Solidària 33. L'impacte de la Covid-19 en els drets humans

NÚMERO 33 setembre 2020

L’IMPACTE DE LA COVID-19 EN ELS DRETS HUMANS Butlletí de Cooperació, Solidaritat i Pau

Índex Solidària - Número 33 PRESENTACIÓ ALBA MARTÍNEZ VÉLEZ, Regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau

3

NOTÍCIES

4

MÉS A FONS

6

ELS DRETS HUMANS EN TEMPS DE PANDÈMIA

LA VEU DEL NORD. ENTREVISTA A DANI VILARÓ, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya

8

LA VEU DEL SUD ENTREVISTA A L’EQUIP TÈCNIC DE L’ASSEMBLEA DE COOPERACIÓ PER LA PAU - ACPP

10

INFORMACIÓ I RECURSOS

11

ACCIONS PEL CANVI

12

ENTREVISTA A L’EQUIP DEL SERVEI CIVIL INTERNACIONAL - SCI

Edita: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Cooperació, Solidaritat i Pau Tel. 93 635 12 00 www.barrejant.cat • sensibilitzaciocooperacio@santboi.cat CooperacióSantBoi •

CooperacioSB

Redacció: Manuel José Pérez, Clara Sopeña i Marina Aguilar La portada ha estat dissenyada utilitzant imatges de Freepik.com Impressió: Impremta Pagès

2

SOLIDÀRIA - NÚMERO 33

Presentació Covid-19 i drets humans

ALBA MARTÍNEZ VÉLEZ Regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau Tot i que vàrem començar a sentir parlar del coronavirus a inicis d’aquest any, el mal costum de l’espècie humana consistent a creure que allò que passa lluny de les nostres fronteres no ens afectarà, ens va portar a la situació de paràlisi total que representava l’estat d’alarma anunciat el 14 de març. En un primer moment ens vàrem arribar a creure immunes a aquest virus i ningú no preveia que països “occidentals” com els nostres podrien assumir situacions de privació de llibertats civils com les que s’estaven donant a la Xina i que els mitjans de comunicació ens retransmetien.

Mesos després podem assegurar que aquesta pandèmia ha canviat la forma com ens relacionem, els mitjans a través dels quals treballem o aprenem i, fins i tot, la nostra percepció del “lluny” i “a prop” o del “Sud” i “el Nord” quan parlem de determinades crisis. Més enllà dels aspectes més quotidians, la pandèmia ha tingut afectacions directament relacionades amb els drets de les persones que s’han vist agreujades en funció de la solidesa democràtica dels països afectats i dels dèficits estructurals preexistents dels seus sistemes públics de salut o d’atenció social.

En aquesta línia, el 13 d’abril Nacions Unides feia una crida per tal que tots els països afectats per la crisi de la Covid-19 abordessin la pandèmia amb un enfocament més “cooperatiu, global i basat en els drets humans”. Garantir el dret a la salut sense excepció, prestar una especial atenció a l’in-

crement de casos de maltractament que dones, nens i nenes podien patir en els casos d’aïllament que estàvem vivint, o la protecció de les persones grans com un dels col·lectius més afectats per aquest virus, van ser algunes de les qüestions sobre les quals Nacions Unides demanava una major atenció per part dels estats. Sabem que, tot i les mesures adoptades pels governs estatals, regionals i locals en molts d’aquests fronts, no s’ha aconseguit impedir que la Covid-19 agreugi les situacions de desigualtats, no només entre països sinó dins d’un mateix territori. Lluny del que podem pensar, el virus no ha atacat tothom per igual; persones sense llar, migrants en situació administrativa irregular o famílies que viuen en la pobresa han tingut -i tenen-, més dificultats per accedir als sistemes de protecció de la salut o als serveis bàsics d’higiene i sanejament. A més, com ja hem vist en casos relacionats amb jornalers o refugiats, han augmentat els discursos de l’odi que assenyalen els més dèbils de la cadena en l’origen dels brots i el col·lectiu LGTBI ha patit noves formes de discriminació.

Situacions excepcionals requereixen mesures excepcionals i assegurar el dret a la salut ens obliga a posar-nos mascareta o reduir la nostra mobilitat.

Centrem l’atenció en allò fonamental i comprovem si la resposta que estem donant a aquesta crisi posa les persones en el centre; aquest serà el millor indicador per assegurar una sortida basada en la humanitat, i no en l’egoisme.

3

Notícies Nou local de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat L’Ajuntament de Sant Boi ha cedit un local a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat -CCAR per atendre les persones refugiades de la ciutat.

