Page 1

Coberta Barcelonabc filmar_.- 08/04/13 11:05 PĂĄgina 1

B A R C E L O N A B C

Jaume Subirana Pepe Navarro

B A R C E L O N A B C

Alfabet d’una ciutat A City Alphabet


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Pรกgina 3

B A R C E L O N A B C


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Página 4

Edita Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Miquel Guiot i Rocamora, Marc Puig i Guàrdia, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola, Albert Ortas i Serrano. Director de Comunicació i Atenció Ciutadana Marc Puig Director d’Imatge i Serveis Editorials José Pérez Freijo Cap editorial Oriol Guiu Producció Maribel Baños Disseny i maquetació www.victoroliva.com Traducció Elaine Fradley Edició i producció Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/publicacions © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © del text: Jaume Subirana Ortín © de les imatges: Pepe Navarro, Direcció d’Imatge i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona (pàg. 45 Antonio Lajusticia, pàg. 160, 161 i 265 Vicente Zambrano), Jordi Todó / TAVISA (pàg. 297) ISBN: 978-84-9850-434-7 D.L.: B-10.239-2013 Imprès en paper ecològic Coberta: Montjuïc. Font Màgica


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 PĂĄgina 5

B A R C E L O N A B C A City Alphabet Alfabet d’una ciutat Jaume Subirana Fotografia: Pepe Navarro


BarcelonABC Jaume filmar_.- 06/04/13 11:14 Página 7

S UMARI 9

Presentació

CO NTENTS 10

Foreword

14 24 32 42 51 60 70 79 88 98 108 118 128 138 148 157 166 176 186 196 204 214 224 232 242 252 262 272 282 292

Artistes i artesans Barcino Bombes Cap i Casal Comerç Diagonal Efemèrides Eixample Fàbriques Gaudí Heterogènia Ictineu Jocs Kubala Liceu Llibres Montjuïc Nit Oques Palaus Picasso Quixot Rambles Rumba Seny i rauxa, o viceversa Tibidabo Ultramar Visitants Xarxa Zona Franca

20 30 38 48 56 66 76 84 94 104 114 124 134 144 154 162 172 182 192 202 210 220 230 238 248 258 268 278 288 298

Artists and artisans Barcino Bombs Cap i Casal Commerce Diagonal Special events Eixample Factories Gaudí Miscellaneous Ictineu Games Kubala Liceu Books Montjuïc Nighttime Geese Palaces Picasso Quixote Rambles Rumba Seny & rauxa, or vice versa Tibidabo Overseas Visitors Network Zona Franca

301

Uns quants llibres sobre Barcelona

301

Some books about Barcelona

303 313

Índex de noms Índex d’entrades

303 315

Index of names Index of entries


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Página 9

PRESENTACIÓ

En els darrers anys, a mesura que ha anat creixent el nombre de visitants a la nostra ciutat, Barcelona ha anat posant en marxa tot un seguit d’infraestructures i serveis destinats al turisme, un sector que ha acabat convertint-se en un dels principals motors de la nostra economia. Una de les claus de l’èxit de Barcelona com a destí turístic és, sens dubte, la seva oferta diversa i de qualitat, que la fa atractiva a tot tipus de públic amb motivacions i interessos diferents. Per tal d’ajudar el visitant a aprofitar l’estada a la nostra ciutat, l’Ajuntament ha anat editant al llarg dels anys un gran nombre de publicacions. Cadascuna d’aquestes posa l’accent en algun aspecte característic de la ciutat, i l’oferta que en trobem avui a les llibreries és àmplia i interessant. Ara, BarcelonABC. Alfabet d’una ciutat va més enllà i recull tots aquells elements característics que defineixen la nostra ciutat i que cal conèixer. És una bona carta de presentació de la ciutat, ben estructurada, que no només serà d’interès per als nostres visitants, sinó que ho serà també per als mateixos barcelonins i barcelonines que hi vivim tot l’any.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

