La veu de Bufalà. N28, juny de 2020

Page 1

LA VEU DE BUFALÀ Juny 2020 | Núm. 28



ÍNDEX

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

pàg.

5

Editorial

pàg.

9

Hábitos saludables

pàg.

6

Bústia de correu

pàg.

10-11

Entrevista - Susana

pàg.

14

Bufalà viu, Bufalà actiu

pàg.

17

Psicologia y educació

pàg.

22

Associació

pàg.

7

Felicitacions

pàg.

12

Concurs de fotografia

pàg.

15

Cinèfils

pàg.

18-19

Badasona

pàg.

23

Gastronomia

pàg.

8

Caminemos

pàg.

13

Central

pàg.

16

El ratolí de la biblioteca

pàg.

20-21

Bufa-l’art

3



EDITORIAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

5

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ Pl. Maria Aurèlia Capmany, 6-9 08915 Badalona Tel.: 93 395 04 93 avvbufala@gmail.com @AVVBufala www.facebook.com/avvbufala www.avvbufala.org Junta de l’Associació Anna M. Arcos Eneko Pascual Eva Martín Eva Molina Isi Guardiola Lidia Solé Maria Navarro Organització de la revista Carlos J.Barrero David Porcuna Lidia Solé Correccions Ali Jiménez Pérez (La correcció dels textos dels anuncis comercials no és responsabilitat de la correctora de la revista.)

Portada i maquetació David Porcuna Il·lustracions Angebersa Publicitat Laura Catalán – Tel. 625 601 107 laura@gpl.cat Imprimeix Zukoy 5 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I DE LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS O COL·LECTIUS.

Imprès en paper reciclat. 2.500 exemplars. Dipòsit legal: B 6947-2014

Imagen: David P.

Nos gustaría comenzar este editorial presentando nuestros respetos a los familiares de las víctimas del coronavirus; lamentamos que hayan perdido a sus seres queridos. En este sentido, en el número tenemos diferentes escritos de recuerdo, de felicitación o, simplemente, palabras introspectivas que meditan sobre la excepcional situación que hemos vivido. Las calles nos han abandonado durante el transcurso de unos meses turbulentos y lamentablemente extraños. Recuerdo que durante el confinamiento soñaba con escapar a algún lugar donde el verde cubriera unos montes embriagados de libertad. Era entonces cuando, embelesado, mirando por mi ventana, me venía a la cabeza nuestra Montse, que para este número nos estaba preparando una ruta rodeada de misterios. También contamos con dos entrevistas. Por un lado, inauguramos una nueva sección en la que la protagonista es la música y los entrevistados son grupos musicales (en esta ocasión, de nuestro barrio), a los que les dedicamos la portada. Por otro lado, entrevistamos a Susana Martínez, dueña del Mimat Pilates, una mujer que opina que todo lo que hace que el corazón lata con fuerza está fuera de nuestra zona de confort. Aprovechamos para darle a Noèlia la bienvenida como nueva colaboradora en la sección «Psicología y educación», y les damos las gracias a Raúl Torrejón, a Miguel Ángel González y a G. O. Sarabia por sus textos. Finalmente, recordad que a partir del pasado mes de abril en la revista abrimos la puerta a las redes sociales. Desde las platataformas de Instagram y Twitter se irán publicando contenidos tanto anteriores como inéditos que se complementarán con las nuevas publicaciones. Y, ¡ya sabéis!, si vuestra pasión es la escritura o queréis hacer una crítica constructiva sobre el barrio contactad con nosotros en laveudebufala@gmail.com. Equipo de coordinación de la revista


6

BÚSTIA DE CORREU

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Morir es fácil, lo difícil es vivir. Esta era una de tantas típicas frases de la autoayuda positivista tan de moda en los últimos tiempos. Pretende animar queriendo provocar impacto, sin conseguirlo demasiado, por sonar algo vana. Nadie podía pensar que esta frase pasase de la retórica a la realidad, tomando todo su sentido literal. Impensable: nuestra vida y la de nuestros seres queridos en riesgo. De pronto todo cambia. Muchos malestares psicológicos y ánimos pesimistas se han curado de golpe. Muchos problemas de convivencia han encontrado su sintonía de encuentro, muchas tareas repudiadas ahora se extrañan. En sentido contrario, se nos producen traumas. El más agudo, el de la quiebra de nuestro gran ídolo occidental, el individualismo. En la sociedad actual había llegado a alcanzar predicamento el ideal de que te acercabas más a la felicidad cuanto menos dependieras de los demás. ¿Y cómo se conseguía esto? Pues con una cuenta corriente saludable. Ahora, aislados de la mecánica del consumo y sin poder disfrutar de la compañía de nuestros familiares y amigos, podemos reflexionar. Como individuos aislados, parece que no somos tan importantes. Nuestra importancia se deriva de nuestras relaciones. No es la posesión ni el consumo lo que nos hace realmente felices. Nos hacen felices los abrazos y las caricias, los saludos de nuestros vecinos o la sonrisa habitual del tendero. Ahora estamos mejor situados para apreciar nuestro valor, grande como individuos, pero nutrido de las conexiones como colectivo.

