num17

Èxit rotund del Correllengua a Arbeca De tu a tu amb Jaume Fallada Pujol

Número 17 ·Novembre 2009 · Arbeca

Neix una nova plataforma civil: Arbeca decideix!

����������������

INSTAL·LACIONS

• ELECTRICITAT • FONTANERIA • CALEFACCIÓ • AIRE CONDICIONAT

������������������������������������� ���������������������� 86

Col·labora:

3 Índex I tu, què n’opines?

4

El dia a dia

7

On anem a raure...

19

“L’excés de xovinisme ha fet malbé la venta d’oli” De tu a tu 21

Coordinadora executiva Montse Fernández i Egea

De tu a tu amb Jaume Fallada Pujol Ho sabies?

Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Imma Capell Alba Elías Ribera Berta Esqué i Moyà

25

Cases i carrers d’Arbeca En primera persona

27

Ho diu el Sr. metge

33

Disseny portada: Jaume Nadal

La Grip A, La gran desconeguda

Col·laboradors Ramon Codony, Jesús Elies, Esmeralda Fusté, Jaume Nadal, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Marc Benet, Xavier Sans, Joan Ramon Abat.

A little village in the world

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen.

La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.

La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

34

Una arbequina a Hünenberg La butaca

39

La Balada de Cable Hogue El temps

40

Zona verda

42

La cugulla A foc lent

43

Entreteniments

47

El còmic

48

Dipòsit legal: L-381-2004 Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

Telèfons d’interès Ajuntament d’Arbeca

973 160 008

CAP Borges Blanques

973 142 033

Consultori mèdic

973 160 375

H.U.Arnau de Vilanova

973 248 100

Farmàcia d’Arbeca

973 160 419

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000

Cooperativa d’Arbeca

973 160 000

Atenció Ciutadana

012

Biblioteca d’Arbeca

973 160 008

Emergències

112

Escola Bressol

973 160 008

Bombers

085

Col·legi públic Albirka

973 160 067

Mossos

088

Casal d’Avis

973 160 008

Policia Nacional

091

Parròquia

973 160 034

RENFE

902 240 202

4

Sí a la consulta per la independència. Sí a la democràcia El dia 9 d’octubre es va constituir a la nostra vila la plataforma ARBECA DECIDEIX amb l’objectiu de realitzar a Arbeca una consulta sobre la independència de Catalunya. Està previst que el dia 13 de desembre de 2009,data en què es farà al nostre poble l’esmentada consulta, moltes altres poblacions del nostre país també ho facin.

Des d’ARBECA DECIDEIX volem que la jornada de la realització de la consulta sigui una veritable festa de la democràcia, un veritable exercici de participació cívica i una ocasió immillorable per dir-nos a tots plegats que som un poble prou madur per decidir el nostre futur amb llibertat.

����������������

ecosocialista, republicana, monàrquica, del Barça, madrirista, catalàna d’origen, catalàna d’adopció, “ pija “, “ hippie “, jove, madura, estudiosa, “ currante “, autònoma, casada, single, calba, democratacristiana, liberal, liberal social, treballadora, advocada, procuradora, atea, cristiana, etc HI DIGUIS LA TEVA. Quant de temps feia que no et senties motivadat?

Quant de temps feia que no podies dir la teva?

Des d’ARBECA DECIDEIX volem que tu decideixis.

Hi ha alguna cosa més important que la nostra llibertat?

Amb llibertat podem fer-ho tot, sense llibertat no hi ha res.

ARBECA DECIDEIX

Des d’ARBECA DECIDEIX propiciarem un debat formal a l’entorn del que pot significar la independència de Catalunya a nivell d’aprofundiment de les llibertats, de mantenir la nostra identitat, de protegir i normalitzar la llengua i la cultura catalanes, de la presència de Catalunya a Europa i al món en general, de les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent, de la construcció d’un estat català del benestar, de la participació de Catalunya en esdeveniments esportius internacionals oficials, entre molts d’altres, que culminarà amb la celebració d’una consulta popular.

Des d’ARBECA DECIDEIX volem convidar-vos a ésser partícips d’aquest procés; a què hi digueu la ������������������������������������������������������ vostra; que no us quedeu a casa; que la vostra ����������������� opinió i vot seran molt importants; que entre tots ��������������������� construirem el futur del nostre país; que Catalunya serà allò que els catalans i catalanes vulguem que sigui, i que ningú de nosaltres ha de quedar-hi al marge.

������

����� Des d’ARBECA DECIDEIX VOLEM QUE ������ � com a persona alta, baixa, de dretes, de centre, socialdemòcrata, pelada, peluda, grassa, prima, �������������� �����������������

����������������

Servei de tintoreria Cortinatge interior i exterior Emmarcació de quadres ������������������������������������������������������������������������������������

52

�����������������������������������������������

5

Un regal: 32.400€ El passat 11 de setembre el Jesús Elies Capdevila va fer donació a tot el poble d’Arbeca d’una maqueta del Castell de la nostra Vila, com no podia ser d’una altra manera, el Jesús com a historiador local, expert en el nostre castell, no ha fet una maqueta qualsevol, sinó una veritable obra d’art, que conté tots els detalls documentats de què disposa en l’actualitat, fruit d’un rigorosíssim treball d’investigació que ha dut a terme durant tota la seva vida. El resultat és envejable i digne d’anar-ho a veure i comprovar-ho, a més, em bé molt de gust difondre-ho als quatre vents, i agrair-li aquest gran esforç que a fet d’una forma totalment desinteressada i altruista. També cal reconèixer la feina que d’una o una altra manera han dut a terme el Giordano Marqués, el Josep Maria Serra, en tot el tema de la fusta, i el Santi Tilló al facilitar-li molta documentació.

Si ho pensem una mica, quant deu valer fer aquesta maqueta? La saviesa emprada en base a les hores i hores d’estudi és inquantificable, ens basarem només en les hores de treball físic. Si comptem que hi ha treballat dos anys, a una dedicació parcial d’un 50% d’una jornada ordinària de treball descomptant caps de setmana i festes, i l’ensurt que ens va donar, del que per sort es va recuperar molt favorablement, ens surt un total de 1.800 hores, com que el Jesús no es considera arquitecte, encara que ben bé que podria serho, en aquest compte hipotètic tampoc el pagarem com

Aclariment: En el número anterior de La Borrassa es va anunciar l’ascens del F.C.Arbeca que tot i quedà en tercer lloc de la taula de classificació finalment no es va produir per les combinacions d’ascensos i descensos, de les categories superiors.

a tal, però com a mínim sí que l’hem de retribuir com un oficial de primera, així que ho podríem deixar a 18€ l’hora, si feu els càlculs, dona 32.400€ .

No tots els dies rebem un regal d’aquesta magnitud, i, de la mateixa manera que al que ajuda en una Festa Major, o el que col·labora desinteressadament en qualsevol acte públic se li fa un reconeixement, aprofito l’avinentesa per tal de fer palès que hem rebut un bon regal, un gran regal, i per això com arbequí li vull donar les gràcies públicament, mitjançant aquest espai que la Borrassa ens cedeix a tots els arbequins i arbequines.

Tant de bo que a tots se’ns encomani una mica d’aquesta generositat, a q u e s t entusiasme cap al poble i per al poble, amb el rigor de la feina ben feta, sense esperar res a canvi, només per la satisfacció de saber que estàs fent el que toca i que ho fas perquè realment creus en el projecte.

Moltes gràcies Jesús, que per molts anys puguis anar forjant i difonent aquesta passió pel castell d’Arbeca a més i més arbequins, amb l’esperança que algun dia puguis tenir el premi anel·lat, poder veure tot el que de ben segur ens amaga el subsòl del castell, i esdevingui un dels dos pols turístics del nostre poble.

Santi Sans Mir.

El Consell de Redacció de la Borrassa no accepta cartes d’opinió anònimes. En tot cas l’autor pot signar amb un pseudònim però el Consell de Redacció n’ha de conèixer l’autor i es compromet segons la legislació vigent a garantir-ne l’anonimat, sempre i quant el texte sigui respectuós.

6

La vigència del pensament i els fets de Lluís Companys El dia 15 d’octubre i com cada any des d’en fa ja 69, recordem la mort del President màrtir Lluís Companys, afusellat al Castell de Montjuïc en mans de l’exèrcit franquista. Sens dubte, és un dia de tristesa i record, però també de memòria i de reflexió. La seva doble vessant d’advocat laboralista, en pro de la defensa de les classes treballadores, i de patriota, fan de la seva vida un dels exemples on emmirallar-nos en aquests temps complicats.

d’un dels presidents més sacrificats pel país, cosa que l’ha portat a ser un dels més estimats. Però el seu injust assassinat i el restabliment de la seva memòria encara tenen camí per córrer.

Segurament també tenim motius d’optimisme entorn de la figura de A dia d’avui, i en la difícil situació de crisi econòmica Companys. Recentment on estem immersos, la defensa dels drets dels el Conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, treballadors és un dels pilars fonamentals a mantenir va anunciar al Tarrós (Urgell), lloc de naixement de si no volem recular en el manteniment dels nostres Companys, la construcció del “Centre d’Interpretació drets socials. L’any 1934, ja com a President, va Lluís Companys” amb una important subvenció dels impulsar la llei de contractes de conreu que l’enfronta fons europeus Feder. Com va dir el mateix Ausàs “el amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol; centre d’interpretació neix amb la voluntat de cobrir una amb això demostra Companys el suport als pagesos mancança social i nacional”, ja que a hores d’ara encara amb un model per beneficiar l’agricultor tradicional no existeix cap centre que tingui com a objectiu principal arrelat al territori, enfront del gran terratinent. la difusió de la trajectòria vital i política del president Companys, i de la seva etapa cabdal en la història de Catalunya. Així doncs, amb ERC al govern es demostra, un cop més, que s’avança per recordar Treballar sense defallir per poder assolir els i per fer justícia democràtica davant d’un dels nivells de democràcia, de justícia social i de personatges principals del catalanisme del s. XX.

llibertat que ell anhelava i que tots maldem per aconseguir. Com va cridar mentre queia abatut pel foc feixista, ho fem “Per Catalunya!”

Com a patriota català participa l’any 1931 en la Conferència d’Esquerres, a partir de la qual es formà ERC. Aquest moviment aglutinador va possibilitar la formació del nostre partit i el portà a governar el país.

A hores d’ara la disgregació de forces independentistes i nacionalistes pot fer que hi perdem com a país. Per tant, com més units anem i més treballem per això, millor pervindre tindrem pel nostre país i per les nostres reivindicacions nacionals. El 6 d’octubre de 1934 Companus protagonitzà una sublevació contra la legalitat republicana arran de l’entrada al govern de la República de la CEDA i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Malauradament durà poc. A dia d’avui, i enmig de les consultes populars municipals que es faran arreu, i dels passos endavant que fa la llei de consultes populars, impulsada per ERC, és un bon moment per demanar amb força que tenim dret a decidir el que volem ser com a país, sense esperar un beneplàcit de l’estat espanyol, tal com va fer Companys.

Aquesta és una part de la vida i d’algunes de les accions

Una altra acció en marxa és que a través de la llei de la memòria històrica, el Govern de la Generalitat demanarà a la Fiscalia General de l’Estat que sol•liciti al Tribunal Suprem la revisió del judici contra el president màrtir, amb l’objectiu d’aconseguir l’anul•lació de la sentència condemnatòria que el va portar a la mort, a través d’un tribunal il•legítim com era aquell consell de guerra constituït per motius polítics durant la dictadura.

Això també anirà acompanyat d’un document de reparació i reconeixement de la figura de Companys.

Des d’ERC treballem de manera franca i decidida per restablir la seva memòria i perquè es reconegui l’atrocitat del seu afusellament per part dels feixistes.

Però també ens basem en la seva memòria i els seus ideals, que són els nostres, per treballar sense defallir per poder assolir els nivells de democràcia, de justícia social i de llibertat que ell anhelava i que tots maldem per aconseguir. Com va cridar mentre queia abatut pel foc feixista, ho fem “Per Catalunya!” Àngel Vidal i Boldú President de la Federació Regional de Lleida d’ERC

7

Èxit rotund del Correllengua a Arbeca Joan Ramon Abat El Correllengua 2009 que com ja ve sent habitual, organitza l’associació La Petjada del Secà i els Grallers la Revolta, va superar en escreix l’excel·lent Correllengua de l’any passat, fet que ja el consolida com una de les festes grans del nostre municipi, l’èxit d’aquest any fa pensar molt seriosament als seus organitzadors en constituir-se com una associació per la magnitud que ja està prenent aquesta festa de la llengua catalana.

El Correllengua d’aquest any se centrà en la figura del Xesco Boix, justament pel record de la seva desaparició ara fa justament 25 anys, així, obria cartell amb una Inauguració de l’exposició “Xesco Boix en imatges i records” i la projecció del documental “Vull ser Acte protagonitzat per la coral Harmonia a la plaça Catalunya lliure” on els seus propers expliquen Abat popular JoanalRamonque qui era i que feia en Xesco Boix, el divendres 23 d’octubre a la sala Màrius Torres. El plat fort de la festa tingué lloc el dissabte amb uns tastets de cultura, on varen col·laborar varies entitats. El primer acte va anar a càrrec de Teresa Motlló, llegint el manifest del Correllengua i acte seguit la Coral Harmonia va oferir una part del seu ampli i exitós repertori a tots els assistents. La Ramona Farregut va recitar una poesia i va ser de mans de l’Associació Sardanista Arbeca Nostra, que les sardanes també van ser protagonistes. Sense deixar la dansa, acte seguit continuaren ballant danses populars, les actuacions del matí finalitzaren amb un refrigeri pel centenar d’assistents i amb sortejos L’Associació sardanista Arbeca Nostra va fer ballar als assistents d’uns lots de llibres.

Un nombrós públic assistí als actes que hi va assistir 170 persones, els quals entre altra gent que oferia el Correllengua a la tarda a la plaça del Toll. que va arribar posteriorment, van poder escoltar i ballar a A les 5 de la tarda la coral infantil l’Encís va delectar els ritmes catalans amb el debut a Arbeca de Bass 730, grup assistents amb un repertori de cançons d’en Xesco Boix, a de versions arbequí, Dijous Paella, un grup de rumba continuació l’organització va interpretar el conte Sopa de catalana, els Tse-Tsé, grup d’ska de les Borges Blanques, pedres, també de l’homenatja’t Xesco Boix. Seguidament, i finalment, va tancar l’acte un grup de ska-reggae Eskak i es va oferir a tots els nens xocolata amb coca, mentre els Mat. Tots els actes programats van comptar amb una gran grallers La Revolta amenitzaven el berenar amb la seva afluència de gent pel que l’organització vol agrair des música. Per finalitzar aquest actes va actuar en Pep López, d’aquestes línies de la Borrassa la participació de la gent que va fer cantar i ballar petits i grans. i de totes les entitats que han fet possible aquesta festa de A 2/4 de 10 del vespre continuava la festa amb un sopar la llengua catalana.

