Núm 11

Canvi d’imatge dels Vilars, en descobrir els elements defensius

Un arbequí controla la tecnologia mòbil anglesa

Número 11 ·Desembre 2007 · Arbeca

Imatges de 25 anys d’esbart

3 Editorial

Índex I tu, què n’opines?

4

El dia a dia

7

On anem a raure...

23

Imatges de 25 anys d’esbart De tu a tu

26

“Com a dona alcaldessa, no he notat suports pel fet de ser dona” Ho sabies?

28

Un arbequí controla la tecnologia mòbil anglesa En primera persona 31 La història d’Arbeca

35

Tercera jornada(II): “El castell d’Arbeca” Ho diu el Sr. metge

38

L’exercici físic a la tercera edat La butaca

39

Ingmar Bergman El temps

41

A foc lent

43

Entreteniments

44

El còmic

47

Coordinadora Alba Elías Ribera Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Berta Esqué i Moyà Montse Fernández i Egea Antonieta Safont i Masot Disseny portada: Jaume Nadal

Col·laboradors Jesús Elies Esmeralda Fusté Jaume Nadal Imma Capell Jordi Esqué Sergi Pelegrí

Els veïns i veïnes d’Arbeca parlen dels darrers plens que s’han celebrat a l’Ajuntament del nostre poble, però lamentablement no ho fan per les decisions que allí s’hagin pogut prendre i que afectin al conjunt de la població, sinó que comenten els fets inhabituals que hi ha tingut lloc. És llastimós que ara que la joventut no dóna motius per parlar per protagonitzar actes vandàlics, com ha succeït en ocasions aïllades, siguin els adults els que vagin de boca en boca per protagonitzar actes violents entre ells.

Alguns cops els joves han fet coses recriminables per tots perquè entenem que van contra el civisme, que no estan bé, i sempre s’ha intentat fer-los veure que van errats, que han de corregir determinats comportaments...perquè hi ha unes normes de respecte mutu que són per tothom. Podem entendre que aquests comportaments es produeixen en edats en què la consciència i la personalitat encara estan acabant de formar-se i poden respondre a impulsos poc madurats, però el que cap adult amb un mínim d’ètica pot entendre és que per motius polítics o per diferències d’idees s’arribi a l’insult i la provocació i molt menys a l’agressió física.

L’insult i la provocació denoten manca de recursos intel·lectuals per defensar unes idees o rebatre’n altres, són l’opció fàcil i poc madurada de qui vol demostrar un descontentament o una divergència d’opinió, i alhora mostren poca consideració cap a les altres persones des del moment en què no són conscients que en dir-los poden fer mal i causar reaccions adverses. Igual que la violència, que és fruït de la manca d’autocontrol personal i de pensar poc en el mal que es pot fer als altres.

Actituds com aquestes només posen de relleu les mancances personals de qui les protagonitza, però alhora contribueixen a difondre una imatge poc civilitzada i poc humana de les persones i si es produeixen en una sala de plens també contribueixen a desvirtuar la democràcia i la fe en els polítics.

Tots tenim defectes i mancances, però no podem anar en llocs públics donant mal exemple i menys en un Ajuntament!

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen.

La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.

La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

Dipòsit legal: L-381-2004 Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

4

XIRINACS, el banderer de la pau El dia 6 d’agost moria Lluís Mª Xirinacs i Damians, capellà, filòsof, ex-senador i independentista.

Des de que tenia ús de raó s’havia implicat a fons en tot allò que no estava d’acord, sempre des de la noviolència, per això se’l coneixia com el Gandhi català.

Portava el seu compromís fins a la radicalitat.

Va ser molt crític amb la jerarquia eclesiàstica i els escolapis, que era la comunitat religiosa on pertanyia.

Tot i així se’l deixà fer per la seva gran coherència i la religiositat que vivia.

Assumeix el compromís polític que el portà a la presó, amb els 113 representants de l’Assemblea de Catalunya l’any 1973. Després d’uns dies de llibertat tornà a ser detingut i portat a la presó Model on fa una vaga de fam de quaranta-dos dies. Llavors el traslladen a Madrid a la presó de Carabanchel. El condemnen a tres anys com a pres polític. Fa una altra vaga de fam per demanar l’amnistia dels presos i segueix a Madrid fins el 6 d’octubre de 1975 que surt en llibertat després de complir la condemna. El dia 25 de desembre del mateix any comença la plantada davant de la presó Model que durà un any i nou mesos. Promou diverses iniciatives per a aconseguir l’amnistia i també per l’Alliberament

Nacional dels Països Catalans. La que tingué més ressò a nivell internacional fou la Marxa de la Llibertat, que anava recorrent tots els pobles. Lluís Mª Xirinacs fou candidat al premi Nobel de la Pau. Va rebre el Memorial Joan XXIII. L’any 1977 més de mig milió de vots el feren senador. La seva lluita anifranquista es fa palesa al Senat.

L’any 80 va apostar pel BEAN, partit independentista d’esquerres. Més endavant funda l’Escola Randa l’objectiu de la qual és treballar per una societat democràtica i humanista.

Als 65 anys es doctora en filosofia on opté matrícula d’honor en totes les assignatures. La seva tesi doctoral “Un model global de la realitat” li va valer un “Cum Laude”. És indubtable que Lluís Mª Xirinacs “es va mantenir fidel al servei d’aquest Poble fins a la mort”, com diu el poeta.

No fa massa anys que ens va fer una conferència a Arbeca, a la Sala Màrius Torres, on va desgranar el seu pensament polític, filosòfic i humanista.

Els que el vulguin conèixer a través dels seus llibres us n’ofereixo una petita relació –no de tots- però potser dels més coneguts: Secularització i Cristianisme; Subjecte; L’espectacle obsessiu; Entro en un gran buit; Futur d’Església; Vaga de fam per Catalunya; La traïció dels líders; El terror, la pau i el sagrat; Amnistia 77; Franco ha mort?

Manel Morgades i Rosell

5

La Fira del Gos Caçador d’Arbeca.

Ningú, que cregui mínimament en les possibilitats turístiques del nostre poble, pot prendre la decisió unilateral, per molta majoria absoluta que tingui, de desprogramar una fira anunciada sense comunicar-ho als potencials visitants.

Això no fa cap bé a Arbeca, a l’Arbeca que vol potenciar els Vilars, el Castell, l’Oli, i tot el conjunt patrimonialcultural-gastronòmic-artesanal que amb grans esforços i molts encerts s’està forjant en el nostre poble.

Qui ens creurà, quan diem que tenim el millor oli del món, un poblat ibèric dels més importants d’Europa, un castell dels més bells de Catalunya i que elaborem uns vins, unes melmelades, uns dolços i uns embotits d’excel·lent qualitat, si a la nostra futura clientela els hi fem fer 200 quilòmetres en va? Això no desprestigia un equip de govern, això desprestigia el bon nom de tot un poble.

El grup d’ERC som del parer que una Fira del Gos Caçador s’ha de celebrar abans d’iniciar la temporada de caça, ja que en plena temporada, els aficionats som al camp i no tenim el cap a les fires. És durant l’època de veda que els amants de l’esport cinegètic, preparem l’equip, els gossos, i adquirim el material que puguem necessitar per la propera campanya. Com que estàvem convençuts d’aquests fets vam desdoblar la fira de Santa Caterina amb la intenció que amb el treball i l’esforç de diversos anys, passés de ser una mercat de paradetes diverses, que cal dir que també és un model amb un final anunciat, i una desfilada de bellesa canina, amb molts gossos, però cap de caça, a ser un referent com a Fira de l’Oliva Arbequina, tenint en compte que, com quasi sempre, ja ens havien passat al davant i la Fira de l’Oli d’oliva Arbequina es fa a les Borges, que ja té trons! Com que tot ja està inventat i el que cal és copiar i millorar, la nostra idea era i continua sent fer una jornada completa de com es recollien les olives fa 30 o 40 anys, a l’igual que fan a la Fuliola amb la festa del Segar i Batre.

D’aquest desdoblament en sorgí la Fira del Gos Caçador de principis d’octubre, on l’any passat hi havia prop de 100 gossos caçadors, exhibicions de Sant Humbert, falconeria, recorreguts de caça, jornades tècniques i poques, però, en definitiva, parades relacionades amb la caça, embolcallat tot per un caliu d’activitat cinegètica.

Estem d’acord que enguany havia de ser l’últim any que la Fira del Gos caçador se celebrés el cap de setmana anterior a l’aixecament de la veda de caça menor, perquè

al ser l’última fira que es fa a Catalunya tenint en dates molt pròximes grans fires com la de Sarral i Tàrrega; la veritat era poc operatiu. Per això enguany s’havia d’anunciar durant la Fira, que aquesta es traslladava a l’abril o maig que és realment quan els amants de la caça comencem a tenir “mono” de la nostra activitat preferida.

Que no dubti ningú en cap moment que és del tot legítim que l’actual equip de govern pugui prendre les decisions que cregui més convenients, i que si no volen fer més aquesta fira, o la volen tornar a unir amb la Fira de Santa Caterina, estan en el seu ple dret d’així fer-ho però que el llegir no ens faci perdre l’escriure, o el que és el mateix que la majoria absoluta no ens faci perdre les formes, perquè en cap moment no es va anunciar que aquesta fira no es feia, quan se sabia positivament que durant tot l’any estava programada al calendari de Fires de Catalunya de la Federació de Caça amb un programa que havien rebut tots els caçadors federats de Catalunya o que fins i tot la setmana abans de la Fira, sortia anunciada a Rural revista del DAR que s’encarta als Diaris comarcals de tot Catalunya, amb data equivocada per més inri.

Tot i no compartir la decisió de tornar a celebrar la Fira del Gos Caçador amb la de Santa Caterina, hauria vist almenys bona praxi, al fet d’anunciar als diaris i ràdios la suspensió de la Fira del Gos o el seu canvi de data, o, encara millor, fer la Fira del Gos Caçador en les dates programades inicialment, ni que hagués estat sota mínims, i anunciar a tots els assistents la intenció per a properes edicions.

Creieu que de tota la gent que va venir aquell diumenge d’octubre al matí, algú va marxar amb alguna garrafa d’oli o amb alguna ampolla de vi sota el braç? Jo crec que varen marxar...emprenyats.

Santi Sans Mir Regidor de l’Ajuntament d’Arbeca.

6

Escoles noves L’actual equip de govern de l’Ajuntament d’Arbeca ha comunicat al Departament d’Educació que els terrenys que es faciliten per fer-hi les noves escoles són els mateixos on actualment estan ubicades, és a dir, al turó del Castell. El grup municipal d’ERC vol expressar el desacord amb aquesta decisió per les següents raons que a continuació detallem: - Creiem que una decisió d’aquesta importància s’hauria d’haver pres amb el consens dels membres del consistori, per tant, s’hauria d’haver tingut en compte l’opinió dels grups municipals a l’oposició, sobretot perquè va ésser una acció iniciada l’anterior legislatura, i també perquè els principals afectats tenen una associació, l’APA que pensem que té el dret a dir, que opinen, perquè són els coneixedors de la realitat escolar.

