__MAIN_TEXT__

Page 1

www.associaciohabitats.cat

37

LA REVISTA D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Tardor '18


3 4 6 8 10 11

EDITORIAL

NOTÍCIES Associació Hàbitats

RACÓ TÈCNIC Els conflictes socioambientals.

RACÓ TÈCNIC La roureda de Can Verdalet

FLORA Heura

12 14 16 18 20

OPINIÓ És l'ecologia, estúpid, no l'economia!

EDUCACIÓ AMBIENTAL El bosc és brut?

RUTES Marquet de les Roques

ENTREVISTA Teresa Romañá

FAUNA Martinet de nit

Ada Pastor, Alfred Bellès, Alfred Burballa, Agustín Martínez, Estela Anglada, Gemma Gassol, Jaume Grau, Marina Codina, Rocío del Río, Silvia Poblador, Teresa Romañá, Tomàs Padrosa, voluntaris i voluntàries d'Associació Hàbitats. Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb el suport de:

VOLUNTARIAT

La impressió d'aquesta revista s'ha dut a terme a Inapa España Distribución de Papel, S.A. (IDISA PAPEL) - Barcelona, empresa certificada amb els estàndars FSCSTD-50-001 (Versió 1.2) EN, FSC-STD-40-003 (Versió 2.1) EN, FSCSTD-40-004 (Versió 2.1) EN i FSC-STD-40-005 (Versión 2.1) EN per la certificació de cadena de custodia FSC®. Aquesta certificació inclou l'emmagtematge, distribució i venda de papel, cartulina, cartró, sobres i bosses certificades, incloses les activitas externalitzades d'emmagatzematge i distribució. El segell FSC® garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.


A pesar d’aquest final dolç, 2018 ha estat un any molt complicat en termes econòmics. El clima polític de l’últim any ha paralitzat moltes decisions estratègiques i convocatòries de subvencions que esperàvem, deixant l’Entitat a la corda fluixa. Preveiem que el proper any seguirà ple d’incerteses i per aquest motiu hem començat a treballar per a ser flexibles davant les adversitats. En els darrers anys, hem apostat per la transparència, donant a conèixer tant les fortaleses com les debilitats de la nostra organització. Hem reforçat la presència a congressos, jornades i actes diversos alertant sobre la vulnerabilitat del tercer sector ambiental i la manca de suports. No obstant, sabedors que les mancances no són només externes, hem desenvolupat el Pla Estratègic 20182020 que ha de guiar les actuacions de l’Entitat durant els propers dos anys; i ho hem fet de la mà d’una facilitadora que ha fet aflorar els conflictes que viuen les entitats, però que moltes vegades ignorem empesos per la dinàmica diària. No és casualitat, doncs, que vulguem dedicar aquest número de la revista al conflicte: com percebem el medi, com el gestionem i com ens en sentim part o bé posseïdors. Si alguna cosa hem après enguany és que entomar el conflicte ens fa més forts i resilients al canvi. Amb aquest esperit us desitgem un bon any 2019!

3 ESPIADIMONIS | EDITORIAL

A

rribem al final de l’any amb la il·lusió d’haver estat distingits amb l’accèssit al Premi de Civisme 2018 de la Generalitat de Catalunya. Aquest guardó destaca l’excel·lència i la trajectòria del servei ofert al país a través del Projecte Rius. És el reconeixement a la tasca de mobilització ciutadana que hem desenvolupat durant més de 20 anys en l’àmbit de l’educació ambiental, el voluntariat i la conservació dels ecosistemes fluvials de Catalunya. Per aquest motiu, volem compartir aquest reconeixement amb totes les persones voluntàries que ens heu acompanyat al llarg d’aquest camí! A totes vosaltres, moltes gràcies!


Associació Hàbitats vol sumar empreses

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

4

S

i alguna cosa caracteritza el Projecte Rius és la capacitat de sumar complicitats en la conservació dels ecosistemes fluvials. La iniciativa uneix diferents col· lectius sota la consigna que cal la implicació del conjunt de la societat per una veritable transformació ecològica.

Ja tenim Pla Estratègic 2018-2020! A

Aquest fet, lligat a la necessitat d’aconseguir el finançament estable, ha conduït a Associació Hàbitatats a elaborar un pla d’apropament al sector empresarial on, a través de diferents fórmules de col· laboració que van des del voluntariat per habilitats fins al patrocini del mateix projecte, es vol trobar la convergència entre el desenvolupament de la Responsabilitat Social Corporativa i la vinculació directa en la protecció del medi. En aquest sentit, el fet diferencial que ofereix Projecte Rius a les empreses és que no cerca exclusivament la contribució econòmica, sinó vincular els treballadors i treballadores, les seves famílies i els equips directius en el seguiment i cura d’un tram de riu. Durant el darrer trimestre de 2018 l’Associació ha iniciat els primers contactes amb empreses a fi d’establir col· laboracions. Paral·lelament, el pla se seguirà treballant en el marc de les reunions de junta directiva.

Nova incorporació a l'equip tècnic

L’

equip tècnic d’Associació Hàbitats ha sumat una treballadora nova. Així, d’ençà el 31 d’octubre l’Entitat passa de tres a quatre treballadores, que s’ocupen d’executar els projectes i actuacions. Durant els 6 mesos que la treballadora ro-

ssociació Hàbitats compta ja amb un pla estratègic que ha de guiar les accions durant el proper bienni. El pla és fruit d’un llarg procés de reflexió i participació obert als socis que s’ha celebrat entre setembre de 2017 i desembre de 2018. El procés ha estat conduit per una facilitadora externa que ha guiat els participants en la tasca de repensar l’entitat. Tot plegat s’ha desenvolupat entre entrevistes, jocs i diferents dinàmiques grupals en les que han participat socis i equip tècnic. El pla estratègic se centra en 4 eixos fonamentals que cal desenvolupar i consolidar durant els següents dos anys. En primer lloc, millorar l’organització i coordinació interna trobant espais i noves fórmules de treball. En segon lloc, aconseguir la sostenibilitat econòmica de Projecte Rius, parant especial atenció a la col·laboració amb empreses. En ter-

mandrà a l’Entitat donarà suport als diferents projectes d’educació ambiental. La incorporació ha estat possible gràcies al Fons Social Europeu a través de la Iniciativa d’Ocupació Juvenil. Es tracta d’un mecanisme europeu que té l’objectiu de reduir l’atur juvenil, al que s’ha sumat el Servei Català d’Ocupació mitjançat una convocatòria d’ajudes oberta a entitats sense ànim de lucre i organismes públics de caràcter local.

cer lloc, analitzar les diferents línies de treball per fixar fites a mig i llarg termini. Per últim, fomentar la participació dels socis i sòcies en la gestió de l’Entitat, així com la implicació del voluntariat més enllà de les inspeccions del Projecte Rius. El pla estratègic compta amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al funcionament intern de les entitats socials sense ànim de lucre.


Associació Hàbitats rep l’Accèssit del Premi de Civisme a la ciutadania i virtut civil El premi estableix diverses categories, entre elles la de ciutadania i virtut civil, que vol reconèixer persones o organitzacions que destaquin per l’excel·lència de la seva tasca i trajectòria de servei al país. Enguany s’ha alçat amb el guardó l’entitat La Bressola pel projecte educatiu d’escoles associades a la Catalunya Nord. Associació Hàbitats ha rebut l’accèssit a aquesta mateixa categoria per la tasca de mobilització ciutadana que ha desenvolupat durant més de 20 anys en l’àmbit de l’educació ambiental, el voluntariat i la conservació dels ecosistemes fluvials de Catalunya a través del Projecte Rius. Un reconeixent, per tant, que l'Entitat vol compartir amb totes les persones voluntàries que l'han acompanyat al llarg d’aquest camí. Aquesta distinció se suma al palmarès d’Associació Hàbitats, dos cops destacada amb el Premi Voluntariat (anys 2006 i 2015) i amb el Premi Medi Ambient (anys 2000 i 2009) de la Generalitat de Catalunya.