Miguel Ángel González Imagen bajo licencia CC0


FELICITACIONS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Aquesta carta de reconeixement va dirigida a la nostra estimada companya M. Pau Nieto. Tots els que la vam conèixer vam patir per la seva mort. Aquell dia va ser un dia trist després de tanta lluita que va tenir després d’una llarga malaltia. Era una dona amb un tarannà especial. Sempre la recordarem com una dona riallera, valenta i noble. Una excepcional infermera de vocació que aplicava l’autoexigència en tot el que feia. Generosa, amb una gran sensibilitat social i defensora de la sanitat pública. Tenia una dedicació vocacional per la cura dels seus pacients, un enorme amor a la seva professió, amor per la seva família i amor pels companys de treball, als quals sempre intentava animar i ajudar en els moments de dificultat perquè se sentissin part del millor equip del món. En el seu aspecte personal li agradava molt viatjar amb el seu marit i la seva filla Leire. Va ser una bona filla, esposa i mare. Una de les seves il·lusions va ser la de ser mare, que finalment va aconseguir quan va tenir la Leire, actualment una adolescent amb una gran semblança a la seva mare. Volem expressar el nostre respecte, afecte i agraïment per tot el temps que vas estar entre nosaltres. Gran companya i amiga, guarda’ns un lloc perquè en un futur —al capdavall, tots som temps— ens tornarem a trobar amb la teva alegria, el teu afecte i el teu bon fer. El teu record perdurarà per sempre.

EAP Bufalà Canyet

M. Pau Nieto

7


8

CAMINEMOS

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Rutas a pie por las comarcas de Cataluña, una manera de hacer ejercicio y disfrutar de la naturaleza Muchas de las rutas que incluimos en esta sección no las habríamos podido hacer sin la ayuda de un GPS, ya que no todos los caminos están bien señalizados, pero hoy en día la tecnología nos ayuda y nos da seguridad a la hora de salir a la montaña. Muy importante para hacer una excursión es ir bien equipado en cuanto al calzado y la ropa y, sobre todo, hidratarse durante el recorrido. Ruta prehistórica de La Roca del Vallès y Bosque Encantado de Orrius Esta ruta transcurre entre los municipios de La Roca del Vallès y Orrius (parque natural de la serralada litoral) y está rodeada de historias y leyendas. Se hizo muy popular a raíz de un capítulo que le dedicó Iker Jiménez en su programa de televisión Cuarto milenio, en el que le dio mucho misterio a todo el entorno. Además de disfrutar del paisaje, visitaremos construcciones megalíticas importantes de Catalunya y el curioso Bosque Encantado de Orrius, donde podremos ver diferentes figuras esculpidas en piedra, un moai, un gran elefante y un indio. El origen de las figuras es incierto; se dice que fueron hechas por algún escultor de la zona hace muchos años, pero nada se sabe a ciencia cierta.

Imagen: Montserrat G. F.

Los monumentos que nos vamos a encontrar en la ruta prehistórica datan de entre el 1500 y el 3000 a. C. y son los siguientes: Dolmen de Can Gol (construcción megalítica sepulcral), Pedra Foradada (cueva artificial en una roca), Pedra de les Orenetes (un gran bloque de piedra con pinturas rupestres), Roca de les Creus (roca con varias cruces grabadas), Plat del Rei o del Molí (una gran roca con una cavidad superior parecida a un plato), Dolmen de Cellecs o Cabana del Moro. Hay alguno más, pero creo que se encuentran en alguna finca particular. Para poder hacer esta caminata basta con que la busquéis en internet por el nombre y os saldrán diferentes opciones y tracks para hacerla. La ruta se puede empezar desde varios puntos, como la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, desde La Roca del Vallès o desde Orrius, y está dividida

en dos partes (RP1 y RP2). En total son unos 15 km, pero si decidís hacer menos distancia no hay problema, ya que hay diferentes indicaciones en rosa y en azul y tracks con más o menos distancia. Nosotros dejamos el coche aparcado junto a la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes y allí ya encontramos postes que indican la ruta a seguir en dirección a la fuente con el mismo nombre de la ermita. ¡¡¡Espero que la disfrutéis!!! Distancia recorrida: 15 km Desnivel aproximado: 350 m Para descargar los tracks he utilizado la aplicación Wikiloc, con la que podréis encontrar rutas por la zona de diferentes distancias. Montserrat G. F.