- Ara que tenim la possibilitat real de fer unes Noves Escoles (això només passa un cop cada molts anys) pagades íntegrament per la Generalitat de Catalunya hem de fer l’esforç de buscar un terreny tot i que costi diners pel poble, per ubicar-hi un nou edifici, ja que si reformem l’existent és posar un pegat i els nens/es del poble es mereixen molt més que tot això.

- Si les Noves Escoles es fessin en un terreny diferent del proposat, els actuals edificis de les escoles es podrien destinar per fer-hi altres coses, es podria donar un espai per a cada entitat (creant un hotel d’entitats) i també per realitzar-hi activitats diverses o instal·lar-hi un museu del patrimoni del poble.

- L’espai del turó del Castell és un lloc que hem de protegir, impedint que es minin els fonaments, ja que hem de conservar i restaurar el patrimoni històric i cultural que té la nostra vila, perquè podria ser una font turística important pel municipi, com ja ho va començar a ésser la legislatura passada.

- La possibilitat de tenir també un poliesportiu pagat en un 90% per la Generalitat pot desaparèixer, perquè actualment només es disposa d’un 60% de subvenció i, per tant, la nostra idea era destinar el que el Departament d’Educació hagués aportat per fer una sala polivalent, però la condició era que el poliesportiu i les escoles havien d’estar al costat amb un pas peatonal. L’actual equip de govern proposa fer una passarel·la/túnel tipus futurista des de les actuals escoles al cementiri Vell.

A veure quin pressupost costarà només aquesta obra, que això sí que ho haurà de pagar el poble. Potser seria millor gastar-los amb uns terrenys per fer-hi les escoles noves, no?

També estem en desacord i així ho vam expressar en el Ple celebrat el mes d’agost, amb la ubicació de l’Escola Bressol, que l’equip de govern ha decidit,

també en solitari i sense tenir en compte l’opinió dels altres representants polítics, ni tampoc inicialment de l’APA de l’Escola Bressol. Però no estem en desacord que es faci l’escola bressol (i menys si com diu l’equip de govern ens la paguen gairebé íntegrament, que això està per veure) sinó que no trobem assenyat fer unes noves escoles que no integrin l’escola bressol. És a dir, nosaltres voldríem que tot estigués en un mateix espai, ja per comoditat dels mateixos pares, que podrien portar els nens/es en un sol viatge, també per disminuir les despeses tant de construcció, com de manteniment per part de l’Ajuntament, ja que si es fessin juntes només hi hauria un menjador, un sol sistema de calefacció i refrigeració, un sol pati, entre d’altres coses que es podrien compartir sense cap problema i també en relació a les activitats a realitzar, ja que tant els professors i monitors de l’escola com els de la llar d’infants podrien compartir celebracions i actes diversos que es realitzen al curs escolar.

Per tant, proposem públicament i convidem l’actual equip de govern a reflexionar sobre la possibilitat de fer unes Noves Escoles en una nova ubicació, també amb l’Escola Bressol. Nosaltres treballarem perquè això sigui així pel bé d’Arbeca.

ERC d’Arbeca i el grup de suport.

Col·labora amb la Borrassa Envian’s la teva opinió laborrassa@arbeca.org

7

L’excavació del fossat deixa al descobert els elements defensius dels Vilars La subvenció aconseguida per l’anterior equip de govern i executada per l’actual, està canviant la imatge dels Vilars. Tots els esforços que esmerçaven l’Emili Junyent i tot el seu equip a explicar que teníem al davant una fortalesa única al sud d’Europa amb un sistema defensiu inexpugnable i de dimensions sobradament innecessàries pels atacs que podrien rebre en aquella època i que fins ara ens havíem d’imaginar, ara, han sortit a la llum.

El visitant de vilars veurà sense cap dosi d’imaginació una verdadera fortalesa amb tots els seus atributs i podrà comprovar “in situ” l’espectacularitat i la grandiositat d’aquest poblat.

L’actuació que s’està duent a terme consisteix en buidar Com ja va informar la Borrassa aquesta actuació es possible gràcies a una subvenció de 500.000€ del Ministeri de Cultura Espanyol.

Seguidament a aquesta actuació que per normativa ha d’estar enllestida el 31 de desembre, començarà un pla d’ocupació, finançat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, que permetrà treballar durant 6 mesos de manera ininterrompuda als Vilars.

Tal i com es va informar en el darrer ple, com que s’està en fase d’obres, és perillós visitar per lliure els Vilars, ja que de moment els accessos són molt limitats, i es va recomanar que es concertés la visita a l’Ajuntament mitjançant la Dolors Balaguer. el fossat que envolta tot el poblat, amb un amplada que tot i oscil·lar en diferents punts ronda els 13 metres per 4 de profunditat, i situar un drenatge perimetral al fons, que enllaçarà amb el ja construït que desemboca a uns 300 metres a l’oest del poblat, per tal que en èpoques de pluja o de regadiu a manta no s’inundi.

Amb el treball de les màquines que han tret tones i tones de terra s’està deixant a la llum tot l’escarpat del talús que apareix tot folrat de pedra, i per sorpresa, el contra escarpat, és a dir, l’altra banda del fossat també apareix folrat.

8

Arbeca va bolcar-se en la celebració del 50 aniversari del CEIP Albirka El poble d’Arbeca va participar de forma massiva en la celebració del 50 aniversari del CEIP Albirka. Els actes centrals es van realitzar els dies 21 d’abril i 16 de juny. El primer va tenir un caire més institucional i el segon un de més festiu.

Imatge de les autoritas assistents a l’acte Aquests actes foren la culminació de tot un seguit d’activitats organitzades durant un any abans aproximadament per tota la comunitat educativa del nostre poble ( Ajuntament d’Arbeca, CEIP Albirka i APA Albirka). A nivell material, per exemple, es va realitzar una camiseta amb motiu del 50 aniversari i a totes les llars del poble es va repartir un calendari amb motius escolars.

Durant la tarda-vespre del 21 d’abril unes 500 persones van apropar-se al mateix CEIP Albirka on es va desenvolupar el

Gran afluència de gent a l’exposició

primer dels dos actes, en el qual hi va haver una exposició de fotografies i material escolar, i l’acte institucional.

Aquest darrer va consistir en una xerrada a càrrec del Sr. Francesc Pané i Sans, fill de la vila i molt vinculat al món de l’educació, la presentació del llibre “50 anys al castell” que esdevé una aproximació a la història de l’ensenyament a la nostra vila que fou realitzada per part del seu autor Sergi Pelegrí i Perera i els parlaments de les auroritats educatives i institucionals que van col·laborar en la realització de l’esdeveniment.

Aquest acte fou una magnífica oportunitat per retrobar-se l’antic alumnat amb els seus respectius mestres. D’aquests, hi foren presents 74 als quals se’ls va obsequiar amb un diploma i diversos presents a mode de reconeixement i homenatge. Cal fer esment també a l’especial consideració que es va tenir amb els directors actuals o presents que ha tingut l’Escola i que van poder-hi ésser presents: els Sr. Antoni Vidal, Albert Palau, Armand Camats i Dolors Sans.

També es va comptar amb les actuacions del Trio Minuet i de l’Esbart Dansaire d’Arbeca que van amenitzar l’acte.

Es va repartir un DVD amb motius escolars i un val per aconseguir el llibre esmentat anteriorment per bescanviar a la Casa de la Vila. Pels no presents a l’acte, a posteriori a la Casa de la Vila hi va haver a disposició de cada llar familiar aquests dos obsequis de manera totalment gratuïta.

Per acabar, hi va haver un piscolabis per a tots els assistents en el qual els professors i els antics alumnes van poder intercanviar impressions, salutacions i recordar el seu pas per l’Escola.

L’acte del dia 16 de juny va consistir en la Festa de l’AMPA Albirka i una trobada dels antics alumnes. Aquest acte va tenir un caire molt més festiu. L’acte va tenir lloc

Imatge de l’entrega de la placa al Sr. Vidal

9 La Festa s’allargà fins a altes hores de la matinada en motiu de les actuacions musicals dels grups Els Sixty’s, Stereòffons i Rock & Llamp que van ésser seguides per un nombrós públic.

Davant del gran ambient que hi havia un dels membres assistents comentà: “Sembla la Festa Major” i efectivament era la Festa Major de l’Ensenyament al nostre poble.

Ambientació a l’escala de l’escola durant la tarda i la nit al mateix CEIP Albirka i a banda de les exposicions de fotografies i de material escolar hi va haver animació infantil a càrrec dels grups La Cremallera i del grup de grallers La Revolta. En el mateix va serhi present, a banda de les noves autoritats municipals i els mestres, el Sr. Antoni Llevot, Director dels SS.TT. d’Educació de Lleida.

En aquesta ocasió foren prop de 600 persones (amb 560 tiquets venuts pel sopar) les que varen ésser presents en aquesta jornada commemorativa que va tenir com a punt central un sopar popular i ball abans, dels quals però els alumnes més petits de l’Escola van amenitzar-nos amb unes danses populars catalanes.

Imatge d’un dels ambients antics

Públic assistent al parlament de les autoritats i a l’entrega dels diplomes

10

Les Dones de l’Olivera inicien el nou curs El passat divendres dia 5 d’octubre tingué lloc la presentació del primer trimestre per al nou curs 2007-2008 de l’Associació de Dones d’Arbeca.

L’acte d’inauguració comptà amb l’assistència d’unes 60 sòcies que guadiren de la projecció en powerpoint d’un recull fotogràfic de les activitats del curs anterior, a més a més d’un refrigeri. El nou curs s’incia farcit d’activitats i xerrades a més de les ja col·laboracions habituals de l’Associació (Contra el Càncer, Marató de TV3...). Com a novetats d’enguany destaca el curs de guitarra individual o amb grup i una hora setmanal de llengua catalana.

D’altra banda, s’ha de destacar el fet que el passat 22 de setembre l’Associació de Dones participà en la Trobada comarcal de Dones de les Garrigues que tingué lloc a les Borges Blanques, trobada que les assistents coincidiren que fou molt satisfactòria.

Dinar de la Trobada Comarcal de Dones

El patrimoni arqueològic a través de les associacions El 14 de juliol, l’associació Amics de Vilars juntament amb el GIP va organitzar la primera trobada d’Associacions d’Amics del patrimoni Arqueològic a Arbeca, la qual va tenir com a convidats associacions de diferents punts d’Espanya i les Illes a més a més d’experts en arqueologia.

Ivan Egea finalista del concurs d’escultura d’UGT 1 de maig Per segon any consecutiu, Ivan Egea, veí d’Arbeca ha estat finalista amb menció d’honor al Concurs d’Escultura Primer de Maig que enguany ha celebrat la seva desena edició.

L’escultura d’Ivan Egea va estar exposada a la sala d’exposicions de la Diputació de Lleida, juntament amb una selecció de les 19 obres presentades a concurs.