L’adreça de l’oficina és el carrer Frederic Mistral número 2 (a l’antic centre de formació de Lluís Castells). El servei del PIO - Punt d’Informació i Orientació en protecció Internacional, que es va activar a inicis d’aquest any 2020, també el gestionarà la Comissió des del mateix local, que estarà obert els dimecres al matí de 10h a 13.30h.

El dia Mundial de les Persones Refugiades i la Mostra de Cinema i Convivència, seleccionades com a bones pràctiques d’Educació per la Ciutadania Global La Federació Espanyola de Municipis i Províncies -FEMP i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament -AECID van llançar, a inicis d’aquest 2020, una convocatòria per tal de recollir i identificar bones pràctiques en Educació per la Ciutadania Global en el marc de les accions que desenvolupen els municipis de la península. Després de rebre les diferents propostes per part d’ajuntaments d’arreu de l’Estat, es van seleccionar les experiències de sis consistoris, entre els quals hi havia l’Ajuntament de Sant Boi

4

de Llobregat, per les accions ciutadanes i educatives desenvolupades en el marc de la commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades i pel projecte de la Mostra de Cinema i Convivència, realitzat cada any als instituts de la ciutat.

El passat 25 de juny es va celebrar una jornada amb els sis ajuntaments, on es van compartir les pràctiques educatives seleccionades i es va posar de relleu l’important paper dels governs locals en el desenvolupament d’accions i pràctiques d’Educació per la Justícia Global.

S’aproven les subvencions perquè les entitats desenvolupin projectes de cooperació i solidaritat En la Junta de Govern celebrada el 29 de juliol es van aprovar les subvencions al foment de l’activitat de les entitats en l’àmbit de cooperació i solidaritat, per un import total de 90.000€ repartits en dues anualitats (2020 i 2021).

Aquesta convocatòria permet donar suport a sis projectes en diferents països: al Marroc, de Sindicalistes Solidaris; al Senegal, de Juan Ciudad; al Camerun, de Vols Voluntariat Solidari; a Nicaragua, de la Fundación Juan Ciudad; a Colòmbia, de la Fundació Pau i Solidaritat; i a l’Índia, de la Fundació Vicente Ferrer. Més de vuit mil cinc-centes persones, de les quals més de la meitat són dones, veuran reforçats els seus drets en diferents àmbits (principalment, laboral i sindical, salut, educació, desenvolupament, habitatge, etc.).

Els actes del Dia Internacional de la Pau i el Barrejant, enguany en format presencial i virtual La situació generada per la pandèmia de la Covid-19 ens obliga a extremar les mesures de se-

SOLIDÀRIA - NÚMERO 33

guretat, i és per això que les activitats per commemorar el Dia Internacional de la Pau, centrades en el context palestí, s’han fet en un format mixt, oferint assistència presencial i virtual. El mateix ha passat amb el Barrejant que, després de vinti-tres edicions, és la primera vegada que la major part de la programació es fa en format virtual. Tot i això, la Trobada de la Solidaritat de Sant Boi de Llobregat mantindrà la seva cita de cada any a començaments de tardor i es podran seguir les taules rodones i les xerrades; les actuacions musicals, teatrals i de circ; la Fira d’Entitats; els documentals, i fins i tot el dinar popular, encara que d’una manera diferent.

Podeu consultar tota la programació a la web del Barrejant i a les xarxes socials de Cooperació: www.barrejant.cat @CooperacioSantBoi @CooperacioSB

El Mercat de la Muntanyeta acull l’exposició Dones en lluita fins al 29 de setembre De la mà d’Amnistia Internacional Catalunya arriba a la ciutat l’exposició itinerant Dones en lluita, que ens proposa una manera diferent d’acostar-nos a una realitat sovint invisibilitzada. A través de diferents plafons expositius coneixem les històries de dones de diferents llocs del planeta que en el seu dia a dia lluiten contra la desigualtat econòmica, contra la violència sexual cap a dones i nenes, contra l’espoliació dels recursos naturals, en definitiva, històries de dones que defensen la igualtat i els drets humans per aconseguir un món més just.

ternacional Catalunya, Sant Boi Comerç i Turisme i la Unitat de Cooperació, Solidaritat, Pau, Mediació i Pràctiques Restauratives.