9


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 PĂĄgina 10

FOR EWORD

In recent years, as the number of visitors to our city has grown, Barcelona has implemented a series of infrastructures and services aimed at tourism, a sector that has become one of the driving forces of our economy. One of the keys to Barcelona’s success as a tourist destination is its wide range of quality attractions that appeal to all kinds of publics with differing motivations and interests. To help visitors make the most of their stay in our city, over the years Barcelona City Council has brought out many publications. Each highlights a characteristic aspect of the city, and there is a broad and interesting range on offer in bookshops today. Now, BarcelonABC. A City Alphabet goes further, bringing together all the characteristic elements which define our city and which need to be known. It is a good, well-structured letter of introduction of the city and will be of interest not only to our visitors, but also to the people of Barcelona who live here all year round.

Xavier Trias Mayor of Barcelona

10


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Pรกgina 11

B A R C E L O N A B C


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 P谩gina 12

Casa Bar贸 de Quadras.


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Pรกgina 13


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Página 14

A

ARTISTES I ARTESANS

MODERNISME – La Pedrera, l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música Catalana, els mobles, les pintures, les joies modernistes que ara mostrem i promovem amb tant d’orgull organitzant rutes del modernisme: tot plegat fa una mica més de cent anys que és entre nosaltres però només trenta o quaranta que ho hem “descobert” i valorat. Què, de tot el que ara ens acompanya i no veiem, mostraran i promouran orgullosos els barcelonins d’aquí a cent anys? Avui el triomf local i internacional del modernisme és absolut: el trencadís gaudinià identifica la ciutat i els vuit edificis barcelonins declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (la casa Batlló, la casa Milà, la casa Vicens, l’Hospital de Sant Pau, el Palau Güell, el Palau de la Música Catalana, el Park Güell i la Sagrada Família –als quals cal afegir-ne un novè: la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló–) són tots edificis modernistes. Val a dir que en el modernisme barceloní s’hi compten altres arquitectes, a banda de Gaudí (que acabà anant molt més enllà del modernisme ortodox): el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de Sant Pau, la casa Thomas (al carrer de Mallorca, 293) o el Castell dels Tres Dragons (al recinte de l’Exposició de 1888) són obres de Lluís Domènech i Montaner; la casa de les Punxes (a Diagonal/Llúria), la casa Amatller (al passeig de Gràcia, a la dita “mansana de la discòrdia”), la fàbrica Casaramona (seu actual de CaixaForum), el Palau del Baró de Quadras (a Diagonal, 373), la casa Macaya i la casa Martí (amb Els Quatre Gats als baixos) són obres de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte prolífic i president de la Mancomunitat a la mort de Prat de la Riba; la casa Planells (a Diagonal/Sicília) és de Josep M. Jujol (col·laborador de Gaudí al Park Güell i a la seu de Mallorca, i autor de la font monumental de la plaça d’Espanya); la seu central de la Caixa de Pensions (a la Via Laietana), l’antic magatzem de Fabra i Coats (on ara hi ha el Museu del Modernisme Català) i la casa Arnús (a la falda del Tibidabo) són obres d’Enric Sagnier (autor també, en clau més historicista, de les baluernes de la Duana o el Palau de Justícia); la seu de l’Ajuntament de Gràcia i diverses cases d’habitatges modernistes del barri són de Francesc Berenguer; la casa Comalat (a Diagonal, 442) és de Salvador Valeri… EL QUADRAT D’OR – A Venècia tenen la Pala d’Oro, a San Francisco el Golden Gate, a Jerusalem la Cúpula Daurada i pertot hi ha Milles d’Or: doncs nosaltres tenim el Quadrat d’Or. Així és com se’n diu (a les guies i en algunes agències immobiliàries) d’un tros de l’Eixample, i aquest va ser el títol (el 1990) d’una reexida exposició de l’Olimpíada Cultural que volia mostrar i reivindicar la ri14