8 Joan Ramon Abat

Imatge del taller de danses populars amb els Grallers Joan Ramon Abat

Escena de la representació del conte Sopa de Pedres Joan Ramon Abat

Imatge de l’activitat infantil a la plaça del Toll

Joan Ramon Abat

La coral infantil l’Encís interpretent una çançó Joan Ramon Abat

Moment en que els grallers La Revolta tocaven al Toll Berta Esqué

Imatge del grup Bass 730, en el seu debut a Arbeca

9

Renoven ordinadors al CEIP Albirka L’AMPA del Ceip Albirka, aquest any han participat en el programa “Tu Ajudes” de Caixa Tarragona. El projecte que es va presentar era la remodelació de l’aula d’informàtica.

Gràcies a la participació dels pares i arbequins que van votar el projecte, van poder aconseguir la quantitat de 7.278,27€, junt amb una aportació que ha fet l’AMPA de

5.000€, han comprat 20 ordinadors i una pantalla digital per l’aula d’anglès. Des d’aquestes línies de la Borrassa, l’AMPA vol agriar a Caixa Tarragona , a tots els pares de l’escola i a tots els arbequins, la confiança que els han dipositat.

AMPA CEIP Albirka

A l’esquerra imatge de dos alumnes treballant amb la pissarra digital i a la dreta imatge de l’aula d’informàtica amb el director de l’escola, el director de la Caixa Tarragona d’Arbeca i la presidenta de l’AMPA.

AMPA CEIP Albirka

Escola Bressol

La Borrassa, per saber què passa !

Berta Esqué

Escola Bressol

El dia 9 de setembre l’Escola Bressol Sant Jaume, va oferir una jornada de portes obertes per tal de poder mostrar la nova escola al poble abans d’iniciar el curs

El dia 14 de setembre s’inicià el nou curs escolar al CEIP Albirka, on tots els nens hi acudiren amb moltes ganes de tornar a treballar després de les vacances d’estiu, com ja és habitual el punt d’atenció el varen marcar els nous alumnes de P3, pels quals tot és una novetat i els cal alguns dies per adaptar-se.

10

Una associació que continua molt activa El dia 19 de setembre l’Associació de Dones “ L’Olivera d’Arbeca “ va participar en la Tercera Trobada Comarcal de les Dones de les Garrigues a la població de Vinaixa. En l’esmentada Assemblea es van discutir quatre ponències: 1-Accés a les noves tecnologies, 2-Els serveis socials com a element de suport, 3-Mobilitat i comunicacions, 4Participació en el nostre entorn. Des de l’Associació van ser-hi presents en totes i hi van dir la seva, possant damunt la taula les mancances que a nivell de poble tenim.

Per una altra banda , l’associació es fa ressò de la inauguració del nou curs en la qual varen poder gaudir d’un recital a càrrec de Montse Safont i Teresa Vilà i per finalitzar un refrigeri per totes les assistents a l’acte.

En un altre ordre de coses, l’associació va organitzar un any més el concurs d’engalanament de balcons per la Festa Major, atorgant el primer premi al carrer del Forn.

Per altra banda també varen oferir la xerrada de dos joves emprenedors de la vila d’Arbeca, Carles Alonso i Anna Aguilà, pel negoci obert a Juneda, la pastisseria Òpera.

Associació de Dones

Jornada de la inauguració del nou curs 2009/2010 Associació de Dones

Associació de Dones

Recital amb la Montse Safont i la Teresa Vilà Ponents de la xerrada Joves Emprenedors Associació de Dones

Associació de Dones

Mostra de l’engalanament dels carrers, per la Festa Major, a l a dreta carrer que va guanyar el primer premi

11

Visita a cavall de la Fortalesa dels Vilars Els dies 3 i 4 d’octubre es va celebrar el 9è Cap de setmana Ibèric a la Fortalesa dels Vilars, acte que va incorporar algunes novetats que van fer créixer el públic assistent a l’acte. Per iniciar el cap de setmana, dissabte, hi va haver una concentració de cavalls i carruatges a la Bassa Bovera, aquests van passejar fins a la Font de la Juliana per anar després cap als Vilars. Simultàniament, i al jaciment dels Vilars, els arqueòlegs varen realitzar grups de visites guiades amb un gran nombre de públic assistent que volia conèixer de primera mà la història d’aquesta Fortalesa o les últimes novetats que han descobert els arqueòlegs en el període d’excavacions que es va dur a terme en motiu del ja tradicional curs teòrico-pràctic d’arqueologia dins de la Universitat d’estiu de la UDL i de la XXVa campanya d’excavacions arqueològiques, subvencionada per la Direcció General de Patrimoni Cultural.

A les 2:30 els amics dels Vilars van organitzar un dinar a la Capella i per acabar el primer dia, a les 19:00 hores va tenir lloc, a l’oficina de turisme, agrobotiga, la inauguració de l’exposició “ Cavall i poder entre els ibers. El cas de la Fortalesa d’Arbeca”, exposició itinerant que romandrà al nostre poble fins per la Fira de Santa Caterina.

El diumenge dia 4 i també a partir de les 11:00 del matí tornà a haver-hi visites guiades pels arqueòlegs de la UDL. Sense deixar Vilars, cal destacar que el 4 de setenbre va tenir lloc una altra “Nit de foc a Vilars”, com a novetats d’enguany cal destacar que hi va haver demostreacions

d’activitats quotidianes de la prehistòria i de la cultura ibèrica, com són la fundició del metall, coneguda amb el nom tècnic de paleometal·lurgica i també de l’elaboració d’espelmes amb canyes de riu.

La mateixa nit, al jaciment hi va haver la presència de diverses parades de productes alimentaris artesans, com formatges, embotits, pans i coques, olives , salaons, mel...

El públic assistent també va gaudir de servei d’enrepans i begudes per si es volien quedar a sopar al mateix jaciment per després gaudir de l’espectacle de foc.

Joan Ramon Abat

Amics de Vilars

Imatge d’un grup assistent a la visita guiada a Vilars

Amics de Vilars

Mostra d’alguns dels cavalls i carruatges assistents

Inauguració de l’exposició a l’espai Cèsar Martinell

La Borrassa, per saber què passa !

12

Plens plàcids: suport per la consulta per la independència del dia 13 i impostos congelats Des del tancament de l’última edició de la Borrassa fins al present número s’han dut a terme dos plens, un d’ordinari el dia 22 de setembre i un d’extraordinari el 28 d’octubre, d’aquests, cal destacar el moment plàcid pel que passa el consistori, doncs és l’única vegada des de l’inici de la legislatura que tot s’aprova per unanimitat de tots els regidors. Els temes aprovats són molt diversos, i van des de la modificació dels pressupostos a la congelació dels

impostos pel 2010, passant per actuacions paisatgístiques al voltant del turó del castell, Vilars, demanar un crèdit per l’ajuntament, contribucions especials, festes laborals….

D’aquests 17 punts aprovats per unanimitat, cal destacar que en el ple del setembre es va aprovar una moció presentada per l’Ateneu Popular Garriguenc per tal de donar suport a la consulta popular que es celebrarà el dia 13 a Arbeca per a la independència de Catalunya, cal dir que aquesta moció va prosperar amb els vots favorables de CIU i ERC i l’abstenció dels regidors de l’equip de govern (PM), és a dir, per majoria simple.

Arbeca ha estat el primer poble de les Garrigues en aprovar una moció d’aquestes característiques, així com també un dels primers de la demarcació de Lleida, i també un dels primers on la moció a prosperat tot i tenir majoria absoluta les llistes del PM-PSC.

Castanyada al Centre Cultural Una novetat per la Castanyada de 2009 ha estat el ball organitzat la nit del dia 31 d’octubre a la sala de Centre Cultural a càrrec de l’orquestra Girasol i el DJ. Show, que varen fer ballar el nombrós públic que ompliren la sala a partir de les 12:00 hores i fins ben passades les 5:00 h de la matinada. El servei de la barra anava a càrrec dels anomenats Quintos i Apol·lònies, els quals, com ja és tradició, també tenien muntada la parada de venda de castanyes a l’entrada de la Placeta de la Serp.

L’Ajuntament, en aquest cas es va fer càrrec de les despeses de la música de la vetllada.

Un nou emplaçament per l’escola de música Finalitzades les obres de la nova Escola Bressol, l’Escola de Música d’Arbeca es trasllada a les dependències de l’edifici de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Arbeca que ocupava l’antiga escola.

Els alumnes de l’escola de Música es traslladaren al nou emplaçament el dia 24 de setembre, gaudint així d’un espai més ampli i adient per dur a terme la seva activitat musical.

Col·labora amb la Borrassa

Trobada del Gos Pastor Alemanys a les pistes

Joan Ramon Abat

Les Pistes d’Atletisme d’Arbeca varen acollir el passat dies 5 i 6 de setembre, i per segon any consecutiu la 84ª Exposició Monogràfica de Catalunya del Gos Pastor Alemany. El dissabte dia 5, a partir de les 10 del matí, es van executar les proves de resistència i la prova de sociabilitat; el diumenge es va fer l’exposició monogràfica de bellesa, que va comptar amb un nombrós públic

13

Premi “Mezquita Bronze” pel vi Vilars El celler arbequí Vinya dels Vilars està d’enhorabona, al maig el seu vi Leix recollia un premi internacional i ara al setembre el vi Vilars va ser reconegut pels Premis “Mezquita”, que és l’únic concurs que es celebra anualment i ininterrompudament des de fa quinze anys, és se’ns dubte el més emblemàtic d’Andalusia i uns dels primers de l’Estat espanyol, amb un prestigi guanyat a pols gràcies a l’alta qualificació del seu jurat, que es composa per professionals de reconegut prestigi a nivell estatal i internacional. Tots ells són experts en l’anàlisi sensorial i procedeixen dels diferents camps de la cultura del vi. A més, és l’únic concurs de l’Estat Espanyol que compta amb el premi Elio Berhanyer que concedeix l’important dissenyador a la botella millor vestida.

El concurs es va celebrar el 26 de setembre al Palau de Viana, s’hi podien inscriure vins en vuit categories diferents ( blancs, negres, rosats, d’agulla, escumosos, de licor, altres vins dolços i vins de varietats aromàtiques ).

La cata es va dur a terme emprant el sistema conegut com “a cegues”. Per l’avaluació y classificació dels vins participants al concurs es va utilitzar la fitxa de cata oficial de la O.I.V. Les ampolles es van presentar als catadors recobertes de tal manera que es garantia en tot moment l’anonimat identificant-se mitjançant un número assignat a cada botella. Els vins es van presentar davant dels catadors a temperatura idònia de cata.

Rebre el premi “Mezquita de bronce” significa que el vi Vilars va rebre entre un mínim de 77 punts i un màxim de 82 sobre la puntuació màxima que era 100, en aquesta quinzena edició hi havia més de 400 caldos inscrits, el que dignifica encara més l’obtenció d’aquest premi aconseguit pel vi Vilars de l’anyada 2006.

El vi guanyador, Vilars, és un vi de criança dins la Denominació d’Origen dels Costers del Segre, com hem comentat abans, és procedent de la verema del

����������������

Santi Sans

2006 i s’elabora a partir de les varietats merlot i syrah a proporcions iguals. La procedència del mateix, igual com passa amb el vi Leix, és de la pròpia vinya del celler dels Vilars.

Aquest vi ha estat 9 mesos en bóta de roure francès, de les quals un 70% són noves i el procés de la malolàctica és realitza 100% en bótes. La fitxa de tast del vi Vilars ens diu que és un vi concentrat,porpra brillant amb ribets violetes.

Les aromes són intenses, de fruites vermelles i negres madures, acompanyades per matisos balsàmics i especiats que mostren neteja i complexitat. Profundament envellutat i dolç, els sabors licorosos de la fruita estan units a una mineralitat apaivagada que finalitza amb una nota exòtica especiada amb un final llarg, sucós i elegant, que s’agafa al paladar.

���������������� Com que no ha estat sotmès a cap mena d’estabilització en fred, hi poden aparèixer sediments naturals.

Per beure’l, en la seva màxima esplendor, s’aconsella obrir-lo minuts abans del seu consum i servir-lo a una temperatura entorn als 16 ºC. El celler Vinya Vilars va produir 10.000 botelles que es poden adquirir directament al celler al preu de 10€, a diverses botigues d’Arbeca o en establiments especialitzades en vi.

CELLER DEL PORTAL

Venda de pa i plats cuinats Obrim el diumenge

a Bon ta Fes or!

Maj

Av. dels Portals, 35 - Tel. 619 973 496 - ARBECA

14

Es vol impulsar una trobada de joves de les Garrigues El dia 10 d’octubre es va celebrar una jornada amb l’objectiu de marcar les bases i directrius del que esdevindrà la Trobada de joves de les Garrigues que es celebrarà al 2010. Aquesta trobada de joves té com a objectiu promoure tot el teixit associatiu juvenil de la comarca amb la intenció que els i les joves garriguenques puguin conèixer-se, intercanviar impressions, interrelacionar-se, etc. enfortint així la comarca. Però, per tal que aquesta Trobada de Joves tingui èxit s’ha volgut començar impulsant-la i organitzant-la entre tots els actors de l’àmbit juvenil que puguin tenir quelcom a dir-hi. I és per això que aquests diferents actors (regidors i regidores, alcaldes, membres d’associacions juvenils, conseller comarcal de joventut i tècnics/ques de joventut) es varen reunir per començar a promoure la trobada. Per altra banda, la varen fer coincidir amb la IV Comarkalada de la Noguera (celebrada a Ivars de Noguera), la trobada de joves de referència de les terres de Lleida, per tal de visitar-la i aprendre de la seva experiència. Així doncs, durant el matí i fins després de dinar varen visitar dit acte.

Després de dinar, varen tornar a les Borges Blanques, on van visitar el Casal Marino (seu de la nova Oficina Jove de les Garrigues), i després acabaren la jornada creant un debat de propostes on tots els actors que han participat de la jornada hi ha pogut dir la seva.

����������������

Consell Comarcal

Servei de tintoreria Cortinatge interior i exterior Emmarcació de quadres �����������������������������������������������

�������������������������� �������������������������������������� �������������������

Tres arbequins i una arbequina entre els estudiosos de les Garrigues En la setena edició de la Trobada d’Estudiosos de les Garrigues la participació arbequina va ser força destacada amb tres arbequins i una arbequina que van defensar les ponències: - “La premsa de les Garrigues en blanc i negre”, a càrrec de Nora Gras Mas,” Història de la família Baiget, apotecaris d’Arbeca”, a càrrec de Jesús Elies Capdevila, - “Actes del centenari del descobriment de les pintures del Cogul”, Giordano Marqués, com a coautor i per útlim “El campanar d’Arbeca”, a càrrec de Josep Maria SANS GENÉ.

La trobada d’enguany va tenir lloc a Vinaixa, concretament al Casal Vinaixenc on l’Alcalde de la localitat va donar la benvinguda per donar pas a la inaguració i ja seguidament tot un matí de ponències a càrrec dels 27 estudiosos participants en la trobada.