L’Ajuntament de Sant Boi fa una aportació al projecte del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per fer front a les conseqüències de la Covid-19 L’Ajuntament de Sant Boi Llobregat ha acordat aportar al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament l’import de 2.000€ amb destinació al projecte 3461 “Resposta d’emergència per fer front als efectes de la Covid-19”, que té per objectiu reforçar la tasca de la cooperació municipalista davant dels efectes que la Covid-19 també està tenint en els països del Sud. En concret, la quantitat acordada es destinarà a dos projectes: “Pla de resposta a la Covid-19 a Zinguinchor”, amb 1.000 €, i “ Protecció dels drets de la infància a Nador: menors no acompanyats/des i separats/des, en un context de Covid-19 i post Covid-19”, també amb 1.000 €.

El consistori farà l’aportació a càrrec del conveni de col·laboració 2020 entre el Fons Català i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

També es preveu destinar els diners recaptats d’algunes activitats del Barrejant d’enguany, com el dinar popular, entre d’altres, per fer una aportació a la mateixa campanya, a més de la quantitat que anava destinada a organitzar l’espectacle de foc dels Diables de Casablanca, que aquest any no es podrà fer per la situació que vivim.

L’exposició es pot visitar fins a finals de mes al vestíbul del Mercat de la Muntanyeta, acostant-se així a l’espai públic, on ciutadans i ciutadanes poden passejar per fer-hi un cop d’ull. La proposta expositiva és fruit de la col·laboració entre Amnistia In-

5

més a fons ELS DRETS HUMANS EN TEMPS DE PANDÈMIA Els darrers mesos hem assistit a una crisi planetària sense precedents, causada per l’expansió de la Covid-19, però malgrat tractar-se d’una pandèmia global, veiem com les seves conseqüències no afecten en la mateixa mesura totes les persones, sinó que la renda, el gènere, l’origen o l’edat han estat, una vegada més, eixos que hi han tingut un paper cabdal.

La situació generada per la pandèmia els darrers mesos ha fet aflorar una sèrie de desigualtats ja existents, les ha posat de manifest i, en alguns casos, les ha accentuat. La crisi social, sanitària i econòmica que deixa la Covid-19 al seu pas i que està colpint amb força les societats dels països del Nord i del Sud Global ha evidenciat, una vegada més, que les persones que vivien amb una situació de major vulnerabilitat són les que estan patint més els efectes devastadors que ha causat la malaltia.

«

Segons un informe d’Amnistia Internacional d’aquest mes de setembre, al món han mort almenys set mil professionals de la salut després de contraure la Covid19

»

La pobresa, la precarietat laboral, les condicions inhumanes en què viuen moltes persones desplaçades dels seus països d’origen, els contextos de violència, la bretxa digital i la de gènere, la manca de serveis sanitaris bàsics i d’equips de protecció suficients i eficients, les dificultats de moltes persones per accedir a un habitatge digne o les mancances del sistema educatiu s’han agreujat de forma important durant els darrers mesos. Per la fragilitat dels seus contextos moltes d’aquestes persones han patit doblement els efectes de la Covid-19 i la seva gestió.

6

Segons un informe d’Amnistia Internacional d’aquest mes de setembre, al món han mort almenys set mil professionals de la salut després de contraure la Covid19, amb un elevat nombre de morts de personal sanitari a Mèxic, els Estats Units i el Brasil, mentre que a Sud-àfrica i l’Índia es registren les dades més alarmants d’un important augment del nombre d’infeccions pel virus. Tot i així, l’organització assegura que es tracta de dades que molt probablement són valors molt inferiors als reals, ja que l’anàlisi en alguns dels països resulta insuficient per la falta de dades i la dificultat per accedir a aquestes informacions.

«

S’estima que l’any 2021 per cada cent homes joves que viuen en pobresa extrema hi haurà cent divuit dones

»

Tal com es desprèn del nou informe publicat aquest mes de setembre per ONU Dones i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), un altre fet preocupant és que la pandèmia augmentarà la taxa de pobresa de les dones.

Elles tenen una major càrrega pel que fa a les responsabilitats de cura de les persones dependents dins la família (infants, malalts, persones grans), a més d’obtenir rendes econòmiques menors i tenir menys possibilitats d’accedir a les mesures de protecció social, fet que les col·loca en una situació de major vulnerabilitat. Segons les conclusions de l’estudi, s’estima que l’any 2021 per cada cent homes joves que viuen en pobresa extrema hi haurà cent divuit dones.

Els discursos racistes tampoc no han desaparegut en temps de pandèmia, ben al contrari. Temporers, treballadores de la llar, migrants i persones refugiades han viscut en pròpia pell un augment dels discursos xenòfobs i les actituds racistes, que els han assenyalat amb el dit i els han criminalitzat, una vegada més, per ser qui són.