Imagen: Montserrat G. F.


HÁBITOS SALUDABLES

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

9

¡Todo son ventajas, no lo dudes más! Beneficios del deporte (2ª parte) Reduce el estrés. Reducirá tu nivel de estrés y aumentará la capacidad de tu cuerpo para hacer frente a la tensión mental. Mejora el aspecto físico. Si te acostumbras a entrenar, pronto te darás cuenta de que tu organismo te pide comida nutritiva, y el deporte y la nutrición son una combinación perfecta. Previene el deterioro cognitivo. El ejercicio regular y una dieta sana producen una serie de químicos en nuestro cerebro capaces de prevenir la degeneración del hipocampo (una de las estructuras más importantes del cerebro, fundamental para la memoria y el aprendizaje), lo cual retrasa el deterioro cognitivo. Aumento la seguridad en uno mismo. La actividad física es capaz de mejorar la autoestima y la imagen que tienes de ti mismo. Es tan sencillo como que te ves mejor y te sientes mejor. Sin importar peso, sexo o edad, el ejercicio puede acrecentar la percepción que tienes de tu propio atractivo, además de ponerte en mejor sintonía con tu cuerpo. Controla las adicciones. Dado que el ejercicio también produce dopamina, resulta de gran ayuda en los tratamientos de recuperación de adicciones, ya que algunas personas desarrollan una adicción bajo el estímulo que la produce, puesto que la dopamina es un neurotransmisor liberado en situaciones placenteras.

Imagen: David P.

Aumenta la productividad. Hay estudios que aseguran que los trabajadores que dedican un momento de su día al ejercicio son más productivos, más eficientes y enérgicos que aquellos que no lo hacen. Comenzar el día con un entrenamiento es una magnífica opción. Incrementa la creatividad. Poner tu corazón a bombear puede disparar la creatividad después de tu sesión de ejercicios, así que la próxima vez que necesites una inyección de creatividad, ya sabes: ¡¡haz deporte!! Te mantiene motivado. Tener hábitos de vida sanos y ver los resultados sobre nuestro cuerpo y nuestro estado de ánimo puede ayudarnos a mantenernos motivados en todos los aspectos de nuestra vida, además de los beneficios obvios sobre nuestra autoestima cuando nos fijamos pequeñas metas y las alcanzamos. Inspira al resto. Ya sea en un partido de pádel, una clase grupal en un gimnasio o una carrera corta con un amigo, la mayoría de las personas se desenvuelven mejor cuando entrenan en compañía. Incluso los principiantes pueden sentirse inspirados por los deportistas más avanzados, desafiándose a entrenar más fuerte durante una sesión de gimnasio.

Tu compañera de hábitos saludables


10

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

ENTREVISTA

Susana Martínez

Susana Martínez en su centro Mimat Pilates

Hoy me he acercado al estudio de Mimat Pilates para conocer a una mujer que me ha sorprendido. Tiene una apariencia dulce y apacible, pero el interior de una guerrera osada, una amante del riesgo cuyo secreto en la vida se basa en amar todo aquello que hace. Se trata de Susana Martínez. ¿Por qué has abierto un estudio de pilates? El pilates aporta mucha calidad física y mental, querer ayudar a otras personas a partir de esta práctica es algo que me ha motivado a dedicarme totalmente a esta disciplina. Cuando una persona se apunta con dolores y al cabo del mes me dice que se siente súper bien, que el pilates le ha cambiado la vida, resulta muy gratificante y me parece algo súper bonito. Nunca había visto máquinas de hacer gimnasia como las que utilizas tú. ¿Qué diferencias hay entre estas y las de un gimnasio convencional? Las máquinas de gimnasio suelen estar enfocadas a una zona del cuerpo específica. Con las máquinas de pilates podemos trabajar todo el cuerpo, hay mil combinaciones de ejercicios dependiendo del objetivo de nuestro entreno. Con ellas fortalecemos musculatura (sobre todo musculatura interna, la cual nos protege la columna), trabajamos la alineación, la estabilidad y la flexibilidad y corregimos malas posturas, y gracias a ello obtenemos mayor calidad en nuestro movimiento. En consonancia, te mejora tu vida diaria y te lleva a una postura correcta. ¿A qué te dedicabas antes de abrir el estudio de pilates?