Abans d’anar cap a dinar, estava programada una visita pel nucli antic de Vinaixa i a l’església.

Per la tarda, es van rependre les ponències i per finalitzar amb la cloenda a càrrec de l’escriptor Sr. Miquel Maria Giber. En acabar es van lliurar uns records a tots els participants de la VII Trobada que com cada any organitza el Centre d’Estudis de les Garrigues i que enguany ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vinaixa, el Consell Comarcal de les Garrigues, la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Diputació de Lleida.

Anna Palau

���� � ����� � �����

�������������������� ��������������������� ����������� ���������������������

Per finalitzar el curs, els nens i nenes de la Coral Infantil l’Encís varen passar tres dies, del 31 de juliol al 2 d’agost al Camping de Prades. Els nens i monitors varen aprofitar per fer convivència i gaudir del cant coral que tant els agrada.

15

Novetas exitoses al Mercat a la Fresca L’Associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d’Arbeca (B.E.C.) anomenen “Tarda de festa del comerç d’Arbeca” l’edició d’aquest any del Mercat a la Fresca que es va dur a terme el passat divendres 7 d’agost. BEC ho considera una manera molt agradable d’agrair als clients dels comerços del nostre poble la confiança que els tenen.

La vetllada va començar a primera hora de la tarda fent una visita guiada per la part més històrica de la nostra vila: castell, plaça Major, molí de l’Argilés, ...les explicacions dels guies foren un bon company de passeig.

Mentre s’anava donant vida al mercat, el grup de la ens va Santi Sans Cremallera fer somriure a petits i grans amb un espectacle ben variat i divertit.

Espectacle que va incluore acrobàcies números de màgia, contes.... A les 9 en punt es va donar per obert el mercat i tot va ser un amunt i avall de gent que mirava, preguntava, comprava o tastava i sinó senzillament parlava en un escenari no gaire habitual pels botiguers, ja que normalment són els clients que van a les botigues i aquest dia van ser les botigues que es van atansar als clients.

Tothom que va voler es va poder quedar a sopar al Toll tot menjant una bon entrepà de llangonissa.

El toc de gralla va donar un caire festiu i popular a la vetllada, el nombrós grup de grallers va obsequiar amb un repertori de cançons excel·lent.

I finalment, “La ruta de les estrelles”, ens va portar al final de la festa amb música tradicional.

Per altra banda, la campanya de repartiment de bosses de pa ha estat un èxit, el BEC n’ha repartit quasi 600 i el seu propòsit és que ara els clients les facin servir el màxim possible per tal d’evitar el consum excessiu de plàstics.

La propera actuació de l’Associació BEC serà el

Santi Sans

A dalt, imatge de l’espectacle ofert per la Cremallera, a baix imatge dels assistents al sopar a la plaça del Toll mentre gaudien de la música magistralment interpretada per Ruta de les Estrelles, a l’esquerra detall d’una de les parades al mercat Santi Sans

sorteig del CARRO DEL FATO i UN CARRETÓ ple de queviures del nostre poble. Es farà durant el mes de desembre, coincidint amb les compres de Nadal i Reis.

Com més compreu a Arbeca, més números tindreu i més possibilitats d’endur-vos a casa vostra tots els queviures que cabrien en un carro. El BEC es vol fer ressò de la dita adaptada “Comprant a Arbeca, faràs Arbeca”.

Sant Jaume amb l’Associació Sardanista “Arbeca Nostra” L’Associació Sardanista “Arbeca Nostra” celebraren el XVIII Aplec Vila d’Arbeca, el dissabte 25 de juliol i en horari de tarda i nit a partir de les 20:30h. a la Plaça del Toll, amb les Cobles Jovenívola d’Agramunt i 11 de setembre. Desprès de sopar, va actuar l’Esbart Dansaire, els grallers La Revolta, i l’Estudi de Dansa d’Ingrid Moyà, en commemoració dels 30 anys de la celebració del primer Aplec Vila d’Arbeca. Els actes, com ja és habitual, varen

acollir un nombrós públic que varen aporfitar per puntejar alguna que altra sardana i gaudir més tard de l’espcctacle ofert per les diferents entitas.

Informa’t amb la Borrassa

16

La Diada de Catalunya amb inauguracions Tradicionalment el dia 11 de Setembre i a la Plaça Lluís Companys, es fa l’ofrena floral al monument en memòria de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya i acte seguit hi ha les interpretacions músicals d’entitats com la coral Harmonia i els Grallers Le Revolta que donen un caire més cultural i catalanista a la jornada. Acte seguit l’ajuntament ofererix als assistens un vermut per finalitzar la Diada. Aquest any, l’ajuntament ha aprofitat la Diada per mostrar als arbequins i arbequines la donació de la maqueta que reprodueix el que havia estat el Castell d’Arbeca en el seu moment més àlgid, maqueta realitzada bàsicament per en Jesús Elies. L’ajuntament ha disposat una placa que fa menció de tal donació al poble d’Arbeca al peu de la maqueta que restarà exposada al Cos de Guardia del Castell, de la mateixa manera, se li va fer entrega d’un pergamí, mostra d’agraïment per tal feina feta. Un cop tothom va poder observar la majestuositat de la maqueta, es va oferir cava als assistents, que acte seguit varen continuar cap a la Porta del Palau Castell, la qual es va donar com a inaugurada amb les interpretacions musicals de les professores de l’escola de Música i alguns parlaments per part de Jordi Perelló, Joan Simó i Jesús Elies.

Berta Esqué

Berta Esqué

Berta Esqué

A dalt imatge dels regidors assistents a l’ofrena i a baix, imatges de les interpretacions de la Coral Harmonia, el Grallers La Revolta i finalment, imatges del moment en què el Jesús dóna les explicacions pertinents sobre la maqueta i al costat imatge la la inauguració de la Porta Castell amb els assistents escoltant les audicions de les professores Berta Esqué

Berta Esqué

17

Neix una nova plataforma civil: Arbeca decideix!

La societat civil arbequina s’ha unit en torn a una plataforma amb el nom d’Arbeca decideix! amb l’objectiu de promoure una consulta popular per la independència de Catalunya, que al nostre municipi es celebrarà el proper dia 13 de desembre coincidint amb la Marató de TV3.

Cal insistir que en aquesta plataforma hi pot formar part tothom, l’única condició es ser arbequí i creure que sent independents les coses ens aniran molt millor a tots.

L’organització ens informa que si encara no ens sou partícips podeu atansar-vos a l’estand que hi haurà a la Fira de Santa Caterina per rebre tota la informació necessària.

Precisament, serà la Fira el moment àlgid i de màxima difusió d’aquest plataforma, per tal de sensibilitzar a tots els arbequins i arbequines que res hi ha més noble i més important que exercir el dret democràtic dipositant una papereta en una urna, en un marc que garanteixi el procés i que n’accepti els resultats obtinguts.

Arbeca decideix, ja ha organitzat alguns actes per tal d’anar fent caliu i fer conèixer a la gent el projecte d’una futura Catalunya més pròspera. Concretament, el passat 23 d’octubre un primera espasa com és el professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, Hèctor López Bofill, va fer una brillant exposició a la sala Màrius Torres, on un nombrós públic va poder intercanviar opinions i fer preguntes després de les seves paraules, també va tenir l’amabilitat de dedicar personalment a tothom que ho va voler, dos dels seus llibres, un ja conegut pels arbequins, “La independència i la realitat”, ( Editorial Moll ) que va presentar a les jornades culturals del 2005 i un altre d’aquest 2009 “ Nous estats i principi democràtic”. (Angle Editorial ).

En la mateixa línea, i com a base de la plataforma, cal destacar que l’Ateneu popular Garriguenc va presentar una moció en defensa del Dret a Decidir i de suport a una consulta popular per a la independència a Arbeca que va ser aprovada pel Ple de l’Ajuntament i que per la seva importància reproduïm integrament: La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans.

En un moment com el present té una importància fonamental la unitat del poble de Catalunya en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà

encara, el compromís actiu i la participació del conjunt de la ciutadania en la definició del futur que més li convé al país. El dret a decidir, doncs, és un element bàsic i irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot negar als catalans i les catalanes. És per tot plegat que cal saludar molt positivament iniciatives com la consulta popular per la independència d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter feixista com, i això és encara més greu, des del mateix govern de l’Estat. Tot plegat és una mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català.

Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.

Atès tots aquests elements exposats anteriorment, el ple de l’Ajuntament d’Arbeca, acorda el següent: 1. Felicitar la gent i els representants municipals d’Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.

2. Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena.

3. Donar suport a una consulta popular per la independència que se celebri a Arbeca.

4. Instar a l’associació de càrrecs electes Decidim.cat establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies a diferents municipis dels Països Catalans.

5. Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, als ajuntaments d’altres municipis dels Països Catalans que es plantegin la realització de consultes similars.

6. Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.

7. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra.

18

Nova edició de la Festa Major amb canvis Del 14 al 17 d’agost, Arbeca va viure els seus dies de Festa Major, on aquest any es varen fer alguns canvis sobre els emplaçaments d’algunes de les activitats ja habituals. Cal destacar actes com va ser l’actuació de l’Esbart Dansaire d’Arbeca juntament amb l’Estudi de Dansa Íngrid Moyà després del pregó inaugural a càrrec d’Antonio Rubió Baget, el canvi d’emplaçament d’algunes de les sessions de ball que varen tenir lloc a la plaça del Toll, la recuperació del Ball del Valencians d’Arbeca a càrrec de l’Esbart Dansaire (el qual havia fet una crida al poble per tal que hi partessipés tothom qui ho vulgués) i finalment l’emplaçament de la guatllada popular del dilluns dia 17, que es va realitzar al pati de les Escoles.

Es va programar un acte previ el dia 13 d’agost, quan es va oferir un monòleg a càrrec de Jonathan Vives a la Plaça de la Unió Republicana. Pels dies de Festa Major es varen programar activitats per petits i grans, actes culturals i actes més esportius passant per les sessions de concert i ball, tot un ventall d’activitat per celebrar la festa gran de d’Arbeca.

Ajuntament

Ajuntament

Berta Esqué

A dalt imatge de l’actuació de L’Esbart Dansaire i l’Estudi de Dansa Íngrid Moyà, i imatge de les piscines amb el Parc Aquàtic del diumenge 16 d’agost Joan Ramon Abat Berta Esqué

Joan Ramon Abat

A dalt imatge d’un grup de participants a l’Escala en Hi-Fi, mostra d’una se les proves del l’Arbequí de Ferro i imatge del bany d’espuma

Joan Ramon Abat Berta Esqué

A dalt imatge de la cercavila inaugural de la Festa Major, imatge de l’acte previ a càrrec de Jonathan Vives i imatge del Ball dels Valencians a la plaça de Major, a càrrec de l’Esbart Dansaire

19

“L’excés de xovinisme ha fet malbé la venta d’oli” Text: Alba Elías

En “Joan de Cal Cançons”, tal com es coneix a Arbeca a la persona que és protagonista d’aquesta entrevista, també és el títol del llibre que ell mateix va escriure sobre la seva pròpia vida. Una vida, que arribada als 92 anys, conté històries de tots colors, tant en la vessant ideològica en temps de guerra, com en la vessant professional vinculada al sector de l’oli, com en la familiar i personal. En Joan vol donar a conèixer algunes pinzellades de tants colors en aquesta entrevista a la Borrassa.

Per situar-nos, la conversa amb en Joan comença parlantnos de just després del seu naixement, donat que ja va tenir lloc un fet curiós. Comenta que els seus pares volien posar-li Joan, però la persona que el va inscriure li va posar Màrius sense que sabessin per què, fet que ja determina algunes parts i algunes anècdotes en la seva llarga vida.

Per això, confessa que molts arbequins i arbequines no saben qui és el Màrius Pons, ja que des dels 18 anys que no viu a Arbeca, i en canvi, el coneixen pel Joan de Cal Cançons. Com que se’ns presenta com a Màrius, d’ara endavant l’anomenarem així.

Foto d’en Màrius Pons

Una anècdota força interessant relacionada amb el seu nom real i amb el desitjat pels seus pares és que fa uns anys, quan el Govern indemnitzava aquelles persones que havien estat a la presó per motius de guerra, com és el seu cas, a ell d’entrada li van dir que no li corresponia res perquè la persona que havia estat a la presó era el Joan i no el Màrius. Per sort seva, després va poder demostrar que es tractava de la mateixa persona i finalment va percebre els diners de la indemnització.

part de la columna Macià-Companys, vaig lluitar durant tres anys i després me’n vaig passar tres més a la presó de Lleida, que era on ara hi ha Hisenda. Al sortir vaig conèixer la meva senyora i ens vam casar el 18 d’abril de 1943 i al 10 de maig em va agafar la Guàrdia Civil, em va lligar i pujar al tren i em van portar a Tetuán a fer treballs forçosos durant dos anys.

El fet que en Màrius ens expliqui això de bon principi, fa que l’entrevista es desviï un xic de la intenció inicial, que era parlar de la seva vinculació al sector de l’oli d’oliva, però com que ens parla d’uns temps i d’uns fets que la nostra generació no ha conegut i ens resulta interessant, continuem dedicant una estona més de la conversa a la seva joventut, a la seva participació a la Guerra Civil espanyola i a la seva profunda ideologia comunista.

Fèiem carreteres a pic i pala. Jo volia anar a la Unió Soviètica a aprendre a pilotar avions, però no vaig poder fer-ho. “La Constitució de la Unió Soviètica era una meravella, jo me la sabia de memòria”. En Màrius es confessa un comunista convençut.

-Diu que va estar a la presó. Quant temps?

Quan era jove estava una mica acomplexat perquè a casa meva érem pobres i jo no anava arreglat igual que els altres nois per anar a ballar i llavors vaig optar per quedar-me a

Als 19 anys vaig anar a la guerra de voluntari, vaig formar

-I què els feien fer?

-De què li ve aquesta ideologia? Per tradició familiar o per algun altre fet?

20 casa i llegir.

-Vol dir que li ve de les lectures que feia en aquell moment?

Sí, va ser per això.

-Bé, vostè volia parlar de l’oli, oi? Com va començar en aquest sector?

Vaig començar a casa Guiu de Lleida i hi vaig treballar 25 anys. Quan vaig plegar van quedar molt contents de mi i em van fer una festa de comiat amb tots els treballadors i em van regalar un rellotge d’or. Llavors em va venir a buscar en Mola, que va ser alcalde de Lleida i conseller, i em va dir si volia participar en l’organització del sector de l’oli de la UTECO, que estava molt desorganitzat, i vaig dir que sí. Hi va haver una assemblea amb totes les cooperatives i en Mola els va dir que tenia una bona notícia per organitzar-los, que m’havia trobat a mi, però que era “un comunista perdut”. Els que estaven a la reunió van contestar que “si sap vendre oli, encara que sigui stalinista”. I així va començar una nova etapa.

