes terres, el violí és un dels reis, només cal veure el gran domini que tenen el hongaresos i romanesos amb les seves czardes i danses folklòriques. Pot ser la música podria ser per aquests nous arbequins un lloc trobada amb el nostre poble. Respecte al Castell he sentit que es duran treballs per dignificar-lo i reconstruir algunes coses, em sembla fantàstic, pot ser una bona idea que juntament amb els Vilars sigui un atractiu turístic pel poble i recuperar patrimoni és una de les coses importants per la nostra memòria.

Doncs res, Marc, des d’aquí t’agrairíem molt que en la mesura de les teves possibilitats fessis proselitisme del nostre poble i que mai no abandonis la nostra peculiar manera de parlar.

Segona entrega: Peregrinació a Mauthausen Text i fotos: Teresa Balsells Moyà Maig de 1990 Dia 6, diumenge També avui ens aixequem a les 6,30 hores. Desdejuni a les 7. Sortida a les 8. Avui dinarem de picnic dintre del camp.Al servei de l’hotel ens han preparat unes bosses que han carregat a darrera hora. Sortida en caravana dels quatre autocars, directament a Mauthausen. Passem per Enns i després per Pyburg. Durant el recorregut, Pilar Molins va donant instruccions.A més a més de la placa que ja portem a la solapa des de el primer dia, també avui ens posem una cinta blava. La “tia Cisqueta” i la senyora Roser Toledo, són les que faran l’ofrena floral en nom de tots,al monument espanyol.El marit d’aquesta senyora va ser empresonat ací durant quatre anys i va ésser dels pocs que van sortir vius.Quan va tornar a casa seva pesava 32 quilos.Malalt, totalment desmemoriat segons ha explicat la seva dona, no va parlar més, havia de donar-li el menjar-com una criatura,fins que va morir l’any 1950. A l’esplanada, molts autocars i automòbils particulars, donen un ambient festiu...quanta gent! Tots són grups, portadors de banderes, pendons i flors.També hi ha servei de Creu Roja, policia i homes amb diferents uniformes. Entrada al camp, tots agrupats fins arribar al número 26, el nostre monument. Els de TV3 estan filmant. Fem uns minuts de silenci i després un fort aplaudiment a l’arribada de l’ambaixador espanyol a Àustria senyor Jesús Núñez,que ve en representació del president F.Gonzalez. El senyor ambaixador és portador d’una preciosa corona de flors naturals. Seguidament fa un breu discurs en català. Acabat aquest, va donant la mà i parlant amb tothom. Li han preguntat per què, sent català- de Barcelona-, no té el cognom català; ha dit que el seu pare era gallec i la mare catalana. Al seu costat hi ha l’alcaldessa de Mollet, senyora Montserrat Tura i Camafreità, portadora d’una placa commemorativa d’aquesta jornada. També diu unes emocionades paraules a tots els presents. Després, el secretari d’Amical, senyor J.Esteve fa l’ofrena d’una corona oferta per la Generalitat de Catalunya i llegeix una carta del nostre president Jordi Pujol. Jo vaig “rodant” per fer fotografíes a tots i també, i tant! a la “tia Cisqueta” i la senyora R.Toledo, totes dues molt nervioses. Tot seguit fa acte de presència una delegació francesa amb la seva escorta que també fan l’ofrena d’una corona. Josep Esqué parla amb l’ambaixador, tots allí agermanats, fora de protocol, gaudint d’un sol radiant. I per últim, el cant de comiat amb les banderes alçades. Tenim temps de visitar altres monuments, avui tots coberts de flors. No sabria dir quin és el mes preciós! Fins a les 1l:00h no començarà la cerimònia oficial, però cal apropar-se si volem posar-nos a l’ombra. Al centre del pati, el monument erigit pel Govern Federal Austríac en memòria de totes les víctimes d’aquest camp. No sé quantes nacions han desfilat durant dues hores, sempre al compàs d’una banda que interpreta música sacra. El meu cosí ha portat el pendó i, Josep, la senyera. Passem per davant de la tribuna d’autoritats i representants de les nacions europees que avui han fet acte de presència recordant el 45è aniversari de l’alliberament del camp. Acabada la nostra desfilada, poc a poc ens fem un lloc sota la teulada d’un barracó; encara sort que portava una visera, perquè cau un sol que Déu ni do! Tots anem amb roba d’hivern. A més, carregada amb la màquina, el trípode, els prismàtics i el paraigües perquè el meu cosí ha insistit que el prenguéssim. Ha dit que plourà abans d’acabar el dia. Es l’hora de l’àpat, i sembla que no es veu tanta gent!

38 Tant de temps dretes estem cansades! Asseguda sota d’un arbre, on el margall és verd i fresquet. Mentrestant, en Josep ha anat a posar el retrat que van treure de Gusen. L’ha canviat per la fotocòpia de paper que havia posat fa cinc anys. En Francesc s’ha arribat fins a l’autocar per recollir les bosses del dinar. El reporter mexicà ens ha trobat, i molt de gust repartim amb ell el menjar; ja que no li ha estat possible aconseguir un entrepà. Avui la cantina és insuficient per atendre tantes persones. Tenim, a cada bossa, tres entrepans variats, dos paquets de galetes, una bossa de patates fregides, una rajola de xocolata, dues fruites i dues llaunes de beguda, taronjada i cervesa. Descansem una bona estona, tot fent petar la xerrada. Reprenem la visita. Anem a la famosa pedrera. Baixem les «escales de la mort»... són tant desiguals! Ja som baix i, com és costum, tots ens proveïm de pedres de granit autèntic. Els meus parents han arrencat dos petits arbres per replantar-los al poble; ja ho van intentar fa cinc anys i no van arrelar. L’equip de TV3 entrevista a Josep Egea tot pujant l’escala. Ell relata la trista historia del carregament de pedres, i les relliscades mortals en temps de neu. Han caigut quatre gotes, ha tingut raó el meu cosí, però no podem aixoplugar-nos, només hi ha pedres i més pedres, i també un petit llac. Un cap de grup ha dit que les persones cansades, no els cal pujar l’escala. Un dels autocars vindrà a buscar-les. Però nosaltres, jo principalment, vull pujar i comptar-les. Ja sé que són 186, i després el camí pedregós... no sé què és pitjor! Visitem les cambres de gas, els forns crematoris de gasoil, el museu on es guarden estris, restes de roba, argolles de ferro, fotografies, etc. Tot això és situat sota del passeig central, on al matí s’ha fet la desfilada. En una de les sales es projecta una pel·lícula dels fets passats, llàstima que era parlada en francès; però ha estat interessant. A la sortida arribem al mur que envolta el gran camp i les torres de vigilància. El filat espinós elèctric tenia 380 volts, que feia impossible la fugida. Fent una mica d’història diré que el dia 8 d’agost de 1938, s’efectuà el primer trasllat de presoners. S’estima que, d’aquesta data fins al dia 5 de maig de 1945, hi ingressaren unes 200.000 persones. Més de la meitat moriren, víctimes de la barbàrie. Del desembre de 1940 al gener de 1941 moriren 6.500 republicans. A l’entrada dels barracons es pot veure una cadena de ferro que servia d’instrument de tortura. A la sortida hi ha una paradeta posada per la delegació francesa, on venen mocadors ratllats, postals, segells i petits llibrets resumint la història terrorífica del camp. Tots comprem alguna cosa i més postals, perquè a totes t’emprenen el segell commemoratiu de la diada. Resumint, podria explicar tantes coses! Però crec que ja està tot ben explicat als llibres que s’han escrit durant aquets anys. Per recordar a la posteritat el que va significar i per a la humanitat de tot el mon, el Govern d’Àustria ha convertit les restes del camp de concentració en un digne lloc commemoratiu, com a exhortació de les generacions futures. Milers i milers de sers humans van donar aquí el millor que tenien: la vida! Recordaré sempre el dia d’avui... són tantes coses que em queden per explicar ... ! Tots de nou a l’autocar. Aprofito per fer alguna fotografia de grup i també dels quatre autocars junts. Tornem a Wels bastant cansats, però amb la satisfacció d’haver complert un deure que jo crec que tenim tots els espanyols. Corn que és diumenge, tots volem telefonar a la família. La centraleta de l’hotel ha quedat col·lapsada! Tenim temps de canviar-nos de roba i fer un tomb mentre esperem el sopar. L’hotel és grandiós, confortable i, el menjar, bo i abundant. Demanem a les quatre guies si demà podrem dormir una mica més. Han dit que ho diran a darrera hora, però la veritat és que no diuen res...cal pensar que haurem de tornar a matinar! Avui, 122 km. de recorregut. Sortida de Wels a les 7,30 hores, després d’haver desdejunat. Passem per Ortsverkehr, direcció Villach, dins territori austríac. A les 10,30 hores fem una parada de mitja hora per anar al lavabo i comprar alguna coseta en la petita botiga que veiem a peu de carretera. Tots comprem les famoses xocolatines Mozartkugeln, i també ampolles de Pont de Ferro, damunt del riu Danubi (Àustria)

