Page 1

34

LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Estiu '17

20è ANIVERSARI CUSTÒDIA: SANTA DIGNA ESCÒCIA, LES HIGHLANDS MUNICIPALITZACIÓ DE L'AIGUA EL GRUP DE NATURA FREIXE ENTREVISTA A DANIEL GUINART

3€ www.associaciohabitats.cat


3 4 6 8 10 12

EDITORIAL

NOTÍCIES

Associació Hàbitats

CUSTÒDIA

Custòdia a Santa Digna

TERRITORI

Les Highlands d'Escòcia a peu

RESIDUS

Vol una bossa? No, gràcies!

FLORA

Raïm de moro

13 14 16 18 20 22

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Daniel Guinart, Estela Anglada, Eva de Lecea, Iker López, Marina Codina, Núria Valls, Oriol Arola, Oriol Comas, Pedro Alba, Valèria Larrea, Xavier Martí i voluntaris i voluntàries d'Associació Hàbitats. Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

FAUNA

Bec de corall senegalès

RIUSCAT

Resum RiusCat '16

OPINIÓ

La pugna per la gestió de l'aigua urbana EDUCACIÓ AMBIENTAL

Bones pràctiques contra la propagació d'espècies invasores SINÈRGIES

Grup de Natura Freixe

ENTREVISTA

Daniel Guinart

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a Multitext Seveis Gràfics Integrals, S.L. L’adquisició del paper amb que s’imprimeix s’ha realitzat a Lecta Group Torraspapel, S.A., Condat SAS and Cartiere del Garda S.p.A., empresa certificada en cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001, ISO 50001 i EMAS entre d’altres. Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Creator Star estucat brillant de 135g. Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.


3 Al llarg de les properes pàgines trobareu diversos articles de fauna, entre ells, l'entrevista a Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny, que ens parlarà del tritó endèmic d’aquests paratges. També trobareu un article sobre espècies invasores de la mà d’ADEFFA, del qual podem aprendre bones pràctiques per tal d'evitar la propagació d'aquestes espècies quan anem al riu. I com sempre, l'article de fauna i flora del soci Alfred Bellès, que aquest cop ens parla del bec de corall senegalès i del raïm de moro, espècies exòtiques al nostre país. Aquests darrers mesos hem comptat amb la col·laboració d'una estudiant de ciències ambientals en pràctiques, la Valèria Larrea, que ha escrit un article sobre l'impacte de les bosses de plàstic al medi marí. Així mateix, la nostra tècnica Marina Codina opina sobre la municipalització de l'aigua de subministrament. Pel que fa a la custòdia, un pilar important de l'Entitat, expliquem la recuperació de la font de Santa Digna a Llerona amb l'ajuda del voluntariat. Finalment, una ruta per les Highlands d'Escòcia ens donarà algunes claus per viatjar "lleugers d'equipatge". Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que la gestió de l’Entitat és oberta a tots els socis i sòcies, i que ens agradaria molt comptar amb el vostre compromís per tirar endavant l’Associació. Si en teniu ganes, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres! Us desitgem un bon estiu i agraïm la vostra feina i fidelitat!

ESPIADIMONIS | EDITORIAL

Estem d'enhorabona, l'Associació Hàbitats i el Projecte Rius compleixen 20 anys! En aquest número de l’Espiadimonis repassem les principals fites aconseguides durant aquest temps. També ho hem celebrat amb una edició especial del Concurs de Fotografia Esquitxos, en aquesta revista podreu veure les fotografies premiades!


ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

4

EL CONCURS DE FOTOGRAFIA ESQUITXOS JA TÉ PREMIATS! La celebració del 20è aniversari de l’Associació Hàbitats i el Projecte Rius conclou amb el lliurament dels premis del Concurs de Fotografia Esquitxos el passat 17 de juny en un acte informal a Torre Jussana (Barcelona). El concurs ha comptat amb dos guardons. D’una banda, el Premi del Públic, al que han pogut optar les 15 fotografies finalistes. Aquetes han estat exposades a Facebook, obtenint el premi la que més “m’agrada” ha aplegat. Així, la fotografia guanyadora ha estat L’harmonia entre els humans i la natura de Mònica Junyent, que ha obtingut 44 “m’agrada”, fent-se així amb l’escultura original de Maïs. D’altra banda, el Premi del Jurat, una nit per a dues persones a l’Hotel Molí de la Torre de Bigues i Riells, ha estat per la fotografia Antiga presa de Mariano Pérez. Aquest premi ha estat atorgat per un Jurat d’experts que el passat 7 de juny es va reunir per deliberar quina fotografia destacava pel seu valor artístic, tècnic i ajust al tema. Des d’Associació Hàbitats volem donar les gràcies a totes els persones que han participat en aquets concurs a través de les seves fotografies, així com als col· laboradors que hi han donat suport: José

RECUPERADA LA RESCLOSA DE LA RIERA DE MARTINET Aquesta primavera s’han dut a terme les darreres accions de recuperació de la resclosa a la riera de Martinet a Aiguafreda que iniciàrem a finals de 2016. El passat mes d’abril una quinzena de voluntaris i voluntàries de l’Associació Martinet van concloure la restauració del contrafort que assegura el mur principal d’aquesta construcció del segle XVI. També es va recuperar un bon tram del canal de rec. Després dels esforços per desenterrar la comporta durant les últimes jornades de feina, l’objectiu era aixecar-la. No obstant, el pas del temps l’ha encallada i ha estat impossible fer-la lliscar, tot i hi provar-ho amb diverses tècniques i l’ajuda de politges. La restauració ha acabat el mes de maig amb la celebració de la darrera jornada de voluntariat, que suma la participació del Parc Natural del Montseny.

EL PASSEIG DEL TENES ESTRENA NOVA SENYALITZACIÓ A BIGUES I RIELLS

L’harmonia entre els humans i la natura de Mònica Junyent

Antonio Andrés de la Federació Catalana de Fotografia, Jordi Vidal de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’escultora Maïs i Carles Barcons, propietari de l’Hotel Molí de la torre. Gràcies per fer-ho possible!

Antiga presa de Mariano Pérez

Aquestes actuacions formen part del projecte de custòdia de la riera de Martinet, que compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Aiguafreda i l’Ajuntament de Seva.

Al mes de maig s’han instal·lat els nous plafons informatius al passeig del riu Tenes, que transcorre per Bigues i Riells. Els plafons són una reedició dels que Associació Hàbitats va impulsar l’any 2009 amb l’objectiu de recuperar i posar en valor aquest ecosistema de ribera. El pas del temps i diversos actes vandàlics havien malmès la senyalització; així que Associació Hàbitats, Associació Boscos 94 i l’Ajuntament de Bigues i Riells han sumat esforços per tornar a dotar l’espai de panells informatius. Els visitants ja poden gaudir novament del recorregut senyalitzat resseguint el curs del Tenes: sis plafons il·lustren la biodiversitat de la ribera, la riquesa de gorgs i baumes pròpia de la vall i adverteixen sobre l’ús respectuós de l’espai. Les entitats i el consistori segueixen treballant per situar noves fites al llarg de l’itinerari. Es vol destacar la formació de travertins i les actuacions realitzades a l’antiga central hidroelèctrica de Riells. D’altra banda, també es treballa per recuperar l’accés a la zona de les Barbotes (surgència d’aigua que sembla aigua bullint). Els plafons han estat finançats per l’Ajuntament de Bigues i Riells i el Consorci Besòs Tordera. Associació Hàbitats rep el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar accions de custòdia del territori al municipi.


20 ANYS

!

...D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS ...DE PROJECTE RIUS

Es crea la metodologia científica d’inspecció de rius a la Universitat de Barcelona. Aquest mateix any es funda Associació Hàbitats i neix el Projecte Rius. L’equip impulsor del Projecte Rius comença a teixir la xarxa de voluntariat més gran de Catalunya.

1997 1998

Primer grup de voluntariat del Projecte Rius: el Grup de Defensa del Ter.