Hi ha un problema gros, que és la “mecanització, que ha estalviat molta mà d’obra però ha perjudicat molt l’oli perquè els italians, quan va començar la mecanització deien que l’oli era bo però ja no tenia el mateix perfum i deien “on és l’oli de les Borges, aquest no ho és!”. Itàlia produeix la meitat de l’oli que consumeix i ha de recórrer a altres països com Tunísia, “em sap greu que s’hagi perdut el mercat italià”. “Sóc crític amb la situació actual perquè hi ha desunió, hi ha un excés de xovinisme”. “M’agradaria que el titular d’aquesta entrevista fos que l’excés de xovinisme fa malbé la venta d’oli”.

-Per acabar, voldria preguntar-li si se sent orgullós de ser arbequí.

“Sííííí. Mira, la Unió Republicana, on hi ha l’Ajuntament ara, la va fer el meu oncle i el meu pare, que eren picapedrers, i jo hi feia de manobre. I a casa meva eren hospitalers en aquella casa que està al costat de l’Ajuntament”.

-I una última pregunta. Quina dècada de la seva vida considera que ha estat la millor?

-I quin va ser el seu paper a UTECO?

La de la República. Del 1931 al 1936.

Jo vaig organitzar les cooperatives per vendre oli a Itàlia, vaig obrir un mercat enorme. El Govern espanyol de tant en tant tancava les exportacions i nosaltres teníem oli al port de Tarragona que no podíem treure, llavors vaig fer córrer la notícia entre els cooperatives i el Mola i va haver-hi cert terrabastall, amb una situació de tensió. Vaig demanar una excepció al Govern de Madrid al tall de les exportacions perquè aquí només produíem un 1% de la producció nacional i valia el doble que l’oli que feien els andalusos. Vaig unir les cooperatives, però després em van substituir perquè em trobava sol i vaig demanar la baixa, i les coses van començar a anar malament.

Entre l’oli i les aventures i desventures de la Guerra, en Màrius ens explica una última anècdota força curiosa.

Durant un temps va viure en una torre al Portell amb la seva senyora i feia reunions clandestines amb comunistes que venien d’arreu i que ell i algun altre company els anaven a recollir a Mollerussa i en altres indrets. Mentre celebraven les reunions, dos companys s’estaven fent guàrdia pels voltants de la torre amb una arma per si hi anava la Guàrdia Civil, disparar a l’aire i així donar l’avís als reunits. Mentre, la seva senyora cuinava una bona cassola, i en cas que tinguessin visita inesperada, cremaven tots els papers de la reunió al foc on cuinava la senyora i posaven com a excusa que tenien un sopar d’amics, amb el menú ja preparat.

-Vostè va ser un dels fundadors de la Denominació d’Origen Garrigues, no?

Sí, va ser la primera denominació d’origen de l’oli, la de les Borges. A Montilla tenien una denominació d’origen del vi i jo la vaig copiar posant oli on hi posava vi.

-No es deia Garrigues, la denominació d’origen?

No, es deia Borges perquè els italians coneixien l’oli de tota aquesta zona com a Borges, però el nom feia perjudicis als altres pobles que no eren les Borges i el van canviar per Garrigues el 1979.

-I com veu ara el sector de l’oli?

21

De tu a tu amb Jaume Fallada Text : Santi Sans Fotos: Joan Ramon Abat En un moment delicat com el present, immersos en mig d’una crisi galopant, que encara no ha tocat fons, el món de l’agricultura no en queda pas al marge, es parla de canvi de model, de concentració parcelaria, del canal Segarra Garrigues, a la Granadella es parlar de concentrar producte per ser més forts davant l’agressiu món dels canals de distribució i dels grans majoristes, quan el govern diu que no pot fixar preus mínims, i les manifestacions acaben a garrotades, és per tot això i molt més que durant aproximadament dos hores tenim una xerrada distessa amb un arbequí que fa molts anys que està al capdavant del món del cooperativisme, i per tant de l’agricultura, actualment és el president d’Agrolés des de 1994 i també va ser-ho de la Cooperativa d’Arbeca del 1988 al 2000.

Pels més joves, parlins d’on bé i que és això que coneixem com Agrolés.

Agrolés neix de de la segmentació del que fins aleshores, 1977-1978, era l’UTECO ( Unió Territorial de Cooperatives) aquesta unió, es divideix en unes seccions, com són subministres, cereals i fruita, i esdevé el que ara es coneix com Actel, i per una altra banda, l’Agrupació Olearia Leridana, Agrolés, que es queda amb les seccions de l’oli i de l’atmella.

Fent números rodons, la cooperativa té uns 6.000 socis, dels quals 42 són cooperatives, i en la secció de l’atmella l’extenció geogràfica En Jaume Fallada Pujol al seu despatx a l’Agrolés que abarca es dispersa fins arribar a les voluntaris formem una comissió gestora per reordenar la comunitats de Navarra, la Rioja i Aragó.

Si ens cenyim a la definició teòrica, podríem dir que situació, amb la clara intenció de salvar la cooperativa. l’Agrolés és una cooperativa de segon grau, és a dir , que La situació no era fàcil, hi havia un deute de 1.800 milions comercialitza els productes que les altes cooperatives de pessetes d’aquell moment i cal contextualitzar-les al produeixen i transformen, dic en teoria, perquè les 1993, dels quals 600 milions es deien als socis, i d’aquest necessitats de cada moment han transformat molt aquesta 50 milions als socis d’Arbeca, la resta del deute estava realitat, i les cooperatives han donat multitud de serveis, contret amb diferents entitats financeres. com el de cultius de les terres, i les de primer grau que Recordo que una de les feines més difícils que vàrem ja no tant sols produeixen i transformen sinó que també tenir va ser aconseguir que aquestes entitats financeres ens condonessin el 40% del deute, tot i que en un principi comercialitzen.

Aquest potser és un dels greus problemes que tenim en s’hi van avenir, ens imposaven la condició que els socis aquest moment, la duplicitat de funcions que encareix també estesin disposats a perdre el 40%. Al final els hi vàrem fer veure que això era inviable, perquè aquesta enormement els costos. premisa abocaria inexorablement a la desconfiança del soci, no entraríem ni un quilo de “gènero” i per tant, Deixem aquesta reflexió per més endavant, perquè aquestes entitats no perdrien el 40% sinó tot, ja que amb sembla prou interessant, i parli’ns una mica més la venta de les instal·lacions difícilment recuperarien aquest valor, al final s’hi van avenir i fins avui, aquí estem, d’història i de la seva arribada a Agrolés facturant entre 6 i 7 milions d’euros a l’any en funció de L’any clau, és el 1993, concretament, a l’octubre, jo en les campanyes i dels preus, amb una plantilla que tot i aquell moment era president de la cooperativa d’Arbeca reforçar-se en moments puntuals, és de 7 o 8 persones, i l’Agrolés fa suspensió de pagaments, uns quants cal destacar que als anys 90 eren 60 persones treballant,

22 d’aquí el que us deia dels problemes d’infrstuctures i de I les diferents administracions què hi diuen a tot això? gestió que incrementen exponencialment els costos de les cooperatives petites i que sense cap mena de dubte les En principi els hi sembla bé, però sincerament crec que estan lligades de mans i peus per les constants comeses portarà a l’extinció. electorals, no són suficientment valentes, tant En aquests moments, per dir-ho d’una les d’ara com les d’abans. forma planera, l’Agrolés és una subsecció “un dels greus El model productiu de les nostres contrades d’Actel, una gran central que factura problemes és ha de canviar radicalment, la idea bucòlica uns 125 milions d’euros, i que en tema la duplicitat de conrear les terres de casa i pretendre d’atmelles i d’oli té una secció que es diu viure amb 15 jornals de terra ja ha passat a la Agrolés , amb una comptabilitat totalment de funcions història, i per l’altra banda, tenim, que el 40% separada per cada secció i per tal que que encareix del territori ja no es cultiva, està d’herm. ens entenguem, la secció de cereals o enormement els És el moment per marcar-se unes directius, de fruita mai pagarà els plats trencats de una full de ruta estratègic, on es parli de banc la secció de l’oli i a la inversa, la secció costos” de terres, de dimensionar les explotacions per de l’oli no dipositarà el seu capital per tal que siguin rendibles, de mecanitzar-les, tot cap altra secció, cadascuna funciona independentment, mantenint el seu patrimoni, però gaudint aprofitant línies de Brussel·les que ja existeixen, com per de les cinèrgies que genera una gran central com Actel, exemple, una de cessament de l’activitat, on t’ofereixen logística, equip comercial, direcció, rotació de personal uns diners fixos, per tal de deixar de cultivar les teves terres que no són rentables individualment i que ho puguin entre seccions en les diferents campanyes…. ser per algú altre que es vulgui dedicar a l’agricultura i les Li prenc la paraula, parli’ns d’aquesta duplicitat que pugui aglutinar per tal de tenir una explotació rendible, hi ha casos en què no cal vendre, es pot arrendar. parlava abans, i de la importancia de ser grans.

Un altre exemple, en què es demostra que l’administració Estic convençut que per sortir del pou hem de deixar té una visió molt a curt termini, la tenim en les gelades del d’una vegada per totes, els individualimes arraconats, 2001, van compensar la falta de producció, invertint-hi per tenir força s’ha de vendre tot el producte com un únic milions d’euros, sense demanar res a canvi als pagesos; era proveïdor, no podem fer la guerra cadascú pel seu compte, l’oportunitat d’or per tenir camps d’oliveres perfectament plantades que permetessin la seva mecanització en un perquè al final ens guanyaran i ens faran perdre. futur, plantar sense fixar els marcs i tornar a tenir oliveres Aquest és el futur pel coopetarivisme, la fusió per de tres i quatre pollancs, és un pas endarrera i gastar-se uns minimatzar costos, com deia abans, el problema de les diners que van donar part per avui però que representaran coopertarives de primer grau és la gestió i els costos la gana del demà. de transformació, són massa elevats, si això hi sumem L’altre problema és la dispersió de subvencinos, si una baixa producció per difetents motius i una pèssima tinguessin una línia de futur clara no subvencionarien comercialització ens trobem amb una bomba a les mans a molts projectes que ara estan subvencionant, per exemple, per què cal subvencionar una embotelladora d’oli quan a punt d’esclatar.

S’ha de seguir el model francès, per exemple, tot el cereal pocs quilòmetres n’hi ha una que portant l’oli al matí a la d’un radi deteminat, posem 15 quilòmetres ha d’anar tot tarda el tornes a tenir a lloc perfectament embotellat. Molt a una cooperativa especialitzada, que a la vegada formarà bé, ha subvencionat l’embotelladora al 40% i l’altre 60% a part d’una xarxa que controlarà la central. Això abarateix càrrec dels socis, uns costos infinitament més elevats del molt els costos, optimitza la producció i elimina staff que podria costar el transport, i aquí no s’acaba, després directiu i gerencial, que dependran directament de la caldrà fer els cubs nous, i finalment el molí, duplicitat altre central, com tot l’equip comercial, que comercialitzarà cop de costos, que ens aboquen a situacions perverses, com no només aquesta cooperativa de recollida sinó tota que algun soci vagi a liquidar i encara hagi de pagar diners la xarxa. A cada punt d’aquesta xarxa o cooperativa, a la cooperativa. S’ha de concentrar els serveis ja! com n’hi vulguem dir, i hauria d’haver només un “l’altre problema és la disperció de Té les idees clares, i a més parla clar, i això m’agrada, representant de la central, subvencions” per anar acabant li voldria a més, com he dit abans, demanar la seva reflexió el personal passaria a dependre de la central, i tindria feina continuada tot l’any sobre l’exportació, sobretot en el tema de l’oli, arran a l’establir una rotació del mateix segons el transcurs de d’unes dades que es van exposar aquest mateix més a la Universitat de Lleida on una empresa privada de les diferents collites. comarques veïnes deia que exportava oli a 120 països.

23

Agroles té una societat compartida a EEUU des de 2004, la cooperativa n’és propietària en un 51% es diu Agrolés USA, i la marca que distribuïm és “Catalan gourmet”, tant amb oli com amb ametlla, amb molt de goig diem que tenim 60 botigues obertes a l’ illa de Manhattan, on venen entre 40.0000 i 50.000 botelles de mig litre a 14 dolars.

En una visita que vàrem fer, vàrem poder parlar amb els venedors, ja que tots són hispans i t’hi pots comunicar perfectament en castellà, i ens comentaven que l’oli es venia mitjanament bé, però el que realment els hi prenien

Romànico també és marca per olives de taula i amb ametlla exporta llargueta torrada i marcona deshidratada, el país pioner en l’exportació és Alemanya.

Cal destacar que la marca Romànico no la trobareu en garrafes de cinc litres de plàstic, només en botelles de vidre i en llaunes de 3 i 5 litres.

Quines altres marques, teniu? Si n’hi ha una per l’exportació, en deu haver una pel mercat nacional.

Efectivament, hem fet un important rentat de cara, si es pot dir així a tot el disseny de la marca Germanor, aquesta és la marca pel mercat nacional. amb la marca Germanor s’embassa oli amb garrafes de cinc litres, però també patès d’oli, sabons d’oli, confitures de pulpa d’oliva, i un protector labial. També ametlles.

Per últim, tenim “Tagornar”, que és una marca que aglutina la producció pròpia d’una finca d’unes 200 hectàrees que tenim a Bovera, d’on surt un oli d’oliva arbequina “ràbiosament” fruitat i verd, que es distribueix amb una botella elitista, amb un dosificador al preu de 7 euros el mig litre.

Totes aquestes marques s’embotellen a les Borges.

En Jaume Fallada davant una mostra de productes de l’Agrolés dels dits era un oli italià que es venia a 4 dolars, i que no el tenien ni als prestatges, estava a terra.

Això ens ha de fer pensar, i potser la solució passa per tenir un gran oli de qualitat, amb una botella molt elitista, a un gran preu i amb una etiqueta que expliqui les seves maravelles organolèptiques, però també tenir una marca blanca, amb diferents escalats de preus, això sempre ens donarà més que malvendre l’oli en cubes. S’ha de treure valor afegit, més o menys, però no es pot vendre l’oli a cubes. Abans d’això hem de ser capaços de crear una àmplia gama del producte, que vagi des de l’extra verge al refinat.

De les empreses privades veïnes que són a tants països els hem de preguntar quants litres exporten i no a quants països, des d’Agrolés exportem a Japó, Xina, Autràlia, Alemanya, quasi tota Europa.... però poca quantitat 500.000 quilos d’oli, d’un total de producció de 2.500.000 quilos.

La nostra marca d’exportació és Romànico, aquesta marca, exporta oli, 100% d’oliva arbequina, no cal dir-ho, a més hi ha una distinció per l’oli “ecològic”, una altra per l’oli “extra verge”, i un altre, que en diem “essència”.

Estaria parlant amb vostè molta més estona, però el temps apressa i l’extenció de paper que em deixen ocupar també, però no podem concloure sense parlar del Segarra Garrigues.

Era la gran esperança….

