Número 54. Novembre de 2025. Revista gratuïta.
Aliments per enfortir el sistema immunitari, exercicis a casa per millorar la salut cardiovascular, com saber si el meu fill necessita ulleres?, astigmatisme irregular, complicacions vitreoretinals en la miopia alta, test de ruptura lacrimal, quan començar a fer tractaments estètics? Parlem amb… Joan Plaza i totes les nostres seccions habituals.
Exemplar en català.
Joan-Marc Llàcer, coordinador de Serveis Generals
La reforma d’una planta hospitalària no és simplement un projecte més. Des del punt de vista tècnic i operatiu, representa un desafiament de gran envergadura que posa a prova no només la infraestructura, sinó també la coordinació i la visió de tot un equip.
En el nostre cas, la renovació de la sisena planta ha suposat reescriure processos, repensar circuits i, essencialment, anticipar-nos a les necessitats d’un entorn assistencial especialitzat com el nostre. Integrar tecnologia d’última generació sense interrompre l’activitat diària de l’hospital, garantir els màxims estàndards de seguretat i sostenibilitat, i fer-ho tot amb precisió, ha requerit mesos de planificació, flexibilitat i treball conjunt amb múltiples departaments.
És per això que vull agrair l’esforç de totes les persones que han participat en el projecte.
Aquesta remodelació respon a una realitat en transformació: les noves tècniques quirúrgiques permeten ingressos més curts i una recuperació més àgil, i l’espai s’havia d’adaptar a aquestes dinàmiques. Aquest projecte ha estat dissenyat pensant en aquesta evolució i, sobretot, en oferir als pacients un entorn funcional, modern i humà, d’acord amb les seves necessitats actuals.
Un dels principals reptes ha estat la integració dels nous sistemes de climatització, il·luminació i control d’accessos, que no només havien de funcionar de manera independent, sinó també estar connectats entre si per oferir una bona experiència tant per als pacients com per al personal sanitari. La instal·lació de tots aquests elements en un edifici amb història, sense perdre l’harmonia amb la seva arquitectura original, ha estat una tasca d’enginyeria i adaptació curosa.
Però més enllà de l’aspecte tècnic, aquesta reforma ens ha recordat una cosa essencial: darrere de cada paret, cada conducte, cada cable, hi ha una persona que es beneficiarà d’aquest esforç. És un fet destacable que aquesta planta no només ha elevat el nivell tecnològic del centre, sinó també el nostre compromís amb el benestar dels pacients, així com de tots aquells que l’habiten i el fan funcionar cada dia.
Revista gratuïta Pots quedar-te-la!
Barraquer 54 Novembre de 2025
DIRECTOR
Prof. Rafael I. Barraquer
CONSELL EDITORIAL
Alexandra Barraquer
Ignacio Elizalde
Alberto Madrigal
Alberto Madrigal Vendrell
EDICIÓ
Lorena Enciso
Raquel Fontanals
Cristian Garcia
DISSENY Forma
TRADUCCIÓ
Raquel Fontanals
IL·LUSTRACIÓ PORTADA Forma
IMATGES
Departament de Fotografia Barraquer Álex Barrios
Adobe Stock Intel·ligència artificial
IMPRESSIÓ GPG
REDACCIÓ I PUBLICITAT
Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com 936 025 344
© Centre d’Oftalmologia Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona 932 095 311 www.barraquer.com
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.
Nota prèvia: Per raons de claredat i economia lingüística s’ha utilitzat el masculí genèric en tot el text. Tanmateix, les paraules utilitzades en masculí genèric s’han d’entendre referides a qualsevol persona.
Recomanacions culturals 6—11
Benestar 12—13
Benestar 14—15
Com saber si el meu fill necessita ulleres?
Actualitat 16—17
Què
Actualitat 18—19
Actualitat
Actualitat
Parlem amb Joan Plaza
Entrevista
Dubtes resolts
Actualitat
Estètica 34—35
Notícies
Actualitat
Curiositats
Museu Picasso
Del 27 de novembre al 5 d’abril de 2026
Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts és una exposició al Museu Picasso de Barcelona que explora la figura d’Alfred Jarry i la influència del seu personatge Ubú en les arts visuals del segle XX fins avui. Aplega obres pròpies de Jarry i d’artistes com Gauguin, Bonnard, Picasso, Miró o Max Ernst, que es van inspirar en el seu univers. La mostra dedica especial atenció al Collège de Pataphysique i a la recepció de Jarry a Catalunya, amb muntatges com Mori el Merma o Operació Ubú.
L’exposició ocuparà les dues plantes del Palau Finestres i inclourà documents, dibuixos, pintures i publicacions. Un catàleg multilingüe i activitats públiques completaran aquest projecte únic i innovador.
© Manga Barcelona
Fira Barcelona Gran Via
Del 5 al 8 de desembre
La gran cita anual per als amants del manga, l’anime i la cultura japonesa. Amb una oferta que combina exposicions, concerts, trobades amb autors i activitats familiars, l’esdeveniment es consolida com un punt de trobada cultural imprescindible a la ciutat.
El cartell d’enguany, obra de Kamome Shirahama, autora d’Atelier of Witch Hat, incorpora referències modernistes i homenatges a Gaudí. Entre els convidats destacats hi trobem Gou Tanabe, mestre de les adaptacions manga de Lovecraft, Satoru Nii (Wind Breaker) i Mao Momiji, il·lustrador gastronòmic. A més, la presència de Shinichiro Watanabe i el concert de Yoko Kanno & The Seatbelts —creadors de la llegendària banda sonora de Cowboy Bebop— prometen un moment històric: la seva primera actuació fora del Japó.
Amb opcions d’entrada per a totes les edats, descomptes i un passi exprés per evitar cues, aquesta edició aposta per fer més accessible i memorable una experiència que transcendeix el còmic.
Cementiris de Poblenou i Montjuïc Caps de setmana tot l’any
Les rutes diürnes del Cementiri de Montjuïc i del Cementiri de Poblenou proposen un recorregut cultural per la història i l’art funerari de Barcelona. La de Montjuïc se centra entre 1883 i 1936, anys de modernitat artística i urbana, amb figures clau del modernisme i les avantguardes. La guia complementària amplia la mirada fins a l’actualitat amb sepultures rellevants i connexions amb fets posteriors com la Guerra Civil i la democràcia.
La ruta de Poblenou abraça el segle XIX, des de la seva inauguració el 1775 fins a l’Exposició Universal del 1888. Inclou 30 sepultures senyalitzades que permeten redescobrir dos segles d’història a través dels seus protagonistes. En totes dues rutes hi pots descobrir autèntiques joies arquitectòniques i artístiques, una manera original i evocadora de conèixer el patrimoni cultural de la ciutat en un entorn únic i ple de memòria.
Juarma
Blackie Books
Estiu del 2002. En Miguel té vint-i-un anys, l’esperança de trobar algú amb qui xerrar de poesia i l’objectiu de marxar de Villa de la Fuente tan bon punt aconsegueixi estalviar quatre rals. Per això, quan el seu col·lega en Rober li ofereix una feineta a l’obra, ni s’ho pensa: carregarà maons, ciment i plaques de guix, traurà runa i tancarà la boca per nou-cents euros en nòmina i les hores extres en mà. Mentrestant, cremarà discoteques amb els seus col·legues Rober i Lupe, s’enamorarà cada setmana i saltarà de piscina en piscina per cremar cada minut d’un estiu que sembla etern.
