Hem d ´acabar amb la por ` d ´anar al psicoleg MARCOS EZPELETA 2n Batxillerat Mantenir el silenci, guardar tot per a dins, resignar-se a pensar que la solució a tots els problemes arribarà amb el pas dels dies… però no arriba. Et sents sol, sol en front al món, sol a l’hora d’afrontar les situacions que més t’angoixen, sol a l’hora de trobar una solució, sol durant el dur i complicat procés que suposa acceptar-te a tu mateix. Arriba un moment que explotes, et trobes a la deriva, sents com tot el que tens al teu voltant avança frenèticament en front dels teus nassos sense cap control, et sents inferior al món, sents que mai podràs arribar a posar fi a eixa angoixa que tens tan profundament enclavada. I en aquest punt, demanes ajuda desesperadament, busques resguard i protecció en el teu suport més proper, una solució immediata, respostes, refugi… Amb tot, no trobes la resposta esperada. El consol rebut és momentani, és insuficient per a donar remei al teu problema. Les persones en les que més confies han estat incapaces d’ajudar-te a superar el dolor de la manera que esperaves. I ací és on et sents realment perdut. Sents com caus cada vegada amb més rapidesa en un pou fosc que a poc a poc t’està atrapant, i del qual no trobes eixida possible. Per desgràcia, encara que aquests sentiments i situacions en poques ocasions es verbalitzen, els viuen multitud de xiquetes i xiquets. I podríem pensar que només els nostres petits de l’actualitat es senten així, però la realitat és que sempre hi ha hagut milers d’ells amb aquesta aflicció. No obstant això, hem hagut d’esperar fins a les últimes dècades per a començar a donar importància a aquests greus problemes de salut mental. Aquestes situacions van molt més enllà de problemes de conducta o aprenentatge, estem parlant de
vertaders conflictes emocionals, de crisis existencials durant el dur procés que suposa la configuració de la personalitat de cadascun, que condicionen de manera determinant el creixement emocional i que poden derivar en depressió, ansietat, falta d’autoestima… Quan un xiquet es troba en aquesta situació, en el 95% dels casos, busca en els pares i mares un muscle en què plorar i una font de respostes. Obri el seu cor a les persones que més l’estimen. Els pares, normalment, intenten solucionar els problemes a la major brevetat perquè el seu petit siga el més feliç que es puga. Malauradament, l’alleugeriment que li
