Espiadimonis 39

Page 1

LA REVISTA D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS 2020

La cadena de producció alimentària és tan complexa i opaca que som incapaços de conèixer el procés darrere dels aliments que consumim. ANA FERNÁNDEZ Experta en agricultura ecològica

Si es vol frenar i revertir el canvi climàtic, cal canviar el model de producció dels aliments. DAVID PALAU Activista per la sobirania alimentària

El malbaratament alimentari demostra que vivim en un sistema on el mercat prioritza polítiques de preu i estètiques, en comptes de garantir l'accés a una alimentació saludable.

39

ANNA CORNUDELLA Fundació Espigoladors

www.associaciohabitats.cat


3 4 6 8 10 11

EDITORIAL

NOTÍCIES

RACÓ TÈCNIC L’agricultura en una situació d’elevada incertesa

er

85 científicos de 20 países pertenecientes a la red mediterránea de expertos en el cambio climático y medioambiental (MedECC) presentan:

INFORME DE EVALUACIÓN CIENTÍFICA SOBRE EL CAMBIO CLIMÁTICO Y MEDIOAMBIENTAL EN EL MEDITERRÁNEO SEGURIDAD ALIMENTARIA La demanda de alimentos aumentará a medida que disminuyan las cosechas y el rendimiento de la pesca y el ganado El 90% de las poblaciones de peces comercializadas ya están sobreexplotadas, y se prevé que el peso corporal máximo medio de los peces se reduzca hasta

La región

MEDITERRÁNEA

se está calentando un

20% más rápido que la media global

la mitad para 2050

RECURSOS HÍDRICOS Dentro de 20 años, más de 250 millones de personas sufrirán escasez de agua La disponibilidad de agua dulce disminuirá hasta un 15%, entre las mayores disminuciones que se registrarán a nivel mundial

Aumento de la temperatura regional

2.2°C

para el 2040 con las políticas actuales

Objetivo de 1,5 ºC del Tratado de París

NIVEL DEL MAR El nivel del mar podría aumentar 1 metro para 2100, afectando a 1/3 DE LA

población de la región

La mitad de las 20 ciudades del mundo que más van a sufrir las subidas del nivel del mar en 2050 están en el Mediterráneo

ECOSISTEMAS La cuenca mediterránea es

UNA DE LAS REGIONES MÁS afectadas por el cambio climático y medioambiental Se han registrado más de 700 especies de animales no autóctonas debido al aumento de la temperatura El aumento de la acidificación del agua provoca

muertes masivas de especies marinas

SALUD Y SEGURIDAD El incremento en la frecuencia,

intensidad y duración

de LAS OLAS DE CALOR, implicará riesgos significativos para la salud de poblaciones vulnerables, especialmente en el entorno urbano

El incremento en la frecuencia de sequías desde 1950 ha tenido un papel significativo en la crisis regional actual Los conflictos por la escasez de recursos pueden incrementar las migraciones a gran escala

Los incendios a gran escala han destruido una cantidad récord de áreas boscosas debido al cambio climático

RACÓ TÈCNIC L’impacte dels monocultius a llatinoamèrica El cas de la pinya a Costa Rica

FLORA Orquis Carni

12 14 16 18 20

EDUCACIÓ AMBIENTAL Què certifica el segell ecològic?

OPINIÓ Un altre model ja existeix

RUTES El Salt de la Minyona

ENTREVISTA Fundació Espigoladors

FAUNA Peix sol o Mirallet

Ana Fernández, Ada Pastor, Alfred Bellès, Agustín Martínez, David Palau, Estela Anglada, Laia González, Marina Codina, Raphaël Loubert Robert Savé, Rocío del Río, voluntaris i voluntàries de l'Associació Hàbitats. Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb el suport de:

RIUSCAT 2019

La impressió d'aquesta revista s'ha dut a terme a Inapa España Distribución de Papel, S.A. (IDISA PAPEL) - Barcelona, empresa certificada amb els estàndars FSCSTD-50-001 (Versió 1.2) EN, FSC-STD-40-003 (Versió 2.1) EN, FSCSTD-40-004 (Versió 2.1) EN i FSC-STD-40-005 (Versión 2.1) EN per la certificació de cadena de custodia FSC®. Aquesta certificació inclou l'emmagtematge, distribució i venda de papel, cartulina, cartró, sobres i bosses certificades, incloses les activitas externalitzades d'emmagatzematge i distribució. El segell FSC® garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.


A

L’alimentació és sens dubte el pal de paller de les societats, pel seu lligam intrínsec amb la vida al planeta. Durant aquesta crisi hem palpat el que significa posar la vida al centre. Si imaginem una societat diferent cal parar-nos, per força, a reflexionar sobre com està organitzat el sector de l’alimentació. La producció d’aliments, com aquests es distribueixen i el consum que en fem són causa i efecte de desigualtats socials i destrucció d’hàbitats, oferint una versió empobrida de nosaltres mateixos i del què podria ser la Terra. Un bon punt de partida és, doncs, reflexionar sobre com pensem i gestionem els aliments i, de retruc, l’organització del temps, les relacions amb l’entorn i, en definitiva, la vida. Les incògnites sobre l’evolució de la crisi sociosanitària són moltes encara avui, però si alguna cosa bona ens ha regalat aquesta situació és temps. Temps per aturar-nos, pensar i millorar el què no ens agrada. Amb aquest esperit us desitgem una bona lectura!

ESPIADIMONIS | EDITORIAL

La temàtica d’aquest número s’ha mantingut conforme el planificat mesos enrere: l’alimentació. Fidels al tarannà de la publicació, ens submergim en aquest àmbit des d’una perspectiva àmplia, així que hi trobareu articles que van des de l’agricultura fins al consum, sense deixar de banda les seccions habituals de caràcter més general.

3

questa revista ha estat elaborada durant la crisi sociosanitària de la COVID-19. Sentim que té un valor especial perquè, mentre que iniciatives d’arreu s’han vist paralitzades, l’Espiadimonis ha aconseguit veure la llum i ha arribat puntual a les cases per acompanyar-vos durant aquest procés. Per això, més que mai, volem donar les gràcies a totes les persones que ho han fet possible en uns moments tan complicats.


ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

4

Com afecta la crisi sociosanitària a l’Associació Hàbitats

A

causa de l’estat d’alarma decretat el 14 de març d’enguany i les successives pròrrogues i recomanacions, l’equip tècnic de l’Entitat ha recorregut al teletreball. Tot i suspendre’s l’atenció presencial, s’han mantingut els contactes telefònics, per correu electrònic i videoconferència fins a la represa del funcionament normal, sense data fixada per ara. Malauradament, la campanya d’inspecció del Projecte Rius prevista entre el 15 d’abril i el 31 de maig s’ha cancel·lat, davant la impossibilitat que els grups de voluntariat es poguessin desplaçar al tram de riu apadrinat. Si les circumstàncies ho permeten, es reprendran les tasques coincidint amb la campanya de tardor, que començarà el 15 de setembre i s’estendrà fins el 31 d’octubre. D’altra banda, també s’han suspès totes les activitats i acompanyaments previstos a les escoles i instituts que participen en el Projecte Rius. El fet que els centres educatius romanguin tancats, sumat a les incerteses en la planificació del curs vinent dificulten que aquests compromisos es reprenguin dins 2020.

D

es de fa mesos s’anuncien novetats pel que fa al funcionament del Projecte Rius. Es tracta d’una sèrie de millores tecnològiques en les quals s’hi treballa des de fa dos anys i suposaran un canvi significatiu en la tasca del voluntariat i la visibilitat dels resultats assolits. Si tot evoluciona respecte al previst les noves eines estaran disponibles a finals d’aquest any. D’altres fites previstes, com la publicació de la revista que teniu a les mans, l’Informe RiusCat, el desenvolupament de materials educatius i altres aspectes de l’activitat diària de l’Associació han seguit endavant de la manera habitual. Les incògnites sobre l’evolució de la crisi ens porten a ser prudents en la valoració dels possibles efectes que aquesta pugui causar en l’organització i en l’economia de l’Associació. La flexibilitat i la capacitat d’adaptació a nous escenaris, així com ser capaços d’albirar noves formes de relacionar-nos entre nosaltres i amb l’entorn seran sens dubte la clau de l’èxit.

L’Associació Hàbitats guanya el Premi Natura

L

’Associació Hàbitats ha rebut el XXV Premi Natura a la categoria ambiental pel Projecte Rius. Des de 1994 les botigues Natura convoquen anualment aquests guardons per destacar la feina de les entitats sense ànim de lucre que treballen per generar un impacte positiu a diferents indrets del planeta. La categoria social ha recaigut, d’una banda, en Proactiva Open Arms pel projecte “Origen Saint Louis” que es desenvolupa al Senegal i, de l’altra, en Grandes Amigos

El Projecte Rius treballa en noves eines pel voluntariat

per la iniciativa “No estáis solos” ubicada a Madrid. El lliurament de premis ha tingut lloc el passat 7 de novembre un acte informal a la botiga que la cadena té al carrer Pelai de Barcelona. El premi va acompanyat d’una dotació econòmica de 23.100 € que permetran finançar l’edició 2020 del Projecte Rius. Aquest fet cobra especial significat en uns moments on les aportacions privades al mecenatge són escasses. Des de 2013 Projecte Rius no rebia un gruix tan important de fons d’origen privat.