5

l 27 de novembre de 2018 al Palau de Pedralbes de Barcelona s’ha celebrat el lliurament dels Premis de Civisme organitzats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. El premi distingeixen les entitats o persones que duen a terme accions destacades en l’àmbit del civisme, entès com un instrument essencial per a la inclusió social, la lluita contra la pobresa i els valors que fomenten la cultura cívica, amb perspectiva de gènere.

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

E

Primer Congrés Nacional d'Educació Ambiental de Catalunya E

ls dies 16 i 17 de novembre s’ha celebrat a Girona el primer Congrés Nacional d’Educació Ambiental al que han assistit unes 200 persones professionals del sector. El Congrés s’ha plantejat com espai de reflexió, discussió i construcció de coneixement que permeti assumir reptes nous en la formació de la ciutadania i avançar cap a un futur més sostenible, en concordança amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que estableix Nacions Unides. Des de l’organització del Congrés es considera prioritari que l’Educació Ambiental doni una resposta educativa als ODS per tal d’assolir la sostenibilitat de les ciutats, la diversitat dels ecosistemes i el consum responsable. Com a contrapunt a aquest plantejament ha destacat la conferencia a dues veus d’Eduardo García, doctor en Pedagogia, i José Manuel Gutiérrez, màster en

la idea de desenvolupament sostenible i iniciar un canvi social que no xoqui amb els límits del planeta i es reintegri en els seus cicles. D’altra banda, l’esdeveniment ha volgut donat visibilitat a l’aliança entre entitats amb un espai de presentació d’experiències. En aquest àmbit, Associació Hàbitats i el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona han donat a conèixer el potencial de col·laboració entre la recerca acadèmica i la mobilització social en el seguiment de l’estat ecològic del rius. Educació Ambiental, que proposen tendir a una educació ambiental transgressora amb els pilars que sostenen les societats econòmicament desenvolupades: el capitalisme i l’heteropatriarcat. Demanen un canvi de visió que permeti formar a persones més resilients, creatives, amb esperit crític i visió comunitària. Cal deixar enrere


ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

6

Els conflictes socioambientals UNA VISIÓ GENERAL DES DE L’ECOLOGIA POLÍTICA

Què són els conflictes ambientals i socioambientals? Què hi ha al darrera? En quines formes es manifesten i quins actors hi participen? Aquest article breu té com a objectiu respondre aques-

tes preguntes des del prisma que ofereix l’ecologia política, disciplina que estudia qüestions del medi en relació amb elements i contextos polítics i socioeconòmics que l’afecten.

EL METABOLISME SOCIAL La contaminació de l’aire i de l’aigua, la massiva illa de plàstic del Pacífic o els abocadors incontrolats, la pèrdua de sòl fèrtil i d'hàbitats de valor… situacions tan problemàtiques com aquestes i d’altres són conseqüència del tipus de metabolisme social que es dóna en les societats industrials o quasi-industrials. El metabolisme social és bàsicament el conjunt de fluxos de materials i energia necessaris per al funcionament de l’activitat econòmica. És a dir, l’extracció de materials i l’aprofitament de fonts energètiques per tal de dur a terme les activitats de l’economia en qüestió i, a la vegada, com aquests són retornats al medi en forma de residus o emissions (l’energia ni es crea ni es destrueix, es transforma).

ENERGIA SOLAR

MATERIALS

RESIDUS SISTEMA SOCIOECONÒMIC

Alier, J. M., & Jusmet, J. R. (2015). Economía ecológica y política ambiental. Fondo de Cultura económica.

BIOSFERA TERRESTRE

Aquestes situacions negatives s’esdevenen a causa d’un metabolisme social que presenta disfuncions. Les disfuncions són el resultat dels elevats requeriments del mateix procés com a conseqüència d’un ús elevat d’energia i materials.

ELS CONFLICTES SOCIOAMBIENTALS Les disfuncions del metabolisme social solen generar problemàtiques ambientals, les quals poden esdevenir conflictes socioambientals. A continuació es presenten dos exemples en el context català: 1. El medi no té capacitat de depuració per si sol de les aigües d'ús humà i industrial. Per tal de conservar els hàbitats lligats als cursos fluvials (així com els serveis que proporcionen) cal depurar les aigües que s’hi vessen, fet que ha obligat a Catalunya a construir un gran nombre de depuradores per tot el territori. Les depuradores permeten accelerar un procés que a petita escala es dóna de forma natural. 2. A moltes zones de Catalunya les aigües subterrànies es troben contaminades per nitrats. En bona mesura això és degut a l’activitat de les granges i la gran quantitat de residus ramaders que produeixen. Tot i la declaració de zones vulnerables per nitrats i l'ampliació de les zones cobertes no s’ha aconseguit una millora de la situació, obligant al Parlament ha discutir una moratòria de granges en determinats municipis, que encara s'està tramitant. En el primer exemple les depuradores han donat resposta a una disfunció del metabolisme social. Però en el segon exemple, en tractra-se d'un problema irresolt, hi trobem la base per a que un conflicte ambiental es converteix en un conflicte socioambiental. I això per què? Bàsicament perquè hi conviuen diferents sectors enfrontats entre si. En el nostre exemple tenim els activistes que han alertat de que la situació no reverteix, com ara el Grup de Defensa del Ter, així com els usuaris afectats per la mala qualitat de l’aigua. Per un altre costat tenim el grup de pressió en favor de la ramaderia intensiva, que vol seguir ampliant el nombre de granges però sense fer-se càrrec dels impactes negatius sobre el medi que genera la seva activitat.

1


Finalment trobem l'administració pública, que en una situació ideal ha de ser l'àrbitre que actua segons les regulacions i normatives establertes, però en la realitat pot estar influenciada per interessos o motivacions particulars. El lligam entre aquests agents explica la incorporació del prefix socio quan es parla de conflictes ambientals. CARACTERÍSTIQUES DELS CONFLICTES SOCIOAMBIENTALS Per tal de millorar la comprensió dels conflictes socioambientals en la seva dimensió global, podem obrir el focus de la nostra anàlisi, fins ara molt esquemàtica, i introduir-hi altres elements per tal de caracteritzar un conflicte socioambiental des de la perspectiva de l'ecologia política. Per fer-ho, prenem com a referència l’Atles de la Justícia Ambiental elaborat per un equip de l’ICTA-UAB1. En primer lloc convé determinar la tipologia del conflicte. Segons la metodologia de l'atles, se n’han identificat un total de 10: Nuclear

Conservació de la biodiversitat

Gestió de l'aigua

Combustibles fòssils i justícia climàtica

Extracció de minerals

Turisme i oci

Infraestructures i construcció

Gestió de residus

Biomassa i conflictes per la terra

Conflictes per indústries i xarxes de distribució

El següent pas important és la localització física i la caracterització del projecte que origina el conflicte i els actors que entren en joc. Aquí cal detallar qui són els diferents promotors del projecte i els seus aliats, així com els hipotètics reguladors i els oponents. Aquests elements contribueixen a generar una visió més àmplia i rica dels conflictes estudiats on, entre d'altres, es pot visualitzar l’escala del conflicte. Per exemple, es pot avaluar qui hi ha darrera l’empresa que promou un determinat

7

3

projecte (és a dir, qui n’és el propietari i d’on prové el capital invertit) i quina és la relació que manté amb les institucions públiques (locals, regionals, nacionals o supranacionals). Un altre element d’interès dels estudiosos d’aquests fenòmens és la naturalesa dels subjectes que conformen l’oposició al projecte. Aquests poden estar integrats per múltiples actors, com plataformes d’activistes, organitzacions internacionals, comunitats indígenes, associacions, sindicats, partits polítics, etc. Des de la voluntat d’entendre i explicar aquests subjectes com diferents manifestacions d’actors que s’organitzen per a defensar el territori en contra dels agressors que el posen en risc, alguns autors han proposat conceptes en aquesta línia. Destaca darrerament un moviment global per la justícia ambiental que aglutina des dels joves activistes europeus, que s’han mobilitzat els darrers anys a Alemanya en contra d’una de les plantes de carbó més grans del món (Aliança Ende Gëlande), fins a les comunitats rurals de països com Perú o Bolívia, que s’han oposat a projectes miners que posen en perill la mera subsistència d’aquestes comunitats, dels quals Máxima Acuña (Premi Ambiental Goldman 2016) en seria un exponent. En aquesta línia, l’autora canadenca Naomi Klein, ha suggerit l'apel·latiu Blockadia, donat que en múltiples ocasions la tàctica utilitzada pels oponents és la de bloquejar el normal progrés del projecte amb accions directes i de desobediència civil. Caldrà estar amatents, doncs, a la capacitat d’aquest hipotètic agent a reconèixer-se com a tal i a establir marcs comuns de cooperació entre els diversos elements que el poden arribar a conformar (no són el mateix activistes blancs de classe mitjana de països del nord que comunitats rurals que batallen per conservar els mitjans de subsistència) i construir alternatives.