11

Els grallers tenen un bloc a Internet Des de l’agost que els grallers La Revolta d’Arbeca disposen d’un bloc a Internet, que actualitzen periòdicament, i on informen de les sortides que han de fer, fotografies de les actuacions que ja han fet i altres informacions generals relacionades amb el món de la gralla.

D’altra banda, els grallers van convocar un nou curs de gralla per a tots aquells que tenen ganes d’aprendre a tocar aquest instrument. El curs es va iniciar el passat 3 d’octubre i hi ha uns 8 nens i nenes apuntats, d’entre 9 i 14 anys.

Els grallers és una entitat que actua a diversos pobles de les rodalies, fent cercaviles de Festa Major i activitas com el Correllengua. Al poble actua també en actes com el Mercat a la fresca, organitzat per l’associació BEC, i l’11 de Setembre.

El dia 3 de juny, l’Associació Amics dels Vilars va organitzar un taller d’estels. Amb l’ajuda d’uns monitors els assistents van omplir el cel d’estels

http://losgrallerslarevolta.bloc.cat losgrallerslarevoltagmail.com

El 20 de juliol van acabar els cursets de natació que s’organitzen a les piscines municipals, que com cada any fan el Jaume Capdevila i la Teresa Bofarull.

12

El 27 de maig va tenir lloc la XXIV Marxa Ecològica i per la Pau de Belianes. A Arbeca arribaren a les 12:00 hores a la Plaça del Toll on els esperaven amb sucs i aigua per refer-se una mica i abans de marxar se’ls va repartir caramels obsequi de Pa de Pessic pastisseria.

Imatge de l’audició corresponent trimestral a l’abadia d’Arbeca, que ofereix l’escola de música. A la imatge, dos alumnes i la professora tocant la flauta travessera.

Aquest setembre han començat les classes, i gràcies a un sorteig s’ha pogut comprar un piano nou.

El 29 de maig va tenir lloc un berenar per donar per acabat el curs d’atletisme. Com cada any la Mercè Abat fa d’entrenadora, Aquest any, al setembre han començat els entrenaments.

El dia 20 de juny al Polisportiu de les Borges Blanques es va fer el concert de fi de curs de l’escola comarcal de música. Hi van participar els nens d’Arbeca, Juneda i les Borges Blanques.

Col·labora amb la Borrassa

13

La socialització dels llibres de text comença amb bon peu al CEIP Albirka El projecte de l’AMPA del CEIP Albirka sota el lema “compartir i reutilitzar els llibres de text” s’ha iniciat aquest nou curs escolar 2007-08 amb èxit de participació.

Un total de 99 alumnes (des de P5 fins a 6è curs) del col·legi han participat i s’han beneficiat del projecte que té com a principal objectiu, d’una banda, l’estalvi econòmic per a les famílies en l’adquisició de llibres i de l’altra, fomentar la socialització, el saber compartir,

Nou èxit de la IV edició del mercat a la fresca L’associació de botiguers, empresaris i comerciants d’Arbeca va organitzar el IV mercat a la fresca. És una activitat que es manté des de l’inici d’aquesta associació, es va fer a la Plaça del Toll el dia 3 d’agost, hi varen participar diferents comerços de la vila i hi va haver servei d’entrepans i begudes.

L’associació també ha promocionat una campanya anomenada “Bosses de plàstic, no gràcies” en la qual va repartir gratuïtament bosses de tela al seus clients. Per altra banda, també en van oferir a preus populars a la parada del BEC del mercat.

Per altra banda, alguns membres de l’associació han fet un curs de disseny gràfic, un d’aparadorisme i estan preparant la nova edició del sorteig del Carro del Fato.

així com també la lluita contra el consumisme excessiu.

El projecte compta amb una comissió de seguiment que depèn del Consell Escolar del Centre i que té com a objectiu promoure i seguir el desenvolupament del projecte.

En un altre ordre de coses, l’AMPA del CEIP Albirka va celebrar el passat 19 d’octubre l’Assemblea General Ordinària en què resultà les votacions per a la renovació de sis membres de la Junta.

14

El grup municipal Progrés Municipal aconsegueix la majoria absoluta a Arbeca El passat 27 de maig el poble d’Arbeca va anar a votar per elegir el nou consistori pel quadrienni 2007-2011. Van ser 1383 persones que es van acostar a les urnes per emetre el seu vot a les diferents candidatures que es presentaven, i van decidir per clara majoria donar el govern el grup PMPSC, concretament, aquesta formació liderada per Joan Simó va obtindre 634 vots, seguits del 399 aconseguits per CIU, 284 per ERC i 66 pel PP, que es queda sense representació a l’Ajuntament, per tant, seguint els paràmetres que estableix la llei d’Hont: el PM_PSC opté 6 regidors, CIU, 3, i ERC, 2, formant els 11 que li pertoquen

a l’Ajuntament d’Arbeca.

Amb aquests resultats expressats pel poble el 16 de juny es va constituir el nou equip de govern del qual en resultà Alcalde el cap de llista de la formació PM-PSC, en Joan Simó i Falcó, el qual va prendre possessió del seu càrrec per imperatiu legal.

En el proper ple es van nomenar els respectius tinents d’alcalde, les funcions dels regidors i la comissió especial de comptes, quedant les responsabilitats definides de la següent manera:

15

L’ascens a primera divisió provincial del club de futbol sala Castell d’Arbeca El club de futbol sala Castell d’Arbeca juga aquesta temporada 2007–2008 a la categoria de la primera divisió provincial, després d’haver assolit l’ascens el maig passat.

Gràcies a l’esdeveniment, es van realitzar diversos actes de celebració. El primer va tenir lloc un cop finalitzat l’últim partit de lliga, ja que la victòria assolida els permetia quedar primers del seu grup i per tant, aconseguir el preuat ascens. Els jugadors i alguns membres de la junta, ho van

Neix una nova escola comarcal de futbol base El passat 12 d’octubre va tenir lloc la presentació dels equips de l’Escola de Futbol de les Garrigues al camp municipal de les Borges Blanques. L’escola comarcal

celebrar col·locantse una samarreta feta expressament per a l’ocasió, amb el missatge imprès Campions!.

Un altre acte, de major oficialitat, va tenir lloc a la sala de plens de Imatge dels campions. l’ajuntament de la vila.

L’alcaldessa en aquells moments, Ramona Barrufet, i el regidor d’esports, Xavier Vidal, van fer entrega d’unes plaques en reconeixement a l’ascens assolit. Finalment, alguns membres de l’equip i de la junta varen assistir a Lleida a l’entrega de trofeus que organitza cada any la Federació Catalana de Futbol, presidida pel Sr. Jordi Roche. ha nascut de la fusió dels equips de futbol base d’Arbeca i de les Borges Blanques tot i que està oberta a totes les poblacions de la comarca. Actualment a l’ecola hi ha un total de 227 jugadors/es, 32 entrenadors/es i 3 coordinadors (un coordinador general i dos coordinadors adjunts). El President de l’entitat és el Sr. Albert Quintillà.

Actualment els jugadors/es es reparteixen en 16 equips, distribuïts en les categories d’un equip femení, dos equips cadets, un equip infantil, tres equips d’alevins, quatre equips de benjamins, quatre equips de pre-benjamins, i un equip de babie.

D’aquests equips, n’hi ha tres que entrenen a Arbeca (tots menys el Cadet) i quatre que juguen els seus partits al nostre poble.

En algunes de les categories la immesa majoria estan formades per nens/es de la nostra població.

En aquest moment tots els equips ja estan immersos en la disputa dels seus partits de lliga.

Col·labora amb la Borrassa

16

Arbeca celebra la Diada de Catalunya Com ja és tradició a Arbeca, el dia 11 de setembre, durant el matí i a la plaça Lluís Companys, van tenir lloc una sèrie d’activitats per commemorar la Diada de Catalunya.

Va iniciar la festa la Coral l’Harmonia d’Arbeca, que va cantar una petita mostra de cançons catalanistes, entre elles Els Segadors. A continuació es van fer una sèrie de parlaments per part de la regidora de joventut i festes, Mònica Sans i la regidora Anna Roset; juntament amb les ofrenes florals al monument de Lluís Companys. Els Grallers la Revolta d’Arbeca van acabar d’amenitzar la jornada al mateix temps que la comissió de festes oferia un refrigeri a tots els assistents.

17

CIU planta el ple El ple extraordinari de 30 d’agost va concórrer amb la normalitat habitual d’un ple, amb un diàleg més o menys fluït, on l’equip de govern entre altres va manifestar la seva intenció de concórrer a una convocatòria per fer una nova llar d’infants a la Bassa de l’Oro, i on l’oposició va manifestar el seu rebuig. El grup de CIU esgrimia entre altres que allí hi havia projectada una plaça; i des d’ERC entre altres també, es demanava que es treballés més la possibilitat d’ajuntar les noves escoles amb la nova llar d’infants per tal de mancomunar serveis i donar facilitats als usuaris. Aquest diàleg democràtic va quedar en un segon pla en els fets del dia, perquè un cop acabat el ple, i mentre els regidors abandonaven la sala, un regidor de CIU va ser increpat verbalment el que va derivar acte seguit a una lleu agressió física. Tota aquesta “bullida de sang” el mateix dia, i ja al carrer, davant de l’ajuntament,

A dalt, inici de la cercavila amb els Grallers la Revolta d’Arbeca. A baix, imatge dels nens i nenes assistents a l’obra de teatre protagonitzada per La Cremallera.

Ambdues activitats es van celebrar el dia de St. Jaume

els dos afectats van donar el tema per tancat davant de nombrosos testimonis.

Tot i això i davant de la gravetat del fet, abans de començar el ple del 15 de novembre, l’Alcalde va condemnar els fets ocorreguts, però també va instar “ a la calma “ al regidor de CIU, fet que va indignar aquest grup municipal i després d’un intercanvi d’impressions van abandonar el ple, al no “sentir-se recolzats per l’alcaldia davant els fets ocorreguts” segons es va manifestar al ple.

El ple va començar amb tan sols vuit regidors per tractar l’extens ordre del dia que entre d’altres punts es van aprovar les ordenances fiscals pel 2008, on el grup d’ERC es va abstenir, al considerar innecessària gravar en dos punts més la “contribució” rústica que la Urbana.

Es van aprovar una proposta de modificació de les normes subsidiàries, que en paraules del regidor Vladimir Miquel “beneficien un 95% del poble”, és el primer pas d’un llarg procés que quedarà a l’exposició pública per tal que tots els veïns el puguin consultar.