39 vi i llaunes de cervesa. La „tia Cisqueta“ és la darrera en sortir, diu que vol gastar-se tots els diners austríacs que li queden! Compra capses i més capses. Jo també n‘he comprat un parell, per canviar els bitllets que em queden ja que vull aconseguir monedes petites per a la col·lecció, però la veritat és que no he pogut assabentarme de quantes n‘hi ha en circulació. Bé, en tinc algunes, però no de totes. Travessem un llarg túnel i d’altres més curts. Entrada a l’autopista A-10. Un indicador: Villach a 79 km. Són les 11.20 hores. Arribem a les 12.30, després de gaudir de muntanyes nevades, petites casetes i més túnels. Dinar a l’hotel Congresshaus, emplaçat a Europaplatz, 1. Tots posats a la mateixa sala, fa goig veure tanta gent. Camp de Mauthausen- Monument espanyol També he de dir que, fins el moment present, hem estat bastant disciplinats. Tothom està content perquè avui tenim temps de fer un cafè. Jo demano sobres de sucre i aprofito per baixar a la terrassa per fer fotografies des d’una panoràmica on es veu la muntanya Karawanken i el riu Gail. L’hotel té un embarcador per fer el creuer directament, amb tota comoditat. A les 2.30 hores de nou a l’autocar. A les 3 en punt estem parats a la frontera italiana. Avui és la primera vegada que han demanat el DNI o passaport. Sortida per Udina-Tarvisio, per l’autopista A-4 en direcció a Venecia. Arribada a Lido di Jesolo, hotel Modem, prop del mar Adriàtic, segons el mapa. Restaurant situat a la Via Bafile, 183. Aquí també ens repartim; dos autocars s’allotjaran a l’hotel Nember dins de la mateixa ciutat. Són les 6 de la tarda. Han dit d’anar a Venècia, però com? Doncs sí! Tots tornem a reprendre el viatge amb l’autocar fins arribar a Punta Sabioni. Aquí podrem pujar al «Vaporetto» i fer una visita súper ràpida. La majoria s’han quedat a l’autocar. Estan cansats i diuen que no val la pena per tant poc temps! Ells faran un tomb per aquesta zona turística. Nosaltres som dels que ens apuntem a tot! Són les 6.30 hores i tenim confusió. Preguntem, el vaixell no sortirà fins a les 7 i té la tornada cada dues hores. La Mercè ha dit que, a les 8.30 hem de ser aquí, perquè a les 9 hem de sopar. Decidim llogar un «vaporetto» per nosaltres; anada i tornada assegurada. Tot això pot ser possible si som 100 persones; com que no arribem a la xifra ens cobren 7.000 lires de les 5.000 que havien dit. És igual, un dia és un dia! Ja som a dalt. Gaudim de bona mar i alegria. Arribem a les 7 en punt, mitja hora de travessia. No tinc ni idea d’on hem baixat. Caminem una mica i ja som a la famosa plaça de Sant Marc. Temps per fer unes fotografies, la claror és poca, seguim per un estret carrer per veure un canal. De retorn entrem a una botiga per comprar «souvenirs». Els meus parents compren gòndoles i plats per penjar. Jo, un mocador de seda de tons blaus. Oh! sempre mirant el rellotge! En Josep ens convida amb un «gelatti»; tots l’hem trobat tan bo! La meva família ha quedat enamorada d’aquesta capital, i és que de veritat és meravellosa. Diuen que s’enfonsa, però jo, després de vint anys, l’he vist igual! A la tornada en Josep ens ofereix un recital de cançons populars que tots coregem. Continuem el trajecte de 15 km. per carretera com estava previst. En total uns minuts de retard. El sopar ja és a punt. Macarrons de primer plat, no podia ser altra cosa... som al país de la pasta! Tot menjant, el meu cosí ha dit que encara tenia el gust del gelat de Venècia, diu que mai n’havia menjat cap de tan exquisit. Davant de l’hotel tenim una botiga d’objectes diversos. Hi entrem a comprar “ruqueries” com dic jo, però que fan molta il·lusió. Aquí compro el mateix plat que ha comprat a Venècia la Mª del Carme, però a meitat de preu, i un altre de petitet de fusta, també per penjar. Han tocat les 11. Tornem a l’hotel per pujar les maletes i recollir la clau, habitació número 226. Tenim televisió a la cambra, però no tenim temps de veure cap programa. Francisca Esqué i Motlló- Ofrena Cada dia pregunto a l’Emili els quilòmetres que fem. Avui, 576! al monument espanyol