Els voluntaris i voluntàries disposaran d’una aplicació per a dispositius mòbils (App) que guiarà la inspecció del riu i permetrà reportar-ne les dades de manera instantània. L’eina vol ser una alternativa a la fitxa de camp en paper i la posterior transcripció dels resultats a través del formulari online. Es redueix així el temps total dedicat a la tasca, unint el que fins ara són dos passos en un de sol. No obstant això, els grups que ho desitgin podran seguir funcionant amb el sistema actual. D’altra banda, el web del Projecte Rius esdevindrà més funcional, amb la idea d’oferir una informació més clara, ordenada i localitzable, tant per les persones que ja participen com per aquelles que s’apropen al projecte per primer cop. El web incorporarà l’opció de descarregar el banc històric de dades que els grups de voluntariat han anat configurant durant la trajectòria del projecte. L’accés a aquest arxiu serà lliure, gratuït i en format Excel per a facilitarne el tractament. L’objectiu és que les informacions recopilades puguin emprar-se en l’àmbit de la recerca científica, el món educatiu o en altres estudis de caire més amateur.


E

n termes meteorològics, la tardor i hivern passats s’han caracteritzat pels temporals DANA i Glòria respectivament. Les fortes pluges han causat la inusual crescuda de la majoria dels rius i rieres de Catalunya, causant efectes especialment devastadors a les conques del Francolí, el Ter, La Tordera, l’Ebre i el Besòs. Es tracta de dos episodis molt seguits que han comportat canvis importants en la morfologia de les lleres i fortes repercussions en les comunicacions i la vida quotidiana dels veïnats, causant la pèrdua de vides humanes i animals. Els efectes dels temporals encara són ben palpables mesos després als espais que l’Associació té en custòdia al Vallès Oriental, la riera de Martinet a Aiguafreda i el riu Congost a Les Franqueses. Al riu Congost s'han detectat una important presència de deixalles i restes vegetals arrossegades aigües avall, que s'acumulen entre els peus i branques dels arbres que segueixen drets. Les marques de la força de l'aigua són ben visibles i els talussos han cedit en algun punt. Malgrat tot, els nuclis de vegetació de ribera que hem anat plantant al llarg dels darrers anys amb l'ajuda de voluntaris, veïns

major part de la flora i la fauna estan tornant a lloc. Els arbres i arbustos tornen a brotar i sobre la sorra d'un meandre s'hi aprecia moviment. Fins i tot hem comprovat que la font de Santa Digna, abans sense flux, torna a rajar.

Restes vegetal arrossegades per l'aigua. Riu Congost, Les Franqueses del Vallès.

i veïnes segueixen vius. Fins i tot les estaques plantades del 8 de gener d'enguany han suportat l'embat de l'aigua i gairebé no s'han de lamentar pèrdues. En conjunt l'espai ha canviat de fisonomia: on abans veiem una vegetació abundant, amb esbarzers i matollars, avui hi veiem una platja de sorra i al codolar del gual han arribat roques més grans procedents d'aigües amunt. Afortunadament aquest tram del riu disposa de prou espai per desbordar-se sense causar danys; el bosc de ribera ha absorbit part de la força de l'aigua i els substrats s'han mantingut. La fotografia de l'espai ha variat, però la

Restes vegetal arrossegades per l'aigua. Riu Congost, Les Franqueses del Vallès.

Els efectes dels temporals són igualment visibles a la riera de Martinet. Des de fa anys existeix un itinerari senyalitzat de natura que a part de les cartelleres i fites indicadores, que incloïa tres ponts de fusta per creuar la riera des de diferents punts. Aquesta feina ha estat fruit de l'esforç dels voluntaris i voluntàries de l'Associació Martinet. La riuada provocada per la tempesta Glòria ha causat desperfectes importants als diferents ponts. El primer pont de l'itinerari, a tocar del gorg, ha quedat desplaçat i ha perdut les baranes. El segon pont, anomenat de la Noguera, ha marxat riera avall a més de 500 m de distància. Mentre que el tercer pont, que se situava a l'esplanada sota de la Frau, també ha desaparegut d'on era i s'ha localitzat 300 m riu avall. Caldrà estudiar com recuperar aquestes estructures i fer-les segures, tot i que això implicarà una inversió econòmica important i refer la feina de molts anys.

Ponts tombats per la riuada. Riera de Martinet, Aiguafreda.

5 ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

Els espais en custòdia després de la DANA i la Glòria


ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

6

L’agricultura en una situació d’elevada incertesa LA CONTRIBUCIÓ DE L’IRTA A L’ADAPTACIÓ I MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC AL SECTOR AGROPECUARI L’IRTA és un institut d’investigació de la Generalitat tari, agroforestal, aqüícola i pesquer, així com a la de Catalunya, adscrit al Departament d’Agricultura, seguretat alimentària i al proveïment d’aliments de Ramaderia, Pesca i Alimentació. Contribueix a l’im- qualitat als consumidors. puls i desenvolupament dels sectors agrari, alimen-

Les condicions edafoclimátiques són un dels majors condicionants del desenvolupament de l’agricultura. Catalunya està englobada en l'ecosistema mediterrani, que es caracteritza per un doble estrès: la sequera, amb altes temperatures i alts nivells de radiació a l'estiu i baixes o molt baixes temperatures a l'hivern, juntament amb (o a conseqüència de) importants fenòmens climàtics com l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (OAN), l’Oscil·lació del Mediterrani Occidental (WeMO) i l’Oscil·lació de l’Àrtic (AO). Aquestes condicions ambientals generen un gran nombre de situacions favorables o no segons el lloc i circumstància a nivell general i, en particular, per l’agricultura. Entre les que podem interpretar com a desfavorables, cal destacar els estressos ambientals, ja siguin biòtics i/o abiòtics. A causa de la gran quantitat d'energia que l'activitat humana ha posat en el sistema, mesurable en termes de CO2, les intensitats i interaccions entre aquests estressos són cada cop majors i més freqüents. Les projeccions dels models climàtics presenten reduccions en la quantitat d'aigua disponible per al llarg d’aquest segle. Si a més es té en compte el canvi global –que inclou entre d’altres els usos del sòl, l’increment de població, el despoblament rural, les necessitats de l’industria, és dir, la nostra complexa societat a tots nivells– cal preveure una major competència per l’aigua, que caldrà ponderar segons les necessitats reals1, no especulatives. En l'escenari de canvi climàtic al que cal associar irrefutablement el canvi global, que continuarà almenys al llarg del segle, l'agricultura jugarà un paper molt important, com ha quedat pales en la crisi de la COVID-19. Influirà en la població i la seva salut, en el desenvolupament de la riquesa, en el manteniment d'una xarxa sociocultural estable, en el paisatge i en els productes ecosistèmics associats2. El canvi climàtic pot augmentar la temperatura a escala general, tanmateix on són notoris els canvis i els efectes per la societat és en l’àmbit local. Aquests petits canvis de temperatura poden tenir gran influència sobre els equilibris de carboni font/

er

85 científicos de 20 países pertenecientes a la red mediterránea de expertos en el cambio climático y medioambiental (MedECC) presentan:

INFORME DE EVALUACIÓN CIENTÍFICA SOBRE EL CAMBIO CLIMÁTICO Y MEDIOAMBIENTAL EN EL MEDITERRÁNEO SEGURIDAD ALIMENTARIA La demanda de alimentos aumentará a medida que disminuyan las cosechas y el rendimiento de la pesca y el ganado El 90% de las poblaciones de peces comercializadas ya están sobreexplotadas, y se prevé que el peso corporal máximo medio de los peces se reduzca hasta

la mitad para 2050

RECURSOS HÍDRICOS Dentro de 20 años, más de 250 millones de personas sufrirán escasez de agua La disponibilidad de agua dulce disminuirá hasta un 15%, entre las mayores disminuciones que se registrarán a nivel mundial

La región

MEDITERRÁNEA

se está calentando un

20% más rápido que la media global Aumento de la temperatura regional

2.2°C

para el 2040 con las políticas actuales

Objetivo de 1,5 ºC del Tratado de París

NIVEL DEL MAR El nivel del mar podría aumentar 1 metro para 2100, afectando a 1/3 DE LA

población de la región

La mitad de las 20 ciudades del mundo que más van a sufrir las subidas del nivel del mar en 2050 están en el Mediterráneo

ECOSISTEMAS La cuenca mediterránea es

UNA DE LAS REGIONES MÁS afectadas por el cambio climático y medioambiental Se han registrado más de 700 especies de animales no autóctonas debido al aumento de la temperatura El aumento de la acidificación del agua provoca

muertes masivas de especies marinas Los incendios a gran escala han destruido

SALUD Y SEGURIDAD El incremento en la frecuencia,

intensidad y duración

de LAS OLAS DE CALOR, implicará riesgos significativos para la salud de poblaciones vulnerables, especialmente en el entorno urbano

El incremento en la frecuencia de sequías desde 1950 ha tenido un papel significativo en la crisis regional actual Los conflictos por la escasez de recursos pueden incrementar las migraciones a gran escala

una cantidad récord de áreas boscosas debido al cambio climático

MedECC (2019). Infografia. 1er Informe de evaluación científica sobre el cambio climático y medioambiental en el Mediterráneo.