Anuncia’t a La Borrassa

18

Jornades Culturals 2007

Visita de la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, a la llar de Jubilats d’Arbeca

Inauguració oficial de les presons del Castell a càrrec del Sr. Ferran Rella, i tast de productes artesanals

Xerrada sobre el dolor crònic, a càrrec de la Dra. Maria Nabal, a la sala Màrius Torres

El televisiu Albert Rami, col·laborador del Club de TV3, va fer una xerrada sobre salut el dia 20 d’abril

Imatge del públic assistent a la celebració del 50 aniversari de les escoles el dia 21 d’abril

Inauguració de la segona fase de remodelació de la Plaça Lluís Companys, la nit del 22 d’abril

19

Jornades Culturals 2007

L’Escola Bressol St. Jaume, el dia 27 d’abril, va fer una plantada de flors a la plaça Unió Republicana

Repoblació parcial del turó de Sta Caterina i berenar amb coca i xocolata, amb l’ajuda de petits i grans

Parada de llibres de l’Ajuntament amb la Petjada del Secà al Portal el dia 22 d’abril

Mostra de la paradeta de la Petjada del Secà, on van vendre roses i punts de llibre fets pels nens

Jugadors que van participar al partit de veterans que es va disputar el dia 29 d’abril a les pistes

Celebració de l’1 de maig a la Capella, tot i que per inclemències del temps es va celebrar el dia 6 de maig

20

Festa Major 2007

Cercavila amb La Cremallera i els grallers La Revolta d’Arbeca juntament amb altres grallers i gegants

El Pregó de Festa Major a càrrec de Ramon Maria Mullerat va donar el tret de sortida a la festa

Tradicional bany d’escuma per la mainada a la Plaça del Toll, el dimecres 15 d’agost

Imatge del pati de les escoles una tarda de Festa Major amb l’orquestra que oferia el concert

Mostra de l’orquestra Selvatana oferint el seu concert de tarda al pati de les escoles el dia 15 d’agost

Els dies 15, 17 i 18 es va oferir ball i concert de tarda amb un nombrós públic assistent al pati del les escoles

21

Festa Major 2007

Els pallassos de l’Esponja van oferir un espectacle pels més petits a les piscnes municipals

Mostra de l’actuació de les alumnes del gimnàs Nova Forma a la plaça del Toll el dijous dia 16 a la tarda

Castell inflable sobre el reciclatge a la plaça del Toll, on tots els nens que ho desitjaven podien passar a saltar

Imatge de la gimcana rural l’Arbequí de Ferro infantil, juntament amb la 12 edició de la ja tradicional

El dia 18 d’agost i al pantà del Tossalet es va celebrar el concurs de pesca

Ball dels petits en commemoració al 25 aniversari de l’Esbart Dansaire d’Arbeca a la plaça del Toll

22

Festa Major 2007

Mostra d’un ball a càrrec dels component de l’actual Esbart després d’una desfilada amb antics membres

Arribada de la Cursa Atlètica, que va canviar el recorregut i l’hora de la ja tradicional cursa

Imatge d’un dels vasos que es va utilitzar per la Festa Major Actuació de l’Estudi de Dansa d’Arbeca Íngrid Moyà, a la plaça del Toll l’últim dia de Festa Major Un any més la Festa Major va fer bona la dita que diu que a Arbeca se celebren grans festes. Els actes programats, espectacles, balls, concerts, grups de rock, van delectar els assistents que van gaudir com sempre de la gran festa d’Arbeca i com cada any els que van voler, van poder demostrar la seva força i la seva perícia a l’Arbequí de Ferro que enguany presentava algunes proves noves.

També cal destacar el fet que després de molts anys la comissió de Festes es va fer càrrec de la barra de Festa Major i igualment cal destacar la gran acollida que va tenir la iniciativa d’usar durant tota la festa vasos reciclables.

Aquesta iniciativa va permetre tenir els patis nets durant tota la festa major a banda de ser una mesura sostenible.

Segons va informar la regidora de Festes en el ple celebrat el 30 d’agost els números aproximats d’aquesta Festa Major ratllaran els 144.000 euros de despeses i 104.000 euros d’ingressos.

23

Imatges de 25 anys d’esbart Fotos cedides per: Ma Teresa Bofarull Oliach Presidenta de l’Esbart Dansaire d’Arbeca

24

25

26

“Com a dona alcaldessa, no he notat suports pel fet de ser dona” Text: Alba Elías

Ramona Barrufet i Santacana, de cal Farré, és una arbequina filla de Juneda, professora de secundària, tot i que des de fa cinc anys està alliberada pel sindicat UGT, al qual dedica la seva activitat principal. Els últims dos anys va ser l’alcaldessa del nostre poble per CiU en el marc del pacte de govern que va signar amb ERC, que va tenir l’alcaldia els dos primers anys, essent la primera dona alcaldessa d’Arbeca. Als seus 47 anys les seves aficions són la lectura i especialment sobre medicina, viatjar, i és molt aficionada al bàsquet. econòmica molt forta, però com que sé la importància que té la música en la formació de les persones, sé que hauria estat molt positiu.

Ramona Barrufet, primera alcaldessa d’Arbeca 1-Igual que vam fer amb el Santi Sans quan va acabar el seu mandat com a alcalde per ERC a Arbeca en el govern compartit que van signar ERC i CiU, ara que has deixat de ser alcaldessa per CiU, també volem saber quines valoracions fas de la teva tasca com a primera autoritat del nostre poble.

En faig una valoració molt positiva, considero que va ser un privilegi. Essent filla de fora i essent una dona, poder arribar a l’alcaldia amb un pacte és molt complicat, però em sento molt satisfeta d’haver-ho fet.

2-De què et sents més orgullosa entre totes les tasques que has fet a l’Ajuntament?

El que més m’ha complagut ha estat poder treballar pel poble i el contacte amb la gent.

3-I què et sembla que hi ha quedat al calaix o pendent d’acabar?

Moltes coses. La Bassa l’Oro, les escoles noves,... Arbeca té molt potencial i molts camins oberts. L’escola de música també m’hagués agradat fer-la comarcal a través d’un conveni amb ensenyament. Hauria calgut facilitar l’accés a tots els nens i nenes i per tant, hauríem hagut de solucionar el tema del transport i suposava una despesa

4-També has estat la primera dona alcaldessa d’Arbeca, te’n sents orgullosa? És un orgull perquè per mi ha estat molt important, però suport com a dona pel fet de ser dona no n’he notat massa.

Hi ha molta gent que no ho veu bé, essent dona sempre has de demostrar el doble, que pots amb el càrrec i que ets impecable com a mare, parella i mestressa de casa...

Pensava que aquestes eleccions hi hauria hagut més dones al davant de les candidatures, però és difícil, no perquè no n’hi hagi moltes que hi puguin ser, sinó per altres motius.

5-Ha estat fàcil entendre’s dos partits per governar el poble? És complicat com tots els pactes, però el poble hi ha guanyat moltíssim. No ens agrada que utilitzin que no es pot governar amb un pacte, tot i que ho han fet, però no haurien de carregar sempre contra els dos partits que el vam fer perquè no és res il·lícit. Problemes n’hi ha, però se solucionen, i potser el que caldria és millorar la comunicació, parlar més.

6-Quin era el principal punt de confrontació entre els dos partits?

Sempre és molt difícil treballar en grup, implica parlar molt més i costa entendre que no s’accepta la idea d’algú i

27 regidoria; creus que estan fonamentades?

No ho estan. Criticar és el més fàcil de fer. Amb el tema festes hem fet una continuïtat del que ja es feia abans i el que té més cost són les orquestres, que són els actes més multitudinaris a les “Va haver de passar festes, per això no em sembla bé treure un temps fins que això a la gent. Durant dues legislatures no s’ha apujat el preu de les festes majors no vaig assumir que i amb el que es cobra només se’n paga representava el poble el 50% del que costen, estem desfassats aquest sentit i això. Altres pobles ho d’Arbeca allà on anava en carreguen en altres impostos i nosaltres com a alcaldessa” no ho hem trobat per carregar-lo amb igualtat. La barra tampoc no dóna perquè no es consumeix.

fer-lo tirar enrere, potser aquest punt ha estat el més difícil.

L’esport és un exemple de treballar en grup. De diferències polítiques no n’he trobat, són municipals.

7-Creus que el pacte ha influït positivament o negativament en els resultats electorals del 27 de maig?

La gent estava mentalitzada que hi tornaria a haver un pacte. Enlloc és bona una majoria absoluta, tot i la complicació del pacte, i no estic d’acord en què s’utilitzi aquest comentari que governar amb un pacte no va bé. En una majoria absoluta també hi ha diferències.

CiU va pujar vots.

El pacte es va fer a les 3 del matí del dia abans de la constitució de l’Ajuntament encara que ningú s’ho cregui; però un altre pacte ara hagués estat diferent.

8-Tornaríeu a pactar?

Sí, l’hauríem reeditat perquè no estava acabat.

9-Quina és la millor experiència com a alcaldessa?

El fet d’anar representant al poble d’Arbeca, que no ho vaig assumir fins que va passar un temps. És més agradable anar a un lloc per representar que el dia a dia.

10-Tens alguna altra aspiració política?

Sóc cap comarcal de Convergència des de fa tres anys i representant a l’executiva de Lleida i consellera nacional del partit, un altre càrrec pot arribar o no...

Ets una dona de partit doncs no?

Sí, fa 26 anys que tinc carnet de Convergència, però dins el partit sóc molt crítica.

11-Creus que la gent valora el que es fa des d’un Ajuntament?

No, però també és per desconeixement. Es valora el que és evident, la resta no, i els rumors són molt fàcils. És impossible que anem sempre a la font per saber-ho tot, la valoració no hi és. Si fos possible, una persona de cada casa hauria de passar per l’Ajuntament perquè s’adquireix una responsabilitat molt gran i només es valora quan un ho viu des de dins.

12-Creus que Arbeca està massa polititzada?

Sí, moltíssim. És bo perquè es parla de política, però ens tanquem molt, no analitzem les coses a fons i no es reconeix quan un altre fa una cosa ben feta.

13-Des del teu càrrec com a alcaldessa i regidora de festes has rebut moltes crítiques, sobretot per la

14-Hi ha alguna cosa que t’agradaria dir i no t’he preguntat?

Hi ha una frase que diu tothom: “tranquil·la que no ho faràs mai bé per tothom”. Jo dic que no ho fas prou bé quan a un no li fas el que ell vol i un alcalde no pot fer mai el que vol tothom perquè es deu a moltes més coses.

28

Un arbequí controla la tecnologia mòbil anglesa Text: Anna Aguilà Hola, em dic Jaume Vidal Pons i ja en tinc 31 i escaig, vaig estudiar Enginyeria Informàtica a Girona

i ara

estic visvint a Londres on treballo de “Senior Software Developer” o el que ve a ser Programador Informàtic.

Ja fa gairebé 3 anys i mig que volto per Londres, vaig decidir venir aquí perquè tenia moltes ganes de viatjar, veure món i conèixer altres maneres de viure. Aquesta ciutat és una molt bona base per viatjar tant a Europa com cap a la resta tot el món. Hi ha moltes ofertes en vols i la lliura esterlina està molt alta, però encara que no et moguis de Londres mateix ja és com si viatgessis, ja que en aquesta ciutat hi ha representació de totes les cultures del món.

