La Veu de Bufalà, núm. 21. Octubre 2018.

Page 1

LA VEU DE BUFALÀ Octubre 2018 | Núm. 21



EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

3

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta de l’Associació Alba À. Holgado Eneko Pascual Lidia Solé Maria Navarro Miquel Soria Sigfrido Ramos Organització de la revista Alba À. Holgado Alícia Jiménez Pérez David Porcuna Miquel Soria Correccions Alícia Jiménez Pérez Muntsa Holgado (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de les correctores de la revista.)

Il·lustracions Adrià Garriga Bassas Kirligo Oleopetroleo Maquetació David Porcuna Publicitat Trinitat Gutiérrez - Tel. 654 368 974 trinitat@gpl.cat Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. Imprès en paper reciclat. 2.500 exemplars. Dipòsit legal: B 6947-2014

Imatge: David P.

Vivim en passat, present i futur Som en un moment en què tants i tants ens volen empènyer a viure en una sola de les cases del temps: passat, present o futur. Alguns no deixen que avancem des del passat mentre ens fan creure que ens porten directes al futur. Altres ens precipiten cap endavant sense mirar en cap moment enrere, sense repassar d’on venim i quins errors podem evitar. I encara trobem d’altres que es centren tant en ara, que pensen tant en el moment, que obliden contemplar d’on venen les nostres passes i, sobretot, cap a on ens encaminen. A l’Associació no perdem mai de vista el passat. No podem deixar que es dilueixin els nostres orígens com a barri, les mans i les persones que han lluitat any rere any per construir un espai digne i humà a Bufalà i que des de massa fronts malintencionats han intentat tapar i enterrar en l’oblit, repartint les medalles que quedaven llavors orfes. El passat és el nostre origen però també és l’esforç de les persones que van caminar abans que nosaltres pels nostres carrers i gràcies a les quals som qui som. Per elles no podem deixar que les restes del passat que encara ens acompanyen i ens contemplen cada dia es perdin i caiguin per la inacció de qui hauria de vetllar pels tresors de la ciutat. No oblidem el nostre present, les veïnes i els veïns del barri ni cap dels espais que ocupem tots junts en el nostre dia a dia. No perdem pas de vista que totes i tots puguem gaudir d’un barri digne, equipat i amb espais cuidats, nets i segurs. Però sobretot que puguem caminar segures i segurs sobre una xarxa de barri forta, solidària i que arribi fins a l’últim racó de ciutat i fins a l’últim racó de paratge natural que ens rodeja. Coneixent i respectant el nostre passat i sabent on tenim els peus al nostre present, caminarem ferms cap al futur per fer-lo nostre, per evitar que qualsevol persona malintencionada el vengui o el posi en risc, ja sigui de dins o de fora. Totes les veïnes i tots els veïns hem de lluitar i treballar per construir aquest barri que tant necessitem i que tant mereixem, i l’Associació comença aquest nou curs estant al costat vostre, sent unes mans més, un veí més. Però aquesta no és la lluita de l’Associació, aquest camí no ens pertany ni ho ha de fer. Aquest camí pertany a totes les veïnes i a tots els veïns de Bufalà i a qualsevol persona que estengui els seus braços per sumar les seves mans a tots els vostres esforços. Un any més ens sumem a la vostra força i empenyem per fer front a qualsevol que s’hi oposi, sigui de dins o de fora, porti la insígnia que porti o vesteixi el color que vesteixi. No vendrem el nostre barri, ni car ni barat, no us vendrem a cap de vosaltres. La sempre vostra Associació de Veïns i Veïnes del barri de Bufalà La Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà


4

CAU DE DIABLES

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

UN CONTE DE CEMENTIRIS Passen les hores silencioses mentre els dos homes enterren allò que no volen que torni i per fi un dels dos trenca el silenci: — Creus que hem fet bé actuant així? — No en tinguis cap dubte. — Potser ha estat una mica brut fer-ho així i tan a prop del final. — Són coses que permet aquest joc, coses que ells mateixos van fer per arribar on eren i que ara se’ls han girat en contra. A més, ara seràs on volies ser des del començament, no? — Sí, però tu des de les ombres... Imatge: David P.

