1 minute read
Extraradi invisible
Ens proposen escriure un article reivindicatiu sobre Bufalà. Que fàcil és fer-lo. Només cal explicar la realitat.
Segons les dades censals de 2021, a Bufalà hi vivim 19.701 persones que paguem impostos municipals i votem a Badalona. Persones que, en la seva majoria, treballen, viuen de les seves pensions —sovint molt justes— o estan a l’atur, però poques, molt poques, viuen de renda.
I totes, totes, compartim el sentiment que, a Badalona, som ciutadans i ciutadanes de segona.
Vegem:
Projecte de metro a Bufalà? Ni es preveu.
Biblioteca: cap ni una. Només el que bonament han pogut fer les voluntàries de l’Associacó de Veïns i Veïnes.
La Masia de Ca l’Andal, patrimoni de Badalona? Abandonada. Totalment.
Inversions municipals a Bufalà? Ni es coneixen. Compartim amb Badalona, això sí, un increïble percentatge d’execució del pressupost del 5 %. És a dir, de cada 1.000 € pressupostats, l’Ajuntament n’inverteix 50... 950 es queden al banc.
Fàbrica Focus? Res, un abocador. Diuen, diuen, diuen... que algun dia hi faran una piscina... diuen! Però de moment, un abocador.
L’espai perimetral dels tres instituts? Brut i degradat.
La neteja urbana: molt, molt deficient. Això sí, les caques de gos —per incivisme d’alguns amos— abunden. Sancions cobrades per això? Cap ni una!
L’ascensor de Sant Felip i de Rosés? La major part dels dies, espatllat.
La transformació de l’autopista? Res de res.
La vigilància de la circulació en patinets per les voreres? Zero.
La recollida d’escombraries? Aquí som com tot Badalona: patim un contracte caducat i insuficient.
La plantació d’arbres? Escassa, escassa...
Aquesta és la realitat, injusta i humiliant, d’un barri de gent treballadora que està sent durament castigat, bàsicament per una estructura municipal indiferent i insensible a la problemàtica de les persones que no viuen al sagrat centre de Badalona.
Perquè l’agenda real de Badalona és la del centre: Mobba, Mercat del Peix, Sant Pep, Can Casacuberta, teatres Zorrilla i Margarida Xirgu, Jardins de Pompeu Fabra, Can Soley, Centre el Carme, CACI, pacificació de Francesc Layret, Ca l’Arnús...
Vist des de Bufalà, aquesta discriminació cínica i irresponsable fa mal.
Però seguirem!