Per definir-me clarament i com a signant del Manifest de Vallbona, que després derivà amb el “Compromís per Lleida” la línia marcada per aquests és la línia a seguir, l’aigua no és només pel pagès, és per l’industrial, per al granger, per abastir els pobles…. per generar riquesa, si el pagès va bé, hi haurà botigues, es necessitarà serveis, ferrers, tallers, maquinària…

Resulta sospitòs que les millors terres siguin declarades Zepas, i que a les acaballes del canal, ja estem a l’alçada d’Arbeca, encara no sabem quan costarà ni com s’articularà, si més no sospitós, no?

Aquesta llarga aspriació social d’una part important de les poblacions de les Terres de Ponent es pot veure estroncada per tal com s’ha dut a terme la materialització del canal.

24

����������������

����������������

����������������

�����������������������������

���������������������

�����������������������

������������������� ������������������������������������������� ����� ���������������

����������� 34 36 ����������������� ���������������������������������������� �����������������

��������������������������������� ���������

38

25

Cases i carres d’Arbeca Text : Jesús Elies Fotos : Berta Esqué Cal Rubió: Al 1659 Isidre Navés ven a Pere Tasies un corral enderrocat que està a sol ixent de casa seva i per davant amb el carrer que va al Toll. Al 1710 encara hi viu Pere Tasies. Una néta d’aquest Pere Tasies es casa

Imatge actuals de cal Rubio, al carrer de l’Abadia amb Pere Martí i segueixen vivint en aquesta casa. Altra pubilla, Josepa Martí Tasies es casa amb el seu veí, el Naves Bondat. Altra pubilla Teresa Navés es casa amb Josep Segarra Pernau, que segueixen en aquesta casa fins a principis del segle XX que es traslladen al carrer Major.

La casa que deixen, la compra el matrimoni del Sr. Rubió i la Sra. Concepció Baget que encara avui viuen els seus descendents.

Cal Nunci: tinc una nota de l’any 1656 que posa: “Jaume Perera de Puiggròs té una casa a la placeta del Cànem i llinda amb Josep Florejachs per la dreta i amb Pere Tasies per l’esquerra”. En l’inventari de Pere Tasies de l’any 1959, consta que per la part del darrera toca amb la Vídua Piera. Al 1685 consta que la compra Pere Mangra, vidrier. Al 1893 hi viu la Maria del Nunci. Avui continua sent de la mateixa família.

Cal Navarro: Antiguament cal Navarro formava part de la casa que avui és l’Abadia. Després de la guerra dels

Segadors deuria quedar molt malmesa, i aquesta part de casa la compra en Ramon Queralt fins a tocar a l’hort de l’Abadia. La part de baix se la ven amb pocs anys, per corral. A l’any 1690. De la part nord o tramuntana no trobo cap venda. El que sí he trobat és que els Queralt al segle XVIII estan en altres llocs d’Arbeca. Al 1893 aquesta casa era dels Castellà Reñé, que avui són a Verdú. Aquí hi van viure de lloguer els de la Marsola i els actuals propietaris la compraren als anys 60.

L’Abadia: Al capbreu de 1518 aquesta casa era de Berenguer Bonjorn com ho era cal Teresí. En el número anterior de la Borrassa vaig dir que cal Teresí havia pertanyut als Ballester. Recordo que el Llorens Rubió em comentà en certa ocasió que els Ballester s’havien emparentat amb els Bonjorn. Els Ballester, segons Josep Ma Sans i Gené, en el llibre “Arbeca Història i record”diu que Pere Ballester era un prohom arbequí de rellevant importància que alguns autors diuen que donà fama al cognom Ballester originari de la nostra vila. Al 1493 el rei li concedí el títol de Generositat (pagès que gaudia de títol militar) Els Ballester he pogut comprovar que des de ca l’Apotecari, Rinxo, Teresí, tota l’illa de l’Abadia, cal Giordano, cal Simona, cal Cadet i ca l’Olla, tot havia estat dels Ballester. Al 1660 aquí a l’Abadia hi viu Francisco Bellmunt, ho heretà el seu fill Francisco Bellmunt canonge de la Catedral de Girona. Crec que aquest ho deixà a la parròquia, ja que l’ antiga abadia que estava prop del castell fou derruïda per la guerra. A partir del 1680, ja consta que hi viu el Sr. Rector Per la part del Toll tenia dos galeries, la més alta passava a l’altre carrer, fins al davant de cal Rinxo. Era una casa senyorial, amb la seva escala barroca i grans sales, encara que segons els que la recordem estava una mica malmesa degut a les obres que cada nou rector hi feia. A la façana davant de cal Rubió, hi havia la porta adovellada i damunt, tres finestrals que per dins tenien els seus bonics festejadors de pedra molt ben treballats. Als anys 70 s’enderroca i es construeix l’actual Abadia. Per aquesta casa hi han passat 19 rectors.

Darrera l’abadia , tocant al toll, hi havia l’hort del Sr. Rector, amb el seu pou fet davall la roca foradada, era grandiós. Quantes vegades, quants escolans, Mossèn Ramon Timoneda ens hi baixava amb un cove per netejar la vàlvula de la bomba.

Cal sr. Jesús: L’any 1664 Juan Rebull ven aquesta casa de Joan Camins i diu el document: “una casa i corral que està tota sola i afronta solsament amb un hort del Reverent

26 Francisco Bellmunt i fa muro amb el portal del Toll” Aquesta casa antigament seria una petita torre adossada al portal d’entrada al poble. L’any 1757 l’apotecari Francisco Baget arregla aquesta, amb 40 carretades de pedra que el Duc de Medinaceli li autoritza de treure del Castell.

Quasi sempre la tingueren llogada. L’any 1829 hi trobo a Mossèn Fonte. Beneficiat de l’església. Al 1893 hi consten les “Chiques Sancho”. Crec que eren Mestres. Recordo que la meva mare quan parlava d’elles, sempre deia les mestretes. L’any 1898 la compra el meu padrí Jesús que era veterinari, a més de tot un senyor, que dóna el renom a la casa. Avui segueix sent de la mateixa família.

En el pròxim número, farem els carrer de l’Abadia, antigament conegut com el Carrer de Baix o del Forn de Baix.

����������������

����������������

��������������������������� ������������������������������ ��������������������� ������������������ ��������������������� �������������������������������������������������������������� ���������������������

Vista actual de cal Navarro

A la imatge, l’actual Abadia d’Arbeca

������������������������������������������� �������������������������

������������������������������������������������ ������������������������������

46

���������������� 42

27

Joan Baptista Sans, el tercer home Text: Xavier Sans El Joan Baptista Sans és el tercer dels arbequins que entrevistarem que van passar per l’Escolania de Montserrat.

nois seleccionats per entrar aquell curs (eren 13 en total, de diferents punts de Catalunya), amb la saia (*) i el roquet (*) recorda.

Aquest arbequí de Cal Comenge va néixer l’any 1971, des d’on estem realitzant aquesta entrevista. Com tots els nostres tres entrevistats va fer fins l’aleshores 4t d’EGB a Arbeca abans d’anar a l’Escolania. És casat, viu a Barcelona i és pare de dos nens i d’ una nena. Té un any de Farmàcia i la carrera de Veterinària i va fer el Servei Social d’aleshores mentre estudiava la carrera. Ha treballat de veterinari rural, d’educador a la mateixa Escolania de Montserrat i des del curs 2007-2008 treballa com a professor al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Allí hi va estudiar des de 5è fins a 8è d’EGB d’aleshores (del 1981 al 1985) i, a part del cant, va aprendre a tocar el violí i el piano (aquest darrer és obligatori per a tots els escolans).

Quant a com era un dia normal a l’Escolania i els caps de setmana, les seves respostes són gairebé calcades a les que van donar-nos el Jaume Safont i el Marc Armengol per la qual cosa no serem exhaustius en els seus comentaris, i per si resulta del vostre interès podeu consultar les revistes anteriors; sí que voldríem aprofitar però aquesta entrevista per parlar de conceptes del que feia i que ens ha anat explicant i que considerem interessants pels lectors, com per exemple els següents:

El Joan Baptista ens explica En Joan Baptista i la seva família que el seu interès per la música pròpiament dit li va néixer durant la seva estada a l’Escolania, cantant a diari i escoltant tot tipus de música (es veu que tenien un radiocasset i Saia: Túnica negra que es posen els escolans directament escoltaven tot tipus de música, tant clàssica, pop, rock o sobre la roba. altres).

Roquet: Peça de roba de color blanc, que es posa per sobre Abans, però, d’entrar a l’Escolania ja cantava a la Coral de la saia.

Infantil l’Encís, d’Arbeca, i també, anava a solfeig amb el Manolo Gras amb el qual ja hi anaven els meus germans Salve: Pregària a la Mare de Déu, que els escolans canten (Mª Dolors i Miquel Àngel, 4 i 2 anys més grans que ell), cada dia puntualment a la una del migdia. El text és en llatí, i després amb el mossèn Anton Bru, durant el darrer any i diferents compositors al llarg dels segles han compost la abans d’entrar a Montserrat. El mateix mossèn li va fer música amb aquest text per a ser cantats, alguns d’ells també les primeres classes de piano. ho feren expressament per a l’Escolania de Montserrat (Joan Cererols, Ireneu Segarra, Pau Casals, ...). Tot seguit, Els seus pares, en saber que el Jaume Safont i el Marc després de la Salve, l’Escolania canta el Virolai.

Armengol havien estat o ve estaven a l’Escolania, van voler provar si ell hi podia entrar, també. Van portar-lo Hi ha una variant, que es coneix com a Salve Montserratina amb mossèn Anton Bru per tal que el preparés “més en la qual es van intercalant les diferents estrofes de la intensivament”. Finalment, després de passar diverses Salve cantades en cant gregorià (una sola veu) amb estrofes proves de selecció va ésser acceptat a l’Escolania. cantades a polifonia (diverses veus cantant alhora). Aquest tipus de salve es canta cada dia al final de la pregària de Ens diu que la seva entrada a l’Escolania va ser el 13 de Vespres. setembre de 1981, a la basílica de Montserrat. Allí es fa tota una cerimònia en la qual són vestits d’escolans tots els Virolai: Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la

28 primera estrofa del qual comença amb els versos “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel” , i que fan que sigui conegut també amb el nom del “Rosa d’abril”.

La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i la melodia és de Josep Rodoreda.

Pregària de Vespres: És una de les pregàries que realitzen els monjos, a les 18:45, a la Basílica de Montserrat. Quan estan acabant la pregària els escolans entren a la Basílica i participen en la pregària cantant la Salve Montserratina i tot seguit canten un motet.

Motet: composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d’instruments o sense.

Conventual: Missa que celebren els monjos de Montserrat cada dia a les 11:00 del matí (actualment cada primer diumenge de mes la podeu veure pel Canal 33 de la TDT).

Els escolans hi participen cada diumenge, mentre estan a Montserrat.

Malgrat que els escolans canten moltes coses en llatí, no és una llengua que estudiïn. Com la resta d’estudiants d’ensenyaments primaris i secundaris, a part del català i del castellà, aprenen anglès.

En Joan Baptista ens comenta que al ser d’un poblet llunyà, no tots els diumenges els pares podien anar-lo a veure, i de vegades podien passar dues i fins a tres setmanes perquè pugessin a Montserrat. Penseu que en aquells anys, ni les carreteres eren tan bones, ni tampoc ho eren els cotxes!

A més, en el seu cas particular, els seus pares tenien una granja de “tocinos” i, a més, el seu pare treballava molts caps de setmana fent de cambrer de banquets.

Dia de Rams, en Joan Baptista amb els seus germans l’any 1973 Preguntat com l’ha marcat el seu pas per Montserrat ens respon: “Diuen que tots els que hem passat per Montserrat portem una “marca” a sobre. Evidentment, jo crec que m’ha marcat. No et sabria massa ben bé dir el COM. Penso, d’entrada, en tot el que va significar el fet de sortir d’un poblet “petit” i marxar de casa als 10 anys. D’una banda potser ajudar-me a ser més autònom i “independent”; d’altra banda a no poder viure sense la música, descobrint que d’alguna manera forma part de la meva vida (de moltes i diverses maneres!). Quan vas a Montserrat, una mica és com si tornessis a casa, ... de fet ho ha estat durant quatre anys.

El fet de dir que ets antic escolà, segons en quins llocs, sembla com si la gent et miri d’una altra manera. De vegades això et fa gràcia, de vegades prefereixes mantenirho en l’anonimat.

Però el seu lligam no va acabar aquí, durant els seus anys de carrera va formar part de la Coral d’Antics Escolans de Montserrat. On va conèixer els seus actuals companys de grup, el quartet The Minstrels. Totes dues formacions han actuat al nostre poble.

Respecte a les actuacions/concerts que feien amb l’Escolania ens diu que, a banda de les que realitzaven de manera “ordinària” cada dia a Montserrat, durant l’any es feien entre 6 – 10 concerts per Catalunya. I de vegades també fora de Catalunya.

Personalment vaig poder anar a tres “gires”: Portugal, Israel, i Àustria– Hongria i també un Entrada a l’Escolania de Montserrat concert a Madrid!

En reprendre el contacte amb Montserrat, (perdut durant els anys que va estudiar el BUP i COU a Lleida), va comportar que el monjo responsable dels escolans li oferís

29 de treballar a l’Escolania i va acabar fent d’educador dels escolans durant vuit anys. I és per això que la seva relació amb Montserrat és, encara, més gran.

Com a educador la seva responsabilitat era molt similar a la d’un monitor dels nois, acompanyant-los en les seves actuacions diàries, en els àpats i en el joc. També, quan sortien de concert, els acompanyava. I gràcies a això ha pogut visitar Alemanya, Hongria i Japó.

Respecte a si va coincidir amb algun altre arbequí a Montserrat ens contesta : “La veritat és que no, ja que el Marc Armengol va acabar el juny del 1981 i jo entrava el setembre del mateix any. Sé que el Jaume Safont i el Marc van coincidir un any,el Jaume era dels grans (8è d’EGB) i el Marc era dels petits (5è d’EGB). Amb tot, he de dir que hi havia un monjo arbequí: el Pare Ricard Mª (Baptista) Sans, que en aquells temps era el monjo ermità que s’encarregava de la Santa Cova. El seu nom de bateig era Baptista Sans, però en entrar al monestir els canviaven el nom i es va posar Ricard Mª. Si no vaig errat, era de cal Potes”.

Ens diu que amb qui s’ha vist més darrerament, ha estat amb el Jaume Safont, que es veuen gairebé cada estiu o durant la Festa Major i que quant al Marc ja fa anys que no en sap gran cosa, que simplement, no coincideixen.

Quan va sortir de l’Escolania va anar a fer BUP i COU al Col·legi Claver de Raïmat (Lleida), al temps que seguia estudiant a la música al Conservatori de Tàrrega on hi havia aleshores el Marc Armengol, que hi treballava de professor de violí, amb el qual tornava molts vespres cap a Arbeca. I ens diu que això significava fer un munt kilòmetres cada dia.

visió que en tinc pot arribar a ser una mica “bucòlica” i per tant reconec que desconec la realitat i el dia a dia del poble. De fet, en vaig marxar als 10 anys i gairebé podria assegurar que no hi he tornat a viure “pràcticament mai més”. Sí que vaig estar els quatre anys mentre feia BUP i COU; però el fet d’anar a estudiar a Lleida, i amb tot el de la música pel mig, ... em passava moltes hores fora del poble, on gairebé només hi anava per dormir, es podria dir.