1 Mural a Torelló de la Plataforma Volem l’Aigua Neta, Clara i Nostra i el CDR Vall del Ges. Fotografia: Grup de Defensa del Ter 2 Porca Aventura, iniciativa impulsada pel Grup de Defensa del Ter, VSF – Justícia Alimentaria Global i Lluçanès Viu per conèixer alternatives al model industrial i intensiu de producció de carn. Fotografia: Grup de Defensa del Ter 3 Campanya "Stop the drill" en contra de perforacions exploratòries de gas i oli al bosc de Woodburn, Irlanda. Fotografía: Alfred Burbaya Noria.

En resum, tot apunta a que els conflictes socioambientals en els seus diversos graus d’intensitat han vingut per quedar-se (almenys mentre no hi hagi un canvi radical en el funcionament del metabolisme social). Cal estar previnguts per entendre les seves múltiples facetes i dimensions. Potser fins i tot és hora de prendre partit si encara no ho hem fet. ALFRED BURBALLA NORIA Tècnic ambiental i soci de l’Ateneu Cooperatiu la Baula de Lleida

1 www.ejatlas.org

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

2


ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

8

La roureda de Can Verdalet un espai singular amenaçat

La roureda de Can Verdalet es troba al curs baix de la conca de la Tordera, formant part del seu conjunt de zones humides juntament amb els estanys de cal Raba i can Torrent, els prats d'en Gai i d'altres àrees més reduïdes. Es tracta d'un espai singular donada l'emergència del freàtic durant varis mesos l'any, inundant una bona part del terreny. Tradicionalment, aquestes zones negades d'aigua s'han anat deteriorant al llarg

dels anys, bé sigui per ocupació humana, o bé per dessecament amb l'objectiu de protegir la població vers les malalties associades als mosquits que sovint freqüenten aquestes àrees. Actualment indrets com la roureda de Can Verdalet suposen un oasis de biodiversitat, en la qual hi conviuen una gran varietat d'espècies, però a la vegada estan subjectes a diverses pressions humanes.

Un espai singular La singularitat de la roureda de Can Verdalet recau no tan sols en els períodes d'inundació sinó també en la presència d'espècies atlàntiques i d'altres associades a ambients humits, en un entorn de clima mediterrani. A la roureda hi trobem la confluència de dues espècies arbòries en el seu límit de distribució geogràfic: el roure pènol (Quercus robur) en el seu límit més meridional i el roure africà (Q. canariensis) en el seu límit més septentrional).

La distribució de les diferents espècies del bosc (arbòries, arbustives i herbàcies) es troba condicionada per la disponibilitat d'aigua del freàtic i el gradient d'inundació que es crea a l'àrea del bosc. Així, el roure pènol es troba en les zones on el freàtic es manté pròxim a la superfície del sòl durant varis mesos l'any, assegurant la disponibilitat d'aigua a les arrels, tot i els problemes d'anòxia que les aigües somes poden causar-li (AlaouiSossé et al, 2005; Schmull and Thomas, 2000). Contràriament, el roure africà es localitza a les zones de major elevació de la roureda, aquelles que romanen seques durant tot l'any. Així doncs, ambdues espècies de roure conviuen a la roureda de Can Verdalet sense competir per l'espai.

Figura 1. Distribució geogràfica del roure pènol (Quercus robur) en verd i del roure africà (Quercus canariensis) en taronja. A Catalunya s'hi troben als límit de distribució més meridional i septentrional, respectivament (Font: GBIF, https://doi.org/10.15468/dl.za8rtz).

Aquestes dues espècies de roure són les més abundants a la zona i els individus presents tenen una edat mitjana de 90 anys (Poblador, 2018). A més, també hi trobem espècies arbòries pròpies de la ribera mediterrània com el freixe (Fraxinus angustifolia) i l'om (Ulmus minor), i d'altres pròpies d'ambients mediterranis més secs com el roure martinenc (Q. pubescens), l'alzina (Q. ilex) i la surera (Q. suber). L’estrat arbustiu està dominat per caducifolis i semicaducifolis propis de zones de ribera com els càrex, la búgola (Ajuga reptans), el sanguinyol (Cornus sanguinea), o la violeta de bosc (Viola alba); no obstant, també hi trobem d'altres espècies més mediterrànies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), el galzeran (Ruscus aculeatus) o l'arítjol (Smilax aspera) (Borrell 1995; Poblador 2018). Tota aquesta vegetació suposa un hàbitat i refugi per a moltes espècies animals de la zona.

Capçada de roure pènol a la roureda de Can Verdalet.

La particularitat més destacable de la roureda de Can Verdalet és, sens dubte, la presència del roure pènol. Aquesta espècie té unes elevades exigències de disponibilitat d'aigua (Bréda et al, 1993; Doody i O’Reilly, 2008) i fertilitat del sòl (BalboaMurias et al, 2006; Bréda et al, 1993). Normalment es troba en zones de Catalunya amb una precipitació anual superior als


9 ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC Imatge de la roureda de Can Verdalet durant la seva inundació.

800mm, com la Vall d'Aran o la Garrotxa (Bolós i Vigo, 1984). La seva presència a la roureda de Can Verdalet, amb una precipitació anual de 600 mm, és deguda a l'elevada disponibilitat de l'aigua del freàtic superficial i l'elevat contingut de matèria orgànica dels sòls (Poblador 2018). Un espai en conflicte L’alt valor ecològic de la roureda de Can Verdalet, la qual ocupa tan sols 35ha, ha estat determinant per al reconeixement i protecció de l'indret mitjançant diverses figures administratives. Figura

Llei Figures de protecció directa de l'espai

Pla d’Espais d’Interès Natural

Decret 328/1992, de 14 de desembre

Xarxa Natura 2000

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992

Inventari de Zones Humides de Catalunya

Llei 12/1995, de 13 de juny, d’Espais Naturals en relació a la protecció de zones humides.

Paratge i Indret d’Interès Natural

Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Tordera

Figures de protecció indirecta de l'espai PEFCAT (Planificació d’Espais Fluvials) de la Tordera Protecció de l’Aqüífer del Baix Tordera

Agent: Agència Catalana de l’Aigua Decret 328/1988 d’11 d’octubre.