No te lo vas a creer, pero yo era directora financiera de una empresa, nada que ver con lo que hago ahora. No era una gran empresa internacional, pero sí que era una gran empresa por lo que respecta a la parte humana. ¡Trabajaba aquí delante! ¡En el edificio azul de l’avinguda dels Vents! A pesar del horario, que era muy bueno, pasaba mucho estrés, hasta el punto de querer cambiar de rumbo. Era entonces un buen trabajo, ¿por qué te arriesgaste a montarte un negocio? Cuando eres optimista y piensas que la cosa va a ir bien, tiende a ir bien. A veces nos encontramos en una zona de confort y salir de ahí nos genera incertidumbre. En el momento en el que cambié de un trabajo a otro la gente me decía: «Susana, estás loca, tienes un trabajo estupendo, ¡muchas personas querrían estar en tu puesto! ¿Qué más quieres?». Y yo les respondía: «Es lo que me apetece hacer». Si no tomas decisiones nunca te vas a equivocar y yo tengo que amar lo que hago. ¿Dentro de diez o quince años estaré haciendo algo que me gusta o que no me gusta? Esa pregunta hacía que desapareciera cualquier duda o cualquier miedo, y a partir de ahí lo tenía claro: no había obstáculo que me hiciera cambiar de opinión. Sin riesgo no hay triunfo. Es como cuando vas a escalar y dices: «¡vaya altura!, si me caigo me podría hacer daño». Pero a la vez esa sensación te crea una adrenalina que te hace ver el momento como excepcional. En ese momento piensas: me puedo matar, pero si no me hubiera colgado aquí, esta sensación no la estaría viviendo ahora mismo.


ENTREVISTA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

¿Qué podrías contarme de tu infancia? Aunque soy de padres separados desde los cuatro años, siempre he sido una niña feliz. El recuerdo de jugar en la calle durante horas y llegar a casa llena de churretes y pupas por todas partes eran señales de máxima diversión, siempre corriendo, saltando, bailando y riendo. ¡Aún conservo cicatrices de las caídas! ¿Cuáles son tus hobbies?

Susana Martínez

Aparte del deporte al aire libre como el senderismo, la escalada, subir picos, hacer vías ferratas o el surf, me encanta la música. Me gusta escucharla, bailarla y vivirla. Hice danza en mis años jovencitos, y a los quince o dieciséis años me cambié al flamenco. Quizás me gusta tanto porque tengo ascendencia andaluza por parte de madre, que es de Jerez de la Frontera, y eso, a lo mejor, queda

11

un poquito dentro. El dibujo es otra de mis pasiones, me relaja. Viajar en moto y salir a navegar a vela. Estas tres últimas cosas son las que más práctico últimamente, y por supuesto ¡amo el pilates! ¿Qué mejorarías del barrio? Llevo trabajando en Bufalá como unos catorce años. Es un barrio muy cercano, pero quizás le falta seguridad, se oye que hay robos. Y la limpieza se debería mejorar también. Se deberían limpiar más las calles y mejorar el problema de las cacas de los perros. Yo tengo perro y recoger las cacas cuesta muy poco. ¿Qué nos cuesta ser un poquito civilizados? Carlos J. Barrero


12

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

CONCURS DE FOTOGRAFIA

El guanyador del concurs de fotografia del número de juny de 2020 és CARLOS MORERA, que ens va enviar aquesta fotografia de l’avinguda de la Cerdanya en ple confinament.

Felicitats, Carlos!

Cada número de la revista, la millor foto representativa del barri omplirà aquesta pàgina. Anima’t a participar-hi! El següent tema serà la natura al barri, tot allò que tingui a veure amb espais verds, flors, insectes, paisatges... Envia’ns la teva fotografia a laveudebufala@gmail.com (recorda que ha de tenir més d’1 MB de grandària). Club Fotogràfic Bufalà


CENTRAL

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

13

Solidaritat des del balcó És probable que quan llegiu aquest article ja no estiguem confinats a casa. Ningú sabia el que ens esperava quan aquell 12 de març vam tancar les portes de l’Associació de Veïns acotant les mesures de prevenció arran de la COVID-19. Han anat passant setmanes des de llavors i res serà com abans. Moltes famílies s’han vist afectades o bé per la pèrdua d’algun familiar o bé per la pèrdua de la feina. Se’ns gira un temps molt incert i preocupant. Tot i així, he de dir que també hem viscut moments molt especials i emotius. I s’han creat algunes iniciatives solidàries com per exemple la Xarxa Solidària de Badalona. Un grup de gent de la ciutat ha liderat el grup gestionat amb voluntaris de diferents barris per donar suport a tots aquells veïns que per diferents situacions vulnerables necessitaven la seva ajuda (per anar a fer la compra, per passejar els gossos, per anar a la farmàcia…). Altres entitats de la ciutat s’han mobilitzat per donar resposta a les necessitats més bàsiques de famílies que estan passant moments molt durs arran d’aquesta crisi sanitària. D’altres com Connecta TIC de Llefià han estat cercant ordinadors per oferir a tots aquells infants que no en disposen per poder fer les tasques d’escola. També hem vist com gràcies a les xarxes socials ens hem sentit molt acompanyats durant tot el confinament, amb moltíssimes propostes culturals que hem pogut gaudir gratuïtament, visites a museus, concerts o contes confinats. En definitiva, tota una oferta molt variada. I hem pogut relacionar-nos amb aquells veïns amb qui potser mai parlem, quan cada nit a les vuit del vespre sortíem al balcó o a les finestres a fer els aplaudiments. Vam començar omplint els vidres de casa amb dibuixos d’arcs de Sant Martí i avui quan miro per la finestra trobo les façanes guarnides de mocadors i dimonis perquè Badalona està de festa, confinada però de festa. Des de l’Associació de Veïns volem agrair a tots aquells que han estat treballant en primera línia (personal sanitari, de neteja, bombers, cossos de seguretat, personal de supermercat...) i també especialment