La boira s’estén pel terra verd del cementiri cobrint-ho tot amb una sinistra catifa blanca. Les tranquil·les ondulacions d’aquesta creen una pertorbadora atmosfera entorn del silenci entre les tombes. De cop, un creixent soroll trenca la pau del silenci de la mort. Unes passes que compassen el so inconfusible de quelcom que s’arrossega per terra. Dues siluetes es dibuixen en mig de la boira, que es desfà tot ballant amb cargolades piruetes per l’aire. Les dues figures caminen pesadament, dos homes arrossegant per terra un paquet de grans dimensions fet amb llençols que foren blancs en altres ocasions, però que ara tenyeixen de verd i negre després d’incomptables metres sent arrossegat. La fosca processó s’atura al davant d’una profunda tomba oberta de la qual la foscor no deixa veure el fons. Prenent aire per a un últim i definitiu esforç, els dos homes empenyen el paquet dins del forat i, en impactar contra el terra, deixa al descobert un braç blanc i fred que surt d’entre els llençols. Després de prendre aire un altre cop, comencen a abocar-hi terra a sobre.

— Deixa’t estar d’ombres i gaudeix d’aquest temps, que no hi tornaràs pas tu sol. L’altre home no contesta, només s’encongeix d’espatlles i segueix palejant terra fins que el cos queda ben enterrat. El primer home contempla la tomba acabada mentre al seu interior es barallen les sensacions de victòria i derrota sense que cap aconsegueixi imposar-se. Amb resignació, conclou: — Suposo que el temps dirà si he fet bé o no. No trobes, Xavier?... Xavier? El primer home es gira davant del silenci del seu company, però apenes ha començat a moure’s que ja nota el dolor que explota a les seves cames i arriba com un ganivet fins al seu cervell, el dolor d’una pala que esmicola les seves cames i deixa el seu cos inútil, ple de dolor i estès a terra. — Vosaltres mai fareu res bé, Àlex.

(secció anònima)


VIDA O ASFALTO

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

5

CONTAMINACIÓN LUMÍNICA

Utilizar luz fría en exteriores puede ser motivo de una sanción

«Nuestra sociedad de consumo se alimenta de personas y crece sin

de empresas. En la fotografía se observan dos claros ejemplos

límites. La superpoblación fomenta la contaminación y disminuye

de contaminación lumínica. Por un lado, se aprecia publicidad

significativamente la calidad de vida de las personas.»

de las autopistas y, por el otro, las instalaciones de la empresa

En el día a día de una ciudad superpoblada como Badalona hay multitud de factores que afectan de manera directa a la salud de sus ciudadanos. Se habla mucho de la polución, de lo castigados que tenemos los pulmones por culpa del diésel y de la gasolina, pero hoy voy a escribir sobre la contaminación lumínica.

administrativa y va en contra de los intereses mismos de la mayoría

TUSGSAL en la avenida Conflent, que proyecta luz hacia el cielo al más puro estilo «Cabo Cañaveral» durante toda la noche. Afecta directamente a los vecinos de la calle Molí de la Torre y la avenida de la Cerdanya. Es bueno saber que la luz prolongada, fría y potente, con menos de 3.000 K de temperatura y más de 440 nm de radiación, contribuye directamente al aumento de gases con efecto

Si observamos la iluminación nocturna de las calles, nos daremos

invernadero en la atmósfera, perjudica al ojo humano y favorece

cuenta de que es una luz cálida y normalmente las farolas iluminan

el desarrollo de diferentes trastornos del sueño y de enfermedades

exclusivamente hacia abajo. Eso es porque hay diferentes leyes

como la depresión, el cáncer de mama o la obesidad. Además,

estatales y autonómicas que obligan a los estamentos públicos y a

para el medio natural esa luz se vierte directamente en una zona

las empresas privadas a respetar una normativa estricta que facilita

de especial interés medioambiental, el turó de l’Enric, desorienta a

el sueño de los vecinos y protege la biodiversidad de las zonas

algunos animales, modifica sus conductas, afecta a la polinización

verdes que colindan con el área urbana.

y altera la reproducción de algunos insectos. C. J.

