La Veu de Bufalà, núm. 16. Juny 2017. by avbufala

LA VEU DE BUFALÀ Juny 2017 | Núm. 16

EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta Associació Lidia Solé Alba À. Holgado Miquel Soria Eneko Pascual Maria Navarro Antonio Cortada Tomás R. Sigfrido Ramos

Cap de Redacció Alba À. Holgado comunicacioavvbufala@gmail.com Correccions Muntsa Holgado Alícia Jiménez (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de les correctores de la revista.)

Maquetació David Porcuna Publicitat Laura Catalán - Tel. 625 60 11 07 Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. Imprès en paper reciclat. 2.500 exemplars. Dipòsit legal: B 6947-2014

Portada: David Porcuna

Foto: Martin Dörsch. Sota llicència CC0 PUBLIC DOMAIN.

Als últims anys i mesos, tant a la ciutat com al barri, s’ha parlat molt de canvis. Hem sentit a parlar de governs de canvi en els àmbits estatal, nacional i municipal, igual que hem sentit de molts canvis dins del nostre barri. Però si quelcom hem après al llarg de tots aquests anys, és que sentir a parlar de canvis no ens garanteix que aquests canvis es produeixin, o que es faci en la direcció que pensàvem. Hem après que les suposades noves cançons de canvi no sempre porten a una nova melodia, per molt promesa o necessària que hagi estat aquesta melodia. Hem après que renovar la gent que porta les regnes no implica que es renovin les pràctiques o la filosofia. Hem après que per moltes ganes que tinguem de creure en un canvi, aquest no es produeix per art de màgia o perquè ens hagin repetit una vegada i una altra que s’està produint. Hem après que no sempre cal renovar les persones per canviar els pensaments o les direccions, malgrat sigui quelcom que passi en comptades ocasions. Hem après que no tots els canvis que desitjàvem acaben tenint el resultat que esperàvem. Amb tot aquest aprenentatge o sense, la nostra Associació de Veïnes i Veïns de Bufalà ha passat per molts canvis els últims anys. Alguns d’aquests canvis han estat reals i profunds i d’altres potser no han acabat mai d’aterrar. A vegades els recursos no ho han permès, o la manca de voluntat, i en altres ocasions han estat les influències externes les que ens han deixat sols i a les fosques. Han anat i vingut moltes persones i moltes mans per la nostra junta, i sempre s’ha intentat mantenir una direcció ferma i optimista. Ara, la nostra junta es torna a sotmetre al canvi, potser per seguir endavant, potser per canviar la direcció o potser per retrocedir. Del que sí podem estar segurs és que, al marge del camí que decideixi prendre aquesta junta renovada, tindrà una lliçó molt important per aprendre: la seva responsabilitat és la de caminar de la mà amb el barri, no quedar-se a la rereguarda ni intentar posar-se pas al capdavant, perquè aquest barri ha après des de ja fa molt de temps que no necessita qui el lideri ni qui el guiï per caminar sol, per reivindicar els seus espais i la dignitat dels seus habitants, ni per plantar cara a qualsevol persona, entitat o institució que pretengui menystenir-lo o arraconar-lo. En aquest barri s’aprèn cada dia que no hi ha promeses, sinó fets demostrables, i que cap bandera de cap color quedarà mai per sobre del benestar i la dignitat de Bufalà. Aquest barri ha après a parlar amb la seva pròpia veu sense esperar que ningú li doni permís per alçar-se o expressar-se. Tant se val qui ocupi els càrrecs dins de la nova junta, quins siguin els seus pensaments o les seves accions. Si no és capaç o no té la voluntat de caminar seguint els passos del barri i dels seus projectes, si no és capaç d’escoltar aquesta veu que cada dia s’eleva amb més força, aviat descobrirà que no tindrà més remei que caminar en solitud i sense ningú que tingui voluntat per escoltar-la. La Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