L’increment tèrmic, segons el tercer informe del Canvi Climàtic a Catalunya del 2016 pot arribar a pujades significatives de fins 4° C i un descens en la pluviometria no significatiu, però amb tendència a reduir-se i mostrar-se molt irregular en comparació amb el període previ als anys vuitanta del segle passat3. Cal, a més, tenir en compte l'informe MedECC4:

Hi ha una gran variabilitat en tot el que envolta el canvi climàtic. Es generen tensions en la societat i en el sistema, que no estaven previstes o que ho estaven amb menys intensitat. En conseqüència, poden afavorir disfuncions greus en les dades de base, que alimenten els models i, per tant, en les projeccions climàtiques i de població. Algunes són: • L'avanç imparable de la globalització (com la COVID-19). • La interconnexió del vector energètic amb el vector d'alimentació. • L'increment de la demanda alimentària, tant en quantitat com en qualitat, que representa una major pressió pels recursos naturals. • La biodiversitat pateix importants canvis. • La desigualtat econòmica i social sostinguda i creixent és una xacra que tard o d'hora generarà un important problema global d'estabilitat del sistema i que implica reptes importants: 1. La progressiva escassetat de combustibles fòssils i altres recursos minerals. 2. La menor disponibilitat d'aigua al Mediterrani a causa del canvi climàtic i del binomi aigua/energia. 3. La seguretat alimentària, punt clau pel manteniment de la població. 4. La consideració de la natura d'una manera holística, gens conservacionista, és a dir, el lloc on viure i deixar viure ara i en el futur. Per tant, cal eradicar el concepte economicista de què es una font de recursos il·limitada. 5. El fracàs d'un sistema que ha dut la societat a l'atzucac actual i que, com s’extreu de la presentació del 2n i 3r volum del 5è informe del IPCC el que ens ha portat fins aquí, no ens en pot treure5.

Si no es fa un important (inclús radical) canvi de rumb, hi han moltes probabilitats de seguir amb les tendències d'emissió actuals, on l'escalfament global pot augmentar en 1,5 °C respecte els nivells preindustrials. Per limitar aquest increment, caldria una immediata eliminació de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, combinat amb una fixació del carboni atmosfèric. És a dir, no tan sols el clima i totes les seves representacions generaran escenaris de risc, sinó que aquests en combinació amb les condicions socioeconòmiques, ens poden conduir a situacions més negatives encarà. Per mantenir la temperatura mitjana per sota del llindar, cal generar estratègies en paral·lel d'adaptació i mitigació, canvis en l'educació, formació i informació, ja que és imprescindible modificar conductes i tradicions i, el que és més important, són necessaris profunds i significatius canvis institucionals de suport i governança a tots nivells. Els problemes associats al canvi climàtic es coneixen i estan ben detectats, les solucions de base cientificotècnica estan disponibles, mai aplicables d’una manera generalista i sempre baix la consideració del més estricte sentit comú. Per tant, ara toca actuar, ni més ni menys, i així s'obre una important tasca demostrativa i de transferència. Res és nou, tot és més complex, ràpid, freqüent, incert... ROBERT SAVÉ M. Investigador de l’IRTA i coordinador del grup de Vitivinicultura. El present escrit és el reflex de la feina de moltes i molts, entre els quals cal destacar Xavier Aranda, Felicidad De Herralde i Imma Funes, així com institucions com SMC, DARP, CREAF, ICGC, CTFC, GECCC, MedECC.

1 IRTA i l'aigua: solucions per a un món més sostenible. (2018). [En línia]: http://www.irta.cat/ca/irta-laigua-solucions-mon-mes-sostenible/ 2 Sicom TV. Solidaritat i Comunicació (2019) Dia 3 d'abril de 2019. Roda Premsa presentació jornada 'Realitat climàtica = Emergència Social’. [En línia]: https://www.youtube.com/watch?v=3Su47X-BIhM 3 Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis Catalans. (2017) El canvi climàtic a Catalunya: Resum executiu del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Redacció: Xavier Duran, M. Josep Picó i Lluís Reales. Edició: Arnau Queralt. Barcelona. Última revisió: 29/04/2020 http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya/Resum_executiu_TICCC/RESUM_EXECUTIU_TICCC_CATALA.pdf 4 W. Cramer (IMBE, CNRS; MedECC); J. Guiot (CEREGE, CNRS; MedECC); K. Marini (MedECC) (2019). MedECC booklet: risks associated to climate and environmental changes in the Mediterranean region. A preliminary assessment by the MedECC Network Science-policy interface. Última revisió: 29/04/2020. [En línia]: https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2018/12/MedECC-Booklet_EN_WEB.pdf 5 CADS;GECCC; OCCC (2014) Adaptació i mitigació del canvi climàtic: presentació dels darrers informes de l'IPCC. Presentat a Barcelona el 29/04/2014.

7

Així, determinades zones de Catalunya estan més exposades i són potencialment més vulnerables al canvi climàtic i, conseqüentment, patiran efectes directes (menor productivitat) o indirectes (majors costos) en la producció agrícola.

La situació de demanda creixent de productes agrícoles genera una contradicció: d'una banda, la necessitat d’intensificar la producció amb l'objectiu d'obtenir major productivitat per unitat de superfície i d'aportació externa (aigua, energia, nutrients, fitosanitaris, mecanització, sòl agrícola) i, de l'altra, una clara i decidida necessitat de polítiques de conservació ambiental. Tot això genera un gran repte per a l'agricultura del segle XXI, ja que les pràctiques utilitzades fins al moment tenen clars límits tant en les seves entrades (utilització de recursos no renovables), com en els resultats (saturació de la producció i contaminació associada).

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

embornal, de creixement vegetal (morfològic i metabòlic) i de les variacions en la fenologia de les espècies i, per tant, en les seves relacions (predació, competència, simbiosi o patogenicitat).


8 ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

L’IMPACTE DELS MONOCULTIUS A LLATINOAMÈRICA EL CAS DE LA PINYA A COSTA RICA La societat ha sofert diversos canvis importants durant el transcurs de la història. Després de la Segona Guerra Mundial va arribar l'època de la industrialització a tots els sectors.

El sector agrícola va canviar la manera de produir a través de l’anomenada Revolució Verda, el que va comportar una gran expansió dels monocultius al món.

Els monocultius són plantacions extensives d'una mateixa espècie en un terreny determinat. Aquesta forma revolucionària de produir es va intensificar a partir dels anys vuitanta quan el context socioeconòmic llatinoamericà es va reestructurar i liberalitzar, canviant el model econòmic per fomentar la promoció d'exportacions de béns no tradicionals com la pinya. Aquesta fruita és un exemple que sobresurt dins de l’expansió del monocultiu. La consigna és beneficiar l'economia regional per tal d'obtenir el suport del govern i que es facilitin les condicions pel seu desenvolupament. Sota aquesta premissa, i amb la desregulació estatal a favor, els monocultius van trobar les portes obertes per a una expansió descontrolada, així com també l’ús intensiu d'agroquímics que permeten complir l'objectiu de produir a gran escala i satisfer, principalment, la demanda del mercat extern. L'ús excessiu dels agroquímics genera impactes ambientals importants degradant els sòls, contaminant l'aigua i perjudicant la biodiversitat.

El continent americà sovint és vist com una porció de terra amb un gran potencial i s’han aprofitat les terres de manera insostenible tenint conseqüències negatives en el medi ambient i en la societat. La producció i extracció de recursos de manera inadequada han estat evidenciades en la literatura llatinoamericana. Personatges, escenaris i situacions han estat testimonis de l'auge productiu i econòmic d'una zona rica en serveis ecosistèmics, que durant els diferents períodes històrics s'han extret i produït de manera insostenible, provocant situacions de baix desenvolupament social, índexs elevats de pobresa, economies febles i un fort deteriorament ambiental dels ecosistemes que són catalogats com reserves de la biosfera en l'actualitat. L'agricultura ha d’anar de la mà de l'equilibri ecològic per tal de conservar la biodiversitat, la qual és molt important pels serveis ecològics que brinda. Algunes espècies salvatges –fauna i flora– s’ocupen de la pol·linització, del control de plagues i contribueixen a la fertilitat de la terra i, per


El cultiu de pinya a Costa Rica s'ha estès de manera exponencial en els darrers anys, passant de gairebé 23 mil hectàrees a 60 mil hectàrees en 9 anys, el què equival a un 300 % de creixement aproximadament. Aquesta expansió afavoreix el sector privat ferint les comunitats properes. Alguns agroquímics necessaris per a la producció de pinya s'infiltren a les aigües freàtiques i els aqüífers. Les anàlisis que es van fer en un estudi de G. Hernández i K. Mora al canton de San Carlos a Costa Rica mostren la presència d’almenys 25 productes químics diferents als rius naixents i pous propers. En una de les anàlisis en concret, es va poder determinar un nivell de 4,8 micrograms de Bromacil (un herbicida), mentre que la concentració màxima permesa pels Estats Units és de 0,6 en aigües freàtiques. A més a més l’ús d’aquest producte està prohibit a Costa Rica des de 2017. El monocultiu és el sistema productiu més comú a Amèrica llatina i ha causat una gran transformació cultural de la societat. A Costa Rica, la comunitat de Pital de San Carlos és el districte amb la major àrea de sembra de la regió de Huetar Nord. El seu Índex de Desenvolupament Social era de 53,8 punts el 1999, però al 2007, quan es creia que el desenvolupament es conqueriria amb la signatura de Tractats de Lliure Comerç (TLC), va aconseguir un valor de tan sols 41,1, convertint-se en un dels districtes més pobres del Cantó. Tot i la mobilització econòmica que va comportar l'expansió d'aquest cultiu, la població treballadora està sumida en condicions de pobresa i vulnerabilitat. Les conseqüències socials que produeixen les grans plantacions i sobretot els monocultius són

Per concloure, l'agricultura, així com altres sectors d'activitat, ha de canviar el mètode de producció, ara mateix antic i perillós, tant pels humans com pel planeta i la biodiversitat. No cal dir que el cultiu de pinya en si no té cap culpa, però sí el maneig intensiu i inadequat que se’n fa. Tampoc és cert que totes les empreses que tenen monocultius infringeixin les normes. No obstant això, aquest sistema de producció no és viable a llarg termini per raons ecològiques, socials i econòmiques, que són la base de la sostenibilitat. RAPHAËL LOUBERT Enginyer agrònom per la Universitat EARTH a Costa Rica.