SOLIDÀRIA - NÚMERO 33

«

Esdevé imprescindible preguntar-se com s’està fent la gestió d’aquesta crisi per part dels estats. Han sabut protegir la salut de la població?

Han sabut garantir l’accés a un sistema de salut de qualitat per a tothom? Els estats d’alarma decretats, han fet perillar les democràcies?

»

Davant d’aquest context, esdevé imprescindible preguntar-se com s’està fent la gestió d’aquesta crisi per part dels estats. Han sabut protegir la salut de la població? Han sabut garantir l’accés a un sistema de salut de qualitat per a tothom? Els estats d’alarma decretats, han fet perillar les democràcies? En molts casos hem assistit a flagrants vulneracions de drets humans per part de governs i institucions que han desatès i han deixat de banda una gran part de la població. Des de governs que han negat la presència del virus i s’han negat a donar xifres oficials de contagis i morts, fins a governs que han aprofitat l’estat d’alarma, la por i la incertesa per abandonar encara més aquells i aquelles que més necessitaven un cop de mà. La falta de material sanitari i llits als centres de salut, les cues per accedir a un àpat calent diari o els acomiadaments de treballadors i treballadores han estat només algunes de les manifestacions d’aquesta mala gestió de la crisi generada per la pandèmia arreu del món. En aquest sentit, entitats com Amnistia Internacional o Relators i Relatores

«

És evident que la pandèmia de la Covid-19 no és només una crisi mundial de salut pública, sinó que és també una crisi de drets humans

»

de l’ONU han alertat del perill que els estats aprofitin aquest context per aprofundir les bretxes socials.

En definitiva, és evident que la pandèmia de la Covid-19 no és només una crisi mundial de salut pública, sinó que és també una crisi de drets humans.

Si volem mirar més enllà de les dades immediates que ens proporcionen els mitjans, si volem analitzar la situació actual (i futura) des d’una òptica més àmplia i crítica, i si volem seguir parlant de drets humans des del marc de l’Agenda Global Internacional (Agenda 2030), cal que ens preguntem com posar els drets de les persones al centre de les nostres societats. Ens ho deixa fer, l’actual sistema capitalista?

Per ara, malauradament, en molts contextos la crisi s’ha gestionat des d’una lògica productiva, prioritzant en major mesura els aspectes econòmics per sobre de la salut i el benestar de les persones.

El que queda clar és que en cap cas no podem permetre un augment de les desigualtats. Ara, més que mai, és temps d’enfortir la cohesió social, de teixir aliances, d’unir esforços entre els diferents actors (ciutadania, institucions, moviments socials, empreses) per fer front al que estem vivint. Perquè volem viure en un món on els drets humans de totes les persones hi tinguin cabuda, amb pandèmia o sense, amb rebrots o sense.

7

la veu del nord ENTREVISTA A DANI VILARÓ,  A I C Per últim, alguns països aprofiten la crisi per limitar encara més les seves pobres polítiques d’asil i refugi, limitant la circulació de persones que, tot i la situació de pandèmia, tenen tot el dret a mirar de fugir de situacions de risc i perill i demanar asil a un altre país. Les mesures de limitació de circulació de persones no poden afectar el dret a la protecció internacional.

El passat mes de juliol vau publicar un informe que documenta les experiències de professionals de la salut de tot el món. Quines conclusions en vau extreure?

Dani Vilaró. Fotografia de Joan Mateu.

Des d’Amnistia Internacional denuncieu que la pandèmia del coronavirus no és només una crisi de salut pública, sinó també una crisi de drets humans que està afectant milions de persones. Quins són els principals drets humans que s’estan vulnerant al món en la gestió d’aquesta crisi?

Hi ha diversos nivells. Per una banda hi ha el dret a la salut, derivat d’una crisi que és eminentment sanitària, de salut pública. Cal que les autoritats treballin per frenar l’expansió del virus i protegir, sobretot, les persones i els col·lectius més vulnerables. Però cal entendre una cosa important: el respecte als drets humans ha de situar-se en el centre de totes les mesures que prenguin els governs i no només quan s’hagi minimitzat l’amenaça per a la salut pública.

D’altra banda, ens preocupa que alguns governs aprofitin el context global de la Covid-19 per restringir o atacar drets, aprofitant que tothom mira cap a una altra banda. Seria tot el que fa referència a drets fonamentals com el dret de reunió o manifestació, o també el d’opinió. A Rússia i a la Xina, s’han produït detencions de persones i periodistes que opinaven o informaven sobre la pandèmia.