A les 6.30, de peus a terra. No ens deixen dormir! Baixem a esmorzar, avui sense bufet lliure. Tot normal. Sortim a les 7.30 hores, abans no hem encarrilat... el que costa! Avui he posat la gavardina a la maleta, estic cansada de portar-la sempre a l’autocar, amb la calor que fa. Encara que el temps és emboirat. Endarrere queda Lido de Jesolo, poblet que gaudeix de platja, i que nosaltres no hem vist. Ara, direcció a Milà; per a mi, més records. Segurament que tampoc avui no podré veure la catedral, ni fer cap fotografia. Esperaré les vacances per tenir més temps. L’autocar és incòmode per escriure. Les senyores que viatgen prop meu pregunten perquè prenc apunts. Els he dit que faig un diari per recordar. Manifesten interès per veure’1 quan estigui acabat. També els meus cosins i en Josep volen veure’1, i demanen que l’escrigui en català, ja veure que faré. Passem per Marghera, aquí, una parada de deu minuts per posar gasolina. Continuem per l’autoentrada. Són les 10.30 hores. Segona parada, aquesta de mitja hora, a l’auto-grill Sant Giocomo-nord, a peu de carretera. Tots sortim carregats, comprant regals per a la família. S’ha de pensar en els fills, néts, germans, veïns, etc. La meva cosina ha comprat una nina per a la seva néta. És molt gran, s’adorm, es pot posar a l’aigua, i també plora. Aquesta joguina va ésser motiu de broma durant la resta del viatge, perquè alguns li preguntaven, ja dorm la nena? Jo també he comprat dues cerveses i un formatge. Són les 11 hores, tornem a l’autocar per arribar a la ciutat industrial. És la una quan passem la Via Dante. Tenim quatre minuts per baixar i fer la fotografia al famós “Duomo”, ja que no podem quedar-nos més temps estacionats. Jo no he baixat, no hi ha temps ni de preparar la màquina. Dinar al self-service Metro, però de moment no hi podem entrar. La Mercè diu que hem d’esperar l’acabament d’un altre grup. Com que no havíem baixat de l’autocar, continuem fins arribar al castell de la Sforza, propietat de una de les famílies més nobles d’Itàlia. No podem veure’l detingudament, ja que ens ha passat el temps, perquè és una hora amb molt de trànsit. He fet unes fotografies dins del recinte del pati interior, restaurat l’any 1918. A la sortida trobem una paradeta. Compro una postal i una enganxina. Convido a un gelat que, tot i sent bo, no és pot comparar amb el que vam menjar a la placa de Sant Marc, a Venècia. Tornem a l’hotel. Al temps d’entrar, un home s’ha posat a vendre mocadors i un grup de gent l’envolta. Són mocadors del coli, imitació seda,bastant finets: quatre, un de cada color, per mil pessetes espanyoles, són ben bonics. La meva cosina diu de comprar-ne i repartir-los, dos per cada una. Després de recollir les mil, en monedes, l’home no les accepta, vol un bitllet. Però la moneda espanyola la portem al portamonedes de la maleta. I és que amb tants canvis de monedes, al final et fas un embolic. Tothom s’ha proveït de mocadors fins que l’home ha esgotat la mercaderia. A la sortida, acabant de menjar els “spaghettis” ja el tornem a tenir, amb més mocadors.Una dona del grup ens ha canviat les monedes per un bitllet de paper, i podem fer la compra. La meva cosina, color rosa i verd, i jo blanc i blau. A les quatre deixem Milà. També és una hora de molta circulació. Ara anem a l’autoestrada E—80. Darrera parada de 15 minuts dintre del territori italià. Passem túnels i més túnels. A l’esquerra la vistositat de la Costa Biava. Els autocars no han portat una velocitat ràpida durant tot el trajecte; més aviat han estat lents; però segurs... Són les 8,45 hores quan arribem a Ventimiglia, la frontera italo-francesa. Els tràmits són breus. Ja poc podem veure de la famosa platja, perquè està enfosquint. Arribem a Niça a les 10 hores de la nit. Donem voltes i més voltes per la capital fins a trobar l’hotel St.Gothard, situat a la Rue Paganini, 20. És el restaurant més senzill de tot el recorregut. Molta confusió a l’hora de distribuir les cambres. Nosaltres tenim la número 4l1. Mauthausen- L’embaixador i l’alcaldessa de Mollet, i els Després comprovaríem que som al centre antic, uns meus cosins entre altres peregrins

41 carrers tan estrets que, amb prou feines ha passat l’autocar, per poc s’emportem un disc senyalitzador! Tot ho hem vist de nit, encara que també té el seu encant, com les fonts d’aigua enllumenades, però que no puc dir el nom ni l’emplaçament. El sopar és al restaurant Le Strasbourg, no gaire lluny de l’allotjament, però que ens fa perdre molt de temps. Tornem a l’hotel. Jo, de mala gana, ja que de bon gust faria un tomb. És la darrera nit, demà podria dormir a l’autocar, però tots estem cansats! La meva cosina encara té els peus inflats. La “tia Cisqueta” no vol quedar-se sola a l’habitació. Total, a dormir sense son ni ganes, com la canalla! Em queden tres fotografíes per acabar el rodet, les faré a casa; demà és dia de molts quilòmetres i no res d’interès per fotografiar. He desat la màquina a la maleta, recollint les coses amb dificultat, perquè l’habitació és molt petita. Avui, 668km, de recorregut. Dia 9, dimecres Com cada dia, ens aixequem a les 6,30 hores. A les 7, el desdejuni. Després de tanta pressa, esperem els autocars, ja que com he dit abans, la feina és seva per estacionar-se prop i facilitar el carregament de maletes i paquets. Sempre en comitiva ens dirigim a una de les avingudes més importants, prop de l’estació central del tren. Miro el meu rellotge. Són les 8,15 hores quan ens posem en marxa. Emili i Mercè diuen que faran un tomb per la ciutat i també passarem pel famos passeig dels Anglesos, per veure des de fora l’hotel Negresco. En aquest hora no hi ha gaire trànsit, ni tampoc gent a la platja. Tot passant pel davant del restaurant, el conductor diu: mireu, si ens haguéssim allotjat aquí, no hauríem tingut problemes per aparcar els autocars... però si a l’hora de pagar la factura! Sortida de la capital. A l’esquerra, el mar Mediterrani. Ara ja trobem més circulació per la carretera en direcció a Carmes-Marsella. A 13 km. Antibes. Parada de mitja hora en un hostal. Són les 12,45 hores quan passem per Nimes. Com cada dia, tenim molt bona temperatura, sol i calor! A les 2, parada a l’autoservei L’Arche, per fer l’últim àpat del viatge. Un home de Vall-de-Roures que ve amb el nostre grup, durant tots els dies ha anat vestit d’aragonès i portant sempre un petit pendó, en el que hi ha brodat l’escut d’aquest poble. Doncs bé, avui s’ha posat un vestit blanc i negre, ple de botons cosits, amb un paraigua que hi fa joc...és el punt de mira de tota la gent del restaurant, ja que l’home no fa més que passejar-se amunt i avall, amb el barret a la mà, saludant tothom. Reprenem el viatge a les 3,15 hores. Fins arribar a Barcelona ens queden 307 km. Fem una recol.lecta per donar propina a l’Emili i la Mercè. Tots hi hem col·laborat de bon grat. Pilar Molins és la que fa l’entrega. La tan desitjada excursió i tants comentaris aviat s’hauran acabat. Uns dies de convivència sempre són agradables per a tothom. Passem la frontera a les 5 en punt. Pilar Molins va preguntant d’un a un les impressions que hem tingut del viatge, si hi tenim alguna cosa a dir. Va repetint, una vegada més, que l’Amical és un centre on trobarem tot el referent en record de les victimes del nazisme, i destaca la tasca de prosseguir erigint monolits per tots els pobles de Catalunya. Aprofita per recordar que, demà dijous, a les 10 hores de la nit pel canal 33, en el programa Actual que presenta Àngels Barceló, podrem veure un resum de tot el viatge, i demà passat, divendres, ho repetiran a les 12:30 hores per TV3. Comiat de Joan Esquer, més emocionat que el primer dia. També, agraïment i comiat al conductor i la guia. Arribem al local social a les 8 hores. Molts familiars esperen l’arribada. Petons i abraçades per molts, estretes de mà per tots, fins el proper diumenge on ens trobarem -la majoria- al recinte del Poble Espanyol en la 9a Diada del mutilat i la vídua de guerra. Aquest acte és organitzat per la Lliga de Catalunya. Hi seran presents les primeres autoritats de la ciutat. Josep Esqué tindra una destacada actuació junt amb altres artistes, que han promès la seva presència. Avui, 659 km. de recorregut. En total del viatge és de 4.054 km. Els meus cosins vindran demà a Gavà a passar el dia, des d’on reprendran el viatge cap al nostre poble, Arbeca, però ara marxen amb la “tia Cisqueta” cap a casa seva. Josep dóna conversa a tothom! quantes vegades s’haurà acomiadat. .. ? Quan ja no queda ningú, Josep i una servidora pugem al mateix taxi. Ell sempre dóna conversa! Arribem a casa seva i jo continuo a la meva... el viatge s’ha acabat, però em queda el record per tota la vida...!

42 Text: Petjada del Secà

Les branques

En els agrupaments ens organitzem en cinc unitats composades per grups de nois i noies d’un mateix interval d’edat. Cada una d’aquestes unitats es coneix amb el nom de branca i té un nom, un color i un lema concret.

1. Castors i Llúdrigues (de 6 a 8 anys)

La il·lusió per la descoberta, el joc i el somni. Aprendre és un joc Sabries endevinar quin és el color dels Castors i Llúdrigues?

-m

-a 2. Llops i Daines (de 8 a 11 anys)

La imaginació al poder. Som creatius i tenim ganes de saber més. Sabries endevinar quin és el color dels Llops i Daines?