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Página 15

ARTISTES I ARTESANS

A

quesa de la zona (delimitada pel carrer d’Aribau, la Diagonal i el passeig de Sant Joan, amb el passeig de Gràcia d’eix central) en què es concentra la més gran densitat de patrimoni arquitectònic modernista de la ciutat. FERRO FORJAT – El modernisme català no seria com és, no tindria l’esplendidesa en els detalls que el caracteritza, sense la plèiade d’artesans que van contribuir a donar forma a les obres d’uns arquitectes avui esdevinguts famosos: ceramistes, ebenistes, ferrers, fonedors, fusters, guixaires, manyans, paletes, picapedrers… I, al capdavant, els responsables dels tallers de ferro forjat d’on van sortir els milers de peces (baranes, columnes, fanals, llums, passamans, politges, portes, tanques) que avui encara ens admiren quan els contemplem. GREMIS – Un bon nombre de carrers de la part vella de la ciutat (l’anomenada “gòtica”), molts a la part de Santa Caterina i la Ribera, duen el nom de la principal activitat comercial o artesana que hi tenia lloc, atès que molts oficis tendien a agrupar-se (a més de per gremis) en una mateixa zona. Així, tenim en molt pocs centenars de metres els carrers dels Abaixadors, dels Agullers, de l’Argenteria (que acollia la sala Zeleste i va donar nom a un popular conjunt musical dels anys de la Transició: l’Orquestra Plateria), dels Assaonadors (menestrals que adoben pells o cuirs: carrer i nom daten de 1447), dels Boters (el gremi hi tenia ja la seva seu l’any 1448), dels Brocaters, dels Canvis Nous i dels Canvis Vells (la primera “taula de canvi” barcelonina, precedent dels bancs públics, és de principis del s. XV), de Corretger, de la Dagueria, d’Escudellers, de l’Esparteria, d’Espaseria, dels Ferrers, de Flassaders (les ordenances del gremi són de 1331), de Freixures, de Freneria, de la Fusina (en català antic, ‘foneria’), de la Fusteria, de la Llibreteria (abans dels Especiers, un dels qual fou Guillem Metge: per això aquí va néixer Bernat Metge), de Mercaders, de Mirallers, de les Moles, d’Obradors (a la part baixa de la Rambla, on treballaven els ollers i escudellers), de la Pescateria, de les Portadores, dels Rajolers, de les Ramelleres (que preparaven ramells de flors), de les Semoleres, dels Sombrerers, dels Tallers (que era el dels carnissers, gent de tall: l’únic fora de muralla, al nou raval medieval), de la Tapineria, la plaça dels Traginers, el carrer de la Vidrieria (a tocar del pla de Palau, on els vidriers s’establiren ja al segle XIII)… ART AL CARRER – En el catàleg del mobiliari urbà de Barcelona hi figuren fanals dissenyats per un jove Antoni Gaudí (amb Josep Fontserè: n’hi ha dos a la plaça Reial i dos al pla de Palau), però val a dir que no són gaudinians, tot i que popularment sovint li siguin atribuïts, els bancs amb trencadís i doble fanal del pas15