No obstant, la roureda està subjecte a diverses pressions humanes com la fragmentació de l'espai (envoltada per una carretera, una urbanització i un abocador clausurat), l'abocament indiscriminat de deixalles o, fins i tot, la tala il·legal d'arbres. L'abril de 2018 un terç de l'espai protegit va ser malmès il·legalment mitjançant el drenatge de la zona i la tala de nombrosos exemplars adults de roure pènol, posant en perill, no només la supervivència d'aquesta espècie a la zona, sinó també la de tota la fauna avícola i rèptil fins ara present a la roureda de Can Verdalet. Finalment, aquest espai també es veu amenaçat pel canvi climàtic. Les projeccions climàtiques pronostiquen un augment de temperatures i una major freqüència i duració de les sequeres pels pròxims anys (IPCC, 2013), condicions que ja han sigut palpables en els darrers anys. La conca mediterrània es considera

una de les zones europees més sensibles al canvi climàtic, on les espècies hauran de fer front a unes condicions més àrides per lidiar amb l'escalfament global (European Environment Agency, 2012). Estudis recents a la roureda de Can Verdalet demostren com els individus de roure pènol que es troben en la zona del bosc on la disponibilitat d'aigua és més variable pateixen constriccions en el creixement, així com estrès hídric que afronten tancant estomes (Poblador, 2018). Així doncs, la presència de roure pènol a la roureda de Can Verdalet es veuria compromesa no només per les pressions humanes a l'entorn, sinó també degut a les noves condicions climàtiques que l'espècie trobaria en el seu límit de distribució més meridional. Espais relictes com la roureda són de vital importància per la conservació d'espècies i cal millorar els esforços per a assegurar-ne la seva persistència. SÍLVIA POBLADOR Doctora en Ecologia per la Universitat de Barcelona REFERÈNCIES Alaoui-Sossé B., Gérard B., Binet P., Toussaint M-T., Badot P-M., (2005). Inluence of flooding on growth, nitrogen availability in soil, and nitrate reduction of young oak seedlings (Quercus robur L.). Ann For Sci 62: 593-600. Balboa-Murias M.A., Rojo A., Álvarez J.G., Merino A., (2006). Carbon and nutrient stocks in mature Quercus robur L. stands in NW Spain. Ann For SCi 63, 557-565 Bréda N., Cochard H., Dreyer E., Grainer A., (1993). Field comparison of transpiration, stomatal conductance and vulnerability to cavitation of Quercus petraea and Quercus robur under water stress. Ann Sci For 50, 571-582 Bolós J. i Vigo O., (1984). Flora dels Països Catalans. Editorial Barcino. Borrell J., Tarruella X., Lleonart I., Granyer O., Fontboté J., (1995). Pla especial de protección del medi natural i del paisatge dels Estanys i Roureda de Tordera. Doody C.N. and O’ Reilly C., (2008). Drying and soaking pretreatments affect germination in pedunculate oak. Ann. For. Sci. 65 509 European Environment Agency, (2012). Climate change, impacts and vulnerability in Europe (2012). Copenhagen, Denmark. IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), (2013). Summary for policymakers. In V. B. Stocker, et al. (Eds.), Climate change (2013): The physical science basis. Cambridge, UK: Cambridge Univ. Press. Poblador S., (2018). Responses of Mediterranean riparian forests to water availability: insights of present and future conditions. A study case in La Tordera catchment. Tesi Doctoral en Ecologia. Universitat de Barcelona. Schmull M. and Thomas F.M., (2000). Morphological and physiological reactions of young deciduous trees (Quercus robur L., Q. petraea Liebl., Fagus sylvatica L.) to waterlogging. Plant and soil 225: 227-242.


ESPIADIMONIS | FLORA

10

HEURA La família de les araliàcies està integrada per 50 gèneres i més de 1300 espècies, la majoria d’elles tropicals i localitzades a Indomalàisia i, en menor mesura, a l’Amèrica tropical. Es tracta d’arbres o lianes que sovint presenten arrels adventícies a les parts aèries i que generalment tenen pèls estrellats. L’heura és una planta enfiladissa autòctona amb unes petites arrels que sorgeixen de la tija i que s’arrapen als troncs o a les pedres.

És una planta amb una clara heterofíl·lia, és a dir, que presenta fulles de formes diferents. Algunes fulles són clarament lobulades amb el lòbul terminal més desenvolupat que la resta, i unes altres tenen forma el·líptica o ovada, amb una punta una mica marcada. Les fulles lobulades són presents a les parts vegetatives que creixen ràpidament, mentre que les fulles el·líptiques o ovades se situen a les parts de la planta que produeixen flors i fruits. Les flors s’agrupen en umbel·les que donen unes baies negres tòxiques per a l’ésser humà. Amb quines espècies la podem confondre? L’heura és una espècie inconfusible que gairebé tothom coneix. Quan la veurem amb flor? La florida es produeix al setembre i octubre. On la podem trobar ? En tota mena d’indrets ombrívols i no exposats a la llum directa del sol, recobrint el terra i enfilant-se a les pedres i els arbres. A casa nostra creix a la terra baixa i a l’estatge montà en un ventall d’altures que van des del nivell del mar fins als 1300 metres. A mesura que el clima es fa més àrid cada cop rareja més, és a dir, que prefereix una certa humitat; d’aquí que també aparegui en torrents i rius ombrívols. L’heura i la biodiversitat del bosc Hi ha el costum de tallar les heures que s’enfilen pels arbres, amb la idea que si no l’heura ofegarà l’arbre. La veritat és que rarament les heures ofeguen els arbres i, encara que no en siguem conscients, la seva presència és favorable per la biodiversitat del bosc. En el llibre Conservación de la biodiversidad, fauna vertebrada i gestión forestal1, els experts recomanen no eliminar tota l’heura del bosc, ja que els abundants fruits que produeix ali-

menten una munió d’ocells en l’època desfavorable. És a dir, si gestionem el bosc pensant en la biodiversitat millor no arrasar l’heura, ans al contrari: és una espècie que cal respectar.

HEURA Família: araliàcies Nom científic: Hedera helix Nom en castellà: hiedra

L’heura i la mitologia A la mediterrània les antigues civilitzacions com la grega han conviscut i generat una gran quantitat de llegendes i creences. L’heura es vincula amb Dyonisos (Baco en la mitologia romana), el déu del vi i dels plaers. Sembla ser que la mare de Dyonisos va amagar aquest sota una heura. I en les representacions de Dyonisos sempre apareix amb una corona de fulles d’aquesta espècie. Es creia que l’heura contrarestava l’ebrietat; hi havia la creença de que si es bevia vi en una copa feta de fusta d’heura el vi no emborratxava. D’altra banda, els sacerdots de l’antiga Grècia també oferien una corona d’heura a les parelles acabades de casar com a signe de fidelitat. Aquesta només ha estat una petita pinzellada sobre els mites i llegendes al voltant de l’heura, una planta d’indubtable bellesa i llarga història. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet 1 Camprodon, J.; Plana, E. (2017). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.


ESPIADIMONIS | FAUNA

La família dels ardeids correspon a ocells tan emblemàtics com el bernat pescaire o els agrons. Es tracta d’ocells mitjans o força grans amb coll i potes llargues. Presenten un bec llarg i fort en forma d’arpó que els permet capturar les seves preses, generalment en aigües somes. La cria acostuma a ser colonial i els polls són nidícoles i romanen al niu després de néixer.

MARTINET DE NIT Ordre pelacaniformes Família: Ardeids Nom científic: Nycticorax nycticorax Nom en castellà: Martinete

Com el podem distingir? Es tracta d’un ocell de mida gran i aspecte robust amb el coll curt. Les plomes que cobreixen el cos són de color blanc i gris amb l’esquena negra i el pili, o part superior del cap, també negra. Durant l’època nupcial els adults presenten dos plomes llargues i blanques al clatell. A l’edat adulta el bec és negre i l’ull vermell. Els juvenils són marronosos amb un pigallat blanquinós sense el bec negre. On viu? El martinet de nit és un ocell migratori que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana, encara que cada cop hi ha una població hivernant més important que roman al delta de l’Ebre. A la primavera i l’estiu es reprodueix a casa nostra amb colònies de cria al delta de l’Ebre, les illes Medes i l’aiguabarreig Segre-Cinca. Cria en boscos de ribera, als penya-segats de les illes Medes, i en canyissars i tamarigars al delta de l’Ebre. Acostuma a fer colònies de cria barrejat amb d’altres ardeids, com martinets blancs i esplugabous. Es troba força lligat als espais fluvials en els trams mitjos i baixos i també el trobem en arrossars i aiguamolls. Durant el dia resta amagat enmig de la vegetació, activant-se amb el crepuscle (origen del nom de martinet de nit). Què menja? El martinet de nit s’alimenta de peixos, amfibis i invertebrats, és a dir, de tot allò que pot pescar amb el bec en forma d’arpó. Freqüentació i fauna Cada cop hi ha una tendència més gran a obrir els espais naturals al gran públic; es fan camins arran dels rius, es navega molt més a rem i a motor per rius i embassaments. Sembla que res posa límits al gaudi dels espais naturals. Aparentment es tracta d'una política positiva, doncs més i més persones gaudiran de la