-OT

-A

3. Ràngers i Noies Guies (de 11 a 14 anys)

Descobrim l'aventura de creixer. Divertits i arriscant a cada repte. Sabries endevinar quin és el color dels Rangers i Noies Guies?

-G

4. Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys)

Prenem responsabilitats. Som idealistes i ambiciosos. Sabries endevinar quin és el color dels Pioners i Caravel·les?

5. Truc (de 17 a 19 anys)

Fem servei. Un gra de sorra per canviar el món. Sabries endevinar quin és el color dels Trucs?

Cada branca treballa independentment en els seus projectes, encara que es basen tots en una mateixa proposta metodològica que guia la nostra acció educativa. Cada grup és autònom i presenta iniciatives de grup, mitjançant l'anomenada Pedagogia del Projecte.

El mètode escolta i guia està pensat per treballar progressivament amb infants i joves des dels 6 fins als 19 anys. En cadascuna d’aquestes etapes, l'infant creix i es forma fins acabar el procés educatiu. En aquest moment, el o la jove pot optar per continuar fent la seva tasca de compromís en el Moviment com a cap i/o formador o bé continuar participant en altres entitats de caire social, polític, cultural, etc. ! El període d’inscripcions pel curs 09/10 serà del 24 d’agost al 4 de setembre. ! Per tots/es aquells/es que estigueu interessats a incorporar-vos com a Caps de la Petjada del Secà al pròxim curs, fiqueu-vos amb contacte amb nosaltres a través de: lapetjadadelseca@hotmail.com o a lapetjadadelseca.blogspot.com

Vacuna contra el virus del Papiloma humà: que és i perquè serveix Text: Dr. Joan M. Bestard Solivellas MIR MFiC. Consultori M. Arbeca Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca Els virus del papiloma humà comprenen un grup de virus que es transmeten, casi exclusivament per contacte sexual i que són els responsables del 100% dels casos de càncer de coll d’úter , a més de produir altres tipus de càncer com el de anus,vulva,vagina i penis. Existeixen al voltant de 100 tipus de virus diferents, dels quals només uns 15 són considerats d’alt risc pel desenvolupament del càncer de coll d’úter, els tipus 16 i 18 són els responsables de més del 70 % dels casos, altres tipus com el 6 i el 11 són els causants del denominats condilomes acuminats (berrugues genitals). Al món entre un 10 i un 15% de les dones entre 30 i35 anys estan infectades pel virus, si bé a Espanya només arriba a un 3%. La infecció pel virus passa desapercebuda, perquè no produeix símptomes i a la majoria de les persones desapareixen al cap d’uns 2 anys sense seqüeles. Més del 50% de les persones sexualment actives han estat infectades en algun moment de la seva vida. Si els virus no són eliminats, es queden acantonats en la pell i al cap d’uns anys apareixien lesions precanceroses que s’han d’eliminar quirúrgicament perquè sinó evolucionen a càncer. Fins ara la revisió ginecològica i la realització de citologies periòdiques a les dones sexualment actives són les estratègies mes efectives pel diagnòstic precoç de les lesions precanceroses. Com es pot evitar el contagi? Ara mateix existeixen al món dos vacunes que prevenen el contagi pel virus : Gardasil ( efectiva contra el serotips 6,11,16 i 18) i Cervarix (efectiva contra el serotips 16 i 18). Al nostre medi es recomana l’ús del Gardasil i en algunes comunitats autònomes ja s’ha inclòs al calendari vacunal, si bé no és el cas de Catalunya; tot i que s’ha recomanat la vacunació sistemàtica en adolescents segons el calendari vacunal de cada comunitat autònoma abans del 2010. La vacuna és eficaç per prevenir la infecció i per tant, l’aplicació de la mateixa s’hauria de produir abans del primer contacte sexual, perquè un cop infectada la persona, la vacuna no és efectiva. Això, ens dóna com a resultat que l’edat ideal per la vacunació sigui la compresa entre el 9 i els 14 anys. Com s’aplica la vacuna? S’administra via intramuscular al deltoides (braç) amb la següent pauta: Tres dosis repartides de la següent manera: 0, 2 i 6 mesos, és a dir dia 1, als 2 mesos la següent i als 6 mesos l’última dosis. Entre la primera i la segona dosi ha d’existir un període mínim d’un mes i entre la segona i la tercera de tres mesos. Com que per ara la sanitat pública a Catalunya no finança la vacunació s’ha de tenir en compte el preu de la vacuna que és de 464 euros per cada una de les tres dosis. Com a resum direm que la vacuna contra el virus del Papiloma Humà és un gran avenç en la prevenció del càncer del coll d’úter que és causat principalment pels �serotips ��d’aquest virus contra els quals actua la vacuna, si bé aquesta s’ha � � � � �� d’aplicar abans de mantenir el primer sexual ja que un cop la persona s’ha infectat la vacuna no és efectiva. ��contacte

��

�

��

� ��

��

En les mans d’ un fisioterapeuta la salut té moltes línies Text: Ramon Codony Serra. Fisioterapeuta col·legiat 7233 La fisioteràpia constitueix una professió autònoma i amb identitat pròpia dins l’ àmbit sanitari. El seu objectiu és preservar, restablir i augmentar el nivell de salut i benestar dels ciutadans, a fi de millorar les condicions de vida de la persona i de la comunitat i de forma específica actuar de manera global en la prevenció, la promoció, el manteniment i la recuperació del bon funcionament del nostre cos mitjançant qualsevol dels mitjans manuals, físics i químics al seu abast. A continuació parlarem d’ algunes de les principals especialitats en fisioteràpia: Pediatria: La fisioteràpia pot tenir un paper fonamental en el tractament, cura i prevenció de les mancances dels infants. Tractem els retardaments generals del seu desenvolupament, els desordres del moviment, les inhabilitacions físiques causades per trastorns físics i psíquics. Obstetrícia i uroginecologia*: El fisioterapeuta pot desenvolupar un important paper en el tractament de diferents simptomatologies i patologies (malalties) associades a l’ embaràs, el part, el post part, així com altres alteracions de tipus uroginecològic. Tractament fisioterapèutic dels dolors i les alteracions del cos pròpies de la menopausa: artrosi, osteoporosis, incontinència urinària i/o fecal. Tractament postmastectomies (mastectomia=extirpació del pit): inflamació i dolor d’ espatlla. *L’ obstetrícia és la rama de la medicina que s’ ocupa de l’ embaràs, part i post part. La uroginecologia és una disciplina medicoquirúrgica, que s‘ocupa de les malalties relacionades amb l’ aparell urinari i genital femení. Ortopèdia i traumatologia (L’especialitat que fa referència a les malalties i les lesions de l’aparell locomotor, ossos, músculs, tendons, articulacions, nervis de les extremitat i colunia vertebral: La fisioteràpia té un ampli ventall de possibilitats de tractament per tal d’ ajudar a una correcta funció (funcionament) i ergonomia (”posició”) de l’ aparell musculoesquelètic (músculs i ossos) alleugerint, millorant i corregint aquells patrons que no són adequats i donen problemes als pacients. Fonamentalment l’ acció del fisioterapeuta dins d’ aquesta àrea es situa dins de: 1. Les deformitats del raquis (esquena) i de les extremitats (braços i cames). 2. Lesions després d’ un traumatisme (Lesió interna o externa provocada per una violència exterior). D’ altra banda els fisioterapeutes poden tractar amb èxit diferents malalties com l’ hèrnia discal, el dolor lumbar, l’asma, problemes menstrual, artritis, mals de cap i migranyes, restrenyiment, hèrnia del hiatus, deficiències neuromotrius infantils, sinusitis i traumatismes, lesions neurològiques on es treballa per disminuir-ne les seqüeles, etc. La mà constitueix l’eina fonamental del tractament del fisioterapeuta. Geriatria: El fisioterapeuta en l’ àmbit de la geriatria ha de ser sensible a les característiques cognitives, funcionals i emocionals de la gent gran.