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:38 Página 16

A

ARTISTES I ARTESANS

seig de Gràcia (o el rodó al voltant d’un arbre): els signà l’any 1906 l’arquitecte municipal Pere Falqués. Pel que fa a embelliment de la ciutat cal subratllar l’empenta dels diversos consistoris democràtics (ja el 1973 s’havia creat el BCD, Barcelona Centre de Disseny), amb la posada en marxa l’any 1986 de la campanya “Barcelona, posa’t guapa” d’arranjament de façanes i una política continuada de promoció del disseny com a element estratègic i factor d’innovació, invertint en intervencions artístiques al carrer (com el “Barcelona’s Head” encarregat a Roy Lichtenstein el 1992 i instal·lat al passeig de Colom, o les lletres de Joan Brossa avui visibles al pla de la Catedral i al Velòdrom d’Horta) i en mobiliari urbà de qualitat com els fanals de Beth Galí, les cadires i bancs de Miguel Milá o les jardineres i papereres de J. A. Martínez Lapeña i Elías Torres (l’autor de la placa fotovoltaica del Fòrum 2004). PANOT – Una de les imatges que avui identifiquen Barcelona, tant com els originals edificis modernistes o el traçat de l’Eixample, són les humils rajoles de les voreres, anomenades panots. Aquestes rajoles “hidràuliques” (perquè són fetes amb ciment que s’endureix en contacte amb l’aigua) originalment sortien totes dels tallers d’Escofet, Tejera y Cía. (l’antiga seu és a la Ronda de la Universitat), l’empresa que va guanyar el concurs convocat l’any 1919 per l’Ajuntament amb un disseny bàsic de panot quadrat de vint per vint centímetres (i quatre de gruix) i diversos dibuixos entre els quals es van escollir (i s’han anat escampant pels carrers) el d’una mena de flor amb quatre pètals, un altre amb quatre rodones als quatre espais d’una creu i encara un altre amb quatre rodones envoltant una mena de rombe, o un amb tres cercles concèntrics, i aquell altre que fa pensar en les preses de xocolata. Encara no un segle després, es calcula que a la ciutat hi ha avui uns cent milions de panots. La mateixa empresa fabricà el 1976 el paviment dissenyat per Joan Miró per al pla de l’Os, a la Rambla. ROMÀNIC, GÒTIC I QUÈ MÉS – Parlant d’art, el Museu Nacional d’Art de Catalunya conté, diem sempre, una de les millors col·leccions mundials d’art romànic i una bona col·lecció d’art gòtic. Però la fotografia no s’hi ha incorporat fins fa poc, el mobiliari hi és simbòlic (i només vinculat al modernisme), el cartellisme no s’hi ensenya, el disseny ha anat a parar a una altra banda (al BDHUB) i la música, la tecnologia o el tèxtil també… Parlem, doncs, sobretot d’art nacional majúscul, com l’edifici provisional que l’hostatja. Ñ Més sobre el tema a Comerç, Gaudí, Montjuïc

16


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Pรกgina 17

Casa Sayrach. Diagonal. Faรงana de l'Eixample. An Eixample faรงade. World Trade Center.

17


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Página 18

Casa Iglesias. Carrer de Mallorca. Casa Fajol. Carrer de Llançà.

18


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Página 19

ARTISTES I ARTESANS

A

Casa Vicens. Carrer de les Carolines. Baixada de Santa Eulàlia.

19


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Página 20

A

Modernisme – La Pedrera, the Hospital de Sant Pau, the Palau de la Música Catalana, furniture, paintings, the Modernista jewels we proudly present and promote as part of cultural tours: as a phenomenon, it’s been with us for a little over a hundred years, but it is only in the last 30 or 40 that we have really learned to value it. What, of everything around us that we do not see, will the people of Barcelona proudly present and promote in another hundred years’ time? Today, the triumph of Modernisme is absolute, locally and internationally: Gaudí’s trencadís identifies the city, and Barcelona’s eight UNESCO World Heritage sites (Batlló House, Milà House, Vicens House, the Hospital de Sant Pau, Güell Palace, the Palau de la Música Catalana, Park Güell and the church of Sagrada Família, to which we must add a ninth: the crypt at Güell Colony in Santa Coloma de Cervelló) are all Modernista buildings. It must be said that Barcelona’s Modernisme includes other architects as well as Gaudí (who far outstripped orthodox Modernisme): the Palau de la Música Catalana, the Hospital de Sant Pau, Thomas House (293, Carrer de Mallorca) and the Castle of the Three Dragons (in the 1888 Expo grounds) are the work of Lluís Domènech i Montaner; Casa de les Punxes (Diagonal/Llúria), Amatller House (in Passeig de Gràcia, in the mansana of discord), Casaramona factory (today’s CaixaForum), the Palace of the Baron de Quadras (373, Diagonal), Macaya House and Martí House (with the Quatre Gats bar on its ground floor) are the work of Josep Puig i Cadafalch, a prolific architect and president of the Mancomunitat Commonwealth of Catalonia on the death of Prat de la Riba; Planells House (Diagonal/Sicília) is by Josep Maria Jujol (Gaudí’s collaborator on Park Güell and the cathedral in Majorca, and creator of the monumental fountain in Plaça d’Espanya); the headquarters of the Caixa de Pensions (on Via Laietana), the former warehouse of Fabra i Coats (today’s Museum of Catalan Modernisme) and Arnús House (on the slopes of Tibidabo) are the work of Enric Sag20