Jo crec que aquesta ciutat és una passada, és enorme, multicultural i plena de coses per fer i veure. Hi ha zones molt boniques, parcs enormes al mig de la ciutat, restaurants amb menjar de tot el món, pubs centenaris, teatres, musicals i algunes de les millors discoteques del món. La ciutat està molt ben connectada tan internament com amb la resta del país i el metro i trens no són com els de Barcelona que passen quan poden... El millor temps per visitar la ciutat és del maig fins a final de setembre, que és quan hi ha més possibilitat que faci sol, ja que normalment esta núvol o plou.

Imatge actual del Jaume Vidal a Londres L’empresa on treballo des del passat agost es diu Omnifone (www.omnifone.com) és una empresa creada fa 4 anys, amb uns 50 treballadors i es dedica a fer aplicacions de telefonia global. La meva feina consisteix en dissenyar i crear els fonaments pels programes interns de l’empresa, que ve a ser com la feina que un arquitecte fa per una casa: és a dir el disseny dels plànols. De fet, aquesta analogia està agafant força aquí i en el camp de la informàtica és comença a fer servir el terme d’Arquitectes Informàtics o “Software Architects”.

Suposo que haureu sentit a parlar de “politono” i “sonitono”, sabeu què vol dir això? Doncs aquests són termes que definexien el tipus de música digital que el telèfon pot fer quan algú truca.

El politono fa servir el sistema MIDI que permtet que el típic “pito” que fa el telèfon quan truquen: el “tiroriroriro” o “ring ring” de tota la vida, doncs pugui reproduir vàries tonalitats i per tant, alguna cosa que s’ assembla més a

29 una cançó, però que encara deixa bastant que desitgar ja

Reproductor MP3 o per els lectors que no estan gens

que sona més com una musiqueta que fan les llumetes de

familiaritzats amb el tema:

l’arbre de Nadal, o almenys les d’abans.

El sonitono ja és una reproducció més fidel de la música o gravacions, així que ara si vols pots sentir el David Bisbal estripant-se cantant la Buleria cada vegada que algú et truca.

Un Reproductor MP3 és com un petit Walkman o tocadiscs amb una memòria que pot contindre, depenent del model, unes 8.000 cançons, que ve a ser set dies de música sense parar o uns 700 àlbums musicals. Els usuaris es descarreguen la música d’internet als ordenadors, o bé converteixen un CD amb cançons amb el format MP3 pel Reproductor MP3 a l’ordinador. Després han de connectar el Reproductor MP3 a l’ordinador i transferir les cançons a la memòria del Reproductor MP3 i ja poden anar on vulguin amb tota la col·lecció de música dels Beatles a la butxaca.

Si això creieu que és alta tecnologia, doncs prepareu-vos, perquè hi ha moltíssims avenços en el sector de la música

D’esquerra a dreta, iPod shuffle, iPod nano, iPod classic y iPod touch

mòbil, el qui no corra vola en aquest tema...

El que està passant és que les xarxes de telefonia han

El camp de l’empresa en què treballo jo no és el de la

millorat moltíssim en els últims 4 anys i alguns operadors

descarrega de politons sinó a crear aplicacions per mòbil i

ja permeten que es pugui transmtre molta més infomració

el producte estrella que tenen es diu MusicStation, que es

que permet fer vídeo- conferència o accedir a internet

tracta d’un programa per al telèfon mòbil que dona accés

ràpid. Aquesta tecnologia és coneguda com la tecnologia

instantani fins a 1 milió de cançons d’alta qualitat des del

3G.

mòbil.

Qui lidera les empreses de descàrregues de música, programes per mòbil són la gent d’Apple: són els reis.

Aquesta empresa americana ha aconseguit en menys de 6 anys que s’hagin venut mes de 100 Millions de “iPods” a tot el món. Aquestes enormes vendes del “iPod” combinades amb la botiga virtual de descàrrega de música per “iPods”, el “iTunes”, fa que Apple hagi venut més de 2.5 bilions de cançons a tot el món.

Com que aquesta tecnologia permet accedir a internet i descarregar música ràpid des d’internet directe al mòbil, moltes empreses s’han andonat que gairebé tothtom té un telèfon mòbil, i si aquest pot accedir a música ja no fa falta un altre dispositiu, com el Reproductor MP3 o el iPod. És degut a això que Apple acaba de llençar al mercat el iPhone que és un telèfon mòbil i un Reproductor MP3 a la vegada però aquest encara necessita l’ordinador per transferir la música ja que no fa anar al Technologia 3G

I què és tot això del “iPod”? Doncs és el Reproductor MP3

sinó les xarxes de veu 2G. El Regne Unit i Alemanya són

de Apple, amb una molt fina aparença, molt fàcil de fer

els segons països on s’acaba de fer el llancament (9/11/

servir i amb una gran campanya publicitària al darrera que

2007) i segueixen als Estats Units.

l’ha convertit amb un estandart del sector.

El iPhone, com tots els mòbils necessita d’un operador de Deixa’m fer cinc cèntims del funcionament d’aquests

telefonia mòbil al darrera i a Regne Unit farà el llancament

30 amb O2 que pertany al grup Telefònica.

GPS en el mòbil, fotos via satèl·lit, televisió i vídeo d’alta qualitat, i les conegudes xarxes socials com facebook i

L’alternativa a l’iPhone aquí dalt la presenta Vodafone

myspace, o access als vídeos online de uTube ja s’estan

UK que ja ha incorporat MusicStation als mòbils per la

oferint en alguns models de mòbils.

campanya d’aquest Nadal, i per tant oferint els mòbils de

El Regne Unit és el mercat més gran en telefonia mòbil

contracte l’accés gratuït a música. Aquest sistema utiliza

després dels Estats Units així que aquests dos països són

la xarxa 3G de Vodafone i, per tant, l’accés a la música és

els que marquen les tendències tecnològiques en el sector

immediat i des del mòbil mateix.

mòbil. A nivell de companyies, el món s’està globalitzant, i per tant, companyies angleses com Vodafone o franceses

En resum, es preveu que aquest Nadal al Regne Unit

com Orange (France Telecom) operen a Espanya, i

hi haurà una una gran competència comercial entre O2

companyies espanyoles com Telefonica estan darrera

i Vodafone que són les pioneres en portar aquest tipus

d’operadors punters als Regne Unit com és O2. Així que

d’accés al gran públic.

amb la globalització al darrera d’una empresa tecnològica s’hi pot trobar inversors de tot el món.

El sector de població consumeix aquest tipus de producte, majoritàriament és gent jove, d’entre 18 -35 anys però en

Em demanen que us expliqui una anèctoda i com anèctoda

les grans ciutats com Londres on la gent es passa 1 hora de

potser diria que un nom tan arbequí com és Jaume, és

mitjana en trasport públic per anar a treballar i veus tothom

com un enredallengües pels anglesos, tan aviat em diuen

al metro i autobusos amb reproductor mp3s, de petits i de

“Jaimie” com “Joum” o “Jeimi” “Jiume”..., la veritat és

grans...

que alguns anglesos diuen que com que tothom parla anglès no necessiten aprendre’n cap més de llengua...

El sector de mòbils és al capdavant en la carrera tecnològica

Necessitarem algun jugador famós del barça que faci cap

i hi ha moltíssim per explotar encara.

a jugar per l’Arsenal perquè aprenguin a dir Jaume. Ara

Hi ha grans empreses que són típicament d’altres sectors

que...no cal anar tant lluny, ja que a la vora de Catalunya es

com son Google i Microsoft que s’estan expandint cap als

troba gent els hi costa de dir fins i tot “Josep Lluís”.

mòbils. En un futur pròxim tindrem la millor navegació

Tots els diumenges a les 11:00, a les 12:00 i a les 13:00 h. sortides des de l’Ajuntament.

Durant tot l’any, tots els empadronats a Arbeca, podran fer la visita de forma gratuïta.

31 Texts i fotos : Jaume Sans Guasch

El passat 7 d´octubre ens varem reunir una trentena d´arbequins nascuts en 1942. A altres 13 els varem recordar, portant-los un ram de flors al cementiri.

Els que vivim fora vila agraïm de forma especial, als organitzadors i col.laboradors, aquesta iniciativa, ja que,

Curiositats del cognom Sans Aquest és l´escut d´armes i el llinatge del cognom SANS, un dels més comuns del nostre poble.

Segons esmenta mossèn Jaume Febrer, com a progenitor d´aquest llinatge a Jacques Sans, ric home per naturalesa i descendent dels comtes d´Ala de Saxònia, de qui es diu que va realitzar gestes famoses que van induir al rei Jaume I de l´Aragó, a deixar memòria d´elles en els seus comentaris.

Les seves armes. En camp d´or, quatre pals de gules, tallat d´argent, amb una ala baixada de gules.

no solament ens va fer passar un dia alegre i cultural, amb la visita al castell, sinó per tenir l´ocasió de fer petar la xerrada, recordant moments passats i presents, durant el dinar de germanor.

D´altra banda, consultant una web sobre cognoms, trobem que el cognom SANS és el 907, més comú a Espanya i que hi ha unes 5.411 persones que el comparteixen, repartint-se, sobretot, entre Catalunya i les illes Balears.

32

L’origen dels renoms Text: Teresa Belmunt Arran de l’escrit que vaig fer sobre els renoms i que es va

publicaren un programa de Festa Major, m’han demanat que faci una ressenya de l’origen d’alguns renoms.

Com jo dic en l’article esmentat, la majoria són tan antics que es fa difícil esbrinar l’origen, encara que n’hi ha alguns que per si sols sembla que ja ho diguin, com per exemple: Blanch, doncs, al que li van començar a dir devia ser molt blanc; Blanquet, aquest no ho devia ser tant. Bueno, devia ser bo o tenir per costum dir “bueno” molt sovint. Capblanch, d’aquest sí que en sé l’origen, ja que aquestes famílies són originàries d’Escòcia i el primer avantpassat que va arribar era tan ros que semblava que tenia els cabells blancs i per això aquest renom. Llarg, al qui li deien ho devia ser molt! Matiner, devia matinar... o potser al revés! Milhomes, al que li van aplicar devia ser molt valent. Moreno, per si sol ja ho diu (encara ho són avui). Negre, aquest ho devia ser molt més de moreno.

Roget, devia ser roig de cara aquest. Valent, segur que ho era! Voluntari, algun avantpassat devia anar de voluntari en algun lloc. I així molt més, podríem enumerar tots els renoms que són adjectius. És més fàcil veure l’origen dels renoms que diuen d’on han vingut o allà on han anat els avantpassats d’aquella casa com: Belianero, Xeco, Fraga, Francés, Espluganyo, Habanero, Muntanyés, Navarro, etc.

També és fàcil esbrinar perquè moltes coses porten renoms d’oficis i n’hi ha que encara els fan ara: Apotecari o Farré, encara que d’aquest com que n’hi ha varis se’ls afegeix un altre renom al darrera i així tenim el Farré de la Manuela, perquè deuen tenir una Manuela, el Farré del Toll, perquè vivien al Toll, el Farré de l’Olla perquè es va casar amb una noia de ca l’Olla, el Farré Sord perquè era sord i per últim hi havia el Ferreret que no devia arribar a Farré!