Xavier Bosch Columna
De cop i volta, un viatge inesperat. El dia que fa vint-i-un anys, l’Edda Leveroni rep un regal singular: un any a l’agència publicitària de Bianca
B. Miller, a Nova York. El 1989 haurà d’obrir-se camí a Manhattan, en un univers femení de creativitat i anuncis que prometen vides millors, sense imaginar el món que descobrirà.
A Barcelona, el seu pare, Brauli Leveroni, ha convertit una petita agència de Diagonal-Tuset en una de les més exitoses de la ciutat. Admirat i envejat per les seves campanyes, viu abocat al negoci, entre eslògans i intrigues, sense preguntar-se encara per la felicitat.
Amb Diagonal Manhattan, Xavier Bosch torna a desplegar personatges magnètics, dissecciona el costat més cru del màrqueting i ens captiva amb una història que parla de segones oportunitats i aposta per la llibertat.
La vida del llibreter
A. J. Fikry
Gabrielle Zevin
Edicions del Periscopi
A.J. Fikry, llibreter de quaranta anys a Alice Island, troba refugi en un sopar senzill, un vas de whisky i un clàssic per llegir. No és gaire sociable ni agradable: la mort de la seva dona, la crisi de la llibreria i el robatori d’un llibre preuat l’han deixat amarg. Ni veïns ni família aconsegueixen animar-lo, fins que una nena de dos anys, d’una curiositat implacable, irromp a la seva vida i ho canvia tot.
La novel·la parla de segones oportunitats i del poder de la lectura per transformar-nos. És una història tendra i sorprenent sobre la necessitat de viure acompanyats, deixar-se endur per la imaginació i estimar el valor de les paraules.
De l’autora de Demà, i demà, i demà
Magda Minguet
La Campana
La Gemma està cansada de males cites. Les converses són molt fluixes i a sobre la porten a restaurants nefastos o, encara pitjor, a restaurants de cadena. Això ha de canviar. Per fer-ho, s’inventa una aplicació per poder triar el plat i no el tio: una app de cites a cegues gastronòmiques. A partir d’ara, si la cita és un desastre, com a mínim haurà sopat bé.
La Gemma s’endinsarà en una espiral de cites esbojarrades, intenses i accidentades que la portaran a trobar els millors restaurants de la ciutat, una galeria de despropòsits i situacions amb molt d’humor, però que també li permetran retrobar-se amb ella mateixa. Perquè de parelles en podem tenir moltes, però els millors amics són el més valuós que podem conservar.
Qui ha dit crisi dels cinquanta?
Ara que t’he trobat, deixa’m dir-te adeu
Ester Escamilla
La Magrana
“Vaig obrir la capsa de Pandora, i em vaig maleir els ossos durant molt de temps per haver-ho fet, però la meva intuïció em deia que sota de tota aquella merda hi havia alguna cosa que m’estava perdent i que em pertanyia”.
Quan la Lis és mare, s’obliga a dir adeu a una part fosca del seu passat. En una carta que escriu al seu pare busca tancar una etapa dolorosa marcada per les ferides que ell mateix li ha deixat. A través d’aquesta carta i de petits fragments de la vida de la Lis, descobrim la seva força, però també la de la seva mare i la de la seva germana petita, totes tres atrapades en una situació límit i abusiva. En aquest camí d’acceptació, l’amor emergeix com un suport vital per a la Lis per deixar enrere les ombres del passat i donar veu al silenci.
Jordi Blasi / Col·lecció 3P Ajuntament de Barcelona
El primer volum de la col·lecció 3P —Projecte, Producte, Persona— està dedicat a Miguel Milá, figura clau del disseny industrial català i espanyol. Amb un format visual i accessible, el llibre ofereix una mirada transversal a la seva trajectòria a partir dels fons del Museu del Disseny.
Parteix de la documentació conservada a la Biblioteca i Arxiu del Disseny —més de 5.000 documents—, continua amb objectes de Milá presents a la Col·lecció de Disseny de Producte, i conclou amb la seva recepció social i domèstica.
Un dels punts destacats és la participació ciutadana amb fotografies de peces en espais quotidians, que mostren com el disseny pren vida més enllà del museu.
Rebels és una minisèrie nòrdica de ficció dramàtica que explica una història real esdevinguda a la Copenhaguen de 2007. Dirigida pel cineasta danès Mads Matthiesen, rememora l’enderroc de la Casa de la Joventut (“Ungdomshuset”), un centre cultural autogestionat i santuari per a joves marginats. Quan l’Estat decideix vendre l’edifici a una secta religiosa, els residents, liderats per l’Iben i el seu xicot Alex, s’organitzen per resistir. Mentre l’Iben aposta per recórrer als mitjans i a la política per aturar el desmantellament, l’Alex es radicalitza i s’uneix a una facció més violenta, disposada a tot per salvar aquell espai que consideren casa seva.
Amb només cinc episodis d’uns 30 minuts cadascun, la sèrie destaca per un estil visual cru i granulós que submergeix l’espectador en la tensió de l’època, reforçat per una banda sonora punk autèntica. A través d’entrevistes reals, arxius i una narrativa íntima, Rebels esdevé un testimoni poderós sobre la joventut, memòria i resistència en una lluita contra el sistema.
Creada per… Mads Matthiesen
La pots veure a… Filmin
Rei i conqueridor (King & Conqueror) és una minisèrie dramàtica històrica del 2025 que explora l’enfrontament decisiu entre Harold de Wessex i Guillem de Normandia, les accions dels quals van marcar el destí d’Anglaterra i d’Europa. Escrita per Michael Robert Johnson i produïda per la BBC, la sèrie consta de vuit episodis i es va estrenar el 28 d’agost de 2025 a HBO Max a Espanya.
La trama s’endinsa en els complexos engranatges polítics, familiars i personals que van desencadenar la cèlebre batalla de Hastings l’any 1066, destacant els dilemes de lleialtat, ambició i poder que afronten aquests dos homes, antics aliats destinats a creuar les espases. La sèrie aposta per una narrativa visual de gran factura, amb una ambientació acurada, un elenc internacional (James Norton com a Harold, Nikolaj Coster-Waldau com a Guillem, entre d’altres) i una barreja entre dramatització històrica i llicència artística. Tot i que alguns crítics en qüestionen el rigor històric, d’altres en lloen la presència i la força interpretativa dels protagonistes.
Creada per…
Michael Robert Johnson
La pots veure a…
Jodi Goodwin, coneguda com The Savant, viu una doble vida emocionalment intensa: és una mare aparentment normal, però també una agent encoberta al servei d’una unitat governamental secreta. La seva tasca consisteix a infiltrar-se en grups d’odi i fòrums radicals en línia per detectar i neutralitzar extremistes abans que actuïn. A mesura que s’endinsa en aquest món fosc, descobreix com n’és de complex i perillós, i com resulta cada cop més difícil separar la seva identitat real de les múltiples identitats fictícies que assumeix.