ARTISTS AND ARTISANS

nier (also the creator, in more historicist vein, of the hulks of the Customs House and the Palau de Justícia law courts); Gràcia town hall and various Modernista dwellings in the district are the work of Francesc Berenguer; Comalat House (442, Diagonal) is by Salvador Valeri… The Quadrat d’Or – Venice has the Pala d’Oro, San Francisco the Golden Gate, Jerusalem the Golden Dome and there are Golden Miles everywhere: well, we have the Quadrat d’Or, the Golden Square. This is the name given (in guides and by some estate agents) to part of the Eixample, and this was the title (in 1990) of one of the most successful exhibitions of the city’s Cultural Olympiad, which aimed to showcase the wealth of the area (delimited by Carrer d’Aribau, Diagonal and Passeig de Sant Joan, with the central axis of Passeig de Gràcia) with the highest concentration of the city’s Modernista architecture heritage. Wrought iron – Catalan Modernisme would not be what it is, the splendid showcase of details that characterize it, without the host of artisans who helped to shape the works of architects who are now famous: ceramists, cabinetmakers, ironworkers, founders, carpenters, plasterers, locksmiths, builders, stonemasons… And, first and foremost, the foremen of the wrought iron workshops that produced the thousands of pieces (railings, columns, lampposts, lights, banisters, pulleys, doors and doorknobs) that still delight us today. Guilds – Numerous streets in the old part (known as the “Gothic” area) of the city, many in Santa Caterina and La Ribera, bear the name of the principal commercial or artisan activity that went on there, since crafts and trades tended to group together (as well as by guilds) in a given area. Within just a few hundred metres, we find streets named after woollen-cloth shearers, needle-makers, silversmiths (Carrer Argenteria was previously home to Zeleste night club, providing the name for a popular musical group of the Transition years: the Orquestra Plateria), tanners (Assaonadors as both a street and the


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Página 21

ARTISTS AND ARTISANS

A

name of the profession dates from 1447), coopers (the guild was based there as of 1448), brocade-weavers, Canvis Nous and Canvis Vells (Barcelona’s first “taula de canvi”, the forerunner of public banks, dates from the early 15th century), makers of leather straps, daggers and earthenware receptacles, esparto weavers, makers of swords, blacksmiths, blanket-makers (the guild’s regulations date back to 1331), offal merchants, saddlers, the foundry (Fusina, in old Catalan), the woodworker’s shop, the bookseller’s (previously named after Apothecaries, one of whom was Guillem Metge; that’s why Bernat Metge was born here), merchants, mirror-makers, grinders, kilns (at the bottom of La Rambla, where the potters worked), fishmongers, carriers, tilemakers, Ramelleres (who made up bouquets), wheat-grinders, hatters, Tallers (the street of butchers, who cut, from the Catalan “tall”; the only one outside the town walls, in the medieval new town), patten-makers, porters, glassworks (beside Pla de Palau, where the glassworkers became established back in the 13th century)…

front of the Cathedral and at the Velodrome in Horta) and quality street furniture like Beth Galí’s lampposts, Miguel Milá’s chairs and benches, and the planters and wastepaper bins designed by José Antonio Martínez Lapeña and Elías Torres (also responsible for the photovoltaic canopy at Forum 2004).