Després hi ha moltes coses que tenen per renom algun ofici que ja no fan, però que algun avantpassat devia fer com Menescal, Mistaire, Flavi, Correu, Miger, Safraner, etc., encara que aquest últim també podria ser que se li digués a algú

que de jove hagués marxat de casa a voltar món, doncs hi havia aquest costum de dir que anaven a vendre safrà quan algú jove marxava de casa.

Jo sóc filla de cal Matabous perquè els meus avantpassats mataven bous i en venien la carn.

També hi ha una altra casa que en diuen a cal Matabous, segur que és alguna rama de la nostra encara que aquella rama es va dedicar a matar porcs però han continuat sent a cal Matabous, quina força tenen els renoms?

Ves si en tenen de força que hi ha cases on els seus habitants han desaparegut perquè s’han mort o han emigrat i llurs cases han estat venudes a gent forastera i aquesta gent no tenen res a veure amb el renom de la casa que han comprat però la gent del poble els continua dient pel renom!

L’origen de cal Finet també el sé. El senyor de la casa es deia Delfí i van començar a dir-li en diminutiu el Delfinet que aviat es va abreviar i va quedar en Finet, abans es deien a ca la Trudis, que segurament era un nom propi de dona.

Hi ha moltes coses que per renom tenen noms propis, sigui d’home o de dona, aquests no cal rumiar gaire per buscar l’origen, de la mateixa manera que els que s’anomenen pel cognom.

Ara, se’m fa difícil endevinar perquè hi ha tantes cases amb renoms d’animals com: Aranya, Colom, Cuca, Gall, Perdiueta, Rata, etc.

Com també de vegetals com: Bolet, Ceba, Carabassa, Espinac, Fesol, etc.

Com que som tan propers a veure els defectes de les persones penso que és fàcil trobar l’origen dels renoms pejoratius com: Cagat, Bruixa, Carotes, Espieta, Morrut, Moro, Perill, Pelat, etc.

Sigui com sigui són tan antics que no trobem que se’ls pugui aplicar a cap dels actuals conciutadans que avui habiten al poble.

M’agradaria saber si s’ha perdut del tot aquesta idiosincràsia que tenien els nostres avantpassats de treure renoms.

Penso que no del tot, almenys a la nostra família, doncs el meu sogre hi tenia la mà trencada per treure renoms i el meu marit li va a la saga!

33

Un any de Petjada Ja fa un any que la Petjada del Secà es va posar en ple funcionament. Les llavors van ser difícils d’agafar però un cop preses, els fruits ens han anat sorprenent a tots plegats. El curs 2006 – 2007 va concloure amb una excursió a l’Espluga de Francolí, on hem d’agrair als de l’agrupament escolta l’Estornell la seva hospitalitat en prestar-nos el seu local per poder fer-hi nit. A l’Espluga de Francolí vam fer-hi moltes activitats ambientades en el món dels indis, entre les quals ascendir la muntanya de La Pena, ballar danses i rituals indis i passar-nos la pipa de la pau per demanar que tothom del món pugui viure bé.

Durant l’estiu La Petjada del Secà no ha descansat! Vam encarregar-nos de preparar tota una tarda d’activitats destinades als més petits del nostre poble en el dia de Sant Jaume. Amb una tarda plena de xerinola i disbauxa que ens van proporcionar els Grallers La Revolta juntament amb la Cremallera vam poder festejar el dia del nostre patró.

Durant el mes d’octubre la flama del Correllengua va arribar a les nostre contrades i juntament amb els Grallers la Revolta vam fer que aquesta flama es celebrés al nostre poble.

Durant la tarda es van fer activitats destinades als infants com van ser la pintada d’un mural o una gimcana per la cultura catalana.

També hi va haver un campionat de Botifarra obert a totes les edats. A la nit hi va haver gresca amb música catalana de les terres de ponent.

La valoració del primer any del cau va ser molt positiva.

Tant nens i nens com monitors i monitores vam respondre positivament a les responsabilitats d’aquesta entitat, així que sense preguntarnos-ho massa vam començar a preparar el que seria el segon any de La Petjada del Secà. A principis de setembre ens vam reunir tots els caps a Vallclara, on els Morgades Roca ens van deixar el seu mas. Aprofitem per agrair-los-hi aquest fet i totes les ajudes que ens han donat al llarg de la trajectòria, que en són moltes!

Al mas vam treballar de valent per fer el calendari, preparar les activitats més importants de tot l’any, separar per branques, i sobretot per fer les novatades a les noves incorporacions de monitors i monitores!

Ara el curs ja ha començat amb 26 nens i nenes, separats per branques (castors i llúdrigues els més petitets, i llops i daines els més grans) i 9 monitors i monitores amb l’ajuda de tres caps de suport. Per conèixer-nos millor entre tots vam fer una sortida d’inici a finals d’octubre. Vam anar al Palau d’Anglesola on el Robert Camps ens va ensenyar a fer mató, i cuallada i ens va convidar a berenar amb un formatge d’allò més deliciós! Moltes gràcies Robert! Va ser una experiència molt fructífera que ha donat peu a començar a treballar amb moltes ganes per part de tots i totes!

Per motius varis aquest any l’Ajuntament ens ha cedit un altre local per poder fer-hi les activitats ordinàries dels dissabtes. Aquest nou local serà el de l’Escorxador, que

34 gràcies a una subvenció que hem rebut del Departament de Joventut de la Generalitat hi farem obres i l’adequarem a les nostres necessitats de cau. Hem d’agrair a l’Aina Pau la seva col·laboració en fer-nos els plànols del nou local i també en ajudar-nos els dies que més ho hem necessitat. També hem d’agrair a la Mercè Argelic la seva col·laboració omplint-nos el local de mobles que eren més que necessaris per poder fer moltes de les activitats diàries.

Finalment agraïr la bona predisposició de l’ajuntament d’Arbeca.

Per la fira de Santa Caterina, hem participat activament preparant tot de productes artesanals com son: bombons,

sabó, portamonedes, polseres... I així recollir fons per tal de poder realitzar activitats diverses durant aquest curs.

I per acabar, volem agrair a tots els nens i nenes la seva participació, ja que són els principals protagonistes de La Petjada del Secà, i són ells i elles els qui fan possible que tiri endavant aquesta entitat de lleure que considerem positiva per al desenvolupament de la vila.

La Petjada del Secà

http://lapetjadadelseca.blogspot.com/ lapetjadadelseca@hotmail.com

El Correllengua a Arbeca El passat 20 d’octubre va arribar la flama del Correllengua a Arbeca, aquest acte és per reivindicar que es parli català al dia dia, per tal que la nostra llengua no s’acabi morint, per aquest motiu, arreu del territori català, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, s’organitza aquesta festa durant els mesos de setembre i octubre.

Cada any s’assigna un lema a nivell general pel Correllengua, el lema d’enguany era “PARLA’M”.

La Petjada del Secà i els Grallers la Revolta, vam ser els organitzadors al nostre poble, que amb molta empenta, amb ganes de passar-nos-ho bé i amb la col·laboració de l’ajuntament vam poder fer realitat el nostre projecte.

La festa va començar a les 5 de la tarda, a la Plaça de la Unió Republicana, els Grallers vam ser els encarregats d’obrir l’acte amb alguns temes, seguidament, Teresa Bofarull, presidenta de l’Esbart dansaire d’Arbeca, va ser qui va llegir el manifest.

Després d’això van començar les activitats que s’havien preparat: un campionat de botifarra, una gimcana amb proves relacionades amb la llengua catalana, per a nens de 6 a 12 anys, i pels més petits es van fer dos murals perquè els pintessin.

Van participar a aquestes activitats una cinquantena d’arbequins i arbequines, i molts altres que van estarhi presents tot i no participar-hi.

A la nit, a la Bola es va fer un concert

gratuït, que van tocar el grup arbequí Stereoff/on’s, el grup de Les Borges Tse-tsé i els lleidatans Campistraus.

Es va decorar amb els murals que a la tarda havien pintat els més petits i amb altres pancartes reivindicatives, per demanar la independència dels Països Catalans.

La festa es va allargar fins a la matinada i va ser tot un èxit, ja que hi va assistir la majoria del jovent (i no tan jovent) del poble i coneguts dels pobles veïns.

Moltes gràcies als que heu fet possible el Correllengua.

Esperem que cada any sigui millor i més gran.

VISCA LA CULTURA I LA LLENGUA CATALANA! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS! La Petjada del Secà Els Grallers la Revolta

35

Tercera jornada(II): “El castell d’Arbeca” Sens dubte, quan parlem de la vila medieval d’Arbeca ens ve a la ment la imatge d’un colossal castell del que tots els arbequins i arbequines en tenim constància. No pretenc allargar-me massa en aquest capítol dedicat al castell perquè publicacions com “Arbeca, història i record” o “Castells medievals de Catalunya” ho aborden àmpliament. Tan sols, doncs, pretenc donar breus apunts per a aquelles persones que no tenen accés a aquests títols i per tal de donar per acabats els articles publicats en aquesta revista sobre l’Edat Mitjana a Arbeca.

Indagar sobre els orígens de la vila d’Arbeca obre un ampli debat entre diverses veus estudioses, igualment passa quan sotgem en els inicis del nostre castell. Hi ha qui diu que damunt el turó d’Arbeca, els ibers hi instal·laren un lloc de guaita que oferia una esplèndida panoràmica per tal de vigilar les contrades que envoltaven la fortalesa dels Vilars. Tanmateix, no deixa de ser una suposició perquè no s’ha trobat cap vestigi ni document que ho certifiqui.

Amb la irrupció romana (s. II a.C.), Arbeca va passar a ser una civitas, alhora que sobre el turó s’hi construí una fortalesa i defensa romana, el castrum.

Vers l’any 414 i fins entrat el segle VIII arriben a les nostres contrades uns pobles procedents del centre d’Europa, es tracta dels bàrbars i dels gots. És en aquest moment, sota dominació dels alans quan el castrum es convertí en un punt de vigilància i protecció goda.

A principis del segle VIII els musulmans arriben a les nostres terres. Ara, el castrum esdevindrà un poderós bastió àrab, arribant a ser anys més tard un punt estratègic d’un regne de taifa (Ciurana) enfront dels dominis del compte d’Urgell. Ja sabem que durant el període de dominació àrab proliferaren les obres públiques a la nostra vila, tals com les relacionades amb la conducció d’aigües i les basses.

Fou cap a l’any 1080 quan Ramon Berenguer II annexionà, de la taifa de Ciurana, la vila d’Arbeca. Per tant, la reconquesta d’Arbeca no fou gràcies al sistema bèl·lic d’atac i avenç que tots ens imaginem sinó que fou fruit d’una pària per part dels poders musulmans del regne. És en aquest moment quan el castell esdevindrà una institució social i agrària que passarà per les mans de diversos senyorius que instauraran un règim feudal mitigat molt diferent del feudalisme de la Catalunya Vella. El castell serà un centre geogràfic d’un domini amb uns límits fixats

Text: Sergi Pelegrí i Perera Fotos: Jesús Elies de jurisdicció senyorial. Per tant, el castell esdevindrà una entitat territorial, jurisdiccional i social.