EN PROJECTE

Cau de diables Ara ja fa gairebé dos anys que va aterrar a Badalona un nou ajuntament, un ajuntament que prometia sacsejar les pobres, arrogants i inoperants polítiques que havien convertit la nostra ciutat en un pou massa gris per la vida que s’hi respira. Però l’esperança va arribar, i no ho va fer amb un canvi de color, sinó amb la irrupció de molts colors sota la bandera del canvi. Així es van fer anomenar: «l’ajuntament del canvi». Han passat dos anys i els canvis més signiﬁcatius que veuen els meus ulls són a la forma de vestir d’alguns dirigents municipals, que han canviat la tradicional americana i corbata per una indumentària més propera al poble. Un embolcall que ens va aconseguir enganyar al començament, però que ja no és capaç d’ocultar les moltes manques que segueix tenint el poder, i que l’eslògan de «és que són nous», repetit ﬁns a fer-nos sagnar les oïdes durant vint-i-quatre mesos, no està sent ja capaç de dissimular.

Sou l’ajuntament del canvi? Llavors per què les vies de comunicació entre vosaltres i les entitats que van al marge vostre es troben encara més travades que amb el nefast govern anterior? Sou l’ajuntament del canvi? Llavors per què seguiu amb aquella tan bella i tradicional pràctica de llençar pilotes fora quan us toquen allò que no s’ha de tocar? Sou l’ajuntament del canvi? Llavors per què ens trobem els mateixos regidors que fa deu o vint anys a les mateixes reunions, aquells que encara mantenen el tàndem americana-corbata? Sou l’ajuntament del canvi? Llavors per què, en comptes de lluitar per trobar vies per tal de conservar i restaurar el nostre patrimoni, deixeu que mori amb tàctiques brutes i deshonestes? Sou l’ajuntament del canvi? Llavors per què ens feu creure que lluitem amb vosaltres per una Badalona millor, quan realment al que ens veiem obligats a fer és a lluitar contra vosaltres? Sou l’ajuntament del canvi? Llavors per què responeu amb atacs i falses acusacions quan alguna persona us fa una crítica o una sàtira, en comptes de cercar-ne l’origen? La imatge amable i propera va servir al començament, però ara no fa més que generar la sensació que l’utilitzeu per seguir fent i desfent a plaer. Que ningú pensi que faig crida a antics governs, que eren encara pitjors que l’actual, per si entre els estimats lectors i lectores hi ha alguna ment preclara que vol treure conclusions precipitades i malintencionades.

Fotomuntatge: David P.

El joc dels poders municipals a Badalona es repeteix una vegada i una altra, i els voltors no canvien, només canvia el color de les seves plomes. Potser sigui hora de veure el poder que tenim, individualment o a través de les moltes entitats independents que poblen la nostra ciutat, de veure que els grans canvis no han vingut de les urnes, sinó del carrer i de la nostra força. Potser així obligaríem aquestes caduques institucions a obrir els ulls i canviar si no volen quedar-se fora de joc. Anònim

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Qui és qui a La Veu de Bufalà La Veu de Bufalà va obrir les seves pàgines l’any 2013. L’edició de la revista és possible gràcies a la dedicació d’un grup de persones que hi col·laboren com a voluntàries. En aquest número, coneixem algunes de les persones que formen part d’aquest grup o que n’han format part al llarg de la història de la revista. En primer lloc, en Dani, president de l’AVV de Bufalà quan va néixer la revista i segon maquetador d’aquesta, la Sara i l’Alba, antiga i actual coordinadores de la revista i redactores, ens expliquen el sorgiment i l’evolució del projecte, així com quan van començar a participar-hi. «Les meves primeres col·laboracions eren més de coordinació», ens diu en Dani. «En aquella època era president de l’entitat i teníem un gran professional a càrrec del disseny i la maquetació de la revista, l’Albert. Després de la seva marxa, vaig assumir jo la maquetació i actualment la meva col·laboració és més esporàdica i consisteix en la realització d’il·lustracions per a algun article.» «Jo hi vaig començar a col·laborar a l’inici de tot», assenyala la Sara. «Principalment redactava els continguts de la revista i pensava de què podíem parlar.» «Jo, en canvi, vaig entrar-hi com a col·laboradora quan la revista ja duia quatre números, al juny de 2014, amb el moviment del solar verd de Doctor Daudí», ens explica l’Alba. «Hi escrivia alguna notícia, i també alguna ressenya cultural. És en Dani qui va encetar tot això, vora el 2013, i ell i la Sara