Informa’t amb la Borrassa

Una arbequí a Frankfurt Text: Santi Sans

agí Clavé i Badía. Sóc de cal Magí Rei. I sóc el Director de sistemes

d’informació del Banc Central Europeu. Actualment estic

residint a Frankfurt (Alemanya)

1.-Quants anys fa que vàreu marxar

d’Arbeca? Vaig marxar d’Arbeca l’any 1983 direcció Barcelona per estudiar a la universitat com molts joves del poble. Barcelona va ser la meva primera parada per després incorporar-me al món laboral. He treballat vàries vegades a l’estranger: Alemanya, Itàlia, Canadà i un altre cop Alemanya. Aquest últim cop però a diferència dels anteriors he marxat amb tota la família. 2.-Que us va empényer a fer aquest decisiu pas? Se’m va oferir una posició directiva en una institució rellevant. Al principi no sabia exactament de quina institució es tractava ni el país on estava ubicada però el projecte semblava atractiu. Una vegada es va concretar vaig parlar amb la família i vàrem prendre una decisió conjunta. Tothom de la família podia beneficiar-se d’alguna manera diferent d’aquesta experiència o aventura. 3.- En arribar al nou país quina és la primera sensació que vàreu tenir? Que hi ha normes per tot i la gent les segueix de forma força estricta. Hi ha sensació d’ordre total i que el país funciona molt bé, especialment en temes logístics. En ser un país molt regulat hi ha cops que tens la sensació que en fan un xic massa - que s’ho agafen tot a peu de lletra- això comporta una falta de flexibilitat i diàleg entre els mateixos ciutadans per solucionar conflictes quotidians. En termes d’acollida no ens podem queixar encara que els alemanys els hi costa obrir-se una mica el començament i també val a dir que tant per la feina com per l’escola la nostra situació ens ha portat a estar més en contacte amb la comunitat internacional de la

ciutat. 4.- Si volguéssim fer turisme a la teva ciutat/país que ens recomanaries? I quina seria la millor època de l’any? Alemanya té una oferta molt variada de llocs per visitar. Les ciutats més interessants per visitar són Berlín, Hamburg i Munic. Hi ha també àrees amb molt d’encant fora de les ciutats com la Selva Negra, Sud Tirol i la ribera del Rin molt a prop de Frankfurt. Després hi ha un conjunt de ciutats mitjanes o bé petites que són realment encisadores, nosaltres quan rebem visites ens agrada anar pels pobles del marge del Rin, a Heidelberg on hi ha la universitat més antiga d’Alemanya i també a Rottenburg ob de Tauber, una preciositat de poble medieval. Les millors èpoques per venir a Alemanya són la primavera, l’estiu i el començament de la tardor. 5.- Què és el que més diferència Arbeca de la ciutat on viviu ara i del país respecte al nostre, Catalunya? La diferència és substancial ja que comparem

47 un poble amb una ciutat, una de les grans del informal i tot s’acaba sempre amb una “L’alemany canvia país. Per començar el paisatge no té res a veure. carta o bé un protocol escrit.. És un país molt Frankfurt és la ciutat financera d’Alemanya sovint de cotxe, orientat a processos, hi ha normes, manuals i una de les més important a nivell mundial i procediments per quasi tot. Cal dir que el cada dos o tres llavors té un centre financer representat amb país funciona bastant bé, sobretot en logística, anys” molts gratacels. però no tenen massa ben desenvolupat el En general a Alemanya la gent no fa tanta vida concepte de servei, són bastant inflexibles, al carrer encara que a Frankfurt sempre hi ha molta gent ja intolerants i no es mouen ni un centímetre fora de la norma. que també és una ciutat molt comercial. Durant la setmana hi Ara bé, la gent té molta cura de l’entorn, tan si és seu com ha força activitat, es calcula que més d’un milió de si no. S’inverteix molt en manteniment, tant a nivell públic persones entren i surten cada dia de la ciutat. com privat. Igualment hi ha molt de respecte i cura de no La majoria hi tenen el seu lloc de treball destorbar al veïnat, així per exemple tot i vivint al bell mig però com que té un dels aeroports amb de la ciutat als vespres no sents cap soroll i de segur que no més trànsit d’Europa també hi ha trobaràs cap cotxe que t’estigui bloquejant la teva sortida. molta gent de pas. De vegades, al nostre país sembla que l’ important és construir, També hi ha una comunitat crear o bé desenvolupar però no hi ha tanta consciència que internacional molt important, tota inversió necessita després un manteniment. hi ha gent de tot el món Aquest aspecte cultural ha estat debat a casa nostra i sovint però molt especialment comparem aquest aspectes culturals sense cap conclusió europeus, que per concreta, hi ha pros i contra en les dues bandes. motius laborals s’han 6.- Que és el que més trobeu a faltar? traslladat a la ciutat. La llum del sol. La diversitat i gran oferta lúdica que ofereix Conseqüentment pel Catalunya com a país durant tot l’any. Algun cop també el carrer sents parlar menjar. La simpatia de la gent i la voluntat de servei dels moltes llengües i les ciutadans de Catalunya. També trobem a faltar el caliu que es trobades d’aquestes viu en els dies emblemàtics de la nostra terra, per exemple, comunitats són St. Jordi, la Castanyada, o l’Onze de Setembre. Ara be, freqüents. aquests dies senyalats acostumem a reunir-nos els catalans Les diferències de la zona, que som una bona colla, per poder-ho celebrar entre la cultura plegats. catalana i 7.- I el que no trobeu a faltar gens? a l e m a n y a La densitat del trànsit i les cues per fer moltes activitats són també lúdiques. També moltes vegades comportaments incívics s u b s t a n c i a l s . d’alguns ciutadans. Però sobretot la retòrica que alguns Aquí la gent és polítics del nostre país ens ofereixen en cada un dels una mica més Telenotícies. tancada, costa d’ 8.- Veniu gaire sovint a Arbeca? establir amistat La família al complert venim quatre o cinc cops l’any. amb alemanys, i Nadal, Setmana Santa i l’estiu són pràcticament viatges passen molt més segurs i sovint ens escapem un o dos cops més depenent temps dintre de casa dels calendaris, obligacions i oportunitats. Per temes seva en comparació professionals de tant en tant, també venim algun cop la meva amb la cultura més muller o jo mateix. Frankfurt està molt ben comunicat i és mediterrània on es fa relativament fàcil improvisar viatges. més vida al carrer. 9.- Quan us pregunten d’on sou que responeu? Són molt més Sempre diem que som de prop de Barcelona i normalment formalistes, per exemple aquí la primera reacció és, ah Catalans?, la resposta és la comunicació entre la òbviament SÍ i sempre va acompanyada d’una rialla de gent a qualsevol nivell complicitat. quasi sempre és formal ( Els alemanys coneixen força bé Catalunya i molts per la forma de “Vostè” és la feina o bé per turisme han estat per les nostres contrades. més utilitzada) s’evita la forma Diferencien bastant be les diferents cultures de la península ibèrica tan en el vessant cultural com lingüística i culinària. 10.- La gent coneix Catalunya? I Lleida? I Arbeca? Hessenpark – Als afores de Frankfurt Els alemanys viatgen força a l’estranger per motius laboral

Imatge d’un del molts castell a la vora del riu Rin o be de vacances llavors coneixen bé Catalunya. Pots trobar també algun alemany que ha estat fent excursions pel Pirineus i pot localitzar be Lleida. Afegir que la Fira del llibre de Frankfurt va tenir no fa molt de temps el català com a llengua invitada i això es un bon indicatiu del coneixement de la nostra realitat. Paradoxalment el recent inaugurat ¨Instituto Cervantes¨ de Frankfurt està fen molt bona feina en promoure també la cultura catalana. Cal dir però que Universitat Goethe de Frankfurt am Main s’hi pot trobar la biblioteca catalana més gran fora de les nostres terres, té uns 35.000 llibres en català. El professor Tilbert Dídac Stegmann, Creu de Sant Jordi per la Generalitat, és un dels grans coneixedors i difusors de la nostra cultura. Arbeca és més difícil, no hi ha gent que tingui referències del nostre poble, com a poble, sí que he trobat gent que m’ha fet referència a l’oliva arbequina, normalment sense saber que darrera del nom hi ha el nostre poble. 11.-Qué és el que més valores o destaques del teu país d’acollida? L’ordre, la comoditat i també el nivell educatiu de la societat alemanya. És un país amb molt bones infrastructures i això els hi dóna un avantatge competitiva important. També valoro molt la maduresa del seus polítics, el concepte de país federal i la distribució territorial tant del sector públic com de la indústria. La seva capacitat d’innovar i produir productes reconeguts en el mercat com a productes de

qualitat. En aquest país, la inversió en recerca i investigació és força important. 12.- Has notat diferència en la manera de treballar? Hi ha mobilitat laboral, o una gran estabilitat, allò d’una empresa per tota la vida? Cal dir que estic treballant en una institució europea que no reflecteix 100% la realitat alemanya, però sí que cal dir que la nostra institució està força influïda culturalment pel lloc on està ubicada. La diferència més important és que hi ha empreses més grans de les que nosaltres podem trobar per la nostra zona i estan molt ben organitzats. També es treballa amb planificacions a molt més llarg termini que sembla que funcionen quan un s’ho mira amb una perspectiva històrica. La mobilitat laboral a Alemanya és molt normal. Els joves ja saben segons la carrera que estudien la probabilitat real de quedar-se en l’àrea d’on venen, que dependrà molt de l’especialitat que estudien. Alemanya és una país on les diferents comarques o territoris s’han especialitat en Frankfurt, Centre Financer

49 A l’esquerra el Magí menjant un del típic brezels, a la dreta l’Anna i la Montse en una cervesseria típica alemanya

indústries concretes, hi ha empreses molts grans i les mateixes empreses promouen mobilitat dintre del país i també fora. El tema de canviar de lloc de treball no era gens freqüent fins els any noranta; avui aquest aspecte esta canviant també radicalment. 13.- Ens hem tret de sobre la imatge del sol, la sangria, la festa i la migdiada? Personalment crec que definitivament s’ha identificat un canvi positiu, almenys aquest és el sentiment amb el cercle que nosaltres ens movem. Des d’Alemanya s’ha seguit de prop el progrés del nostre país en els darrers vint anys, així com el salt substancial que ha fet el nostre país des de la incorporació a la comissió i la posterior entrada a l’ Eurosistema.. L’alemany viatja força per les nostres contrades i ha vist la modernització de les infrastructures. Cal recordar també que Alemanya, com a país, té molts interessos en el nostre, només cal mirar pels voltant de Barcelona quantes filials de les grans corporacions alemanyes hi ha, així que també ha identificat tant el bon nivell professional com la gran capacitat de treball de la nostra societat. 14- Quantes hores es treballa al dia, com es distribueix la jornada, quants dies de vacances feu? La jornada laboral és de 8 hores, però cal dir que es comença més aviat. Molta gent comença a les 7:30 o bé les 8:00 i hi ha menys pauses (menys cafès i molt més curt el temps de dinar), en canvi pleguen força puntuals. Les vacances depenent

del sector, empresa i molts cops de l’antiguitat en el teu lloc de treball poden anar de 24 dies laborables fins uns 30. 15.- Quan comença el curs escolar, quan acaba, quan fan vacances els nens? L’educació és gratuïta? I obligatòria fins a quina edat? Les competències en educació estan transferides a cada Land (aquí diríem comunitat autònoma) i tenen total independència en fixar el calendari del curs escolar. El que és comú a tota Alemanya és que les vacances estan molt més distribuïdes durant tot l’any. Per exemple al Land de Hessen (Frankfurt) a l’estiu fan sis setmanes de vacances. Després però per Setmana Santa tenen tres setmanes i dues a la tardor normalment octubre. La jornada a l’escola alemanya és molt més curta comencen a les 8:00 però surten poc després del migdia. L’escola és gratuïta i obligatòria fins als 16 anys. 16.- Hi ha bonificació pels medicaments, l’assistència sanitària és gratuïta i universal? No hi ha el concepte de sanitat universal. Aquí es va establir el sistema de copagament. El ciutadà que treballa té l’obligació de tenir una assegurança mèdica, però pot elegir entre les asseguradores estatals o bé una privada. Moltes empreses ho tenen com a complement salarial. Depenent del medicament o assistència, hi ha un percentatge del cost on el treballador ha de contribuir. Si el tractament és greu normalment la cobertura és total però depèn sempre del tipus de contracte signat. 17.- I la protecció social? Hi ha ajudes per tenir fills? Per aturats? Hi ha pensionistes? A quina edat es jubilen els treballadors? En aquest aspectes aquest país és molt agraït. Històricament els sindicats tenen molt de poder i tenen representació en els consells d’administració de les empreses. Les lleis alemanyes promouen el diàleg i la participació de tots les parts involucrades per arribar al consens. La protecció social és important i hi ha moltes ajudes. En els tema de fills quan

50 un dels pares decideix continuar tenint depenent de la feina que es faci, però “Quan un dels pares cura del nadó després d’esgotada la la mitja es superior. Cal dir també que baixa per maternitat rebrà subvencions decideix continuar tenint l’alemany és molt estalviador, sempre d’un o bé dos anys amb cobertura d’un ha estat part de la seva cultura fer cura del nadó després 67% del seu salari més la garantia de estalvis i no gastar per damunt de les d’esgotada la baixa tornar al seu lloc de treball després possibilitats. del període. Subsidis d’atur també 20.- On es viu millor a Arbecaper maternitat rebrà existeixen. Els treballadors es jubilen o a Frankfurt? subvencions de un o be dos Catalunya als 67 anys, abans era als 65 però el Aquesta pregunta té trampa. El millor anys amb cobertura d’un lloc és on tu estàs bé amb tu mateix nou govern ho va canviar. 18. La gent té casa pròpia o va a 67% del seu salari més la depenent de les circumstàncies. Jo lloguer, cada quan canvia de cotxe, sempre dic que el món és molt gran i o es pot viure perfectament sense garantia de tornar al seu no has de renunciar a res ni a cap lloc cotxe, la gent canvia de residència lloc de treball després del malgrat les barreres que a vegades sovint per canviar de feina? ens limiten. A nosaltres ens agrada període” Molta gent lloga casa en lloc de viatjar i, molt cops, quan visitem comprar-la, no hi ha la “falera” de un lloc que ens enganxa fem broma comprar el pis com en el nostre país. La mobilitat és un comentant “hem de venir algun dia a viuré aquí”. No hi dels elements que influeixen en la presa de decisió. També cap lloc perfecte però depenent del que busques, d’on et cal comentar que el mercat immobiliari alemany és molt surten les oportunitats i del moment cal moure’s. Jo crec estable i la compra de pis no es veu tan com una inversió que és l’actitud en la vida el que t’ha de portar a estar bé, però sí com element de qualitat de vida en un moment més que el lloc on vius. A casa cada vegada menys ens determinat. arribaran oportunitats, s’ha de sortir a buscar-les on siguin. El cotxe és un bé al que els alemanys li donen molta Arbeca ha estat també un lloc d’oportunitat per alguns dels importància. Moltes famílies dediquen una part important nousvinguts d’altres països sobretot de l’est d’Europa. dels ingressos a la compra d’un bon cotxe i al seu posterior 21.- Els nadius et veuen com una estranger? Quin manteniment. El percentatge de cotxes de luxe a la ciutat tracte hi ha amb els nouvinguts? de Frankfurt és molt elevat , Mercedes, Porches, Ferraris, .. Pots exercir el dret de vot, fins a quin nivell? ( en veus molts. L’alemany canvia sovint de cotxe, cada dos Municipal, supra municipal, autonòmic, estatal...) o tres anys pot ser un indicatiu. Els locals et veuen efectivament con un estranger però 19.- Consideres que econòmicament la gent és mes rica la cuitat està plena d’estrangers que per diferents motius o més pobra respecte a Catalunya? han aterrat en aquestes contrades. El tracte és correcte i En general la gent que treballa a Frankfurt, i també a intenten ajudar-te en general. Moltes vegades com s’ha Alemanya, té uns ingressos clarament superiors que comentat el tracte és formal i una mica distant, però més la mitjana catalana. Aquest ha estat un motiu perquè pel caràcter o bé la manera de ser dels centre Europeus. Alemanya durant molts d’anys ha atret emigrants de molts En qüestió de drets i obligacions són les mateixes per tot països. Les diferències poden ser més o menys substancials els ciutadans. Pel que fa al dret de vot, mantenim el dret al nostre país d’origen pel que fa a les votacions estatal i autonòmica i tenim dret de vot a les municipals de Frankfurt. 22.- Penses tornar a residir a Arbeca definitivament? Si sóc realista les possibilitats són molt poques, tant per motius laborals com per motius privats és difícil. Seguim tenint molta tirada cap al poble i venim sovint per veure la família i els amics. Crec, a més, que un no pot deixar de banda d’on ve i és bo educar als fills en aquesta base. Avui no sembla que el nostre camí tingui cap parada a Arbeca, tampoc pensem que Frankfurt sigui l’última parada cal veure dintre d’uns anys si tornem a fer camí cap un altre lloc on l’aventura continuï. Trobada de catalans/alemanys amics de la cultura catalana, i del Barça, a Frankfurt