Aquesta situació genera un dilema moral tràgic: l’èxit professional significa posar en risc la pròpia seguretat i la d’aquells que estima, inclòs el seu marit, per al qual la seva feina continua sent un enigma. A mesura que es suma la pressió emocional i psicològica, la seva identitat com a “Savant” amenaça d’esborrar qui és realment. Aquesta miniserie de vuit capítols s’endinsa en la tensió psicològica, el thriller criminal i els sacrificis invisibilitzats en nom del bé comú.
Creada per…
Melissa James Gibson
La pots veure a…
Apple TV+
Karla Cané, dietista-nutricionista www.karlacane.com
Una bona alimentació és essencial per mantenir el sistema immunitari fort i reduir el risc d’infeccions.
Afegir fruites cítriques (taronja, kiwi, llimona, etc.) riques en vitamina C ens permet augmentar la producció de glòbuls blancs. Les verdures de fulla verda, com els espinacs, les bledes i la kale, aporten ferro, àcid fòlic i antioxidants que donen suport a la regeneració cel·lular. Verdures com el bròquil, la coliflor i el pebrot vermell són excel·lents fonts de vitamines A, C i E, i també de fibra.
L’all, la ceba i el gingebre contenen compostos que ajuden a combatre bacteris i virus, a més de reduir la inflamació. La cúrcuma, gràcies a la curcumina, actua com a antiinflamatori natural. Els peixos grassos (salmó, tonyina, sardina, etc.) aporten omega-3, que ens ajuda a modular la resposta inflamatòria. Les llegums,
les carns magres i els ous són fonts de proteïna i zinc, indispensables per a la formació d’anticossos.
Els iogurts naturals, el quefir i altres fermentats enforteixen la microbiota intestinal, que és una primera línia de defensa contra patògens. Les nous, les ametlles, les llavors de gira-sol i de carbassa aporten vitamina E, zinc i seleni, poderosos antioxidants que protegeixen les cèl·lules immunitàries.
Complementar una alimentació equilibrada amb les característiques esmentades, juntament amb una bona hidratació, exercici moderat, control de l’estrès i cuidar la qualitat del son, és fonamental per mantenir el sistema immunitari en òptimes condicions.
Text del Centre de Fisioteràpia Saifis www.saifis.com
L’exercici cardiovascular sense equipament a casa és accessible, efectiu i sostenible. L’entrenament aeròbic millora la salut cardiovascular i incrementa la capacitat pulmonar.
Es poden programar sessions de 30-45 minuts que incloguin:
• 5-10 minuts d’escalfament, per augmentar la temperatura corporal i preparar la musculatura per a l’exercici posterior.
• Treball principal, alternant diferents rutines per mantenir la motivació i la constància.
• Exercicis de refredament i estiraments, per ajudar a reduir la freqüència cardíaca, estirar els músculs treballats i millorar la flexibilitat.
A continuació tens alguns exemples per incloure en el bloc de treball principal.
Les sèries i repeticions són només una guia orientativa:
Burpees
3 x 10 repeticions
Genolls amunt (high knees)
3 x 30 segons
Patinador (skater)
3 x 15 repeticions per costat
Esquats amb salt (squat jumps)
3 x 12 repeticions
3 x 45 segons
Skipping lateral
3 x 20 salts per costat
jumps)
3 x 12 repeticions per cama
3 x 10 repeticions
Dra. Anna Monés, oftalmòloga
La visió té un paper essencial en el desenvolupament físic, cognitiu i social dels nens. Molts problemes visuals en la infància poden passar desapercebuts, ja que els infants, especialment els més petits, no sempre saben identificar o comunicar que alguna cosa no va bé. Com a professionals de la salut visual i com a pares, és fonamental prestar atenció a determinades senyals que poden influir directament en el seu aprenentatge, comportament i qualitat de vida.
Algunes conductes poden indicar la presència d’un problema visual. Entre els senyals d’alerta més freqüents hi trobem:
• Apropar-se massa als objectes: si l’infant s’acosta molt al televisor, als llibres o als dispositius electrònics, podria estar compensant una mala visió de lluny o de prop.
Arrufar el front o mig aclucar els ulls: sovint és un intent d’enfocar millor, cosa que pot indicar un defecte refractiu com la miopia o l’astigma-
Mal de cap freqüent: especialment després de llegir o d’utilitzar pantalles, pot ser degut a un esforç ocular sostingut.
Desviació d’un o ambdós ulls (estrabisme): aquest signe sempre ha de ser valorat per un oftalmòleg de manera preferent, ja que pot afectar el desenvolupament visual.
Molts infants no saben que hi veuen malament, per això és clau detectar els problemes a temps.
• Problemes de coordinació: entrebancs freqüents o dificultat per atrapar objectes poden estar relacionats amb una percepció visual alterada.
• Dificultats en el rendiment escolar: si l’infant es distreu fàcilment, evita llegir o li costa concentrar-se, l’origen podria ser visual.
Encara que no hi hagi símptomes aparents, es recomana fer almenys una revisió oftalmològica completa cap als 3 anys d’edat. En els casos en què hi hagi antecedents familiars de problemes visuals (defectes refractius alts, estrabisme, ambliopia, entre d’altres), la valoració s’ha de fer fins i tot abans.
El diagnòstic precoç dels defectes visuals permet un tractament oportú mitjançant ulleres, teràpies visuals o, en alguns casos, intervencions específiques. A la nostra clínica oftalmològica comptem amb especialistes en oftalmologia pediàtrica capacitats per avaluar la visió dels més petits amb la paciència, empatia i professionalitat que requereixen.
L’astigmatisme és un problema visual comú que es produeix quan la còrnia (la capa transparent que cobreix l’ull) no té una forma perfectament rodona. En lloc de tenir una curvatura uniforme com una pilota de futbol, té una forma més semblant a una pilota de rugbi, cosa que, segons la seva gravetat, provoca visió borrosa o distorsionada.
Quan aquesta irregularitat en la forma de la còrnia és uniforme i previsible, s’anomena astigmatisme regular, i sol corregir-se fàcilment amb ulleres o lents de contacte toves. No obstant això, quan la superfície de la còrnia presenta deformitats o cicatrius que fan que la curvatura variï de manera imprevisible en diferents punts, es produeix un astigmatisme irregular. La seva correcció és molt més complexa, ja que fins i tot amb ulleres no s’aconsegueix assolir una bona visió, i això pot comprometre la qualitat de vida.
Les causes més habituals de l’astigmatisme irregular inclouen:
• El queratocon: una malaltia progressiva en què la còrnia s’aprima i es deforma adoptant una forma cònica.
• Les cicatrius corneals a causa d’infeccions, traumatismes o cirurgies prèvies.
• Les degeneracions corneals o complicacions després d’una cirurgia refractiva corneal amb làser, com el LASIK.
Les persones amb astigmatisme irregular poden notar aquests símptomes:
• Visió borrosa o distorsionada, tant de lluny com de prop, que no millora amb ulleres.
• Dificultat per veure-hi de nit.
• Sensibilitat a la llum.
• Mal de cap o fatiga visual.
El tractament dependrà de la causa i de la gravetat. Algunes opcions inclouen:
• Les lents de contacte rígides o esclerals: compensen les irregularitats corneals i milloren significativament la visió.