11

MARTINET DE NIT

natura. No obstant, aquesta situació té un rerefons indesitjable: les molèsties a la fauna sensible. Mentre em documentava per escriure aquest article vaig llegir que una colònia de cria de martinet de nit que s’havia instal·lat al riu Francolí va abandonar l’espai a causa de les excessives molèsties que patia. La fauna necessita intimitat i tranquil·litat per viure i això topa amb la cada cop major freqüentació del medi natural per part dels humans. La solució passa pel compromís d’alliberar de la presència humana, ja sigui totalment o parcial, espais naturals i de ribera. En el moment d’obrir un camí que ressegueixi un riu convé, en molts trams, idear-lo allunyat de la llera, separat de l’espai fluvial, per tal de deixar boscos de ribera i canyissars lliures de freqüentació. En aquests espais faran niu espècies sensibles a les molèsties que causem els humans. Hem de compartir els espais naturals amb la fauna sensible i això significa cedir espais. Fora bo que cada cop que s’obren nous camins per al lleure als rius i aiguamolls es tingués més en compte aquesta realitat. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet


Institut Antoni Torroja Riu d'Ondara - Cervera

Junts per Riu Calders

Escola Ridolaina - Riu Ridolaina Montallà i Martinet

Escola Josep Fusté - Riera d'Alforja - Alforja

CdA Valls d Esterri d'Àn

Institut Hug ROGER III Riu del Cantó - Soriguera

Família de Magda Gironella Riu Llémena - Sant Aniol de Finestrelles

Maristes Igualada - Riu Anoia - Igualada

Institut de l'Alt Foix - Riera de Pontons Sant Martí Sarroca

Josep Turina C Riera de Bia


r Calders s - Calders

Institut Rubió i Tudurí Riera de Vallvidrera - Barcelona

Escola Vedruna - Riera Metge - Berga

Comissió Medi Ambient Ajuntament Monistrol de Calders - Riera de la Golarda - Monstriol de Calders

d'Aneu - Riu de Son neu

p M, Pitus i Castañer anya - Olot

Institut Montilivi - Riu Onyar - Girona

Institut Joan Oró Riu Segre - Lleida

Centre Excursionista El Cim - Riu Ripoll Montcada i Reixac

Institut d'Alcarràs Riu Segre - Torres de Segre


14 ESPIADIMONIS | OPINIÓ

ÉS L'ECOLOGIA,

Amb la frase “l'economia, estúpid”, la campanya presidencial de Bill Clinton el 1992 va aconseguir derrotar el totpoderós George W. Bush (pare) posant l'accent sobre “els problemes quotidians de la gent”, en lloc de sobre assumptes de política internacional, com la primera guerra del Golf Pèrsic.

É

s interessant veure com en aquell mateix any se celebrava a Rio de Janeiro la Conferencia de Nacions Unides sobre el medi ambient i s'establien les bases de coneixement científic sobre les enormes crisis ambientals en les que el planeta està sumit. Però ningú, ni als Estats Units en aquell moment, ni al llarg d'aquests 26 anys enlloc, cap lideratge polític ha assenyalat quina és la veritable pedra angular de la societat contemporània: la crisi civilitzatòria ocasionada per la devastació mundial que genera el capitalisme. És sorprenent com en el món actual, en el que la ciència i la tecnologia han assolit nivells de desenvolupament impressionants, aquells qui prenen les grans decisions polítiques són capaços d'ignorar totalment les conclusions que emanen dels informes científics sobre l'abast de la crisi ambiental.

Ja el 2010, a la X Conferència de les Parts (COP) del Conveni de Diversitat Biològica (CDB), l'informe científic principal orientador de les polítiques governamentals assenyalava que les conseqüències de la pèrdua d'espècies i la degradació dels hàbitats està tenint, i tindrà en el futur, conseqüències catastròfiques pels éssers humans. L'informe Global Biodiversity Outlook 31 assenyala que aquesta crisi està ocasionada per causes directes, com ara la contaminació, la fragmentació d'hàbitats, la sobreexplotació dels recursos, les espècies exòtiques, etc. Aquestes causes provenen en últim terme d'uns impulsors indirectes: els canvis demogràfics, l'activitat econòmica, el comerç internacional, les pautes de consum per càpita relacionades amb la riquesa individual, els factors culturals i religiosos i els canvis científics i tècnics. A l'equip redactor només li va faltar acabar l'argumentació amb la següent conclusió lògica: tot això defineix el sistema socioeconòmic sota el qual vivim, és a dir, el capitalisme neoliberal. Però nosaltres sí podem fer-ho. Perquè les veritats són, sovint, revolucionàries. 1 https://www.cbd.int/gbo3/

L'aclaparadora evidència científica indica com la forma de producció i consum actual són la causa també del canvi climàtic, una crisi que es retroalimenta amb la de la biodiversitat. Els fenòmens climàtics extrems seguiran augmentant, les migracions forçades per causes climàtiques es dispararan, i el patiment i les desigualtats creixeran conforme les conseqüències de la crisi afectin a més i més persones. La humanitat ha excedit de lluny els límits biofísics del planeta, la capacitat de la terra de seguir proveint els recursos que necessitem a un ritme sostenible i de metabolitzar els residus que generem. La nostra “petjada ecològica” s'apropa a l’índex de 2, és a dir, farien falta dos planetes Terra per sostenir la nostra forma de vida. És més, si tota la humanitat visqués com vivim a Catalunya, serien necessaris cinc planetes Terra, perquè tenim una vida molt més insostenible que a l’Índia o a la Xina. Com que no tenim altres planetes disponibles, hem de cuidar l'únic que tenim. I això passa per canviar radicalment el focus de les nostres prioritats, a totes les escales. A banda de les mesures que els governants haurien d'adoptar, un tema a tractar específicament i crec que el més interessant, és quins canvis hem de fer a nivell individual i des de la intel·ligència col·lectiva de la societat.


Hem de trencar absolutament amb el mite del creixement continu de l'economia com a única recepta per a assolir més benestar social, perquè sempre es fa associat a més consum de matèries primeres i d'energia, així com a l'explotació dels treballadors i treballadores, tant als països enriquits com als del Sud, globalment espoliats. L'imaginari col·lectiu construït pels portaveus del gran capital parla de creixement del PIB, innovació, tecnologia, modernitat i desenvolupament. Ara, hi afegeixen adjectius per maquillar de verd el desastre que ells saben perfectament que estan provocant: “desenvolupament sostenible”, “economia verda”, “economia circular”... Tot plegat són intents desesperats del sistema per a mantenir el cicle infernal de destrucció ambiental i social. Front això, els pobles del món i els moviments socials recordem alt i fort que tot allò més valuós a la vida no es pot comprar: l'amor, l'amistat, la salut, l'educació, la natura, les relacions socials, la felicitat. Per això, denunciem les falses solucions que només busquen perpetuar un sistema que està, per definició, en contra de la vida i que ens perjudica a tots i totes, com magistralment exposa la sociòloga Yayo Herrero a diverses de les seves conferències2. 2 https://www.cbd.int/gbo3/

Les solucions vindran per un canvi global, però que comença a cadascuna de nosaltres. Moviments i coneixements com l'ecofeminisme, la sobirania alimentària, l'economia ecològica, el veganisme o el decreixement són potents eines per a bastir una revolució que es basarà en el respecte a la vida i a la mare terra. Fa unes setmanes ha començat a la Universitat Autònoma de Barcelona el primer Màster oficial en Ecologia Política i Decreixement que es fa al món. Un espai on construir alternatives i teixir aliances. Els mitjans de comunicació són, avui, com els músics de Titanic que segueixen tocant com si res passés mentre el vaixell s'enfonsa. Per això necessitem expandir aquestes reflexions i anàlisis crítiques,

persona a persona. Siguem part protagonista del canvi que volem veure al món. Hi ha esperança en cadascuna de nosaltres! JAUME GRAU LÓPEZ Llicenciat en Biologia i fitoterapeuta. Coportaveu d'Ecologistes en Acció de Catalunya.