Foto: Fernando García


6

ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

VICKY TONDO El corazón de cada uno late de una manera peculiar, tiene su propia voz, sus propias cicatrices y sus propios motivos para seguir bombeando con fuerza. Es esa singularidad la que marca nuestras relaciones, nuestra forma de entender la vida en comunidad, nuestra manera de formar parte del barrio. Hoy empiezo esta nueva sección para que podamos conocer un poco mejor a aquellos vecinos con los que nos cruzamos a menudo y de los que muchos sabemos muy poco. Empezaré por un colectivo básico para darle vida al barrio: el comercio de proximidad. La entrevistada de hoy es una mujer luchadora y sincera que trabaja cada día para mejorar la salud de nuestros corazones. Se llama Vicky Tondo y muchos la conoceréis como la dueña del gimnasio 7 de Fitness. ¿Por qué elegiste abrir un gimnasio? Para mí el gimnasio es una herramienta perfecta para conseguir ayudar a los demás. Tengo una gran habilidad para empatizar con las personas y una gran capacidad para conseguir que cambien malos hábitos a través del deporte. Además, el deporte forma parte de mi vida. Es mi pasado, mi presente y será mi futuro. He cumplido 49 años y conservo la ilusión de una adolescente por mejorar y seguir aprendiendo. Es mi pasión, mi preocupación, mi lucha personal y mi sueño.

Tu rodaje en el ámbito deportivo es indudable, pero ¿tienes estudios que complementen tu experiencia? Sí, la verdad es que tengo un carácter inquieto y me gusta documentarme sobre cualquier duda que surge y continuar aprendiendo. Soy instructora de diferentes actividades dirigidas, entre ellas ciclo indoor, kangoo y freestyle. Soy instructora internacional de aquafitness por la Real Federación Española de Natación y por la Universidad de Canadá. Además, tengo tres diplomas de rehabilitación acuática por la Real Federación Española de Natación. Me han dicho que eres la precursora de algunos proyectos solidarios en Badalona. Desde 2015 los alumnos del Centre d’Educació Especial de Can Barriga hacen gratuitamente una clase semanal de ciclo indoor. En 2016 hicimos una pedalada solidaria en la que se recaudaron 140 kg de alimentos. En abril de 2018 llevamos a cabo la Nit Solidària de l’Esport, gracias a la cual en una noche conseguimos 1.600 € para la investigación del cáncer de hígado infantil. Se grabó un vídeo para la causa, con la participación de diferentes personalidades, y hubo una gran implicación de todos los partidos políticos. Desde aquí les doy las gracias a todos. «NO VOY A VENDERTE UN PRODUCTO, YO TE OFREZCO MI PERSONA.»

¿Cuáles fueron tus primeros pasos en el deporte? Soy nadadora, empecé a competir en natación de muy jovencita. A los catorce di mis primeros pasos ayudando a mi entrenador con los más pequeños en el Club Natació Sant Adrià. A los diecisiete me inicié como monitora impartiendo clases dirigidas. Fue una época en la que aprendí mucho, pero tuve que parar para cuidar a mis cuatro hijos. Nueve años más tarde, volví a dar clases dirigidas y conseguí cierta estabilidad profesional en el Club Natació de Sant Andreu como coordinadora, y también fui directora del CEM St. Andreu. Es un buen club, de él han salido competidores olímpicos; este 2018 cinco deportistas del club participaron en el Campeonato Europeo de Glasgow.

Vicky Tondo. Fotografía: Fernando García

Tu gimnasio es un proyecto que nace de tus propias inquietudes. ¿Qué singularidades tiene tu gimnasio que lo diferencien de cualquier otro? Una de las cosas que me preocupa es el poder ofrecer clases dirigidas singulares que no se ven en ningún otro gimnasio de Cataluña. Nosotros no pretendemos ser un gimnasio comercial, no queremos seguir estándares ni modas. Yo no voy a venderte un producto, yo te ofrezco mi persona. Además, le doy mucha importancia a la cercanía y a la implicación de los profesionales que trabajamos en 7 de Fitness. Y, para finalizar, ¿qué propuestas harías para mejorar el barrio? Faltan actividades sociales y eventos deportivos. Debería haber talleres para grandes y pequeños relacionados con la salud. Pienso que estaría bien educar desde la infancia en higiene postural y en primeros auxilios. La formación para salvar vidas es importante, porque todos sabemos donde hay desfibriladores, pero ¿cuántos de nosotros los sabríamos usar? La verdad es que me gustaría que Bufalá destacara por la calidad de sus gimnasios, que fuera un reclamo para aficionados al deporte. Desde mi punto de vista, la competencia de calidad no es un inconveniente, es más, estoy convencida de que algún día los gimnasios de Bufalá llevaremos a cabo buenos proyectos juntos. C. J.