Després la universitat a Barcelona.

Em fa una il·lusió especial poder dir que sóc d’Arbeca (malgrat estigui empadronat a Barcelona, per qüestions pràctiques), però penso que mai deixaré de sentir-me d’Arbeca (d’una manera o d’una altra).

D’altra banda també he de dir que hi vinc molt poc, i quan hi vinc és per poc temps. Potser sí que a l’estiu hi passem uns dies, però la resta de l’any, si venim és per venir i marxar el mateix dia (gairebé sempre).

Amb tot, poc o molt segueixo l’actualitat d’Arbeca a través de la pàgina web del poble, (http://www.arbeca.org/), a través de l’Associació dels Amics de Vilars, i recentment, a través del “FACEBOOK” ha contactat amb antics companys del poble.

Respecte a la web de l’ajuntament, un o 2 cops al mes hi entro per mirar les notícies, pregons, agenda, ... De fet, un parell de vegades he posat la meva adreça a la pàgina inicial on diu: Vols rebre informació del teu poble a la teva bústia de correu? Escriu el teu email: .... I encara estic esperant rebre res ... la veritat és que mai m’he “aturat a queixar-me” del fet, ... i segueixo mirant la pàgina de tant en tant per veure què passa i ja està! “

El Joan Baptista ens explica que “des de l’estiu del 1997, junt amb 3 nois més formem el quartet vocal ‘a Capella’ The Minstrels, (www.theminstrelsquartet.com) amb el qual cantem sobretot, negro-spirituals i, a banda de bodes i altres celebracions, fem concerts per tot Catalunya, i puntualment col·laboro amb algun que altre cor per la zona de Barcelona. Amb el quartet tenim pendent d’editar un CD basat en el repertori que oferim en els nostres concerts”.

“I, a nivell personal, dir que pel setembre esperem el naixement del nostre tercer fill i això comportarà una mica més d’enrenou per casa!” (finalment va néixer a finals d’agost!)

En preguntar per la nostra vila ens diu : “La En Joan Baptista amb el quartet The Minstrels

30

Pedres que parlen i marques de picapedrer Text i fotos: Giordano Marqués Des de molt antic les pedres han servit per aixecar edificis en totes les seues formes i classificacions arquitectòniques, des de les més humils cabanes fins a les majestuoses catedrals, passant per castells palaus. En moltes d’aquestes construccions l’home ha deixat certs missatges, unes vegades en xifres per indicar l’any de la seua edificació, altres amb icones dels seus oficis, propietats o títols que posseïen, epitafis en làpides, marques de treball o pictogrames de difícil interpretació com són els grafits.

Avui ens referirem a les “marques de picapedrer” que es van gravar en els carreus del castell dels Cardona en la seua Baronia d’Arbeca. S’entén per marca de picapedrer un signe que s’esculpia en una de les cares llargues dels carreus, marques que hem trobat i es poden veure a diverses cases del poble, les construccions del qual o rehabilitacions es van fer a partir del segon terç del segle XVIII, aprofitant les pedres i carreus dels paraments del castell, que han permès elaborar, amb les poques marques trobades, un petit corpus iconogràfic, encara que no hi ha cap dubte que altres van quedar ocultes a la cara del carreu que donen a l’interior dels habitatges, i algunes altres que han pogut emigrar amb les carretades de pedres que es van emportar a altres llocs.

Les marques tenen un recorregut cronològic bastant llarg, des del S/XI amb el Romànic fins a finals del segon/ XV amb gairebé l’ocàs del gòtic i l’arribada de noves tècniques i plantejaments econòmics de l’arquitectura que s’imposa amb el Renaixement. Avui no hi ha cap dubte sobre el significat d’aquests signes: servien per cobrar la part de preufet de la jornada que cobrava un picapedrer o quadrilles de picapedrers; només existeix un lleuger dubte que es desprèn del fet que tots els carreus no presentin signes, per a alguns especialistes seria la prova de què sol els portessin alguns carreus del treball de la jornada, la propietat i cobrament de la feina vindria determinada per la separació dels munts dels diferents grups.

Les marques serien, si s’acabessin els inventaris de la península i de França, un bon instrument per endinsar-nos en l’organització gremial de les societats dels menestrals i el seu recorregut i participació en les construccions en què haguessin intervingut. Quan s’analitzen marques d’una determinada edificació caldrà comparar-les amb altres d’iguals de construccions próximes, ja que amb les coincidents ens donarien paral·lelismes de cronologies coetànies per moviments itinerants; però no podem extrapolar a edificacions més disperses o llunyanes, sense conèixer rutes, la coincidència de marques sobretot en signes més simples, ja que la seua cronologia podria diferir en més de cent anys.

Les marques que s’adjunten i descriuen ens han donat una

similitud amb altres que es localitzen en construccions properes; així comprovem que els signes 1,8 i 11 es donen també a l’església i en el claustre petit del ´ Monestir de Santes Creus, la 2 i 17 al castell de l’Espluga Calba, l’1 i 17 al Santuari de la Mare de Déu de la Bovera (Guimerà), però igualment s’han trobat a Poblet i en Santa Maria de Vallbona de li Monges. Per a una millor interpretació, els signes s’han classificat per grups, seguint un corpus internacional, en: linials, cruciformes, alfabètics, geomètrics, flexiformes, mixtos i antropomorfs.

Una part dels paràmetres del castell d’Arbeca, aquells en què coincideixen els signes amb els paral·lelismes apuntats, ens indicarien que en el primer terç del segle XIII es faria una gran ampliació d’allotjaments i punts de defensa, inclòs el portal medieval, recentment restaurada gairebé assegurança en l’època de Ramon Folc IV de Cardona, vescomte que inicia una de les famílies aristocràtiques més influents de Catalunya.

Encara havent-se acceptat universalment el significat de les marques de picapedrer, ens referim a algunes de les moltes interpretacions, avui descartades, que a tot el llarg del segle XX, se’ls ha vingut assignant: La de F. Amorós que dels seus estudis del Castell de la Mola a Alacant, en la dècada dels seixanta, els assigna un caràcter esotèric; altres, incidint en el significat enigmàtic l’associa amb el llaç de Salomó newton i l’estrella de sis puntes, adjudicant-li numeracions cabalístiques i geomètriques com fes l’arquitecte austríac Frans Rziha el 1883, per a qui cada marca de picapedrer és composta d’unes formes que corresponen a les matrius geomètriques dels quatre grups de la “Federació de Lògies dels Talladores de Piedra” que conformen els tallers d’Estrasburg, Colònia, Viena i Berna. Altres estudis forans, procedents de França i Itàlia, sense baixar-los del seu significat econòmic, els conceben com senyals de parts pagats en metres, de diferents donants de l’aristocràcia en especial sobre construccions eclesiàstiques i monàstica, però en molts casos aquesta interpretació entraria en contradicció amb les construccions civils aixecades per un sol promotor.

Com ja vàrem dir anteriorment les “marques de picapedrer” són signes de propietat del treball de picapedrers, concepte que ja era comentat per l’Abat Aubert el 1844 en el seu treball “Memòria sobre els signes lapidaris de l’Edat Mitja i les seues formes”, d’igual opinió són M.Didron el 1846 i el 1854-1868 Viollet-li-Duc amb la seua obra “Dictionnaire raisonné de l’Architecture Française”.

31

Marques de picapedrer inventariades.

Fotografies d’algunes marques.

32

Una nova entitat esportiva: Club Ciclista Arbeca Text i fotos: Club Ciclista Arbeca Des de sempre, nombrosos vilatans han optat per fer esport per tal de mantenir-se en forma, per motius directament relacionats amb la salut, com a hobby o fins i tot per raons merament competitives. Últimament però, hem pogut comprovar com molts arbequins i arbequines han fet del ciclisme una activitat que hom practica per esplai, però amb una gran afecció. Així doncs, han estat nombrosos els encontres casuals pel terme de molts “bikers” arbequins i fins i tot ens hem trobat en diferents pedalades, marxes i curses d’arreu. D’aquí va sorgir la idea d’unir-nos i fer allò que més ens agrada passejant l’escut i els colors del nostre poble allí on els porti la bicicleta. El CLUB CICLISTA ARBECA serà a partir d’aquest moment un motiu més per estar orgullosos de l’esport arbequí.

Aquest nou club que neix a Arbeca gràcies a la iniciativa d’arbequines i arbequins que tenen la bicicleta com a mitjà de transport i de diversió, pretén aglutinar totes aquelles persones que per algun motiu o altre fan ús de la bicicleta, és a dir, des d’aquells ciclistes menys experimentats que utilitzen aquest mitjà de transport com a passatemps fins a aquells altres que tenen molta més experiència i que fins i tot participen en marxes i competicions en qualsevol indret del nostre país.

L’objectiu bàsic és potenciar l’ús de la bicicleta com a mitjà de coneixença de l’entorn i en conseqüència, afavorir-ne el respecte. Per tant, la devoció per la natura serà una de les premisses sobre les que se sustentarà el nostre Club.

Partim de la base que volem crear un club on hi tinguin cabuda tots els nivells, totes les edats i tots els interessos. Per aquest motiu, programarem una gran varietat d’activitats adequades a tots els socis, és a dir, des de marxes setmanals per les nostres belles contrades fins a travesses pels llocs més inversemblants. Tothom quedarà inclòs dins les activitats del Club.

Actualment, estem treballant per tal que el nostre Club sigui reconegut per la Federació Catalana de Ciclisme i per tant, per tal que tots aquells socis que ho desitgin es puguin federar a Arbeca. Un altre dels fronts que tenim oberts és el d’aconseguir unes equipacions adequades per la pràctica del ciclisme que esdevinguin la nostra carta de presentació allà on anem, és a dir, que tothom sàpiga que a Arbeca hi ha un club de ciclisme seriós i ferm que passeja els seus colors allà on hi ha un esdeveniment esportiu de caire cicloturista o competitiu.

Finalment, us animem a formar part del nostre Club. Tant sols es necessiten un parell de coses: estimar la natura i ganes de pedalar!

Per la Fira de Santa Caterina ens donarem a conèixer de cara al públic organitzant una pedalada apta per a tots els públics, de poc requeriment físic i tècnic, que recorrerà alguns dels vestigis històrics més importants del nostre terme: la Font de la Juliana, la Capella de Sant Miquel de les Borgetes i els Vilars.

Aprofitarem per recuperar forces a la Capella on hi haurà xocolatada per als participants i on es donarà la possibilitat d’obtenir més informació i fer-se soci del club.

Esperem que us interessi aquesta iniciativa.

Salut i pedals!

33

La Grip A (H1N1). La gran desconeguda Text: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca La grip A és una malaltia infecciosa produïda per un nou virus que no havia circulat mai abans entre els humans. Es tracta d’una variant de la grip estacional, perquè presenta una sèrie de canvis genètics no detectats fins ara; això fa que gran part de la població pugui ser susceptible a l’ infecció. Aquesta situació ha provocat que la OMS declari la situació com una emergència de salut pública d’importància internacional.

Fins ara la malaltia segueix un curs sense complicacions (les complicacions es presenten en persones amb factors de risc) en la majoria dels casos, té un caràcter lleu i a Espanya existeix una activitat gripal de baixa intensitat.

Com es transmet?

A l’igual que la grip estacional, es transmet a través de les petites gotes que expulsem amb la tos i els esternuts, així com pels estris que compartim sense haver-los netejat prèviament.

Quin símptomes té?

Són símptomes similars a la grip estacional, i els més freqüents són febre ( alta, més de 38ºC), tos, mal de gola, diarrea i vòmits, també hi pot haver cansament intens, anorèxia i congestió nasal.

Un pacient amb grip és potencialment contagiós des del dia abans de l’aparició dels símptomes fins els set dies posteriors.

La taxa de mortalitat sembla inferior a la de la grip estacional. Hem de ressaltar que la majoria de les morts per Grip A nova es van produir en persones amb factors de risc per una grip complicada; en un adult els factors de risc són els següents: Malaltia pulmonar crònica (MPOC, bronquitis crònica,etc) Asma, asma persistent moderada-greu en nens Embaràs (especialment (2º i 3º trimestre) Obesitat mòrbida Malaltia cardíaca crònica (excepte hipertensió) Diabetis Mellitus Hemoglobinopatia Inmunodepressió Malaltia renal, neurològica o hepatopatia crònica Menors de 18 anys amb tractament crònic amb Aspirina Que em de fer si pensem que tenim la grip?

El primer que s’ha de fer, és consultar amb el vostre metge, el qual avaluarà els vostre símptomes i actuarà en conseqüència; donant-vos tractament si convé o derivant-vos a l’hospital si és necessari.

Si se us ha diagnosticat Grip A, heu de quedar-vos a casa, prendre antitèrmics per baixar-vos la febre, beure molt líquid, fer repòs i evitar el contacte amb altres persones i els llocs concorreguts.

Tractament En general i per la majoria dels casos, el tractament serà el mateix que per la grip normal; només per una sèrie de casos amb factors de risc es tractarà amb fàrmacs antivirals ( Tamiflu i Relenza).

Vacuna La vacuna estarà disponible a partir del 15 de Novembre, segons les previsions de la Generalitat, si bé només es vacunaran les persones amb factors de risc, el personal sanitari i els cossos i forces de seguretat (bombers i mossos).

34

Una arbequina a Hünenbeg Text: Santi Sans

S

ara Mora Alvarez, va nèixer a Igualada però ja amb quatre anys estava vivint a Arbeca i es considera una arbequina el 100%, és de cal taller de la confecció del Mora, la seva feina diària es la de cuidar dels seus, viu a la part alemanya de Suïssa en un poble anomenat Hünenberg See al canton(provincia) de Zug. 1. Quants anys fa que vàreu marxar d’Arbeca?

Déu meu, acabo de contar i ja fa uns 13 anys que sóc fora, com passa el temps !!!!

2. Què us va empènyer a fer aquest decisiu pas?

Sóc una persona que li agrada voltar i conèixer coses noves, així que quan era joveneta vaig anar a Anglaterra a aprendre l’anglès, allà vaig conèixer a un suís molt dolç i em vaig quedar amb ell.

3. A l’arribar al nou país quina és la primera sensació que vàreu tenir?

El que més em va sorprendre és la relació que tenen amb les distàncies, bé de fet si mirem geogràficament Suïssa es un país molt petit i casi amb tres hores pots anar d’una punta a l’altra, el fer un viatge amb cotxe d’una hora és per ells un viatge molt llarg. Per un altra banda i fent cas del que és típic de Suïssa, a part de la xocolata, es coneguda pels seus rellotges, cal destacar-ne la puntualitat en què funciona tot el país en general, des de la puntualitat dels trens (amb una xarxa immensa) fins a la sala d’espera dels metges, ho tenen tot sempre molt ben calculat. Poques vegades he hagut d’esperar-me !!!!