15 ESPIADIMONIS | OPINIÓ

ESTÚPID, NO L'ECONOMIA!


brut?

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

16

El bosc és

Sovint sentim en moltes converses la frase "el bosc és brut". Si parlem de deixalles, sí que el bosc és brut, però si parlem d’arbusts i lianes com els marfulls, brucs o aritjols, aquests no són brutícia. La vegetació arbustiva és pròpia d’un bosc, i no, no és brutícia!

Camprodon, J.; Plana, E. (2017). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

1

EL BOSC, MÓLT MÉS QUE ARBRES El bosc mediterrani sempre ha tingut arbusts i lianes i és natural que els tingui. I aquesta vegetació compleix una funció molt important, com ara produir fruits que mengen els ocells i oferir aixoplug a una variada fauna que en depèn. Hi ha un llibre molt recomanable titulat "Conservación de la biodiversidad, fauna vertebrada y gestión forestal"1 on els autors expliquen que nombrosos experts han trobat una clara correlació entre la diversitat d’aus i la cobertura de l’estrat arbustiu. També s’ha conclòs que la diversitat de petits mamífers està relacionada amb el desenvolupament de l’estrat arbustiu i herbaci. Per exemple, el lligabosc (Lonicera inplexa) és una liana que creix al bosc mediterrani i nodreix les erugues de la papallona ninfa mediterrània (Limenitis reducta); per tant, si eliminem el lligabosc, eliminem la papallona. La riquesa i diversitat de plantes comporta riquesa i diversitat de papallones. Les diversitats son mútuament dependents.

La ninfa mediterrània depèn de la presencia del lligabosc.

AIXÒ TÉ ALGUNA COSA A VEURE AMB ELS INCENDIS? Bona pregunta. Pensar que la presència de sotabosc afavoreix els incedis simplifica el fenómeno del foc al bosc. Per exemple, si el foc és de capçades, l'eliminació del sotabosc no ens assegura que el bosc no es cremi. Però l'anàlisi és molt més complexe. La industrialització ha portat a l’èxode rural i els antics paisatges amb mosaic d’usos estan desapareixent. Abans entre els boscos hi havia espais oberts amb pastures i conreus. En cas d’incendi no existia un continu forestal massa gran i, en conseqüència, els focs eren de menor extensió. Ara tenim quilòmetres i quilòmetres de boscos continus sense gestió. Aquest fet, junt amb la sequera i les elevades temperatures efecte del canvi climàtic, donen com a resultat incendis de grans dimensions difícils d’aturar. Cal, doncs, redissenyar els paisatges generant espais oberts amb baixa càrrega de combustible, i allà podrà aturar-se el foc. Els espais oberts com les pastures i conreus tradicionals també són refugi de moltes espècies d’ocells que no poden viure en un bosc tancat. Els paisatges en mosaic (sempre que no estiguin massa fragmentats) afavoreixen la biodiversitat, donat que són més heterogenis i contenen un nombre d’habitats més gran. Un exemple és la clara disminució de les papallones pròpies de pastures i prats de dall. El motiu? La manca d’espais oberts que s’estan perdent degut a l’abandó de les pràctiques agrícoles tradicionals. El problema no és que l’alzinar amb marfull tingui marfull: l’arbust no és el problema. El problema està en l’escala dels paisatges i l’abandó rural, que ocasiona la pèrdua de les pràctiques agrícoles i forestals tradicionals i que, de retruc, genera una manca d’espais oberts amb poc combustible. Arribats a aquest punt algú podria pensar que als boscos hi ha massa fusta i que la solució és tallar arbres. Però observem un bosc cremat: s’ha cremat la fusta dels troncs? No. S’han cremat les fulles i les branques primes. Es cremen les fraccions fines, no els troncs, que acaben ennegrits i poc més. Un bosc de pi blanc molt jove i regenerat des-


17 prés d’un incendi amb una densitat d’abrets excessiva crema més fàcilment que un bosc madur amb molts més metres cúbics de fusta. Per què? La gran quantitat de fulla i branca fina totalment atapeïda que caracteritza el bosc jove. Hem de desterrar la idea de que més metres cúbics de fusta signifiquen més foc que un de jove, ja que la quantitat de fulla (índex foliar) i de fraccions fines no augmenten necessàriament amb l’edat. Això no significa que no calgui gestionar el bosc. Per exemple, en el cas del bosc de pi blanc de regeneració podem aclarir els arbrets per tal d’evitar que competeixin entre ells; d’aquesta manera afavorirem un major creixement dels arbres. LLAVORS, HEM DE "NETEJAR" EL BOSC? La resposta és que, primer de tot, el bosc no és brut. El que hem de fer és reduir la càrrega de combustible en alguns llocs per tal d’afavorir la diversitat del paisatge. Per exemple, podem retirar part de la vegetació de les carenes on és més fàcil aturar el foc. No obstant, en cap cas hem d’estassar tot el sotabosc en zones molt extenses, ja que pot ser contraproduent per la biodiversitat i, a més, rebrotarà i ràpidament es perdrà l’efecte pretesament protector que buscàvem. És a dir, que no es tracta d’estassar molt, es tracta d’estassar estratègicament i mantenir allò que hem estassat. Per exemple, està molt bé estassar selectivament franges de vegetació a l’entorn d’urbanitzacions i masies ja que en cas d’incendi queden més protegides. Podem potenciar el conreu de camps abandonats, recuperant el paisatge en mosaic. Podem afavorir la pastura, adequant el nombre de caps de bestiar a l’espai. El bestiar ens ajudarà a reduir la carrega de combustible i a mantenir espais oberts. Podem situar punts d’aigua estratègicament per tal de disposar-ne en cas d’incendi. Podem fer moltes coses, però mai considerar que l’estrat arbustiu és brutícia que cal eradicar. De sempre el bosc ha tingut estrat arbori, estrat arbustiu i estrat herbaci. I és natural que així sigui. La realitat és complexa i els problemes complexos no tenen solucions simples, encara que la

De manera natural el bosc té estrat arbustiu.

mentalitat humana busqui solucions senzilles i màgiques. La disjuntiva no és bosc net o bosc brut. Cal repensar i redissenyar els paisatges per fer-los més resilients al foc. I això només es pot aconseguir aturant l’èxode rural, dignificant la professió de pagès i ramader, i potenciant els mosaics agroforestals. A més, cal gestionar els espais naturals no només pensant en la productivitat, sinó que també ho hem de fer en termes de biodiversitat i sostenibilitat. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

El marfull com d’altres arbusts produeix abundants fruits que alimenten a una munió de ocells.


18 ESPIADIMONIS | RUTES

Els voltants del Marquet de les Roques i el Castell de Pera Vall d’Horta a Sant Llorenç Savall Aquesta sortida és interessant per motius ben diferents. Des de la vessant geològica, per l’estudi dels conglomerats. Des de la botànica, per la presència de plantes com ara el matabou (Bupleurum fructicosum). Pel que fa a l’arquitectura, per l’estudi del modernisme a la casa del Marquet de les Roques. Des d’una òptica històrica ens permet acostar-nos a l’exili i la repressió durant la Guerra Civil espanyola, que va obligar a molts catalans i catalanes a fugir a França; memòria i literatura que Pere Quart enllaça a les "Corrandes de l'exili". En aquesta passejada fins i tot descobrirem com s'obtenia la pega en segles passats. I, finalment, no podem obviar l’interès paisatgístic.

Distància: 7 km.

Desnivell: 250 m.

