Número 53. Juliol de 2025. Revista gratuïta.
Com afecta l’estrès la nostra nutrició?, entrenament de l’equilibri, factors de risc de l’ull gandul, quan és el moment adequat per operar-se de cataractes?, forat macular, eliminar les ulleres, estudis prospectius: investigant avui per cuidar la teva visió demà, Parlem amb… Victòria Hernández Grima i totes les nostres seccions habituals.
Exemplar en català.
Departament de Qualitat i Seguretat Clínica
En l’àmbit de la salut, la qualitat assistencial és essencial per garantir la satisfacció i la seguretat del pacient. La implementació de sistemes de gestió de la qualitat i la seva certificació en clíniques i hospitals permet millorar l’atenció sanitària perquè sigui més eficaç i segura.
Les certificacions són mecanismes de supervisió i avaluació contínua que tenen com a objectiu principal garantir que els processos clínics es realitzen sota estàndards de qualitat ben definits. En aquest sentit, el Centre d’Oftalmologia Barraquer fa més de 20 anys que aposta per la gestió de la qualitat i desenvolupa accions orientades a la millora contínua a través de l’acreditació segons el model d’atenció hospitalària aguda del Departament de Salut, i les certificacions d’acord amb les normes ISO 9001:2015 de Sistemes de gestió de la qualitat i UNE 179003 de Gestió de riscos per a la seguretat del pacient.
Aquesta supervisió periòdica permet detectar possibles deficiències i aplicar mesures correctores, cosa que es
tradueix en un funcionament més eficaç i en la reducció de riscos. A més, a Barraquer es duen a terme mensualment les reunions dels comitès d’atenció al pacient i de qualitat i seguretat del pacient, que traslladen als diferents grups de treball, com ara el comitè d’ètica assistencial o el de participació ciutadana, les possibles incidències per a la seva anàlisi i el desenvolupament de propostes de millora. Tots aquests controls per a la revisió i supervisió dels processos assistencials permeten garantir la màxima seguretat i fomenten la formació contínua del personal sanitari, per verificar que els professionals disposin dels coneixements i habilitats necessàries per oferir una atenció òptima.
Saber que una clínica oftalmològica compta amb processos certificats i amb mecanismes de revisió reforça la qualitat i la seguretat dels seus tractaments i procediments. Apostar per l’excel·lència en la gestió i el compliment dels estàndards és una responsabilitat ineludible que reflecteix el compromís de les entitats sanitàries amb la seguretat, la qualitat i la millora contínua.
Revista gratuïta Pots quedar-te-la!
Barraquer 53 Juliol de 2025
DIRECTOR
Prof. Rafael I. Barraquer
CONSELL EDITORIAL
Alexandra Barraquer
Ignacio Elizalde
Alberto Madrigal
Alberto Madrigal Vendrell
EDICIÓ
Lorena Enciso
Raquel Fontanals
Cristian Garcia
DISSENY Forma
TRADUCCIÓ
Raquel Fontanals
IL·LUSTRACIÓ PORTADA Forma
IMATGES
Departament de Fotografia Barraquer
Álex Barrios
Adobe Stock Intel·ligència artificial
IMPRESSIÓ GPG
REDACCIÓ I PUBLICITAT
Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com 936 025 302
© Centre d’Oftalmologia Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona 932 095 311 www.barraquer.com
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.
Nota prèvia: En aquesta revista s’utilitza la forma neutra nen, oftalmòleg, formador en singular o en plural, per referir-se tant a homes com a dones, és a dir: quan s’escriu nen, oftalmòleg, formador, etc. pot ser oftalmòleg o oftalmòloga, nen o nena, formador o formadora, etc.
Recomanacions culturals 6—11
Benestar 12—13
Benestar 14—15
Actualitat 16—17
és el moment adequat per operar-se de cataractes?
Actualitat 18—19
Actualitat 20—21
Per què tornar a graduar amb dilatació?
Actualitat 22—23
Parlem amb
Victòria
Hernández Grima
Entrevista 24—29
Dubtes resolts
Actualitat 30—31
Estudis prospectius: investigant avui per cuidar la teva visió demà
Investigació 32—33
Opcions de tractament per eliminar les ulleres
Estètica 34—35
Actualitat 36—39
Figures il·lusòries i reificació: com la visió “completa” les imatges
Curiositats visuals 40—41
Fundació
Barraquer
42—44
Institut
Barraquer
46—48
Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
Del 21 de febrer al 26 d’octubre de 2025
El MACBA presenta Pregàries de resistència, la primera gran antologia a Europa de l’artista colombià Carlos Motta. L’exposició recorre més de 25 anys d’una pràctica centrada en el cos i la dissidència sexual com a eines de crítica política.
Estructurada en quatre blocs, inclou des d’autoretrats primerencs fins a videoinstal·lacions recents, abordant temes com el llegat colonial, la religió, el VIH/sida, el gènere i la fragilitat corporal davant el poder. Motta planteja narratives alternatives que desafien les versions oficials i promouen una mirada més crítica i inclusiva.
L’exposició forma part del 30è aniversari del MACBA, reforçant el seu compromís amb les veus dissidents i el debat social a través de l’art contemporani.
Tot l’any, amb reserva prèvia
Ubicat al barri de Sant Andreu, el Museu Alien de Barcelona és una experiència immersiva dedicada a l’univers cinematogràfic de la saga Alien. Obert durant tot l’any amb reserva prèvia, aquest espai únic és fruit de la passió del col·leccionista Luis Nostromo, qui guia personalment cada visita.
El museu recrea amb un nivell de detall sorprenent escenaris icònics com els passadissos de la nau Nostromo, el laboratori científic o la colònia Hadley’s Hope. La visita, d’una hora de durada i en grups reduïts, permet endinsar-se al cor del cinema de ciència-ficció, amb peces originals, rèpliques i ambientació sonora i visual envoltant.
Amb un projecte d’ampliació en marxa i la promesa d’incorporar noves franquícies com Blade Runner o Predator, el Museu Alien no és només una visita, sinó una travessia galàctica obligatòria per als fans del gènere.
50 anys de la Miró
Fundació Miró Fins al 6 de abril de 2026
La Fundació Joan Miró celebra el seu 50è aniversari amb una exposició que revisita la seva història des d’una perspectiva oberta, experimental i crítica. La poesia tot just ha començat no només evoca la voluntat de Joan Miró de crear un centre viu per als artistes, sinó que també convida a reflexionar sobre com aquesta institució ha influït en la cultura contemporània des de 1975.
La mostra reuneix obres emblemàtiques de Miró juntament amb projectes d’artistes contemporanis, arxius, peces sonores i intervencions inèdites que dialoguen amb l’edifici de Sert. Dividida en cinc àmbits temàtics, l’exposició traça un recorregut que combina memòria i present, i posa en valor la dimensió pública i comunitària de la Fundació.
El resultat és una celebració, però també una oportunitat per qüestionar i renovar el llegat d’una institució clau en el panorama artístic de Barcelona.
