NÚMERO 30 OCTUBRE 2019
DEFENSORS I DEFENSORES MEDIAMBIENTALS Butlletí de Cooperació, Solidaritat i Pau
Índex Solidària - Número 30 PRESENTACIÓ
3
NOTÍCIES
4
MÉS A FONS
6
DEFENSORS I DEFENSORES MEDIAMBIENTALS
LA VEU DEL NORD ENTREVISTA A SUSANA BORRÀS, investigadora del CEDAT
LA VEU DEL SUD
8
ENTREVISTA A DANILO CHAMMAS, activista al Brasil
10
INFORMACIÓ I RECURSOS
11
ACCIONS PEL CANVI
12
ENTREVISTA A NÚRIA FLORENSA CARRERA, alumna de 4t d’ESO
Edita: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Cooperació, Solidaritat i Pau Tel. 93 635 12 00 www.barrejant.cat • sensibilitzaciocooperacio@santboi.cat CooperacióSantBoi • CooperacioSB Redacció: Manuel José Pérez, Clara Sopeña i Marina Aguilar Impressió: Impremta Pagès
2
SOLIDÀRIA - NÚMERO 30
Presentació Defensores d’una causa global
ALBA MARTÍNEZ VÉLEZ Regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau
“Juntémonos y sigamos con esperanza defendiendo y cuidando la sangre de la tierra y los espíritus” (Berta Cáceres) 164. Aquest és el nombre de persones dedicades a la defensa de la terra i el medi ambient assassinades en un any (2018), segons un informe que l’organització internacional Global Witness ha presentat aquest estiu. 164 homes i dones, en molts casos pertanyents a pobles indígenes, que alcen les seves veus no només per salvaguardar els drets relacionats amb els recursos naturals i el seu territori de la invasió d’indústries com la mineria, la tala o l’agroindústria, sinó per defensar el seu benestar i la seva manera d’entendre la relació entre la comunitat i el medi que els envolta. Les seves lluites es desenvolupen en un context local i moltes vegades enfronten petites comunitats amb grans multinacionals i governs permissius, però la tasca d’aquests defensors i defensores té una dimensió global de la qual n’hem de prendre consciència. No és d’estranyar que aquesta sigui una de les formes d’activisme més letals que existeix i, a la vegada, de les més silenciades. Més enllà dels assassinats, són incomptables les persones que han estat amenaçades, arrestades o criminalitzades, en moltes ocasions, pels sistemes judicials dels seus propis països. També hem de ser conscients que part de la persecució de les persones defensores de la terra i el medi ambient ve motivada per l’augment de la
demanda de terra i matèries primeres necessàries en l’elaboració dels productes que consumim als països del Nord cada dia: aliments, combustibles, aparells electrònics o joies. “El oro de Perú, uno de los mayores productores de oro del mundo, está manchado con sangre de las personas que defienden el agua, que defienden su tierra”; aquesta frase de l’activista peruà Marco Antonio Arana, participant, l’any 2013, del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, em va quedar gravada. Ell ha patit amenaces i persecucions per la seva oposició al projecte miner “Conga” a la regió de Cajamarca, però segueix alçant la veu i defensant que no tot es pot vendre i que hem de trobar noves maneres de relacionar-nos amb la natura. Ara que la lluita per protegir el planeta s’intensifica i es fa més present a països com el nostre, gràcies especialment a una nova generació de joves conscienciats que reclamen accions contra el canvi climàtic, no podem oblidar-nos dels defensors i defensores pel medi ambient; no podem oblidar que la seva lluita en defensa de la terra és massa sovint silenciada per les elits polítiques i empresarials. Per això és més necessari que mai demanar la incorporació de la protecció dels drets en els diferents acords i mesures governamentals sobre el canvi climàtic. Recolzem la lluita pels seus drets i la seva terra; també és la nostra lluita.
3
Notícies Dia Internacional de la Pau 2019: Construïm la Pau a Colòmbia
entre totes les persones participants al dinar. Totes les activitats han estat organitzades amb la col·laboració del Colectivo Socio-Jurídico Orlando Fals Borda, que va proposar la programació d’enguany.