1999 L’any 1997 al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona sorgeix una gran idea: professorat i alumnes pensen en un projecte que permeti a la 2000 ciutadania apropar-se als espais fluvials, Associació Hàbitats és la primera enconèixer aquests ecosistemes i emprendre titat ambiental que rep el Premi Naaccions per conservar-los. Neix doncs Projeccional de Voluntariat de Catalunya. te Rius i, per tal de dotar-lo d’entitat jurídica, es crea l’Associació Hàbitats. Al llarg dels anys, després d’un intens treball 2002 de donar a conèixer el projecte als diferents col·lectius socials i trepitjar a fons el territori, el Projecte Rius s’erigeix com la principal iniciativa del voluntariat ambiental a Catalunya. S’ha mantingut ininterrompudament durant 20 anys de trajectòria, hi han participat més de 20.000 persones voluntàries i s'han 2006 recollit dades científiques de totes les conques hidrogràfiques del país. I tot això a través de la participació social i el voluntariat! El Projecte Rius rep el Premi Medi Volem agrair la implicació de tots i totes vosalAmbient a la millor iniciativa de tres, que heu participat en les diferents peces del gestió de l’aigua. trencaclosques: dissenyant la metodologia científica d’inspecció, teixint la xarxa de grups de vo- 2007 luntariat, analitzant el tram de riu que teniu a prop de casa, donant suport econòmic a les actuacions que fem, escrivint articles per aquesta revista i, en definitiva, donant a conèixer Associació Hàbitats i el Projecte Rius a les 2009 vostres amistats, família, veïns i veïnes, companys i companyes.

Moltes felicitats, el mèrit és vostre!

2012

2015

S’engeguen els primers projectes de custòdia del territori: Abrera, Avinyó i Olesa de Montserrat són els pioners.

"10 anys vivint els rius". Celebració de la primera dècada amb una gran trobada de voluntariat.

El Projecte Rius rep el Premi Nacional de Voluntariat per segona vegada.

2017

"Catalunya, terra de rius". Celebració del 15è aniversari amb 15 actes arreu de Catalunya.

Associació Hàbitats rep el Premi Medi Ambient a la categoria de Trajectòria. I els que vindràn... ens hi acompanyes?


6 ESPIADIMONIS | CUSTÒDIA

CUSTÒDIA A SANTA DIGNA Per als que no la coneixeu, la font de Santa Digna es troba al municipi de les Franqueses del Vallès, al nucli de Llerona. És una font emblemàtica situada a la llera esquerra del riu Congost, a prop del gual del camí de Can Pep. S’hi pot arribar des d’aquest punt quan el riu ho permet, o bé per un camí que baixa des de la carretera N-152z. És una petita font natural arranjada amb un frontal enrajolat i un broc d’acer d’on brolla l’aigua, que cau a un petit enreixat i d’allà s’escola cap al riu, per sota el camí. Sobre el frontal llueix un mosaic amb uns versos de Miquel Martí i Pol col·locats durant la diada de Sant Jordi de 1994. La vegetació de l’entorn té tendència a créixer i ocultar-la i en alguns moments ha arribat a quedar quasi oblidada entre bardisses, però l’afecte que li tenen els habitants de la zona li ha permès reaparèixer i tornar a lluir en diverses ocasions. L’any 2013, per exemple, la font es trobava totalment amagada fins que un grup de voluntaris i voluntàries de l’Agrupació de Defensa Forestal Montseny-Congost va netejar-ne l’accés i l’entorn recuperant així la possibilitat de gaudir d’aquest racó d’elevat interès natural i històric. Des d’aleshores les bardisses havien tornat a créixer, però aquest any, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Associació Hàbitats ha pogut engegar un nou projecte de recuperació de l’entorn de la font. Durant aquest hivern hem estat treballant en la coordinació del projecte amb l’Ajuntament de les Franqueses per tornar a condicionar la font i afavorir al màxim la biodiversitat de l’hàbitat que l’acull.

Com sempre hem comptat amb un bon grup de voluntaris i voluntàries, que durant una jornada celebrada al març van fer tasques de plantació d’estaques, construcció de caixes niu, retirada de deixalles i eliminació d’espècies exòtiques. En un primer moment vam centrar els esforços en esbrinar per què la font havia deixat de rajar durant la tardor del 2016. L’ajuda d’en Frederic Noguera, veí de la zona i bon coneixedor de les fonts naturals i el seu funcionament, va ser clau en aquest sentit. Tot i que no vam aconseguir fer-la brollar de nou, en Frederic la va netejar i la va posar a punt per assegurar que, si el flux d’aigua torna, la font rajarà. D’altra banda vam retirar diversos nuclis de canya de Sant Joan (Arundo donax), una espècie invasora que, com sabeu, s’estén molt fàcilment per les lleres dels rius, marges de camins i al llarg de tot tipus d’infraestructures viàries. En el seu lloc vam plantar diversos nuclis d’espècies pròpies del bosc de ribera, esperant que s’hi estableixin i evitin la recolonització de la canya, a la vegada que recuperem l’aspecte propi d’aquest ecosistema fluvial amb totes les funcions ambientals. Per fer més agradable la visita a la font hi hem construït uns seients aprofitant les capçades d’al-


Què trobaré a la font de Santa Digna? Si hi aneu sovint veureu com la forma de la llera del riu varia lleugerament al llarg del temps, degut a aiguats que provoquen fortes avingudes, el canvi de les estacions, causes humanes... És important trobar moments per parar-se a pensar com funciona la natura i apreciar-ne l’evolució. Vegetació de ribera: podreu trobar-hi freixes, verns, salzes blancs, gatells, joncs bovals... i, a mesura que agafin força, veureu com els nuclis que hem plantat van canviant l’aspecte d’aquest tram de riu. De camí cap a la font no us perdeu els espectaculars lliris d’aigua florits, se’n solen trobar a prop del torrent de Can Gorgs. Fauna diversa: durant les visites tècniques i la jornada de voluntariat hem pogut observar rastres d’alguns mamífers com el teixó (Meles meles).

Seguiu participant!

els més Els primers tres anys són de plantar, s difícils pels arbres acabat stiu. Per això especialment els mesos d’e fereixin a busquem voluntaris que s’o les plantafer recs de manteniment per fer al març. cions d’estaques que vam una vegada Consistirà en visitar l’espai arbres amb cada quinze dies i regar els els mesos t aigua del mateix riu duran de juliol i agost. tacteu Si esteu interessats con ar els recs: itz amb nosaltres per organ ats.cat voluntariat@associaciohabit

ASSOCIACIÓ HÀBITATS

7 ESPIADIMONIS | CUSTÒDIA

guns pollancres morts de la zona, de manera que l’espai convida a fer una parada i observar l’entorn. Per últim, els companys del Grup Ornitològic del Tenes ens van ajudar a construir i instal·lar caixes niu a diversos racons. Esperem que ja estiguin ocupades i protegeixin la posta d’algunes mallerengues. Haurem d’esperar a la tardor per revisar els nius i comprovar-ho. En definitiva, després d’un hivern de molta feina i gràcies a la col·laboració de molts de vosaltres ja podem tornar a gaudir tots d’aquest racó tan bonic. No deixeu de visitar-lo!

Estigueu atents i apropeu-vos en silenci, a veure si aconseguiu veure’l en directe! També és un punt d’observació d’ocells: les mallerengues (Parus spp.) de les caixes niu, picots (Picus viridis) que aprofiten els arbres morts per fer-hi els nius, bernats pescaires (Ardea cinerea), martinets blancs (Egretta garzetta) i, fins i tot, si mireu aigües avall tindreu bones vistes del dormidor de corbs marins (Phalacrocorax carbo). No oblideu els prismàtics! I per acabar, una de les coses més importants: hi trobareu un espai tranquil i agradable on seure a reposar després d’una passejada. Pareu l’orella, tanqueu els ulls i gaudiu de la natura.