L’astigmatisme irregular s’associa a deformitats corneals que dificulten la correcció visual convencional.
• Els anells intracorneals: s’implanten a la còrnia per regularitzar-ne la forma i millorar la visió amb ulleres.
• El crosslinking corneal: en cas d’astigmatisme irregular progressiu, permet aturar la progressió de la deformació corneal.
• Trasplantament de còrnia: en els casos més avançats.
És important acudir a l’oftalmòleg si es presenta una mala visió que no es corregeix amb ulleres, o un augment progressiu de l’astigmatisme. Un diagnòstic precoç pot marcar la diferència en la preservació de la visió i en la qualitat de vida.
Dra. Paola Sauvageot, oftalmòloga
Dra.
Sònia Viver, oftalmòloga
La miopia alta, definida com un error refractiu superior a -6 diòptries, constitueix un factor de risc important per al desenvolupament de múltiples malalties vitreoretinals.
L’allargament excessiu del globus ocular provoca un aprimament progressiu de l’escleròtica, la coroide i la retina, a més d’alterar la interfície vitreoretinal.
Aquestes modificacions estructurals predisposen a complicacions que poden comprometre de manera greu i irreversible la funció visual.
El despreniment posterior del vitri (DPV) apareix abans i amb més freqüència en la miopia magna a causa de la liquefacció vítria accelerada. Tot i que el DPV és un fenomen habitual de l’envelliment, en aquests pacients pot generar tracció excessiva i esquinçaments retinals, sobretot en zones debilitades.
Les degeneracions perifèriques, especialment en palissada, són més comunes en els miops alts i predisposen a ruptures retinals que poden originar un despreniment de retina. La seva detecció oftalmològica és clau per valorar la profilaxi amb làser.
Els esquinçaments retinals i el despreniment de retina regmatogènic constitueixen una complicació greu: la retina aprimada i traccionada s’esquinça, el líquid vitri penetra per sota i la separa, i requereix cirurgia urgent.
La maculopatia miòpica és la principal causa de pèrdua irreversible de visió central, amb manifestacions com atròfia corioretinal, membranes neovasculars coroïdals, patologia traccional i forat macular.
Finalment, l’estafiloma, una protusió localitzada de la paret ocular a la regió posterior, és resultat de l’aprimament i debilitament escleral. La seva presència augmen-
ta la probabilitat de desenvolupar maculopatia miòpica i afavoreix la progressió de l’atròfia retinocoroïdal, empitjorant el pronòstic visual a llarg termini.
Entre aquests símptomes destaquen:
• L’aparició sobtada de miodesòpsies (“mosques volants”).
• La percepció de fotòpsies o llampecs lluminosos.
• La presència d’escotomes o ombres en el camp visual.
• La metamorfòpsia, que correspon a una visió central distorsionada.
El seguiment de la miopia alta requereix revisions oftalmològiques periòdiques, amb exploració detallada de la retina perifèrica sota midriasi (dilatació de la pupil·la).
La tomografia de coherència òptica (OCT) és una eina indispensable per al control de la màcula i la detecció precoç d’alteracions estructurals.
Els pacients han de ser instruïts per identificar de manera precoç els símptomes d’alarma i poder consultar immediatament
El test de ruptura lacrimal, també conegut com a prova del temps de ruptura lacrimal no invasiva (NIBUT, per les seves sigles en anglès Non-Invasive Break-Up Time), és un examen oftalmològic que avalua l’estabilitat de la pellícula lacrimal a la superfície ocular. Amb l’equip IDRA podem obtenir aquesta mesura de manera ràpida i no invasiva, a més de registrar altres paràmetres clau com l’alçada del menisc lacrimal, el gruix de la capa lipídica, l’estat de les glàndules de Meibom i la freqüència del parpelleig.
El NIBUT és una eina fonamental per diagnosticar i gestionar malalties de la superfície ocular, com ara la síndrome de l’ull sec. L’examen mesura el temps que triga a trencar-se la pel·lícula lacrimal després de l’últim parpelleig.
Durant el procediment, el pacient recolza el cap al dispositiu. Primer parpelleja i, tot seguit, manté els ulls
Joaquim Fernández , Departament de Biometria i Fisiologia Ocular
Antonio Beltrán, Departament de Biometria i Fisiologia Ocular
oberts mentre l’aparell captura imatges de la superfície ocular. Els resultats s’obtenen al moment. No s’aplica cap substància a l’ull, fet que converteix la prova en còmoda i lliure de molèsties.
Aquest test està indicat en pacients amb símptomes com sequedat ocular, enrogiment, picor i/o sensació de cos estrany. També s’utilitza en avaluacions prequirúrgiques, com abans d’una cirurgia refractiva o de cataractes, ja que una pel·lícula lacrimal inestable pot influir en els resultats postoperatoris.
El test és útil en el diagnòstic i seguiment de:
• Síndrome de l’ull sec
• Blefaritis
• Disfunció de les glàndules de Meibom
• Conjuntivitis al·lèrgica
• Avaluació pre i postoperatòria en cirurgia refractiva i de cataractes
Aquest test està indicat en pacients amb símptomes com sequedat ocular, enrogiment, picor i/o sensació de cos estrany.
Raquel Fontanals, Departament de Comunicació
Nascut a Barcelona l’any 1963, és un dels entrenadors més respectats del bàsquet europeu, amb una trajectòria que inclou equips com el Reial Madrid, Unicaja Màlaga, Zalgiris Kaunas o Joventut de Badalona, entre d’altres. A més de la seva passió per l’esport, ha desenvolupat una sòlida trajectòria com a escriptor i conferenciant.
Actualment dirigeix el Morabanc Andorra i cuida la seva salut visual al Centre d’Oftalmologia Barraquer, on ens parla del seu recorregut vital, les seves passions i la seva manera de mirar el món.
Miénteme (Lie to me)
Un grup de música: Beatles i Coldplay
Destinació ideal de vacances: Menorca
Últim llibre que has llegit: Invicto (Marcos Vázquez)
Matiner o nocturn?: Matiner
La teva passió pel bàsquet va començar molt jove, i la teva trajectòria com a entrenador ha estat brillant. Què tenia aquest esport que et va atrapar tan aviat?
El meu germà va ser el meu mirall i, com a tal, vaig intentar emular-lo, fins que vaig veure que no era... Michael Jordan. Posteriorment vam fundar una Escola de Bàsquet on havíem estudiat EGB (primària), aquella llavor va anar quallant dins meu, fins que em vaig adonar que tenia un cert “do” dirigint grups humans.
En la teva joventut has compaginat feines molt diverses, des d’una botiga de pneumàtics fins a institucions penitenciàries. Et van ajudar aquestes vivències fora de l’esport a veure el món amb una altra perspectiva?
Definitivament, això m’ha donat una perspectiva totalment diferent de la majoria d’entrenadors professionals, que han pogut dedicar-se de ple i exclusivament a la nostra professió, fent-me conscient d’on vinc i mantenint plenament els peus a terra.
A més del bàsquet, has explorat l’escriptura com a mitjà d’expressió. Què et va portar a escriure Las mantas de Angelina o Despertar a tiempo?