Dificultat: Baixa (2 sobre 5). Només és una mica dificultosa la pujada al castell de Pera. Es pot fer amb nens a partir de 7 anys. Qualsevol època de l’any és idònia, però a l’estiu cal anar previnguts per la calor.

APROXIMACIÓ Ens desplacem per la carretera B-124 que uneix Castellar del Vallès amb Sant Llorenç Savall i, al km 17.1, agafem la pista de la vall d’Horta que ens porta al Marquet de les Roques en uns 3 km. Aquí deixem el vehicle, després de passar 2 petits aparcaments abans. RUTA Des del parquing del Marquet de les Roques seguim el camí ample de terra cap a ponent i aviat trobem indicat el forn de pega. Una vegada visitat el forn, reculem de nou a la pista i la seguim fins al pont, on trobem indicat el camí fins a la font del Llor, situada a uns 400 metres més amunt. Desfem aquests 400 metres i seguim les indicacions per anar al Marquet de Les Roques. Aquesta magnífica casa va ser construïda l’any 1895 per Juli Batlle-


19 ESPIADIMONIS | RUTES

vel -deixeble de Domènech i Montaner i col·laborador d’Antoni Gaudí-, per encàrrec de l’avi de Joan Oliver (Pere Quart). Al Marquet passava els estius Pere Quart i el visitaven sovint escriptors amics com Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost, Francesc Trabal o Armand Obiols, entre d’altres. La casa va ser propietat de la família de Pere Quart fins a la Guerra Civil. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona. Hi ha una exposició sobre Pere Quart i un Punt d’informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Passant pel davant del Punt d’Informació seguim les marques del SL C-56 en direcció a la masia de La Muntada -un altre equipament de la Diputació-. Creuem el pont de la Muntada i seguim la pista de l’esquerra, que porta cap a Can Brossa -actualment un restaurant-, El Romeu i Agramunt. No fem cas del senyals que indiquen direcció al castell de Pera fins que hàgim

creuat un nou pont. Aquí agafem la pista que marxa més cap a la dreta, la qual, després d’una forta giragonça, ens porta al coll del castell. Des d’aquí surt un corriol que ens deixarà a dalt del turó on hi ha les restes del castell de Pera (castell de Pedra), des d’on fruirem d’unes extraordinàries vistes en totes direccions. Una vegada visitat el castell, baixem de nou fins al coll i desfem uns metres el camí de pujada fins a trobar, a l’esquerra, un camí/pista que ressegueix tota la carena de la muntanya fins a Can Brossa. Si es vol es pot agafar abans un petit corriol que porta fins a La Muntada, però hi ha trams de força desnivell i cal anar amb molta precaució per no relliscar. A partir del pont de La Muntada seguim les marques de GR–5 que ens duen de nou al Marquet de les Roques. AGUSTÍN MARTÍNEZ GÓMEZ Jubilat


20 ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

Teresa Romañá

Teresa Romañá i Blay, pedagoga, professora a la Universitat de Barcelona des del 1988. Ha dedicat bona part de la seva docència a l'educació ambiental. Actualment retirada. Associació Hàbitats es defineix a si mateixa com una entitat que fonamenta la seva activitat en tres elements bàsics – conèixer, compartir, conservar – indissociables de l’educació ambiental. Sembla inqüestionable que l’educació ambiental ha d’estar impregnada d’una formació ètica que doni sentit a la formació estrictament científica. Tu has reflexionat sobre les diferents variants que pot presentar la formació ambiental. Bé, sí... això de conèixer, compartir, conservar sembla un bon lema però potser el que jo et diré obre el cap a més coses. Ho dic perquè aquesta visió, que respecto i estimo molt, és molt pròpia dels biòlegs. Els biòlegs són els pioners, els que saben d’ecologia, tenen molt aquesta visió, però crec que cal anar més enllà. Aquesta visió, pròpia dels ecòlegs, es correspon amb la variant que tu anomenes tecnocientífica? Sí, és una visió que focalitza el protagonisme en els experts i reserva a la ciutadania un paper molt passiu, és a dir, la considera incapacitada per prendre decisions i establir prioritats sobre les seves accions. Des de la política i l’economia s’assumeixen els coneixements dels experts i es trasllada a la ciutadania el missatge que cal obeir i ser consumidors responsables. És una visió

hereva de l’anomenat Informe Brundtland publicat el 1987 sota la direcció de Gro Harlem Brundtland, primera ministra de Noruega. L’informe, que duia per títol “El Nostre Futur Comú” (Our Common Future), va llençar al món la noció de desenvolupament sostenible entès com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions. D’ençà la seva publicació, la variant tecnocientífica és a la base del discurs dominant a les societats desenvolupades. Caracteritzada sovint com a ambientalista (per oposició a ecologista) defensa, d’una banda, una forma mercantilitzada de relació amb la naturalesa i, de l’altra, la introducció de les correccions tècniques necessàries (legislatives, econòmiques, tecnològiques) en funció dels problemes generats en aquesta relació. Conseqüentment, si la considerem de manera radical, aquesta posició separa els problemes mediambientals dels problemes socials, permetent una anàlisi independent d’ambdues dimensions.

d’una formació individualitzadora, cívica i responsable. Pel que fa al primer element, es considera que l’ecologia és més útil que altres ciències per analitzar la problemàtica mediambiental ja que aquesta es planteja com el resultat d’una relació poc curosa dels humans amb la natura. El segon element, que a mi m’interessa especialment, sosté que l’objectiu de l’educació ambiental és la conservació de la natura, o del medi ambient per a aquelles propostes més urbanes. El referent ètic fonamental és la responsabilitat individual i obvia la necessitat de donar respostes col·lectives a la problemàtica ambiental. S’elabora un discurs del tipus «la solució dels problemes ecològics passa per la suma de les contribucions individuals». S’apel·la, doncs, a la consciència individual, a que cadascú de nosaltres, sols a casa, decideixi com ha d’actuar. En definitiva, no promou la consciència col·lectiva, la necessitat d’associar-se se per tenir més capacitat de decisió i més força en la manera de consumir.

Com es tradueixen aquests plantejaments tecnocientífics en l’educació ambiental? El discurs ambientalista impregna l’educació ambiental des dels primers nivells del sistema escolar fins la universitat. Resumint molt, es podria dir que es tradueix en dos elements bàsics: el predomini de la instrucció ecològica sobre les ciències socials i el foment

Tot i això cada vegada hi ha més persones que procuren consumir de manera més moderada, de comprar productes de proximitat, d’associar-se en cooperatives de consum ecològic... Sí, sí, però fixa’t que tot es dóna en un context econòmic capitalista que ens empeny mentalment a una producció i consum continus fomentats per un


ESPIADIMONIS | RUTES

es pretén la formació i control dels futurs ciutadans perquè vegin la catàstrofe ecològica com un problema que cadascú ha originat."

21

"Des de la política


22 ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

"L’ecologia profunda desborda el marc de la ciència i se situa en el terreny de la filosofia: qualsevol ésser viu té el mateix dret a viure." exèrcit d’especialistes: llumins de fusta ecològica, fibres naturals, aliments lliures d’additius, visites guiades a parcs naturals, granges-escola, turisme ecològic... De fet, i tornant a l’educació ambiental, la recontextualització de l’ecologia en el sistema educatiu respon a un interès més polític que científic. Ja a la dècada dels 80, l’insigne ecòleg Ramon Margalef afirmava amb sornegueria que amenaçar la canalla amb l’home del sac és un mal plantejament pedagògic. Des de la política es pretén la formació i control dels futurs ciutadans perquè vegin la catàstrofe ecològica com un problema que cadascú ha originat. Si embrutem menys, si classifiquem la brossa, si consumim millor, els ciutadans, les empreses, tranquil·litzen la seva consciència pensant que aquesta és la contribució fonamental que cal fer. Així doncs, des de l’òptica de la variant tecnocientífica es podria concloure que l’educació ambiental esdevé educació del consumidor per tal que segueixi consumint però de manera sostenible. Exacte! És un discurs que quadra molt bé amb una visió política de dretes, capitalista, lliberal, perquè en el fons no transforma gairebé res. La roda del consum segueix funcionant. És cert que la producció i el consum verds han millorat l’eficiència (és possible fer més amb menys energia o matèries primeres, per exemple) i això s’ha de valorar positivament, però si del que es tracta és de consumir més, la petjada ecològica no farà altra cosa que augmentar any rere any. Potser que passem a l’altra variant de la formació ambiental, aquella que tu anomenes ecologista... Bé, ja fa un temps que he deixat d’anomenar-la ecologista, prefereixo dir-ne ecosocialista perquè és un discurs clarament d’esquerres. La premissa bàsica de l’ecosocialisme, o de l’ecologisme social com també se’l coneix, és que

"El gran repte de l’educació ambiental és el repte de tota educació: preparar les persones per a una integració crítica i participativa a la societat."


