RIUS DE PARAULES · RECULL DE CULTURA POPULAR CATALANA AL VOLTANT DELS RIUS DE CASA NOSTRA
ELS VEÏNS DEL RIU: LA INFLUÈNCIA HUMANA AL VOLTANT DELS RIUS LLEGENDES
RIUS DE PARAULES · RECULL DE CULTURA POPULAR CATALANA AL VOLTANT DELS RIUS DE CASA NOSTRA
ELS VEÏNS DEL RIU: LA INFLUÈNCIA HUMANA AL VOLTANT DELS RIUS LLEGENDES
Símbia 1 Història d’amor entre una fada d’aigua, la fada d’aigua del riu Manol, Símbia, i Guillem, un bailet de les rodalies del Manol. Avui, Can Massanet (Vilafant) rememora els paratges per on va transcórrer aquesta història. La Dama del Gorg Blau 2 Temps enrere al bell paratge de Palol Sabaldòria vivia una dama com se n’han vist poques, madona Adelaida que, arran de la llarga absència del seu marit, de les llàgrimes que nit rere nit queien dels seus ulls es formà un gorg profund. Es diu que en mesclar-se les aigües del gorg amb les del riu Manol les aigües agafaven tonalitats blavoses diverses. D’aquí el nom de “Gorg de les aigües blaves”. El Gorg Negre 3 Es diu que en aquest gorg, hi vivien bruixes i bruixots que portaven mals auguris a la vila de Gualba. Aquesta malura va deixar de caure sobre la contrada arran d’un fet conce.
La Dona d’Aigua de Gualba 4 Aquesta és la història de l’amo de Can Prat i la de la d’una dona d’aigua: la dona del Gorg Negre. Ben aviat l’amo es va enamorar profundament d’aquesta nimfa d’aigua i en poc temps van estar casats. La condició que marcà la donzella d’aigua en casar-se amb l’amo un dia tot d’una es va trencar. El Gorg Negre i l’Argemir de Penyacans 5 D’aquest gorg es conta la llegenda que va protagonitzar Argemir de Penyacans, originari del Montseny, fa ja algunes centúries. Un dia de molta xafogor va llençar-se al bell mig d’un gorg per refrescar-se, i en fer-ho va perdre l’anell de promès. Temps endavant va haver de fer cap a l’exèrcit per servir les armes del rei. L’anell va aparèixer a l’illa de Mallorca on va ser capturat pels sarraïns. El Pescallunes de Gualba 6 És conegut que els habitants de Gualba són anomenats pescallunes, malnom que els ve del dia que alguns d’ells venint de mercat es disposaren a pescar la lluna reflectida dins les aigües d’un safareig o abeurador amb corrent d’aigua.
1 Amics del Manol i Palol Sabaldòria. Trobareu la llegenda completa a http://www.vilafant.com/entitats/amicsmanol/web 2 Amics del Manol i Palol Sabaldòria. Ídem. 3 BOADA, M. Llegendes del Montseny. 5a ed. Figueres: Edicions El Brau, 1997. P. 37 4 BOADA, M. Llegendes del Montseny. 5a ed. Figueres: Edicions El Brau, 1997. P. 45-48 5 BOADA, M. Llegendes del Montseny. 5a ed. Figueres: Edicions El Brau, 1997. P. 98-99 6 BOADA, M. Llegendes del Montseny. 5a ed. Figueres: Edicions El Brau, 1997. P. 160
64
“Orígens de la Ribera d’Ebre” 7 La nimfa Beanta vivia vora el gran llac interior quan encara el riu Ebre no existia. Aquesta jove dama d’aigua es va unir amb Tormo de Montjuïc, descendent d’Adam. Barrufemes, àngel rebel i ànima infernal no va suportar aquesta decisió de Beanta i va intentar venjar-se’n. Malgrat això, la venjança se li girà en contra. Alguns diuen que Tormo i Beanta han quedat immortalitzats dins la contrada. “Aiguat a la Vall de Móra” 8 Es conta que la Vall de Móra (Ribera d’Ebre) era tota plena d’arbres, sobretot moreres, d’entre les quals, en destacava una on vivia la reina d’aquell paradís. Un dia d’abril va començar a ploure torrencialment, tant que d’aquell aiguat es va formar el riu Ebre.
“El Sant Crist de Balaguer” 10 Diuen que la imatge del Sant Crist de Balaguer va remuntar el riu seguint la vella ruta dels raiers pirinencs i que el Crist que es troba al convent de les Mínimes de Móra d’Ebre va salvar de la tempesta els llaüters que baixaven pel riu. “El misteri de La Seu d’Urgell” 11 Aquesta és la història d’enorme serp peluda que de vegades apareix pels volts de la Palanca de la Seu d’Urgell, espantant els padrins que paren el sol. Hi ha qui diu que la serp porta un diamant al cap. És clar que en un riu de sorres d’or tot és possible.
“El vaixell fantasma” 9 Es diu que a meitats del segle XIX, un antic vapor en un dels seus viatges per l’Ebre va desaparèixer al riu sense deixar cap rastre ni de l’embarcació ni de les mercaderies que transportava ni tampoc de la seva tripulació. Diu la gent de més edat que la vella nau reapareix els dies de boira espessa, i se’n pot veure la seva silueta...
7 CID, M.M., CID, J.S. La Ribera d’Ebre. Barcelona: Dissenys Culturals, ?. P. 43-47 8 La Ribera d’Ebre. Ídem. 9 La Ribera d’Ebre. Ídem. 10 La Ribera d’Ebre. Ídem. 11 Villaró, A.; Gispert, J. La ciutat i el riu. La Seu d’Urgell: Caixa Catalunya, 1992. Aquesta llegenda no es presenta sota cap títol, per aquest motiu hem optat per posar-n’hi un, “El misteri de la Seu d’Urgell”.
65