Una altra cosa curiosa va ser el primer hivern, quan vaig haver de canviar les rodes del cotxe, els cotxes tenen rodes per l’hivern i rodes per l’estiu, qüestió de seguretat viària.

4. Si volguéssim fer turisme a la teva ciutat/país que ens recomanaries? I quina seria la millor època de l’any?

Hi han molts llocs a Suïssa per visitar, el típic que fan els turistes és Lucerna i les cascades del Rhein, que segur que val la pena, però jo personalment agafaria la motxilla, les xiruques i aniria a la part de Toggenburg canton St. Gallen (Unterwasser) una zona plena de muntanyes, on mil i un camins et porten allà on vulguis, hi ha camins fets i organitzats per temes, per exemple Klangweg traduït vol dir “el camí del soroll”, és una passejada de dues a tres hores on et trobes de tant en tant amb jocs fets per escultors relacionats amb el soroll, vagis on vagis sempre trobaràs un petit restaurant on puguis menjar i passar una estona, les rutes estan molt ben assenyalades i si no trobes cap restaurant omples la motxilla d’entrepans i allà on t’agafi la gana seus per menjar, amb unes vistes que son impressionants i on, a vegades, els petits racons són els millors. La millor època per agafar la motxilla és la tardor, on la magnífica intensitat dels colors taronges, grocs i marrons dels arbres amb el verd dels prats contrasta molt. A l’hivern, per la part de Graubunden (els grissasos) Lenzerheide i St.Moritz, que es allà on anem a esquiar, les pistes d’esquí són molt grans i sobretot estan molt ben preparades, quan el poble i la vall estan plenes de neu és llavors quan tot s’omple d’un silenci molt tranquil·litzador.

Un altre lloc seria la part italiana Tessin, també a la tardor es típic anar a buscar castanyes (el vall de Verzasca) durant el mes de setembre i d’octubre es una experiència inoblidable.

I per la part ........bé, potser que pari. El millor és que vingueu i o descobriu per vosaltres mateixos, que Suïssa tampoc està tan lluny. Però a l’estiu el millor és anar cap a Arbeca......jejejejeje

5. Que és el que més diferència Arbeca de la ciutat on viviu ara i del país respecte al nostre, Catalunya? És una mica difícil fer comparacions, ja que fa molt de temps que no visc a Catalunya però una de les diferències més grans que hem sembla que encara no ha canviat són els transports públics. Aquí a Bannalp, fot Suïssa, està tot molt ben enllaçat sempre d’un alberg a le hi ha trens o busos on es pot arribar a tot montanyes a 20 arreu i amb la puntualitat naturalment metres d’alçada

to es 00

35 Suïssa, per exemple, els enllaços que jo necessito per anar a la ciutat de Zürich, el viatge dura uns 35 minuts, estan tan ben calculats que arribo abans amb el tren que amb el cotxe, des de les 7 del matí fins a les 8 de la tarda tinc dos enllaços per hora, això és un luxe !!!!

Als Suïssos els hi agrada molt fer estadístiques i tenir-ho tot ben controlat, i si voleu una mica de números he estat mirant que l’any passat el SBB que seria la RENFE va transportar a uns 350 milions de passatgers, amb una puntualitat del 87%, tenint en compte que som uns 7,5 milions d’habitants, vosaltres mateixos podeu fer números i comparar.

6. Que és el que més trobeu a faltar?

No trobo a faltar gaires coses però la família i els amics de tota la vida això sí que ho trobo a faltar sobretot quan arriben dies assenyalats i no puc ser amb els meus per exemple per Nadal, la castanyada, l’1 de maig. Un l’altra cosa és el sol sobretot a l’hivern, entre les boires que tenim per aquí i que es fa fosc sobre les quatre de la tarda, ens podem passar mesos només amb una llum grisa i sense la calentor del sol.

7. I el que no trobeu a faltar gens?

L’haver pogut sortir d’Arbeca i conèixer mons nous t’adones de les poques possibilitats que dóna Arbeca, no per falta de ganes per part de la gent d’Arbeca, sinó per la manca de facilitats i ajudes que existeixen. En el poble on visc amb uns 8.500 habitants, és a dir, no gaire gran, hi ha més de 40 associacions passant per les esportives, culturals, socials i religioses, a part hi ha un gran ventall de possibilitats per

provar i adquirir noves experiències. Per entendre’ns, en un radi de 10 Km. puc anar a fer esport de vela, patinatge sobre gel, boxa, ballet, break dance, judo, esgrima, flamenc, etc ...

Naturalment, això no passa a tot Suïssa però la zona on visc és molt privilegiada, en aquest sentit, en fi la possibilitat de fer casi tot el que et vingui de gust sense haver d’anar molt lluny i deixant el cotxe a casa.

8. Veniu gaire sovint a Arbeca?

Un o dos cops a l’any segur, m’agradaria poder baixar més però tenint nens que van a col·legi és una mica difícil, a l’estiu ens hi estem quasi quatre setmanes seguides, així els nens aprenen més els costums i cultura d’Arbeca, i jo carrego les piles amb el sol i la calor del poble.

9. Quan us pregunten d’on sou que responeu?

Molta gent em pregunta d’on sóc, ja que tot fent 13 anys que sóc aquí el meu accent el nota tothom, jo dic que prop de Barcelona, després em pregunten que si els hi parlo en castellà als meus nens i jo els dic que no, que jo els hi parlo en català. La majoria de la gent es pensa que el català és un dialecte del castellà. Jo sempre he d’explicar la mateixa història, que el català té gramàtica pròpia i que és una llengua per si mateixa. Aquí a Suïssa els hi costa una mica entendreho ja que la part alemanya on visc jo, es parla un dialecte de l’alemany, els suís-alemany no es pot escriure.

10. La gent coneix Catalunya? I Lleida? I Arbeca?

Malauradament poca gent, la que estiueja per Catalunya o ha

36 estat a Barcelona sí que sap que hi ha una diferència entre Espanya i Catalunya, els hi sorprèn molt que els senyals de les carreteres estiguin escrits amb català, però la majoria no pot dir on és Catalunya, naturalment, que jo sempre els ajudo una miqueta, el que més aviat entenen és quan parlo del F.C. Barcelona. De moment, no he trobat ningú que conegui Lleida i Arbeca encara menys, curiosament fa cosa d’un mes o dos vaig veure en una revista un article sobre diverses olives i l’arbequina estava anomenada (em va fer molta gràcia) però al costat de lo foto només hi posava oliva típica d’Espanya.

11. Què és el que més valores o destaques del teu país d’acollida?

El que més destacaria és la mentalitat ecològica que tenen, ja fa més de 40 anys que existeix la separació d’escombreries (per cert, a Catalunya teniu una manera molt rara de separar les escombreries.....però d’alguna manera s’ha de començar) tenen molta cura del medi ambient i del seu entorn, destaquen també per tenir un sentit molt humanitari, quan al món passa un desastre encara no ha passat un dia que ja tenen organitzat un compte al banc amb milions de francs per poder ajudar a la gent que ho necessiten, Suïssa va ser el lloc de naixement de La Creu Roja.

Tal i com sabeu Suïssa és un país neutral i la gent es comporta com a tal, encara que, a vegades, és molt conservador amb les seves petites tradicions de la vida quotidiana. També té una pinzellada de liberalisme acceptant i descobrint per ells mateixos noves idees. El que més valoro és que és un país molt segur, només cal dir que els politics poden fer una vida normal i que els trobes anant al mercat de compres sense haver de portar guardaespatlles.

Imatge de la Sara amb la seva família

12. Has notat diferència en la manera de treballar? Hi ha mobilitat laboral, o una gran estabilitat, allò d’una empresa per tota la vida Ja fa casi 9 anys que no treballo fora de casa, la raó són els dos “pinguets” que tinc, però he de dir que quan vaig estar treballant les coses funcionaven tal i com els suïssos són, amb molt de normes i amb puntualitat. Els joves canvien sovint d’empreses per adquirir noves experiències, però a certa edat la gent s’estabilitza.

13. Ens hem tret de sobre la imatge del sol, la sangria, la festa i la migdiada?

Per la majoria de la gent segur que no, el jovent que va de vacances a Lloret de Mar, molt popular per aquí, l’únic que volen és festa, sangria i més festa, això és normal, potser la culpa la té també una miqueta les agències de viatges i els mitjans de comunicació. Per un altra part, la gent que estiueja cada any a Catalunya sí que ens coneix millor i saben que els catalans som d’un altra mena. També he de dir a favor dels espanyols i catalans que les festes es saben celebrar més bé a Espanya que aquí Suïssa degut segurament al bon temps, els estius que he passat a Suïssa són relativament humits i les nits que es poden gaudir sense portar jaqueta es poden contar amb els dits d’una sola mà, això influeix molt.

Parlant del bon temps i és una cosa que em passa ara mateix pel cap, però la quota televisiva a les 8 de la tarda, que es quan donen les notícies del temps, es més elevada que la del telenotícies principal.

14. Quantes hores es treballa al dia, com es distribueix la jornada, quants dies de vacances feu?

El més normal són les 8 hores, després explicaré el perquè: la gent acostuma a començar aviat a treballar entre 7 i 8 del matí fins a les 12 del migdia, que és l’hora de dinar, a la 1 comencen un altra vegada i a les 5 o 6 pleguen de treballar. Però al meu entorn hi ha molta gent sobretot dones que treballen només un 40 o 60 %, llavors varia tot depèn dels contractes de treball que hagin fet entre ells. Els horaris normals laborals i els horaris de col·legis no coincideixen gens això obliga a moltes mares a no poder anar a treballar el 100%. Les vacances laborals

37 són de 4 setmanes, també es pot agafar dies lliures tot depèn si tens hores extres treballades o no.

15. Quan comença el curs escolar, quan acaba, quan fan vacances els nens? L’educació és gratuïta? I obligatòria fins a quina edat?

Per començar he de dir que tot varia depenent del canton i del municipi on visquis, us comento el que tenim al nostre poble.

Aquest any ha començat el 17 d’agost, del 3 al 18 d’octubre hem tingut les anomenades vacances de la tardor, per Nadal comencen el 19 de desembre fins al 3 de gener (aquí Suïssa no es celebra els Reis Mags, però tenim el Pare Noel), llavors tenim les vacances blanques que duren del 6 al 21 de febrer, les vacances de la primavera del 17 abril fins al 2 de maig i per finalitzar les vacances d’estiu del 3 de juliol al 15 d’agost, això sense contar els dies festius que tenim, si no hem descompto són un total de 14 setmanes de vacances.

L’horari escolar es de les 8 fins a les 12, els nens mengen a casa, hi han molt poques places per quedar-se al menjador, al migdia comencen a la 13’30 i acaben a les 15 de la tarda i els dimecres a la tarda tenen lliure. Ja us podeu imaginar que tenir fills a l’escola i treballar al mateix temps és una mica embolicat.

L’educació és gratuïta així com llibres i material escolar. Obligatòria és dels 6 fins els 16 anys. Fins als 6 hi ha guarderies que són privades i molt cares, ja que no tenen cap mena de subvenció oficial i a més són molt escasses.

16. Hi ha bonificació pels medicaments, l’assistència sanitària és gratuïta i universal?

Primer de tot cal dir que Suïssa és un país amb una estructura federal molt marcada.

Això vol dir que els cantons i els municipis tenen grans competències, sobretot en les polítiques socials.

Intentaré aclarir-ho una mica, qualsevol persona amb residència a Suïssa sigui adult, nen, jubilat o estranger està obligat a tindre una assegurança de malalties bàsica, aquesta assegurança cobreix les despeses relacionades amb malalties tan ambulants com en hospitals, l’import d’aquesta assegurança pot variar segons la franquícia que es triï o del municipi on visquis (la gent de muntanya, per exemple paguen menys que la gent de ciutat) aquestes quotes no les pagues directament a l’estat sinó a través d’unes empreses privades que se les anomena “Krankekasse” traduït seria “la caixa de malalties”, hi han més de 100 asseguradores reconegudes oficialment i cada

A dalt paissatge de Toggenbrug , el camí del sorroll i a baix, Lenzerheide en la zona dels Grisons a uns 2.300m D’alçada

38 canvia de cotxe, o es pot viure any es poden canviar les prestacions perfectament sense cotxe, la gent així com d’asseguradora, tot depèn canvia de residència sovint per del que es necessiti. Aquestes canviar de feina? asseguradores no tan sols La majoria de gent recapten els diners sinó va de lloguer, no per no que també es l’organisme voler, sinó per no poder, on ens dirigim per el somni és tenir casa sol·licitar el reembors pròpia, però a molta de les factures. La gent els hi falta el franquícia mínima capital necessari i obligatòria es per fer-ho. Els de 300 francs, un cotxes, com a la cop s’hagin generat majoria de països, es més de 300 francs representatiu de tenir un l’assegurador haurà de cert nivell i aquí a Suïssa pagar només el 10% de no és diferent, jo diria que les factures mèdiques fins un un 50% canvia el cotxe cada límit de 700 francs a l’any. dos anys, i l’altre 50% utilitza el Les persones amb pocs recursos cotxe només quant es necessari. poden sol·licitar una ajuda a l’estat per poder finançar aquesta assegurança de malaltia i els nens no Celebració de la festa del Pare Noël 19.Consideres que econòmicament la gent és més rica o més pobra tenen franquícia però si el 10% de les respecte a Catalunya? despeses mèdiques o medicaments Jo diria que la societat és de mitja a mitjana-alta, la gent receptats pels metges, fins arribar a 350 francs per any.

Aquestes asseguradores també t’ofereixen extra guanya més diners que a Catalunya i encara que la vida assegurances com poden ésser la de les dents, quotidiana també sigui més cara al final del mes sobre més l’assegurança de la medicina natural (molt utilitzada pels diners que a Catalunya. suïssos).

20. On es viu millor a Arbeca-Catalunya o a Hünenberg 17. I la protecció social? Hi ha ajudes per tenir fills? Per See-Canton Zug? aturats? Hi ha pensionistes? A quina edat es jubilen els Els dos pobles que conec millor, és a dir, Arbeca i Hünenberg See no es poden comparar gens, les infraestructures i les treballadors?

Si comparem Suïssa amb la resta d’Europa puc dir que possibilitats són molt diferents, per mi en aquests moments Suïssa és un dels països amb menys ajudes econòmiques és on visc el millor lloc, sinó no seria on sóc. familiars en aquest moments, la raó és que el pensament suís està basat amb la responsabilitat pròpia per poder 21. Els nadius et veuen com una estrangera? Quin ser independent, sense haver de dependre de l’estat. tracte hi ha amb els nou vinguts? Pots exercir el dret Naturalment que hi ha un suport econòmic per les famílies de vot, fins a quin nivell? ( Municipal, supra municipal, necessitades, però són casos molt concrets. Per un altra autonòmic, estatal...) part estan garantint els estudis bàsics així com els estudis La gent del meu voltant no em veu com una estrangera, universitaris independentment dels ingressos que tingui sinó com un altra veïna que viu al costat i que, de tant en cada família. Suïssa és un dels països amb els impostos tant, crida amb català, i ja hi estan acostumats. He de dir però, que, en general, els suïssos són molt gelosos de les més baixos.