El Barrejant’19 se centra en la Solidaritat Aquest any la commemoració a Sant Boi del Dia Internacional de la Pau s’ha centrat en el procés de pau a Colòmbia, a partir de la campanya “Construyamos la paz con la participación de las víctimas del conflicto armado residentes en Cataluña y en el Departamento del Meta”, que promou el Colectivo Socio-Jurídico Orlando Fals Borda. La campanya pretén donar a conèixer el Sistema Integral de Verdad, Justicia, Reparación y Garantías de No Repetición, establert als acords de pau de Colòmbia de novembre de 2016. Per commemorar aquest dia, el 19 de setembre es va fer un cinefòrum als Cinemes Can Castellet, on es va fer el passi dels documentals La Flor de la Lengua de vaca, sobre una jove guerrillera de les FARC, i Cocaleras Colombianas, sobre les famílies colombianes que cultiven la fulla de coca. Posteriorment es va fer un col·loqui amb Javier Sulé, autor del segon documental, i Betty Puerto, del Foro Internacional de Víctimas i membre de la Colectiva de Mujeres Refugiadas y Exiliadas de Colombia en España. Per altra banda, el diumenge 6 d’octubre es farà la Jornada per la Pau a Colòmbia a la plaça Teresa Valls i Diví. A més d’un taller plàstic infantil, un taller de cant, música i dansa i les actuacions musicals de Las Amigas de Yoli, La Niña Mai i Pitajaya, el plat fort de la jornada serà l’elaboració col·lectiva d’un Sancocho, un plat tradicional colombià fet a base de verdures i carn i elaborat conjuntament
4
Aquest any el Barrejant se celebrarà entre el 4 i el 6 d’octubre, sota el lema “Per la solidaritat!”. D’aquesta manera finalitza la trilogia iniciada amb les dues edicions anteriors, que es van dedicar a la llibertat i a la igualtat, respectivament. Divendres dia 4 hi haurà l’acte inaugural a Can Massallera amb la participació dels defensors de drets humans nicaragüencs Amaru Ruiz i Magaly Castillo. A continuació es farà el tradicional sopar de la cooperació santboiana a càrrec de l’equip de missions i cooperació internacional del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu - Fundació Juan Ciudad ONGD i conclourà la nit amb l’espectacle Un mar de paraules, una combinació de poesia, música i dansa de la mà de Veus de poetes, l’orquestra de vents Blai Brass de l’Escola de Música Blai Net i la companyia Migro Danza. Dissabte el Barrejant es trasllada a la plaça Teresa Valls i Diví, on es faran activitats infantils com l’espai de joc Tata Inti o el taller creatiu de caixes de cartró. A la tarda comptarem amb l’actuació del poeta, videoartista, slamer, performer i joglar Dani
SOLIDÀRIA - NÚMERO 30
Orviz, i amb un espai de conversa amb dos defensors de drets humans: Danilo Chammas, activista brasiler pels drets mediambientals, i Leonard Rentería, activista social i artístic colombià que treballa per la construcció de la pau i el desenvolupament comunitari. Aquell mateix dia, a més de l’espectacle de foc dels Diables de Casablanca, hi haurà l’actuació de la cantant, ballarina, percussionista i compositora de Costa d’Ivori Dobet Gnahoré, una de les artistes més importants de la música africana contemporània, guanyadora d’un premi Grammy l’any 2010 a la millor intèrpret urban/alternative. Diumenge dia 6 el Barrejant estarà dedicat al públic familiar amb la ludoteca Sonàrium, el viatge dels sentits; l’actuació de Marc Parrot i Eva Armisén amb el seu espectacle Tinc un paper i l’actuació del grup Xiula amb l’espectacle Donem-li una volta al cos. Durant els dos dies, a la plaça Teresa Valls i Diví hi haurà la Fira d’Entitats i el Bar Rejant. A més, també hi podreu trobar l’obsequi d’enguany: el wrap. Els wraps són embolcalls fets a base de tela i cera d’abella, una alternativa sostenible i reutilitzable als plàstics d’un sol ús. Amb motiu del Barrejant’19, Bee The Planet ha fabricat uns wraps amb teles africanes gràcies a la col·laboració de VOLS Voluntariat Solidari, que n’ha gestionat la compra a Sierra Leone. Aquests es vendran al preu de 3€, i la recaptació d’aquesta venda es destinarà als centres de salut mental de la Fundació Juan Ciudad ONGD al Senegal.