El desig que la gent fos conscient que només vivim una vida, i que per això no podem ajornar somnis o desitjos, va fer que volgués plasmar-ho en una novel·la. Tot va arribar de manera casual: una aposta per la sensibilitat entre companys ens va portar a voler escriure un conte, i aquest el vaig acabar transformant en una novel·la que inicialment va ser rebutjada per una editorial, però que avui dia està publicada i exhaurida en tres idiomes, han intentat adaptar-la al teatre i ha provocat reaccions en els lectors que mai hauria imaginat. Posteriorment vaig fer el guió per a un documental, tinc un curtmetratge escrit a l’espera d’algú que s’atreveixi i un munt de pròlegs per a escriptors professionals als quals vaig voler aportar el meu granet de sorra.
L’escriptura t’ofereix un espai diferent per explicar el que no podries expressar en un vestidor?
L’escriptura m’ha proporcionat un fons d’armari increïble, que m’ha portat a llegir com mai abans havia fet. A conèixer persones extraordinàries i, sí, a dotar-me d’un bagatge al voltant de la paraula que m’ajuda a “seduir” els meus jugadors i staff tècnic, i així poder treure el millor de tots ells.
La visió és clau per a un entrenador: observar el joc, analitzar detalls... Com cuides la teva salut visual i quina importància li dones en el teu dia a dia?
És cert, l’agilitat mental i visual han d’anar de la mà; el meu esport es decideix sovint en dècimes de segon. Fa molts anys vaig decidir operar-me la vista i així suprimir les ulleres, després de patir diversos ensurts durant els entrenaments. Des de llavors, procuro fer les revisions pertinents i exercitar els ulls amb exercicis que potenciïn la seva capacitat.
Com a pacient del Centre d’Oftalmologia
Barraquer, què et va portar a confiar en aquest centre? Com és la teva experiència?
He tingut la sort de viure en molts llocs fora de Barcelona, i això, més enllà de cultivar-me, m’ha fet adonar que pocs centres oftalmològics al món tenen el prestigi d’aquesta empresa catalana. És un orgull sentir parlar de “la Barraquer” com una referència mundial en el camp de la visió. Posteriorment, la qualitat humana de qui hi treballa deixa fora de tot dubte el perquè de la seva reputació.
Has entrenat a Espanya, Rússia, Lituània, Grècia, Andorra... Què has après de conviure amb cultures tan diferents en el món de l’esport?
Tolerància davant la diversitat. He après a veure el món amb els ulls d’altres cultures, cosa que m’ha donat una amplitud de mires de la qual no hauria disposat sense sortir de la meva zona de confort. Aprens igualment a valorar el que tenim al nostre voltant i que, sovint, no solem apreciar com cal... fins que no ho tens o ho perds.
Com et mantens actualitzat i motivat després de tants anys a l’elit de l’esport? Tens alguna rutina o hàbit en el teu dia a dia?
La meva infantesa va transcórrer entre Sant Adrià de Besòs i Badalona (bressol del bàsquet) i allà semblava una utopia poder arribar a ser professional d’un esport que practica el 90% de la societat. La meva perseverança em va portar a passar per totes i cadascuna de les categories del bàsquet nacional fins que va arribar l’oportunitat. En esport, quan deixes de pedalar (cultivar-te)... “mors”; quan vius de rendes, del que vas fer o vas guanyar en el passat, comences a empitjorar i això no em passarà a mi, ni a ningú que, tenint una vocació com a professió, desitgi continuar actualitzant-se.
Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar? Tens altres aficions?
L’escriptura és quelcom col·lateral, que m’oxigena de la meva passió, vocació i professió. Em permet mostrar la cara més real i sensible d’un interior que gairebé no pots mostrar davant dels mitjans, els fans o els teus propis jugadors, que sempre esperen de tu una fortalesa indestructible. Sóc imperfecte i no ho amago, però estic constantment aprenent de tots aquells que m’envolten i no només d’altres entrenadors, sinó de persones amb les experiències d’una dona de la neteja o d’un cambrer, de qui procuro absorbir coneixements i traduir-los al meu entorn esportiu i professional. La meva altra afició és el meu gos Elliot que, juntament amb la meva família i amics, m’acompanya sempre i em permet gaudir de grans passejades per la muntanya, la platja o les vinyes.
I mirant cap al futur, quins projectes tens en ment, tant dins com fora de les pistes? Potser un altre llibre en camí?
El projecte immediat és gaudir més del que faig. A vegades oblidem com de privilegiats som i, pel fet de voler ser millors cada dia, d’assolir fites que ens catapultin a reptes més grans... deixem de gaudir de persones i llocs entranyables que han estat al teu costat, i això no vull que em torni a passar. Vull deixar un llegat que generi un somriure i un bon record a tothom que m’hagi conegut personalment o laboralment, i treballo per aconseguir-ho. El tercer llibre és al forn; crec que vaig escriure els dos primers com si fossin una pel·lícula o una sèrie, i estic con-ven-çut que podrien arribar a ser-ho, si conegués les persones adequades. Crec que la vida em té reservat un últim gran repte professional, però potser no és més que una fantasia.
Dr. Rubén Delgado, oftalmòleg
Tenir irritació ocular ocasional és comú, ja que l’ull manté la seva mucosa exposada al medi. Diversos factors ambientals poden generar molèsties lleus, com ara l’aire condicionat, la calefacció, el vent, el fum o productes químics irritants com el clor. Si les molèsties són freqüents no s’han d’ignorar: poden deure’s a al·lèrgia, ull sec, fatiga visual, ús prolongat de pantalles o infeccions. Cal acudir a l’oftalmòleg per a un diagnòstic i tractament adequats.
Quant temps dura la recuperació després d’una cirurgia de cataractes?
La tensió ocular és un problema greu?
Quins són els símptomes d’una obstrucció de la via lacrimal?
Dra. Elena Barraquer, oftalmòloga
La millora visual després d’una operació de cataractes depèn de com n’eren de dures i sol trigar uns dies. Immediatament el pacient pot reprendre la seva vida normal, instillant els col·liris prescrits i evitant els esports de contacte, de muntanya o aquàtics. La recuperació total dura entre 4 i 6 setmanes. Durant aquest temps, el pacient ha de seguir les indicacions mèdiques, evitar esforços físics importants i protegir l’ull d’infeccions o traumatismes.
Dr. Francisco Ruiz Tolosa, oftalmòleg
La pressió intraocular elevada habitualment no causa símptomes evidents, però si no es detecta i tracta a temps, pot danyar el nervi òptic i desenvolupar glaucoma, una malaltia que pot provocar pèrdua irreversible de la visió. Per això és important fer controls oftalmològics periòdics, especialment en persones amb antecedents familiars o factors de risc.
Dr. Rob Van der Veen, oftalmòleg
Els símptomes inclouen llagrimeig excessiu, envermelliment ocular, secreció espessa i molèsties a l’ull o la parpella. Pot haver-hi inflamació prop del lacrimal o infecció. En nadons el llagrimeig és freqüent i moltes vegades millora amb massatges; tanmateix, en casos persistents pot requerir tractament mèdic o cirurgia. En adults la causa sol ser multifactorial i cada cas requereix un tractament diferent, que pot anar des de llàgrimes artificials fins a intervencions a la bomba o la via lacrimal.