Hi ha una forma anomenada “Lebensstandard” (traduït, seves arrels i costums, la veritat és que en aquest aspecte sí vida bàsica) on es posen un percentatge del sou dels que som molt semblants als catalans, ja que tan els suïssos treballadors i de les empreses, es posa tot en una olla com els catalans som una “espècie” no gaire nombrosa i per i d’aquí surten els diners per ajudar tan als aturats, aquest motiu ens agrada cuidar els nostres hàbits i costums, pensionistes com als jubilats. El homes es jubilen als 65 t’accepten com a estranger sempre i quan segueixes les i les dones al 64, però d’aquí poc hi haurà un referèndum costums que pertanyen aquí. Com a estrangera no tens cap per canviar-ho, segurament a l’alça. No hi ha baixes de dret a vot, ni tan sols a les municipals a no ser que tinguis maternitat ni cap ajuda que s’assembli a la que tenim a la doble nacionalitat.

Espanya.

22. Penses tornar a residir a Arbeca?

18. La gent té casa pròpia o va a lloguer, cada quan Mmmmmm el temps ho dirà...........

39

“La balada de Cable Hogue” Text: Esmeralda Fusté La balada de Cable Hogue (The ballad of Cable Hogue, 1970) és una pel·lícula dirigida per Sam Peckinpah, un dels directors més decisius i innovadors de la Sam Peckinpah història del western.

El western és un gènere clàssic que compta amb un bon nombre d’obres mestres gràcies a directors de la talla de John Ford. No obstant, hi va haver un moment en què les claus i constants del gènere van quedar obsoletes i ja no casaven amb els temps que corrien. Va ser llavors quan Sam Peckinpah va aparèixer al panorama cinematogràfic i va sorgir l’anomenat “western crepuscular”, que mantenia alguns aspectes del western clàssic, però que introduïa alguns canvis basats principalment en la desmitificació: els herois interpretats per John Wayne i James Stewart van donar pas a personatges amb defectes i passats delictius, derrotats per la vida i sense grans ideals. Sam Peckinpah és potser qui millor ens ho ha sabut ensenyar a través de pel·lícules com Grupo salvaje (The wild bunch, 1969) i Pat Garrett & Billy the Kid (1973). També hi caldria afegir una pel·lícula decisiva de la dècada dels 90: Sin perdón (The unforgiven), de Clint Eastwood.

La balada de Cable Hogue és un capítol apart en la filmografia del director, que de tant en tant sorprèn amb alguna pel·lícula atípica i inclassificable, com aquesta o Quiero la cabeza de Alfredo García (Bring me the head of Alfredo García, 1974). La balada de Cable Hogue té el privilegi de ser l’únic western pacífic de la història del cinema, sense gairebé trets, cosa que si ja és bastant insòlita dins del gènere, encara ho és més en la filmografia de Peckinpah, sobretot si tenim en compte que la seva gran Grupo salvaje és un dels westerns més violents de la història.

La balada de Cable Hogue és una pel·lícula de personatge (Jason Robards omple la pantalla amb la seva interpretació de Cable Hogue) que difon a través de la vida del seu protagonista una actitud optimista. No és aquesta la visió de la vida que solen oferir els westerns crepusculars, més desoladors i desencantats. El que sí té La balada de Cable Hogue de western crepuscular és que el seu protagonista no és un heroi, sinó un home de carn i os, amb virtuts i defectes. Hogue és un home tranquil i pacífic, a qui li costa disparar i que evita els problemes sempre que pot, cosa que no acostumaven a fer els herois clàssics del gènere. En un principi tampoc es mou per

grans ideals ni sacrificis, tot i que al final els seus actes demostren que en té més dels que semblava aparentment.

La pel·lícula comença quan Cable Hogue és abandonat al desert per dos homes que li roben l’aigua i el cavall. Casualment descobreix un lloc on brolla l’aigua i, en conseqüència, aconsegueix no només sortir-ne viu, sinó també muntar un negoci. Cable s’instal·la al desert i es guanya la vida venent aigua i servint àpats. Allà també hi coneix gent: un predicador, Hildy (una prostituta de qui s’enamora) i un banquer, entre altres. És al desert, doncs, on Cable Hogue troba l’amor, l’amistat i un lloc que sent com a seu.

Els trets de caràcter que caracteritzen Hogue són la resignació i el sentit de l’humor. Al començament de la pel·lícula el coneixem en una situació on tot indica que acabarà morint, però a pesar d’això, no perd la calma ni es desespera: només es dirigeix a Déu i li demana que li proporcioni aigua. Però no ho fa immediatament, només quan porta un temps sense beure i s’adona que la situació és crítica. Quan creu que ja ho ha demanat suficients cops, mira cap al cel i diu amb el seu habitual to irònic i despreocupat: “Tu decideixes, jo ja he parlat”.

Aquesta frase, pronunciada per Hogue als pocs minuts de metratge, ja marca el to de la resta de la pel·lícula i apunta els principals trets del protagonista. De fet, l’actitud de Cable Hogue en molts aspectes de la vida és aquesta: a mi m’agradaria això, però que sigui el que Déu vulgui.

Amb l’amor, per exemple, es nota molt aquest tret del seu caràcter: Hildy és prostituta, però ell no es mostra gelós gairebé mai i accepta la condició i l’ofici d’ella. Hogue no viu l’amor com un sentiment basat en la possessió: ell sap que ella vol guanyar diners i anar a una capital, mentre que ell és feliç al mig del desert. Quan ella decideix anar-se’n, Cable no es queixa ni es preocupa, simplement ho accepta perquè no està a les seves mans canviar-ho.

La balada de Cable Hogue té algunes escenes molt líriques en què la música hi juga un paper molt important.

D’aquestes escenes en destaquen dues:la de Hildy i ell banyant-se i cantant, i la final. Hi ha algunes pel·lícules que tenen finals tan captivadors que condicionen la resta de la pel·lícula. És el cas de Esplendor en la hierba (Splendor in the grass, Elia Kazan, 1961) i de Dublineses (The dead, John Huston, 1987). La balada de Cable Hogue també podria entrar en aquesta categoria. Però mentre que el final de les altres dues era trist, el de la pel·lícula de Peckinpah barreja tristesa i alegria d’una manera que resulta balsàmica per l’espectador. Al final entenem que la vida continua i que és possible que l’exemple vital de Cable Hogue ens acompanyi més enllà de la projecció.

2

l/m

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977

Pluviometria anual d'Arbeca

1978 1979 1980 1981 1982 1983

(fins a 31/10/09)

1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans

40

41

Comparativa entre la mitja mensual (des de l'any 1969 al 2009) i l'any 2009 (fins 31/10/09) Mitja mensual Serie2

Serie1

Any 2009

160

140

120

l/m2

100

80

60

40

20

0 gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Dies de precipitacions:

Número de dies de:

Detalls meteorològics Pluja Neu Pedra Tormenta Boira Rosada Gebre Neu que cobreix el terra <0,1 l/m2

Juliol '09 4

Agost '09 4

Setembre '09 5

Octubre '09 4

3

2

2

1 3

2

1

1

2

>=0,1 l/m

2

>=1 l/m

1 2

2

>=10 l/m

2

4

1

2 1

2

>=30 l/m Precipitació màxima en un dia

3 l. el dia 14

14 l. el dia 1

8 l. el dia 29

23 l. el dia 20

Curiositats: Aquest any 2009, hi ha molts mesos que estan per sota de la mitja, començant pel maig, juliol, agost, setmbre, i octubre.

Dels 34 litres que van caure a l’octubre, 23 litres varen caure en un sol dia, el dimarts dia 20.

A excepció del 2008, que de gener a octubre va ploure 414.5 l. ens hem de remuntar al 2004 per ver veure unes pluges similars a les d’aquest any, que són de 341 en front a les 350l. del 2004.Feia 12 anys que no plovia com a l’any 2008, que en total van caure 530 litres per metre quadrat.

42

La cugulla Text: Roger Pau

botanicavirtual.udl.es NOM COMÚ: Cugulla NOM CIENTÍFIC: Avena sterilis Durant l’estiu és molt freqüent observar que, sobretot a les vorades dels camins i carreteres, hi creix una planta peculiar. ���������������� Aquesta es caracteritza per la presència d’una tija, d’on hi surten unes perllongacions, en les quals hi pengen unes flors ���������������� verdes, que s’anomenen espiguetes. Aquesta planta ha estat víctima de la típica broma dels caminants, que arrenquen les seves flors i les tiren a l’esquena d’una altra persona per tal d’engaxar-les a la roba.

TINTORERIA

Aquest fet però, és una estratègia de la pròpia planta (no la broma que es fa amb la flor, sinó el fet que aquesta s’enganxa en superfícies piloses) per tal que els seus descendents es propaguin i així afavorir la perllongació de l’espècie en el curs del temps. Les plantes i arbres utilitzen una sèrie de recursos o estratègies per afavorir la supervivència de l’espècie al de tintoreria llarg del temps, però aixòServei és un altre tema.

Cortinatge exterior La avena és una planta anual, eninterior forma dei teròfit, que pot arribar a fer de 30 a 150 cm d’altura.����������������� Les espiguetes consten Emmarcació de quadres de 2 a 5 flors, que estan cobertes per les glumes, que són com unes fulles. Les flors, un cop el fruit és madur, es separen ������������������� ����������������� totes en����������������������������������������������� bloc.

TRINI ����������������

Com ja s’ha anomenat anteriorment, es poden trobar en cultius i a les vorades de camins i carretes.

�������������������������� �������������������������������������� �������������������

���� � ����� � �����

�������������� ������������������������������������� ������

�������������������� ��������������������� ����������� ���������������������

����������� ������������������������������������������ ��������������������������������� �����������������������������������

62

78

43

Fesols de Fira Ingredients: Per 500 persones 50 kgs. de fesols de la terra 12 kgs. de cansalada virada fresca 12 kgs. de xoriço vermell primet 2 kgs. d’ossos de pernil 90 pastilles de caldo de verdures.

Sal, al gust ( nosaltres no n’hi posem)

Esbart Dansaire d’Arbeca

Elaboració:

El dia abans posar els fesols en remull, al menys 5 hores.

Per començar-los a cuinar cal repartir els fesols en tres peroles ben grans, i afegir-hi l’aigua fins a cobrir-los per sobre dos dits, tot seguit ja poden posar-se al foc.

Cal posar el material del brou (cansalada, xoriço, ossos, pastilles de caldo) dins les peroles tot junt , en fred i a sobre dels fesols sense remenar-los. Tant la cançalada, com el xoriço els haurem tallat a bocinets molt petits i prims ( pot fer-se el dia abans, i guardar-ho a la nevera ben embolicat, ja que l’olor és molt forta); tot aquest material l’hem de repartir en tres parts iguals per tal que cada perola tingui els mateixos condiments.

Ara ja només cal deixar-ho bullir, i quan veiem que la part de dalt dels fesols comença a “patir sed”, hem d’afegir-hi aigua, per damunt de tots els condiments , fins a tornar-los a cobrir, d’aquest pas en diem “espantar-los”, i ho hem d’anar fent tantes vegades com calgui fins que els fesols ja estiguin al seu punt. Cada vegada que afegirem aigua als fesols , tots els condiments s’aniran barrejant, i així no cal remenar-los.

El procés és molt senzill i si el voleu fer a cas vostra només cal que calculeu les mides pels comensals que tingueu; cal dir que si us en queden els podeu congelar i fer-los servir el dia que us vingui de gust, continuen estant molt bons.

Francesc Aritzeta ens va fer dipositaris a l’Esbart dansaire d’Arbeca d’aquesta senzilla recepta que ell havia guardat de la seva mare, la Malena que la va estar fent molts i molts anys per la Fira de Santa Caterina per tal d’alimentar als firaires que s’atansaven fins a la nostra Vila.

Com sempre, BON PROFIT!

Anuncia’t a La Borrassa

44

����������������

����������������������������� ����������������������� ���������������������������������������� �����������������

����������������

36

CELLER Bonsata Fe or! ������������������� DEL PORTAL j ������������������������������������������� Ma ���������������������

Venda de��������������� pa i plats cuinats ����� Obrim el diumenge

Av. dels Portals, 35 - Tel.34619 973 496 - ARBECA

���������������� ��������������������������� ������������������������������ ��������������������� ������������������ ���������������������

32

�������������������������������������������������������������� ���������������������

����������������

45

����������������

����������������

FARMÀCIA BAGET

����������������

��������������������������������������������������

������������������������������������������ ���������������������������������������������������������������

FARMÀCIA BAGET

80 �������������������

���������������� ������������������������������������ ������������������� ��������������� 80 ����������������������

58

60

30

���������������� 46 ����������������

����������������

La teva Agència de Viatges ��������������������������������������������������

������������������������������������������������������ ����������������� ���������������������

���

��� ������ � � � � � �

����������������

��������� ��������������������������������������������������������������� ��������������������� ���������� ���������������������� ������������� ������� ��������� ������������������������������������������

��������������

������� ���� �� ����

�����������������

������������������������������������������������������������������������������������

La teva Agència de Viatges 52

��������� ��������������������� ���������� ���������������������� ������������� ������� ���������

������� ���� �� ����

������������������������������������ ������������������� ��������������� ����������������������

58

�������������������������������������������������� ������������������������������������ ���������������������������������������������������������

74

Fets per Sans i Esqué

Endevinalles populars

Les 7 diferències

1.Una cosa blanca, blanca, l’agafem i no s’aguanta.

S:_ _ _ _ _ 2.Sóc un cos que ningú no ha vist però visc entre els mortals; i el dia que jo falti moriran homes plantes i animals.

S:_ _ _ _ 3.De vegades és blau, de vegades és gris. En ell hi viu el sol i la lluna hi té el pis.

S:_ _ _ 4.Sóc fill de l’aigua, fill ben natural; i torno a ésser aigua sense fer cap mal.

S:_ _ _ 5. Per les estances del cel es passeja un donzella, vestida de robes blanques i brillant com una estrella.

S:_ _ _ _ _ 6. Quin és l’animal tibat que porta una serra al cap?

S:_ _ _ _

Solucions número anterior:

7. A molts vesteix i no és sastre, alimenta a molta gent, i encara que algú el maltracta, no diu mal, sempre en diu bé.

Solucions endevinales número anterior: 1.BOCA 2.A 3.CALENDARI 5.LLUNA

6.LLIMONA 7.FORATS 8.GOT 9.VI

S:_ _ _ _ _ _ 8.Pas a passet va caminant, el cap i la cua tot va gronxant.

Suposo que saps de sobres qui és perquè ja t’ho he dit i no t’ho dic més.

S:_ _ _ _