9

sempre alts i severs. Tot i que el discurs de l'activitat agroexportadora és la generació de llocs de treball, els perjudicats són els mateixos treballadors i treballadores de les empreses, els veïnats i comunitats properes a les zones sembrades. D’aquesta manera, l'argument de creació de llocs de treball es torna una fal·làcia, no únicament pels problemes ambientals o de salut que ocasiona el monocultiu, sinó també per les precàries condicions de treball en què s'insereixen els obrers agrícoles, per als que la sobreexplotació, la inestabilitat i l'absència de garanties són part del dia a dia. La salut de les treballadores i els treballadors agrícoles es veu seriosament compromesa per la gran demanda física exigida en les tasques i les difícils condicions en què són executades diàriament, com per exemple l’exposició continuada als canvis bruscos de temperatura i als agroquímics que produeixen diversos malestars físics.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

tant, ajuden a reduir l'ús de productes externs al camp. Això permet estalviar costos de producció i protegir la natura. Una gran quantitat d'estudis científics, majoritàriament d'Europa i d'Amèrica del Nord, demostra que la biodiversitat en les granges orgàniques és més elevada que en les convencionals. Aquesta diversitat es pot mesurar de diverses formes: la diversitat genètica, que és la variació entre els exemplars i entre les poblacions dins d'una espècie; la diversitat d’espècies, que permet l'existència de diferents classes de plantes, d'animals i de totes les altres formes de vida; la diversitat de l'ecosistema que mostra els diversos hàbitats possibles.


ESPIADIMONIS | FLORA

10

ORQUIS CARNI La família de les orquidàcies és una família de plantes de bellesa espectacular que comprèn unes 20.000 espècies distribuïdes principalment a les regions tropicals. De tota manera, la flora de casa nostra també compta amb un important nombre d'espècies i segons en Josep Nuet al seu atles d'orquídies de Catalunya1, les especies i subespècies d'orquídies presents a Catalunya superen els 80 taxons. L'orquis carni (Dactylorhiza incarnata) rep el seu nom pel color carn de les seves flors, tot i que no Amb quines espècies la podem confondre? I com la podem identificar? La podem confondre fàcilment amb moltes espècies d'orquídies, per identificar-les cal una atenta mirada a determinats caràcters. Per tal de saber si és una Dactylorhiza, ens fixarem en les bràctees, que han de ser acolorides i més llargues que les flors a la part mitjana i baixa de la inflorescència. Un cop hem identificat la flor com a pertanyent al gènere Dactylorhiza, ens fixarem en l'absència de taques a les fulles, i en que tingui la gorja de la flor de color blanquinós o rosat. A més la flor ha de ser força petita i la inflorescència generalment no ha de superar els 13 centímetres. Si reuneix aquestes característiques, segurament es tracta de l'orquis carni. De totes maneres, i segons la flora manual dels països catalans, el gènere Dactylorhiza es caracteritza per les abundants hibridacions entre espècies i sovint són més abundants els exemplars de transició que no pas les formes pures, cosa que fa difícil la identificació dels exemplars de camp. Quan la veurem amb flor? La seva florida es produeix entre maig i agost. On la podem trobar? La podem trobar tant al Pirineu com al Prepirineu, així com en alguns indrets de la serralada transversal, preferentment sobre sòls calcaris, més rarament silicis. Creix entre els 800 a 1.500 metres d'altura i sempre apareix lligada a molleres i prats humits.

tots els exemplars tenen aquesta característica. Les flors són força petites, sovint vermelles, rosades o de color porpra pàl·lid. És una orquídia que pot assolir els 50 centímetres, però generalment trobem peus de mida més reduïda amb 20 o 40 centímetres d'alt. Les fulles són lanceolades, mai estan tacades, i presenten una punta acabada com fent una caputxa (cucul·lades). La tija és buida per dintre (caràcter que mai comprovarem per no fer malbé la planta).

ORQUIS CARNI Família: Orquidàcies Nom científic: Dactylorhiza incarnata

Orquídies i recerca participativa Atès que els que llegiu aquesta revista segurament participeu en les inspeccions del Projecte Rius, ja sabeu molt bé el què és la recerca participativa o ciència ciutadana. Però no està de més parlar-ne. Les inspeccions dels rius abasten tota Catalunya i tenen un enorme valor, per la informació que proporcionen, pels seus valors educatius i pel fet de vincular les persones als espais fluvials. Amb les orquídies passa el mateix, són atractives, es poden fotografiar i identificar més o menys fàcilment i, en cas de dubte, podem enviar la fotografia a un expert que coordina el projecte de recerca participativa per tal que determini de quina orquídia es tracta. A més podem georeferenciar la troballa i d'aquesta manera anar fornint un petit atles de distribució de les diferents espècies d'orquídies. Diferents entitats i associacions han començat a col·laborar en la recerca participativa

sobre orquídies i ja s'han publicat tres monografies: "Les orquídies de la Garrotxa", "Les orquídies del Ripollès" i "Les orquídies del Solsonès" promogudes per la Institució Catalana d’Història Natural. En aquestes, persones sense coneixements previs sobre orquídies, naturalistes consumats i botànics han fet una gran feina de recerca i han generat mapes de distribució detallats, descripcions, junt amb fotografies excel·lents que han permès conèixer amb detall la situació de les orquídies a les comarques objectes d'estudi. Altres grups estan treballant a l'Anoia i a la Noguera, entre d’altres comarques. La recerca surt de les universitats i passa a ser ciutadana i participativa. El coneixement sobre altres grups d'organismes com les papallones, els ocells, els escarabats i les libèl·lules també es beneficia de xarxes d'aficionats –assessorats per experts – que cobreixen amplis territoris amb seguiments exhaustius. Així forneixen bases de dades de gran valor científic, a partir de les quals el nostre coneixement sobre aquests organismes no deixa d'augmentar. Només cal voluntat, entusiasme i una mica de dedicació i entre tots podem fer que la ciència sigui una tasca col·lectiva, el Projecte Rius o les orquídies en són clars exemples. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats

1 Nuet Badia, Josep. 2011. Atlas d’orquídies de Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Caball Bernat.


O MIRALLET

La família Centrarchidae és d'origen nord-americà i compta amb 32 espècies. A Catalunya trobem dues espècies d'aquesta família, el peix sol i la perca americana que han estat introduïdes pels

humans. Es tracta d'espècies d'aigües tranquil·les. Presenten una única aleta dorsal amb dues parts ben diferenciades: la part de davant espinosa i la posterior amb radis tous.

Com el podem distingir? Una manera de distingir el peix sol és fixar-nos en les dues aletes dorsals fusionades i en la taca negra vorejada de vermell que trobem damunt de l'opercle. El cos presenta colors molt llampants i variables, el fons és verd o tirant a blavós i està cobert de taques de color coure o daurat. De fet, aquest color daurat recorda els raigs del sol i d'aquí el nom de peix sol. Durant l'època de la fresa els mascles presenten colors encara més brillants.

sos llunyans o portades de llocs propers cap a d’altres indrets on no havien viscut mai. En ecologia hi ha el què s’anomena teoria del nínxol ecològic, d’una manera senzilla aquesta teoria ens diu que cada espècie ocupa un lloc en l’ecosistema i hi juga un paper determinat. Si introduïm espècies alienes a un ecosistema, aquestes competiran per ocupar els llocs de les autòctones. El resultat pot ser que les espècies nouvingudes desplacin les autòctones del lloc que ocupaven en l’ecosistema. A més algunes espècies introduïdes poden ser més generalistes, més agressives, més prolífiques i, fins i tot, depredar les espècies autòctones. En altres ocasions deixen sense aliment o espai a les espècies autòctones. Sense oblidar que en alguns casos arriben a modificar totalment l’hàbitat original. La situació és tan dramàtica que la meitat de les espècies de peixos que viuen als rius catalans no són autòctones. A la presència d'espècies al·lòctones s’hi sumen d’altres impactes igual o encara més importants que acaben de malmetre els nostres ecosistemes fluvials. Es fa necessari conscienciar i deixar clar que sota cap concepte hem d’alliberar espècies al·lòctones al medi natural, donat que l'experiència ens deixa clar que les conseqüències en els ecosistemes poden ser molt negatives.