Art in the street – Barcelona’s listed street furniture includes streetlamps designed by a young Antoni Gaudí (with Josep Fontserè: there are two in Plaça Reial and two in Pla de Palau), but despite popular opinion, Gaudí was not responsible for the benches with trencadís and the double lamppost in Passeig de Gràcia (or the circular one surrounding a tree): these were designed in 1906 by municipal architect Pere Falqués. For efforts to enhance the city, mention should be made of the work of the various democratic councils (BCD, Barcelona Centre de Disseny, was set up way back in 1973), with the launch in 1986 of the campaign “Barcelona, posa’t guapa” to restore façades and an ongoing policy to promote design as a strategic element and means of innovation, investing in artistic interventions in the street (such as “Barcelona Head”, commissioned to Roy Lichtenstein in 1992 and installed on Passeig de Colom, or the letters of Joan Brossa that can be seen in

Panot – One of the images that identifies Barcelona today as much as the original Modernista buildings or the Eixample grid is the humble paving slab known as the panot. These “hydraulic” slabs (made of cement that hardens in contact with water) were originally all made in the factories of Escofet, Tejera y Cía (a firm formerly based in Ronda de la Universitat), which won the competition organized by the City Council in 1919 with a basic 20x20 centimetre design (four centimetres thick) in various patterns. The ones chosen (and scattered throughout the streets) are a kind of four-petal flower, another bearing four circles, one in each of the four spaces formed by a cross, a third with four circles around a kind of rhombus, one with three concentric circles, and the one that reminds you of chocolate bars. Less than a century later, the city is thought to have in the region of 100 million panots. In 1976, the same firm produced the paving designed by Joan Miró for the Pla de l’Os, in La Rambla. Romanesque, Gothic and what have you – Speaking of art, the National Museum of Art of Catalonia holds, we always say, one of the world’s best collections of Romanesque art and a good selection of Gothic art. But photography was only recently incorporated, its furniture is symbolic (and associated only with Modernisme), poster art is not exhibited, design has ended up elsewhere (at the BDHUB), as have music, technology and even textiles… We are talking, then, primarily of National Art with capital letters, like the temporary building that houses it. Ñ More on the subject under Commerce, Gaudí, Montjuïc

21


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Pรกgina 22

Carrer del Bisbe. Plaรงa Nova.


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Pรกgina 23


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Página 24

B

BARCINO

BARCINO – La Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino comença a dir-se simplement Barcino (així apareix al mapamundi de Ptolemeu) durant el mandat de l’emperador August, al segle I aC. Era una petita ciutat a l’òrbita de Tarraco, fruit d’un assentament militar, alçada al voltant del Mons Taber amb el seu fòrum, temple (dedicat a August, quatre columnes del qual es poden veure al carrer del Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya), muralla (reforçada entre el 270 i el 300), termes i aqüeducte per dur-hi aigua potable. Per fer-se una idea de la petita escala de tot plegat, avui es pot veure un seguit de tombes a la vora del que llavors era un dels camins de sortida de la ciutat (cap al Vallès) a la plaça de la Vila de Madrid, al costat de l’Ateneu Barcelonès. Mosaics, estàtues, columnes i murs permeten recrear –en algun cas in situ, com als baixos del Museu d’Història de la ciutat, al Palau Padellàs (traslladat pedra a pedra on és ara quan s’obrí la Via Laietana) o als diversos panys de muralla que han anat quedant a la vista al pla de la Catedral o al carrer del Sotstinent Navarro– com era la petita colònia romana que després esdevindrà paleocristiana (el primer bisbe local de qui es tenen notícies és Pretextat, assistent a un sínode a Sofia l’any 347), visigoda, musulmana (al-Hurr hi entra sense resistència el 718), carolíngia (el 797 el valí Sadun al-Ruayni viatjà a Aquisgrà per demanar ajut a Carlemany contra l’emirat de Còrdova, i l’emperador envià el futur Lluís el Pietós a fer-se càrrec de la ciutat el 801), arrasada per Almansor (l’estiu del 985), reconstruïda pels vescomtes i comtes locals (el primer dels quals a oficialitzar una certa independència respecte dels reis carolingis serà Borrell II, l’any 988) i així anar fent. De colònia a capital, de petita a mitjana i sempre en un espai reduït que durant molts segles no creix: construint, doncs, cada nou estrat damunt de tots els anteriors. BARCELONES – En vint-i-dos segles de vida l’actual Barcelona ha estat també Barcino, Barchinona o Barshiluna. I s’ha dit que era “cap i casal” del país, una gran encisera i alhora una rosa de foc, ciudad de ferias y congresos, la botiga més gran del món… Barcelona respon a tots aquests noms i etiquetes amb la suma de les memòries superposades de la ciutat romana, visigoda, àrab, gòtica, barroca, industrial, modernista, revolucionària, franquista, neodemocràtica, olímpica i aquesta d’ara per a la qual encara no tenim apel·latiu. Per això potser seria més just parlar, com ho va fer amb encert Manuel Vázquez Montalbán, de Barcelones. CONSELL DE CENT – A més d’un carrer a l’Eixample (amb un grapat de galeries d’art i una de les millors xocolateries de la ciutat entre Balmes i el passeig de 24


