64
Bombers de Barcelona
nal de la secció permanent fins a 110 bombers, entre els quals se situa, en igualtat de condicions, els maquinistes i els xofers. La secció eventual queda molt reduïda i les seves places són amortitzables, cosa que propiciarà la seva gradual desaparició. Tanmateix, la innovació més significativa va ser la incompatibilitat entre els càrrecs del Cos de Bombers i els municipals –excepte en el cas del metge, del professor de gimnàstica i de l’oficial secretari–, per propiciar una major dedicacidels caps al servei. Recordem que, per exemple, Pere Falqués era alhora el cap dels bombers i el cap de la secció d’Urbanisme i Obres de l’Ajuntament. El 15 de maig del 1917, un cop publicats els nous reglaments i aprovat un pressupost extraordinari per a l’any en curs, es nomenà la nova junta de comandament del Cos; Andreu Audet i Puig, arquitecte i cap de secció dels bombers des del 1901, és el nou cap, i l’arquitecte Josep M. Jordán i l’enginyer Melcior Marial són nomenats caps de secció de personal i de material, respectivament. Les places d’oficials sortiren a concurs poc després, essent adjudicades a l’arquitecte Josep Sabadell i Mercadé i a l’enginyer Emilio Gutiérrez Díaz. Amb aquesta direcció s’emprenia una nova etapa del Cos de Bombers ■