Infograﬁa: David P.

eren aleshores qui organitzaven tot el cotarro. Vaig agafar-ne la coordinació entre les revistes del juny i l’octubre de 2014. La de l’octubre, el número 9, va suposar un canvi radical a la revista: conjuntament amb en Dani i en Miki, redactor de La Veu des de l’octubre del 2015, vam decidir que la revista havia de tenir un caire més reivindicatiu i que calia començar a recuperar la història del barri. I crec que des de llavors hem reﬂectit un aire canyer molt interessant, mirall del tipus d’associació en què ens hem convertit. D’altra banda, la revista ha incorporat altres elements artístics i ha obert les seves portes a més col·laboracions amb veïnat i entitats, i noves seccions, a banda de l’aspecte de la correcció, amb l’Ali i la Muntsa al capdavant, que ha estat essencial per a l’augment de la qualitat de la revista, i l’entrada de nous dissenyadors i il·lustradors,

com en Jordi i en David M., que han contribuït, juntament amb la feina d’en Dani, a dotar La Veu d’una qualitat artística sublim, sobretot amb les portades, la secció d’artistes i les vinyetes satíriques.» Les motivacions que duen algú a col·laborar en un projecte com aquest són diverses: ganes de treballar pel barri, d’estendre la veu del moviment associatiu, de posar en pràctica els coneixements universitaris, de conèixer noves experiències..., però tots coincideixen que aquesta col·laboració els ha aportat quelcom. Per a en Dani, la revista, a més de donar visibilitat al treball de l’Associació, facilita les relacions entre el veïnat, ja que els molts Continua

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

comerços del barri on es pot trobar esdevenen llocs de trobada, i pot originar moltes coses (discussions, activitats, activisme, polèmica...). En David M., il·lustrador, redactor i un dels sis maquetadors que ha tingut la revista, ens diu: «Per als que tenim tantes inquietuds creatives, és una bona manera de canalitzar-les i donarles a conèixer. A més, és molt enriquidor saber que el teu treball serveix, encara que sigui de manera modesta, a construir un barri. També és una molt bona manera de saber què es cou a Bufalà i d’estar més connectat al nostre entorn més proper. Hi ha vida més enllà del centre i de Barcelona; als barris també s’estan movent coses molt interessants!». En Miki destaca de la revista que «és un espai d’expressió on els continguts són lliures i és una de les revistes a escala de barri que més qualitat i cura presenta al seu interior». Li agrada poder participar d’això. Però no tot són coses bones... L’Ali, una de les correctores de la revista, confessa que «durant les setmanes immediatament anteriors a la publicació de cada número, la meva feina a la revista em pot provocar una mica d’estrès i algun maldecap». Assegura, però, que «pesen molt més les coses bones», i que la seva col·laboració amb la revista li permet fer algunes de les coses que més li agraden: «descobrir històries, conèixer maneres de ser i de pensar diferents i aprendre’n». La Lidia, presidenta actual de l’AVVB i redactora de la revista des dels seus inicis, comenta que li encanta tenir una revista al barri, i valora que aquesta hagi nascut a l’Associació i que de mica en mica vagi agafant més forma i més gent s’hi vagi implicant: «Es va consolidant i ja forma part del barri. M’aporta una gran satisfacció i una altra mirada a tot allò que ens envolta, així com molts coneixements sobre coses que passen al barri». Totes les persones que formen o han format part de l’equip tenen anècdotes curioses per compartir. Tot seguit us en reproduïm algunes.