Fons Joaquim Gomis, dipòsit a l’Arxiu Nacional de Catalunya. © Hereus de Joaquim Gomis. Fundació Joan Miró.
Alba Cardalda
Vergara
Per què ens costa tant posar límits?
La por a perdre la feina, la idea de l’amor romàntic o el temor de ser exclosos del nostre cercle social són algunes de les raons. Per això ens costa tant fer-ho i, quan ens hi decidim, sentim culpa i fins i tot ansietat. La veritat és que posar límits a les relacions és tan necessari com posar-los en una carretera: evita accidents.
La psicòloga Alba Cardalda ens ofereix les claus per posar límits de manera assertiva en aquest llibre, que ja compta amb el suport de més de 150.000 lectors.
Miguel Noguera Blackie Books
187 idees de Miguel Noguera. El retorn més esperat del nostre gran geni humorístic viu. Un recopilatori inconfusible de gregueries visuals: llampecs de lucidesa que rebenten la realitat i ens conviden a revolucionar el dia a dia.
“Noguera ens convida a revolucionar el dia a dia.” Mercedes Cebrián / “Noguera és a l’humor el que el contorsionisme és al circ: un intent de forçar els límits de l’estructura humana amb figures que són alhora estètiques i monstruosament temeràries.” Sergi Pàmies / “És el Ferran Adrià del riure.” Jordi Costa
Carla Guelfenbein
Alfaguara
La novel·la narra el recorregut d’una dona que viatja a Nova York a la recerca de la seva mare, que, quan ella era encara una nena, la va deixar enrere al seu Xile natal per convertir-se en una artista d’èxit als Estats Units. Una història que qüestiona els rols tradicionals per il·luminar un tipus de dona estigmatitzada socialment: la de les mares que abandonen. I, amb això, acosta les seves protagonistes a figures tan transcendentals de la cultura com Ingrid Bergman o Doris Lessing.
Carla Guelfenbein explora en aquesta novel·la una recerca íntima que va més enllà de l’abandonament físic per mirar cap endins, per calmar la necessitat de la protagonista de saber sobre la seva pròpia vida i el seu passat.
Toni Aira Foix La Campana
Una gran nevada s’acosta a Barcelona, i deixa tancats i aïllats sis tertulians i uns quants membres de la televisió, a més d’un convidat molt especial.
Arriben la neu, els llamps i els trons, i també el primer mort. Max Margarit es veurà immers, un cop més, en una investigació espontània, al més pur estil Deu negrets d’Agatha Christie, on tots seran sospitosos i possibles víctimes d’assassinat. Un nou cas ens submergirà en les entranyes de la televisió, la política i els tertulians, principals protagonistes d’aquesta sàtira plena de misteri de Toni Aira.
Qui acabarà viu i qui morirà? Un relat que ret homenatge als grans clàssics del gènere de misteri i en què l’humor i la crítica al món periodístic i polític hi són ben presents.
Sílvia Soler Univers
Cor fort de Sílvia Soler és una novel·la que retrata set dècades de la vida de la Teresa Fluvià, una dona que, des dels anys cinquanta fins a l’actualitat, encarna la força i la resiliència de moltes mares i àvies.
Després d’un embaràs inesperat, la Teresa decideix ser mare soltera, iniciant un camí ple de sacrificis i silencis, però també d’amor i determinació. Ambientada al poble fictici de Sorrals, l’obra reflecteix els canvis socials i familiars a través de tres generacions de dones que “fan el cor fort” per afrontar les adversitats.
Amb una estructura que alterna narradors i una prosa íntima, Soler ofereix una crítica subtil a la maternitat abnegada i a la càrrega emocional que moltes dones han assumit sense queixar-se. Una història que homenatja les dones que, amb discreció i coratge, han sostingut les seves famílies i han resistit els embats del temps.
Cristina Masanés
L’Avenç
Aquest és un llibre sobre el misteri de la parla humana. Un viatge lingüístic a través de la figura del pare de l’autora, persona apassionada per l’alpinisme, que, després de patir un vessament cerebral, va quedar sense parla. Va començar aleshores una ascensió per cims i muntanyes inabastables per intentar recuperar les paraules.
Quina cohesió pot tenir el món interior si no es disposa de significants? En quina desolació mental va viure el pacient que es va inventar un verb, “marxarons”, mentre tot això va durar? Si la veu interior s’articula amb la gramàtica, com ho fa quan l’ha perdut? I més encara, com es construeix la consciència sense paraula?
Primera adaptació audiovisual de l’icònic còmic de ciència-ficció argentí El eternauta, aquesta sèrie de sis episodis dirigida per Bruno Stagnaro trasllada a la pantalla la història escrita per Héctor G. Oesterheld i il·lustrada per Francisco Solano López. Ambientada a Buenos Aires, la trama comença amb una misteriosa nevada tòxica que arrasa la ciutat i marca l’inici d’una invasió alienígena. El protagonista, Juan Salvo — interpretat per Ricardo Darín—, inicia una lluita per la supervivència juntament amb un grup de persones que descobreixen que només la resistència col·lectiva pot salvar-los.
Amb una producció sense precedents a l’Argentina, la sèrie recrea fidelment l’esperit de l’obra original, tant en la seva atmosfera com en el seu missatge. El repartiment coral inclou noms com Carla Peterson, César Troncoso o Ariel Staltari, i la seva realització combina rodatges en més de cinquanta localitzacions reals amb escenaris virtuals i una gran quantitat d’efectes pràctics.
© Marcos Ludevid / Netflix
Creada per… Bruno Stagnaro
La pots veure a… Netflix
El camino estrecho és una minisèrie de sis episodis basada en la novel·la guanyadora del Man Booker Prize de Richard Flanagan. Dirigida per Justin Kurzel, narra la història de Dorrigo Evans (Jacob Elordi), un metge australià capturat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial i obligat a treballar en la construcció del ferrocarril Birmània-Tailàndia.
La sèrie alterna entre la seva brutal experiència com a presoner de guerra, el seu apassionat i prohibit romanç amb l’Amy (Odessa Young), esposa del seu oncle, i la seva vida posterior com a prestigiós cirurgià (interpretat per Ciarán Hinds), marcada per les cicatrius físiques i emocionals del conflicte. Amb una fotografia impactant i interpretacions destacades, la sèrie ofereix una profunda reflexió sobre la memòria, la culpa i la redempció.
Creada per…
Shaun Grant
La pots veure a… Movistar Plus+
© Movistar Plus+
© Apple TV+
En un context on el cinema tradicional lluita per mantenir-se viu i rellevant, Matt Remick (Seth Rogen), el nou director de Continental Studios, s’enfronta a la difícil tasca d’equilibrar les seves aspiracions artístiques amb les pressions corporatives en una indústria dominada per franquícies i egos desmesurats. Acompanyat per un equip d’executius insegurs i enfrontant-se a artistes narcisistes i directius despietats, cada decisió pot conduir a l’èxit o al desastre.