Nova edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans Del 4 al 16 d’octubre arrenca una nova edició del projecte Ciutats Defensores del Drets Humans. En aquesta 9a edició hi participen quinze municipis catalans, que acolliran defensors i defensores de Brasil, Colòmbia, el Sàhara Occidental, l’Índia, Nicaragua, Mèxic i El Salvador. Com cada any la ciutat de Sant Boi és una de les participants del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que durant el mes d’octubre acollirà un total de set defensors i defensores. Alguns dels temes que es posaran sobre la taula en l’edi-
ció d’enguany són la defensa del territori i la biodiversitat, l’activisme artístic per la prevenció de la violència, la lluita contra la violència i l’explotació sexual, la defensa dels drets humans a Nicaragua i la defensa dels drets del poble romaní. Els defensors i les defensores dels drets humans que visitaran Sant Boi són Danilo Chammas (Brasil), Leonard Rentería (Colòmbia), Sunitha Krishnan (l’Índia), Amaru Ruiz (Nicaragua), Magaly Castillo (Nicaragua, exiliada a Catalunya), Fredy Samuel Vázquez “Snif” (El Salvador), Yanely Fuentes Morales (Mèxic) i Ricard Valentí (Poble romaní) A més, l’alumnat de secundària i batxillerat dels centres educatius que participi al Fòrum d’Alumnes defensors/es dels drets humans, que es farà el 14 i 15 d’octubre, coneixerà de primera mà l’experiència d’aquests/es activistes a través dels tallers previs a l’aula i l’assistència al Fòrum.
Sis famílies santboianes acullen nens dels camps de refugiats sahrauís a través del projecte Vacances en Pau Aquest estiu sis famílies de Sant Boi han acollit sis nens sahrauís d’entre 9 i 13 anys que han viatjat des d’Algèria per passar les vacances a Sant Boi. L’Ajuntament ha col·laborat amb l’Associació Sant Boi d’Infants Sahrauís en aquesta iniciativa solidària, amb qui ha signat un conveni perquè, en el marc del projecte Vacances en Pau, aquests nens puguin gaudir de la ciutat i participar en activitats lúdiques i educatives. El projecte Vacances en Pau té una llarga trajectòria en l’acolliment temporal a càrrec de famílies de nens i nenes que viuen en campaments de refugiats del Tindouf (Algèria).
5
més a fons En un context globalitzat on prevalen els principis econòmics a costa de l’explotació de la terra i de les persones, l’espoliació de recursos naturals s’ha convertit en una realitat present a molts països del món, sobretot aquells que compten amb una major riquesa natural en el seu territori. La lluita aferrissada pel control d’aquests recursos, ja siguin combustibles fòssils, minerals, aigua, extensions de terra, boscos, etc, exerceix una forta pressió sobre la terra, l’entorn natural i les comunitats que hi viuen, vulnerant els drets humans dels seus habitants.
A més de la situació crítica en la que viuen aquests defensors i defensores mediambientals, un altre tema preocupant és la impunitat amb la qual actuen els actors que realitzen aquestes persecucions i crims. Com afirma Erika González, investigadora de l’OMAL –Observatorio de Multinacionales en América Latina-, no existeix una normativa internacional que reguli la responsabilitat de les transnacionals, que permeti acabar amb aquesta impunitat:
“En el ámbito internacional debería aprobarse un instrumento vinculante que obligue a las transnacionales a cumplir el derecho internacional de los derechos humanos, del trabajo, del medio ambiente… Y un tribunal internacional que pueda juzgar a los directivos y a sus empresas, pero no sólo a las matrices, sino que siga toda la cadena de valor de las transnacionales: proveedores, filiales y contratas”.
Fotografia de Susana Borràs
Davant d’aquesta realitat, durant l’última dècada han augmentat els casos de violència contra les persones que defensen el dret a la terra i al medi ambient. Concretament, segons l’activista Gustavo Castro el 2016 i el 2017 hi va haver més de 200 assassinats i desaparicions a 22 països del món per defensar el medi ambient de les agressions d’empreses multinacionals i indústries extractives. Tal com afirma Patricia Simon, periodista especializada en drets humans i enfocament de gènere, la proliferació de centrals hidroelèctriques és un dels conflictes que més víctimes està generant al món. Al Brasil, Colòmbia, Hondures i Equador, només per posar alguns exemples, les persones que defensen els béns comuns i s’oposen a l’activitat d’aquestes empreses són criminalitzades, perseguides i assassinades.
