NÚMERO 34 febrer 2021
Comerç d’armes, despesa militar i armament nuclear Butlletí de Cooperació, Solidaritat i Pau
Índex
Solidària - Número 34 PRESENTACIÓ
ALBA MARTÍNEZ VÉLEZ, Regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau
3
NOTÍCIES
4
MÉS A FONS COM CONSTRUÏM UNA CULTURA DE PAU
6
LA VEU DEL NORD ENTREVISTA A CARME SUÑÉ,
8
LA VEU DEL SUD ENTREVISTA A JORDI CALVO,
INVESTIGADOR DEL CENTRE DELÀS D’ESTUDIS PER LA PAU
10
INFORMACIÓ I RECURSOS
11
ACCIONS PEL CANVI
12
EFECTIVA, AL MARGE DE LES ARMES?
MEMBRE I VICEPRESIDENTA DE FUNDIPAU
ENTREVISTA A L’EQUIP TÈCNIC DEL GRUP EIRENE
Edita: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Cooperació, Solidaritat i Pau Tel. 93 635 12 00 www.barrejant.cat • sensibilitzaciocooperacio@santboi.cat CooperacióSantBoi •
CooperacioSB
Redacció: Manuel José Pérez, Clara Sopeña i Marina Aguilar La portada ha estat dissenyada utilitzant imatges de Freepik.com Impressió: Impremta Pagès
2
SOLIDÀRIA - NÚMERO 34
Presentació
Un món en pau és un món amb “armes sota control”
ALBA MARTÍNEZ VÉLEZ
Regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau
Malgrat que fa molts anys que va finalitzar la Guerra Freda, avui el món continua disposant de 13.865 armes nuclears, la majoria d’elles amb una capacitat destructiva molt superior a les bombes atòmiques que es van llançar sobre Hiroshima i Nagasaki, fa poc més de vint anys; i val a dir també que en la major part dels casos aquestes apunten a àrees urbanes. No podem dir que no s’hagi avançat en la prohibició i el control d’armes al món, però el camí per recórrer és encara llarg i són molts els interessos econòmics i comercials que, ara com ara, estan habitualment per sobre de la vida en aquest assumpte. Per aquest motiu, el passat 30 de desembre, el Ple de Sant Boi se sumava a les més de 380 ciutats i pobles d’arreu del món, i aprovava, per unanimitat, una moció de suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, com la millor manera de rendir homenatge a les víctimes d’aquestes i per donar suport a la gran tasca que societat civil, ONG i xarxes com la d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, fa anys lideren. Una d’aquestes passes arribava el passat 22 de gener amb l’entrada en vigor del tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPNW en anglès) per part de Nacions Unides amb més de cinquanta ratificacions per part dels estats, i trenta-vuit més de pendents, entre les quals esperem que es trobi la de l’Estat espanyol. La moció també mostrava la seva solidaritat amb les més de
dues-centes quaranta mil víctimes d’Hiroshima i Nagasaki, així com amb la resta de persones i comunitats afectades per l’impacte de les bombes atòmiques i els assaigs amb armes nuclears. Uns quants dies després de l’aprovació d’aquesta moció, concretament el passat 22 de gener, se celebrava, per via telemàtica, l’Assemblea de la Xarxa Catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i en ella s’aprovava un manifest que expressa la preocupació del municipalisme català davant l’actual escenari polític global tan inestable, on un atac nuclear, sigui intencionat o accidental, pot ser un perill real i possible. “Donant suport al tractat, defensem una via pràctica i pacífica per als estats d’abandonar la perillosa unilateralitat i exercir-ne un enfocament multilateral”, expressava la declaració. Des de Sant Boi, com a ciutat compromesa amb un món més just i en pau, sumem la nostra veu a la de totes aquestes ciutats i pobles que vetllaran pel compliment d’aquest tractat i ens comprometem amb la seva difusió entre la nostra ciutadania més propera i a encoratjar els governs dels països encara reticents a la seva signatura i ratificació. Comencem per aquest nou número de la Revista Solidària, que vol aportar una mica de llum sobre un tema tan complicat i ho vol fer parlant amb alguns dels protagonistes d’aquesta lluita per la pau, la vida i el planeta.
3
Notícies Sant Boi commemora la Setmana Escolar de la No-violència i la Pau amb les càpsules audiovisuals Maletes per la Pau. Cada any el municipi commemorava la data del 30 de gener - Dia Escolar de la No- violència i la Pau amb una proposta d’activitats a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, adreçades a infants i famílies. Es tracta d’una iniciativa pacifista estesa a les escoles d’arreu del món que, al voltant del dia 30 de gener, data en la qual es commemora l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, organitzen activitats relacionades amb la pau i la no-violència. Enguany, per causa de l’actual situació sanitària, s’ha apostat per una commemoració del DENIP en format virtual, i s’han elaborat cinc càpsules audiovisuals que s’han compartit a les xarxes socials durant la setmana del 25 al 29 de gener, i que reflexionen sobre la identitat, el diàleg, la diversitat, les emocions i la pau positiva a través de diferents propostes plàstiques. La proposta també s’ha compartit amb els centres educatius de primària de la ciutat, perquè la puguin treballar a les aules i commemorar el DENIP. El contingut dels vídet t p s : per / / wlawPau w. os h Maletes ha estat elaborat per Marta Mercadé, educadora social especialitzada en creativitat i conflicte i membre de l’equip directiu de l’Escola https://www. Traç- Centre d’Exescolatrac. pressió Plàstica.
Nou local del Punt d’Informació i Orientació sobre protecció internacional Es consolida la presència de la http://www. Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat - CCAR a Sant Boi amb una ccar.cat/) nova oficina cedida per l’Ajuntament i la continu-
4
ïtat del projecte complementari d’acollida. El PIO s’instal·la en aquest nou espai per oferir informació i orientació sobre protecció internacional en un servei setmanal, tots els dimecres de 10.00 h a 13.30 h amb cita prèvia.
Sant Boi commemora el Dia dels Drets Humans al voltant de l’anniversari dels 25 anys de l’acord de pau de Dayton que va posar fi a la guerra de Bòsnia El passat mes de desembre de 2020 la ciutat commemorava el Dia Internacional dels Drets Humans reflexionant sobre les conseqüències que encara té avui la massacre que va tenir lloc els anys 199295 a Bòsnia. Del 10 al 13 de desembre, en un format virtual a través de l’accés gratuït a la Sala 7 de CineBaix Virtual, es va emetre en línia la pel·lícula “L’última cinta des de Bòsnia“ , un documental de CLACK Minimalfilms, dirigit per Albert Solé, que ha comptat amb l’Ajuntament de Sant Boi com a entitat col·laboradora en la seva realització. El mateix dia 10 de desembre es va retransmetre en directe, a través del canal YouTube de l’Ajuntament de Sant Boi, https://youtu.be/pB7Kp6nla taula rodona “Bòsnia, 25 ztlc anys després”, on van participar Albert Solé, director del documental; Alma Masic, defensora de drets humans de Bòsnia; Pere Jorba, membre de
SOLIDÀRIA - NÚMERO 34
l’associació santboiana Tothom, que va fer campanyes de solidaritat amb Bòsnia; Manel Vila, director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, i Alba Martínez Vélez, tinenta d’alcaldia de Ciutat Educadora, com a presentadora de l’acte. Com és costum en la commemoració d’aquesta jornada, també en la mateixa data, un grup de dos-cents infants de 3r i 4t de primària d’alguns centres escolars del municipi van assistir a l’obra de teatre “La nena dels pardals”, de la companyia Teatre Al Detall, que va tenir lloc al teatre de Can Massallera seguint el protocol de salut establert.
L’Ajuntament de Sant Boi col·labora en diverses campanyes d’emergència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament A finals del passat any 2020, l’Ajuntament va fer una aportació de 4. 854 euros al projecte Resposta d’emergència per fer front als efectes de la Covid-19, del Fons Català. L’aportació es va fer a través dels imports recaptats en algunes de les activitats del Barrejant 2020, com els diners que va recollir l’ Associació Dunia Kato amb el dinar popular del Barrejant, els que va recollir Desos Opció Solidària fruit de la venda de les bossetes de cotó per a la mascareta; i dels diners aportats pels Diables de Casablanca, corresponents a l’especta-
cle de foc del Barrejant que enguany no s’ha pogut realitzar per l’actual situació de pandèmia. El projecte del Fons té per objectiu reforçar la tasca de la cooperació municipalista davant dels efectes que la Covid-19 també està tenint en els països del Sud. Per altra banda, l’Ajuntament ha aportarà 2000 euros al projecte https://www.fonscatala.org/ ”Resposta d’emergència als efectes ca/que-fem/projectes/resposta-demergende l’huracà ETA a Nicaragua: fase de reconstrucció“, que té per objectiu impulsar el treball de recuperació a la zona de la comunitat de Wawa Bar, greument afectada pel pas de l’huracà ETA, que el passat mes de novembre va afectar la costa del Carib Nord de Nicaragua. Per últim, el consistori santboià també aportarà 2.000 euros al projecte d’ajut humanitari https:// “Asseswww.fonscatala.org/en/node/20261 sorament, suport legal i acompanyament per la mobilització política cap a persones refugiades en situació irregular encallades a l’illa de Lesbos“,que dona suport a la tasca de https://legalLesbos Legal cen- una entitat que treballa fent suport legal Centre, bàsic a les persones refugiades que es troben a l’illa de Lesbos.
Des de Cooperació Sant Boi ens sumem a les mostres d’afecte adreçades a l’Arcadi Oliveres
En el moment de redacció d’aquestes línies, htl’Artps://missatcadi Oliveres està passant els seus últims dies a la casa d’estiueig que el seu avi va construir a Sant Cugat, rebent l’afecte de totes les persones que l’han estimat. Des de Cooperació de Sant Boi ens sumem a aquestes mostres d’afecte tot recordant quan ens va visitar per segona vegada, pel Barrejant 2011, i reconeixent el seu paper com en l’activisme social, de lluita contra les desigualtats i en favor d’un món més just a través de la Cultura de Pau.
5
més a fons
COM CONSTRUÏM UNA CULTURA DE PAU EFECTIVA, AL MARGE DE LES ARMES?
Com caminem cap a un futur de no violència i construïm una cultura de pau en un món on la despesa militar creix any rere any? Aquesta és la primera de moltes preguntes que ens hauríem de fer si volem començar a parlar d’una societat més justa, més igualitària. L’increment de la despesa militar, la militarització de fronteres, la fabricació, el subministrament i l’exportació d’armes, etc., estan a l’ordre del dia al món en el qual vivim. El passat mes de desembre de 2020 l’Estat espanyol aprovava un pressupost de 21.623 milions d’euros en despesa militar per a aquest any 20211.
«
És indispensable canviar la mirada del que s’entén actualment per seguretat humana. Com pot ser que l’entenguem, encara, en termes armamentístics, en termes de protecció militar de la població d’un país?
»
Els reptes actuals en matèria de pau i seguretat, en l’àmbit mundial, són molts, i cal recórrer encara un llarg camí. Cal seguir caminant cap al desarmament, regular el comerç d’armes, reduir considerablement la despesa militar, si volem seguir construint un món més just. També és indispensable canviar la mirada del que s’entén actualment per seguretat humana. Com pot ser que l’entenguem, encara, en termes armamentístics, en termes de protecció militar de la població d’un país? El terme “seguretat humana” hauria d’anar lligat als drets humans, a la cobertura de necessitats bàsiques i els drets fonamentals de tota persona. 1 Vegeu la infografia elaborada pel Centre Delàs comparant despesa militar amb despesa en seguretat humana , la xifra més alta dels darrers anys.
6
Font: FundiPau
En aquest escenari tan complex és cabdal el paper que ha jugat la societat civil en la consecució de moltes de les fites històriques relacionades amb la pau. L’entrada en vigor del https://fundipau. Tractat sobre la Proorg/el-tractat-sobre-la-prohibiciohibició de les Armes Nuclears - TPAN, la prohibició de les mines antipersona, de les armes químiques i biològiques, etc., són grans fites que no haurien estat possibles sense la mobilització de la ciutadania, de les entitats, de les persones que han visibilitzat la problemàtica i han pressionat la comunitat internacional per acabar amb aquestes injustícies. Malauradament, el que ens mostren les dades sobre les exportacions d’armament per part dels estats no és gaire esperançador, ja que aquestes no han deixat de créixer en els darrers anys. Segons dades dehttps:// FundiPau extretes de https://www. l’Stockholm Intersipri.org/Peace https://www.sipri.org/https:// national Research Institute (SIPRI) les vendes de les vint-i-cinc- principals empreses d’armes i de serveis militars van créixer un 8,5% durant l’any 2019. Si bé pot semblar que governs, estats i institucions poden tenir més poder per generar aquests canvis, el paper de la societat civil no ha de ser
SOLIDÀRIA - NÚMERO 34
«
En definitiva, en una realitat internacional tan complexa com en la que vivim, mentre prevalguin els interessos de les empreses militars, armamentístiques i de seguretat privada, s’estarà vulnerant part dels drets humans fonamentals de la població, del dret a la pau
»
menystingut, ben al contrari. De fet, l’actual sistema capitalista mundial genera tensions i conflictes polítics, econòmics entre els estats, relacions que influeixen en gran mesura en el transcurs dels conflictes armats i en els impactes que tenen sobre la població local. Sovint existeix un interès superior per resoldre assumptes diplomàtics o econòmics que no per garantir el benestar humanitari de la mateixa població. És per això que no podem oblidar que els diferents actors i les dinàmiques generades en els conflictes armats tenen molt a veure en la manera com s’està construint la pau al món, i en com s’està deixant de fer. En definitiva, en una realitat internacional tan complexa com en la que vivim, mentre prevalguin els interessos de les empreses militars, armamentístiques i de seguretat privada, s’estarà vulnerant part dels drets humans fonamentals de la població, del dret a la pau. Si es vol caminar cap a un desarmament real, cap al diàleg, cap a la igualtat d’oportunitats, caldrà que comencem a canviar el concepte de seguretat humana i l’enfoquem cap a una dimensió més social.
Font: Centre Delàs d’Estudis per la Pau
7
la veu del nord ENTREVISTA A CARME SUÑÉ MEMBRE I VICEPRESIDENTA DE FUNDIPAU Fundipau (1983) és una organització que treballa per construir un món sense violència i en pau, a través d’una opinió pública informada i activa, tot impulsant aquells canvis culturals i estructurals necessaris per tal d’eradicar la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles. La lluita contra les armes nuclears ha estat un dels eixos principals de FundiPau, i justament aquest 21 de gener de 2021 entra en vigor el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears. Com valoreu aquesta fita històrica des de l’entitat? Efectivament, un dels eixos més rellevants del treball de l’entitat són les campanyes de desarmament i la Campanya per la Prohibició de les Armes Nuclears n’és una. FundiPau forma part d’aquesta campanya internacional (ICAN) des de 2010 i des de llavors hem treballat per fer possible que el Tractat esdevingui una realitat. El 22 de gener el Tractat va entrar en vigor i les armes nuclears s’han situaran en la mateixa categoria que les armes químiques i biològiques (armes de destrucció massiva): il·legals segons la llei internacional. Això canvia el panorama normatiu i legal al voltant de les armes nuclears, amb implicacions significatives per a aquells estats que estan implicats en el desplegament i l’ús potencial d’armes nuclears de destrucció massiva. Des de l’entitat, el dia 22 de gener vam donar un impuls molt significatiu a l’objectiu últim de la campanya: l’eliminació de les armes nuclears. Quin ha estat el paper de la societat civil com a impulsora del Tractat? És gràcies al treball continuat i persistent de la societat civil que avui tenim un tractat internacional sobre la prohibició de les armes nuclears de la mateixa manera que es va aconseguir tenir un tractat sobre les mines antipersona o sobre les bombes de dispersió gràcies, sobretot, a la gran oposició pública contra aquestes armes. L’any 2007 la societat civil va fundar La Campanya Internacional sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (ICAN). Aquesta campanya és una coalició diversa d’aproximadament quatre-centes seixanta-vuit organit-
8
zacions no governamentals presents en cent tres països que, des de l’inici, ha treballat per generar un corrent mundial d’oposició pública a les armes nuclears i aconseguir-ne l’eliminació. La feina persistent de la campanya durant una dècada per forjar el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears la va fer mereixedora del Premi Nobel de la Pau el 2017. El premi representa un reconeixement a l’esforç de milers d’activistes i ciutadans que han fet sentir la seva veu contra les armes nuclears, així com als supervivents dels bombardeigs d’Hiroshima i Nagasaki -els hibakusha- i a les víctimes de les explosions de proves nuclears al món. El Tractat es va ratificar el passat any 2017 però fins ara no ha pogut entrar en vigor perquè no l’havien ratificat una cinquantena de països. Quin paper hi ha jugat fins ara, l’Estat espanyol? El paper de l’Estat espanyol ha estat similar al dels altres països de l’OTAN. Quan les negociacions diplomàtiques per aconseguir el Tractat es van iniciar l’any 2017, Espanya i la resta de països membres de l’aliança, a excepció d’Holanda, ni tan sols no hi va participar. La pressió exercida pels Estats Units perquè boicotegessin aquestes negociacions va funcionar. Tot i així el juliol d’aquell mateix any s’aconseguia aprovar un instrument jurídicament vinculant per prohibir les armes nuclears. Amb la signatura de cent vint-i-dos països naixia El TPAN. Espanya hi va votar en contra. Més recentment i gràcies a la iniciativa de la societat civil, FundiPau ha aconseguit l’aprovació al Congrés d’una resolució on, tot i que el principal partit del govern es negava a parlar d’adhesió al Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, vam aconseguir que acceptés reconèixer-lo com un esforç per la pau, la seguretat i el desarmament, i li donés la benvinguda . I no és poca
SOLIDÀRIA - NÚMERO 34
cosa perquè cap país de l’OTAN no ho havia fet, tot al contrari. Ara que el TPAN ha entrat en vigor la pressió per part d’alguns estats de l’OTAN encapçalats pels Estat Units cap als estats que han ratificat el Tractat perquè es retirin i no animin altres països a ratificar-lo ha anat en augment. Anant una mica més enrere en el temps, un dels objectius del Tractat de No Proliferació Nuclear TNP de 1968 era el desarmament. S’ha dut a terme en alguna de les potències signants? Quina és la situació actual de les armes nuclears al món? El TNP té com un dels seus objectius fundacionals eliminar les armes nuclears de forma definitiva. Més de cinquanta anys més tard aquest objectiu és molt lluny d’aconseguir-se. Tot i que el nombre d’armes nuclears al món ha disminuït des de l’acabament de la guerra freda, actualment encara es comptabilitzen tretze mil vuit-centes seixanta-cinc armes nuclears al món i la majoria tenen una capacitat destructiva molt superior a les bombes que van destruir les ciutats de Hiroshima i Nagasaki. En general podem dir que les existències d’ogives nuclears continuen disminuint, sobretot perquè els EUA i Rússia, que comptabilitzen el 92% de totes les armes nuclears, han reduït les seves forces nuclears estratègiques, però tenen en marxa programes per modernitzar i substituir les seves armes nuclears, així com les instal·lacions on es produeixen. Els programes de modernització tecnològica per part dels estats nuclears i que inclouen la intel·ligència artificial, suposen un risc molt elevat que les armes nuclears s’utilitzin. Segons l’informehttps://banmonitor.org/nu“Nuclear Weapons Ban Monitor” que acaba de publicar Norwegian People’s Aid, membre d’ICAN, el 2020, cent cinquanta-sis països (el 70% de total d’estats al món) es declaren obertament en contra de les armes nuclears i donen suport al Tractat. En aquest grup es troben els cinquanta-un estats que han ratificat el TPAN i que mai no han posseït armes nuclears. Però quaranta-un països, entre els quals hi ha les nou potències nuclears i trenta-dos estats sota el paraigua d’aquests estats nuclears, estan en contra del Tractat. A la Unió Europea només Irlanda, Àustria i Malta l’han ratificat. Quins són els propers passos en la lluita contra les armes nuclears? L’entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, del 22 de gener, converteix aquestes armes en il·legals i per fi tindrem una llei internacional que ho avala. Les obligacions contretes pels estats que han ratificat el tractat començaran a desplegar-se. Això no vol dir que d’un dia per l’altre aconseguim abolir aquestes armes de destrucció massiva, però el TPAN tindrà un impacte en altres estats tant si el ratifiquen com si no ho fan. La seva entrada en vigor suposa un altre pas cap al desenvolupament d’una norma contra la possessió d’armes nuclears. Aquesta norma tindrà una
influència positiva en altres estats que no han ratificat el Tractat, entre els quals els que es troben sota el paraigua nuclear, és a dir, que s’han avingut a estar protegits per les armes nuclears de les potències atòmiques, i que es troben majoritàriament al continent europeu. La possible classificació de les armes nuclears com “armes polèmiques” per part d’observadors i inversors de la indústria financera tindrà conseqüències per a la banca, els fons de pensions i les companyies d’inversió. A Europa el Tractat també provocarà les discussions en l’àmbit dels parlaments, la societat civil i els mitjans de comunicació dels estats no signants. El TPAN deixa al descobert la doble moral dels estats europeus no adherits al Tractat: d’una banda són còmplices de legitimar les armes més inhumanes i destructives que s’han inventat mai i estan preparats per participar en l’aniquilació de ciutats i en assassinats massius de civils, i per altra banda s’enorgulleixen de ser defensors de la llei humanitària i la democràcia. La campanya per la prohibició de les armes nuclears (ICAN) té molts reptes presents i futurs per arribar a l’objectiu final que és aconseguir la total eliminació d’aquestes armes. Un dels eixos de la campanya és “la Crida de les Ciutats” per aconseguir que el major nombre possible de governs locals donin suport al TPAN i pressionin els governs dels seus estats perquè s’hi adhereixin. Ho han fet 370 ciutats: París, Washington DC, Berlín, Ginebra, Manchester, Oslo, Hiroshima, Los Àngeles, Sidney i Barcelona entre moltes altres, i poblacions més petites com Sant Boi de Llobregat que en l’últim Ple municipal de 2020, celebrat el passat 30 de desembre, va aprovar per unanimitat donar suport al Tractat i pressionar al govern de l’Estat perquè el ratifiqui. Igualment significatiu i encoratjador és que un total de set mil nou-centes seixanta-una ciutats i poblacions de cent seixanta-quatre països s’hagin adherit a la Xarxa d’Alcaldes per la Pau i al seu ideari per a la total eliminació de les armes nuclears. FundiPau impulsa que cada vegada hi hagi més poblacions arreu de Catalunya i de l’Estat que donin suport al TPAN. I continuarem treballant positivament amb el govern de l’Estat perquè faci un altre pas, més enllà de considerar positivament el Tractat. El nostre objectiu és aconseguir que l’Estat espanyol el signi i ratifiqui perquè protegir la vida de les persones i la supervivència de les comunitats és la primera i màxima responsabilitat de qualsevol govern.
9
la veu del sud ENTREVISTA A JORDI CALVO Investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, i participant en l’elaboració de l’informe Comerç d’Armes, conflictes i drets humans (2020). Anàlisi de les exportacions d’armes europees a països en situació de conflicte armat i vulneracions de drets humans, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Escola de Cultura de Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Per què la indústria d’armament mou tants diners al món? La industria d’armament es un sector estratègic per cada país, poques poden ser considerades com competitives des d’un punt de vista de lliure mercat. Els seus únics clients són els governs que alhora els donen ajudes a la R+D militar, a l’exportació i que s’impliquen políticament en la consecució de grans contractes. Segons els càlculs anuals pau i seguretat d’Estocolm SIPRI, només les 100 principals empreses del món facturen 400.000 milions de dòlars a l’any. El total del negoci armamentístic és obviament molt més gran, com queda reflectit en els pressupostos militars mundials, 1,8 bilions de dòlars al món a l’any. Com podem explicar que del 2003 al 2017 les exportacions d’armes europees s’hagin multiplicat per cinc (especialment en el període 2014-17)? A què es deu aquesta tendència cereixent? Les exportacions van a més per moltes raons, totes relacionades amb la voluntat política dels països d’origen, que en Europa són sobretot Alemanya, Italia, França, Espanya i Regne Unit. En tots ells, existeixen mecanis-
mes per donar suport al sector exportador d’armament. Particularment en el cas espanyol existeix personal a les ambaixades que ajuden les empreses d’armament a aconseguir els seus contractes, hi ha personal a comerç i defensa de promoció de les exportacions d’armes, a indústria de foment de la recerca en armament, i fins i tot el govern i el cap d’estat s’involucren en la consecució de vendes d’armament, com el cas de la venda d’armes a Aràbia Saudita. L’informe també conclou que les exportacions d’armes de la UE que van dirigides a països en conflicte han augmentat molt més que la resta; només l’any 2018 les transferències d’armament a aquests països van ser del 47%. Com és que la comunitat internacional ho permet? Els estats membres de la UE están subjectes a la Posició Comuna sobre exportació de material de defensa i doble ús de 2008 que proihbeix les autoritzacions d’exportacions a països en conflicte o en els que es vulneren els drets humans, o en els que hi hagi inestabilitat des d’un punt de vista securitari. Però vendre’ls armes no és il·legal, ja que és cada país el que decideix,
Infografia del’Informe Comerç d’Armes, confl ictes i drets humans (2020). Anàlisi de les exportacions d’armes europees a països en situació de confl icte armat i vulneracions de drets humans, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Escola de Cultura de Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
10
SOLIDÀRIA - NÚMERO 34
internament i amb els seus propis informes, que a més són secrets, si el país de destí del seu armament està en conflicte o no, vulnera els drets humans o no. Amb el cas d’Aràbia Saudita, els informes del govern espanyol i d’altres d’Europa deuen de ser els únics del món que hi veuen que el regne alauí és una democràcia exemplar i un recés de pau. Espanya és el tercer país exportador d’armes de la UE als 11 països en conflicte analitzats. Concretament, és responsable del 37% d’exportacions d’armes a Turquia. Quins interessos hi ha en joc? Espanya ven armes a Turquia i a mig món per dues raons prinicipals: per fer negoci (perquè les empreses d’armament nacionals facin caixa) i per raons polítiques (Espanya ven tant com pot i li deixen, però ven principalment als països que entren en l’òrbita Occidental i, Turquia, malgrat tot, n’és un aliat, sense que afecti en el decisió el deteriorament de la seva democràcia i de les vulneracions de drets humans que viu el país des de ja fa molt de temps).. Sens dubte, el seu rol de tap de la immigració de refugiats de Siria i d’altres zones calentes de la seva regió n’és determinant.
A l’informe també s’analitza com en 10 dels 11 paísos en conflicte armat que van importar armes dels països de la UE el grau de compliment en matèria de Drets Humans i de Dret Internacional Humanitari era dèbil o molt dèbil. Què podem fer, des de la societat civil, per pal·liar o revertir aquesta situació? Els governs exporten armes en funció d’interesos polítics, la situació humanitària i de drets humans en el lloc de destí de les seves armes no és més que un factor residual en el procés decisori. Només fan canvis quan les vendes poden tenir impacte polític o mediàtic en el seu territori, en la seva població. Denunciar-ho, explicar-ho, i protestar des de les organitzacions i moviments és l’únic camí perquè de tant en tant els governs aturin, cancel·lin o desautoritzin alguna venda d’armes que acabin en la guerra. I ara, a més de protestar, diverses entitats de la societat civil, com el Centre Delàs, han portat un cas de responsablitats criminals a la Cort Penal Internacional, sobre la venda d’armes a Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units, la justícia pot també castigar els responsables d’aquestes vendes.
Informació i recursos LLIBRES: Armas, negocio, política y opacidad. Exportaciones españolas de armamento 2005-2017, de Tica Font i Eduardo Melero (Coord.). Icaria Editorial S.A. El llibre ofereix un estudi estadístic de l’augment sistemàtic de les exportacions espanyoles d’armes en el període analitzat, en el qual segueixen essent prioritaris els criteris econòmics, comercials i geopolítics, per sobre la protecció dels drets humans.
INFORMES Comerç d’armes, conflictes i drets humans (2020). Anàlisi de les exportacions d’armes europees a països en situació de conflicte armat i vulneracions de drets humans, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Escola de Cultura de Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya: Analitza les exportacions d’armament per part d’estats membres de la UE durant l’any 2018 a països que en aquest any es trobaven en situació de conflicte armat. L’informe analitza les exportacions d’armes a onze països que eren escenari de conflicte armat. https://www.idhc.org/ca/recerca/publicacions/altres-publicacions/comerc-d-armes-conflictes-i-drets-humans.php
Moment decisiu? La importància de frenar el comerç europeu d’armes amb Israel (2020), del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, l’Escola de Cultura de Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya: L’informe planteja la necessitat que els estats de la UE suspenguin el comerç d’armes amb Israel. El document analitza l’actual situació del conflicte i exposa les normes internacionals, europees i nacionals que vinculen els estats en aquesta matèria, revisa les actuals dinàmiques del comerç d’armes amb Israel i planteja una sèrie de recomanacions per a l’acció des d’una perspectiva compromesa amb la pau, la justícia i el respecte als drets humans. https://www.idhc.org/ca/recerca/publicacions/altres-publicacions/moment-decisiu-la-importancia-de-frenar-el-comerc-europeu-d-armes-amb-israel.php
Alerta 2020! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau, de l’Escola de Cultura de Pau. DES DE 1981 Editat des de 2001, aquest anuari analitza l’estat del món en termes de confl ictivitat i construcció de pau a partir de tres eixos: confl ictes armats, tensions i gènere, pau i seguretat. https://escolapau.uab.cat/ca/inicio/alerta-informe-sobre-conflictes-drets-humans-i-construccio-de-pau/
Landmine Monitor 2020 En aquesta 22ena edició, l’informe cobreix la política de prohibició de mines, el seu ús, la producció, el comerç i l’emmagatzematge a tots els països del món. http://www.the-monitor.org/en-gb/reports/2020/landmine-monitor-2020.aspx
11
Accions pel canvi Entrevista a l’equip tècnic del Grup Eirene, una entitat que treballa per promoure l’educació en valors, la formació i la sensibilització de la població a través de processos d’aprenentatge, tot potenciant la diversitat com a punt de partida per fomentar l’esperit i el pensament crític i solidari. Per què és important l’educació per la pau? Creiem que l’educació per la pau, els drets humans i la justícia global és essencial per a una educació integral dels i les joves. És molt important que els i les joves es formin com a persones amb esperit crític capaces de comprometre’s amb el seu entorn i la seva transformació cap a una societat més justa i igualitària. Aquest compromís s’adquireix a través d’una educació basada en els valors de la pau i on s’incorporin elements que els obrin els ulls sobre el que passa al seu voltant i quina responsabilitat tenen per provocar canvis davant de situacions injustes i caminar cap a societats més justes i pacífiques. Quines eines feu servir per donar veu als i les joves i infants i fer-los partícips de la construcció d’un món més just? Els tallers i els projectes que duem a terme sempre tenen com a base que els i les joves en siguin protagonistes i que l’aprenentatge es doni de forma dinàmica i participativa. A més, sempre hi ha una part que els/les interpel·la directament a reflexionar sobre què poden fer per canviar la situació que acaben de conèixer i a considerar-se motor de transformació imprescindible.
a secundària, apostant per projectes d’aprenentatge i servei basats en aquests valors i que potencien la mirada crítica i la transformació social. Una activitat o projecte de sensibilització sobre la construcció de pau que voldríeu destacar. Nosaltres realitzem molts tallers puntuals als centres educatius sobre desarmament, conflicte, dones, mines, etc., que creiem que són molt necessaris. Però el que hem vist, amb aquests més de deu anys d’experiència, és que la veritable transformació es produeix quan pots fer un procés més llarg amb els i les joves, tant en l’educació formal com en la no formal. Quan tenim l’oportunitat de treballar durant un temps amb els i les joves, ja sigui a través de projectes d’aprenentatge i servei en centres educatius o projectes de teatre socioeducatiu en centres oberts o grups de joves informals, podem observar com hi ha un veritable canvi en la majoria i després una implicació en moltes causes socials.
Quins són els reptes més immediats de l’educació, per caminar cap a una cultura de pau? Incorporar al currículum escolar l’educació per la pau, els drets humans i la justícia global com a eix essencial transversal tant a primària com
12
SOLIDÀRIA - NÚMERO 34