8 ESPIADIMONIS | TERRITORI

Les Highlands d'Escòcia a peu No és que no les hagués vist abans (tothom ha observat el típic paisatge escocès en pel·lícules com “Els immortals”, “Brave Heart” o “Bob Roy”), però aquells turons grans sense boscos no em cridaven gens l'atenció. Tampoc els mapes ajudaven molt, anar a conèixer muntanyes de poc més 1000 metres a Gran Bretanya quan al costat de casa sobrepugen els 1500 metres? Però un viatger (l'autor de http://www.viajarapie.info/) em va ajudar a percebre-les com a un lloc aïllat, de gran bellesa i amb moltes possibilitats per gent amant de les travesses llargues, tot i que condicionades per un element: l'aigua en tots els estats possibles. Les Highlands són una regió muntanyosa al nordest d'Escòcia. El paisatge ha estat configurat per milions d'anys de moviments geològics, glaceres, una climatologia plujosa i ventosa, així com l'acció humana. En general són muntanyes modelades per antigues glaceres dibuixant el típic perfil de vall en forma d’U i abundants morenes i llacs. Després de les glaciacions, amb la pujada del nivell del mar, les valls costaneres es van convertir en fiords que penetren molts kilòmetres terra endins, formant els llacs salats, uns ecosistemes molt especials.

La vegetació es basa en gramínies, molses, petits matolls i algunes repoblacions de coníferes. El bosc autòcton de Scots pine (Pinus sylvestris, pi roig) fa molt que va desaparèixer degut a la desforestació i ara només es veuen taques molt disperses i algun exemplar aïllat. Els cérvols són els veritables amos i senyors d'aquestes terres i, en zones més poblades, les ovelles. La simpàtica silueta dels bous peluts és anecdòtica, tot i que varen ser molt abundants en el passat gràcies a la seva adaptació a aquest medi. Una mica més comuna, però igualment inusual, és la presència humana. Tot i formar part d'Europa i no tenir una geografia molt abrupta, la densitat de població és molt baixa, conseqüència de les condicions climatològiques i d'una història convulsa que va obligar a emigrar gran part de la població. En són testimoni una gran quantitat de runes escampades per tot el territori. El que no falta mai és l'aigua en tots els estats, tant és l'època de l'any; hom té oportunitat de mullar-se de totes les maneres possibles, tot i que la primavera és la temporada menys plujosa. Normalment els peus són els primers que es banyen caminant pels senders de llot, fang i tolls, creuant rierols, recorrent maresmes i, sobretot, en aquella esponja vegetal anomenada sphagnum (esfagne), una molsa de torberes i aiguamolls que cobreix


9 A la plana alabesa, d’on jo sóc, gairebé sempre associem la muntanya amb el bon temps, però si fos així a tot arreu a Escòcia es dedicarien més al billar que als munros, les muntanyes escoceses que superen els 3000 peus (914 metres) i que es col·leccionen com a segells. Si viatgem caminant per les Highlands defugint l'aigua, com a mínim acabarem amb un atac d'ansietat, portarem una motxilla tan gran com nosaltres mateixos o només descobrirem els racons on arriben les pistes i l'asfalt. Caminar per aquestes terres del nord requereix saber sortir-se'n a la muntanya de forma autònoma, tenir coneixement de lectura de mapes i brúixola i, sobretot, canviar el xip. Acceptar que l'aigua t’arribarà i et mullarà d'una o altra banda, però no per aquest motiu deixaràs de gaudir del viatge. Donar una oportunitat a anar lleuger, amb l'indispensable per caminar per Escòcia (no és el camí de Sant Jaume però tampoc és Groenlàndia), sabent que, si hem fet bé les coses, a la motxilla tindrem roba seca per canviar-nos al final del dia, així com un sac i una tenda on estar calentons.

ESPIADIMONIS | TERRITORI

gairebé tot el terra i s'adapta al teu peu com un mitjó. Es pot intentar mantenir els peus secs durant més estona caminant per pistes o fent acrobàcies sobre les pedres, però al final sempre s’acaben mullant. Després és el torn de calar-se de cap a peus amb la pluja que molts cops acompanyarà les nostres passes i nodrirà l'assedegada torba. Les boires són també molt característiques d’aquest indret; ràpidament fan acte de presència i banyen tot el nostre cos. Una altra modalitat més complerta són les freqüents pluges acompanyades amb ventades que, com si es tractés d’un Mohammed Ali atmosfèric, et colpegen per tots costats. I per si no ha estat prou, sempre queda els recurs de xipollejar als diferents llacs dolços o salts, cascades, rius i platges salvatges que trobaràs al pas, tot i que assegura’t de tenir a prop una cabanya amb roba seca, un bon foc de torba engegat i una ampolla de bon whisky local.

Avançant sense por a ficar la vamba (no les botes pesades, que un cop es mullen ja no s'assequen) en qualsevol fangar, assumint que mullat no vol dir fred i que això últim sí que és perillós. Amb els dies i la pràctica, caminarem camp a través quasi tan àgilment com els cérvols que ens envolten. A més, tindrem un as a la màniga, un as en forma d'antigues cases rehabilitades com a refugis lliures anomenats bothies que estan repartits per tota Escòcia i brinden comoditats espartanes i històries sobre les gents (i els fantasmes) que van habitar-les, molt adients per compartir a l’escalf del foc. Un cop un amic em va preguntar si m'atreia el mal temps i la resposta va ser que no, no especialment. Gaudeixo els bons dies com el que més, però els climes canviants i la tènue llum del nord que ressalta els colors resulten tan especials com per dedicar-los un temps i amarar-s'hi. Una muntanya és diferent a cada estació de l'any, cada dia, cada hora que passa, i molt més en entorns de meteorologia inestable. Si tot això ho adobem amb erms, costes, llacs solitaris i cabanyes on poder passar la nit a cobert, la cosa es posa interessant. Si a més no cal que viatgis fins a Sibèria o Alaska per tenir la sensació d'estar en un entorn salvatge, ja es converteix en quelcom irresistible! IKER LOPEZ DE VICUÑA Enginyer tècnic agrònom


10

Vol una NO, bossa? gràcies! ESPIADIMONIS | RESIDUS

En l’actualitat, la gran majoria de les deixalles que s’acumulen al nostre entorn estan formades per diferents tipus de plàstic. Aquests residus moltes vegades s’acaben abocant de forma descontrolada al medi, afectant de forma considerable tant els ecosistemes com la flora i fauna que hi viuen.

Diari ara

National Geographic

Un dels principals responsables d’aquest problema són les conegudes bosses de plàstic. Podem trobar diferents tipus de bosses entre les quals destaquen les de plàstic general, les de plàstic oxodegradable i les de plàstic biodegradable. Aquests tres tipus són els que queden afectats per la nova Llei 5/2017 de 28 de març, segons la qual es canvia el model de distribució prohibint l’oferiment gratuït de bosses de plàstic i cobrant un valor determinat per cadascuna d’elles. Queden excloses les bosses compostables i les bosses lleugeres que tinguin com a finalitat contenir aliments de granel. La mesura té per objectiu reduir un 90% l’ús d’aquest tipus de bosses al 2020. Una de les raons per implantar aquesta mesura és la “desigualtat” que existeix entre els grans supermercats i els petits comerços de barri, ja que als hipermercats aquesta pràctica de cobrar per cadascuna ja era habitual des del 2015, mentre que a les botigues de barri implantar-la comporta-

va certa dificultat. Així tots els establiments comercials faran pagar als clients per elles. Per tal de garantir l’èxit i la difusió d’aquesta norma l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha iniciat una campanya per informar tots els comerços i la població en general sobre aquest canvi i també sobre les possibles solucions i alternatives per dur la compra, com per exemple el carro o les bosses reutilitzables.

UN MAR DE PLÀSTICS

eix el percentatge d’oxigen a l’aigua. I ens preguntem: com és possible que una superfície amb aquestes dimensions i amb aquest contingut passés inadvertida durant tant de temps? En primer lloc, degut a la ubicació. Aquesta gran taca es troba en aigües internacionals, és a dir, que no es troben sota la jurisdicció de cap estat. I en segon lloc, no està situada dins de rutes comercials, de manera que el trànsit marítim és ben escàs. El fet que totes aquestes restes de plàstics estiguin tan concentrades és degut a que es troba en una zona on els corrents marins giren suaument en cercle i on els vents són escassos, de forma que la seva ubicació no varia gaire.