8

Sí, llavors vam començar a registrar les morts de personal sanitari arreu del món i vam documentar que, en general, han hagut de fer front a la pandèmia amb pocs recursos. Això s’ha vist per exemple amb la manca d’equips de protecció, la no detecció ni realització de proves al personal sanitari, o fins i tot l’estigmatització que han patit en alguns països.

Ara, al setembre, hem actualitzat xifres: a tot el món ja han mort almenys set mil professionals de la salut després de contreure la Covid-19. Només a Mèxic hi ha almenys mil tres-centes vint defuncions confirmades: la xifra més alta per a un sol país. Altres països amb una xifra molt elevada de sanitaris morts són els Estats Units, el Regne Unit, el Brasil, Rússia i l’Índia. A Espanya són seixanta-tres.

Els i les professionals sanitaris tenen dret a unes condicions de treball segures i és un escàndol que estiguin sacrificant la seva vida. Durant la pandèmia els governs s’han omplert la boca de lloances al personal sanitari i els han qualificat d’herois. Però això no té cap sentit quan tants treballadors i treballadores moren a causa de la manca de protecció bàsica que els han de proporcionar els governs. Hem de protegir qui ens protegeix.

Com ha afectat la crisi de la Covid-19 a persones migrants i sol·licitants d’asil? Fa dies que denuncieu la situació de fragilitat que estan vivint les persones internes al CETI de Melilla. En quines condicions es troben?

SOLIDÀRIA - NÚMERO 33

Les persones migrants i sol·licitants d’asil formarien part d’aquests grups de població més vulnerable, i per tant, que mereixen més atenció per part de les administracions. Moltes d’aquestes persones viuen en camps de refugiats o centres que tenen unes condicions lamentables i perilloses d’amuntegament i on es fa difícil seguir les mesures de protecció bàsiques com la higiene continuada o el distanciament entre persones. Obligar les persones que busquen asil a romandre en unes condicions que violen els seus drets i són nocives per al seu benestar, salut i dignitat no pot justificar-se al·legant motius de salut pública. El dret internacional dels drets humans exigeix que es cobreixin les necessitats de salut d’aquestes persones i, en el context de la pandèmia de la Covid-19, qualsevol restricció per raons de salut pública o emergència nacional de la circulació de persones haurà de ser legítima, necessària i proporcionada, així com no discriminatòria.

La situació del CETI de Melilla ens preocupa des de fa mesos, des de l’esclat de la crisi. La situació és insostenible i amb la pandèmia no fa més que empitjorar. Més de mil tres-centes persones continuen amuntegades des de fa mesos en un espai habilitat només per a set-centes vuintanta-dues, on és impossible garantir el dret a la salut, i on ja s’han detectat els primers casos de Covid-19. En nombroses ocasions des d’Amnistia Internacional hem demanat al Ministeri de l’Interior un pla per descongestionar el centre i accelerar els trasllats a la península, especialment de les persones vulnerables com les dones víctimes de violència de gènere, nens i nenes, persones del col·lectiu LGBTI, o aquelles que ja compten amb protecció internacional. Però fins ara s’ha traslladat poca gent. És extremadament urgent que des del Ministeri de l’Interior s’accelerin els trasllats, i que es torni a allotjar aquestes persones en centres on puguin gaudir de condicions dignes, higièniques i amb accés a serveis de salut bàsics.

La persecució de defensors i defensores dels drets humans arreu del món tampoc no ha cessat des de l’inici de la pandèmia. Podríem dir que s’ha agreujat la seva situació?

Molts governs amb un historial repressiu de drets humans estan aprofitant la situació de pandèmia per reforçar aquestes polítiques repressives i això va en detriment de les persones que defensen els drets humans, que ara poden veure’s més amenaçades, sí.

Colòmbia n’és un exemple i hi hem vist un augment clar de la violència. És un dels països més letals del món per a les persones defensores de drets humans

i líders socials i ara, en el context de la Covid-19, s’enfronten a més riscos. A causa de les restriccions imposades per contenir la pandèmia, els seus esquemes de protecció estatal s’han reduït, no poden moure’s contínuament d’una ubicació a una altra per a la seva seguretat, i els seus agressors saben que les forces de seguretat pública estan enfocades a atendre temes relacionats amb la pandèmia. Ens preocupa molt.

Les autoritats colombianes no poden deixar que les persones defensores pateixin atacs i amenaces. L’Estat ha de mantenir els seus esquemes de protecció i ha de generar estratègies de protecció col·lectiva per a comunitats en situacions de risc, alhora que implementa mesures preventives per contenir la Covid-19.

Quines són les perspectives de futur, els reptes més immediats per als propers mesos de cara a la gestió de nous rebrots?

Més enllà de la situació sanitària, que lògicament és preocupant, des d’Amnistia estarem atents a les respostes del governs en termes de llibertats i drets fonamentals. Com poden quedar afectats drets com el de reunió, manifestació o llibertat d’expressió en el paquet de mesures que els governs van aprovant?

Hem de vetllar perquè aquestes mesures sempre siguin necessàries, proporcionades, limitades en el temps i sotmeses a rendició de comptes si es produeix cap tipus d’abús o vulneració de drets humans.

Un exemple: les aplicacions de rastrejament de casos de Covid-19 i els problemes que poden suposar per al dret a la privacitat. Aquí entren en joc moltes dades personals que recullen els governs i hem de poder garantir que l’ús que se’n fa es limita a la crisi sanitària i no es deriva a altres usos menys justificats.

Pel que fa als rebrots, seguim demanant més protecció als sanitaris i que es vetlli especialment per la situació a les residències de gent gran, com a col·lectiu especialment afectat durant els mesos de març i abril a Espanya. En el cas que calgui extremar mesures i es decreti algun tipus de confinament domiciliari hem d’estar molt atents a la qüestió de la violència de gènere. En els mesos de març a juny hi va haver molt poques denúncies però, en canvi, es van multiplicar per dos o per tres les trucades als telèfons d’atenció a víctimes de violència de gènere.

Era una violència que quedava dins de casa, invisibilitzada, però agreujada perquè la convivència entre víctima i agressor era de vint-i-quatre hores.

9

la veu del sud ENTREVISTA A L’EQUIP TÈCNIC DE L’ASSEMBLEA DE COOPERACIÓ PER LA PAU (ACPP)    N         ,   ASTICUDE,      M.

Centre social Al Aroui d’acollida de MENAS

vulnerat de menors no acompanyats/ades. En col·laboració amb la nostra sòcia local ASTICUDE, abordem l’assumpte de la protecció de la infància no acompanyada a Nador des de molts vessants: atenció directa als menors, sensibilització sobre els seus drets (per fomentar el seu empoderament), sensibilització de la societat civil (per frenar els discursos d’odi) i reforç del sistema institucional i social a través de la capacitació dels agents involucrats i la incidència política. p

En quin context es troben les persones migrants al Marroc i, concretament, a Nador?

El Marroc juga un paper internacional de mur de contenció de la migració que viatja des d’Àfrica cap al nord. La ciutat de Nador, en particular, és un enclavament estratègic d’aquesta ruta migratòria com a frontera terrestre amb Melilla, punt clau d’entrada a Europa. Es tracta d’una zona amb alts nivells de població migrant i on les polítiques migratòries de tots dos costats de la frontera es materialitzen de manera contundent, amb l’existència de “la tanca de Melilla” i les dures mesures policials contra les persones en situació administrativa irregular de Nador.

Això fa que moltes persones es trobin atrapades a Nador a l’espera de complir el seu somni de migrar a Europa a la recerca de millors condicions de vida. I entre aquests somnis truncats es troben les històries de vida de molts joves no acompanyats/ades, que vaguen pels carrers de Nador i són objecte de violacions dels seus drets humans, ja sigui per agressions de la policia com pel pes d’uns prejudicis racistes fortament arrelats en la societat marroquina. Si a això afegim un sistema d’acollida i protecció insuficients, la situació de desemparament i vulnerabilitat és sagnant.

Quina tasca feu des de l’ACPP? Com treballeu amb la vostra contrapart local?

ACPP porta dècades treballant al Marroc per la defensa dels drets dels/de les menors i, en particular, per reforçar un sistema de protecció de la infància que abordi la problemàtica del col·lectiu altament

10

Repartiment d’equips d’emergència en centres d’acollida de menors durant la crisi de la COVID

Com ha afectat l’arribada de la pandèmia a la situació que ja vivien els i les menors no acompanyats/ades?

Amb l’arribada de la pandèmia per la Covid-19 la situació de vulnerabilitat dels/de les menors no acompanyats/ades s’ha vist encara més agreujada.

El tancament de fronteres i el risc de propagació de la malaltia han afectat de manera apressant aquest col·lectiu. La cruesa de la vida al carrer, caracteritzada per un accés a l’alimentació, la higiene i les cures i un patró d’autocures precàries, els col·loca en l’epicentre del contagi. Així mateix, les estrictes restriccions de mobilitat imposades han afectat de manera intensa i directa el dia a dia d’aquests/es menors, que s’han vist desproveïts/ïdes de l’ajuda solidària que fins ara rebien per part d’entitats socials i de la població civil. Si ja era complicada la vida al carrer, el confinament obligatori els ha forçat a amuntegar-se en centres d’acollida temporals, mancats de recursos adequats per a un allotjament en condicions dignes i sense mesures de protecció sanitàries a l’altura d’un estat de pandèmia com l’actual.

SOLIDÀRIA - NÚMERO 33

l’estat d’emergència i vetllar perquè la seva estada en els centres d’acollida temporals (alguns d’ells improvisats) compleixin uns mínims de salubritat, protecció i dignitat.

Formacions dirigides a actors implicats en la protecció de la infància

Com us esteu organitzant, des de l’entitat, per seguir treballant en aquest context d’incertesa i, alhora, poder continuar amb la tasca de suport a aquests i aquestes joves?

Organitzacions de la societat civil com ASTICUDE, amb una àmplia trajectòria donant suport a aquest grup de població, estan duent a terme importants esforços per oferir, en col·laboració amb les administracions marroquines, atenció d’urgència als infants no acompanyats en aquest context Covid. S’han posat en marxa accions per treure’ls del carrer durant

Però aquí no acaba el cicle d’intervenció sobre la problemàtica dels menors no acompanyats i separats al Marroc. Cal destacar que des d’ACPP, conjuntament amb ASTICUDE, ens plantegem qüestions per al futur, de cara a un context postpandèmia en el qual els/les menors acollits/ides en centres provisionals tornin al carrer quan es restauri la normalitat. En aquest sentit, es planifiquen accions d’incidència i treball conjunt amb les administracions locals i provincials, d’una banda per reforçar els centres d’acollida i atenció de menors una vegada recuperada la “normalitat”, però, sobretot, per continuar la incidència política en favor d’una llei específica de protecció de la infància marroquina que estableixi les bases del benestar i els drets dels/ de les menors al país. D’aquesta manera estarem vetllant pel compliment del dret internacional en matèria d’infància al Marroc.

Informació i recursos CAMPANYES Campanya “Solidaritat a Fons”, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: https://www.fonscatala.org/ca/comunicacio/noticies/solidaritat-fons-contra-els-efectes-de-la-covid-19 La campanya de comunicació, engegada pel Fons Català el passat mes de juliol, neix per posar en valor la cooperació municipalista davant la pandèmia del coronavirus.

VÍDEOS Càpusles de l’Institut Català Internacional per la Pau sobre l’impacte de la Covid 19 en la Pau i la Seguretat: https://www.youtube.com/watch?v=vIfdBalGnJM&list=PLnRJUy9WU-3AyMIU08d9F5mIVgVIgo_Bd A través de 25 càpsules de vídeo protagonitzades per diferents activistes d’arreu del món L’ICIP ens proporciona elements informatius i d’anàlisi de la situació que s’està vivint als diferents països quant a la pandèmia.

Càpsula de la Taula per Colòmbia https://www.youtube.com/watch?time_continue=7&v=X9xFCfeZ2KQ&feature=emb_logo A l’última càpsula de #MujeresSembrandoPaz la Taula per Colòmbia recull les reflexions de dues dones defensores que treballen per la Pau en diferents zones de Colòmbia. Quins són els grans reptes que tenen avui en dia les dones defensores en temps de la Covid-19?

Youtube del Projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans: https://www.youtube.com/channel/UClz8ob78gQQ83cWVJvBlvmA/videos Ciutats Defensores dels Drets Humans ja té canal de Youtube, on hi trobareu tota la informació sobre defensors i defensores dels drets humans i sobre el projecte.

INFORMES Un informe d’Amnistia Internacional analitza l’impacte de la Covid-19 en els professionals de la salut d’arreu del món https://www.amnesty.org/es/latest/news/2020/09/amnesty-analysis-7000-health-workers-have-died-from-covid19/ Entre d’altres dades, l’organització conclou que han mort més de 7.000 professionals de la salut al món per causa de la Covid-19.

11

Accions pel canvi ENTREVISTA A L’EQUIP DEL SERVEI CIVIL INTERNACIONAL -SCI Quants anys fa que organitzeu camps de voluntariat, des de l’SCI? En quines àrees geogràfiques col·laboreu? En quins temes?

El primer camp de treball internacional de la xarxa del Servei Civil Internacional va tenir lloc fa cent anys a Verdun (França), a les acaballes de la II Guerra Mundial, amb l’objectiu de reconstruir (tant de forma material, com social) un poble destruït per la violència de la guerra. No cal dir que la logística i el camp en sí era força diferent al que ara és un camp de treball, però l’objectiu segueix sent el mateix: treballar des de la solidaritat internacional i des de la base per construir pau i, en el procés, teixir i establir vincles transformadors i interculturals.

Actualment la xarxa de l’SCI organitzem projectes arreu del món, amb especial presència a Europa, Àsia, el sud de la Mediterrània i l’Àfrica però també amb projectes a l’Amèrica del Nord i l’Amèrica llatina. Els projectes són de temàtiques molts diferents, en sintonia amb les necessitats de cada context. Hi ha projectes relacionats amb el medi ambient i la promoció d’alternatives sostenibles, recuperació de la memòria històrica, suport a persones amb diversitat funcional, infants, persones víctimes de discriminació, entre d’altres.

A la vostra pàgina web podem trobar la frase “Els camps són petits laboratoris de transformació social”. Explica’ns el significat que té aquesta frase, per a vosaltres.

En un camp de treball hi coincideixen persones d’edats, procedències, trajectòries i contextos molt diversos, que s’ajunten per un objectiu comú. Els processos d’intercanvi i de diàleg intercultural i els aprenentatges conjunts conviuen amb el repte del treball cooperatiu, del xoc cultural i a vegades, també, de la dificultat de comprensió per l’idioma. L’èxit del camp de treball i de les bones experiències de les voluntàries recau en la capacitat d’aquestes de conviure i compartir, de desfer-se dels prejudicis, de ser flexibles, tolerants i obertes. I des de l’SCI creiem que aquesta és una fórmula perfectament aplicable a altres contextos i entorns per tal de crear vides més justes.

Com us heu adaptat al context internacional provocat per la pandèmia, per seguir oferint els camps de voluntariat Internacional?

Conscients de la necessitat d’assumir la responsabilitat col·lectiva sobre els efectes que la pandèmia estava generant arreu del món, des de l’SCI vam aturar l’emplaçament de voluntàries durant els mesos de

12

març i abril. Durant aquest temps vam treballar tant localment com internacionalment per poder oferir una alternativa que s’adeqüés a les necessitats del moment, però que ens permetés mantenir l’essència dels projectes de voluntariat. En aquest sentit vam decidir promoure la participació de voluntàries en projectes locals al territori (tant a Catalunya, com a la resta de l’Estat espanyol), així com a països propers com Portugal, França o Suïssa. Alguns projectes, però, han hagut de ser ajornats per a la tardor o per al 2021; i altres, malauradament, cancel·lats directament. Actualment encara tenim en marxa les inscripcions als camps de treball que tindran lloc al mes d’octubre a Catalunya.

A banda, durant el mes de juny vam organitzar un cicle de xerrades en línia amb les organitzacions i els collectius locals amb qui organitzem camps de treball a Catalunya que va tenir molt d’èxit i que ens ha permès mantenir i enriquir la xarxa local. Per últim, vam organitzar el cicle sobre feminismes interseccionals, també en línia, al qual van poder participar més de trenta persones d’arreu del principat.

L’adaptació no ha estat fàcil, i sabem que no acaba aquí, som conscients de l’esforç i la flexibilitat que haurem de demostrar en els propers mesos també, però tenim la confiança de fer-ho amb una xarxa local i internacional enfortida.

Si actualment hi ha alguna persona interessada a col·laborar amb l’SCI a través d’un camp de voluntariat Internacional, què ha de fer?

Primer de tot es pot adreçar a la nostra web, a l’apartat de camps de treball i llegir totes les condicions d’inscripció (i mesures Covid), i si té algun dubte o vol més informació, pot contactar amb nosaltres a través del correu camps@scicat.org o presencialment demanant cita prèvia. Actualment tenim places disponibles als camps de treball que tindran lloc a l’octubre a Catalunya, però també per a altres projectes internacionals.

Cal que facin un cop d’ull a la base de dades internacional per veure els camps disponibles.

Us desitgem molta sort i molts ànims en la vostra aventura!

SOLIDÀRIA - NÚMERO 33