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Página 25

BARCINO

B

Gràcia), el Consell de Cent va ser una de les institucions històriques bàsiques per al govern municipal, establerta al segle XIII i en funcionament fins al 15 de setembre de 1714. El formaven cent prohoms que escollien un grup més restringit de consellers. A partir de 1370 es reuní al Saló de Cent (obra de Pere Llobet) construït a la Casa de la Ciutat. BALAGUER I EL NOMENCLÀTOR – El mapa de Barcelona conté una lliçó d’història en viu que força ciutadans (i, no ho diguem, molts de turistes) passen per alt senzillament perquè no se n’adonen. La posada en marxa del projecte d’urbanització de l’Eixample d’acord amb l’engraellat proposat per Ildefons Cerdà preveia la construcció de carrers molt més amples i llargs que els de la ciutat antiga, però als plànols de Cerdà els carrers no duien nom, sinó lletres o nombres. Víctor Balaguer, que des de 1852 és “cronista de la ciutat” i que ja al mes de febrer de 1859 havia estat nomenat membre d’una Junta Consultiva amb la missió d’assessorar la Comissió Municipal de l’Eixample, acabarà rebent l’encàrrec de la Secció Quarta de l’Ajuntament (encarregada dels temes d’urbanisme) per fer una proposta de nomenclàtor que doni nom a la cinquantena de nous carrers previstos en un primer moment. Per a Balaguer (historiador, medievalista, catalanista i liberal), una gran ciutat ha de ser moderna però alhora ha de ser també significativa, per raons simbòliques i d’instrucció pública ha de donar senyals de la seva pròpia història. Per això, escriu, “cuando el autor de estas líneas se encargó de poner nombre a todas las calles del Ensanche, concibió el plan de que todos fuesen acomodados a hechos, glorias e instituciones pertenecientes a la historia de Cataluña, a fin de formar un conjunto general, histórico y armónico”. Així, els carrers de l’Eixample faran de llibre d’història de mida natural, i hi podem trobar els territoris inclosos en un moment o altre a la Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Provença, Rosselló, Còrsega, Nàpols i Calàbria), les principals institucions pròpies (Corts Catalanes, Diputació, Consell de Cent), diverses personalitats destacades del passat en diferents àmbits (Ramon Llull, Ausiàs March, Ramon Muntaner, Jeroni Pujades, Arnau de Vilanova, Alí Bei, Antoni Viladomat), un seguit de grans militars i marins catalans, amb èmfasi especial en els vinculats a l’expansió mediterrània medieval (Roger de Flor, Berenguer d’Entença, Bernat de Rocafort, Roger de Llúria, Conrad de Llançà, Bernat de Vilamarí), personatges i llocs vinculats als (segons Balaguer) principals episodis de resistència catalana contra la pèrdua de les llibertats (al segle XV, Hug de Pallars; al XVII, Pau Claris, Joan Pere Fontanella i Francesc Tamarit; al XVIII, Rafael Casanova i Antoni de Vi25