L’agost del 2009 es va fer pública la presència d’una illa amb una superfície aproximada d’un milió quatre-cents mil kilòmetres quadrats formada per plàstics. Aquesta illa, que cada vegada s'expandeix més, està situada al nord del Pacífic, entre els EUA i Japó, conté tot tipus de residus plàstics, començant per xeringues i envasos i acabant per partícules microscòpiques. La magnitud d’aquest problema l’ha convertit en un dels fets mediambientals més preocupants dels últims anys. Degut a les dimensions de la taca, l’intercanvi de gasos és quasi nul i en conseqüència disminu-

EL PREU DE LES BOSSES 0,05€

Bosses de plàstic compostables

0,10 - 0,15€

Bosses no compostables en funció del gruix

0,30€

Bosses de plàstic oxodegradables de 50 micròmetres


EFECTES DE L’ABOCAMENT DE PLÀSTIC AL MEDI AMBIENT

1. FABRICACIÓ Es fabriquen a partir del petroli, que és un recurs no renovable i cada vegada és més escàs i costós. Presenta una degradació molt lenta i uns efectes tòxics importants. 2. CONTAMINACIÓ Contenen productes químics que són els responsables d’aconseguir el color i la textura desitjada. En cas que es cremin, aquests productes químics s’alliberen i poden arribar a ser nocius. Si s’aboquen al medi aquàtic es foto-

AIXÍ, CONEGUDA LA PROBLEMÀTICA, QUINA SERIA LA SOLUCIÓ? Es van dur a terme una sèrie de projectes i expedicions per poder estudiar, informar i conèixer en profunditat les causes de la formació de l’illa de plàstic i les efectes que té, i poder trobar així una possible solució: • Al 2008 Richard Sundance Owen va crear Environmental Cleanup Coalition (ECC) amb l'objectiu de solucionar el problema de la contaminació del Pacífic Nord. Estudia mètodes per retirar el plàstic i els contaminats orgànics persistents (www.gyrecleanup.org). • El projecte de JUNK Raft va ser una expedició de navegació transpacífic entre juny i agost de 2008 per divulgar la problemàtica del plàstic en la zona. Projecte organitzat per l’Algalita Marine Research Foundation (http://junkraft.org/). • El Projecte Kaisei, iniciat el març del 2009, estudia i neteja la brossa del mar. És una iniciativa de Ocean Voyages Institute. Es va establir per centrarse en la neteja de l’oceà i per crear consciència sobre aquest problema (https://projectkaisei.org). • L’expedició SEAPLE es va dur a terme per un grup d'investigadors del Scripps Institution of Oceanography l’agost del 2009. Tenia per objectiu descriure l’abundància i distribució dels plàstics i estudiar quin impacte tenen en els peixos mesopelàgics (https://scripps.ucsd.edu/). Malgrat els esforços institucionals i de la comunitat científica per investigar en profunditat aquesta problemàtica, al cap i a la fi, gran part de la solució es troba a les nostres mans. Amb petits gestos com respondre “no, gràcies” cada vegada que ens

3. BOSSES I CO2 Cada bossa que es fabrica genera aproximadament 4g de CO2. Actualment s’emeten a l’atmosfera al voltant 54.000 tones de CO2 provinents de la fabricació (Acció ecologista Agró, 2010).

Chris Jordan

11

degraden amb el pas del temps convertint-se en fragments molt petits que passen a ser tòxics una vegada entren a la cadena alimentària.

Steve de Neef

4. EFECTES SOBRE LA FAUNA S’estima que causa la mort d’uns 100.000 mamífers marins cada any degut a que les confonen amb part de la seva dieta. S’han identificat 177 espècies marines afectades entre les quals es troben les tortugues, els catxalots o els dofins. També afecten de manera considerable a les aus (Acció ecologista Agró, 2010).

ofereixen una bossa de plàstic o canviant els nostres costums es pot aconseguir una reducció important de l’ús d’aquest tipus de material i alhora ens assegurem que prediccions com la que afirma que l’any 2050 als nostres oceans hi haurà més plàstic que peixos, no esdevinguin reals. Així doncs, vist quin és el nostre present i com pot arribar a ser el nostre futur ara us pregunto: què fareu vosaltres? Si us interessa el tema i teniu curiositat a continuació us deixem un enllaç al documental que tracta sobre l’illa Midway, més coneguda com l’illa de plàstic: https://www.youtube.com/watch?v=lsJqMmuFWO4 VALERIA LARREA Estudiant de Ciències Ambientals Referències: Agencia de residus de Catalunya (2017). Generalitat de Catalunya. http:// residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/prevencio/prohibicio-per-la-gratuitatde-les-bosses-de-plastic/ Agencia de residus de Catalunya (2017). Generalitat de Catalunya. http:// residus.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/A-partir-del-31-de-marc-es-prohibeix-lagratuitat-de-les-bosses-de-plastic-de-nanses-a-tots-els-comercos Cat Serveis. Diari Ara (2017). http://www.ara.cat/especials/catserveis/Prohibida-bosses-plastic-Des-lliurament_0_1775822413.html Ciència, medi ambient. elPeriódico (2017). http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/medi-ambient/govern-prohibiracomercos-gratis-bosses-plastic-2018-5840889 Acció ecologista Agró (2010). http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?article1937 Ecologistes en acció (2010). http://tarragona.ecologistesenaccio.cat/pdf_Triptic_bosses_plastic.pdf

ESPIADIMONIS | RESIDUS

La presència d’aquest producte, que té una vida mitjana d’entre els 150 i els 1000 anys, provoca una sèrie d’efectes perjudicials pel medi, per la fauna i flora i per nosaltres mateixos. A continuació us exposem un recull d’aquests efectes:


12 ESPIADIMONIS | FLORA

RAÏM DE MORO

Dins la família de les fitolacàcies hi ha espècies herbàcies i llenyoses que presenten fulles simples, senceres i situades en posició alterna. Les flors es disposen en panícules o raïms. Es tracta d’una família integrada per 19 gèneres i 86 espècies, la majoria de distribució tropical o subtropical, tot i que algunes d’elles són pròpies de les regions temperades. El raïm de moro és una herba alta i glabra, és a dir, sense pèls, amb una tija a voltes lleugerament llenyosa a la base i que generalment presenta un color vermell. Aquesta tija està ramificada i d’ella surten fulles ovades lanceolades amb els nervis sovint vermells a la part de sota de la fulla. Les flors presenten 5 tèpals i 10 estams i estan agrupades en raïms de color blanquinós i més tard purpuris. El fruit és una baia negra de tons purpuris amb petits solcs. On la podem trobar? Amb quines espècies la podem confondre? El raïm de moro és originari de l’Amèrica septentrional i actuEs tracta d’una espècie molt característica que difícilment podem alment es troba naturalitzat a gran part de les regions de clima confondre amb alguna altra. Ara bé, dins el seu gènere trobem temperat com Americà del Sud, Europa, Sud-àfrica, Àsia oriental la bellaombra (Phytolacca dioica), un arbre ornamental profusa- i occidental, Japó i Nova Zelanda. A casa nostra també ha estat ment plantat en parcs i jardins de tronc gruixut i rabassa robusta introduït i es tracta d'una espècie al·lòctona o exòtica. Sovinteja i ampla, amb evidents similituds amb el raïm de moro ja que en herbassars rics en nitrogen o enmig de clarianes de boscos pertanyen al mateix gènere. D’altra banda humits i de ribera, sobretot en zones de clima mediterrani més podrem diferenciar-les clarament donat que o menys humit. la bellaombra presenta un tronc de fusta gruixut, mai una tija vermellosa tendra i Es tracta d’una espècie invasora? poc lignificada. Sembla ser que la seva presència no ha parat d’augmentar des de que va arribar d’Amèrica. Ja al segle XVIII el botànic espaQuan la veurem amb flor? nyol Joseph Quer parla d’ella en Flora Española, on diu que es La florida es produeix d’agost fins tracta d’una planta originaria de Virginia i que és molt vulgar i octubre. freqüent a la península. L’origen de la seva extraordinària capacitat de dispersió està en els fruits, que les aus frugívores consumeixen en abundància, dispersant les llavors i ajudant a l’espècie a colonitzar nous espais que ja es troben més o menys alterats per la mà humana. Si consultem el catàleg Exocat d'espècies al·lòctones trobem que té la consideració d’espècie invasora. Quins usos té? Es tracta d’una espècie que havia estat utilitzada com a purgant o per provocar el vòmit mitjançant els fruits, que són tòxics. Sembla que, tot i la toxicitat, els fruits també eren utilitzats per donar un color més fosc al vi. L’arrel en pols en forma de pomada s’havia emprat per a les malalties de la pell, concretament per a les erupcions. Convé recordar que avui en dia l'ús està totalment desaconsellat atesa la toxicitat. Els fruits contenen una matèria colorant vermella, el vermell cariofilè, que ha fet que hagin estat emprats en la tinció de teixits. D’aquí que en castellà s’anomeni hierba carmín pel fet de donar un color similar al carmí, un pigment vermell fosc i una mica purpuri. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats RAÏM DE MORO Família: Fitolacàcies Nom científic: Pytolacca americana Nom en castellà: Hierba carmín