On viu? De manera natural el peix sol es distribueix pels rius del vessant oriental dels Estats Units. L’ésser humà l’ha introduït a Europa, Àfrica i Amèrica del Sud, junt amb altres parts d’Amèrica del Nord on no es trobava de manera natural. A casa nostra sembla que va ser introduït originàriament a l’estany de Banyoles i va experimentar una forta expansió als anys 70 i 80 del segle passat. Actualment es troba a la major part dels trams mitjans i baixos dels nostres rius, així com a nombrosos embassaments. La seva expansió encara continua. Què menja? Menja invertebrats de tot tipus (larves d’insectes, crustacis i mol· luscs), junt amb alevins de moltes espècies de peixos. Sembla ser que els adults mostren preferència per consumir mol·luscs. El problema de la introducció d’espècies al·lòctones Una de les causes de la degradació dels nostres ecosistemes és la introducció d’espècies al·lòctones, ja siguin provinents de paï-

ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

11

Família: Centrarchidae Nom científic: Lepomis gibbosus Nom en castellà: Pez sol

ESPIADIMONIS | FAUNA

PEIX SOL


INFORME

Resultats de les inspeccions del Projecte Rius

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

12

RIUSCAT2019 Podeu consultar les dades a la pàgina web de Projecte Rius. Descarregar Informe RiusCat 2019: http://www.projecterius.cat/pdf/Informe-RiusCat-2019.pdf

RESULTATS SOCIALS 22 anys de trajectòria

6.147 persones voluntàries

8 sortides formatives

54.167 visites als webs

215 grups de voluntariat

103 persones han rebut formació

485 lots de materials distribuïts

55 nous grups

400

Tàrrega. Riu Ondara

350 300 250 200 150 100

Cruïlles. Riu Daró

50

17 20 18 20 19

16

20

15

20

14

20

13

20

12

20

11

Primavera

20

10

20

09

20

08

20

20

07

0

20

Núm. d'inspeccions

4.210 seguidors/es a les xarxes socials

Tardor

Evolució del nombre d’inspeccions 2007-2019

Total


RESULTATS AMBIENTALS

(233)

200

41% 41% (136) (136)

150

20% 21%

100

NET

BRUT

50

10%

4%

(66)

28% (94)

(68)

(33)

(14)

às tic

un Lla

Pl

es

r pe Pa

e dr Vi

na Ru

s

lla ra Fe r

m àt ic eu

Pn

El

ec

tro

do m ès tic

s

0

Percentatge d’inspeccions amb presència o absència de deixalles.

Número d’inspeccions amb presència de cada tipus de deixalles.

24% (74)

29% (90)

BOSC DE RIBERA Pel que fa al bosc de ribera, un element clau dins l’ecosistema fluvial, només el 29% del trams analitzats gaudeixen de bona qualitat.

BOSC DE RIBERA

47%

Percentatge i nombre d’inspeccions segons el resultat del QRISI.

(149)

FLORA I FAUNA • S’han enregistrat 4.586 observacions de flora i fauna, de les quals 492 fan referència a espècies exòtiques invasores, la majoria de flora. • També s’han fet 766 observacions d’espècies de fauna autòctones protegides.

Cranc senyal Consell Obert de Vilanova de Meià. Riu de les segues, Vilanova de Meià.

13

Brut

77%

70%

250

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

Net

23%

Núm. d’inspeccions

PRESÈNCIA DE DEIXALLES El tipus de deixalles més comú és el plàstic (present en un 70% de les inspeccions realitzades), seguit de llaunes (41%) i de paper (41%).

Tritó pirinenc Escola Ridolaina. Torrent de Ridolaina, Montellà i Martinet.

Martinet blanc Centre excursionista El Cim. Riu Ripoll, Montcada i Reixac.


14 ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

Què certifica el segell ecològic?

A partir de la dècada dels noranta va començar el procés de globalització de la nostra societat, i amb ella també el de l’alimentació. El sistema alimentari que hem dissenyat s'ha convertit en un model basat en l’agricultura industrial i intensiva al servei d'un nombre reduït de corporacions que controlen gran part del mercat de l'alimentació. A Espanya, per exemple, només Mercadona domina el 25 % de la quota de mercat de l'aliEls mètodes de producció basats en la màxima productivitat a qualsevol preu han provocat el desequilibri i la destrucció d'ecosistemes, perquè la naturalesa no se sosté sense biodiversitat, amb sòls empobrits i aigües contaminades. La cadena de producció alimentària és tan complexa i opaca que som incapaços de conèixer el procés darrere dels aliments que consumim. En aquest model, els segells i certificacions semblen ser l'única eina de què disposem per conèixer una mica més sobre el que mengem i per intentar donar suport a valors més ètics. Hi ha segells de qualitat i d’origen del producte, segells que reconeixen condicions de treball dignes per als productors i segells de mètodes productius respectuosos amb el medi ambient, coneguts com segells “ecològics”. A més de les certificacions, també existeixen termes que fan referència a la qualitat, valors o origen d'un producte sense estar estandarditzats sota un segell concret, com ara la denominació Km 0, specialty coffee o xocolata bean to bar. ELS SEGELLS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA El terme “ecològic” pel que fa a certificacions alimentàries fa referència a mètodes de cria, cultiu i fabricació respectuosos

mentació estatal. L’oligopoli alimentari té grans repercussions en tots els àmbits: social, econòmic, mediambiental i també en la salut. La dinàmica de la indústria alimentària acapara la superfície rural cultivable dificultant que les comunitats locals tinguin accés a la terra per comerciar o subsistir. Això exclou als petits productors de mercat, impedint-los competir davant els baixos preus de la producció intensiva.

amb el medi ambient, amb el benestar animal i amb la nostra salut, sent lliures de residus químics. Hi ha molts segells que certifiquen una producció ecològica, en teoria tots es regeixen per una mateixa idea de producció sostenible, però cadascun estableix les seves pròpies normes de producció. La majoria d'aquests segells pertanyen a empreses privades. Alguns són particulars d'un país concret i altres operen a escala internacional. Els segells privats tenen la contradicció de què la seva finalitat és guanyar diners, i això ens hauria de fer dubtar sobre el nivell d'exigència i mètodes de control que apliquen a l'hora de certificar els productes com ecològics. A part dels segells privats, a la Unió Europea tenim una certificació de producció ecològica comunitària regulada per un reglament i identificada a través d'un segell propi. Aquest reglament unifica els criteris de la producció ecològica a Europa i protegeix l'ús del terme ecològic. Així doncs, tot aliment que es comercialitzi a la UE sota aquesta denominació ha de complir amb determinats requisits de producció per obtenir la certificació. A Espanya, les comunitats autònomes tenen el seu organisme de supervisió del reglament ecològic i un segell propi, que en les etiquetes és opcional. Així podem

saber que el producte prové de certa comunitat, encara que això no indica que s'hagi produït allà, potser només s'ha elaborat i/o envasat. Existeixen centenars de segells ecològics diferents que ens acaben confonent davant la falta d'informació. En la imatge 1 apareixen alguns dels segells de certificació ecològica que existeixen a escala europea i mundial. QUÈ CERTIFICA EL SEGELL ECOLÒGIC EUROPEU? La certificació ecològica europea es cenyeix només a aliments. L'objectiu del seu mètode de producció és preservar el medi ambient, és a dir, destacar l’ús racional dels recursos naturals contribuint a millorar la fertilitat dels sòls, garantir el benestar animal i produir aliments segurs, lliures de substàncies químiques de síntesi i organismes genèticament modificats. La finalitat és desenvolupar agroecosistemes amb una dependència mínima dels alts insums agroquímics en què les interaccions biològiques fomentin la fertilitat de terra, la productivitat i la sanitat del cultiu i del bestiar. En l'àmbit de la ramaderia, són els sistemes de producció extensius o semiextensius integrats en el medi ambient, on es promou l'ús de races autòctones. A més els animals tenen accés a l'aire lliure,


ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

15

SEGELLS D'ALIMENTS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

SEGELLS D'ALIMENTS DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

Imatge 1

Segells "públics" a Europa

una alimentació basada en el pasturatge i complementada amb pinsos ecològics. En aquests sistemes de producció ramadera, la gestió està orientada al benestar animal i a la prevenció de malalties, és per això que es prohibeix l'ús de medicaments al·lopàtics de síntesi química com els antibiòtics. La diferència fonamental entre els productes elaborats tradicionalment i els ecològics és que els segons estan fabricats, almenys, amb un 95 % d'ingredients agraris certificats com a ecològics i els additius estan restringits a casos de necessitat essencial o amb fins nutricionals concrets. A l'etiqueta d'un producte elaborat, els ingredients “ecològics” estan indicats amb un asterisc (*) i sota el segell europeu s'indica si són d'origen europeu, importats o d'origen mixt (Agricultura UE; Agricultura no UE; Agricultura UE/no UE). Fins aquí la teoria de producció ecològica sembla tenir bastanta coherència. No obstant això, tot em sembla una contradicció quan descobreixo una caixa de cereals Chocapic marca Nestlé amb segell ecològic en una secció “ecològica” d'un hipermercat, que només ofereix aliments processats procedents de tot el món. Aquest és un concepte d'alimentació ecològica molt allunyat dels fonaments de l'agroecologia, dels quals neix aquest moviment.