Amb un repartiment estel·lar que inclou Catherine O’Hara, Kathryn Hahn i Ike Barinholtz, i cameos de figures com Martin Scorsese i Charlize Theron, The Studio ofereix una mirada mordaç i divertida al caos de Hollywood, i ha estat aclamada per la seva aguda crítica a la indústria cinematogràfica i el seu humor intel·ligent.
Creada per…
Seth Rogen, Evan Goldberg, Peter Huyck, Alex Gregory i Frida Perez
La pots veure a… Apple TV+
L’estrès pot augmentar la gana i, alhora, el desig d’aliments més calòrics, rics en sucre i greixos.
Karla Cané, dietista-nutricionista www.karlacane.com
L’estrès pot afectar negativament la manera com ens alimentem. Quan estem estressats, el cos activa l’eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal, cosa que porta a l’alliberament de cortisol, la coneguda hormona de l’estrès. Aquest augment de cortisol sol incrementar la gana i, al mateix temps, el desig d’aliments més calòrics, rics en sucre i greixos, fent que menjar esdevingui una via ràpida de confort emocional.
A nivell hormonal, l’estrès també desequilibra la relació entre la leptina (hormona que ens dona sensació de sacietat) i la grelina (hormona que estimula la gana), fet que afavoreix el consum excessiu d’aliments “reconfortants”, com els esmentats anteriorment. Fisiològicament, l’estrès també pot afectar el sistema digestiu: pot disminuir la motilitat intestinal, alterar la microbiota i reduir l’absorció de nutrients. Això no només empitjora la digestió, sinó que també pot provocar símptomes com inflor, dolor abdominal o canvis en el ritme intestinal.
Tot plegat dona lloc a la coneguda fam emocional, que no respon a una necessitat real del cos, sinó que funciona com una eina de gestió emocional. Això no és negatiu i pot arribar a ser molt útil, però entendre aquesta connexió entre ment i cos és una tasca fonamental per poder desenvolupar una relació més conscient amb el menjar. Aprendre a identificar la fam emocional i adoptar estratègies de regulació de l’estrès (més enllà del menjar) pot marcar una gran diferència en la nostra salut i control de pes.
L’equilibri és la capacitat de mantenir el cos en una posició estable i controlada, tant en repòs com en moviment. És essencial per a les nostres activitats diàries, com caminar, pujar escales o aixecar-se d’una cadira… Per millorar-lo, la constància és la clau, cal incorporar aquests exercicis a la rutina diària.
Exercicis per desafiar l’equilibri: mantenir-se dret sobre un peu, amb els ulls tancats, caminar per una línia recta, utilitzar una taula d’equilibri, fer girs i canvis de direcció.
Enfortir el core: exercicis per enfortir els abdominals, planxes.
Flexibilitat i estiraments, sobretot als malucs i les cames.
Millorar la propiocepció, és a dir, la consciència del cos en l’espai.
Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga
No actuar a temps pot condemnar el nen a tenir un ull gandul de per vida, per la qual cosa és vital el diagnòstic precoç.
L’ambliopia, també anomenada “ull gandul”, és la disminució de la capacitat visual d’un o ambdós ulls per falta d’ús durant el període d’aprenentatge visual. És una patologia que s’origina a la infància, però que, si no es diagnostica i tracta a temps, persistirà a l’edat adulta. L’“ull gandul” és la causa més freqüent de pèrdua de visió en nens als països desenvolupats i afecta entre el 3-4 % de la població en edat escolar.
En néixer, el sentit de la vista no està completament desenvolupat. La maduració de la visió requereix d’un llarg aprenentatge que comença al naixement i culmina cap als 8-9 anys aproximadament, amb una major progressió durant els 4 primers anys. Qualsevol defecte que provoqui una mala visió d’un o ambdós ulls en aquesta etapa pot desembocar en “ull gandul”. Les causes més freqüents són:
• Estrabisme: quan un nen desvia un ull, el cervell “anul·la” la imatge d’aquest ull per evitar la visió doble, de manera que la seva visió no es desenvoluparà.
• Defectes òptics (hipermetropia, astigmatisme o miopia): si l’error refractiu no és corregit, el cervell rep una imatge “borrosa” i, per tant, “no aprèn” a veure.
• Anisometropia: és la diferència de diòptries d’un ull respecte a l’altre. Quan un dels ulls té una graduació més alta, la imatge que arriba al cervell no és nítida, i aquest selecciona la visió de l’ull amb menor defecte refractiu.
• Causa orgànica: la presència d’un obstacle en l’eix visual, com una cataracta, una opacitat de la còrnia, una ptosi palpebral (caiguda de la parpella) o malalties retinals, interfereix en l’arribada de l’estímul visual al cervell i, per tant, en el desenvolupament de la visió de l’ull afectat.
En la majoria de casos, en veure-hi bé amb un dels dos ulls, el nen és asimptomàtic i se’n surt amb total normalitat, fet que fa que l’ambliopia no es diagnostiqui fins que el nen fa una revisió rutinària. Per aquest motiu, tots els nens, tot i no presentar símptomes, haurien de realitzar una exploració oftalmològica completa amb un especialista entre els 2 i 3 anys d’edat. La possibilitat de recuperació de l’“ull gandul” és alta si es diagnostica i tracta abans dels 4 anys; a partir d’aquesta edat disminueix progressivament, i és pràcticament nul·la a partir dels 9-10 anys. Allò que no aprenem a veure durant els primers anys de vida no es podrà recuperar posteriorment en l’edat adulta. No actuar a temps pot condemnar el nen a tenir un ull gandul de per vida, per la qual cosa és vital el diagnòstic precoç.
La cirurgia de cataractes és necessària quan els símptomes afecten tant la qualitat com la quantitat de visió, i per tant, la qualitat de vida.
Les cataractes són una afecció ocular que provoca la pèrdua progressiva de la transparència del cristal·lí, dificultant la visió. Es tracta d’una patologia associada a l’envelliment, tot i que pot aparèixer per altres factors. La cirurgia de cataractes és l’única opció efectiva per recuperar la claredat visual, però, quan és el millor moment per operar-se?
El desenvolupament de les cataractes és gradual i sol manifestar-se amb símptomes com ara:
• Visió borrosa o entelada.
• Dificultat per veure en entorns amb poca llum.
• Sensibilitat a la llum i enlluernaments.
• Canvis freqüents en la graduació de les ulleres.
• Pèrdua de la intensitat dels colors.
• Visió doble.
Quan aquests símptomes comencen a afectar la qualitat de vida i activitats diàries com llegir, conduir o reconèixer rostres, és moment de considerar la cirurgia de cataractes. No cal esperar que la cataracta estigui “madura”, ja que els avenços en la cirurgia permeten intervenir en fases primerenques amb excel·lents resultats.
El diagnòstic de les cataractes es fa mitjançant un examen oftalmològic complet que inclou:
• Exploració amb làmpada de fenedura: Permet avaluar el grau d’opacitat del cristal·lí.
• Refracció: Determina la correcció òptica necessària per millorar la visió, establint fins a quin punt la cataracta afecta l’agudesa visual.
• Oftalmoscòpia: Prova per examinar el fons de l’ull i descartar altres malalties oculars.