Foto cedida pels veïns i veïnes del carrer Garcilaso

als botiguers del barri de Bufalà, que ens han atès amb el mateix somriure de sempre, tenint en compte que han estat treballant més hores i que han estat exposats al virus tot aquest temps. Esperem que d’aquest malson haguem après alguna cosa. La generositat, la solidaritat, la gratitud, el valorar les coses senzilles i gaudir de cada moment és el que ens farà ser més feliços. No sabem quan tornarem a obrir les nostres portes però quan ens autoritzin, ho farem amb rigor, amb la màxima seguretat i amb ganes de reprendre tot allò que es va quedar a mitges (Gran Festa de la Dona, Jornada de Sostenibilitat, festes del barri...). Tenim moltes ganes de tornar a retrobar-nos amb tots vosaltres i seguir contribuint a la millora del nostre barri. Més que mai ens necessitem. Fins aviat! Lidia Solé


14

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFALÀ VIU, BUFALÀ ACTIU

Cartes des del confinament Hola, lectors i lectores, esperem que us trobeu bé de salut i d’ànims. Aquest virus ens vol tenir allunyats els uns dels altres, i nosaltres, a l’Escola Can Barriga, per mantenir el contacte amb les famílies, entre altres coses els plantegem reptes cada setmana. Un dels reptes va ser que ens escriguessin una carta des del seu confinament. Aquest n’és un exemple: «Hola, me llamo Antonia y soy madre de un niño de 17 años llamado Manu. Quién mejor que una madre para conocer a su hijo/a, entender lo que quiere y saber lo que le pasa. En mi caso, como en el de muchas familias, mi hijo tiene autismo. Aún es más complicado hacerle entender según qué cosas. Manu a pesar de tener autismo es un niño muy sociable, educado, cariñoso... Es un encanto. Siempre está contento y feliz, va muy contento al colegio, a sus extraescolares, y participa en todo lo que puede. Cuando llegó el confinamiento por el coronavirus tuve que explicarle de alguna manera por qué teníamos que quedarnos en casa y no podíamos salir, y se me ocurrió decirle que había un bichito que ponía malitas a las personas. Entendió que no se podía salir. Le expliqué que en casa tenemos que hacer como en el colegio: deberes, ejercicios para movernos, etc. Pues bien, en casa hacemos deberes, gimnasia (ya sea en forma de juegos o en bicicleta estática), vemos películas, jugamos a la consola o a juegos de mesa, salimos a las ocho de la tarde a aplaudir al balcón para dar las gracias a las personas que están al frente del peligro por nosotros… Ese ratito del balcón Manu disfruta mucho porque se comunica con personas de otros balcones a las que no conocemos: se tiran besos, abrazos, nos saludamos… Es muy emocionante.

También fue emocionante ver como Manu sin dudar donó sus gafas de piscina del Decathlon cuando le explicamos que hacían falta para ayudar a personas para protegerse del bicho. Llamamos a la Urbana y vinieron a por ellas. Vio por la tele como sanitarios y pacientes llevaban esas gafas y le explicamos que las suyas también estaban ayudando a alguien gracias a él... Manu se puso muy contento. Cada día me pregunta que cuándo se va el maldito bicho para que podamos salir a la calle. Yo le contesto que pronto, que policías, bomberos y soldados están limpiando las calles para que el bicho se vaya, porque por la tele veía como lo hacían. A pesar de esta circunstancia, Manu lo lleva bastante bien y hace que nuestro día a día sea más brillante, porque Manu es el arcoíris que brilla en nuestras vidas cada día.»