Segells privats a Europa

Segell privat d'agricultura biodinàmica

UNA VISIÓ CRÍTICA CAP A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA ACTUAL La demanda d'aliments ecològics està creixent i la gran distribució ho ha vist com una clara oportunitat de negoci. Empreses com Amazon, Danone o Nestlé ja ofereixen productes amb certificació ecològica després d'haver absorbit a altres grans empreses que fabriquen aquests productes. Aquesta dinàmica perverteix el concepte d'alimentació ecològica i la filosofia agroecològica, desposseint-la de tots els seus principis i venent una falsa idea de la sostenibilitat mediambiental. Consumir aliments processats i fabricats amb ingredients que recorren molts quilòmetres no és ecològic ni sostenible. Mentre el sistema alimentari consumeixi energia en el processament industrial dels aliments i el transport a grans distàncies, seguirem contribuint a la contaminació mediambiental. La responsabilitat que té el nostre sistema alimentari en el medi ambient no es deu únicament als mètodes intensius i químics emprats en la producció, sinó a la descentralització, processat, envasat i transport de tot el que mengem, així com del què no mengem i es malgasta, que també contamina. Cal dir que del 25-30 % de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que provenen del nostre sistema alimentari, gairebé la meitat s'atribueix al processat, envasat i transport dels aliments.

Segells extrangers

Per a mi, les claus d'una alimentació sostenible són aliments frescos, produïts de manera respectuosa amb el medi ambient per petits productors locals. Hem tendit a simplificar el concepte de sostenibilitat i sovint oblidem que es conforma a partir de tres àmbits: ambiental, social i econòmic. La importància del concepte de petits productors locals en l'alimentació no és només per una qüestió de proximitat, que implica una menor contaminació, sinó també per la dimensió social i econòmica que comporta. Les zones rurals a Espanya s'estan despoblant i com a consumidors som, en part, responsables d'això per haver sucumbit a l'oferta dels grans supermercats donant inconscientment l'esquena als petits productors del nostre territori. Si com a consumidors reivindiquem aliments locals, estem reivindicant que els productors locals puguin viure dignament del seu treball i que els aliments que consumim tinguin menor impacte mediambiental. Reivindiquem un territori rural viu al nostre territori, reivindiquem un sistema alimentari sostenible en tot el sentit de la paraula. ANA FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ. Llicenciada en Gastronomia i arts culinàries. Especialitzada en Agricultura ecològica.


16 ESPIADIMONIS | OPINIÓ

Un altre model ja existeix Si ara un fantasma corre a Europa, és el del fracàs. Crec que un dels problemes més greus que afrontem avui en dia és la poca capacitat d’afrontar el fracàs, sumat a l’enorme facilitat per creure’ns haver fracassat. Però, què és el fracàs? Com o qui determina quines són les persones culpables del fracàs? Com podem discernir el fracàs de l’èxit? Crec que en la societat productivista en la que ens trobem s’està aconseguint lligar la idea d’èxit amb la de funcionar, per tant, si es vol ser una persona d’èxit s’ha de produir molt; del contrari es serà una persona fracassada. Cal diferenciar aquest actuar productivista i mercantilitzat de l’actuar gramscià, el del “viure vol dir prendre partit”. No estic plantejant el binomi actuació o indiferència, sinó, en aquest binomi, discernir l’actuació productivista i individualitzada d’aquella actuació comuna i que posa la vida al centre. Lligat amb això, doncs crec que un dels perills als què cal parar més atenció en els temps que corren és a l’aprofitament mercantil que s’està fent de la idea de fracàs. És a dir, construir el marc mental de que quelcom és un fracàs col·lectiu i inventar-se una solució que generi beneficis econòmics privats, o allò tan clàssic del sistema capitalista: col·lectivitzar les derrotes, individualitzar les victòries. És precisament en aquest moment social on s’ajunten dos factors que considero determinants: d’una banda, com he explicat, ens trobem amb uns individus empesos socialment a actuar, a produir, per tal d’evitar el fracàs; de l’altra, la bona voluntat o “l’exagerat altruisme” que descriu Oscar Wilde al seu llibre El alma del hombre bajo el socialismo. La idea de l’escriptor irlandès és que les persones, en veure’s envoltades de tanta pobresa i amb unes intencions admirables però errònies, es dediquen amb emoció i sentiment a remeiar els mals que veuen al seu voltant. Però en fer-ho “no curen la malaltia, l’únic que fan és prolongar-la”.

Per exemple, explica, s’intenta solucionar la pobresa mantenint vius als pobres, o fins i tot divertint-los. Per ell, doncs, “l’únic objectiu just ha de ser construir la societat sobre una base tal que la pobresa sigui impossible.” Un exemple de tot això seria la lluita pel canvi climàtic, darrerament una lluita “de moda”. El missatge que s’emet des dels grans mitjans de propaganda és que hi ha un fracàs, i és que la humanitat està destruint el planeta. Per tant, si es vol pal·liar aquest fracàs caldrà fer certes coses. Però ningú (excepte Trump i algú més) vol la destrucció del planeta, i és així com apareix l’exagerat altruisme de Wilde. Aquestes coses que se’ns demanen fer per pal·liar el fracàs del canvi climàtic acostumen a formar part de la nostra acció individual, com ara reciclar. Aleshores els índexs de reciclatge augmenten moltíssim, números que beneficiaran, especialment i pel que fa a casa


Per posar un exemple concret, necessitaries reciclar durant moltíssims anys per pal·liar la contaminació que es produeix en un sol viatge BrasilOsona (camions, vaixell transatlàntic i més camions). Però el sistema capitalista hi guanya més alimentant els porcs osonencs amb pinso transgènic cultivat a les macro-explotacions del país sudamericà, i dient-te que sobretot reciclis fent-te creure que aquest fracàs és cosa teva, que no pas reduint dràsticament el nombre de porcs a la comarca i així aconseguint que cada granja porcina pugui produir els cereals necessaris per alimentar els seus propis porcs, com es feia abans vaja. Aquesta segona opció, que camina cap a la sobirania alimentària, suposaria un canvi de model, i seria evidentment una mesura excel·lent per combatre el canvi climàtic.

Un altre exemple és Too good to go, una iniciativa que, lluny de lluitar fent pedagogia contra el malbaratament alimentari (com sí fa, per exemple, la Fundació Alícia), o repartir producte excedentari entre les persones més necessitades, posa en contacte establiments malbaratadors amb persones compradores afamades per tal de vendre l’excedent. Aquest fet demostra que el capitalisme avui no accepta cap redistribució social de l’excedent produït, ans al contrari, aquest capitalisme de sobreacumulació necessita explotar i desposseir al màxim per reproduir-se. Per tant, una vegada més, es demostra com el què cal és un canvi de model. Sóc dels que creu fermament que només sent conscient del problema aquest es podrà revertir. I per això cal tenir un pensament crític, una consciència desperta que ens permeti veure llums i ombres a la nostra realitat. Així, caldrà parar atenció a l’atzucac productivista a què ens empeny el sistema capitalista i a les accions que ens porten a l’altruisme exagerat de Wilde. I alhora ser conscients també que l’altre model desitjat ja viu. Des de les propostes més petites, com Mas Corcó a Manlleu, cultivant els seus propis cereals ecològics per produir el seu pa. Fins les més grans i d’abast més ampli, com el mapeig de projectes de consum arreu del país per un model socialment just i solidari, com el que impulsa des de fa anys Pam a Pam. Perquè potser només ens falta creure’ns-ho, però un altre model ja existeix. DAVID PALAU Educador i filòsof, activista per la sobirania alimentària.

17

Altres accions massives que ens condueixen a l’altruisme exagerat són, per exemple, el Banc dels Aliments, que sota la raó de pal·liar la fam (el fracàs) fa que en una jornada es multipliquin les vendes de les grans cadenes de supermercat gràcies a la compra massiva i a la feina (voluntariat) no remunerada per part de la població (altruisme exagerat). Qui hi guanya són aquestes grans cadenes, especialitzades, precisament i degut al model pel què aposten, a col·lectivitzar la fam al món (es produeix més del doble del menjar necessari per alimentar a tota la població mundial, mentre cada 5 segons mor un infant al món per causes relacionades amb la nutrició).

ESPIADIMONIS | OPINIÓ

nostra, a una empresa privada i concreta: Ecoembes. A finals de mes no rebem una carta del nostre ajuntament felicitant-nos per la nostra feina, informant-nos dels beneficis públics que s’han generat gràcies a la nostra acció de reciclar, i dient-nos com es col·lectivitzaran aquests beneficis. És a dir, a quin projecte social concret del nostre poble es destinaran els diners. Això, que semblaria el més ètic a fer, no es fa perquè el capitalisme no deixa escletxes per l’ètica. Se’ns diu, doncs, que el canvi climàtic és culpa de la humanitat i, per tant, el què cal canviar són determinades accions concretes de la humanitat, dels individus. Però no se’ns diu, perquè els aixafaria la jugada, que en realitat és el model de producció –i no la humanitat– el què està destruint la natura i, per tant, si es vol frenar i revertir el canvi climàtic el què cal és canviar el model de producció.


ESPIADIMONIS | RUTES

18

El Salt de la Minyona Aquesta sortida és interessant perquè • Ens dóna a conèixer una llegenda de Mossèn Cinto Verdaguer sobre els Llitons o Nytons. Si volem podem visitar Folgueroles, el poble on va néixer i el seu museu. • El món de les llegendes, com la del “Salt de la minyona” ens fa adonar-nos de la cultura popular, molt arrelada a les tradicions religioses. • Des del punt de vista geològic ens permet observar terrenys sedimentaris amb cingleres, gorgs i canals profunds com a efecte de l’erosió de les aigües superficials.

Distància: 9,5 km

Desnivell: 394 m

Dificultat: Baixa (2 sobre 5). El camí és bo i només hi ha un petit tram de sender amb desnivell pronunciat. Apte a partir de vuit anys d’edat.

APROXIMACIÓ Ens dirigim cap a Vic per la C-17 i, per l'eix transversal, anem a buscar l'N-141d que, passant per Folgueroles, porta a Vilanova de Sau. Just al km 8 d'aquesta carretera, a mà dreta, hi ha un petit aparcament per poder deixar el vehicle i començar la caminada. RUTA Sortim de l'aparcament i seguim la pista de terra en direcció est (pal senyalitzador en direcció a Sant Llorenç del Munt). El camí ens porta a creuar la riera de Tavèrnoles i, tot seguit, deixem un camí a la dreta que ens portaria al jaciment ibèric de Puigcastellet. Ben aviat arribarem al pont de les Bruixes, sota del qual s'amaga el gorg de Llitons o Nyitons. Per veure'l bé cal seguir un senderó que surt

del pont en direcció ponent i fer-ho amb precaució, ja que és força profund. Just passat el pont trobem un pal senyalitzador que indica "Sant Llorenç del Munt" i que hem de seguir. El camí és ample i en bon estat, però una mica monò-

ton i amb força pendent. Al final de la pujada trobarem un altre senyal de "Sant Llorenç del Munt" i del "GR-2". Si seguim el senyal, ens portarà en uns 500 m al Castell-Monestir de Sant Llorenç, edifici molt interessant que només es pot visitar concertant cita prèvia.


Desfem aquests últims 500 m i retornem a la pista per on havíem vingut. Seguim el GR-2 en direcció sud-est i ben aviat arribarem al coll Pedrís, des d'on començarem a fruir de les excel·lents panoràmiques. A l'esquerra tenim el Puig dels Jueus.

El corriol, esplèndid, ara ens durà al cim de la cinglera fins a trobar una pista asfaltada. Just en aquest punt, a mà dreta, comença un altre bonic corriol que ens durà fins al Salt de la Minyona tot resseguint la cinglera. En només uns deu minuts ja haurem arribat a la cinglera coneguda com el Salt de la Minyona o també conegut com a Mare de Déu dels Cingles. Les vistes sobre el massís del Montseny, les Guilleries i el Cabrerès són excel·lents. També sobre les diferents formes de relleu que envolten la cinglera. Al final hi ha una petita capella dedicada a la Mare de Déu dels Cingles. De tornada seguirem tota l'estona la pista asfaltada que baixa en direcció ponent, cap a Folgueroles. Pel camí trobarem una formació rocallosa i una petita capelleta amb sostre d'una sola llosa. La pista ens deixarà al km 7 de la carretera de Vilanova de Sau, per la qual cosa haurem de fer un km per la banda esquerra de la carretera, caminant amb molta precaució. Si es porten 2 vehicles, és aconsellable deixar un a la pista per on hem arribat, per tal d'estalviar el km de carretera.

ESPIADIMONIS | RUTES

19

Ara comença una baixada en direcció nord. Seguim en tot moment les marques del GR-2 que abans d'arribar a la carretera de Vilanova de Sau, ens faran desviar a l'esquerra per un corriol una mica pedregós i amb força desnivell al començament. Passarem per una zona de gresos vermells. Aquí cal aturar-se per observar les panoràmiques sobre el Montseny i el Matagalls. Som al coll Sameda, a sobre del túnel de la Mina. També començarem a veure la cinglera del Salt de la Minyona, enlairada, mirant cap a l'est.

EL GORG DE LLITONS El Gorg dels Llitons és un focus ric de narracions i llegendes. Els Llitons vénen a ser uns follets, personatges també anomenats Nyetus, Nyitus, Nitus o Niton, uns éssers diminuts que formen part de la mitologia de molts llocs (Mossèn Cinto Verdaguer deia en un escrit que eren negres i banyuts). Sembla que si et descuides et poden entrar pels forats de les orelles, dels ulls, o del nas i menjar-te de mica en mica el cervell, i fins i tot pots perdre l'enteniment. Així un es queda de pedra i perd la memòria i altres facultats. Per sort, diu la llegenda que solen sortir de nit.

ESGLÉSIA I CASTELL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT L'església de Sant Llorenç és d'origen força antic, fins i tot visigòtic, donant nom al castell que es va aixecar a la seva ombra i que figura esmentat des del 881. L'església coneguda en aquell moment

com a Sant Llorenç de Planeses figura documentada des del 1012. El castell és de propietat privada i l'estan reformant. LLEGENDA DEL SALT DE LA MINYONA Com la majoria de llocs d'aquestes terres, el Salt de la Minyona té la seva pròpia llegenda. Històries difícils de creure que han anat passant de boca en boca al llarg del temps. La llegenda diu que una minyona va saltar des de dalt de la cinglera, més de 150 metres de caiguda vertical, i en va resultar il·lesa. Els motius que la van portar a fer el salt van lligats a l'església de la Verneda, que era la seva parròquia. Uns diuen que va saltar perquè arribava tard al seu casament, d'altres que era molt devota i no faltava mai a missa. Un diumenge que anava molt tard, quan encara era a dalt del cingle, va sentir que tocaven les campanes de començar la missa. No s'ho va pensar dues vegades i va saltar la cinglera per fer més via. Aquesta última història s'allarga una mica més i, com en la majoria de temes eclesiàstics i llegendaris, acaba sortint pel mig el diable, que la va temptar a què repetís el salt a canvi d'algun present. La innocent minyona va tornar a saltar i d'aquesta segona vegada no se'n va sortir. De la situació en podríem treure dues dites, la que diu que "segones parts, mai són bones", i que "no cal temptar la sort, dues vegades". AGUSTÍN MARTÍNEZ GÓMEZ Jubilat


20 ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

Fundació Espigoladors

Espigoladors és una entitat sense ànim de lucre que va ser creada per lluitar en contra del malbaratament alimentari i per ajudar a col·lectius en risc d’exclusió social. Per saber més sobre Espigoladors i el malbaratament alimentari hem entrevistat a Anna Cornudella, tècnica de comunicació i representat de l’entitat en aquesta ocasió. Associació Hàbitats té entre els seus objectius el foment de la participació activa de la ciutadania en la millora i la conservació de l’entorn natural. El voluntariat i l’educació ambiental són dues eines bàsiques, com ho són per Espigoladors. Anna Cornudella ens podries explicar quan i perquè va néixer Espigoladors? Va néixer l'any 2014 com a associació i durant aquest any es va fer la prova pilot del projecte. El 2015 va ser quan va començar realment l'activitat. Espigoladors va néixer per fer front a tres problemes socials i mediambientals diferents: el primer, les pèrdues i el malbaratament alimentari. Un estudi de la Universitat Autònoma i l’Agència de Residus de Catalunya apunta que són 35 kg de malbaratament per persona i any; en segon lloc, hi ha moltes persones que no tenen accés a una alimentació saludable, per això també es treballa perquè aquest dret sigui universal. En darrer lloc, també s'observa que hi ha manca d'oportunitats laborals per col·lectius que estan en situació de risc exclusió social i per això es treballa en la inserció laboral i social. Quina ha estat l'evolució d'Espigoladors des de la seva fundació? El projecte creix any rere any. L'any 2018 es posa en marxa l’obrador de les conserves vegetals es im-perfect® que és l’espai on es treballa la inserció social i laboral. Aquest any també es passa de ser associació a fundació. Des de llavors

Obrador on es fan les conserves vegetals es im-perfect®. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors

es creix encara més en nombre de treballadors i treballadores i s’aconsegueix dur a terme altres projectes. L'objectiu sempre és créixer molt més i replicar el model en altres espais i localitzacions. Quins projectes per lluitar contra el malbaratament alimentari esteu duent a terme actualment? Espigoladors treballa amb tres potes: la primera són els espigolaments, que és una activitat que consisteix en treballar amb voluntariat a camps de productors i productores del sector primari. Les persones voluntàries cullen collites que els productors i productores no poden vendre a causa de les polítiques estètiques o dels preus del mercat. Per exemple, si hi ha un camp de carbassons massa grans i que, per tant, el mercat no vol, doncs aquests productors ens truquen i nosaltres hi anirem amb l'equip de voluntaris i voluntàries a collir els carbassons.