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Página 26

B

BARCINO

llarroel; al XIX: Bruc, Girona i Tarragona per la seva vinculació amb la Guerra del Francès, així com Wad-Ras –escrit Gualdrás en castellà–, episodi de la guerra d’Àfrica en què participà el cos de voluntaris catalans comandats pel general Prim). Tot plegat, amb unes gotes de referents contemporanis: Aribau (economista, autor de l’oda a “La pàtria”) i Balmes (filòsof), però sobretot amb la tríada base de l’activitat econòmica: Marina, Comerç i Indústria. Val la pena apuntar que la llista va patir retocs: Balaguer mateix avisa que no són seus els noms de Bailèn, Bergara (per la fi de les guerres carlines), Casp, Pelagi (avui Pelai) ni Trafalgar. LES GLÒRIES – En el projecte original de Cerdà per a l’Eixample, un dels nous centres previstos per a la ciutat era la plaça de les Glòries Catalanes, on conflueixen la Gran Via, la Diagonal i l’avinguda Meridiana. A més, a hores d’ara la plaça té a la banda nord-oest el mercat dels Encants (instal·lat allà des de 1928); a la banda nord-est, la Torre Agbar de Jean Nouvel, alçada el 2005, el tercer edifici més alt de la ciutat i el darrer canvi de pes en el seu skyline; i cap al sud, el temple postmodern del Teatre Nacional de Catalunya. La plaça de les Glòries ha tingut diferents formats urbanístics, el darrer dels quals, amb una anella viària elevada, és de 1992 i inclou a l’interior un monument a les dotze “glòries” de Catalunya amb un text al·lusiu a cadascuna (la llista és un bon complement de la proposta de nomenclàtor de Balaguer): el mas i la terra, la “pau i treva” de Déu, el dret català, l’art romànic, el Llibre del consolat de mar, l’arquitectura gòtica, la industrialització, la Renaixença, l’aportació a la ciència i a la tècnica, el modernisme, la lluita per la llibertat i la justícia i, per fi, el restabliment de l’autogovern. NOMS SENSE LA COSA – El pas dels segles ha fet que els noms d’alguns espais de la ciutat ja no es corresponguin amb allò a què fan referència. Horta ja no produeix gaires verdures i ja no hi ha corrals a les Corts, ni verns a la Verneda, ni Sant Pau del Camp (la joia romànica de la ciutat) és al camp, perquè d’ençà de la segona muralla medieval, ja al segle XIV, quedà dins del recinte de la ciutat. I ni al Portal de la Pau ni al de Santa Madrona ni al carrer Portal de l’Àngel ni al del Portal Nou ni al de Portaferrissa no hi ha avui cap porta gran, però òbviament sí que hi eren (i per això donaren el seu nom a cada lloc) quan Barcelona encara no havia enderrocat les muralles. Ñ Més sobre el tema a Bombes, Eixample, Heterogènia, Seny i rauxa

26


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:39 Página 27

Necròpoli. Necropolis. Plaça de la Vila de Madrid. Pla de la Catedral. Muralla romana. Roman wall.

27


BarcelonABC Jaume filmar_.- 06/04/13 11:14 Página 28

Eixample. Vista aèria. | Eixample. Aerial view.

28


BarcelonABC filmar_.- 03/04/13 13:40 Pรกgina 29

29

Profile for Barcelona llibres

BarcelonABC  

Alfabet complet i sorprenent de la ciutat de Barcelona. De la A a la Z, hi trobem un recull dels símbols, els indrets i les persones que def...

BarcelonABC  

Alfabet complet i sorprenent de la ciutat de Barcelona. De la A a la Z, hi trobem un recull dels símbols, els indrets i les persones que def...

Profile for bcncat

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded