NÚMERO 31 gener 2020
LA CULTURA COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Butlletí de Cooperació, Solidaritat i Pau
Índex Solidària - Número 31 PRESENTACIÓ
3
NOTÍCIES
4
MÉS A FONS
6
LA CULTURA COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL
LA VEU DEL NORD. ENTREVISTA A MARTA LÓPEZ, TÈCNICA DE COMUNICACIÓ DE PALLASSOS SENSE FRONTERES
LA VEU DEL SUD
8
ENTREVISTA A ANA ARA, COLECTIVO DE MUJERES DE MATAGALPA
10
INFORMACIÓ I RECURSOS
11
ACCIONS PEL CANVI
12
ENTREVISTA A JUANJO CAMARENA, MEMBRE DE TEATRE DEL BUIT
Edita: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Cooperació, Solidaritat i Pau Tel. 93 635 12 00 www.barrejant.cat • sensibilitzaciocooperacio@santboi.cat CooperacióSantBoi • CooperacioSB Redacció: Manuel José Pérez, Clara Sopeña i Marina Aguilar Impressió: Impremta Pagès
2
SOLIDÀRIA - NÚMERO 31
Presentació El poder transformador de la cultura
ALBA MARTÍNEZ VÉLEZ Regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau
“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini” (Montserrat Roig) La UNESCO defineix la cultura com “el conjunt dels trets distintius, espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social. Ella engloba, a més de les arts i les lletres, les formes de vida, els drets fonamentals a l’ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences”. Em sembla una bona descripció d’allò que fa de nosaltres éssers humans i que ens ajuda a prendre consciència de qui som, individualment i, especialment, com a societat, ja que la cultura genera vincles entre les persones. En aquest nou número de la Revista Solidària intentarem posar exemples de com la cultura exerceix un impacte sobre les dinàmiques socials, econòmiques, ambientals i és una eina fonamental en el desenvolupament sostenible i la construcció de la pau. No és d’estranyar que les arts hagin tingut un paper fonamental com a vehicle per a la transformació de la violència. D’això en saben molt dos activistes que hem tingut el plaer de conèixer gràcies al projecte Ciutats Defensores de Drets Humans, com Jeihco Castaño o Fredy Samuel Vásquez “Snif”; dos joves que fan servir el hip hop com a eina per a la promoció de la pau entre els joves en zones tan marcades per la violència com Medellín i San Salvador. Si ens n’anem uns quants anys
enrere, l’autora de la frase amb la qual he volgut començar aquesta presentació, Montserrat Roig, també va fer servir la cultura per recuperar la memòria històrica i la dignitat individual i col·lectiva, i per expressar el seu compromís polític feminista i antifeixista. Les emocions que les arts provoquen no només poden ser motor de canvis individuals i col·lectius, sinó que poden tenir efectes positius per al benestar de les persones; d’aquesta manera, una de les entitats protagonistes d’aquesta edició de la Solidària, Pallassos sense Fronteres, que fa més de 25 anys que millora, a través del clown, la màgia i la música, la situació emocional de molts nens i nenes -i de les seves famílies- que pateixen les conseqüències de conflictes armats, catàstrofes naturals o les rutes migratòries. I com aquests, podríem trobar molts altres exemples que donen compte dels múltiples beneficis que provoquen la pràctica o el gaudi cultural. En definitiva, amb aquesta Solidària volem remarcar el paper transformador de la cultura, i reivindicar les seves diverses expressions, com a garant de la cohesió, la inclusió i la construcció de la pau.
3
Notícies Avancem per continuar sent una ciutat acollidora El dilluns 9 de desembre va tenir lloc l’acte de devolució pública de l’avaluació del Pla municipal d’acollida a persones refugiades, que realitzà Gemma Pinyol durant el primer semestre de 2019. La presentació d’aquest informe serveix com a punt de partida per una reflexió conjunta sobre l’estratègia a seguir per als propers anys. Com ha de ser la nova estratègia de ciutat? Quins reptes ens plantegem? Amb quins recursos comptem? Quines oportunitats i quines amenaces ens trobem en el context actual? En aquest punt, la signatura del nou conveni de col·laboració amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i el suport de la Fundació AGBAR per mantenir l’oferta d’un pis pont ens marquen línies de continuïtat pel que fa l’acollida i l’educació per la solidaritat dels propers mesos.
Humans. En aquesta ocasió, el passat dilluns 9 de desembre va representar-se “Nàufrags”, una proposta de teatre clown la Companyia Industrial Teatrera que, a través de gests, mirades i somriures, ens explica el viatge de dues persones refugiades i les seves vivències. L’espectacle té com a objectiu commemorar aquesta jornada i fer reflexionar els infants sobre la importància dels drets humans, tot acostant-los a valors com l’amistat, el diàleg, la solidaritat i la cultura de pau.
Commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans amb les escoles de la ciutat Un any més Can Massallera ha acollit l’espectacle que cada any s’ofereix als nens i les nenes de 3r i 4t de primària dels centres educatius de Sant Boi per commemorar el Dia Internacional dels Drets
4
SOLIDÀRIA - NÚMERO 31
Del 27 de gener a l’1 de febrer de 2020: Setmana Escolar de la No-violència i la Pau La setmana del 27 de gener fins a l’1 de febrer com cada any, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer acull diferents activitats al voltant del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (30 de gener) i els nens i les nenes de Sant Boi se sumen a realitzar diferents activitats de sensibilització al voltant de la Cultura de Pau. De dilluns 27 a dijous 30 de gener hi haurà tallers de manualitats per la pau al vestíbul de la Biblioteca (cada tarda de 17 a 19h); divendres 31 de gener es farà el Contacontes per la Pau, a càrrec de la narradora Raquel de Manuel Mur, a la Sala d’Actes de la Biblioteca; i dissabte 1 de febrer tancarem la setmana amb l’espectacle familiar de titelles “El paraíso en la Tierra”, a càrrec de la companyia El Caracol Amarillo, a la Sala d’Actes de la Biblioteca.
Estrena del documental Nugkui. Espíritu del cacao El passat 18 de desembre es va estrenar, als Cinemes Can Castellet, el documental Nugkui. El espíritu del Cacau, d’Enginyeria Sense Fronteres. La peça audiovisual visibilitza el treball dels eterns oblidats de la xocolata, els homes i les dones, habitants de les terres alt amazòniques de nord del Perú, que mantenen viva la tradició del cultiu, transformació i ús del cacau, heretat dels seus avantpassats. Després de la projecció es va fer un breu col·loqui amb la directora del documental, Bérengèr Sarrazin, que es va acompanyar d’un got de xocolata calenta de comerç just.
Totes les activitats són gratuïtes i s’adreçen a nens i nenes a partir de tres anys.
5
més a fons Sovint sentim a parlar de la cultura com quelcom secundari, quelcom que no és indispensable, pensat per omplir les estones d’oci, per distreure’ns, per entretenir-nos. Però sabem que la cultura és molt més que això, i així ens ho demostren innombrables iniciatives, sorgides de comunitats, de barris populars, dels barris, d’artistes que ens ensenyen cada dia com la cultura té un enorme potencial transformador.
permet visibilitzar problemàtiques i situacions invisibilitzades, en la mesura que permet donar veu a persones i idees poc escoltades.
Un rap, una pintada de grafit, una poesia, un documental, poden canviar mirades, poden capgirar relacions de poder i transformar un context.
Alguns dels defensors , defensores i activistes dels drets humans que ens han visitat a Sant Boi al llarg dels darrers anys han compartit amb nosaltres les seves experiències de transformació social a a través de diferents espais culturals o creacions artístiques, com és el cas de la Keren N. Mendoza, que ens parlava de La Casa Tomada -un projecte de gestió cultural col·lectiva nascut l’any 2013 a El Salvador que promou la participació artística per la transformació social-, o de Jeison Castaño, que ens explicava el projecte de la Casa Kolacho -un centre cultural de hip-hop ubicat a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia. Aquests són només dos exemples de com lart, el teatre, el cinema, les arts visuals i plàstiques, la literatura o la música poden ser un canal per transformar i teixir relacions de solidaritat en una realitat social complexa, marcada per la pobresa, la injustícia, la desigualtat social, la violència o la guerra.
Entenem que la cultura pot esdevenir una eina de transformació social si permet crear espais de diàleg, de convivència, de creació artística (si és col·lectiva millor), si permet crear un llenguatge comunicatiu diferent de l’establert, que connecti les persones amb el seu món interior però també amb allò que els envolta, que els permeti expressar-se de manera diferent a l’habitual, desenvolupant noves mirades i formes de comunicar-se. En aquest sentit, les diferents expressions artístiques tenen el potencial de facilitar el treball des de les emocions, i permeten teixir marcs que no sempre permet la raó.
Però, de quina manera pot, la cultura, canviar aquestes realitats? Doncs ho pot fer en la mesura en què pot establir ponts de diàleg entre diferents cultures, col·lectius o persones, en la mesura que
6
SOLIDÀRIA - NÚMERO 31
Canviar, transformar, educar, visibilitzar, empoderar, generar diàleg, crear espais de convivència en la diversitat... són algunes de les aportacions que es poden fer des d’un espai de creació artística creativa, ja sigui a través d’una activitat plàstica, d’una creació musical o de l’elaboració d’una peça de teatre comunitari. És per tot això que també és possible educar a través de la cultura, que es pot treballar conjuntament per crear una altra mirada des de la qual afrontar les situacions difícils. A vegades es tracta de petites accions o canvis, però ja són un inici, el començament del que potser serà un canvi més gran.
permet l’enriquiment mutu, l’acostament a l’altre. Totes les persones hem de tenir l’oportunitat de crear, d’aportar els nostres recursos i capacitats per generar canvi i transformació a les nostres comunitats o al món (en la mesura del que puguem). Perquè, a vegades, acostar-nos a la diversitat ens és difícil, a allò desconegut, sortir de la zona de confort... i ens calen altres eines, inclusives, altres formes de mirar-nos, d’escoltar-nos, de visibilitzar-nos. La cultura ens dona aquestes eines, que ens poden ajudar a enfortir vincles i treballar per la pau, la solidaritat i el respecte pels drets humans.
Accions per reivindicar una vida més justa i digna, un món més feminista, un planeta més sa... Els projectes o accions culturals poden construir tot això, tenen un enorme potencial transformador, ja que poden esdevenir una important eina de crítica, de reivindicació, per arribar a generar espais més inclusius, de diàleg i d’escolta, d’intercanvi, en els quals treballar per aconseguir un món més just i igualitari. En definitiva, cal seguir reclamant el valor de la cultura, la importància que el seu accés sigui universal per a tothom, perquè és un dret que tenim els ciutadans i les ciutadanes, perquè és una eina que
7
la veu del nord ENTREVISTA A MARTA LÓPEZ, P F acompanyat per la seva companya, la Montserrat Trias i el seu fill, Blai Mateu. Tres dies més tard tots tres feien el primer espectacle al camp de Savudrija de Veli Joze, a la península d’Ístria, actual Croàcia. L’espectacle va revolucionar l’atmosfera d’aquell camp de refugiats. Les comunitats enfrontades (bosnis, serbis i croates) aquell dia van riure i gaudir plegades, oblidant les seves diferències.
D’on neix la idea d’acostar un espectacle de pallassos a diferents llocs del món on les persones viuen una situación complicada? Pallassos Sense Fronteres és una entitat que va néixer arran de la petició d’un grup d’alumnes de l’Escola Projecte de Barcelona que en aquells temps (l’any 1992) participaven en un projecte d’educació per la pau i mantenien contacte via telemàtica amb nens i nenes dels Balcans, en plena guerra de l’Ex-Iugoslàvia. Des de l’est europeu els explicaven que, tot i que les organitzacions els proporcionaven menjar, sostre i abric; els mancava una cosa molt important: estones de diversió. Davant d’aquesta necessitat, els alumnes barcelonins van contactar amb el pallasso Tortell Poltrona i li van demanar que anés a fer riure aquells nens i nenes. Els alumnes podrien aconseguir el finançament necessari per pagar-li les despeses del viatge. El Tortell no s’ho va pensar gaire i el 23 de febrer de 1993 va agafar la seva furgoneta
©Samuel_Rodríguez
8
En l’àmbit nacional realitzeu espectacles i activitats en centres de menors, centres d’educació especial, amb col·lectius de persones excloses, penitenciàries... Com reben la vostra proposta escènica? La majoria d’infants de casa nostra reben una quantitat d’estímuls bestials en el seu dia a dia: extraescolars, noves tecnologies, joguines, etc. Ara bé, hi ha una realitat que no podem oblidar: el 27% de la infància a Catalunya viu en risc de pobresa o exclusió social, segons Save The Children. Són nens i nenes que no tenen accés a activitats d’oci i culturals que els proporcionin estones de diversió. Pallassos Sense Fronteres, sempre que pot, comparteix somriures en centres educatius de barris marginals i centres d’educació especial. També ho fa amb adults amb diversitat funcional i, puntualment, en algun hospital i unitats maternoinfantils de centres penitenciaris. Les educadores ens ho demanen i el públic ens rep de la millor manera. En aquests indrets els espectacles acostumen a ser un èxit!! En què consisteix el projecte Caravana de riures, que oferiu en diferents contextos en aquells països amb un important nombre de població desplaçada i refugiada?
Caravana de riures és el nom que rep el nostre projecte genuí que desenvolupem en l’àmbit internacional. Es tracta del següent: un equip de quatre artistes professionals desenvolupa una gira d’espectacles en diferents localitats d’un país que es troba en conflicte o que en pateix directament les conseqüències. Actualment estem molt presents a Líban, Colòmbia, Etiòpia, Kurdistán, Jordània... Són països amb un alt índex de població refugiada o desplaçada que fuig de la guerra i la violència. En les nostres expedicions
SOLIDÀRIA - NÚMERO 31
es va començar a comprendre com d’important era donar suport emocional i psicològic a la gent que ha patit situacions traumàtiques. Mentre això ha anat evolucionant, el dubte envers la utilitat que els nens i les nenes refugiats gaudeixin d’estones de felicitat ha estat un fenomen constant. Nosaltres des del primer moment vam tenir clars els beneficis del riure, però el món en què vivim necessita nodrir-se d’estadístiques i teories científiques que ho verifiquin.
©Andrea Yoko
sempre ens acompanya una organització local que coneix el terreny i manté un contacte directe amb la població beneficiària. Aquestes ens ajuden amb la logísitica i ens duen a terme la programació dels espectacles. Els nostres artistes l’executen de manera voluntària a través d’espectacles de gran qualitat a peu de carrer, amb la comicitat i les arts escèniques com a llengua vehicular i amb els quatre elements necessaris per arrencar somriures: un nas de pallasso, uns malabars, un equip de so i la màgia del circ. Feu actuacions en contextos molt diversos, amb persones que viuen realitats molt dures en el seu dia a dia... Com creieu que les arts escèniques i la cultura poden transformar, en alguna mesura, aquestes realitats? L’estiu de 1999 el logista d’un equip de Pallassos Sense Fronteres es trobava a Tirana, Albània, demanant a un oficial de les Nacions Unides que permetés pujar amb helicòpter un equip d’artistes per entrar a Kosovo des de Kukes. L’oficial li va preguntar a quina organització pertanyien. Ell va respondre que a Pallassos Sense Fronteres. L’oficial era un home alt i corpulent. La seva cara rodona amb bigoti va començar a envermellir i va cridar com un boig: “Allà dalt ja hi ha prou circ! Ahir va morir gent de Nacions Unides en un vol i tu vens a burlar-te de nosaltres? Però tu què t’has pensat?” Li va costar tranquil·litzar-lo i demanar-li que li concedís un minut per poder explicar qui eren els Pallassos Sense Fronteres i què feien per ajudar els nens i les nenes que havien patit conflictes bèl·lics. Finalment l’equip va poder volar cap a Kosovo.
És per això que, recentment, hem dut a terme un estudi conjunt amb la Unitat de Trauma Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB), inscrita dins la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per comprovar l’impacte de les nostres accions. Els resultats han evidenciat que els espectacles que desenvolupen els nostres artistes tenen un efecte mesurable sobre l’estat emocional, la simptomatologia depressiva i relacionada amb l’estrès posttraumàtic, i la conflictivitat conductual dels nens i les nenes. Els infants i adolescents no només són la part més vulnerable de la població que està exposada a la guerra, a les crisis o als desastres naturals, sinó que també representen el futur del seu país després d’aquest tipus d’esdeveniments traumàtics. Així doncs, és molt important invertir en la seva recuperació després de la crisi, no només per alleujar el seu sofriment, sinó per crear la condició emocional perquè puguin aprendre i reconstruir el seu futur. No hi ha dubte, doncs, que riure fa futur i activa els processos de resiliència de les persones davant les adversitats. Sobre tot això, podeu ampliar la informació a la pàgina www.femriurefemfutur.org o fins i tot fer una aportació perquè puguem seguir garantint el futur de milers de nens i nenes al món.
Aquesta anècdota ens serveix per explicar com l’ajut humanitari en favor de les persones refugiades o desplaçades per qualsevol motiu, durant molts anys ha estat considerat com quelcom fonamentat en bases materials: mantes, sostre, menjar, medicaments… Va ser a partir de la guerra de l’ex-Iugoslàvia quan
9
la veu del sud ENTREVISTA A ANA ARA C M M, N Quan neix el Colectivo de Mujeres de Matagalpa i amb quin objectiu? Vam començar a Matagalpa un grup de dones en la dècada dels vuitanta, per la necessitat de tenir veu pròpia perquè els drets de les dones fossin visibilitzats i incorporats a les polítiques públiques. L’any 1984 un grup de dones, El Grupo Viernes realitza autoconsciència per a la reflexió-acció per tal d’iniciar un procés de construcció feminista, a partir del desenvolupament del Movimiento de Mujeres. Difon un programa radiofònic Y ahora yo tengo la palabra. El Colectivo de Teatro de mujeres Cihualtlampa va formular una proposta cultural àmplia i ambds grups van valorar la necessitat d’unir esforços i coordinar activitats per realitzar un projecte amb una visió de futur: la ràdio, pubicacions, educació popular i organització amb dones, centre d’informació teatre i creació. Va néixer amb l’objectiu comú de fer realitat els drets de les dones potenciant les organitzacions de dones per a una presa de consciència que permeti la transformació i la justícia social; crear un món equitatiu i just per a totes les persones, especialment per a les dones, les nenes, els nens i els adolescents, on no existeixin fronteres econòmiques, socials, racials ni de gènere; amb la metodologia de l’”aprendre aprenent”, una metodologia creativa, participativa i feminista; amb saviesa però amb cautela, buscant el camí al costat de les persones i tenint cura de l’entorn. En el període de temps de gener a agost del 2019 es van produir quaranta-quatre feminicidis a Nicaragua... Quines eines feu servir, des del Colectivo, per denunciar realitats com aquesta? En relació amb aquest tema, en quin sentit considereu que el cos pot ser un territori de resistència? La major expressió del sistema patriarcal, masclista, colonialista i capitalista és la violència i la mort. La màxima violència cap a les dones, l’odi i el control dels cossos s’arriba a expressar en els feminicidis. Com a col·lectiu, al llarg d’aquests anys hem optat per fer denúncia i prevenció des de les propostes creatives, teatrals, visuals, plàstiques i de mobilització social. El Carnaval por el derecho a vivir sin violencia des de fa més de vint-i-cinc anys, les accions de carrer de creació col·lectiva, el mur de la denúncia anomenant els
10
agressors, les marxes de silenci de dones de vermell, els tallers d’autodefensa feminista Wen-Do, els memorials i la creació audiovisual. El nostre cos té les marques ancestrals de les injustícies socials i és recuperant els nostres cossos com a primer territori, potenciant el fer, el sentir i el pensar el que ens farà autònomes, lliures i independents. Aquesta pràctica conscient sobre el nostre territori cos permet trascendir als territoris col·lectius. El treball des d’allò corporal i col·lectiu és alhora denúncia i resistència: “Somos nuestro cuerpo. En él están las huellas de nuestra historia. Sentirse a sí misma, descubrir y expresar con el cuerpo, es el primer paso para sentirse dueña, protagonista de la vida”. En quina mesura consideres que l’art i la cultura poden ser eines de denúncia social i d’acció polÍtica davant una realitat injusta? Des dels nostres inicis com a proposta feminista hem optat per potenciar la creativitat de les persones, perquè estem convençudes que a través de l’art i la creació col·lectiva podem ampliar la mirada del món i buscar camins per gestionar els conflictes, que no sigui per la destrucció i l’enfrontament. Podem trobar noves respostes als antics problemes. Permet conscienciar i denunciar des d’una expressió que arriba a tocar la profunditat de les emocions. Quan sentim les coses en prenem major consciència i les incorporem a les nostres vides. Treballar des de la creació col·lectiva significa proposar, ens posa en acció, sortim del lloc de la víctima, trenca amb l’aïllament que imposa la violència, ens omple d’esperança i connecta amb allò bell, positiu que puguem construir. En el vostre dia a dia us centreu en la consciència dels drets humans i doneu eines per defensar-los de manera individual i col·lectiva a través d’accions artístiques, teatre espontani o formacions. Com treballeu, per aconseguir-ho? La nostra proposta és el grup i la col·lectivitat com a forma d’exercir els drets de les persones i la justícia social. Creem diversos espais on les persones s’ajunten, grups de dones dels barris, camperoles, joves, nenes, grups mixtos, professionals, líders comunitàries. Una
SOLIDÀRIA - NÚMERO 31
de les formes és viure i implementar aquestes metodologies als seus grups i a les seves comunitats, potenciar el teatre social de creació col·lectiva, el teatre espontani, l’expressió plàstica de diverses formes de muralisme i l’expressió artística, el cant, la creació de contes i relats, vídeos, etc. Com us organitzeu, des del Colectivo, per fer front a la vulneració de drets humans que està vivint actualment Nicaragua? Com pot, l’acció artística, transformar les persones? Apostem per espais de construcció col·lectiva, posem el valor de les cures per la vida al centre, la nostra organització és circular, grupal, en espiral, de dins cap enfora i el “fora”, l’entorn, les altres persones com ens interrelacionem per enriquir el nostre interior. La nostra proposta és feminista comunitària. Partim del reconeixement de la diversitat, de la diversitat de pensaments, emocions, afectivitats, colors, territoris, en una convivència teixint xarxes, sumant, escoltant, veient-nos com a éssers humans. La creativitat, l’expressió artística, l’art que permet viure aquesta forma de ser, sentir i estar, perquè l’al-
tra persona, diferent a mi, em serveix de mirall. En viure-ho em reconec en la mirada de l’altra, em permet transformar-me i alhora reconèixer les altres i els altres i juntes transformar aquesta realitat. Són camins llargs, de vida i profunds. Ancestralment els pobles i les comunitats tenien espais grupals i rituals artístics i plàstics que els unien una identitat, en una aposta en comú. El sistema capitalista, colonialista i patriarcal ha distanciat l’ésser humà de la col·lectivitat, de l’acceptació de la diversitat i del reconeixement de la igualtat. Més informació a: https://www.cmmmatagalpaorg.net/
Informació i recursos COL·LECTIUS I ENTITATS: COLECTIVO ENMEDIO El Colectivo Enmedio està format per un grup de professionals de la imatge que va néixer amb l’objectiu de connectar l’art amb l’acció política, tot aprofitant la potència transformadora de les imatges. Treballen a partir de la fotografia, les intervencions performàtiques, el disseny i els mitjants de comunicació, entre d’altres.
http://www.enmedio.info/
LA XIXA TEATRE és una associació sense ànim de lucre orientada cap a la investigació, el desenvolupament i la multiplicació de les eines teatrals i d’educació popular com a mitjà de transformació social. Treballen al voltant de temes com la interculturalitat, el racisme, la xenofòbia, la inclusió social i la integració. https://www.laxixateatre.org/
FESTIVAL DE CINEMA: FESTIVAL INCLÚS El Festival Inclús, Festival Internacional de Cinema i Discapacitat, promou obres audiovisuals sobre discapacitat per tal de donar a conèixer la seva realitat des d’un punt de vista diferent. http://inclus.cat/ca/
INTERARTS INTERARTS és una agència privada sense fins lucratius que contribueix al desenvolupament humà a través de la cultura, donant suport a al disseny de polítiques culturals, promovent el coneixement i la informació en el camp de la cultura, defensant el paper de la cultura en la governança pública i participant activament en xarxes a escala europea i internacional. https://www.interarts.net/?lang=ca
11
Accions pel canvi ENTREVISTA A JUANJO CAMARENA, T B Teatre del Buit és un col·lectiu vinculat a l’educació i a les arts escèniques que, unint formes i coneixements, ofereix recursos educatius i artístics en l’àmbit personal, social i professional.
formador és el conflicte i com responem a ell. Els diferents posicionaments dels personatges jugats i no jutjats permeten, des de l’acció i la reflexió, integrar noves mirades, noves paraules, nous contactes, nous pensaments, noves formes de ser, estar i fer. Com es poden abordar, des de les arts escèniques, temàtiques tan complexes com la vulneració de drets humans, la construcció de la identitat personal o la resolució de conflictes?
Teatre del Buit és un col·lectiu vinculat a l’educació i a les arts escèniques. Quin consideres que és el principal potencial del teatre com a eina educativa? El treball del teatre, entès en la seva pràctica educativa com a mitjà , implica la utilització de cos, emoció i pensament en la construcció personal i en la relació comunicativa, comprensiva i cooperativa que s’estableix amb l’altre. Desplega habilitats i capacitats per aprendre a reaccionar i donar respostes a allò que ens passa dins i passa fora; la descoberta del que som i el que no som, la interacció amb el món que ens envolta a través de la ficció, que permet posicionar-se en diferents realitats, buscar respostes i obrirse a noves preguntes. El teatre posa l’accent en el «saber ser» i des d’ell es treballen les competències personals, emocionals i socials. És des d’aquí que el teatre ens predisposa a unir disciplines i intel·ligències.
Des de la simplicitat. Els conflictes socials poden ser l’eco dels conflictes personals, aleshores partim d’allò que és més proper per trobar les correlacions amb allò que sembla més extern. La complexitat i la seva possible dificultat s’aborda des del joc i l’experimentació, per descobrir que també en elles pot existir la facilitat. El personatge, igual que la persona, té una funció, un deure. Els seus drets poden venir determinats per com actuï i compleixi amb el seu deure a escena. La base per a la construcció personal és el ser, i des de les arts escèniques aprenem a ser. Acaba la frase: “Del teatre, he après...” Del teatre, he après... a mirar. Més informació a: http://www.teatredelbuit.org/
Treballeu, especialment, amb grups de joves. En quina mesura els permet, el teatre, tansformar-se i adquirir noves mirades? En aquestes edats, quan es perfila la identitat, pren força la necessitat de ser i el sentiment de pertinença, en aquest sentit els escenaris, les relacions i les experiències de vida seran determinants. El teatre és un joc d’identitats possibles i d’escenaris ficticis que multipliquen aquest joc. El teatre és, des de la ficció, un assaig per a la vida on el principal element trans-
12
SOLIDÀRIA - NÚMERO 31