• Tonometria: Mesura la pressió intraocular per descartar altres patologies.
El moment ideal per operar-se de cataractes varia segons el grau d’afectació visual i com aquesta interfereix en les activitats quotidianes. Un diagnòstic oftalmològic complet permetrà valorar si la cirurgia és necessària i quan cal realitzar-la, prioritzant sempre la qualitat de vida del pacient.
El forat macular consisteix en un defecte anatòmic a la zona central de la retina i habitualment es produeix per un estirament tangencial progressiu de les capes de la retina fins a provocar-ne la ruptura. El més freqüent és el denominat “forat macular idiopàtic”, que apareix espontàniament en persones majors de 60 anys i típicament es manifesta amb disminució de la visió central i distorsió en la percepció de les línies rectes (metamorfòpsia). El forat macular també pot aparèixer després d’una contusió ocular o en el context d’una miopia magna. El tractament del forat macular depèn fonamentalment de la seva mida i de la repercussió sobre la visió de l’ull afectat.
En casos incipients, en què el forat no està completament format, optem per l’observació, ja que alguns poden tancar-se espontàniament.
El tractament d’elecció per als forats petits i mitjans és la cirurgia de vitri-retina (vitrectomia) per eliminar les traccions sobre la màcula. A la mateixa intervenció s’utilitza un gas intraocular que actua com un “apòsit intern” que afavoreix el tancament del defecte i requereix que el pacient mantingui un règim de repòs en posició de decúbit pron durant alguns dies del postoperatori per maximitzar el contacte del gas amb la màcula. La taxa d’èxit supera el 95 % en forats de mida petita i mitjana.
En els casos més complexos (forats grans, persistents o en el context d’una miopia magna) és necessari recórrer a maniobres quirúrgiques alternatives per augmentar la taxa de tancament anatòmic (utilització de plasma enriquit amb factors de creixement, plaquetes autòlogues i/o introducció de fragments tissulars dins el forat) per tal que, com si fos una bastida, afavoreixin la proliferació del teixit cicatricial.
En definitiva, davant l’aparició de símptomes de visió borrosa central o metamorfòpsia és fonamental consultar amb un especialista en cirurgia de la retina. El diagnòstic precoç del forat macular i el tractament en mans expertes són claus per a l’èxit de la seva evolució clínica.
Dr. Javier Elizalde, oftalmòleg
La cirurgia microincisional (sense sutures) és el mètode més freqüent i efectiu per al tractament del forat macular.
Raúl
Angulo, Responsable del Departament d’Optometria
Molts pacients pregunten si és necessari graduar-se amb gotes, sense conèixer realment quin és el seu propòsit. T’expliquem quan i per què es realitza aquesta prova, coneguda com a cicloplegia.
Un ull emmetrop (sense defectes de refracció) té unes 60 diòptries (D) de potència per veure de lluny. Per enfocar de prop, com quan llegim, l’ull ha d’augmentar la seva potència en unes 4 D, arribant a unes 64 D. Això ho aconsegueix el cristal·lí, que s’adapta gràcies al cos ciliar. Mentre la còrnia manté una forma fixa, el cristal·lí es corba o s’aplana per l’acció de la musculatura del cos ciliar que el sosté, i així l’ull pot augmentar o disminuir potència i enfocar objectes propers o llunyans.
El problema sol aparèixer en ulls hipermetrops, que necessiten lents positives per compensar la seva manca de potència. De vegades, aquests ulls fan un sobresforç i aconsegueixen veure-hi bé de lluny sense ulleres, utilitzant de manera contínua la seva capacitat d’enfocament proper, cosa que provoca fatiga ocular. Per això, en certs casos, s’utilitzen gotes per graduar i detectar si s’està produint aquest esforç excessiu.
Les gotes utilitzades en la cicloplegia són anestèsics locals. El seu efecte més visible és la dilatació de la pupil·la, útil perquè l’oftalmòleg pugui explorar el fons de l’ull. Però per a l’optometrista, el més important és que aquestes gotes també relaxen el cos ciliar, impedint que el pacient continuï forçant l’enfocament. Així, es pot detectar amb precisió la hipermetropia real i prescriure la correcció adequada.
Quan amb dilatació es detecta una graduació molt més alta de l’habitual, no s’ha d’aplicar de cop. L’ull, acostumat a forçar, tornaria a fer-ho, i la suma del seu esforç amb la nova graduació produiria un efecte miop no desitjat. Per això, es decideix augmentar la graduació de manera progressiva, mitjançant ajustos parcials, permetent que l’ull deixi de forçar gradualment i accepti la correcció.
La dilatació revela graduacions ocultes per sobreesforç visual, clau en els casos d’hipermetropia.
Raquel Fontanals, Departament de Comunicació
Amb una sòlida trajectòria en l’àmbit de la recerca clínica en oftalmologia, Victòria Hernández Grima va coordinar la Unitat d’Assaigs Clínics del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic entre el 2013 i el 2021. Des del maig del mateix any, lidera l’Àrea d’Assaigs Clínics del Centre d’Oftalmologia Barraquer, on continua impulsant la recerca i la innovació mèdica.
Un grup de música: Només un? Què difícil! Everything but the Girl
Destinació ideal de vacances: Un lloc amb poca gent
Últim llibre que has llegit: Massa deutes amb les flors de l’Iolanda Batallé Prats
Matinera o nocturna?: Matinera
Què et va motivar a especialitzar-te en assaigs clínics dins de l’oftalmologia?
El Dr. Adán, cap del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic, em va oferir incorporar-me a la Unitat d’Assaigs Clínics del seu servei. La veritat és que va suposar tot un repte acceptar la feina, perquè era un món que desconeixia.
I va resultar ser fascinant, gratificant i alhora força més complicat del que pot semblar vist des de fora.
Però vaig tenir la sort de coincidir durant un temps amb la Dra. Mesquida, oftalmòloga i actualment una investigadora de primer nivell, que em va ensenyar moltíssim. Quan ella va marxar a Suïssa per dedicar-se enterament a la recerca, vaig assumir el paper de responsable del departament.
Vaig ser la responsable de la unitat del Clínic fins a l’any 2021, any en què em van contactar des del Centre d’Oftalmologia Barraquer per oferir-me la possibilitat de coordinar el Departament d’Assaigs Clínics del centre. La veritat és que em va costar prendre la decisió, però finalment vaig adonar-me que era una molt bona oportunitat per seguir creixent dins aquest meravellós món de la recerca.
I un 20 de maig de 2021 vaig “aterrar” aquí, i aquí segueixo, molt contenta de formar part d’aquesta família.
Com és el teu dia a dia a Barraquer?
Les meves jornades a Barraquer sempre són diferents, sempre hi passen coses que no tens
agendades, és quelcom que m’agrada molt de la meva feina, el fet que no sigui monòtona. Però en qualsevol cas, podríem dir que el matí estaria distribuït en tres actes:
1r acte: Briefing amb l’equip, revisar i respondre el correu.