En Dani, que diu que sempre calia anar apagant focs, recorda dos episodis especialment complicats: «Potser l’època més dura va ser quan va néixer la meva filla, que vaig haver de maquetar les últimes coses d’aquell número aprofitant el descans d’estar a l’hospital tota la nit amb la meva dona i la bebè. I quan l’Albert va deixar de ser maquetador i vam haver de remaquetar-ho tot en un parell de setmanes... va ser una bogeria!». En Jaume, redactor de continguts històrics des del 2013, explica que arran dels seus articles a La Veu, l’Alba li va proposar participar en una taula rodona sobre la masia de Ca l’Andal, que l’interessava des de feia molts anys: «allà em vaig assabentar que a la masia havia viscut la família de l’Abert López, cantant del conjunt Santa Bárbara, que interpretava la cançó “Se llamaba Charly” (1973), una supervenda que havia escoltat moltes vegades de jovenet, i que l’Alba, molt més jove, també coneixia». En Miki ens diu: «Em quedo amb el gran i famós número d’octubre del 2015, un dels més polèmics i dels que més repercussió han tingut, que fins i tot ens va portar a rebre amenaces de denúncia per simples qüestions semàntiques. Va ser una setmana molt estranya però molt divertida». L’Alba entén que la majoria de les moltíssimes anècdotes viscudes han estat paral·leles a l’activisme del barri. En destaca l’aprenentatge que han significat, i el punt d’inflexió —per a ella i considera que també per a la revista— del juny de 2015: «Vam crear una secció col·loqui, que s’ha convertit en la secció de l’entrevista, per intentar donar veu a diferents persones del barri que tinguessin una història per explicar. I, sense voler-ho, va arribar a les meves mans un llibre sobre la història de Bufalà, que va desencadenar en el número d’octubre i la descoberta de part de la nostra història. Això ha fet que pogués arribar a conèixer-la i seguir investigant i parlant amb persones que han construït el barri que coneixem ara. I això hagués estat impossible sense la revista. També destaco la publicació d’un poema meu el darrer desembre, que recordo amb tendresa».

En David M. posa èmfasi en el fet que, tot i ser una revista feta per persones que hi col·laboren de manera totalment desinteressada, «l’organització i serietat amb què es treballa són dignes de qualsevol revista editada de manera professional. Quan vaig començar a maquetar-la em va sorprendre molt com de ben gestionada estava la seva edició». En David P., l’actual maquetador, de la seva encara breu experiència a la revista destaca el fet d’haver conegut l’equip de l’AVVB i la tasca que desenvolupa: «Ha estat tot un plaer, i gràcies a la revista m’he assabentat de la creació del Club de Cinema de Bufalà, al qual pertanyo i on espero poder aprendre una mica més sobre cinema i descobrir pel·lícules que per a mi han estat desconegudes fins ara, així com poder compartir referències i impressions amb les altres persones cinèfiles membres del Club». Per acabar, el grup s’adreça a les persones que llegeixin aquestes línies. En Miki ens diu que «és una gran recompensa tenir cada cop més lectors i lectores i cada cop més ulls interessats en tot el que volem explicar, però resulta un privilegi encara més gran tenir cada cop més mans i més veus que volen explicar-nos les seves històries». Per això, anima tothom a dir-hi la seva. La Lidia coincideix que La Veu de Bufalà és la veu de tothom, «la veu de denúncia, de crítica i que informa», i demana a tothom que s’impliqui en tot allò que tingui relació amb el barri. En darrer lloc, en David M. anima tothom a no quedar-se a casa i a compartir la seva creativitat en una revista on es respira molt bon ambient. Dèiem a la introducció que aquesta revista és possible gràcies a la feina dels voluntaris i les voluntàries que participen en la seva edició, però la revista no existiria si no fos per qui la llegeix, i per això volem aprofitar aquesta entrevista per donar-te les gràcies: moltes gràcies per formar part de La Veu de Bufalà. Esperem continuar sentint la teva veu durant molt de temps! Alba À. Holgado Ali J. P.