ENTRE DAUS

ENTRE DAUS, LITERATURA I JOVENT En aquest escrit oferim les tres cares d’una mateixa moneda, o d’un mateix dau. Parlem dels jocs de rol i del barri des de diferents perspectives, les que vam viure al curs que ara deixem enrere als tallers de rol amb noies i nois de Bufalà. L’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà En l’aspecte social, els jocs de rol ajuden, com altres activitats que es fan a l’associació, a fer que les persones que hi participen es coneguin entre elles i participin d’un espai comunitari dins del mateix barri. Tenir l’associació com a espai comú contribueix a la creació d’un teixit o xarxa social, en aquest cas també generacional. No tot el jovent que jugui a rol desenvoluparà consciència social i contribuirà a millorar el barri en un futur, però sí que només el fet de participar-hi ajuda a bastir una comunitat dins d’aquest petit món veïnal. De manera individual, a més, podran desenvolupar esperit crític, creatiu i cooperatiu, amb aquesta altra forma de jugar i viure aventures, en oposició al sistema consumista i competitiu on creixen i respiren cada dia. Aquests han estat els objectius i les mires a llarg termini des de l’aspecte més social dels jocs de rol i que ens han impulsat a treballar en aquests tallers. El Concilio d’Odinsvard, el grup de rol de Bufalà El recorregut d’aquesta iniciativa dins del nostre barri resulta un carrer de doble sentit. De la mateixa manera que el grup de rol treballa amb la resta de l’Associació per tal de farcir d’esperit social una activitat tan diversa com antiga, des del Concilio cerquem fer arribar el coneixement i els beneficis dels jocs de rol a aquelles persones que es troben més allunyades d’ells. Al nostre favor tenim les múltiples aplicacions dels jocs interpretatius i tot el que poden aportar pel que fa a desenvolupament creatiu, social i educatiu; elements que poden obrir una escletxa a l’encara molt dens mur entre la comunitat rolera i les persones alienes a aquesta.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

7

En contra nostra, els encara molt estesos i actius rumors i llegendes negres sobre una suposada cara fosca del rol. Aquesta cara, totalment allunyada de la realitat, ha estat alimentada per mitjans de comunicació manipuladors i retrògrads que temen el potencial d’una activitat que escapa del seu control, i per aquest motiu es titlla la comunitat rolera de sectària, de perillosa i, fins i tot, de violenta. Acusacions falses i sense cap mena de fonament contra les quals lluitem per fer entendre la realitat dels jocs interpretatius i tot el que poden aportar a persones de qualsevol edat i condició. El Punt Òmnia Bufalà La Xarxa Òmnia té un objectiu transversal: no treballem només en l’àmbit de l’alfabetització digital, sinó que ho fem també en l’àmbit social, educatiu, laboral i comunitari. S’ha treballat molt perquè no se’ns vegi com a classe d’informàtica gratis, també per a obrir el perfil d’usuaris, i això ens fa estar en constant evolució, no només tecnològica, sinó també en recursos i eines més enllà del programari. Per aquest motiu estem treballant al costat de l’Associació i el Concili per experimentar amb els jocs de rol com a mitjà de transmissió de valors, coneixement i creativitat, facilitant a joves i nens l’entrada al món de la literatura i l’oci més enllà dels videojocs. Els resultats han estat sorprenents i l’evolució del taller és exponencial, amb projecte d’exportar l’experiència a punts de tot el territori. Assentem les bases d’un camí que tot just acaba de començar i que no té un final previst, sinó que vol seguir caminant envers la integració i la inclusió en l’educació, el món social i, sobretot, el creixement crític.

Alba À. Holgado Miquel Soria Daniel González Codes (dinamitzador del Punt Òmnia)


8

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

CENTRALS

Construint cultura al barri Bufalà és un barri badaloní nascut el 1950 on actualment es troben més de cinc centres educatius. Centres com l’IES Pompeu Fabra, l’Escola Boix o el CEIP Planes i Casals. Des de la seva creació, cap dels estudiants d’aquestes institucions i les del voltant ha pogut gaudir d’un centre sociocultural on fer activitats extraescolars pròpies dels esplais o centres cívics, o una biblioteca on poder estudiar, llegir i formar-se. Tenint en compte que el sistema educatiu espanyol (i, per conseqüència, el català) obliga els estudiants a memoritzar en comptes d’aprendre, la manca de centres com aquests és un suplici per a qualsevol jove o nen. Tota la població del barri amb necessitat d’una biblioteca o centre cívic s’ha de desplaçar cap a altres barris de Badalona i fer ús de Can Casacuberta, la biblioteca de Casagemes o la de Pomar. A més de la pèrdua de temps que això implica, cal tenir en compte que hi ha joves que, per condicions familiars, tenen especial necessitat d’un espai per estudiar.