2n acte: Atendre pacients d’estudi (els que estan agendats). / Atendre visites dels promotors (visites de selecció, d’inici, de monitoratge, etc.).
3r acte: Entrar dades de les visites, revisar i gestionar contractes, feasibilitys (estudis de viabilitat que es fan per determinar si un projecte pot ser exitós), documents varis que es generen dins els estudis, respondre als correus de les persones que contacten a través de la web d’assaigs clínics demanant informació, crear calendaris dels pacients, gestionar la part econòmica del Departament, etc.
Després hi hauria tota una sèrie de tasques que no estan programades, com ara atendre pacients que et deriven el mateix dia per a que els informis d’un estudi en concret, de la possibilitat de participar, així com dels beneficis i dels riscos que comporta en cada cas el fet de ser pacient en un assaig clínic.
Quines són les malalties oculars més comunes que actualment s’estan investigant?
Les més comunes són les que afecten a la màcula, com ara la degeneració macular humida i l’atròfia geogràfica associada a la degeneració macular seca.
Hi ha algun assaig clínic on hagis treballat que t’hagi impactat especialment? Per què?
Tot just ara estem treballant en un assaig clínic per al tractament de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) en la seva forma neovascular o humida, que busca avaluar l’eficàcia, seguretat i farmacocinètica d’un innovador dispositiu d’alliberament lent, anomenat Port Delivery System® (PDS), dissenyat per a l’administració contínua de ranibizumab, un medicament ja àmpliament utilitzat en el tractament d’aquesta patologia ocular.
Aquest dispositiu ha generat un gran interès a causa dels seus beneficis potencials en la comoditat i la qualitat de vida dels pacients, que ja no s’hauran de sotmetre a freqüents injeccions intravítries, sinó que podrien beneficiar-se d’un alliberament sostingut del fàrmac.
Quins són els avenços més prometedors en tractaments oculars gràcies als assaigs clínics?
La teràpia gènica s’ha posicionat com una de les estratègies més prometedores per al tractament de malalties oculars hereditàries.
Ja s’ha començat a estudiar l’ús de la teràpia gènica davant de la DMAE seca, actualment incurable.
En el maneig de la DMAE humida, la forma més severa de la patologia, la teràpia gènica, encara en investigació, podria controlar la malaltia durant diversos mesos, fins i tot anys, amb una única dosi.
Com han canviat els assaigs clínics oftalmològics en els darrers anys amb les noves tecnologies?
Ha canviat la immediatesa dels resultats, la gran quantitat d’assaigs que es duen a terme, el fet que cada cop són més els centres, hospitals o clíniques que s’impliquen i opten per obrir unitats per col·laborar amb aquests tipus de projectes.
Què és el que més gaudeixes de la teva feina a la investigació?
Sense cap mena de dubte, saber que molts dels fàrmacs o tractaments d’estudis en els que he participat, han estat aprovats i estan ajudant a millorar la qualitat de vida de les persones.
El que també gaudeixo i agraeixo moltíssim, és tenir la sort de comptar amb les companyes de la unitat, la Pilar i la Meritxell, fan que el dia a dia sigui molt millor.
Quins consells donaries als pacients interessats a participar en un assaig clínic?
Que llegeixin amb deteniment la informació que els donem, que preguntin tots els dubtes que tinguin, que dins del possible, prenguin el seu temps per meditar-ho i que si decideixen acceptar el compromís de participar, pensin en el molt que estaran ajudant a altres persones en un futur.
Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar? Tens altres hobbies?
El que més m’agrada i més feliç em fa és passar temps amb els meus fills. Al meu fill el veig molt poc perquè viu a Suïssa. A la meva filla la veig sempre que podem coincidir. M’encanta passar el dia amb ella, passejar, xerrar de les nostres coses i compartir música, literatura, cinema.
El meu hobby preferit és sortir a caminar per la muntanya amb la meva gossa, em relaxa i em fa desconnectar.
I les típiques aficions com ara escoltar música, llegir o mirar una bona pel·lícula o sèrie.
Dra. Anna Monés, oftalmòloga
Un nadó acabat de néixer encara no té la visió desenvolupada i no hi veu igual que un adult. La seva visió és borrosa i, majoritàriament, pot enfocar objectes a uns 20-30 cm de distància. Reconeix formes, llums i rostres propers, especialment el de la seva mare o cuidador principal. La seva visió es va desenvolupant i millorant progressivament durant els primers mesos de vida, fins a assolir una major nitidesa i precisió visual. El desenvolupament complet de la visió no s’adquireix fins als 8-9 anys d’edat.
Dra. Miriam Barbany, oftalmòloga
Els símptomes inclouen enrogiment, picor, sensació de cos estrany, llagrimeig excessiu, secreció ocular i sensibilitat a la llum. També pot haver-hi visió borrosa o dolor. Si no es tracta a temps, la infecció pot empitjorar. És important acudir a l’especialista per rebre el tractament adequat, que pot incloure antibiòtics o antiinflamatoris segons la causa.
Per què és important protegir els ulls dels raigs UV?
Dr. Alberto Lozano, oftalmòleg
Els raigs UV poden causar danys acumulatius als ulls, augmentant el risc de cataractes, degeneració macular i fotoqueratitis. L’exposició prolongada sense protecció pot accelerar l’envelliment ocular i afectar la visió. Per prevenir aquests danys, es recomana l’ús d’ulleres de sol amb filtre UV, barrets i evitar l’exposició prolongada al sol sense protecció.
Com afecta la hipertensió arterial la visió?
Dra. Mª José Capella Elizalde, oftalmòloga
La hipertensió arterial pot danyar els vasos sanguinis de la retina (retinopatia hipertensiva), causant hemorràgies, reducció del reg sanguini o dany en el nervi òptic. En casos greus, pot provocar pèrdua de visió. Controlar la pressió arterial mitjançant un estil de vida saludable i revisions periòdiques és clau per prevenir complicacions visuals.
Eva Calpe, coordinadora de Recerca Clínica
L’oftalmologia avança constantment gràcies a la investigació científica, essencial per a la millora dels tractaments actuals. En aquest context, els estudis prospectius es consideren una eina valuosa, no només per optimitzar les teràpies existents, sinó també per desenvolupar noves estratègies clíniques. Però, què implica aquest tipus de recerca i com beneficia directament els pacients?
La investigació prospectiva és un tipus d’estudi en què els investigadors fan un seguiment exhaustiu d’un grup de persones durant un període de temps per observar l’evolució de certs factors de salut, en el nostre cas, condicions oculars específiques. A diferència dels estudis retrospectius, que es basen en l’anàlisi de dades històriques, els estudis prospectius es dissenyen i comencen en el present, recollint informació de manera sistemàtica i contínua a mesura que passa el temps.
Els investigadors fan un seguiment exhaustiu d’un grup de persones durant un període de temps per observar l’evolució de condicions oculars específiques.