Dibuix: Toni Llobet


BEC DE CORALL SENEGALÈS

Com el podem distingir? El bec de corall senegalès es distingeix pel bec vermell color corall i l’ antifaç també vermell. El cos presenta un color bru grisenc amb un ratllat molt fi i una taca vermella al ventre, absent en els joves. Mentre són joves, a més, tenen el bec negre. Es tracta d’una espècie que es pot confondre amb el bec de corall de galta taronja (Estrilda melpoda) i el bec de corall cuanegre (Estrilda troglodytes). Per distingir-lo del primer mirarem el carpó, o part final de l’esquena, que és vermella en el bec de corall de galta taronja i de color marró grisenc en el bec de corall senegalès. En el cas del bec de corall cuanegre mirarem la cua, és a dir, les plomes caudals, que són de color negre, mentre que el bec de corall senegalès les té d’un color bru grisenc. Cal dir que tant el bec de corall cuanegre com el bec de corall de galta taronja són espècies molt més rares de veure que el bec de corall senegalès. On viu? El bec de corall senegalès és originari de l’Àfrica subsahariana i es tracta d’una espècie introduïda a casa nostra, que té el seu origen en ocells engabiats escapats. Mostra preferència per zones amb vegetació baixa, herbassars o espais riberencs en mosaic amb canyars o canyissars. També ocupa espais agrícoles, zones periurbanes o urbanes i mostra molt poca o nul·la predilecció pels espais forestals i les zones amb una certa altitud. Què menja? La seva dieta és bàsicament granívora, menja llavors de jonc boval i de moltes altres plantes herbàcies, a més de consumir ocasionalment llavors de petits arbustos i algun insecte. Crònica d’una invasió: El bec de corall senegalès està considerat com a espècie invasora i s’ha establert en 16 països d’Amèrica, Europa i Oceania. A Catalunya, segons l’atles de nidificants dels anys 1975-1983, encara no s’hi havia establert, mentre que a l’atles 1999-2002 ja es constatà que criava a Catalunya i en el període entre el 2002 i el 2009 va experimentar un augment poblacional del 840%. Segons el darrer atles dels ocells de Catalunya, durant l’hivern 2006-2009 tenia poblacions al Baix Llobregat, als vallesos, al Barcelonès, al Maresme, a la Selva i al Tarragonès. De fet, en el darrer informe RiusCat elaborat amb dades aportades

13 pels voluntaris del Projecte Rius, es constata un increment de citacions amb presència als rius Besòs, Ripoll, Congost, Llobregat i Gaià, cosa que confirma la seva dinàmica expansiva. Alguns treballs fets a l’oest de la península Ibèrica parlen de que l’ocell avança 13 quilòmetres cada any sempre que trobi hàbitats adequats. A hores d’ara és difícil valorar quin serà l’impacte d’aquesta invasió sobre espècies d’hàbits similars, amb les que pot entrar en clara competència, com el pardal comú o el pardal xarrec. Durant la redacció d’aquest article he consultat bibliografia que parla de danys a l’agricultura en països on el bec de corall és abundant. Però quin és l’origen d’aquesta capacitat per expandir-se? Primer de tot el bec de corall senegalès pot ocupar molts tipus d’hàbitats, cosa que el fa una espècie força adaptable i versàtil. D’altra banda, tot i ser d’origen africà, el fred hivernal de les nostres contrades sembla no afectar-lo negativament. De fet, l’hivern 2001-2002 amb temperatures baixes i neu, no es va traduir en una minva de les seves poblacions, mentre que el bec de corall cuanegre va patir una davallada per aquesta causa. Per últim, els exemplars que es van escapar de les gàbies i van fornir les actuals poblacions havien estat capturats al medi natural i en escapar-se van ser capaços de viure en llibertat donat que recordaven la vida salvatge. Què podem fer perquè no es repeteixi? Primer de tot ser proactius i no reactius. L’administració legisla sobre espècies invasores quan ja són un problema, per exemple actualment està prohibida la comercialització i tinença del bec de corall; quan el que hauríem de ser és proactius limitant la comercialització d’espècies potencialment invasores abans de que la invasió s’hagi produït. També ajudaria no permetre el comerç amb espècies capturades en el medi natural, ja que conserven el record de la vida salvatge i sobreviuen en llibertat. En aquest sentit els animals criats en captivitat són més desitjables, ja que és més difícil que sobrevisquin en cas d’escapar-se accidentalment i la seva captura no afecta negativament les poblacions silvestres originals. D’altra banda, si es vol actuar amb contundència, potser fóra bo renunciar a vendre tota mena d’animals exòtics com a mascotes i només comercialitzar espècies pròpies de cada país criades en captivitat i de nul·la capacitat invasora. Hi ha molta feina a fer i poca consciència social i política sobre el problema, de fet encara hi ha molts particulars que alliberen al medi natural espècies exòtiques sense pensar en les conseqüències. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

ESPIADIMONIS | FAUNA

La família dels estríldids està formada per ocells de mida petita amb el bec robust i fort adaptat a la seva dieta granívora. Es tracta d’una família pròpia d’Àfrica i Àsia. Els seus nius tenen forma de pera amb una entrada lateral i se situen en arbres i arbusts. Les femelles acostumen a posar de 4 a 7 ous i els polls són nidícoles, és a dir, romanen al niu després de sortir de l’ou.

BEC DE CORALL SENEGALÈS Ordre Passeriformes Família: Estríldids Nom científic: Estrilda astrild Nom en castellà: Pico de coral, estrilda


INFORME 2016 RIUSCAT

L’estat de conservació dels rius i rieres de Catalunya

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

14

Descarrega’t l’Informe RiusCat 2016 a http://www.projecterius.cat/pdf/Informe-Riuscat-2016.pdf

DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS D’INSPECCIÓ PER TIPOLOGIA

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LES INSPECCIONS DE 2016

1% Altres

2% Adminstracions Públiques 4% Altres Entitats Entitats 12% Ambientals

Comunitat 68% Educativa

13% Particulars

160

HAN PARTICIPAT

GRUPS DE VOLUNTARIS

280

136 A LA PRIMAVERA 144 A LA TARDOR

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’INSPECCIONS AL LLARG DELS ANYS