Manel Merino (director de l’Escola d’Educació Especial Can Barriga)


CINÈFILS

Ressenya de Kill Bill vol. 1 i 2

Imatge etiquetada per a la seva reutilització

Hola a tots i a totes, com sabeu, estem confinats (depenent de quan llegiu això ja no ho estarem), i en aquesta època de crisi no hi ha millor manera d’entretenir-se que veient una pel·lícula o sèrie amb la família. A tots ens agrada això de seure per veure una pel·li/sèrie i, per un moment, oblidar-nos dels problemes i de l’estrès acumulat pel confinament. Jo he estat veient unes quantes pel·lis i sèries noves, però el millor que he vist fins ara és, sens dubte, Kill Bill, de Quentin Tarantino. Aquesta pel·lícula tracta d’una noia, PIIIIIIIP. Sí, això succeeix: cada cop que diuen el nom del personatge que interpreta Uma Thurman (li podem dir Mamba Negra) sona un xiulet que el censura. Però ara de debò: aquesta pel·lícula tracta d’una

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

noia (Mamba Negra) que pertanyia a un grup d’assassins, l’Escurçó Letal. Després de quedar embarassada es retira del grup i troba l’amor. El dia de la seva boda, els Escurçons Letals fan aparició per matar tots els presents i, per sort (o per desgràcia), deixen en coma la Mamba Negra, però maten el seu nadó. Després de quatre anys, desperta i jura venjança contra en Bill (líder del grup) i tot l’Escurçó Letal.

divertir-vos una mica, no teniu millor opció que Kill Bill. El millor és que la podeu veure quan vulgueu, encara que és recomanable fer una marató de les dues (1 i 2). Jo la vaig veure a Netflix, però podeu entrar a pàgines web en línia com Megadede per veure-la. Gràcies per llegir-ho. G. O. Sarabia

Avís important: aquesta pel·lícula és exageradament violenta, si ets sensible a aquest tipus de coses, et recomano que no la vegis MAI, o almenys no fins que ho superis. Aquesta pel·lícula m’ha semblat una... OBRA D’ART, tot el que té és bo: els efectes de so, la música, els actors, els escenaris, els plànols i, sobretot, el guió. Les actuacions que més m’agraden són la de David Carradine (Bill), Uma Thurman (Mamba Negra), Lucy Liu (O-Ren Ishii), Michael Madsen (Budd) i Sonny Chiba (Hattori Hanzo). Encara que hi ha parts que em desagraden una mica, la pel·lícula és boníssima. Si us agrada el gore i voleu

15

Imatge etiquetada per a la seva reutilització


16

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

EL RATOLÍ DE LA BIBLIOTECA

Què us ha passat?? Hola nois i noies, soc en Tom. Fa uns quants mesos que estic molt trist i els llibres de la nostra biblioteca també. Des de mitjans de març no us hem tornat a veure. No hem vist la Sònia i l’Anna explicant els contes que us agraden tant, tampoc l’Alba i en Miki amb els nois i noies del joc de rol, ni els nostres amics i amigues més grans que venen a llegir un llibre amb la Nuria. Ni tan sols la gent de l’Associació que venen a fer reunions en el nostre espai...

Al principi estàvem molt amoïnats, no enteníem què passava… Sí que a les vuit del vespre, cada dia, sentíem molts aplaudiments i una cançó que deia alguna cosa així com «RESISTIREM»... Un dia vam sentir uns nois que passaven al costat de la biblioteca i que parlaven d’un virus que us estava afectant a tots vosaltres, grans i petits, i que no us deixava sortir de casa. No podíeu anar NI A L’ESCOLA!!! Té un nom estrany… COVID-19??? A la nit, els llibres dels grans ens van explicar a mi i als contes que això no era la primera vegada que us passava a la història... que fins i tot quan a Badalona vivien els romans, fa més de 2.000 anys, ja us va passar. També ens van dir que estaríeu un temps sense venir a la biblioteca però que hi havia una gent que treballava per cuidar-vos i una altra gent que es deien «científics» que segur que trobarien una solució. També sabem que tot i que no pugueu venir, us expliquen contes, que en diuen «confinats»… per les xarxes... i que a poc a poc us comencen a deixar sortir... Feu tot el que us diguin els metges i aquests… científics, perquè quan us deixin tornar a venir a la biblioteca, us volem veure molt bé i més grans! Ara estem una mica més tranquils, però tenim moltes ganes de veure-us!!