Els assaigs clínics en oftalmologia impulsen teràpies i diagnòstics que preserven la visió i milloren la qualitat de vida.
Victòria Hernández Grima, responsable de l’Àrea d’Assaigs Clínics
Els assaigs clínics representen un pilar fonamental en l’avenç de la medicina actual. A través d’estudis rigorosament dissenyats, s’avaluen la seguretat i l’eficàcia de nous tractaments destinats a prevenir, diagnosticar i tractar malalties.
Un dels principals beneficis dels assaigs clínics en oftalmologia és la validació de tractaments innovadors. Gràcies a aquests estudis, s’han aprovat fàrmacs per a malalties abans considerades incurables, com la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) o la retinopatia diabètica. Els antiangiogènics, com el ranibizumab, l’aflibercept o el faricimab, es van desenvolupar i perfeccionar mitjançant assaigs clínics, millorant la visió de milions de persones en els darrers 20 anys.
El desenvolupament de noves eines diagnòstiques com la tomografia de coherència òptica (OCT) també va ser impulsat pels assaigs clínics. Aquestes tecnologies permeten detectar precoçment malalties oculars i conservar millor la visió.
La seguretat i l’eficàcia dels nous tractaments s’avaluen en entorns controlats que en supervisen minuciosament
aquests aspectes. Els participants se sotmeten a avaluacions periòdiques per conèixer la seva resposta i els possibles efectes secundaris. Aquest procés garanteix que les teràpies siguin segures i eficaces.
Alguns assaigs clínics se centren en necessitats mèdiques no cobertes, oferint esperança a pacients amb poques alternatives. La teràpia gènica per a la degeneració macular seca, abans intractable, s’investiga actualment amb resultats prometedors que podrien retornar visió i qualitat de vida.
Cada assaig clínic contribueix al coneixement mèdic col·lectiu. Fins i tot si no genera un nou tractament, les dades obtingudes augmenten la comprensió de les malalties oculars i dels seus mecanismes. No només permeten validar noves teràpies, sinó que també milloren la qualitat de vida de milions de persones amb afeccions visuals. Invertir en recerca clínica oftalmològica no és només una necessitat mèdica, sinó també un compromís amb un futur on la prevenció i el tractament de la ceguesa siguin cada vegada més eficaços.
Dra. Sandra Planella, oftalmòloga
Els tractaments de medicina estètica no són només una “solució” reparadora per a les persones que ja presenten signes d’envelliment. Cada vegada més, també s’entenen com una eina preventiva eficaç que permet cuidar i tractar la pell abans que apareguin signes de l’edat com les arrugues marcades, la flaccidesa o la pèrdua de volum.
Encara que molts associen aquests procediments amb resultats artificials o agressius, la realitat és que les tècniques actuals busquen justament el contrari: injectar de manera individualitzada i només el necessari per conservar la naturalitat de cada rostre.
Sempre que el pacient sigui major d’edat, no presenti contraindicacions mèdiques i hi hagi una valoració professional adequada, no existeix una edat fixa per començar un tractament estètic. L’important és fer-ho amb criteri mèdic, buscant sempre el benestar del pacient i respectant les característiques de cada anatomia i de cada tipus de pell.
Una de les tendències més en auge és la indicació preventiva en pacients joves que encara no mostren signes evidents d’envelliment. Aquests tractaments precoços permeten mantenir la qualitat de la pell i aportar-li lluminositat i fermesa, evitant la formació d’arrugues profundes, així com l’aparició de taques o altres imperfeccions.
Per exemple, en pacients amb línies d’expressió al terç superior del rostre —front, potes de gall i entrecella—, els neuromoduladors aplicats de manera preventiva ajuden a relaxar la musculatura sense eliminar l’expressió natural. D’aquesta manera, s’aconsegueix un rostre descansat, rejovenit i amb resultats duradors.
En definitiva, començar abans no significa que hagi de ser perjudicial si sempre es busca respectar la naturalitat de cada pacient i es realitza sota la guia d’un equip mèdic especialitzat.
La
medicina estètica preventiva permet cuidar la pell abans que l’envelliment hi deixi una empremta visible.
Al Centre d’Oftalmologia Barraquer fem un nou pas en el nostre compromís amb l’excel·lència assistencial i la innovació en inaugurar la renovació d’una planta d’hospitalització que reforça el nostre model centrat en el pacient.
Aquesta renovació forma part del pla estratègic de transformació que vam posar en marxa l’any 2018 i repre-
senta una fita en la modernització de les nostres instal·lacions, alineada amb els estàndards clínics i humans més alts. La remodelació de l’espai ha anat a càrrec de Pinearq, l’estudi d’arquitectura especialitzat en el disseny d’hospitals i equipaments de salut.
La renovació ha estat concebuda per oferir una experiència hospitalària
de primer nivell, especialment adaptada a les necessitats dels pacients oftalmològics. Amb 23 espais distribuïts entre habitacions individuals, suites adaptades i boxes per a cirurgia ambulatòria, l’àrea destaca per un disseny que prioritza el confort, la privadesa i l’eficiència.
El Prof. Rafael I. Barraquer, la Dra. María Iglesias i el Dr. Anton Barraquer van participar en el congrés EVER celebrat a Florència del 9 a l’11 d’octubre, on el Professor va oferir conferències sobre, entre altres temes, implants de LIO, acomodació i el sistema Phaco-Ersatz.
També va participar el 4 d’octubre al 20è Simposi de la Croatian Organisation for Cataract and Refractive Surgery (CroCRS) a Dubrovnik, amb la ponència “Accommodating IOLs, evolution and future”.
Durant l’any 2025 s’han incorporat a l’equip d’oftalmòlegs de Barraquer les Dres. Anna Hermosa i Alba Marín, expertes en patologies del segment anterior. La Dra. Hermosa està especialitzada en còrnia i superfície ocular, mentre que la Dra. Marín centra la seva activitat en cataractes i glaucoma. El seu talent i dedicació ens ajudaran a continuar tenint cura de la salut visual dels nostres pacients.
El 30 de setembre, el Sr. Joan Marc Llàcer, coordinador dels nostres Serveis Generals, va participar al VII Simposi d’arquitectura, enginyeria i salut d’ACES a la taula “L’hospital com casa meva: l’hospital com a habitatge.”
El Dr. Santiago Abengoechea va participar en el 101è Congrés de la SEO celebrat a Santiago de Compostel·la del 24 al 26 de setembre com a moderador del simposi “Nuevos horizontes en las enfermedades de la retina”.
El 24 de setembre, la Dra. Anna Monés va participar en el mateix congrés amb la ponència “Estrabismo infantil y enfermedades del espectro autista.”
També va ser present al congrés de l’ESCRS celebrat a Copenhaguen del 12 al 16 de setembre. Hi va oferir una conferència sobre com implicar-se en ajuda humanitària i una segona per parlar dels avantatges del Blau Tripan en la cirurgia de cataracta.
En el mateix congrés es va impartir el curs d’actualització sobre Distròfies corneals: classificació i tractament, a càrrec del Prof. Rafael Barraquer, la Dra. Miriam Barbany Rodríguez i el Dr. Anton Barraquer Kargacin.