Alguns dels senyorius que passaren pel nostre castell són els Santa Fe – Tarroja, els Cornell o els Pallars. Però sabem que l’any 1388 el castell passa a mans dels Cardona. Són aquests qui aportaren molt capital per tal de que el nostre castell esdevingués un gegantí i luxós palau, residència habitual d’aquests senyors.

Aquest és el castell que els arbequins i arbequines imaginem quan se’ns parla de la vila medieval d’Arbeca. Un castell

Vista actual del portilló d’accés al costat de la torre de les armes

36 format per quatre torres de planta circular situades als vèrtexs de la muralla que cloïa el recinte castral: la torre de les dames (la situada més a l’est, d’origen musulmà segons recents investigacions d’estudiosos locals, i totalment massissa en el seu interior), la torre dels vents (situada al sud del quadrangle que formava el castell, de la qual encara es conserven els dos primers metres que formaven la base, la seva funció era merament defensiva albergant bombarderes), la torre del porgador (situada al nord i que es conserva en perfecte estat, on hi havia tres bombarderes per tal de defensar el castell; a més a més, es diu que durant un període en temps de pau fou residència del cuiner del castell – palau), la torre de les armes (de la qual se’n conserven vestigis sota terra, davall de la cuina de l’actual CEIP Albirka). Cal esmentar que les quatre torres circulars del castell estaven unides per una poderosa i potent muralla que junt amb el fossat constituïen un dels principals motius defensius del palau. Però aquestes quatre torres no eren les úniques del castell, situada al mig del recinte castral hi havia la torre mestra o de l’homenatge, símbol de poder i autoritat per part dels senyors vers el vilatans. Era una gegantina torre de planta quadrangular que s’alçava per damunt de les altres torres i de la qual no en queda cap vestigi a vista. Probablement a pocs metres sota terra quedin restes d’aquesta enorme construcció.

D’altra banda, vull fer esment d’alguns altres elements que donaven forma a aquesta imponent construcció.

Malauradament, no podem analitzar exhaustivament cada una d’aquestes parts perquè seria una tasca pràcticament impossible d’abordar en aquest article.

Des dels murs perpendiculars existents a mig tram de muralla que tenien la funció d’aturar aquelles bales que sortien de les pròpies bombarderes i que podien causar danys a la torre dels vèrtexs més propers, passant per l’església parroquial de Sant Jaume ubicada al costat del dormitori del senyor, o les més de 365 finestres del castell que han deixat de ser una llegenda degut als documents que han trobat estudiosos locals i que parlen d’unes reixes per a cada finestra pintades d’un color blavós i daurat, o el molí de vent del castell, o les cavallerisses (part d’elles visitables encara avui en dia), o les presons (que recentment s’han posat al descobert), o el pont llevadís, o el portal dels Tres Reis (que no era pas l’entrada principal al castell – palau sinó un portal situat a la part oest que comunicava amb una zona d’estances dels servents), o fins i tot, ens podríem estendre parlant del pati de tornejos o de les dues entrades al recinte castral, tant d’aquella que comunicava directament amb l’exterior de la vila medieval d’Arbeca o aquella altra que era exclusiva per a aquelles persones que volien accedir al recinte des de l’interior de la vila i prop d’on hi havia el cos de guàrdia del castell... Però tots aquests elements que serien molt difícils d’explicar un per un sense un mínim testimoni visual de la seva existència, són detalladament descrits i contextualitzats a les visites organitzades que els diumenges es fan al castell de la

nostra vila.

M’agradaria fer referència a dues efemèrides importants per

Portilló d’accés, situat aproximadament a 4.5 m sota el nivell actual. Accés a l’actual cuina de les escoles a la nostra vila, relacionades amb els senyors que habitaven el castell a finals de l’Edat Mitjana, els Cardona. En primer lloc, el pas per la nostra vila de Felip II el Bell, fill de l’arxiduc d’Alemanya i de Joana la Boja. Es diu que l’acompanyaven 200 cavallers i els seus cinc fills.

D’altra banda, l’any 1504 es celebrà per primera vegada la fira de Santa Caterina: podríem dir que es tractava de la segona fira o del retorn de fires perquè la primera es celebrava al primer diumenge desprès de la Pasqua de Resurrecció. El document de concessió data del 1504 i es conserva a l’arxiu de la Corona d’Aragó. Tot i estar publicat a “Arbeca, història i record”, creiem interessant introduir en aquest article dit document de concessió, que diu: “El Rei Ferran I d’Aragó, a petició de Joan Folc, duc de Cardona, marqués de Pallars, compte de Prades, bescompte de Vilamur, senyor de les baronies d’Entença, Arbeca, Juneda, Alcolea, Cambrils, Ponts, Maldà, Aramunt, Personada i gran conestable d’Aragó, concedeix a la població i als prohoms d’Arbeca, la celebració de fires i retorn de fires. Les fires començaran després de la Pasqua de Resurrecció i duraran 3 dies consecutius i el retorn de fires es celebrarà el dia 25 de novembre que és la festa de Santa Caterina i duraran també tres dies consecutius”.

Per finalitzar aquest capítol vull fer referència al progressiu deteriorament i destrucció del castell de la nostra vila.

A finals del segle XVII, la casa dels Cardona passa als Ducs de Medinaceli degut a la mort de l’últim duc de Cardona, Pere Antoni Ramon Folc de Cardona. Els Medinaceli administraven aquest domini des de la seva residència a Sevilla mitjançant uns funcionaris o tresorers de la vila que cobraven els tributs i drets senyorials. Aquests tresorers foren durant molt de temps els hereus de casa Baget.

37 El castell, des de la Guerra dels Segadors (1640 – 1652, contra la monarquia hispànica dels Àustria), havia quedat deshabitat. La guerra va suposar un greu deteriorament de la vila i del castell. Amb la Guerra de Successió (1702 – 1714) “el castillo es casi una total ruina”. Així ho diuen fonts que fan patents les destrosses al castell: es va fer enderrocar la torre mestra o de l’homenatge; es van

gran quantitat de pedra).

Fou a finals del segle XIX quan es construí la carretera Bellpuig – Flix i hi ha qui diu que s’utilitzà part de les pedres del nostre castell per assentar-la al seu pas per les nostres contrades. En molt menor mesura que en altres períodes bèl·lics, la Guerra Civil Espanyola del passat segle acabà de fer estralls a la pedra del castell.

En el proper capítol sobre la història d’Arbeca, recollirem l’organització i les característiques de la nostra vila des del 1500 (finals de l’Edat Mitjana) fins al segle XVIII, quan Arbeca esdevé un pròsper poble. Farem referència als principals fets i esdeveniments compresos en aquest lapse de temps i ens endinsarem de ple en la història moderna arbequina.

Passadís lateral que dóna a la torre de les armes col·locar unes mines per fer volar o si més no desgastar les parets del castell, que quedaren greument ferides; es va destrossar l’església parroquial de Sant Jaume que hi havia dins del recinte castral; es van cremar portes i objectes de fusta del castell; i finalment, tant unes tropes com les altres s’enduren més de 300 reixes de les finestres quedant-ne només 31. Parlem d’una progressiva degradació del castell que el va fer totalment inhabitable. El poble no va procurar de reparar-lo sinó que fins i tot hi extreia pedra per a fer nous edificis (sobretot durant el segle XVIII, quan com per exemple es construí el Molí Nou). Sabem que amb la Guerra del Francès (fi del segle XVIII) el castell encara restava en peu. Més tard, amb les Guerres Carlistes seria cremat junt amb les portes d’entrada a la vila. L’any 1851 els Medinaceli posen en venda el seu castell mitjançant una subhasta privada per la qual en demanen un capital a partir de 20.000 rals que poden ser pagats al comptat o a terminis. Se’l adjudica un tal senyor Antoni Gayroles per 22.700 rals de velló en dues pagues. Amb l’adquisició obté el castell, les muralles, alguns altres edificis però cap terreny exterior al recinte castral.

El castell restà, en part, encara de peus però foren diversos esdeveniments els que havien contribuït a una ràpida i greu desaparició: d’una banda, l’espoli de pedra destinat a restaurar les destrosses fetes a la vila durant diferents conteses bèl·liques o simplement, a contribuir al desenvolupament urbanístic de la vila, sobretot a partir de l’enderrocament de les muralles (finals del segle XVIII).

També la construcció de grans infraestructures necessàries pel creixement econòmic de la nostra vila, com els molins (destaquem la construcció del Molí Nou que requerí una

www.arbeca.org, la teva pàgina web

38

L’exercici físic a la tercera edat Text: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat, en moltes ocasions, que és important per a les persones grans practicar activitat física o, en cas que sempre n’hagin fet, el seguir practicant-la, ja que és una bona manera de preservar les capacitats funcionals i millorar molts dels problemes de salut.

Els beneficis de l’activitat física també són aplicables a l’activitat física dirigida als joves o als adults. Tot i així, les característiques pròpies de l’envelliment les fan més rellevants, doncs és una etapa on els problemes de salut, la pèrdua de vitalitat i els canvis morfològics són més evidents.

Tot i que l’envelliment és un concepte biològic en el qual allò vital perd força i energia, podem afirmar que la vellesa serà per cadascú com vulgui que sigui en funció de la manera com sigui acceptada i portada.

Fer-se gran suposa, a totes les edats, una experiència important i enriquidora. Tot i que molts cops anem mirant com passen els anys lamentant-nos que cada cop som una miqueta més vells, i sense adonar-nos que cada etapa de la vida es pot gaudir de moltes maneres.

Fer esport n’és una.

L’exercici físic per les persones grans ha de contemplar tres coordenades ben definides: el tipus d’exercici, la intensitat i la duració.

Concretament, es recomana esports com la gimnàstica de manteniment, les caminades, el ball, la natació, les bitlles, els estiraments, la caça, i la petanca entre altres.

L’ideal és que: sigui quin sigui l’esport o l’activitat escollida es realitzi de 2 a 3 cops per setmana i en dies alternatius.

La intensitat ha de ser equivalent al 60-70% de la freqüència cardíaca, establint, en qualsevol cas, com a límit, el dolor.

La durada idònia de les sessions és entre 30 i 45 minuts És també important que a part d’aquests tres paràmetres se’n considerin d’altres com els hàbits higiènics i dietètics, els reconeixements mèdics amb certa freqüència, el combinar diferents disciplines en un mateix programa, i, sobretot, el ser

conscients que cadascú és diferent i que, per tant, és l’activitat física la que s’ha d’acoplar a cadascun de nosaltres i no a l’inrevés Per acabar, cal recordar que l’esport a la tercera edat no serveix només per a mantenir la bona condició física o per prevenir les xacres de l’edat sinó que també és un element socialitzador perquè la majoria d’activitats esportives es practiquen en grup.