Tom, el ratolí de la biblioteca


PSICOLOGIA Y EDUCACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

17

L’activitat física i els nens La importància d’incloure la pràctica regular en el dia a dia L’activitat física inclou des d’anar i tornar caminant a l’escola o triar les escales en comptes de l’ascensor fins a jugar un partit, passant per perdre’s per la muntanya buscant bolets, perseguint papallones o recollint flors. I és en la infantesa quan hem de potenciar la inclusió d’aquests hàbits en el dia a dia dels nostres fills/es, ja que el model que s’estableix durant la infància sol prevaler i mantenir-se en la persona durant l’adolescència i l’edat adulta. Així doncs, aquest model marcarà, en gran part, qui serem d’adults i en quines condicions hi arribarem. Però, per què és tan important un model de vida físicament actiu? Entre els seus beneficis immediats destaca l’aportació al desenvolupament de l’aparell locomotor (ossos, músculs i articulacions) i del sistema cardiovascular (cor i pulmons), així com a la coordinació i l’equilibri, però també l’establiment d’uns hàbits saludables que, juntament amb la reducció del temps d’oci sendentari, ajuden en la prevenció i reducció de l’obesitat infantil, un dels problemes de salut pública més greus del segle XXI. I tot això sense oblidar la contribució a una millor salut psicològica en fomentar l’autoconfiança, a una educació en valors (repecte vers les normes, el material i l’entorn) i al desenvolupament social en potenciar la interacció i la integració. Durant l’adolescència i l’edat adulta aquests beneficis es mantenen i se n’hi afegeixen d’altres. El principal, com dèiem anteriorment, és la consolidació d’un jo adult amb uns hàbits saludables que influeixen en tots els àmbits de la vida. Aquest patró de vida ajuda a evitar el consum de tabac, alcohol i drogues i millora el rendiment acadèmic.

Imatge sota llicència CC0

Amb referència als aspectes de salut física, redueix les probabilitats d’adquirir factors de risc cardiovasculars com l’obesitat, la hipertensió i la diabetes tipus II, així com de patir osteoporosi. I pel que fa a la salut psicològica, influeix positivament en les relacions socials, regula el son i ajuda a controlar aspectes com l’ansietat o la depressió. Però, com podem saber si invertim prou temps de pràctica? L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert les recomanacions següents: > Els menors de fins a 5 anys han de realitzar 3 hores d’activitat diària, que poden repartir-se en períodes de 15 minuts. Caminar en comptes d’anar en cotxet, jugar a perseguir-se, ballar, xutar la pilota, etc. > Els menors d’entre 5 i 17 anys haurien d’invertir com a mínim 1 hora diària en activitats físiques d’intensitat de moderada a vigorosa. Aquesta activitat hauria de ser, en gran part, aeròbica, i les vigoroses haurien d’incorporarse un mínim de tres vegades a la setmana per reforçar els músculs i ossos. Noèlia


18

BADASONA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Balacs… creativa inquietud Dicen que en ocasiones algunas de las experiencias fascinantes en las que desearíamos sumergirnos pueden escapársenos al buscarlas lejos porque nos cueste ver que las tenemos justo delante, aquí, cerca… Como con otros grupos musicales que hacen música sorprendente en nuestra ciudad, puede haberte pasado con la joven banda Balacs, nacida aquí mismo, en Bufalá, y que cuenta con cinco álbumes editados (puedes encontrarlos en Soundcloud, Spotify y YouTube) tras cinco años de trabajo en los que la creatividad y el talento vencieron a la falta inicial de medios y en los que han crecido musicalmente en una siempre intimista evolución. Del postpunk de Joy Division al indie rock más desenfadado y desacomplejado con joyas en medio como «Echi a mezzanotte», del álbum Don’t waste your time with me (2019) o «Something more», segundo single de su último álbum. Balacs son: Hardy (guitarra principal, teclados, arreglos y coros), Tyler Balaclava (composición, voz principal y teclados) y The Dry (bajo). ¿Cómo fueron vuestros inicios y qué influencias os dejaron su huella? Tyler Balaclava: Balacs nace en 2015 de experimentar con programas de PC caseros y un teclado MIDI. Buscaba hacer punk, ya que en aquella época estaba enganchado a The Ramones, pero fue viendo a DIIV en el Primavera Sound de aquel año cuando supe el sonido que quería hacer, y pocos meses más tarde, al descubrir a Joy Division, acabó surgiendo el de Balacs… que ha evolucionado en estos cinco años de proyecto con influencias de Depeche Mode, The Drums, Beach Fossils, The Beatles e incluso grupos de la Movida que han tenido su peso en nuestra forma de hacer.

The Dry: A la hora de empezar a tocar el bajo y sobre todo disfrutar haciéndolo, Arctic Monkeys, Royal Blood… fueron todo un impacto. ¿En qué dirección avanza Balacs? Tyler Balaclava: Con la publicación de nuestro último álbum, Glacial ways, necesitábamos un parón que ha resultado la metamorfosis de Balacs hacia el nacimiento de un nuevo grupo llamado Slow Connection, que contará con la incorporación de Wild Lilac como guitarra y voz.


