BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Página 16
A
ARTISTES I ARTESANS
seig de Gràcia (o el rodó al voltant d’un arbre): els signà l’any 1906 l’arquitecte municipal Pere Falqués. Pel que fa a embelliment de la ciutat cal subratllar l’empenta dels diversos consistoris democràtics (ja el 1973 s’havia creat el BCD, Barcelona Centre de Disseny), amb la posada en marxa l’any 1986 de la campanya “Barcelona, posa’t guapa” d’arranjament de façanes i una política continuada de promoció del disseny com a element estratègic i factor d’innovació, invertint en intervencions artístiques al carrer (com el “Barcelona’s Head” encarregat a Roy Lichtenstein el 1992 i instal·lat al passeig de Colom, o les lletres de Joan Brossa avui visibles al pla de la Catedral i al Velòdrom d’Horta) i en mobiliari urbà de qualitat com els fanals de Beth Galí, les cadires i bancs de Miguel Milá o les jardineres i papereres de J. A. Martínez Lapeña i Elías Torres (l’autor de la placa fotovoltaica del Fòrum 2004). PANOT – Una de les imatges que avui identifiquen Barcelona, tant com els originals edificis modernistes o el traçat de l’Eixample, són les humils rajoles de les voreres, anomenades panots. Aquestes rajoles “hidràuliques” (perquè són fetes amb ciment que s’endureix en contacte amb l’aigua) originalment sortien totes dels tallers d’Escofet, Tejera y Cía. (l’antiga seu és a la Ronda de la Universitat), l’empresa que va guanyar el concurs convocat l’any 1919 per l’Ajuntament amb un disseny bàsic de panot quadrat de vint per vint centímetres (i quatre de gruix) i diversos dibuixos entre els quals es van escollir (i s’han anat escampant pels carrers) el d’una mena de flor amb quatre pètals, un altre amb quatre rodones als quatre espais d’una creu i encara un altre amb quatre rodones envoltant una mena de rombe, o un amb tres cercles concèntrics, i aquell altre que fa pensar en les preses de xocolata. Encara no un segle després, es calcula que a la ciutat hi ha avui uns cent milions de panots. La mateixa empresa fabricà el 1976 el paviment dissenyat per Joan Miró per al pla de l’Os, a la Rambla. ROMÀNIC, GÒTIC I QUÈ MÉS – Parlant d’art, el Museu Nacional d’Art de Catalunya conté, diem sempre, una de les millors col·leccions mundials d’art romànic i una bona col·lecció d’art gòtic. Però la fotografia no s’hi ha incorporat fins fa poc, el mobiliari hi és simbòlic (i només vinculat al modernisme), el cartellisme no s’hi ensenya, el disseny ha anat a parar a una altra banda (al BDHUB) i la música, la tecnologia o el tèxtil també… Parlem, doncs, sobretot d’art nacional majúscul, com l’edifici provisional que l’hostatja. Ñ Més sobre el tema a Comerç, Gaudí, Montjuïc
16