86
Bombers de Barcelona
La torre de la nova caserna central.
El Cos de Bombers durant la República
crisi econòmica, va obrir un període de gradual ralentització del creixement demogràfic; les taxes de creixement intercensals devallen fins al 1,27 els anys 19311936, i fins al 0,55 el període de la Guerra Civil. Però en aquests anys són significatius els canvis interns en l’ocupació de la població, com un augment notable de les activitats terciàries, els serveis, i un descens en les activitats secundàries o industrials. El pes demogràfic barceloní comença a ser desequilibrador en el conjunt de Catalunya ja que els barcelonins representen quasi el 40% de la població catalana quan, una dècada abans, amb prou feines n’eren una tercera part.
El mateix dia de la proclamació de la República es va fer el relleu a l’Ajuntament dels regidors elegits democràticament dos dies abans. La supervisió del Cos de Bombers es va confiar al regidor Jaume Vachier i Pallé qui es va fer càrrec ràpidament dels dos expedients oberts a Emilio Gutiérrez: un, sobre la desaparició de la senyera i, un altre, sobre diverses denúncies formulades contra ell. A finals de maig es van aprovar les conclusions dels expedients i se’l va suspendre de sou i de feina; Gutiérrez va recórrer al Tribunal administratiu, però aquest no va derogar l’acord municipal. Interinament es va fer càrrec del comandament del Cos l’arquitecte Josep M. Jordán Poyatos, el dia 22 de maig. Al mateix temps es va anul·lar el reglament de l’any 1926 i, en espera de preparar-ne un de nou, va quedar en vigència el de l’any 1923 però amb àmplies atribucions al comandament del Cos per interpretar al seu criteri qualsevol problema. El comandament del Cos, així com també el regidor Jaume Vachier, van afrontar en aquests mesos del 1931 els principals problemes d’organització del servei d’extinció d’incendis. El més urgent, pel malestar que hi havia des de feia temps entre el personal, era el referent als horaris; Vachier, amb l’empenta que el caracteritzava, va restablir el dia 29 de maig la jornada de vuit hores, a l’hora que apressava els caps de bombers a enllestir al més aviat possible el projecte de reglament per treure de la provisionalitat la gestió del Cos. Quan el 29 d’agost la Ponència –comissió que substituïa la Inspecció i que era formada per regidors, delegats municipals i caps de bombers– va donar el vistiplau al projecte va recomanar que se seguissin els reglaments mentre el ple municipal no n’acordés l’aprovació definitiva, cosa que succeí al principi de l’any següent. El reglament del 1932 era, bàsicament, una evolució dels anteriors però amb unes notables diferències pel que fa a l’organització del personal. Es confirma la jornada de vuit hores i s’homogeneïtzen les jerarquies i els sous: el capatàs de 1a passa a ser brigada, el capatàs de 2a és senzillament capatàs, es manté el bomber preferent però desapareixen els bombers i xofers de 1a i de 2a per ser simplent bombers o xofers. Aquests canvis suposen un augment important de sous per a tots aquells bombers i xofers de 2a, que eren la part més nombrosa i més descontenta del personal des de mitjan 1930. La reorganització del Cos es pot donar per finalitzada el desembre del 1931 en sortir a concurs públic la plaça de cap de bombers, que va confirmar Josep M. Jordán al front del comandament. Les restants places de la direcció quedaren ocupades