El Dr. Jose Lamarca Mateu hi va impartir una ponència i va rebre un reconeixement en la categoria Silver durant el Biotech Symposium on Phakic IOLs, celebrat en el marc del mateix congrés.
El 29 de setembre, la Dra. Elena Barraquer va ser distingida amb el Premi Trajectòria als Premis Vanguardia 2025, un guardó que posa en valor la seva trajectòria professional.
El 17 d’octubre la Dra. Miriam Barbany i el Dr. Rubén Delgado van participar a les sessions de còrnia de les Jornades d’Actualització en Oftalmologia i Optometria celebrades a l’Hospital Dos de Maig.
Mira fixament el punt vermell al centre d’aquesta figura. Al cap d’una estona, el cercle blau es va “dissolent” i és substituït pel color blanc del fons. Aquest fenomen d’esvaïment o farciment visual revela un altre aspecte de la nostra percepció.
Prof. Rafael I. Barraquer
Un dels fenòmens més estudiats en percepció visual és l’anomenada reinificació: el procés pel qual la nostra percepció “crea” les imatges no només a partir de la informació que arriba dels ulls —sovint fragmentària—, sinó completant-la amb l’ajuda de la memòria o de regles de la “lògica” visual. Això es manifesta mitjançant figures “il·lusòries” com el triangle de Kanizsa o d’altres en què percebem objectes que no estan realment delimitats, fins i tot tridimensionals o complexos, amb l’ajuda de només unes poques pistes o indicacions.
El farciment visual és un dels mecanismes que completen les parts d’un objecte que queden ocultes i, per exemple, eviten que siguem conscients de la nostra taca cega fisiològica —en la posició on es troba la papil·la òptica— o bé d’altres escotomes.
L’esvaïment de l’anell en la primera figura és conegut com a efecte Troxler i és la base d’illusions molt populars a internet, com el “lilac chaser” (no la podem reproduir aquí perquè és una figura amb moviment, però vegeu, per exemple: https://es.wikipedia.org/wiki/Perseguidor_del_lila).
Exemples d’esvaïment (o descoloració) Troxler.
Fig.2 Si mirem fixament el punt groc central, al cap d’una estona els blaus semblen anar-se esvaint de manera alternant i aleatòria. Si ens hi concentrem molt, podem aconseguir que gairebé tots desapareguin.
Hi ha versions estàtiques com la següent, deguda al professor Kitaoka:
L’esvaïment (o descoloració) Troxler és només un exemple del farciment visual. Si mirem fixament (millor tapant un ull) el punt central
del disc de dalt, també “desapareixerà” a poc a poc tota la zona grisa que l’envolta, o bé és la pròpia taca central la que ho fa (en el disc verd).
Aquest fenomen s’ha intentat explicar, a un nivell fisiològic bàsic, per adaptació o “cansament” de les neurones de la retina davant d’un estímul constant i immòbil, que per això tendeix a desaparèixer. Però això no ens explica per què és substituït pel color del fons. Altres teories proposen mecanismes que actuarien al còrtex cerebral, ja sigui a un nivell baix (farciment isomòrfic) o bé a un nivell superior (farciment simbòlic), qüestió que continua oberta al debat.
Hi ha, en qualsevol cas, consens en el fet que el color aparent i la lluminositat d’una superfície depenen de la percepció dels contorns. Aquests actuarien, o bé com a barreres a la “difusió” física del color, o bé com a referències per a una representació de trets orientats sobre la qual després s’hi afegiria l’element cromàtic com a atribut de l’objecte. La manca de contorns definits seria el que permet l’esvaïment i el farciment pel color del fons. Però recordem la nostra capacitat de crear contorns imaginaris, com en el triangle de Kanizsa, que al seu torn produeixen la il·lusió d’una lluminositat diferent dins de l’àrea que delimiten.
El passat 5 de setembre la Fundació Barraquer i l’associació Ocularis van signar un conveni de col·laboració per a desenvolupar conjuntament un programa docent i formatiu sobre cirurgia de cataractes amb la tècnica de la facoemulsificació a Moçambic, on la majoria d’aquesta mena d’intervencions es realitza de manera manual i menys eficient. El projecte es durà a terme en col·laboració amb la Facultat de Medicina de la Universitat Eduardo Mondlane (FM-UEM) i el Ministerio da Saúde de Moçambic (MISAU) amb l’objectiu de reduir la ceguesa evitable en un país on el 62 % de la població viu en situació de pobresa extrema i que només compta amb 29 oftalmòlegs per a 33 milions de persones. Tot i que les cataractes són la principal causa de ceguesa del país, l’escassetat de formació especialitzada i d’equipament limiten enormement l’accés a aquesta mena de cirurgies per a les persones més vulnerables.
Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer
La col·laboració, plantejada a llarg termini, inclourà activitats com la formació d’oftalmòlegs locals i residents en tècniques quirúrgiques, l’equipament d’hospitals amb microscopis docents i facoemulsificadors, el desenvolupament de Wet-Labs i simulacions quirúrgiques, la producció de càpsules audiovisuals i mòduls e-learning i la formació presencial al nostre país per a professionals seleccionats.
La Fundació Barraquer ha publicat recentment l’informe d’activitats dels exercicis 2023 i 2024. El nostre president, el Professor Rafael I. Barraquer, ha aprofitat l’ocasió per a repassar la trajectòria de la nostra fundació durant els últims anys, en els quals s’ha centrat principalment en l’acció local encara que mantenint algunes iniciatives en l’àmbit de la cooperació internacional.
El programa “Mirem per tu”, iniciat a mitjans de 2019, ha adquirit una posició central en l’activitat assistencial de l’entitat, enfocada a millorar la salut visual dels col·lectius més vulnerables de la nostra societat. En l’últim bienni hem ofert tractaments oftalmològics a gairebé 400 beneficiaris en el Centre d’Oftalmologia Barraquer, hem proporcionat tractaments optomètrics a més de 900 persones a les botigues de General Optica i hem organitzat 13 jornades de revisions de la salut visual en les instal·lacions de les entitats socials col·laboradores, en les quals hem atès 380 nens i joves. El balanç és, sens dubte, més que positiu, ja que hem contribuït a millorar la qualitat de vida de més de 1.600 persones de totes les edats. En l’exercici actual estem elaborant un nou pla estratègic per a impulsar l’activitat de la fundació i donar-li més visibilitat. Abordem la nova etapa amb il·lusió i convençuts d’aconseguir que la Fundació Barraquer continuï creixent i ajudant a millorar la salut visual d’un conjunt cada vegada més ampli de persones necessitades.
Les cataractes són una de les causes més freqüents de pèrdua de visió, ja que es tracta d’una patologia derivada de l’envelliment natural del cristal·lí. Afecta generalment a persones a partir de 65 anys, i encara que el tractament és senzill, l’alta incidència d’aquesta patologia fa que les llistes d’espera per a operar-se per la seguretat social siguin de mesos, i fins i tot anys. La intervenció, a nivell privat, té uns costos que molta gent no pot assumir, i durant aquest temps d’espera la qualitat de vida del pacient es veu seriosament afectada.
L’objectiu del programa “menys cataractes, més visió” de la Fundació Barraquer és oferir a persones en risc d’exclusió social diagnosticades de cataracta —i que acreditin portar un temps més que raonable en les llistes d’espera de la sanitat pública— la possibilitat d’operar-se sense cost i en un termini curt de temps. El Centre d’Oftalmologia Barraquer posa a la disposició dels pacients de la fundació, tots els mitjans materials, humans i tècnics necessaris per a dur a terme les cirurgies.
En 2025 s’han realitzat més de 20 cirurgies de cataracta gràcies al suport de la Fundació Salut i Persona, que finança una part important de les intervencions. Aprofitem aquestes línies per a agrair una vegada més a la Fundació Salut i Persona la seva inestimable i valuosa col·laboració.
Sandra Juan, treballadora social
En Roberto va néixer a l’Argentina fa 53 anys i ja en porta 18 vivint a Barcelona. Hi va arribar buscant un canvi d’aires, amb la il·lusió de conèixer una altra cultura i obrir-se camí en nous àmbits professionals.
Des de la infància ha conviscut amb la miopia, una condició que ha anat evolucionant amb els anys. L’ús d’ulleres i lents de contacte li permetia mantenir una certa normalitat, però amb el temps van començar a aparèixer molèsties més serioses: pèrdua progressiva de visió, picors intenses i inflamació ocular. “Els meus ulls estaven tan inflats que semblava que se sortissin de les òrbites”, recorda. Tot i que li receptaven col·liris, mai va rebre un diagnòstic clar. “Jo
preguntava què em passava, però ningú no em va parlar del glaucoma. Només veia que la meva situació empitjorava”.
Preocupat, va decidir traslladar la seva inquietud a la seva treballadora social, que es va posar en contacte amb la Fundació Barraquer. Així va iniciar un nou camí, ple d’incertesa però també d’esperança. La primera visita el va marcar: diverses hores de proves fins que, finalment, va poder confirmar-se el diagnòstic exacte de glaucoma. Amb una pressió intraocular de 39, la urgència era evident. “La doctora que em va atendre en aquell moment em va dir que m’havien d’operar gairebé de seguida. Va ser un xoc, tenia por, però també vaig sentir que estava en bones mans”.
En poc més d’una setmana es va sotmetre a la primera cirurgia, seguida mesos després per la de l’altre ull. Tot i que el postoperatori va ser exigent i va requerir mesos de tractament i controls, els resultats van ser molt positius: va aconseguir estabilitzar la pressió ocular i, a més, el seu aspecte físic també va millorar. “Abans els ulls se m’anaven cap enfora, després de l’operació vaig tornar a reconeixe’m al mirall. Això em va retornar l’autoestima i la confiança”.
En Roberto valora amb gratitud l’oportunitat d’haver estat atès a la fundació. “En l’equip mèdic i, especialment, en el Dr. Lozano, el meu especialista de referència actualment, hi vaig trobar humanitat, proximitat i professionalitat”.
Conscient del que ha viscut, anima altres persones en la seva situació a no rendir-se i a confiar en la Fundació Barraquer. “Jo hi vaig arribar buscant ajuda i hi vaig trobar una família. Gràcies a ells he recuperat qualitat de vida i la tranquil·litat de saber que continuo conservant la visió. Aquesta és la millor recompensa”.
A Barraquer hem designat la Dra. Andrea Pastor com a nova coordinadora de residents per al curs 2025-2026. El seu nomenament representa un reconeixement a la seva dedicació, capacitat de lideratge i compromís amb l’excel·lència mèdica.
Eva Gomis, directora de l’Institut Barraquer
La Dra. Pastor, metgessa interna resident de tercer any, que assumeix aquesta responsabilitat després de la destacada gestió de la Dra. Anna Bruix, ha demostrat una forta vocació per l’oftalmologia, així com una actitud proactiva i col·laboradora dins de l’equip. Aquestes qualitats, unides al seu rigor formatiu, la converteixen en la persona ideal per guiar els seus companys en aquesta nova etapa.
Felicitem la Dra. Pastor per aquest merescut assoliment i confiem que la seva tasca reforçarà l’esperit i la qualitat del programa de formació dels nostres residents.
El passat 14 d’octubre, l’Institut Barraquer va celebrar la Inauguració del Curs Acadèmic 2025-2026. Aquest esdeveniment marca l’inici d’un nou cicle de formació en oftalmologia.
La cerimònia va començar amb la desfilada de togats, seguida de la benvinguda a càrrec del Prof. Rafael I. Barraquer. Tot seguit, el Dr. Pedro Clarós, especialista en Otorrinolaringologia i Cirurgia Plàstica Facial, membre de Reials Acadèmies de Medicina nacionals i internacionals, va oferir la conferència titulada “Paralelismos entre la otorrinolaringología y la oftalmología”.
L’acte va culminar amb l’obertura oficial del curs per part del Prof. Javier Lafuente Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Dra. Esther Calbó, degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya.
Posteriorment, els assistents van gaudir d’un aperitiu en què van poder compartir experiències.
L’octubre de 2025, Barraquer va donar inici a un nou cicle de sessions clíniques dins del programa de formació dels seus residents. Aquesta activitat acadèmica es considera una peça clau per a l’aprenentatge pràctic i el creixement professional dels futurs oftalmòlegs.
Durant el curs, que acabarà el maig de 2026, els metges residents tindran la possibilitat de presentar casos clínics reals, analitzant tant el diagnòstic del pacient com els tractaments quirúrgics aplicats. Les exposicions estaran guiades i supervisades per oftalmòlegs especialistes, que promouran el debat clínic i l’intercanvi de coneixements entre els participants.
Les sessions clíniques cobreixen àrees fonamentals de l’especialitat, com l’estrabisme, el glaucoma, l’oculoplàstia, el segment anterior i el segment posterior. Aquesta dinàmica ofereix una oportunitat valuosa per reforçar competències, compartir experiències i aprofundir en la presa de decisions clíniques.
L’Institut Barraquer continua consolidant-se com un referent internacional en formació oftalmològica. Aquest 2025, professionals de diversos països han escollit els seus màsters online per perfeccionar els seus coneixements en un entorn d’excel·lència acadèmica i humana.
Els alumnes de Barraquer destaquen la qualitat d’aquesta experiència formativa, motivats per la possibilitat d’estudiar en un centre de prestigi mundial i tenir accés a una formació d’alt nivell. Els programes es caracteritzen per un enfocament pràctic, l’acompanyament proper dels professors i l’oportunitat de resoldre dubtes en classes online i en streaming participatives.
Molts alumnes valoren especialment la personalització dels continguts, que s’adapten a les necessitats parti-
culars de cada especialització per reforçar àrees que no sempre s’aborden amb profunditat en altres entorns educatius. A més, l’intercanvi cultural entre professionals de diferents països enriqueix l’experiència, ampliant la visió sobre l’exercici de l’oftalmologia en diversos contextos sanitaris.
En conclusió, els programes de Barraquer resulten clau per al creixement professional i la millora de l’atenció mèdica, aportant no sols formació tècnica, sinó també un espai transformador que impulsa el desenvolupament integral i el lideratge dels oftalmòlegs a les seves comunitats.