INSPECCIONS

QUALITAT DEL BOSC DE RIBERA PER CONQUES Llobregat

300

Besós

296 280

280 260 247

240

253

30,4%

Tordera

268

262

Ter Segre

26,5%

Noguera pallaresa Francolí

251

246

BONA

DEFICIENT

Foix Ebre

243

Gaià Fluvià

220

16

15

20

14

20

13

Rierers meridionals

20

12

20

11

20

10

20

09

20

08

20

06

07

20

20

20

MODERADA

Rieres del Garraf

212

200

43,1%

Sénia

215

Rieres de la Costa Brava Muga 0

2016

EL 2016 S’ASSOLEIXEN UNES DE LES MILLORS XIFRES DE LA HISTÒRIA DEL PROJECTE RIUS

30,4%

10

20

30

40

50

60 70 80 Nombre de trams

NOMÉS EL 30,4% DELS TRAMS ANALITZATS GAUDEIXEND’UN BOSC DE RIBERA BEN CONSERVAT


DISTRIBUCIÓ DE L’ÍNDEX DE MACROINVERTEBRATS 2

DOLENT

25

8

16

50

22

DOLENT

MOLT BO

Mediocre

MOLT BO

DEFICIENT

Bo

40

37

48

30 Deficient

BO

BO

20

MEDIOCRE

39

Primavera

Tardor

MEDIOCRE

LA MAJORIA DELS TRAMS TENEN UNA QUALITAT MEDIOCRE, NO OBSTANT,LA TENDÈNCIA DE LA QUALITAT BIOLÒGICA SEGUEIX SENT POSITIVA, TOT I QUE NO AL RITME ESPERAT.

Molt bo

10

0

Dolent 2010

2011

PERCENTATGE DE TRAMS AMB PRESÈNCIA DE CADA TIPUS DE DEIXALLES PER CAMPANYA

2013

2014

2015

72

Tardor

Nitrats

65

2016

NOMBRE DE TRAMS SEGONS LA CONCENTRACIÓ DE NITRATS Primavera

80 70

2012

Primavera

Nitrats

37

36

60

Tardor

50 40

36

42

38 39

18 17

20

4

15 14

10 Plàstic

Llaunes

Paper

70

24

25 27

30

0

63

Vidre

Runa

8 6

21

5

Nitrats

3 1

0 mg/l

5 mg/l

Ferralla Pneumàtics Electrodomèstics

20 mg/l

LES ELEVADES CONCENTRACIONS DE NITRATS COINCIDEIXEN AMB ZONES URBANES, AGRÍCOLES I RAMADERES.

40 mg/l

S’HAN EFECTUAT 3.585 CITACIONS D’ESPÈCIES, 394 DE LES QUALS HAN ESTAT ESPÈCIES AL·LÒCTONES O EXÒTIQUES

Bec de corall senegalès

Tortuga de rierol Ànec de coll verd

Visó americà Llúdriga

LES CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC CADA VEGADA SÓN MÉS NOTABLES ALS NOSTRES RIUS. PER AQUEST MOTIU PROJECTE RIUS ESDEVÉ UNA EINA A PARTIR DE LA QUAL ELS VOLUNTARIS I VOLUNTÀRIES PRENEN CONSCIÈNCIA SOBRE AQUESTS CANVIS I ADQUIREIXEN CONEIXEMENTS PER FER-NE FRONT.

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

25

41

15

DEFICIENT


16 ESPIADIMONIS | OPINIÓ

LA PUGNA PER LA GESTIÓ DE L’AIGUA URBANA L’aigua és un recurs molt preuat en qualsevol societat i regió del món. Ja sigui pel seu caràcter limitant, quan escasseja, o pel seu paper central en l’activitat humana en aquells llocs on és abundant. L'explotació i gestió de l'aigua, d’altra banda, no sempre tenen un caràcter tan universal. El subministrament d’aigua, com a servei bàsic urbà, és molt atractiu per al capital privat. Al llarg del darrer segle el sector privat ha intensificat el seu rol en el cicle de captació, potabilització i distribució fins a assolir-ne en molts casos el monopoli. Si bé en l’Europa del segle XX la gestió de l’aigua era majoritàriament pública, durant les últimes dècades del mateix segle el paper de les empreses privades es va veure afavorit. El discurs que ho impulsava es basava en els supòsits que el sector privat aporta major eficiència, suposa menors inversions en infraestructures

públiques i, fins i tot, aporta més capacitat d’adaptació a normatives ambientals cada vegada més exigents; un discurs impulsat en bona mesura per organismes internacionals com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional. Un cop entrat el segle XXI cada vegada es fa més evident la tendència a la remunicipalització de l’aigua. Entre els motius del malestar amb la gestió de caràcter privat destaquen la manca de manteniment de les infraestructures, les pujades de preus del servei i, sovint, una marcada opacitat al voltant de la gestió

econòmica i dels beneficis obtinguts. Val a dir que aquests canvis de tendència es produeixen de forma irregular al llarg de la regió europea, tant a nivell geogràfic com històric. Podem trobar trajectòries molt diferents segons els països en que ens fixem i podem comparar-ne resultats, models i expectatives. Així en països com França i Alemanya s’ha recuperat la gestió pública d’aquest servei en diversos municipis i fins i tot en grans ciutats com París i Berlin, mentre que arran de la crisi econòmica els organismes internacionals han arribat a pressionar als països del

TARIFA DE L’AIGUA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA QUÈ PAGUEM A LA FACTURA DE L’AIGUA?

PERSONAL CONTRACTAT

AMORTITZACIÓ D’INFRAESTRUCTURES

MANTENIMENT I REPARACIONS (SUBCONTRACTACIONS)

SISTEMES D’INFORMACIÓ

15% 12% 6% 4%

ALTRES: LLOGUERS, TRANSPORT... COBRAMENTS DE REBUTS

17% 15% 9% 9%

4%

2%

3%

44%

INTERESSOS FINANCERS PER DEUTE CONTRET

PAGAMENT DE LA CONCESSIÓ (A LA GENERALITAT I AMB)

2% 2%

COST ASSOCIAT A L’AIGUA

AIGUA NO CONSUMIDA

56%

BENEFICIS DE LES CONCESSIONÀRIES

PUBLICITAT IMPOSTOS COST DEL CONEIXEMENT SOBRE EL SECTOR

ALTRES COSTOS

QUE ES PODRIEN REDUIR AMB UNA GESTIÓ PÚBLICA DE L’AIGUA!

FONTS: Directa, Mitjà d'informació per la transformació local. www.directa.cat, a més d'altres fonts: Plataforma Aigua és vida, recopilades de l'Observatori de Preus de l'Agència Catalana de l'Aigua de 2012 i de l'Idescat. L'anàlisi es basa en el preu de la tarifa de l'aigua de l'any 2012. Les companyies subministradores en què es basa l'estudi són Aigües de Barcelona (Agbar) i Aigües del Ter Llobregat (Acciona).


sud d’Europa per privatitzar-la, en el marc de les polítiques d’austeritat. La gestió de l’aigua a Catalunya Avui en dia a Catalunya les empreses privades subministren aigua al 83% de la població. En 437 municipis catalans trobem un model de gestió privat o publico-privat i, per contra, 507 municipis catalans gaudeixen d’una gestió pública. Aquesta descompensació entre la població abastida i el nombre de municipis rau en que els operadors privats es concentren sobretot a les grans ciutats i les àrees metropolitanes, captant així bona part del servei sense estendre’s a tot el territori. El debat sobre el retorn a la gestió pública sembla haver-se instal·lat a Catalunya i cada vegada més sectors pressionen en aquesta direcció. La recent crisi econòmica ha abocat una bona part de la població a situacions d’exclusió social i ha desencadenat diversos debats en relació a alguns béns i serveis bàsics com l’habitatge, l’energia o l’aigua que es troben tan mercantilitzats que en molts casos no només no se’n garanteix l’accés, sinó que es penalitza a qui no pot assumir-ne els costos amb talls del servei, llistes de morositat i endeutaments de per vida. Aquesta situació contrasta amb els beneficis milionaris de les empreses concessionàries dels serveis, l’increment de les tarifes degut als costos no associats al recurs en qüestió i en alguns casos irregularitats en les mateixes concessions. Tanta tensió acumulada ha coincidit amb que molts dels contractes de concessió finalitzen properament. No és d’estranyar, doncs, que part de la societat civil i cada vegada més ajuntaments decideixin estudiar les implicacions d’una hipotètica remunicipalització.