Llavors la majoria d’aquests aliments es donen a entitats que treballen per garantir el dret a una alimentació saludable pel conjunt de la població. L’altra petita part té lloc al nostre obrador, que és on fem les conserves vegetals d’es im-perfect®. Aquesta és la segona pota d’Espigoladors, el laboratori on es dona valor afegit a aquests aliments que anaven a ser descartats i, a més a més, es fa tota la feina d’inclusió social i laboral amb col·lectius vulnerables. Hi ha una tercera pota que és la part d'educació que Espigoladors fa a través diferents activitats i tallers per sensibilitzar la ciutadania vers la problemàtica del malbaratament alimentari. Es fan tallers a escoles, a instituts, activitats d’aprenentatge i servei, de responsabilitat social per empreses, etc. Ens podries explicar més sobre la iniciativa es im-perfect®? L'any 2018 es va posar en marxa l'obrador de la fundació. Es im-perfect® és la nostra marca de conserves vegetals – patés, melmelades i cremes– elaborades amb una petita part dels productes que s'han recollit dels camps. L'obrador és un espai per donar valor afegit a aquests productes que anaven a ser malbaratats i que són igual de bons que qualsevol altre que es pugui vendre al mercat. També, com ja he comentat anteriorment, és un espai d'inclusió laboral i social. Es treballa amb persones que formen part de col·lectius en risc d'exclusió social i se'ls ofereix una oportunitat laboral i


La majoria són botigues, encara que també es treballa amb algunes gran superfícies. Què és l'economia circular? En què consisteix el vostre model d'economia circular? L'economia circular és un nou paradigma econòmic què es diferencia completament de l'economia lineal, que és el model que ha regit fins ara el sistema de mercat en què vivim. L'objectiu principal de l'economia circular és que hi hagi una reducció del nombre de residus que es creen a través de l'activitat econòmica. Posar en valor els materials que s'utilitzen per crear qualsevol producte o activitat a través de la reutilització del que, si no, es convertiria en residu. D'aquesta manera, a través d'aquest cercle, es va creant una cadena de valor afegit. El model d'Espigoladors és eminentment circular perquè ja es basa en la recuperació de productes que d'altra forma haguessin esdevingut residus. És a dir, si nosaltres no haguéssim recuperat els aliments dels camps, aquests s'haurien acabat llençant, s'haurien convertit en pèrdues i residus, així com tots els elements emprats per produir-los.

Quina relació establiu amb els agricultors dels terrenys on pacteu fer les espigolades? Com perceben la iniciativa? Tenim un equip tècnic que es posa en contacte amb la pagesia i explica el projecte. Si les productores i productors estan d'acord en què hi anem a espigolar, quan tenen camps on es necessita collir productes que no es vendran, ens truquen i hi anem. Nosaltres entenem que quan entrem a un camp pel productor és un acte de confiança. Treballem amb un grup gran de voluntaris a la seva propietat, que també és el seu lloc de treball i, per tant, he de tractar amb respecte i cura. Aquest acte de confiança l'agraïm molt. Cal dir que també hi ha productors agrícoles que ens han conegut per altres vies i entren en contacte amb nosaltres directament, mostrant interès per les accions d'espigolament. La majoria de productors i productores amb les quals hem contactat perceben la iniciativa positivament. Es demostra amb l'extensa xarxa de productores que treballen amb nosaltres. Això és perquè la nostra tasca és també donar valor a l'activitat que realitza el sector primari, així com apropar a la gent al camp. A través de la nostra tasca, la gent entén d'on provenen els aliments que mengen, quina és la feina de productores i productors i s'adonen que és molt dura i moltes vegades no es veu recompensada.

Espigoladors treballant el camp. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors

21

Aquestes conserves vegetals es poden comprar a gairebé 300 punts de venda diferents que estan repartits per tot Catalunya.

La circularitat del projecte té com a base recuperar des de zero la matèria primera, que es torna a introduir a la cadena valor.

Obrador on es fan les conserves vegetals es im-perfect®. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors

Quines són les xifres de malbaratament alimentari? El malbaratament alimentari és un camp del qual encara es tenen poques dades perquè és difícil recollir-les. Hi ha estudis que diuen que a Catalunya es malbaraten 35 kg d'aliments per persona per any, només tenint en compte els sectors de la restauració, el comerç al detall i l'àmbit domèstic. Si es tinguessin en compte més punts de la cadena de distribució d'aliments aquesta xifra seria major. Això és un estudi que va fer l'Agència Catalana de Residus junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona. En l'àmbit espanyol, dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació revelen que l'any 2018 es va malbaratar 1.339 milions de quilos. Després, en l'àmbit europeu hi ha un estudi del 2012 que diu que es va malbaratar 88 milions de tones en total. Quin impacte té el malbaratament alimentari en l'àmbit ambiental i social? El malbaratament alimentari té uns costos ambientals afegits al producte que es malbarata, ja que també es malbaraten tots els recursos utilitzats en el procés productiu, com poden ser el sòl i l’aigua emprats per l’agricultor. A més a més, entre d’altres coses també es produeix un augment dels nivells de gasos de l’efecte hivernacle en va. En l’àmbit social, el malbaratament alimentari demostra que vivim en un sistema en el qual el mercat prioritza polítiques de preu i estètiques en comptes de garantir l'accés a una alimentació saludable. El que posa de manifest que és un model insostenible.

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

formació perquè posteriorment puguin trobar altres llocs de treball.


ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

22

I la Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que obliga als establiments de restauració (bars, restaurants...) a oferir als seus clients recipients gratuïts perquè es puguin emportar les restes de menjar?

Distribució dels aliments espigolats. Foto de Rafael Coelho Martínez, propietat de Fundació Espigoladors.

Quina és la vostra opinió sobre els recents canvis en la legislació? El Decret-llei 5/2020, de 25 de febrer, pel que s'adopten determinades mesures urgents en matèria d'agricultura i alimentació. Mitjançant la modificació de la Llei de cadena alimentària es pretén evitar que majoristes i distribuïdors puguin comprar als agricultors productes per sota del seu preu de cost. Per nosaltres és una iniciativa molt necessària perquè cal posar en valor la feina que fa la pagesia fent que treguin rendiment econòmic de la seva feina, com és lògic i fan els altres actors.

És clar, això també ens sembla molt bé, al final és una forma de reduir el malbaratament alimentari en aquest àmbit. De fet, voldria fer valdre tres punts d’aquesta llei aprovada pel Parlament sobre la reducció del malbaratament alimentari. S’ha parlat molt d’aquesta llei, com si fos la llei del tupper, perquè és una mesura molt positiva i que tindrà un impacte molt gran. Tot i així, també inclou altres mesures essencials. Primer de tot, aquesta llei és pionera en tot l’àmbit europeu perquè regula els diferents agents de la cadena alimentària i això és una cosa que fins ara no s'havia fet. És a dir, que tothom estarà obligat a tenir un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. També és molt important perquè obliga a quantificar les pèrdues i el malbaratament i així seguir treballant en solucions. El darrer punt a destacar és que regula l’espigolament i el defineix com una activitat sense ànim de lucre que ajuda a la reducció del malbaratament alimentari.

A més, la Llei obliga als supermercats a incentivar la venda de productes a punt de caducar o que són imperfectes, així com a consumir productes de temporada. Aquesta també és una molt bona iniciativa per donar més sortida al mercat comercial als productes agrícoles. Creiem que això hauria d'anar acompanyat de les activitats de sensibilització perquè tota la ciutadania pugui fer un consum informat i conscient.

Espigoladors collint carxofes. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors


Quins consells donaríeu a la ciutadania per reduir el malbaratament alimentari? Primer de tot tractar de fer un consum conscient i informat del què ara parlàvem. Això es pot fomentar des de diversos àmbits realitzant activitats sensibilització. D’altra banda, els consumidors ara disposen d’una gran varietat d’eines on poden informar-se de com fer aquest consum responsable. Les mesures preses pels consumidors i consumidores, però, han d’anar també acompanyades de canvis en les polítiques que regeixen el mercat alimentari. En segon lloc, per reduir el malbaratament domèstic, que és molt elevat,

Cada vegada hi ha més xarxes i moviments ciutadans que actuen contra problemàtiques socials i mediambientals, així si la gent vol participar o contribuir d'una manera més activa s'hi poden sumar. Finalment si es consumeixen productes de proximitat també s'afavoreix que la pagesia local pugui donar més sortida comercial als seus productes i que es puguin reduir les pèrdues al camp. Les cooperatives, per exemple, fomenten aquesta mena de consum. Cal dir que en algunes grans superfícies també ofereixen productes de proximitat.

23 Aliments espigolats. Foto de Rafael Coelho Martínez, Fundació Espigoladors.

De quina manera es pot col· laborar, participar en els vostres projectes? Espigoladors tenim una borsa de voluntariat que són les persones que venen a espigolar els camps amb nosaltres. És una borsa oberta a tothom, tothom qui vulgui s’hi pot apuntar i estarem encantats de rebre-us. Ho podeu fer a través del formulari que trobareu a la pàgina web d’Espigoladors: https://espigoladors.cat/ca/espigolaments/

Grup de voluntaris d'Espigoladors. Foto de Rafael Coelho Martínez, Fundació Espigoladors

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

Espigolador. Foto de Glòria Solans, Fundació Espigoladors

nosaltres sempre diem que hi ha tres passos. D’una banda la planificació de les compres setmanals. Abans d'anar a comprar hem de mirar què tenim a casa i quin espai tenim disponible, per evitar comprar en excés i malbaratar aliments. També cal fer una bona conservació dels aliments, és a dir, mirar les característiques de cada aliment i guardar-lo on toca. Per últim, si tenim sobres o aliments que estan a punt de caducar podem imaginar receptes noves d'aprofitament que ens permetin utilitzar-los abans llençar-los.


r e p e r r o C ! s t a t i b a H o i c a i c o s As Ultra Clean Marathon 2020 és una cursa solidària en la qual els equips de participants netegen els espais naturals recollint els residus que troben mentre corren. Aquest any l'import de la inscripció es donarà a l'entitat ambiental que els membres de l'equip escullin.

A Associació Hàbitats estem buscant equips que corrin per la nostra causa i ens ajudin en la conservació dels ecosistemes i la biodiversitat.

T 'hi animes?

Si vols saber-ne més, posa't en contacte amb:

info@ultracleanmarathon.cat 93 886 61 35 · 605 56 11 37


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.