I, mentrestant, la plataforma Salvem Ca l’Andal continua la seva lluita incansable per aconseguir la rehabilitació de la masia per tal que hi construeixin un equipament sociocultural al barri que donaria cobertura a tota la ciutat. L’associació de veïns del barri de Bufalà va decidir que el barri no podia continuar sense una biblioteca i ara farà dos anys que es va inaugurar la biblioteca Maria Aurèlia Capmany al local de l’associació. Ha estat meravellós el procés per poder arrencar-la i en tot aquest temps s’ha aconseguit omplir l’espai amb nens i joves, bé perquè venien a escoltar un conte, bé perquè havien quedat amb altres companys de classe per fer un treball o perquè venien a fer consultes als ordinadors que tenim a la sala o simplement a endur-se’n un llibre a casa. En tot aquest temps des que està oberta, hem ofert als veïns tallers de papiroflèxia, tallers de ciència, contacontes, partides de rol... Els més menuts de la casa ens acompanyen un cop al mes per escoltar la Sònia, la nostra estimada contacontes que durant una estona ens endinsa en aquest món màgic que són els llibres. L’any passat vam començar a treballar amb les escoles del barri, organitzant visites dels infants a la nostra biblioteca. Pensem que és imprescindible treballar amb els centres educatius del barri i és per això que aquest curs ja estem treballant per continuar amb aquesta línia. El grup de voluntàries de la biblioteca ja està preparant el curs i, si tot va bé, hi haurà propostes molt interessants.

Imatge sota llicència CC0 PUBLIC DOMAIN

Aquí entra en acció la masia Ca l’Andal, situada al barri i en connexió amb l’avinguda Martí Pujol. Al 2018, el municipi d’Arenys de Mar ha aprofitat un històric convent de clarisses en desús des de fa més de quaranta anys per obrir una nova biblioteca, i l’objectiu amb Ca l’Andal és el mateix. Sabent que el cost de convertir una masia en desús és molt alt tenint en compte la mà d’obra, la neteja, etc., el projecte està aturat des de fa molt de temps. Però els joves, els nens i la resta de persones amb necessitat d’un espai cultural al barri fa molts anys que esperem.

Ca l’Andal

És meravellós quan obres la porta i entren veïns i veïnes per passar una estona a la biblioteca i és llavors quan comprens que el que estem fent és increïble però que hem de continuar lluitant per aconseguir un espai com Déu mana. La biblioteca Maria Aurèlia Capmany no és la solució però és indispensable que hi sigui i continuï la seva tasca perquè els veïns i veïnes del barri tinguin aquest espai de referència. Un espai petit però acollidor i on sempre estem oberts a escoltar noves propostes.

Imatge: David P.


CENTRALS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Un barri tan dens, amb tants centres educatius, amb tantes famílies de nova implantació al barri, es mereix disposar d’equipaments públics d’aquest tipus. I per aconseguir tot això demanem que la gent s’impliqui en aquest projecte de barri. Nosaltres hem començat, hem arrencat, però s’ha d’aconseguir que més veïns i veïnes hi vulguin col·laborar, ja sigui per catalogar, per ser-hi en horari d’atenció al veïnat, per aportar idees, per estar presents a les visites de les escoles a la biblioteca, per cercar col·laboracions o bé per estar presents als actes culturals que es fan al barri. Us animem a participar en aquest projecte tan engrescador. Si us interessa col·laborar en el projecte de la biblioteca, podeu escriure un missatge a bibliotecacapmanybufala@gmail.com. I si voleu formar part de la plataforma de Ca l’Andal per aportar idees o ser-hi presents a les reunions, podeu escriure a salvemcalandal@gmail.com. Lidia Solé Mar Moya Ruiz