BADASONA

The Dry: Con nuestra nueva cantante, Wild Lilac, creo que la banda va a dar un gran salto en calidad, no solo por su calidad vocal, sino también por su capacidad en cuanto a composición. Hardy: Además de la evidente evolución musical destacaría el ambiente inclusivo que ha permitido que todos nos sintiésemos partícipes en el proyecto por estilo y por saber encontrar lo elaborado minuciosamente a través de la sencillez, lo cual a veces puede resultar complejo de asimilar y ejecutar para cualquier banda… y eso hace de nuestro último álbum uno de los mejores de Balacs. Creo que nuestra evolución más significativa reside en la calidad de nuestros temas más que en el estilo. Con el paso del tiempo y con mucho trabajo de ensayo, hemos conseguido sentirnos más reflejados en la música que estamos creando. ¿Cómo veis el panorama musical actual para hacerse un nombre en el mainstream? The Dry: Sinceramente no creo que sea necesario formar parte del mainstream para tener tu sitio en el escenario musical… Nuestro público está en las redes…

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

Hardy: Hoy en día hay plataformas y multitud de herramientas que facilitan que cualquiera pueda darse a conocer y esa es precisamente la razón que hace del eterno objetivo, conseguir tu hueco y quedarte, igual o más difícil de conseguir, porque o consigues hacer un material excelente que llegue a tu público o te quedarás en el rincón del olvido. Una canción, un disco… Tyler Balaclava: El álbum Oracular Spectacular, de MGMT, y la canción «Electric feel», que está dentro del mismo.

19

Hardy: La noche eterna, de Love of Lesbian, y la canción «Mi realidad», de Lori Meyers. Noches enteras tocándola y cantándola supusieron para mí un avance musical en cuanto al dominio de acordes. The Dry: Dicen que las tres primeras palabras que aprendí fueron «mamá», «papá» y… ¡«Depeche»! (Risas) El álbum Royal Blood de la banda que lleva el mismo nombre y la canción «But not tonight»... de Depeche Mode, claro. Descubre a Balacs en Spotify / Soundcloud / YouTube / Facebook / Twiter / wearebalacs.bandcamp.com. SamueldeBet


20

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

BUFA-L’ART


BUFA-L’ART

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

21


22

ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

‘ `

’ `

,


GASTRONOMIA

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE BUFALÀ

HUMMUS DE LLENTIES CORAL Tothom coneix l’hummus de cigrons, un paté vegetal a base de cigrons amb espècies, que es pot menjar acompanyat amb pa, vegetals crus o qualsevol cosa que ens agradi. En aquest article us porto una recepta d’hummus una mica diferent amb llenties coral, un tipus de llentia pelada, sense pell, cosa que la fa molt més digestiva. A més, com tots els llegums, és una font molt bona de proteïna. Les llenties beneficien el sistema nerviós gràcies al seu contingut en vitamines del grup B, especialment la B1, B2, B5, B6 i l’àcid fòlic, i són una bona font de fibra, com també d’energia, gràcies als seus hidrats de carboni complexos i d’absorció lenta. D’altra banda, contenen minerals com el ferro, el potassi, el calci, el magnesi, el fòsfor, el zinc i el seleni.

Ingredients · 1 tassa de llenties coral · 2 alls · 1 pastanaga gran o 2 petites · 4 tasses de brou de verdures o d’aigua (queda més gustós amb el brou de verdures) · 2 cullerades d’oli d’oliva · 1 cullerada de cafè de comí · Sal al gust (jo no n’hi vaig posar, ja que amb el brou de verdures ja queda gustós) · Un polsim de pebre vermell de la Vera

Espero que gaudiu d’aquesta recepta! Bon profit!

Procediment Ana García Instagram: ppachaana / Facebook: veganita

Imatge: Ana García

1. Piquem a trossets petits l’all i el passem a una cassola, daurem amb oli d’ol iva una mica. 2. Piquem a trossets petits la pastanaga i l’afegim a la cassola i daurem amb l’all . 3. Rentem les llenties en un cola dor i les passem a la cassola. 4. Hi afegim el comí i seguim sofregint. 5. Hi afegim el brou o l’aig ua, deixem bullir a foc mig/baix uns 35 minuts. Si és necessari, hi afegim més aigua. 6. Quan tots els ingredie nts estiguin ben cuits, apaguem el foc. 7. Ho triturem tot bé fins a fer un puré i hi afegim el pebre vermell de la Vera i les dues cullerades d’oli. 8. Tornem a triturar bé i deix em que es refredi. 9. Ho podem servir amb crackers, pa, vegetals crus...

23



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.