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

Arbres de Bufalà Ombú o bellaombra (CA) | Ombú o bellasombra (ES) | Phytolacca dioica

En el número anterior de la nostra revista vam parlar dels monumentals til·lers que embelleixen les portes de Ca l’Andal i que, d’acord amb la informació del moment, no sabem si sortiran ben parats de l’estranya «intervenció municipal a Ca l’Andal», més orientada a l’excavadora que a la conservació. Esperem que la tan de moda «democràcia participativa» prevalgui.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

creixement en anells de creixement, sinó en un sistema més primitiu propi de les herbes. Nadiu de les praderes humides argentines, aviat va ser traslladat a l’Europa meridional pels primers indians. Pot ser esponjós al tacte i és de creixement inusitadament ràpid i, si se’l deixa «dret a decidir» i via lliure, forma petits bosquets d’un sol individu, atesa la seva tendència a emetre llucs o nous troncs des de la soca o les arrels. Per la seva envergadura i les grans capçades, són llocs favorables per exercir de posaders i dormiders de tota mena d’aus, les quals hi troben protecció. No suporta el fred intens i en les nostres latituds deixa anar la fulla quan arriba l’hivern. No sabem quin futur els espera als nostres dos exemplars. Ara per ara, i gràcies a la lluita veïnal, que l’any 2014 va protagonitzar un moviment de defensa del solar verd de Doctor Daudí, l’exemplar d’aquest solar està fora de perill, però potser convindria que les autoritats pertinents o, si no, les nostres entitats veïnals, pensessin en una ubicació alternativa per a l’ombú de Martí Pujol, ja que es troba en un solar urbanitzable.

En aquest número volem mostrar altres «arbres» que també es troben en un estat precari per la seva localització, i que passen desapercebuts fàcilment malgrat que, amb molta seguretat, són els dos exemplars de més volum del barri. Es tracta dels exemplars d’ombú o bellaombra (Phytolacca dioica), que podem trobar en dos solars, situats a Martí Pujol, 498, i a Doctor Daudí, entre Independència i Martí Pujol. Hem escrit entre cometes «arbres» perquè, segons diuen els experts, l’ombú no és exactament un arbre, sinó una planta o herba de port arbori, la qual, a diferència dels arbres amb pedigrí, no sustenta el seu

Eneko Pascual

Bellaombra de Doctor Daudí

CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Bufalà batega amb les Festes Un any més, l’esperit festiu va omplir els carrers del nostre barri. La Comissió de Festes ens va tornar a oferir un ventall d’activitats per a tots els públics i durant dos caps de setmana vam poder gaudir de les Festes de Bufalà. En general, el resultat va ser satisfactori, tot i que no tot va funcionar. Us en fem un resum: Vam començar el dissabte 20 de maig, quan la Yvonne, una noia que és pallassa i que és especialista en teatre social, ens va oferir un taller a la Residència Roca i Pi. Durant dues hores no vam parar de riure. Vam passar una tarda molt entretinguda i va ser espectacular veure la interrelació de la gent gran amb els veïns i les veïnes. Hi havia públic de totes les edats i, tot i les limitacions d’algunes de les persones assistents, la Yvonne es va adaptar a les circumstàncies i va ser una tarda molt curiosa i divertida. Un cop finalitzada l’activitat, el personal del centre ens va fer una visita guiada per les instal·lacions. Moltes de les persones que vam anar-hi no hi havíem entrat mai i va ser fantàstic. L’endemà, el parc de Can Barriga es va omplir d’infants que van poder jugar durant tot el matí. El grup de l’esplai del Mijac havia preparat algunes proves, el Centro Aragonés ens va oferir uns jocs tradicionals on crec que quasi tothom, grans i petits, van provar de llençar l’espardenya, de participar en el joc de la granota o de fer rodar la roda. I el grup de voluntàries de la biblioteca Maria Aurèlia Capmany de l’Associació de Veïns de Bufalà ens va fer gaudir amb els tallers de manualitats que havien preparat, entre els quals n’hi havia un d’instruments de percussió que no va deixar indiferent a ningú. En definitiva, tot un èxit de participació en un matí en què els jocs d’aigua van fer suportable la calor. La setmana següent, el dimarts 23, el gimnàs 7 de Fitness ens va oferir una classe de tonificació per a mares amb nadons de fins a tres anys al local de l’Associació de Veïns. Aquest any va haver-hi més participació que en l’edició anterior. La Vicky va fer suar les mares de valent i els petits s’ho van passar bé. Tot seguit, ens va visitar la Guàrdia Urbana, de l’equip d’educació viària, acompanyats d’una mestra jubilada i d’una mestra voluntària. Ens van explicar el conte «La selva d’en Mario». Malauradament, va haver-hi poca assistència. En acabat, en Xavi (guàrdia urbà) va posar a un dels nens assistents una armilla i una gorra i li va ensenyar com dirigir el trànsit.