Segons les dades recollides per la plataforma Aigua és Vida1 hi ha com a mínim 34 municipis catalans on el contracte de concessió de l’aigua ha finalitzat o ho farà durant els propers quatre anys. Entre ells Terrassa, Ripollet, Sant Cugat del Vallès o Girona. La mateixa plataforma adverteix que les empreses concessionàries miren de bloquejar aquests processos dificultant l’accés a la informació i desplegant el seu poder econòmic i un fort aparell legal. En contraposició trobem eines com el Consorci per la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), una entitat pública de base associativa que agrupa diversos ajuntaments que gestionen de manera pública el cicle de l’aigua (Reus, Manresa, Mataró o el Prat del Llobregat entre d’altres). El consorci té la funció d’assessorar sobre gestió pública i municipalització de l’aigua als ajuntaments que ho necessitin. També s’utilitza com eina de coordinació que permet fer compres conjuntes d’energia i compartir recursos com ara laboratoris d’anàlisi, programari específic o campanyes de comunicació. Barcelona, escac a Agbar? L’empresa Aigües de Barcelona gestiona el subministrament d’aigua a les llars i indústries de la ciutat de Barcelona des del segle XIX. Només durant la guerra civil va perdre el control sobre el cicle hídric urbà degut a la col·lectivització per part dels treballadors. Amb la dictadura franquista el poder va retornar als propietaris originals (empresaris de banca) i es va ampliar el domini amb la concessió estatal per extreure i tractar l’aigua superficial del riu Llobregat durant els següents 50 anys. El mateix patró es repeteix en ciutats com Terrassa, Sabadell o Girona on les elits polítiques i empresarials van promoure

MARINA CODINA Biòloga l’objectiu d’Aigua és Vida és aconseguir que la política d’aigua i la gestió del cicle integral de l’aigua a Catalunya sigui realitzat des del sector públic i comptin amb la participació i el control de la societat civil com a garantia de qualitat del servei i de qualitat democràtica.

1

17 ESPIADIMONIS | OPINIÓ

concessions similars a altres empreses privades. L’any 1996, ja en plena democràcia, l’Ajuntament de Barcelona també li cedeix la gestió de l’aigua que prové del transvasament del Ter. Durant tot aquest període l’àmbit d’actuació d’Agbar és el que s’anomena el subministrament en baixa, és a dir, la distribució de l’aigua. Per altra banda el subministrament en alta (la captació d’aigua, el tractament de potabilització i la conducció fins als dipòsits urbans) va córrer majoritàriament a càrrec de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), fins que l’any 2012 la Generalitat va adjudicar-lo a l’empresa privada Acciona, enmig d’un greu enfrontament entre Acciona i Agbar que també aspirava a signar aquest contracte. El mateix any es crea una empresa público-privada liderada per Aigües de Barcelona amb participació de Criteria (grup d’inversió de La Caixa) i l’Ajuntament de Barcelona. L’any 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya provoca un nou sotrac en l’hegemonia d’Aigües de Barcelona declarant nul el contracte que va establir l’any 2012 amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per abastir a 23 dels municipis. Sense aquest contracte, Aigües de Barcelona estaria operant sense empara legal des de l’any 2013. Arran d’aquesta sentència el govern de Barcelona en Comú s’ha refermat en l’aposta per la remunicipalització i estudia els passos a seguir d’ara endavant, fixant-se en les trajectòries d’altres municipis catalans i estrangers. Caldrà esperar per a veure aquest projecte implementat i estar atents als moviments legals i polítics de tots dos fronts, ja que Aigües de Barcelona, per la seva banda, ja ha presentat un recurs al Tribunal Suprem i ha amenaçar amb que els costos de l’expropiació de les seves instal·lacions podrien arribar als 500 milions d’euros. Recuperar el control sobre el cicle integral de l’aigua a la ciutat de Barcelona per fer-ne una gestió pública, doncs, promet ser una cursa de fons i una batalla dialèctica on caldrà que els barcelonins entenguin els beneficis d’aquest model per tal de desbancar als històrics gestors de l’aigua a la ciutat.


18 ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

BONES PRÀCTIQUE PROPAGACIÓ D’ES Quan es vol conservar un ecosistema sempre es pensa en conservar les espècies autòctones perquè són les que la natura ha seleccionat durant milions d’anys, estan adaptades i interactuen entre elles en un equilibri perfecte. La introducció d’espècies al·lòctones és, actualment, una de les principals causes de la pèrdua d’espècies autòctones i de la conseqüent disminució de la biodiversitat i degradació dels ecosistemes. Les espècies al·lòctones o foranes són sempre introduïdes per l’ésser humà, a través de diferents vies: el transport, la pesca, el comerç d’animals de companyia, etc. i moltes vegades s’ignora el mal que poden provocar a l’entorn. Una espècie, animal o vegetal, forana passa a ser invasora quan provoca la destrucció de l’ecosistema, desequilibrant les interaccions entre els organismes que hi viuen. L’ecosistema fluvial acostuma a ser un dels més vulnerables i susceptibles a aquestes invasions. Un cop ens varen explicar que en un masia hi havia una bassa exterior, de terra. Hi vivien plantes aquàtiques, molts petits invertebrats, larves d’insectes i les granotes i gripaus hi criaven. Un bon dia hi va arribar el cranc de riu vermell americà, algú l’hi va tirar. Els crancs invasors tenen una taxa reproductiva molt alta, així que va començar a criar i van acabar menjant-s’ho tot: les plantes, les larves, els ous dels amfibis, els cap grossos... També van fer galeries molt llargues, per amagar-se, foradant tot el voltant de la bassa fins que l’aigua es va anar filtrant i la bassa es va assecar i va desaparèixer. El cranc vermell (Procambarus clarkii) és un exemple d’espècie invasora. Prové d’Amèrica, on els rius són molt grans i té depredadors naturals que eviten que les poblacions creixin massa. Quan l’introduïm aquí segueix criant com si fos allà, destrossant els nostres hàbitats, malgrat que no en té cap culpa.

Hi ha dues espècies de crancs americans invasors a la província de Barcelona: el cranc vermell americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus). I a la província de Girona, a més a més, el cranc dels canals (Orconectes limosus), també d’origen americà. Tots tres, a més de tenir aquestes taxes reproductives tan altes, són portadors d’una malaltia anomenada afanomicosis. Es tracta d’un fong que afecta als crancs i mata l’espècie de cranc autòcton dels nostres rius (Austropotamobius pallipes), que no es pot defensar d’aquesta malaltia. Es transmet per contacte directe amb els crancs americans o bé, de forma indirecta, a través de les espores que es poden enganxar a altres animals, al calçat o a d’altres estris que portem al riu i que es mantinguin humits. El cranc autòcton té una taxa reproductiva adaptada a la mida dels nostres rius, rieres i basses i és un animal detritívor, com molts macroinvertebrats. S’alimenta de fulles, aglans i animals morts i ajuda