“Contra la pared” Text: Esmeralda Fusté perquè, teòricament, passarà a estar sota la tutela del marit. Sibel explica a Cahit els motius pels quals vol formar un matrimoni de conveniència i si ell accepta, a canvi li oferirà total llibertat i mantenir la casa ordenada i el plat a taula.

Contra la pared (Gegen die Wand, 2004) és una pel·lícula dirigida per Fatih Akin, un director alemany d’origen turc que comença a despuntar al panorama cinematogràfic europeu. Contra la pared va ser la pel·lícula que el va convertir en una possible promesa. Abans havia dirigit un documental sobre música turca titulat Al cruzar el puente. Los sonidos de Estambul. L’any passat va estrenar la seva última pel·lícula: Al otro lado (Auf dem anderen Seite), una història de vides creuades que transcorria entre Alemanya i Turquia. De fet, aquesta barreja entre les dues cultures és un element recurrent a les pel·lícules de Fatih Akin, ja que és nascut a Alemanya, però de pares turcs, de manera que sempre ha intentat indagar en les seves arrels. Contra la pared narra la història d’un amor difícil, caòtic i desafortunat. No ens trobem davant d’un drama ple d’adversitats i infortunis amb un final feliç. No es tracta tampoc d’una pel·lícula amb un final desgraciat pels amants a l’estil de Romeu i Julieta, però sí que se situa en la línia de pel·lícules com Los paraguas de Cherburgo (Jacques Demy, 1964) o de Esplendor en la hierba (Elia Kazan, 1961), en les quals hi ha un sentiment de renúncia i de derrota en constatar que els ideals del passat s’han esfumat. Sibel, una noia d’uns vint anys, i Cahit, un home d’uns quaranta, es coneixen en un centre en el qual estan ingressats després d’un intent de suïcidi. Sibel li demana a Cahit que es casi amb ella per tal de guardar les aparences davant de la seva família, de religió musulmana. A Sibel li agrada sortir, divertir-se i anar amb nois, però el seu pare la controla i li prohibeix que surti. Si es casa amb un turc com Cahit, la seva família deixarà de ser-ne responsable

Quan comença la convivència ens adonem que Cahit és un home turmentat, mentre que Sibel és una jove esbojarrada. No obstant, aquesta diferència és més aparent que real perquè en Sibel hi ha vàries contradiccions: per una banda, és vital i alegre, però, per l’altra, al seu interior hi batega certa tristesa i sota els seus ulls brillants s’hi endevina una ombra tràgica. Cahit és un animal ferit que esquiva les relacions massa profundes i afectives. Més endavant descobrirem que això es deu a un esdeveniment tràgic del seu passat. Sibel i Cahit tenen uns hàbits molt similars: els agrada moure’s per ambients nocturns, tenir relacions sexuals esporàdiques i coquetejar amb les drogues. Les seves vides són caòtiques i tenen un peu a l’abisme. L’espectador intueix que aquests hàbits connoten una por a enfrontar-se amb el seu propi interior i que el soroll i la fúria els serveix per amagar el cap sota l’ala i per evitar els silencis incòmodes que els obligarien a plantejar-se la pròpia existència. Tot això és més evident en el cas de Cahit, ja que Sibel utilitza el sexe i les drogues bàsicament per divertir-se, però de vegades també ho fa com a mecanisme d’evasió. Al pis de Cahit hi impera el desordre i el caos i quan Sibel hi arriba fa el lloc més habitable, tant en el sentit literal com en el metafòric. Sibel, però, no pot posar ordre a la vida de Cahit perquè és massa esbojarrada. De fet, aquest caràcter inestable dels personatges es reflecteix en algunes escenes rabioses i frenètiques que transmeten el caos, el soroll i l’agitació d’unes vides a la deriva. El problema arriba quan sorgeix l’amor entre Cahit i Sibel. Aquest amor té un signe tràgic i conflictiu, de manera que per una sèrie de circumstàncies i reaccions del personatges no pot consumar-se al principi. A més, té lloc un esdeveniment desgraciat que encara complica més les coses i fa que Cahit desaparegui de la circulació durant uns anys. Això fa que la dèbil estabilitat emocional de Sibel es tambalegi i no sàpiga que fer amb la seva vida. Ella intenta que el seu amor per Cahit quedi intacte i s’esforça per esperar-lo, però el temps és destructor i costa no deixar-se influir per la seva força devastadora. Sibel va a viure a Istambul per canviar de vida i per fugir de la persecució familiar (hi ha detalls que és millor

52 no desvetllar per mantenir l’interès per la pel·lícula). A Istambul, Sibel arriba a tocar fons, però quan ja no pot arribar més avall, ressorgeix de les pròpies cendres i arriba a una estabilitat. L’espectador assisteix a aquest canvi de forma sobtada, no progressiva. Hi ha una elipsi d’uns anys i veiem a una Sibel estabilitzada i bastant canviada estèticament: la roba i el pentinat són els d’una persona més adulta i responsable. Cahit reapareix i va a Istambul a buscar Sibel, però les situacions dels dos són molt diferents perquè el destí no els ha donat les mateixes cartes i, en conseqüència, no es dóna la conjunció adequada que els permeti estar junts.

��

Cafè “Del Tit”

Contra la pared és una pel·lícula dura i intensa, de personatges castigats i amb ferides que possiblement no acabin de cicatritzar. Quan s’acaba ens queda una sensació de derrota i de renúncia, però més propera a l’acceptació que a la desolació. La tristesa que desprèn Contra la pared és instructiva, estimulant i poètica. Si aquest és el tipus de tristesa que busqueu al cinema, no us hauríeu de perdre aquesta pel·lícula.

La Borrassa us desitja:

Tel. 973 149 163 Mòbil 686 394 034

ARBECA Bona Festa Major

Cafè “Del Tit”

Les seves realitats i les seves circumstàncies són diferents i això ens demostra que l’amor no només és essència, sinó que també és circumstancial, és a dir, depèn dels elements externs, no únicament dels sentiments.

��

Bona Festa Major!