Es pot deduir, doncs, que d’acord amb els plantejaments ecosocialistes l’educació ambiental no pot ser neutral? En efecte, no ha de ser neutral sinó ideològica. Ha d’estar al servei d’una acció política per a la transformació social. De fet, el gran repte d’aquesta educació ambiental és el repte de tota educació: preparar les persones per a una integració crítica i participativa a la societat, envoltats com estem de potents missatges contraris a aquests objectius. Aquest enfocament pot estar, tanmateix, sotmès al perill derivat d’un discurs només a la contra, ignorant però utilitzant els avantatges materials que el progrés tecnològic ha proporcionat. En els teus escrits argumentes l’existència d’una tercera variant, la alternativa contracultural. Abans d’entrar-hi, crec que valdria la pena ressaltar que les dues variants anteriors, l’ambientalista i l’ecosocialista, corresponen a models ètics antropocèntrics. El seu objectiu fonamental és la defensa de l’espècie humana, sota criteris de més i millor desenvolupament material en el cas de l’ambientalisme, o de major justícia social i desenvolupament cultural en el cas de l’ecosocialisme. Aquesta tercera variant inverteix aquests plantejaments: la natura ha de ser prioritària a tot allò que és estrictament humà.

naturalesa amb una visió conservadora i retrògrada de l’ordre social. Sortosament, l’autèntica ecologia profunda es fonamenta en plantejaments molt diferents. En tant que educadors ambientals, quins plantejaments de l’ecologia profunda hauríem d’incorporar a la nostra tasca educativa? Des d’un punt de vista educatiu, els plantejaments d’Arne Næss són especialment interessants. Insisteix molt en el fet que cal educar allò que ell anomena el jo ecològic. No n’hi ha prou amb educar la persona com un ésser individual respectuós amb el medi, ni tant sols com a ésser social, sinó que cal transformar els individus en persones que es reconeguin a si mateixes lligades a l’entorn natural al qual pertanyen i a la comunitat d’organismes que hi viuen. En la construcció del jo ecològic és indispensable incidir en l’educació de les emocions, de la consciència de pertinença al medi que ens envolta i, per extensió, a tota l’ecosfera. És evident que l’educació ambiental ha de ser capaç de transmetre coneixements ecològics. Els coneixements són importants perquè normalment, quant més sabem d’alguna

"En la construcció del jo ecològic és indispensable incidir en l’educació de les emocions, de la consciència de pertinença al medi que ens envolta i, per extensió, a tota l’ecosfera." No actuar? Això vol dir que cal respectar les lleis de la Naturalesa, l’ordre natural del món? Sovint aquest ordre és molt jeràrquic... És cert. L’ecologia profunda mal entesa pot ser perversa. A mi m’agrada posar l’exemple de la pel·lícula “El rei lleó”. Ens presenta una naturalesa intocada pels humans que es manté gràcies a un ordre naturals jeràrquic en el que el rei és el lleó amb el seu harem de lleones caçadores; una estratificació nítida en la que els últims graons són per als animals més estúpids, lletjos i desagradables, les hienes; una destrucció de l’equilibri natural a càrrec de Spar, un lleó més esprimatxat i ullerós que el bo; un mico Rafiki, guru espiritual que aconsegueix que Simba, l’hereu del tro, assumeixi el seu paper de dirigent en el cicle de la vida... Vista així, l’ecologia profunda és molt perillosa perquè combina el foment dels valors de la identificació afectiva amb la

cosa, més ens hi engresquem. Però no n’hi ha prou. És indispensable que transmeti emocions que ressonin en aquelles persones a qui pretén educar. De fet a mi no m’agrada gaire utilitzar la paraula educació perquè pot tenir un transfons d’adoctrinament. Jo prefereixo parlar d’acompanyament, un acompanyament basat en el coneixement i les emocions. Tornem al començament. Associació Hàbitats s’identifica com una entitat que pretén conèixer, compartir i conservar. Tens algun suggeriment, com a síntesi final, que permeti millorar la nostra manera de fer? Potser hi afegiria transformar. La construcció del jo ecològic és una aportació valuosa de l’ecologia profunda però no deixa de ser una visió individual talment com la formació estrictament ambientalista. És un pas necessari però no suficient. Ha de ser, ni més menys que el pas previ per a la transformació col·lectiva!

23

El valor ètic a defensar és el biocentrisme, entès com la defensa a ultrança del món viu, del qual l’ésser humà i el seu món tècnic i social no en són més que una part, i no necessàriament la millor... Inicialment vaig qualificar aquesta variant com a romàntica radical, de fet retroromàntica, perquè em referia a la manera de fer i de viure del moviment hippie, però posteriorment van anar apareixent plantejaments amb una base teòrica més sòlida al voltant del que es coneix com ecologia profunda. El terme va ser proposat ja a la dècada dels 70 pel filòsof norueg Arne Næss, un autèntic referent intel·lectual dels moviments ecologistes de finals del segle XX. L’ecologia profunda vol anar més enllà de l’ecologia superficial, la que és pròpia del coneixement científic. No la menysté, però argumenta que és insuficient. No es tracta de negar-ne la validesa però cal anar més enllà. Desborda el marc de la ciència i se situa en el terreny de la filosofia. Defensa que qualsevol ésser viu té el mateix dret a viure. Un cuc, posem per cas, té el mateix valor que tu i jo... Conseqüentment, si els humans desconeixem com les nostres accions poden afectar altres éssers vius, hauríem de limitar-nos a no actuar.

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

els problemes de la naturalesa són conseqüència de les estructures que generen injustícies i desigualtats entre els éssers humans. Dit d’una manera més planera: som pocs els que impactem molt i són molts els que impacten poc. De fet, l’informe Brundtland ja plantejava aquesta situació, però venia a dir que calia donar l’oportunitat als països pobres perquè s’incorporessin al model de creixement sostenible que es proposava per als països rics. De fet no aclareix de quina manera es pot fer aquesta incorporació. Per més sostenible que sigui el consum, si els països del tercer món -i els del quart que viuen entre nosaltres- han d’assolir el model dels països desenvolupats, el col·lapse és inevitable: tenim un planeta finit. No hi ha altra alternativa que la redistribució de béns! Per això et deia que és un discurs d’esquerres, un discurs que pretén exercitar formes de consciència crítica, de resistència a la presentació del problema ecològic com un problema únicament tècnic, de foment de canvis cap a estils de vida menys competitius, més cooperatius, més solidaris, d’estímul de la limitació del consum, de la recuperació de valors espirituals...


D'UN CACTUS Com rèptil monstruós de pell clapada, d'entranya llefiscosa, era ajocat al seu recó bevent la solellada. De sobte, sa malícia desvetllada, enrevisclant-se va esquerdar el test. Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest, dalt una paret seca fou llançat, i al cap de temps, damunt les pedres dures, furgant per les llivanyes i juntures, trobí el vell drac encara aferrissat.

Maria Antònia Salvà

Força i passió per al 2019!

Profile for Associació Hàbitats

Espiadimonis 37  

La revista de l'Associació Hàbitats dedica el número 37 al confliecte socioambiental.

Espiadimonis 37  

La revista de l'Associació Hàbitats dedica el número 37 al confliecte socioambiental.

Advertisement