12 ESPIADIMONIS | FLORA
RAÏM DE MORO
Dins la família de les fitolacàcies hi ha espècies herbàcies i llenyoses que presenten fulles simples, senceres i situades en posició alterna. Les flors es disposen en panícules o raïms. Es tracta d’una família integrada per 19 gèneres i 86 espècies, la majoria de distribució tropical o subtropical, tot i que algunes d’elles són pròpies de les regions temperades. El raïm de moro és una herba alta i glabra, és a dir, sense pèls, amb una tija a voltes lleugerament llenyosa a la base i que generalment presenta un color vermell. Aquesta tija està ramificada i d’ella surten fulles ovades lanceolades amb els nervis sovint vermells a la part de sota de la fulla. Les flors presenten 5 tèpals i 10 estams i estan agrupades en raïms de color blanquinós i més tard purpuris. El fruit és una baia negra de tons purpuris amb petits solcs. On la podem trobar? Amb quines espècies la podem confondre? El raïm de moro és originari de l’Amèrica septentrional i actuEs tracta d’una espècie molt característica que difícilment podem alment es troba naturalitzat a gran part de les regions de clima confondre amb alguna altra. Ara bé, dins el seu gènere trobem temperat com Americà del Sud, Europa, Sud-àfrica, Àsia oriental la bellaombra (Phytolacca dioica), un arbre ornamental profusa- i occidental, Japó i Nova Zelanda. A casa nostra també ha estat ment plantat en parcs i jardins de tronc gruixut i rabassa robusta introduït i es tracta d'una espècie al·lòctona o exòtica. Sovinteja i ampla, amb evidents similituds amb el raïm de moro ja que en herbassars rics en nitrogen o enmig de clarianes de boscos pertanyen al mateix gènere. D’altra banda humits i de ribera, sobretot en zones de clima mediterrani més podrem diferenciar-les clarament donat que o menys humit. la bellaombra presenta un tronc de fusta gruixut, mai una tija vermellosa tendra i Es tracta d’una espècie invasora? poc lignificada. Sembla ser que la seva presència no ha parat d’augmentar des de que va arribar d’Amèrica. Ja al segle XVIII el botànic espaQuan la veurem amb flor? nyol Joseph Quer parla d’ella en Flora Española, on diu que es La florida es produeix d’agost fins tracta d’una planta originaria de Virginia i que és molt vulgar i octubre. freqüent a la península. L’origen de la seva extraordinària capacitat de dispersió està en els fruits, que les aus frugívores consumeixen en abundància, dispersant les llavors i ajudant a l’espècie a colonitzar nous espais que ja es troben més o menys alterats per la mà humana. Si consultem el catàleg Exocat d'espècies al·lòctones trobem que té la consideració d’espècie invasora. Quins usos té? Es tracta d’una espècie que havia estat utilitzada com a purgant o per provocar el vòmit mitjançant els fruits, que són tòxics. Sembla que, tot i la toxicitat, els fruits també eren utilitzats per donar un color més fosc al vi. L’arrel en pols en forma de pomada s’havia emprat per a les malalties de la pell, concretament per a les erupcions. Convé recordar que avui en dia l'ús està totalment desaconsellat atesa la toxicitat. Els fruits contenen una matèria colorant vermella, el vermell cariofilè, que ha fet que hagin estat emprats en la tinció de teixits. D’aquí que en castellà s’anomeni hierba carmín pel fet de donar un color similar al carmí, un pigment vermell fosc i una mica purpuri. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats RAÏM DE MORO Família: Fitolacàcies Nom científic: Pytolacca americana Nom en castellà: Hierba carmín
Dibuix: Toni Llobet