Tel.�� 973 149 163 �� Mòbil 686 394 034

Consulta la teva web Bona Festa Major www.arbeca.org ARBECA

9688

l/m

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977

Pluviometria anual d'Arbeca

1978 1979 1980 1981 1982 1983

(fins a 30/06/09)

1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans

Comparativa entre la mitja mensual (desde l'any 1969 al 2009) i l'any 2009 (fins 30/06/09) Mitja mensual Serie2

Serie1

Any 2009

160

140

120

l/m2

100

0 gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Dies de precipitacions:

Número de dies de:

Detalls meteorològics Pluja Neu Pedra Tormenta Boira Rosada Gebre Neu que cubreix el terra

Març '09 6

1 4

23 l. el dia 28

2 54 l. el dia 7

>=30 l/m Precipitacio màxima en un dia

1 2

>=10 l/m

Juny '09 5

>=0,1 l/m >=1 l/m

Maig '09

3 1

<0,1 l/m2 2

Abril '09 9

1 36 l. el dia 25

Curiositats: En el mes de maig no s’ha observat cap fenomen meteorològic, amb 0 litres per metre quadrat. A l’abril va ploure 137.5 litres per metre quadrat, ens hem de remuntar a l’any 1969 per tenir una xifra similar, 145 litres. Durant aquest mig any ha plogut 261.5 litres, l’any 2008 va ploure 281.5 litres durant tot l’any.

La Rosella Text: Roger Pau Nom comú: Rosella Nom científic: Papaver roheas Família: Papaveràcies La rosella és una plamta anual rudeals de flors vermelles habitual en els camps cultivats. És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia , Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins als 1600 m d’alçada. La rosella és una espècie segetal que creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventicia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que l’època de floració té lloc durant la primavera i l’estiu. Les flors naixen d’una ponzella que fins la seva maduració està com caiguda. www.agroterra.com

Pot arribar a fer 90 cm d’alçada. D’arrel prima i amb una tija erecta, que presenta gran quantitat de pèls curts i fins d’un color blanquinòs. Les fulles, compostes, es disposen alternades, són 1-2 vegades pinnades i són dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors són peciolades (unides a la tija mitjançant un peciol) mentre que les superiors són sèssils (el limbe de la fulla s’uneix directament a la tija) i presenten peduncle de 12 a 25 cm. També són molt piloses. Les flors són hermafrodites, actinomorfes (tenen simetria bilateral), dímeres www.herbarivirtual.uib.es i solitàries, d’uns 5-8 cm de diàmetre. El calze el formen dos sèpals peluts que clouen la poncella i cauen amb la florida. La corol·la és dialipètala, formada per 4 grans pètals rodons d’uns 2-4 cm d’ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Són una mica arrugats a causa de la disposició correguda en què es troben dins de la poncella. Abans d’obrirse la corol·la passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza. Sovint tenen una taca basal de color negre. L’androceu té un gran nombre d’estams de maduració centrípeta (de fora cap endins). El gineceu, on es troba l’ovari, és format per la soldadura de dos o més carpels. Té un disc estigmàtic amb 8-12 estigmes radials. El fruit és una càpsula petita (1-2 cm) d’un color verd pàl·lid, arrodonida a la base. S’obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que conté a l’interior quan el vent sacseja la planta ja seca. No presenta toxicitat ni efectes secundaris en les dosis recomanades, tot i que s’ha d’emprar en forma discontínua a causa de la concentració en alcaloides (si bé la concentració és baixa). Les fulles són tòxiques per als animals. Es considera una mala herba dels sembrats. Tradicionalment, s’ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort.

Orelletes de la Paquita Ingredients: Per fer la massa: 2 1⁄2 dotzenes d’ous 1 pot petit de llet condensada 3 tubets de llimó 3 tubets de vainilla 1 tassa d’oli d’oliva 1⁄2 kg. de sucre 150 gr. De matafaluga 150 gr. De saliandra 2 ramets de canyella 1 nou moscada 1⁄2 vas de ratafia de nou 1⁄2 vas de ratafia 1⁄2 vas de licor de camamilla 1⁄2 vas de moscatell Un raget d’anís 5 kg. de farina Altres ingredients: De 5 a 7 litres d’oli per coure les orelletes 2 litres d’oli per estovar els panets Sucre

Paquita Hill Sans

Elaboració: Primerament, ficarem a bullir amb un vas i mig d’aigua, la saliandra, matafaluga, la canyella i la nou moscada. Un cop hagi bullit ho deixarem refredar i reposar unes hores i en reservarem 1 vas. Per començar a preparar la massa, primer trencarem els ous, hi afegirem la llet condensada, el sucre, la llimona i la vainilla, i ho desfarem tot amb una batedora. Un cop vegem que tot està ben barrejat, hi afegirem l’oli, el vas de líquid que hem reservat al bullir la matafaluga i la saliandra, també hi afegirem els licors i continuarem desfent-ho tot amb la batedora. Un cop estigui tot ben barrejat i desfet, i començarem a afegir la farina, i amb les mans ho anirem amassant tot. Cal anar afegint farina fins que veiem que la pasta ja té cos, i que no se’ns queda massa enganxada a les mans. Cal dir que dels 5 kg. de farina ens en sobrarà, i que els utilitzarem posteriorment. Quan veiem que la pasta està al punt, la deixarem reposar una mica tapada amb un drap. Passats uns 20 minuts, abocarem la pasta en una taula i començarem fer-ne els panets. Cal que aquest es facin ben redonets per tal que després ens quedin les orelletes ben rodones. Guardarem els panets tapats amb draps per tal que no se’ns assequin. Ara cal posar alguns dels panets a estovar en un bol amb oli cru, i seguidament cal anar agafant els panets i s’han d’estirar damunt d’una superfície plana i untada amb oli. Un cop estirats l’agafem i la posem a coure en una cassola plena d’oli que prèviament haurem ficat a escalfar. Un cop cuites al gust, les ficarem en una plata i acte seguit hi tirarem sucre pel damunt.

Informa’t amb la Borrassa

Fets per Sans i Esqué

Endevinalles populars

Les 7 diferències

1. Un convent de monges blanques, dintre hi ha un frare vermell que els replica les anques. Solució : _ _ _ _

2. Em veuràs al mig del mar, al davant d’un ànec mut si rumies una estona. Solució : _

3. Només tinc un any de vida, i com més temps va passant, encara que sembli mentida més petit hem vaig tornant Solució : _ _ _ _ _ _ _ _ _

4. De nit corre pel terrat, descobrint el que s’hi amaga, i de dia, ves si és plaga, ningú no sap on s’ha amagat. Solució : _ _ _ _ _

5. Tothom em diu que sóc mona i això que grogueta estic, i de ma sang s’aprofiten la gent per certs requisits. Solució : _ _ _ _ _ _ _

6. Què és el que, com més n’hi ha, menys pes fa? Solució : _ _ _ _ _ _

7. No sé si ho encertaràs: quina cosa és aquella que tothom hi fica el nas. Solució : _ _ _

8. De la terra sóc nascut; amb mi l’home es fa valent; a voltes dono salut,a voltes mato la gent. Solució : _ _ Solucions número anterior:

Solucions endevinales número anterior:

9. Em diuen que sóc bo i sa, però ningú em vol menjar.

1.EL MIRALL 2.LA MOSCA 3.L’OU 4.L’OMBRA 5.EL PET

10. Sol anar amb els que van lluny i els obliga a cloure el puny. Solució : _ _ _ _ _ _

6.EL SOL 7.EL TRO 8.XEMENEIA 9.ALL 10.ALL 11. VI

Solució : _ _ _ _

Joan Ramon Abat

A la imatge un grup de visitants als Vilars el dia 7 de juny de 2009, dia en que es podia veure la Fortalesa a vista dâ&#x20AC;&#x2122;ocell Santi Sans

Alguns dels nens i nenes mĂŠs petits del CEIP Albirka el dia 20 de juny, al pati de les escoles, dia de la festa de Final de Curs, esperant per realitzar el seu espectacle