9


10

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

Un paradís natural versus la poderosa mà de ciment El turó de l’Enric, un dels espais verds més rellevants de Badalona, data de fa 300 milions d’anys i està situat al barri de Morera, limítrof amb els barris de Bufalà, Pomar, Casagemes i Dalt de la Vila, barris amb nombrosos equipaments educatius. Des de l’any 2015, hi ha hagut un gran moviment veïnal en què diferents entitats es van unir amb una fita comuna: «caminar junts per protegir i preservar el turó». Es va lluitar en múltiples batalles i es va aconseguir treure de sobre del turó les urpes d’importants depredadors urbanístics, reivindicant el valor socioambiental de l’espai natural. A mig camí es va sumar l’AMPA de la nostra escola, l’Escola Bufalà, entre altres moltes incorporacions. Va ser la notícia de la imminent construcció d’un tanatori davant del pati dels nostres fills el que em va donar l’oportunitat, en el meu cas en concret, de conèixer un gegant desconegut per a mi, el turó de l’Enric i el torrent de la Font, un dels grans pulmons de la nostra ciutat. Des d’aleshores m’he sumat al moviment, i he caminat al costat de meravelloses persones que ja hi eren i d’altres que també han començat el seu camí per intentar protegir el nostre llegat de les inèrcies negatives, promovent valors i difonent el nostre patrimoni cultural.

Múltiples són els seus beneficis i, malauradament, no ha passat desapercebut per al gran depredador de ciment. El turó de l’Enric i el torrent de la Font tenen un valor geològic i ecològic incalculable per a tota la població de Badalona i els nostres veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i, fins i tot, Barcelona. Conté una elevada biodiversitat i actua com a corredor biològic. És un espai interessant per la conservació local de moltes espècies i la seva posició està dins la ruta migratòria de moltes aus. Contraresta l’efecte nociu de l’excés d’urbanització a la nostra ciutat, fent la funció d’un GRAN PULMÓ i, per tant, millorant la qualitat de l’aire. Un espai que la societat pot fer servir com a espai lúdic i esportiu, un benefici incalculable per a la nostra salut. Conté un elevat valor pedagògic per a més de 4.000 alumnes que es troben a menys de cinc minuts a peu de l’espai i poden gaudir dels seus beneficis, així com un gran potencial per desenvolupar infinitat d’activitats educatives vivencials en un entorn immillorable, motiu pel qual moltes famílies canvien de residència per tal que els seus fills puguin gaudir d’entorns semblants en l’àmbit educatiu i social. Després d’incessables negociacions amb governs anteriors, de mobilitzacions ciutadanes, de recollides de més de 600 signatures físiques, gairebé 2.000 d’electròniques, de vertaders dics humans per protegir-lo i que pugui esdevenir un espai verd lliure de l’especulació urbanística dels múltiples beneficis del qual pugui gaudir la nostra societat i, sobretot, els nostres infants, ens trobem en negociacions amb el nou govern per aconseguir la nostra fita i incansables accions ciutadanes. Tots sumem!! Camines amb nosaltres?? Irene Ruiz


BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

11

Com va ser la nostra experiència... Hola, soc la Ruth i us volia explicar una partida de rol que vaig fer a l’Associació de Veïns de Bufalà. Érem tres jugadors: el Sergio, l’Andrea i jo. A la partida ens dèiem Apolo, Sam i Tammy. El joc de rol es deia Klorkav i la partida que vam fer, «Submergits en el caos». Vam començar sortint a una investigació a Elairia en vaixell i la Tammy i jo (el meu personatge, la Sam) el primer que vam fer va ser llençar-nos vaixell abaix, i després no sabíem com pujar. Llavors uns companys més grans de la Universitat de Dhaitonic, que és d’on veníem, que es deien Druth, Hiro i Maki, ens van ajudar. Quan vam pujar al vaixell un altre cop el vaixell va començar a tremolar i va sortir el Kraken. Vam anar corrents a buscar un bot i vam dirigir-nos a la primera illa que trobéssim. Llavors en vam trobar una i jo vaig anar a buscar un lloc on poder dormir, vaig trobar una cova i vam passar la nit allà. La Tammy i jo vam anar a investigar, vam trobar-nos uns dibuixos en les parets i un gat petitó i fastigós que es deia Andy. Ell ens va portar fins a unes tendes de campanya on vam conèixer el Damian, que ens va explicar una història que si fèiem realitat ens permetria sortir. Llavors vam tornar al lloc on s’havien quedat el Druth, el Hiro i la Maki, però no hi eren, i tampoc no hi havia el forat per on havíem entrat, i vam tornar al campament. Aleshores l’Apolo va anar a investigar a la tenda del Damian, hi va trobar una joia i se la va guardar a la motxilla. Vam anar tots a fer el que el Damian ens havia dit, i en el camí ens va sortir el cap d’un gos verd que anava apareixent i desapareixent. Llavors els que anaven primers es van xocar contra una paret i en xocar-se van trobar com un forat. L’Apolo va treure la joia, la va posar a la paret i es va obrir. Vam entrar en una sala de bronze on al final hi havia un pedestal amb una altra joia. L’Apolo va anar directament a agafar-la; una veu va dir que no l’agafés però ell no en va fer cas. Llavors va sortir la Lilith, una bruixa, que ens va explicar la mateixa història però de la seva part. Ens van fer triar bàndol, jo vaig anar amb la Lilith i ells amb el Damian. Ens vam barallar entre nosaltres per no posar la joia en el forat,

la vam posar a l’illa, va tornar a la superfície i de la terra va sortir l’autòmata, un gegant de bronze. La Lilith va trucar els goril·les, van venir i ens vam anar amb ells. La Tammy va tornar al vaixell, el Damian i l’Apolo van morir i l’autòmata va anar darrere del vaixell on hi havia la Tammy i els nostres companys. Relat: Ruth Segura Il·lustració: Amorao


12

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Rutas a pie por las comarcas de Cataluña, una manera de hacer ejercicio y disfrutar de la naturaleza Muchas de las rutas que incluiremos en esta sección no las habríamos podido hacer sin la ayuda de un GPS, ya que no todos los caminos están bien señalizados, pero hoy en día la tecnología nos ayuda y nos da seguridad a la hora de salir a la montaña. Muy importante para hacer una excursión es ir bien equipado en cuanto al calzado y la ropa y, sobre todo, hidratarse durante el recorrido. Riells del Fai – Sant Miquel del Fai – Riells del Fai La ruta que hoy os proponemos comienza en Riels de Fai, un pueblo del término municipal de Bigues i Riells en el Vallès Oriental, en el sector noroccidental de la comarca. Es una atractiva ruta en la que visitaremos la riera del río Tenes, con sus pozas y cascadas, Sant Miquel del Fai y los riscos de Bertí, con bonitas vistas de todo el entorno.

Fotografía: M. G.

Salimos del pueblo por el camino que nos lleva a la Madella, una masía donde podemos ver un antiguo molino de agua. Un poco más adelante nos paramos para disfrutar de un bonito rincón de la riera del Tenes, el gorg d’en Geroni, donde en días calurosos puedes darte un remojón si te apetece. Una vez hemos disfrutado de este bonito lugar volvemos por el mismo camino y, pasada la Madella, encontramos el inicio del antiguo camino de Riells a Sant Miquel del Fai. Nosotros continuamos por el camino que sigue el curso del río Tenes. Pronto nos encontraremos con la antigua central hidroeléctrica del Fai. Seguimos caminando con cuidado de no resbalar y nos encontraremos con varias pozas, una de ellas está justo al lado de una espectacular bauma que tendremos que cruzar para contemplar el precioso salto de agua de Sant Miquel del Fai. Llegados a este punto ya no es posible avanzar más, de manera que tenemos que volver por el mismo camino hasta la central hidroeléctrica, de donde sale un corriol que enlaza con el camino que llega a Sant Miquel del Fai. Seguimos este camino siempre ascendente hasta llegar a la entrada al recinto (podemos entrar a visitarlo previo pago de la entrada, creo que hay descuento si llegas a pie). El camino sigue adelante hasta el aparcamiento que hay fuera. Cruzamos un bonito puente de piedra y a la derecha cruzando la riera encontraremos un corriol con marcas de GR que seguiremos durante un buen rato. Iremos disfrutando de bonitas vistas si el tiempo lo permite hasta encontrar un desvío a la derecha que nos llevará de nuevo al punto de partida, Riells del Fai. Este tramo de camino desciende rápidamente y no es adecuado hacerlo en días de lluvia, ya que debido a la inclinación es muy resbaladizo. Distancia aproximada recorrida: 12 km (desnivel de unos 650 m). Para descargar los tracks he utilizado la aplicación Wikiloc, con la que podrás encontrar rutas por la zona de diferentes distancias.