39

Ingmar Bergman Text: Esmeralda Fusté El passat 30 de juliol, als 89 anys d’edat, va morir el director suec Ingmar Bergman. Diego Galán ha dit recentment que Bergman és un cineasta més admirat que comprès, cosa que és molt certa. Galán atribuïa aquesta falta de comprensió al fet que moltes de les seves pel·lícules havien arribat a Espanya tallades i manipulades a causa de la censura. Potser aquest fet hi ha contribuït molt, però no ha estat l’únic: algunes de les seves pel·lícules són ambigües i una mica críptiques (com Persona i La hora del lobo, per exemple) i d’altres tenen elements onírics que poden confondre (com Gritos y susurros i Fanny y Alexander). Quan un veu les pel·lícules de Bergman percep la seva superioritat tant en l’esfera artística com en la filosòfica, però no sempre pot penetrar en els misteris que planteja. És per això que parlar de Bergman em fa una mica de respecte, però la seva mort ha fet que intentés superar aquesta assignatura pendent.

La filmografia d’un director és, en major o menor mesura, producte del seu espai geogràfic. Bergman era suec i això fa que les seves pel·lícules tinguin unes característiques molt determinades: serioses (tot i que ha algun cop ha flirtejat amb la comèdia i amb molt bons resultats, com a Sonrisas de una noche de verano); de personatges profunds, problemàtics i plens d’inquietuds; i de contingut filosòfic i existencial. En aquest sentit, el cinema de Bergman és molt escandinau i s’instal·la en la mateixa línia que el del danès C.T. Dreyer, director de pel·lícules com Ordet, Dies irae o Gertrud. Hi va haver una època en què es va posar de moda criticar el cinema de Bergman per “fred i intel·lectual”. No obstant, el temps, que sempre posa les coses al seu lloc, li ha fet justícia i avui és considerat com un dels directors més influents de la història del cinema. És, per exemple, el director preferit de Woody Allen.

Bergman té unes quaranta pel·lícules rodades, la majoria d’elles entre els anys 40 i principis dels 80. Fanny y Alexander, la seva penúltima pel·lícula, és de l’any 1982.

Durant molt temps es va considerar l’última perquè Bergman no donava mostres de voler tornar a dirigir, però més de vint anys després, al 2004, va dirigir la seva última pel·lícula, Saraband. Des del punt de vista temàtic, Bergman no s’ha caracteritzat mai per la manca d’ambició.

Els temes de les seves pel·lícules són el sentit de la vida, la incomunicació humana, la religió, la insatisfacció vital i el sofriment, entre altres. Veiem, doncs, que les pel·lícules del realitzador suec tendeixen més a l’abstracció que a la concreció i que gairebé totes elles presenten preocupacions teològiques i existencials. Poques filmografies responen

tant a un procés d’indagació personal com la de Bergman: cadascuna de les seves pel·lícules obre un interrogant i planteja uns dubtes, de manera que dóna la sensació que dirigeix per ell mateix, més que pel públic.

Escena de “El séptimo sello” Com hem dit abans, Bergman té una sèrie de pel·lícules de contingut teològic. Les més destacables són Los comulgantes, El séptimo sello i El manantial de la doncella. Les dues primeres plantegen el tema del “silenci de Déu”, un dels més recurrents de Bergman. Els protagonistes són homes que tenen dubtes religiosos i que, d’alguna manera, han perdut la fe: el de Los comulgantes (Tomas) és un capellà i el de El séptimo sello (Antonius Block) és un cavaller de les croades que torna a casa després de múltiples batalles. Això fa que la seva situació personal sigui encara més dramàtica, ja que els dos tenen un projecte vital i professional relacionat amb Déu: Tomas ha d’aproximar la figura de Déu als seus feligresos i Antonius ha dedicat la seva vida a dur la fe cristiana als pobles musulmans durant l’Edat Mitjana. El séptimo sello és potser la pel·lícula més coneguda de Bergman. Antonius Block, un cavaller, torna de les croades i es troba la Mort (personificada en la figura d’un home vestit de negre i amb la cara pintada de blanc), que ve a endur-se’l. El cavaller li diu a la Mort que no pot morir-se sense abans resoldre els seus dubtes existencials i, en conseqüència, la repta a una partida d’escacs: si guanya ell, es manté en vida; si perd, se’n va amb la Mort. A més, tant si guanya com si perd, amb la partida té la possibilitat d’allargar la seva vida i de dedicar-se a trobar les respostes que tant desitja.

40 Durant els dies que té lloc la partida va trobant-se amb diferents situacions i personatges fins arribar al pessimista i intuït desenllaç. El manantial de la doncella també està ambientada a l’Edat Mitjana i tracta temes relacionats amb la divinitat, com ara el bé i el mal, l’existència dels miracles, la venjança i el perdó.

A més de les pel·lícules purament teològiques, Bergman en té d’altres que reflecteixen la seva concepció vital i les seves preocupacions. A Un verano con Monika arrossega a la seva rebel i il·lusa protagonista, que creu que les normes socials tallen la llibertat dels individus, a la frustració i a la constatació de la impossibilitat de ser feliç, però el més original és que aquesta infelicitat no es produeix al món de les normes dels adults, sinó al de la llibertat dels adolescents. A Fresas salvajes el protagonista és un ancià que fa un viatge amb cotxe, juntament amb la seva jove, per tal de recollir un premi honoris causa a la Universitat.

Aquest viatge és, a pesar de la seva edat, un procés d’aprenentatge i d’assumpció dels seus fracassos vitals.

Pel camí recullen tres joves, feliços i exultants, que són un contrapunt dels adults, plens de fracassos, d’errors i de renúncies. És excel·lent la imatge del rellotge sense agulles, somni recurrent de l’ancià que simbolitza la impossibilitat de canviar les coses perquè els temps ja se li ha esgotat.

A Persona, una de les seves pel·lícules més estranyes i críptiques, ens mostra dues dones, una actriu que ha renunciat a parlar i a la infermera que la cuida, que viuen un complicat procés de dominació en el qual s’intercanvien els papers (la que al principi és dominada passa a ser dominant) fins a arribar a una fusió entre les seves dues personalitats. Aquesta pel·lícula té una de les escenes que més m’han impactat: una confessió de la infermera a l’actriu, testimoni mut de les misèries i debilitats de la seva companya, en què revela un “pecat sexual” del passat amb un llenguatge dur i directe, gairebé dolorós. Aquesta escena aconsegueix unir exhibicionisme i contenció com ningú ho havia fet abans ni ho ha fet després. Tota una lliçó cinematogràfica. A Gritos y susurros ens trobem amb tres germanes, una de les quals està passant per l’última fase d’una malaltia terminal. Les altres dues germanes mostren els aspectes més desagradables de la seva personalitat: l’una és superficial i indiferent al sofriment dels altres, i l’altra, sota una aparença de normalitat i de domini de la situació, presenta clars símptomes de pertorbació mental.

A través de les seves pel·lícules, Bergman ens ha mostrat moltes facetes de la personalitat humana, amb totes les seves debilitats i amb tot el seu egoisme. No obstant, en la seva postura no s’hi ha de veure una crítica o un atac, sinó un simple reflex del que són per ell les persones perquè aquestes debilitats són també les seves i això mai no ho perd de vista.

Saraband, la seva última pel·lícula, té un to força autobiogràfic.

E l protagonista, reflex del m a t e i x Bergman, és egoista, solitari i només valora la intel·ligència i el talent de les persones, deixant de banda la part més afectiva.

Ingmar Bergman En l’escena final, Liv Ullmann, una de les seves actrius més habituals, mira directament a la càmera i es confessa: ha anat a visitar la seva filla, que pateix una malaltia degenerativa i que no reconeix a ningú.

El personatge de Liv Ullmann explica que l’ha acariciat i que per primer cop en molts anys s’ha adonat que estava tocant la seva filla. Després es posa a plorar davant la càmera. M’agrada pensar que darrera d’aquesta escena hi batega un Bergman que sap que ha fugit dels afectes i del sofriment humans i que només els ha tractat a través de l’art, però que a última hora lamenta la seva incapacitat de sacrificar-se i de solidaritzar-se. És curiós que ésser intel·lectualment limitat, allunyat de la intel·ligència que ell ha perseguit sempre, li doni als últims anys de la seva vida una lliçó tan important com aquesta.

Consulta la teva web www.arbeca.org

l/m

2

650 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976

Pluviometria anual d'Arbeca

1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans i Marta BallestĂŠ i Pau

41

42

Mitja mensual de la pluviometria 60,0

50,0

l/m2

40,0

30,0

20,0

10,0

0,0 gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

novembre

desembre

Comparativa entre la mitja mensual (desde l'any 1969 al 2007) i l'any 2007 Mitja mensual Serie2

Serie1

Any 2007

80

70

60

l/m2

50

40

30

20

10

0 gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

Curiositats: Fins al setembre del 2007, han caigut 2 litres més per metre quadrat que amb tot l’any 2006 L’octubre de 1994, continua sent el més plujós fins a l’actualitat, amb 180 litres per metre quadat.

No hi ha hagut cap agost ni cap setembre desde 1969, que no hagi caigut almenys 1 litre per metre quadrat.

43

Brownie blanc, brownie negre Ingredients: Brownie negre 500 gr. de sucre 400 gr. d’ous 500 gr. de mantega fosa 500 gr. de cobertura negra al 70% 225 gr. de farina fluixa 10 gr. d’impulsor 200 gr. de nous Brownie blanc 150 gr. de sucre 400 gr. d’ous 500 gr. de mantega fosa 650 gr. de cobertura blanca 225 gr. de farina fluixa 10 gr. d’impulsor 200 gr. de nous

Pau Morgades Roca

Elaboració: Primerament montarem els ous amb el sucre. A part fondrem la mantega i la cobertura. Tot seguit ho barrejarem tot i hi afegirem la farina i l’impulsor de forma suau i al final les nous.

Abocarem el contingut en un recipient de 30 per 40 cm de tal manera que la massa agafi altura. Ho ficarem al forn. El brownie negre a 190º i el blanc a 175º.

Un cop cuit ho treurem del forn i els reservarem a temperatura ambient fins que sigui fred. Un vegada fred li donarem un cop de fred al congelador, doncs a aquesta temperatura és més fàcil desmotllar-lo i tallar-lo a porcions.

44 Fets per Sans i Esqué

LES 7 DIFERÈNCIES Busca les 7 diferències entre aquestes dues imatges de la parada de Sant Jordi que varen montar la Petjada del Secà

Telèfons d’interès Ajuntament d’Arbeca

973 160 008

Consultori mèdic

973 160 375

Farmàcia d’Arbeca

973 160 419

Cooperativa d’Arbeca

973 160 000

Biblioteca d’Arbeca

973 160 008

Escola Bressol

973 160 008

Col·legi públic Albirka

973 160 067

Casal d’Avis

973 160 008

Parròquia

973 160 034

CAP Borges Blanques

973 142 033

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000 Atenció Ciutadana

012

Emergències

112

Bombers

085

Mossos

088

Policia Nacional

091

Informació Telefònica RENFE

11888 902 240 202

Solucions número anterior de La Borrassa

45

46

Col路labora: