de

Els principis de l’escola pública, precursora de moviments com l’escola nova i de renovació pedagògica, mantenen en la seva essència l’acompliment d’un dret bàsic: el dret a l’educació de tothom. Òbviament estem parlant d’una educació de qualitat, gratuïta i per a tothom, però especialment adreçada als infants i joves que s’estan formant per esdevenir persones autònomes, creatives i crítiques, ciutadans coneixedors dels seus drets i deures i professionals competents.

Entre les virtuts de l’escola pública, potser destacaria el seu caràcter universal, la seva predisposició a acollir tothom independentment del seu estatus, origen, religió, cultura, etc., i el fet d’oferir les mateixes oportunitats perquè cadascú amb el seu esforç pugui aconseguir allò que es proposi.

Així mateix, voldria destacar un element que em sembla molt valuós i és el fet que l’escola pública promou una comunitat educativa que aprèn, comparteix i treballa de forma col·laborativa. Aprendre, compartir i col·laborar són conceptes clau per viure i conviure en la complexitat de la nostra societat i està molt bé que l’escola sigui un model de referència.

La nostra escola, l’escola Can Barriga, és una escola municipal que comparteix els mateixos objectius i principis que la resta d’escoles públiques. Per això ens definim com una escola oberta, participativa, respectuosa amb tothom que, amb la col·laboració de les famílies, acompanya i forma el seu alumnat perquè esdevinguin uns ciutadans implicats que participin activament en els diferents àmbits de la comunitat.

Per aconseguir-ho és indispensable la implicació de tothom, també la de les administracions públiques, perquè, sense el finançament necessari, difícilment podrem oferir una atenció de qualitat que ens permeti assolir els nostres objectius.

La dotació de personal a les escoles d’educació especial hauria de permetre donar resposta a les necessitats de suport del nostre alumnat i correspon al Departament d’Educació, que és qui en té la competència, conèixer la realitat de les escoles, ajustar-ne les ràtios i assignar-hi el personal que garanteixi una atenció de qualitat.

D’altra banda, no cal dir que les instal·lacions i els materials han d’estar adaptats perquè totes les persones en puguin fer ús. Cal suprimir les barreres arquitectòniques i facilitar l’accessibilitat als materials i les instal·lacions. En aquest cas és l’Ajuntament qui ha de fer les inversions necessàries per oferir unes escoles de les quals ens puguem sentir enorgullits.

Exigim als nostres polítics un acte de responsabilitat en defensa del dret bàsic d’infants i joves: una educació de qualitat per a tothom.

En un món on les diferències entre rics i pobres són cada vegada més grans, l’escola pública és més necessària que mai. Potser sigui un dels pocs instruments vàlids per superar els obstacles i les barreres imposats per una societat segregadora, individualista i altament competitiva.