Fotografía: M. G.

Fotografía: M. G.

Montserrat G. F.


MÚSICA

Skeleton Tree Nick Cave & The Bad Seeds (2016) El dolor ha estat al llarg de la història el germen d’algunes de les manifestacions artístiques més belles i colpidores de la creació humana. El dolor ens despulla de tota superficialitat i ens connecta amb allò més profund de la nostra ànima. I és precisament d’aquesta connexió d’on sorgeix la bellesa més pura i captivadora de què podem ser testimonis. Així és com va gestar-se el setzè disc de l’australià Nick Cave, en mig del dolor i el patiment per la mort del seu fill de quinze anys en caure d’un penya-segat. Encara que part del material va escriure’s mesos abans del tràgic accident, la fractura emocional que pateix Cave provocada per la mort del seu fill pot palpar-se en totes i cadascuna de les cançons del disc. Efectivament, Skeleton Tree no és un disc lleuger ni fàcil d’escoltar. I no ho és, no pel fet d’estar compost amb estructures musicals complexes i recargolades, sinó pel seu to depressiu i pel seu aire trist i melancòlic. És tot un viatge als llocs més foscos i recòndits de l’ànima humana, una catarsi vital que ens parla de la mort, del dolor, de la pèrdua de la fe i de la redempció. Vuit cançons construïdes a base d’hipnòtics i minimalistes paisatges electrònics en què predominen els sons de delicats pianos, fantasmagòriques cordes i subtils percussions. Es tracta d’una proposta arriscada i atípica en la discografia dels Bad Seeds, en què el barbut multiinstrumentista Warren Ellis, mà dreta de Cave en els últims anys, actua com

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ a catalitzador del talent creatiu de l’australià i com a mestre de cerimònies amb els seus onírics passatges electrònics i amb la direcció de l’omnipresent secció de cordes. Un cadenciós brunzit electrònic, el so d’uns violins que van guanyant en intensitat i dramatisme, i una subtil percussió són el coixí sonor sobre el qual es recolzen els versos de «Jesus alone», la cançó que obre el disc. Es tracta d’una peça en la qual Cave, quasi recitant, ens evoca imatges desoladores sobre la vida, la fe i la mort. «Seguem junts en la foscor fins que el moment arribi. Amb la meva veu t’estic cridant», canta un abatut Cave acompanyat d’uns queixosos acords de piano. El to alegre de «Rings of Saturn», amb el seu juganer i espurnejant teclat, ens ajuda a agafar una

13

mica d’aire abans d’arribar a l’ombrívola «Girl in amber», cançó que esdevé la porta d’entrada al tram més fosc i malenconiós del disc. «I si vols sagnar, no diguis una paraula. Fes-te a un costat i deixa que el món giri». «Magneto» i «Anthrocene» són les dues cançons més fosques, minimalistes i hipnòtiques del disc. La primera és una dolorosa reflexió sobre l’amor i la segona, sobre la destructiva condició de l’ésser humà. I arribem a «I need you», la cançó més dura i trista de l’àlbum, d’aquelles que et deixen amb un nus a la gola i et trenquen per dins. «Res no importa quan la persona que estimes no hi és. Et necessito, et necessito al meu cor», canta Cave, despullantse i mostrant-se absolutament vulnerable. Les dues últimes cançons ens aporten una mica de llum i pau. «Distant sky» és una preciosa i delicada peça en la qual Cave s’acompanya de la soprano danesa Else Torp. «Ens van dir que els nostres déus ens sobreviurien, però ens van mentir», canta Cave decebut, mentre que una veu celestial respon amb esperança: «Aviat els nens es llevaran, això no és per als nostres ulls». Skeleton Tree tanca el disc amb l’acceptació que tot ha canviat i assumint el dolor. «I et vaig cridar, et vaig cridar per tot l’oceà que res és gratis. Ara tot està bé». Skeleton Tree és una joia intimista per gaudir-la en calma, per deixar-nos emportar per l’hipnotisme de les seves melodies i pel simbolisme de les seves lletres. El dolor també és bell. The Russian


14

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ASSOCIACIÓ