6
Sovint, des dels Estats es construeix un discurs de rebuig cap a aquests i aquestes activistes pel medi ambient, al·legant a la seva negativa de permetre el desenvolupament econòmic de la zona. Però la realitat és que l’activitat extractiva de les multinacionals no suposa cap mena de riquesa per a les comunitats que viuen als territoris on hi operen, sinó al contrari. Les noves guerres produides pel control dels recursos naturals tenen greus conseqüències, com l’esgotament dels béns que abastien una gran part de la població, la pobresa, la privatització de les terres dedicades a l’agricultura, la ramaderia o la pesca, els desplaçaments forçats... en definitiva, vulneren els drets fonamentals de les persones que viuen en aquests territoris. En aquest context l’extractivisme és més que una activitat empresarial, esdevé un model econòmic i social imposat, davant del qual hi ha persones que
SOLIDÀRIA - NÚMERO 30
Fotografia de Susana Borràs
Fotografia de Susana Borràs
lluiten pels seus drets, que no volen resignar-se a perdre la terra, que no volen marxar del seu territori perquè hi tenen dret i, per fer-ho, són perseguides o assassinades. Edizângela Barros és una de les 40.000 persones -8.000 famílies- que han hagut d’abandonar el seu territori per la presa Belo Monte, que ha destruït el riu Xingu, a l’Amazònia brasilera, després de vuit anys lluitant des d’organitzacions ciutadanes; La mexicana Bettina Cruz és objecte de contínues intimidacions i atacs pel fet de ser defensora dels drets humans a Oaxaca, un estat que pateix les conseqüències dels més de 21 parcs eòlics que estan modificant les condicions de subsistència, els costums i creences dels grups indígenes des dels anys 90. Aquests són només dos dels milers d’exemples que es podrien posar sobre aquesta crua realitat.
manteniment de la vida, natural i humana, sempre ha estat un repte, però per fer-ho han de prevaldre els drets de les persones: el dret a la terra, el dret a l’aigua, a l’agricultura… drets humans fonamentals que cal garantir, així com la seguretat dels defensors i defensores dels drets mediambientals que lluiten cada dia des de les seves comunitats.
Finalment la contínua interrelació entre el Nord Global i el Sud Global està estretament vinculada amb l’activitat de les empreses multinacionals extractives. El model de consum i l’activitat econòmica i productiva dels diferents països afecta directament la vida de les persones d’altres països i els seus territoris. En aquest sentit, cal caminar cap a un model de consum responsable, d’explotació sostenible que respecti els ritmes naturals de regeneració dels ecosistemes i la vida de les persones que viuen als territoris. Trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic del territori i el
7
la veu del nord ENTREVISTA A SUSANA BORRÀS,
CEDAT - Centre d’Estudis en Dret Ambiental de Tarragona), Investigadora responsable del projecte Defensar els defensors: Estratègies de protecció i defensa integral de les persones defensores del medi ambient. El projecte ha rebut aquest any el premi del Consell Social de la URV a l’impacte social de la recerca 2019. El Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), creat el 2009, és un centre de recerca propi de la Universitat Rovira i Virgili que duu a terme activitats de formació especialitzada en dret ambiental, activitats de recerca, activitats de prestació de serveis a administracions i empreses i activitats de s uport a plataformes ciutadanes i organitzacions no governamentals que defensen el medi ambient.
tratègia integral de defensa de les persones defensores del medi ambient. Les principals conclusions d’aquesta recerca es van basar no tant en la identificació de les víctimes sinó en la dels responsables, per tal d’anticipar-se a determinats patrons de destrucció ambiental, els quals són l’origen del conflicte socioambiental i de la persecució de les persones defensores de drets humans i del medi ambient. La idea és visibilitzar la situació d’aquestes persones, dignificar la seva tasca de defensa i conscienciar la societat d’aquesta problemàtica.
Quan neix el projecte Defensar els defensors: Estratègies de protecció i defensa integral de les persones defensores del medi ambient? Amb quin objectiu? La idea de proposar una recerca en aquest sentit va sorgir arran de la participació del CEDAT en projectes de recerca anteriors en els quals s’analitzaven els conflictes socioambientals sorgits, principalment, de la creixent degradació del medi ambient, la competitivitat per l’explotació dels recursos naturals cada cop més escassos i els processos d’apropiació il·legítima de terres. Un d’aquests projectes va ser el projecte europeu EJOLT (Environmental Justice, Liabilities and Trade 2011-2015) liderat pel professor Joan Martínez Alier i el CEDAT hi va participar conjuntament amb altres organitzacions de la societat civil relacionades amb conflictes d’extracció o de disposició de residus en països empobrits en defensa de la justícia ambiental, els drets humans i el medi ambient. Aleshores ja vam percebre una creixent onada de violència, persecució, estigmatització i criminalització envers les persones que defensaven els drets humans i el medi ambient, fins i tot persones que participaven en el mateix projecte van ser víctimes d’aquesta violència. Aleshores el CEDAT va decidir enfocar la seva recerca a visibilitzar la injustícia que patien les persones defensores, amb el convenciment que protegir les persones defensores de drets humans era protegir el medi ambient. Gràcies a la convocatòria d’Ajuts a treballs de recerca en l’àmbit de la pau (R-ICIP 2016-17) de l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) es va poder identificar les diverses vies de protecció existents actualment a nivell internacional, regional i estatal, de caràcter preventiu i reactiu, per determinar una es-
8
Segons dades de l’organització Global Witness (2015), l’any 2014 almenys cent setze defensors del medi ambient i la terra van morir assassinats: la majoria al Brasil, Colòmbia, Filipines i Hondures. Es tracta d’una realitat creixent? Malauradament és una realitat creixent però que, això no obstant, no reflecteix suficientment el nivell de violència creixent i generalitzada existent. La mateixa organització de Global Witness reconeix que aquests assassinats registrats són només la punta de l’iceberg: és a dir, són el desenllaç final d’un llarg procés de violència contra les persones defensores. Abans d’aquest fatídic final aquestes persones han estat víctimes d’amenaces, persecució, segrestos, tortures, mutilacions, estigmatizació, descrèdit públic i criminalització. Per la seva defensa pacífica se’ls atribueixen delictes que no han comès, entre els més lleus, de desordre públic o resistència a l’autoritat. Aquesta violència no només es projecta contra les persones defensores, sinó també respecte a les seves famílies i amistats. A més, aquestes xifres d’assassinats no registren aquesta violència creixent i generalitzada, ja que moltes vegades les persones desapareixen o simplement són silenciades. Per tant, aquesta violència, la qual es projecta especialment envers les dones, es genera en un entorn d’impunitat i indefensió, que es nodreix de sistemes governamentals corruptes i d’aplicació injusta de les lleis al servei d’interessos corporatius. Quin paper hi juguen les hidroelèctriques? Quin impacte tenen sobre les comunitats indígenes i el territori? Les empreses hidroelèctriques, en la majoria dels casos d’origen europeu, s’estableixen en els territoris de les poblacions indígenes seguint uns patrons generalitzats de violació
SOLIDÀRIA - NÚMERO 30
dels drets humans i ambientals: aquestes poblacions no són informades i consultades; en la majoria dels casos són expulsades dels seus territoris sense cap tipus de compensació, a la vegada que es degrada el seu entorn ambiental i cultural del qual en depèn la subsistència. L’actuació d’aquestes empreses, la qual suposa una greu violació de les normes internacionals, és tolerada molt sovint per la complicitat del propi estat que sotmet la seva població en una absoluta indefensió, sota la justificació de falses promeses de generació d’energia neta que permetin el compliment dels objectius climàtics. No obstant això la producció d’electricitat, el subministrament de recursos, minerals i altres materials, a més, no s’utilitza en benefici de les poblacions locals, sinó que permet mantenir els patrons de consum irracional del Nord global a costa de la condemna perpètua a l’empobriment dels països del Sud global. Aquesta situació no només és una injustícia sinó, principalment, una minva intencionada de drets que s’encobreix i s’invisibilitza impunement, alhora que s’afecta ecosistemes de gran riquesa ecològica. Per això moltes persones i organitzacions de la societat civil, arriscant les seves vides, denuncien aquestes pràctiques corporatives il·legals. Com treballeu, des del CEDAT, per establir estratègies de protecció i defensa de defensors i defensores mediambientals? L’aposta del CEDAT és generar resultats de la recerca amb impacte social i ambiental, és a dir, cercant resultats que beneficiïn el benestar de les persones i del medi ambient. Per aquest motiu hem identificat l’estratègia jurídica de defensa i protecció de les persones defensores, i també hem intentat visibilitzar-ne la situació i reconèixer la funció tan important que realitzen i la seva aportació en la defensa dels nostres drets i del medi ambient. Hi hem estat treballant directament tant amb persones defensores que estaven incloses en els programes de protecció internacional, per estar sota una greu situació d’amenaça de violència en els seus països d’origen, com amb les organitzacions de la societat civil que treballen en la seva cura i protecció. El treball en xarxa ha estat fonamental per aprendre i fer propostes de millora a l’hora de proposar estratègies de protecció i defensa, especialment el treball amb els programes de protecció, com el català, gestionat pel Comitè Català d’Ajuda al Refugiat i amb les organitzacions com Global Witness, Brigades de Pau, Oxfam, Amnistia Internacional, Action Peace, entre d’altres. A partir d’aquesta recerca estem impulsant, des de la Universitat, diverses propostes per seguir articulant el dret de defensa dels drets humans: una, l’acompanyament internacional, articulat conjuntament amb organitzacions de defensa dels drets humans i del medi ambient, que permeten als nostres estudiants donar suport a les persones defensores. Actualment tenim una estudiant de dret fent un acompanyament a advocats defensors de drets humans i el medi ambient a Guatemala, conjuntament amb la Comisión Internacional de Juristas para Centroamérica. I una altra comptant amb el testimoni de les persones defensores en les nostres aules, per fonamentar l’aprenentatge basat en valors dels nostres estudiants i de la resta de la ciutadania, amb la intenció de sensibilitzar que la defensa i protecció dels seus drets és la
defensa i protecció dels nostres drets. Per tant, estem parlant d’una responsabilitat compartida: tots i totes hem de defensar els drets humans i el medi ambient. La falta de dades sobre la vulneració dels drets d’aquestes comunitats o la impunitat de les multinacionals extractives dificulta la tasca de les persones que defensen la terra. Com es pot trencar amb aquesta dinàmica? Aquesta dinàmica requereix una resposta integral: el reconeixement dels drets humans és fonamental com a element de defensa i resistència. En qualsevol cas, el dret no serà un instrument suficient si no supera el seu caràcter reactiu, cal fomentar mesures preventives de protecció de les persones i les organitzacions defensores. La individualització i la fragmentació de la protecció és un factor de risc, per la qual cosa és necessari, i urgent, reenfocar l’activitat de les organitzacions per aconseguir una major alineació en les mesures adoptades i facilitar aliances estratègiques entre elles. Així mateix, és primordial el treball en xarxa d’organitzacions locals, estatals o internacionals per enfortir els drets humans. En concret, mitjançant el reforç dels drets d’accés a la informació i a la justícia, així com els drets de participació i la lluita contra la corrupció i la manca de transparència. Alhora, s’han de promoure mecanismes nacionals de protecció que incorporin una perspectiva integral de protecció de les persones defensores, com les defensories del poble, independents i amb facultats d’investigació i de recomanació efectives; l’elaboració de plans, programes i polítiques nacionals de protecció a defensors; i l’adopció de mesures de protecció, com els serveis d’assistència ràpida, l’atenció urgent i fins i tot la relocalització, o la protecció de testimonis en casos d’amenaces. La finalitat d’aquesta protecció integral ha d’abordar les causes estructurals que incrementen els riscos i les vulnerabilitats d’aquestes persones, com són la impunitat, l’estigmatització i la discriminació. En definitiva, l’estratègia de defensa i protecció dels defensors ambientals s’ha de basar en una acció integradora de tots els mecanismes institucionals i procedimentals democràtics, en diferents àmbits, per prevenir la violació dels drets de les persones defensores, garantir la seva seguretat i per denunciar les eventuals violacions, sense descartar els mecanismes no judicials ja que sovint són més fàcilment accessibles i reactius, que els procediments judicials i, per tant, també poden representar interessants vies per a les persones defensores. Tot això pot ser possible si hi ha una entesa social de considerar que la defensa de les persones defensores dels drets humans i del medi ambient és la defensa dels nostres drets i de la preservació del medi ambient pel benestar comú.
Més informació a http://www.cedat.cat/
9
la veu del sud ENTREVISTA A DANILO CHAMMAS,
D , B, C D D H.
Danilo Chammas és advocat i coordinador de l’equip legal de l’organització brasilera Justiça nos Trilhos, que treballa amb comunitats locals en parts remotes del nord-est del Brasil, incloent-hi pobles indígenes, camperols i afrodescendents, per tal d’abordar les violacions de drets humans i mediambientals comeses per empreses mineres i siderúrgiques, especialment la multinacional Vale.
L’entrevista es troba al dossier de Ciutats Defensores dels Drets Humans 2019:
Quin és el paper de l’Estat brasiler en relació amb les violacions de drets humans comeses per la Vale?
Quins són els principals efectes negatius de l’activitat de la Vale a Maranhão?
En general, l’estat és connivent amb les violacions de drets i els danys ambientals comesos per la Vale. De fet, l’estat ostenta una part considerable de les accions de l’empresa i ha donat un ampli suport als seus negocis mitjançant la concessió de crèdits generosos, exempcions fiscals i l’omissió per part dels òrgans públics de fiscalitzar que la Vale compleixi les lleis ambientals, tributàries, laborals, etc.
Són múltiples. Entre altres, hi ha la mort de persones i animals atropellats pel tren; la contaminació sonora (els trens passen també a la nit), de l’aire, l’aigua i la terra; la degradació de les capes freàtiques i l’al·luvionament d’igarapés (cursos d’aigua amazònics), cosa que afecta la seguretat hídrica i la sobirania alimentària de les poblacions; els sacsejos de les estructures de les cases a causa de les vibracions que genera el pas del tren; l’acaparament de terres i la desterritorialització de famílies i comunitats; els atacs a les formes de vida i producció tradicionals; l’apropiació indeguda de manifestacions culturals; la criminalització de la protesta social, amb l’espionatge i la infiltració d’agents, i amb atacs a la llibertat d’associació, de pensament i d’expressió contra líders de la comunitat, i l’explotació sexual de dones i adolescents. A més, les operacions de la Vale generen una càrrega afegida sobre les dones, víctimes de l’explotació dels seus cossos i del patriarcat que acostuma a imperar en contextos com aquest. Al final les dones són les que habitualment estan pendents de l’alimentació, la qualitat de la terra i les cures de les persones malaltes. Els territoris per on passa el tren de l’EFC (Estrada de Ferrro Carajás) tenen una elevada presència de pobles tradicionals i indígenes. L’activitat de la Vale té alguns impactes específics per a aquests pobles? Certament. Les operacions de la Vale a Maranhão i Pará colpegen frontalment la cultura i l’espiritualitat de les poblacions tradicionals, i n’amenacen la supervivència i sobirania alimentària. Hi ha casos de comunitats quilomboles de Maranhão que han trobat molts obstacles, imposats per la mateixa Vale, en els processos de reconeixement de la propietat col·lectiva de les seves terres. El tren amenaça pobles indígenes amb qui fins avui no s’ha tingut contacte i és un estímul per a l’explotació il·legal de la fusta de la regió. La contaminació dels rius derivada de les operacions de la Vale és un altre factor que afecta clarament les poblacions tradicionals de l’Amazònia brasilera.
10
I l’opinió pública, n’està sensibilitzada? Part de la nostra feina consisteix a fer arribar a l’opinió pública històries que normalment no són conegudes. També volem mostrar a la gent que les seves accions o omissions tenen una relació directa o indirecta amb els danys i les violacions que es produeixen en els territoris on opera la Vale. És un repte, perquè en molts llocs la narrativa de la mineria com a “mal necessari” o del “desenvolupament a qualsevol preu” té encara molta força, i col·loca les persones i institucions en una situació de submissió en relació amb els interessos de l’empresa. Quines són les perspectives de futur per a l’activitat de la Vale a Maranhão? El projecte Carajás passa actualment per un procés d’expansió que preveu l’obertura de noves mines, la construcció d’un nou ramal ferroviari de 100 km, la duplicació de tot el ferrocarril de Carajás i l’expansió de les estructures portuàries. L’any passat la Vale va assolir una xifra rècord de 203 milions de tones de mineral de ferro explotat, transportades i exportades a partir del projecte Carajás. Encara hi ha molts jaciments a disposició de l’empresa a la regió que poden ser convertits en qualsevol moment en noves mines. Amb la paralització de les operacions a Minas Gerais la tendència és la intensificació de les operacions a Carajás, i això ocasionarà una major pressió sobre les comunitats i els ecosistemes de Maranhão i Pará. Per a més informació consulteu l’enllaç: http://ciutatsdretshumans.cat/defensores/danilo-chammas
SOLIDÀRIA - NÚMERO 30
Informació i recursos ENTREVISTA Entrevista a l’activista social Bertha Zúñiga (1990), filla de Berta Cáceres i coordinadora general del Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH). https://www.eldiario.es/cv/evidencia-situacion-corrupcion-militarizacion-Honduras_0_511999773.html
ARTICLE L’article “Lideresas contra el despojo” analitza en profunditat com la proliferació de les centrals hidroelèctriques arreu del món està generant conflictes ecosocials i un important nombre de víctimes. https://www.pikaramagazine.com/2019/07/lideresas-contra-el-despojo/
DOCUMENTALS “Las Damas azules“ parla de la lluita de les dones per l’accés a l’aigua a la regió de Cajamarca (Perú), on l’activitat minera amenaça els recursos hídrics de la zona. https://lasdamasazules.wordpress.com/devreporter/
Al voltant de la mort de l’ambientalista i defensora dels drets humans hondurenya assassinada el 2016, el documental “Les llavors de Berta Cáceres” explora l’entramat d’interessos del projecte empresarial i financer que participa en el projecte hidroelèctric d’Agua Zarca, així com també la gran xarxa de complicitats que s’ha creat entre moviments socials centreamericans i europeus per exigir justícia. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/les-llavors-de-berta-caceres/video/5912827/
11
Accions pel canvi ENTREVISTA A NĂšRIA FLORENSA CARRERA, ď˜…ď˜?ď˜™ď˜‘ď˜’ď˜… ď˜ˆď˜‰ ď˜?ď˜?ď˜’ď˜—ď˜˜ď˜?ď˜˜ď˜™ď˜˜ Fď˜–ď˜…ď˜’ď˜‡ď˜‰ď˜—ď˜‡ Rď˜?ď˜†ď˜…ď˜?ď˜˜ď˜… ď˜ˆď˜‰ Sď˜“ď˜?ď˜—ď˜“ď˜’ď˜…. Fridays for future ĂŠs un moviment internacional d’estudiants de secundĂ ria que han decidit no assistir a algunes classes dels divendres i participar en manifestacions per tal de reclamar accions contra el canvi climĂ tic. Aquest moviment va començar a organitzar-se i donar-se publicitat quan l’activista climĂ tica Greta Thunberg va esceniďŹ car una acciĂł l’agost 2018 fora del Parlament suec.
diners. Si envasant amb plà stic no els reben, buscaran alternatives mÊs sostenibles. Crec que la Setmana sense plà stics Ês una iniciativa perfecta per començar una acció que, un cop aconseguida, dura per sempre.
El curs passat, a l’Institut Francesc Ribalta, la NĂşria Florensa Carrera, alumna de 4t d’ESO, va iniciar la seva reivindicaciĂł el dia 15 de març, i aixĂ s’afegia a la “Vaga pel climaâ€?. Cada divendres s’asseu amb els seus missatges davant la porta de l’Institut, mentre tothom hi va entrant. DesprĂŠs repeteix aquesta acciĂł davant de l’Ajuntament de Solsona.
Què podem fer cadascun de nosaltres per contribuir a frenar el canvi climà tic?
Què et va portar a sumar-te a la vaga pel clima?
Preservar la biodiversitat. Deixar d’emetre diòxid de carboni, fer un consum responsable de la carn o no menjar-ne, deixar de comprar plĂ stics i deixar d’utilitzar quĂmics. És mĂŠs fĂ cil que no pas haver de viure en un planeta inhabitable i surt mĂŠs a compte que haver de reconstruir tot el planeta.
La decisió la vaig prendre el mateix 15 de març en la manifestació de Barcelona. Vaig decidir que, per a mi, no calia que empitjorÊs la situació climà tica per començar a fer accions per preservar el meu planeta. A mÊs, vaig veure que no estava sola sinó que ja formava part d’un gran grup de persones que ja havien despertat arreu del món.
Sabem que vols fer arribar un seguit de propostes a l’Institut. Ens ho podries explicar? Un dels principals objectius de la vaga Ês fer veure que l’escola ens ensenya com reeixir en el nostre futur, però no com construir el nostre futur. En aquests moments Ês imprescindible que l’escola es converteixi en un exemple, a escala, de l’organització, els coneixements i les accions de la societat que canviaran el món.
Segueixes les propostes de la Greta Thunberg? Ho volia intentar, però em vaig adonar que la Greta tenia el paper d’arribar a la gent i als polĂtics i que, desprĂŠs, nosaltres hem de crear les nostres pròpies propostes i perseguir els nostres objectius en relaciĂł amb el nostre entorn.
Què demanaries als governants pel que fa a polĂtiques mediambientals?
Quina resposta estĂ s rebent de les teves accions?
Que ara que s’ha aplicat l’Estat d’Emergència Climà tica a Catalunya, cal aplicar mesures contundents sense perdre ni un sol dia mÊs; i que ens demanin la nostra opinió o que estiguin atents al que estem preparats per demanar.
El primer que em va sorprendre va ser que la iniciativa sortĂs en els mitjans locals, però tambĂŠ els petits canvis en el dia a dia dins la meva famĂlia i en les amigues properes. Al cap de poc temps les escoles del Vinyet i Setelsis em van convidar a fer xerrades als alumnes i, allĂ , envoltada de treballs i projectes preciosos que parlaven de respecte i cura del planeta, em vaig adonar de qui salvaria el mĂłn.
Tenint en compte que els grans canvis comencem amb accions concretes, quines recomanaries als joves que volen iniciar aquest canvi? Que pensin si hi ha algú que està pensant en el seu futur; si la resposta no Ês clara, ja sabran què cal fer: tot el possible.
Creus que accions com la Setmana sense plĂ stics, que cridava a fer boicot als aliments envasats en plĂ stic, poden fer canviar la indĂşstria per fer-la mĂŠs sostenible? SĂ, ĂŠs l’única manera, ja que les empreses, i com a conseqßència les indĂşstries, l’únic que volen sĂłn els nostres
12
Finalment, vols fer arribar algun missatge o algun comentari concret? No hi tenim res a perdre quan ho podem perdre tot.
SOLIDĂ€RIA - NĂšMERO 30