Taller de la Yvonne a la Residència Roca i Pi · Foto: Isidoro (Los Isofocos)

El divendres 26, la Residència Parc Serentill va oferir el seu tradicional torneig de dòmino. Va ser molt divertit presenciar com de seriosament s’ho prenen. El torneig és obert al barri i hi pot participar qui vulgui, tot i que de fora es presenta poca gent. Us animem a participar-hi en la propera edició. A la tarda, la plaça d’Antònia Boada es va omplir de gom a gom: famílies senceres es van apropar per tastar la xocolatada que ens havia preparat el grup de dones de l’Associació de Veïns. Per cert, boníiiiiiiiissima! Gràcies a la col·laboració amb productes de Bufalà Comerç i de Condis vam poder gaudir d’aquesta celebració. De nou, el grup de voluntàries de la biblioteca Maria Aurèlia Capmany ens va donar un cop de mà: van ser les encarregades de fer jocs per als infants. Vam poder saltar a la corda, fer carreres de sacs i ﬁns i tot vam intentar ﬁcar-li melindros amb xocolatada amb els ulls tapats al company del davant. Una tarda divertidíssima. Ens van acompanyar amb els jocs uns joves veïns del barri, l’Àngela i en Francesc, i vam comptar amb la Ludi, una veïna que és una crac amb el micro i que ens va amenitzar la tarda.

Xocolatada · Foto: Isidoro (Los Isofocos)

El dissabte 27 al matí, un grup d’unes dotze persones vam poder gaudir d’una passejada pel barri. En Josep Estruch, lingüista i molt coneixedor de la història de Bufalà, ens va acompanyar durant tot el matí amb les seves explicacions. El tret de sortida de la passejada va ser a les ruïnes romanes trobades davant de l’IMPO. Abans de començar, en Josep ens va llegir un fragment d’un llibre de Manuel de Pedrolo, Joc brut, on parla d’una visita que va fer a Bufalà i descriu els carrerons del barri. Va fer gràcia sentir a parlar del barri a un escriptor conegut com és Pedrolo. Vam creuar a Ca l’Andal, on ens va explicar moltes coses de la masia i, com que al grup hi havia alguns integrants de la plataforma en defensa de la masia, van poder ampliar les explicacions d’en Josep; després vam baixar fins a Quinta Elvira, on ens va ensenyar la pintada que hi ha a l’entrada de la comunitat des de fa quinze anys, que diu «Badalona no és gris». Vam pujar fins al parc de Can Barriga i, tot seguit, vam anar a l’entrada de l’escola, situada al carrer Tànger. Tot i la calor, cada cop trobàvem el recorregut més interessant. Vam anar fins al parc de Torrents i Lladó, vam pujar fins al trencant de John Lennon per veure la Fundació Llegat Roca i Pi, on ens en va explicar la història. Durant tot el camí, en Josep ens va

CENTRALS anar explicant les masies que hi havia a Bufalà, les que han desaparegut i les que encara hi són, que ja en són poques. Vam parlar de Ca l’Andal, Can Bufalà, Can Barriga, Can Solé, Can Banús, Can Gusi i Can Pontons. Les persones assistents vam gaudir de les seves explicacions i alguns van poder fer més aportacions. Vam continuar la passejada fins als pisos del Bruc, ens vam endinsar pels seus patis interiors fins arribar a la plaça d’Espanya i al parc de les Quatre Hores, on ja vam donar per finalitzada la ruta. Un matí diferent, sens dubte. Va ser el primer cop que es feia aquesta proposta al barri, i va ser molt ben rebuda. I, mentre s’estava fent la passejada, s’estava duent a terme el torneig de 3x3 al poliesportiu de l’ABB de Bufalà, al carrer de Campoamor. El club va disposar d’un total de vuit pistes farcides de partits, comptant l’interior del pavelló i la pista exterior. El torneig va tenir una durada de tres hores, en les dues primeres van participar tant petits com grans, els primers a mode d’exhibició, mentre que els segons competien per arribar a les semifinals i a la final. En la darrera hora i ja amb tothom dins del poliesportiu, es va disputar la ronda final. Els equips sèniors/veterans Los Amigos i Modern Players es van classificar per a la gran final, que van guanyar els segons amb un estret marge de punts. Tots els participants, al voltant de 130 de 37 equips (un 30% més que l’any anterior) van poder gaudir d’una jornada festiva practicant l’esport que més els agrada i acompanyats dels seus amics. Una gran jornada! A la tarda ens esperava la botifarrada a la plaça de Boada. La tarda, com sempre, molt dedicada a la gent gran. Ens van acompanyar un grup de mares de l’escola Salvador Espriu que han muntat un grup de ball, Sweet Bollywood. Durant trenta minuts vam estar ballant a la plaça danses bollywood, típiques a l’Índia. Es tracta d’un ball carregat d’energia

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

positiva i així ho transmet el grup cada cop que actua. Els seus vestits, els colors, la música... en deﬁnitiva, una actuació magníﬁca. Tot seguit van pujar a l’escenari les dones de les classes de ball en línia del Casal de Gent Gran Antònia Boada. Ens van sorprendre i tothom va gaudir molt amb les cançons que van interpretar. Totes anaven conjuntades i amb un vano a la mà van fer ballar el públic. I, per acabar, i per primer cop, tot i que són del barri, va actuar el cuadro de cante y baile del Centro Aragonés. Ens van cantar unes jotes i van fer uns balls tradicionals que a les persones assistents els van agradar molt. I què dir de les botifarres, doncs que estaven boníssimes i, un cop més, gràcies al grup de dones de l’Associació de Veïns, que són les encarregades de cuinar-les, aquest cop a la llenya. No ens queda més que agrair el suport de Bufalà Comerç, Condis i Sorli Discount, per la seva col·laboració amb la xocolatada; agrair, per descomptat, la complicitat del Casal de Gent Gran Antònia Boada, que, com sempre, ens facilita molt les coses donant-nos suport logístic a la plaça; a les dones de l’Associació de Veïns, per la seva incansable dedicació a dur a terme els dinars populars i les xocolatades per als infants; a la Fundació Llegat Roca i Pi, per obrir-nos les portes i permetre fer una activitat a les seves instal·lacions; als responsables i infants del Mijac, per preparar la festa infantil; a les voluntàries de la biblioteca del barri; al gimnàs 7 de Fitness; a l’ABB de Bufalà; a la Residència Parc Serentill, per continuar organitzant el torneig de dòmino, i, també, als membres de la Junta de l’Associació de Veïns, com a impulsors de les Festes, i a tota la comissió de festes que hi ha al darrere. Des d’aquí us convidem a apropar-vos al nostre local i us animem a col·laborar. Com més serem, més coses podrem fer. Tot requereix molt d’esforç i dedicació. No oblideu que les Festes són de tothom i per a tothom! Per a la Comissió, ha estat un plaer organitzar-les i esperem que us hagin agradat. Fins l’any vinent! Comissió de Festes

Torneig 3x3 · Foto: Associació Bàsquet Badalona-Bufalà (ABB Bufalà)

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

Bufalà alta también existe Soy una persona que lleva desde el 2010 luchando para que en el parque Torrents i Lladó repongan las zonas de juegos infantiles que existían, que eran tres. Su remodelación a ﬁnales de los noventa fue espectacular: vegetación, zonas de sol y de sombra, y hasta una pista de básquet, donde los niños podían jugar sin peligro ninguno. Hoy solo tienen 100 metros en un sitio que no les corresponde, que fue creado como pipicán, y que además está mal ubicado, pues es el sitio más peligroso del parque y el que está en peor estado: en cuanto llueve, queda encharcado durante semanas, es imposible andar por los alrededores y menos con un carrito de bebé, y con el peligro de estar a muy pocos metros de Martí Pujol y, por otro lado, a unos tres metros de la c/ Edith Piaf, otra vía con mucho tráﬁco. Y, por si no fuera bastante, hay una terraza para fumadores a menos de dos metros.

Plaça Antònia Boada · Fotos: David P.

Creo que son razones suﬁcientes para que se tomen medidas antes de que pase una desgracia que todos sabemos que llegará. Martí Pujol es una vía rápida donde este año ya llevamos por lo menos tres o cuatro accidentes graves. Hay que actuar por todos los niños y niñas de Bufalà, que se merecen un espacio digno, y para mí es vergonzoso que nadie tome conciencia de esta situación que llevamos años denunciando y que en su día fue apoyada con unas doscientas ﬁrmas, con las que se manifestaba una disconformidad por haber suprimido las zonas infantiles que existían en este parque de 8.000 m² en Torrents i Lladó. Podemos encontrar otras peticiones sobre las malas instalaciones y su mal estado, tanto de Torrents i Lladó como de la plaza Boada. David G. González lo mencionaba en el Diari de Badalona (11-17/11/2016) y la Asociación de Vecinos y Vecinas de Bufalà lleva luchando desde el 2015 por el parque, con acciones como la Castañada reivindicativa que se celebró en el parque hace dos años para denunciar su mal estado. ¿Qué están haciendo con Bufalà alta? Seguiré luchando mientras pueda para que alguien tome la decisión de una buena remodelación de este parque. Sería lo justo.

Parc de Torrents i Lladó

R. Muñoz

IL·LUSTRES PASSEJADES PER BUFALÀ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Francesc Cambó a Can Barriga Un dels visitants il·lustres del nostre barri de Bufalà fou Francesc Cambó i Batlle (Verges, Baix Empordà, 1876 Buenos Aires, 1947), un destacat polític i advocat català, conservador i catalanista, cofundador i líder de la Lliga Regionalista i ministre d’Hisenda i de Foment durant el regnat d’Alfons XIII. És sabut que Cambó va fer de mecenes de nombroses activitats artístiques i culturals. Destaca la creació, el 1922, de la Fundació Bernat Metge, que ha traduït al català nombrosos textos clàssics grecs i llatins, i la Fundació Bíblica Catalana, que va traduir la Bíblia completa al català a partir dels textos originals. Francesc Cambó estigué diverses vegades a Badalona. Una va ser l’any 1907, quan tenia trenta anys. Segons el que explica el seu biògraf Jesús Pabón, aleshores va patir un accident a la nostra ciutat i per això es va retardar el discurs que havia de pronunciar al Poblenou. Sabem també que estigué a Can Barriga, per amistat amb el seu propietari, Francesc Barriga i Busquets, que el 1925 s’havia casat amb Anna Planas i Planas, d’una altra il·lustre nissaga badalonina, amb qui va inaugurar a la riera anomenada avui avinguda Martí Pujol la nova casa, ara centre d’educació especial. Francesc Barriga era membre de la Lliga i fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona. La notícia de la visita me la va donar Josep Barriga el 14 de març de 2009. No en sabem la data exacta, però possiblement fou en la mateixa ocasió que Cambó estigué a Badalona el gener del 1936, quan va fer un discurs elogiat per La Veu de Catalunya i blasmat per La Publicitat (La Vanguardia, 8 de gener de 1936). Jaume Aymar i Ragolta

Retrat de Francesc Cambó fet per Ramon Casas i conservat al MNAC a Barcelona Imatge sota llicència CC PUBLIC DOMAIN Mark

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

GIMNÀSTICA CORRECTIVA 10 h - 11 h PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

GIMNÀSTICA CORRECTIVA 10 h - 11 h PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

PUNT ÒMNIA 9 h - 13 h

FOTOGRAFIA 16:30 h - 21 h

IOGA 15:45 h - 16:45 h

QUINZENALMENT

ROL 17 h - 21 h CATALÀ 17 h - 18 h GANXET 18 h - 19 h

TENNIS TAULA 18 h - 20 h

TROBADA DONES 17:30 h - 19 h

TENNIS TAULA 18 h - 20 h

CATALÀ 19 h - 20:30 h

CLUB DE CINEMA 19 h MENSUALMENT

FOTOGRAFIA 19 h - 21 h

ROL 17:30 h - 21 h QUINZENALMENT