Per garantir-ne la fiabilitat, aquests estudis requereixen una metodologia rigorosa i una planificació acurada. Els pacients són seleccionats amb criteris específics i se’ls fa un seguiment periòdic mitjançant proves oftalmològiques detallades. A més, tots els procediments estan supervisats per comitès ètics (CEIm), com el CEIm del Centre d’Oftalmologia Barraquer, que vetlla per la seguretat i el benestar dels participants.
Els estudis prospectius sovint s’enfronten a desafiaments, com ara llargs períodes de seguiment que poden endarrerir l’obtenció de resultats. A més, l’adherència dels participants al llarg del temps no sempre és constant, fet que pot comprometre la recopilació de dades.
Al Centre d’Oftalmologia Barraquer participem activament en estudis prospectius, tant impulsats per nosaltres com per promotors externs. Aquesta tasca ens permet oferir diagnòstics més precisos i teràpies innovadores que milloren la qualitat de vida dels nostres pacients.
Dr. Rob Van der Veen, oftalmòleg
Descobreix els tractaments més efectius per eliminar ulleres i bosses, des de tècniques no invasives fins a cirurgia especialitzada.
Les ulleres són una de les principals preocupacions estètiques del rostre. Afortunadament, existeixen diverses solucions mèdiques, tant no quirúrgiques com quirúrgiques, que permeten tractar aquest problema amb resultats naturals i duradors.
Entre els tractaments no quirúrgics, la mesoteràpia facial és una opció molt demandada. Aquesta tècnica consisteix en microinjeccions de vitamines, minerals i àcid hialurònic que hidraten, revitalitzen i milloren la microcirculació a la zona periocular. És ideal per a ulleres pigmentades o enfonsades sense presència de bosses.
Els peelings revitalitzants són un altre recurs eficaç. Aquests tractaments químics suaus estimulen la renovació cel·lular i aclareixen la pigmentació fosca de les ulleres. Aplicats en sessions controlades, aporten lluminositat a la mirada i milloren la textura de la pell.
L’àcid hialurònic, per la seva banda, s’utilitza com a farciment dèrmic per a ulleres enfonsades. Injectat amb cura al solc lacrimal i al seu voltant, proporciona volum i dissimula l’ombra que accentua la ullera. El seu efecte és immediat i pot durar de 8 a 12 mesos, o fins i tot més.
Quan el problema és més complex i hi ha bosses marcades, els tractaments quirúrgics ofereixen una solució definitiva. La blefaroplàstia inferior amb lipectomia consisteix en l’extracció de les bosses de greix sota els ulls, aconseguint una aparença més jove i descansada.
Una tècnica més avançada és la blefaroplàstia inferior amb desplaçament de greix, que en lloc de retirar el greix, la redistribueix cap al solc lacrimal inferior. D’aquesta manera, es corregeixen tant la bossa com la depressió sota la ullera en una intervenció. Aquesta tècnica té la meva preferència en la majoria dels casos.
Finalment, el lipofilling és una opció quirúrgica que implica extreure greix de l’abdomen o cuixes del pacient, processar-lo i injectar-lo a la zona de la ullera. Això no només omple el solc lacrimal sinó que també millora la qualitat de la pell pel seu contingut en cèl·lules mare. Aquesta tècnica es pot fer aïllada o en combinació amb una blefaroplàstia, en alguns casos s’aprofita per tractar altres zones facials a la mateixa sessió.
En el marc del projecte Tinguem Vista, Barraquer ha reprès la seva col·laboració amb el Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), reforçant el seu compromís amb la conservació del medi ambient i la biodiversitat marina. Enguany hem apadrinat a la Mel, una jove tortuga Caretta caretta de 12 kg que va ingressar en el CRAM el passat 28 de gener després de ser rescatada. Sofria una embòlia gasosa moderada i una lesió ocular, probablement causada pel frec amb xarxes de pesca. Gràcies a les cures de l’equip del CRAM i al tractament en cambra hiperbàrica, la Mel es va recuperar favorablement.
El passat 22 de maig, la Mel va ser alliberada de nou a la mar després de completar amb èxit el seu procés de recuperació. Aquesta acció s’emmarca dins dels objectius del projecte Tinguem Vista, centrat en conscienciar sobre la importància de protegir els ecosistemes marins i promoure pràctiques sostenibles.
Durant els mesos d’abril i maig, vam organitzar dues jornades de visites al CRAM, en les quals més de 60 persones —entre personal de Barraquer i les seves famílies— van poder conèixer de prop la tasca que realitza aquesta entitat en favor del medi
marí. En aquestes visites guiades vam recórrer les instal·lacions del centre, començant per l’àrea clínica, on s’atén tortugues, ocells marins i altres espècies rescatades, moltes d’elles ferides per xarxes de pesca o contaminació. També vàrem visitar l’espai educatiu, on, mitjançant exposicions i recursos interactius, vam aprendre sobre la biodiversitat marina, les amenaces que enfronten espècies com els taurons i l’impacte de les nostres accions en la mar.
Amb aquesta nova etapa del projecte, continuem apostant per la sensibilització i l’acció local com a eines clau per preservar l’entorn natural. Perquè cuidar de la salut visual també és cuidar del planeta que veiem.
A dalt, durant una de les visites al CRAM, descobrint com es protegeix el medi marí.
A l’esquerra, moment de l’alliberament de la Mel, la tortuga apadrinada per Barraquer.
Del 7 al 9 de juny es va celebrar congrés de la Societat Oftalmològica Europea (SOE 2025) a Lisboa, on va participar el Prof. Rafael I. Barraquer amb la conferència “Reviewing the management of the capsule in cataract surgery”.
Els Drs. Juan José Rodriguez Ezcurra, Idoia Rodríguez Maiztegui i Anna Monés, juntament amb les residents Claudia Andino, Nuria Cintas, Inma Ayús i Luz Maria Torres, van participar al Congrés de la Societat Espanyola d’Estrabologia i Oftalmologia Pediàtrica celebrat a Vigo del 21 al 23 de maig.
L’11 de juny la Dra. Sandra Planella va participar com a ponent al XXXIV Congrés SECOP, la Societat Espanyola de Cirurgia Oculoplàstica.
El 3 de juny, el Dr. Anton Barraquer va participar al programa Betevé Directe Tarda amb Núria Ferré per parlar sobre salut visual.
El Dr. Javier Elizalde va participar com a Guest Faculty al Duke Advanced Vitreous Surgery Course, organitzat per la Duke University (Durham, EUA) a mitjans de maig.
El Dr. Milan Pešić va participar com a ponent al 24è congrés de la Societat Croata d’Oftalmologia i Optometria, celebrat del 15 al 18 de maig a Vodice, Croàcia.
Del 7 al 9 de maig es va celebrar al Caire (Egipte) el Congrés Internacional de la Societat Egípcia d’Oftalmologia (EOS). El nostre centre va ser present a la sessió “Updates in Ophthalmology”, celebrada el divendres 9 de maig, amb els Drs. José Lamarca, Santiago Abengoechea i Jesús Téllez.
El Prof. Rafael I. Barraquer va dirigir el curs “Actualitzación en distrofias y degeneraciones corneales” durant el Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Implanto-Refractiva (SECOIR), celebrat a Madrid del 7 al 9 de maig. El curs va comptar amb la destacada participació de la Dra. Miriam Barbany i el Dr. Rubén Delgado com a docents. A més, el Prof. Barraquer va intervenir al Simposi “Córnea: infecciones corneales”.
Del 3 al 6 d’abril, la Dra. Miriam Barbany va participar al 40è Congrés de l’APAO (Àsia-Pacific Academy of Ophthalmology), celebrat a Nova Delhi, Índia. Durant la visita a l’Índia, també va fer una estada d’observació d’una setmana al CODE Eye Care ubicat a Chennai.
A finals d’abril, l’American Society of Cataract and Refractive Surgery (ASCRS) va lliurar a la Dra. Elena Barraquer l’ASCRS Foundation Chang-Crandall Humanitarian Award, que premia la tasca humanitària al capdavant de la seva fundació.
El 27 i 28 de març va tenir lloc a Madrid, la XXII reunió anual de la Societat de Superfície Ocular i Còrnia en què van participar la Dra. Miriam Barbany i les residents de Barraquer la Dra. Nuria Cintas i la Dra Andrea Pastor.
El 19 de març, el Dr. Van der Veen va presentar a Limburg, Països Baixos, una conferència sobre ptosi palpebral.
Com reconeixem les formes? Pas a pas integrant cada detall o potser la visió fa dreceres? Certes il·lusions com el cèlebre triangle de Kanizsa ajuden a entendre aquest procés.
La visió, de la retina al còrtex occipital, sembla construir-se progressivament, des d’elements simples com punts, després línies, angles, etc. Però aquest procés pas a pas, neurona a neurona, no aconsegueix explicar l’experiència visual conscient en què ens sentim immersos. En particular, es resisteixen fenòmens com la immediatesa del reconeixement de formes complexes (emergència) o la seva persistència (invariància) malgrat els canvis físics en la imatge. Això sembla indicar que la percepció visual funciona com un tot (holísticament), tal com van proposar des de començaments del segle passat els psicòlegs de la Gestalt. Van definir igualment la reïficació o propietat per la qual la imatge percebuda (el percepte) passa a contenir més informació explícita que la estrictament present en l’estímul sensorial en què es basa. Les figures il·lusòries com la de Kanizsa (Fig. 1) revelen el procés de reificació. Sobre el paper hi ha només 3 cercles incomplets i 3 angles, disposats de tal manera que l’observador veu un triangle blanc “flotant”
contorn difusió
sobre les altres figures i que fins i tot sembla “més blanc” que el fons. En realitat, no hi ha traços que delimitin els costats ni cap diferència en la intensitat del blanc.
Aquesta il·lusió pot explicar-se per una sèrie de mecanismes perceptius (Fig. 2): primer, els contorns es completen per “difusió” o interpolacions de les línies a partir de les vores de les figures en els vèrtexs (A).
A continuació, un “mecanisme d’ompliment” visual difon la sensació de brillantor cap a l’interior d’aquests contorns i de foscor relativa cap a l’exterior (B). Completem així de forma “modal” el triangle en un primer pla, però també ho fem (de forma “amodal”) amb les parts dels cercles “ocultes darrere” (C).
Això indica que, encara que aquestes figures siguin aparentment planes, les interpretem en un espai tridimensional (D). Segons la llei Gestalt de la simplicitat (prägnanz), veiem un triangle blanc sobre 3 cercles negres perquè
brillantor, difusió, cap endins
foscor, difusió, cap enfora
això sembla més versemblant que si realment fossin 3 “figures tipus pac-man” disposades just d’aquesta forma particular.
Percebre una forma complexa com aquesta detectant, segons el paradigma establert, primer les línies, després els angles, etc. de les seves parts fins a integrar el conjunt, sembla una tasca computacional tan descomunal que només s’explica si la visió empra un alt grau de paral·lelisme, analitzant múltiples trets de la figura simultàniament i completant-la amb tots els contorns inexistents i els ocults. Resoldre aquest problema planteja un dels grans reptes a la venerable teoria neuronal, un dels fonaments de la neurofisiologia.
Del 5 al 8 de març de 2025 es va celebrar a la Universitat URL - Campus La Salle la 26a edició de l’Exporecerca Jove, una fira de recerca internacional on joves d’ESO i Batxillerat d’arreu del món presenten els seus projectes al públic visitant, difonent i donant a conèixer les seves investigacions en diferents àmbits. La Fundació Barraquer, que té entre els seus fins fundacionals el de promoure la recerca en el camp de l’oftalmologia, hi va participar per segon any consecutiu com a patrocinadora de la fira, fent una aportació econòmica i oferint el premi “Fundació Barraquer al Talent Jove”, que s’entregarà a un dels tres projectes seleccionats per l’organització del certamen, tots ells de temàtica biomèdica.
Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer
Pròximament, el Departament de Recerca de la clínica i el patronat de la Fundació Barraquer valoraran els treballs finalistes i escolliran el guanyador, que, a més de rebre el corresponent diploma honorífic de mans del Professor Rafael Barraquer, farà una visita guiada per les instal·lacions del centre i rebrà assessorament personalitzat per a la divulgació i publicació del seu treball.
La Fundació Barraquer ha renovat un any més la col·laboració amb la Fundació Probitas, una de les entitats beneficiàries del programa “Mirem per tu”. La Fundació Probitas té com a missió contribuir a millorar la salut de les poblacions més vulnerables tant a nivell local com internacional, posant especial atenció en la infància en risc d’exclusió social.
En el marc d’aquesta col·laboració, s’han organitzat ja en el que portem d’any dues jornades de revisions de la salut visual en entitats que participen en el programa “Dinem Junts” impulsat per la Fundació Probitas.
La primera jornada es va celebrar el dia 8 d’abril al Casal dels Infants de Santa Coloma de Gramenet i la segona el dia 6 de maig a la Creu Roja de Castellar del Vallès. En total, es van atendre 54 nens i joves d’entre 8 i 16 anys, dels quals 17 hauran d’anar a General Optica per fer-se ulleres graduades, i altres 5 usuaris amb possibles patologies oculars seran visitats pròximament a la clínica Barraquer amb l’especialista corresponent en cada cas.
El 28 de gener va tenir lloc al Campus Barcelona de la Universitat Internacional de Catalunya l’acte de lliurament de beques del curs 2024/2025, en què van participar totes les empreses, institucions i particulars que ofereixen ajuts a estudiants de diferents cursos i graus de la universitat a través de la campanya #CapTalentSenseFutur.
Amb la voluntat de potenciar el talent i promoure la igualtat d’oportunitats entre els futurs metges, la Fundació Barraquer va crear l’any 2023 les “Beques Joaquín Barraquer”, que s’atorguen cada any a alumnes de segon i tercer curs del grau en Medicina amb bon expedient acadèmic i amb recursos econòmics limitats, per ajudar-los a cobrir part de la matrícula. Aquest ajut, un cop concedit, es renova automàticament fins al final de la carrera sempre que l’alumne mantingui el nivell d’excellència acadèmica.
Francesc Ballbé, en representació de la Fundació Barraquer, va assistir a l’acte per lliurar personalment els diplomes als estudiants becats per l’entitat.
Sandra Juan, treballadora social
La Tere va néixer a Tarragona l’any 1948 i actualment resideix a Vilanova i la Geltrú. Des de ben petita ha conviscut amb problemes de visió, com l’estrabisme, però mai no va pensar que la situació pogués empitjorar de manera tan progressiva.
Tot va canviar fa vuit anys, durant un sopar amb amics. Va percebre una gran taca negra a l’ull dret, com si hagués patit un vessament. Va esperar uns dies pensant que milloraria, però no va ser així. Amb el temps, i coincidint amb la pandèmia, la seva visió va empitjorar fins al punt que les activitats quotidianes esdevenien difícils o fins i tot perilloses; explica que una caiguda al carrer li va provocar un esquinç.
En aquell moment va consultar diversos especialistes però, lluny de rebre un diagnòstic clar, rebia valoracions contradictòries.
Va ser aleshores quan una coneguda li va parlar de la Fundació Barraquer. Sense gaires esperances, però amb la voluntat de buscar una solució, va iniciar el procés d’avaluació social. “Quan em van confirmar que la fundació em podria ajudar, vaig viure un moment d’autèntic alleujament”, recorda.
Des del primer moment, destaca el tracte rebut per part de tot l’equip del Centre d’Oftalmologia Barraquer i també de la fundació; “La manera com m’han tractat des del primer dia ha estat excel·lent. M’he sentit escoltada, compresa i acompanyada en tot moment. I això, per a una persona gran, té molt de valor”.
La Tere es va sotmetre a dues intervencions quirúrgiques amb un postoperatori ràpid i favorable. Després de la segona operació, va recuperar fins gairebé un 90 % de visió en un ull. “Recordo sortir al carrer i adonar-me que podia tornar a caminar mirant endavant i no pas amb la vista fixada a terra. Fins i tot la meva postura corporal ha canviat”, diu emocionada.
Ara anima altres persones en situació similar a no esperar més i a confiar en la fundació: “Aquí no només hi ha grans professionals, sinó un tracte humà i proper que transmet molta confiança. Si puc ajudar amb el meu testimoni, serà la manera de tornar una mica de tot el que he rebut”.
Eva Gomis, directora de l’Institut Barraquer
El 10 de juny de 2025, es van celebrar les reunions anuals de la Comissió Mixta i la Càtedra Joaquim Barraquer de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Barraquer. Hi van participar representants d’ambdues entitats: per part de Barraquer, el Prof. Rafael I. Barraquer, el Dr. José Lamarca, la Dra. Gemma Julio, la Dra. Sònia Viver i la Sra. Eva Gomis; i per part de la UAB, el rector, Prof. Javier Lafuente, el degà de Medicina, Prof. Salvador Navarro, i el Prof. Eloy Espín, cap del Departament de Cirurgia.
Es van tractar temes clau sobre el futur de l’Institut Barraquer com a centre adscrit a la UAB des de 1993. A l’ordre del dia figuraven l’aprovació de l’acta anterior, la renovació de la presidència de la Comissió Mixta, la presentació de la Memòria 2024 amb els assoliments aconseguits i la proposta d’activitats per al 2025. Es va destacar l’interès a reforçar la recerca i els projectes conjunts entre ambdues institucions.
El passat 17 de juny es va celebrar la Reunió Anual de l’Institut Barraquer, una jornada dedicada a reconèixer la tasca i el compromís de l’entitat, i a reforçar els llaços que ens uneixen com a comunitat.
L’acte, que va tenir lloc a l’Auditori II d’aquesta institució, va ser inaugurat pel Prof. Rafael I. Barraquer. Durant l’esdeveniment es van lliurar els diplomes als “Col·laboradors de l’Any 2024”, seleccionats per la Junta Rectora, i els Premis Institut Barraquer als residents finalistes guardonats en reconeixement a la seva tasca científica, docent i assistencial durant l’últim any. També vam comptar amb la participació de Gonzalo Bernardos, professor d’economia i tertulià habitual de televisió, que com a ponent convidat va oferir una interessant xerrada titulada “El mundo en el que estamos y el mundo que viene” per a tots els assistents.
L’esdeveniment es va cloure amb unes paraules del Prof. Barraquer i un brindis per celebrar un nou any d’esforç i èxits compartits.
A principis de juny vam donar la benvinguda a una nova promoció de metges interns residents que han iniciat la seva formació especialitzada en oftalmologia a Barraquer. L’arribada d’aquests joves professionals representa una renovació del nostre compromís amb l’excel·lència mèdica i la formació de qualitat.
Els nostres nous residents comencen així una etapa decisiva de les seves carreres, durant la qual rebran una formació integral en les diferents subespecialitats de l’oftalmologia. Durant els pròxims quatre anys, a més d’adquirir coneixements teòrics i pràctics, els residents seran acompanyats en el seu desenvolupament humà i professional, guiats pels valors ètics, l’esperit de recerca i l’atenció centrada en el pacient que defineixen la nostra institució.
Aquest nou cicle representa una oportunitat única per contribuir a l’avenç de l’oftalmologia a través de la formació dels futurs especialistes, que continuaran el llegat que caracteritza Barraquer.
Aquest mes de juliol, el Dr. Alejandro Alcaide, la Dra. Cristina Arbó, el Dr. Daniel Casado, la Dra. Gloria Segura i el Dr. Santiago Tañá finalitzen la seva residència en oftalmologia a Barraquer, després de completar quatre anys d’intensa formació.
Durant aquest període, han viscut una etapa clau en el seu desenvolupament professional, marcada per aprenentatges, reptes i assoliments. En paraules del Dr. Casado, el seu pas per Barraquer ha estat “una experiència transformadora”, destacant el valor humà de l’equip i els vincles forjats.
Ara, cadascun continua el seu camí professional amb l’experiència i els coneixements adquirits, deixant una empremta inesborrable a la nostra institució. Els desitgem molts èxits en aquesta nova etapa!
Dins del pla d’estudis del grau de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya, s’ofereix com a assignatura optativa de 5è curs, al 2n semestre, “Oftalmologia Pràctica”, assignatura de la qual és responsable el Prof. Rafael I. Barraquer. L’objectiu general: comprendre i adquirir els coneixements i habilitats bàsiques pròpies de la pràctica clínica en oftalmologia.
Amb modalitat presencial, els continguts de l’assignatura es focalitzen en la pràctica, complementant el temari teòric. La formació inclou classes magistrals a la Facultat de Medicina de la UIC i activitats al Centre d’Oftalmologia Barraquer. Els estudiants, organitzats en grups, assisteixen a seminaris en diverses subespecialitats (segment anterior, oculoplàstia, estrabisme, retina i glaucoma), consultes, urgències i cirurgia experimental.
Aquesta assignatura ofereix una valuosa experiència clínica als futurs metges en el camp de l’oftalmologia.