e: tenir en compt o basd’anar al riu molt costum S’hi ha i ). H ... . os N ix R L’ENTO es, crancs, pe ot an gr s, te - RESPECTEU so gros en plan s... animals (cap ets, s’arrenqu br la sa o anses a agafar es on d’animals i pl es, caçapapall : les captures es es i id va amb galled iv ib at oh tr pr is n tiques esta acions admin tz ri to a au b Aquestes pràc r am a està protegid poden realitza una autòcton fa a -l La ar tes només es c. fi ur tí ibit capt s d’estudi cien sora està proh va . in da la amb finalitat la e gu qu re e tà la pesca es afar, mentr ancs i peixos, i no es pot ag cr de s ca el ació. En ES AUGMEN sense autoritz ES INVASOR CI vo PÈ S en ’E ix D ue s’introd LA PESCA r que aleshores pe ja , - POTENCIAR ts L, en A es EG pr ·L NSIÓ IL cies no són pe es s le es on p s TA LA EXPA co lloc car un exemplars en ien de sacrifi luntàriament crancs s’haur i os ix pe s El . poder-hi pescar OC A UN ALpesquen. TES D’UN LL N A iPL I N nou és imposs ANIMALS a un lloc o riu n e be qu ri - NO MOGUEU ar es ti si al t: al nt les m el què hem di estar escampa TRE. Penseu m de po , és m tots i, a ble retirar-los es. ad una ci so as porten de lleixiu per EIXIU (un tap ba) LL I ro A la U ca IG ta A EU AMB e ni tan sols qu ió ac tr n ca - DESINFECT ce con botes, es ra, que és una AL RIU, com EU a TZ LI galleda d’aigu TI U s de tornar-los RIAL QUE fates, etc. aban sa a. n s, TOT EL MATE y zo n o g ra ei pa tr , mos s, galledes rent per a cada pins, salabret u material dife ze it il ut bé O s del cranc de utilitzar. -LOS. En el ca EU IX A eres B , S IU es a les capçal TEU ELS R edat arraconad anc qu - NO REMUN cr n hi ha rs n ve io ha les poblac ateix riu pot m el en s riu autòcton, m de ga rius pode ac us, i moltes ve muntant els re t, ls n de ta de molt pocs ri s r re Pe po . e les es rs mig o baix alalties, ja qu invasor al cu smissió de m an tr l. de ol s m or l ct ia tuar com ve calçat i mater Nn enganxar al fongs es pode MEDI, NI PLA MPANYIA AL CO em H E . D S D LS A ER IS V EU ANIM DINS I ESPA ve- NO ALLIBER QUES EN JAR TI es animals i Ò ci pè EX es ES d’ ó CI si an xp l’e mco TEU ESPÈ ar ci de imals bles i no poten nir cura dels an imals si no te u de de ser responsa po o n i eu an o invasors. S ida i no compr getals forans centre de recoll un a os -l eu rt panyia po morin. ar fins que es els podeu cuid nsells que cal

ants co Hi ha uns qu

a la seva descomposició. Podríem dir que són els escombriaires dels rius i fan una tasca important pels ecosistemes. Actualment el cranc autòcton està en perill d’extinció per la introducció de les espècies de cranc americà. Un cop els crancs americans arriben a un riu és impossible treure’ls, per tant l’objectiu ha de ser que no arribin a nous rius i que tampoc hi arribi la malaltia que contagien. I això només es pot aconseguir explicant el problema, educant les persones que es mouen per entorns naturals: excursionistes, persones que practiquen esports d’aventura, turistes, voluntaris ambientals, pescadors, naturalistes, agents rurals, guardes, motoristes, ciclistes, etc. No només es tracta dels crancs. Recentment s’estan detectant malalties com la quitridiomicosi o el ranavirus, que arriben als ecosistemes a través d’animals exòtics i afecten els amfibis autòctons, i com aquest n’hi ha molts més exemples d’alteracions causades per espècies exòtiques introduïdes a Catalunya. L’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA) fa més de 10 anys que ens dediquem a preservar les espècies autòctones. Durant aquests anys ens hem adonat que l’educació ambiental és un pilar fonamental per a la conservació, ja que moltes persones desconeixen els problemes que causen les espècies invasores. En molts casos tampoc són capaces de diferenciar-les de les autòctones o bé desconeixen com poden contribuir a minvar o agreujar el problema amb les seves actuacions o activitats. D’altra banda les persones cada cop tenim més contacte amb la natura, cosa que pot suposar un risc pels ecosistemes naturals si no aprenem a valorar-los i a tenir-ne cura.

Si tothom seguís aquestes recomanacions molts dels problemes que han creat les espècies invasores al nostre medi actualment no existirien. NÚRIA VALLS GRANERO I ORIOL COMAS Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona. (ADEFFA). Masia Camadoca. Santa Maria de Merlès. a.adeffa@gmail.com http://www.adeffa.cat

19 ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

ES CONTRA LA SPÈCIES INVASORES


20 ESPIADIMONIS | SINERGIES

GRUP DE NATURA FREIXE una entitat amb trajectòria a les Terres de l’Ebre El Grup de Natura Freixe (GNF) és una entitat sense afany de lucre fundada a Flix (Ribera d'Ebre) l'any 1989, dedicada a la conservació de la natura, a la divulgació dels valors naturals i a l'educació ambiental. És membre de la Xarxa de Custòdia del Territori, associació que agrupa a diferents entitats de custòdia de Catalunya, i també forma part del nucli actiu del Grup de Treball de Custòdia Fluvial. Els inicis de l'entitat van estar marcats per una acció concentrada a nivell local, especialment en la zona humida de Sebes i el meandre de Flix. L'experiència i el fet que fos l'única entitat d'aquest tipus a la Ribera d'Ebre han fet que poc a poc les seves accions s'hagin anat ampliant a la resta de la comarca i, per extensió, a les Terres de l'Ebre. Inicia les seves activitats organitzant xerrades, sortides, tallers... adreçades a totes les edats. Són uns inicis incerts i il·lusionants i, pel que fa a l'objectiu, innovadors a nivell local i comarcal. Més endavant a aquests objectius se li afegeix el de "gestió d'espais naturals i activitats de custòdia". Al 1990 el GNF engega un camí que el temps ha demostrat exitós. Els membres del grup comencen a visitar periòdicament la zona coneguda localment com Sebes, així com el meandre que fa el riu Ebre al pas per Flix. L'observació dels hàbitats (zona humida amb aiguamolls i boscos de ribera) i el bon estat de conservació els fa adonar que és una petita joia natural. D'aquesta manera, comencen una tasca de descoberta profunda amb la constatació de les espècies de fauna i flora que hi són presents, fan neteges de residus voluminosos

abandonats a la vora del riu i comencen a divulgar els valors de la zona. Al mateix temps, tècnics del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya coneixedors d'aquest espai i del seu valor, proposen que s'hi realitzin actuacions per a la millora i la descoberta d'hàbitats. Entre 1993 i 1995 es regenera una llacuna, s'hi construeix un aguait enmig de l'extens canyissar i es construeix una passera enmig del bosc de ribera. Aquestes actuacions són finançades pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i, d'acord amb l'Ajuntament de Flix, el GNF coordina les tasques sobre el territori. Aquesta primera col·laboració es tradueix en un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament de Flix, en el que es reconeix el paper del GNF en la gestió de l’espai. Un fet molt rellevant tenint en compte que en aquell moment, com en l'actualitat, la responsabilitat en la gestió dels espais protegits recau sobre l'Administració, especialment, en el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. En paral·lel, la Generalitat inclou la partida coneguda com Sebes i el meandre de Flix en el Pla d'Espais d'Interès Natural al 1992 i a l'octubre de 1995 la declara Reserva Natural de Fauna Salvatge.


21 és una adaptació local (però extrapolable a altres indrets) dels Camps d'Aprenentatge del Departament d’Educació. A la reserva natural els centres docents tenen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l'estudi i l'experimentació en un espai fluvial ple de contrastos que permet als participants endinsar-se en ecosistemes altament diferents: bosc de ribera, aiguamolls i garriga. Per aquest Entorn d'Aprenentatge hi passen més de 4.000 escolars cada curs i el professorat surt molt satisfet de les instal·lacions, serveis i continguts rebuts. Una mostra és que l'oferta d'estades s'omple a l'inici del curs. Els últims anys el GNF ha iniciat una estratègia per ampliar aquesta conservació a espais propers a la Reserva Natural mitjançant la signatura de diferents acords de custòdia amb propietaris privats. Amb aquesta fórmula s'implica als propietaris en la conservació dels valors naturals de cada espai en custòdia, preservant els ecosistemes fluvials associats al riu Ebre i potenciant pràctiques agrícoles sostenibles. Actualment comptem amb 18 acords que impliquen més de 500 ha en custòdia. Tot aquest bagatge ha fet que el GNF sigui una de les entitats més consolidades del municipi. Compta amb gairebé 300 associats, organitza molts actes al llarg de l'any i participa activament en diferents fòrums ambientals i sobre dinamització socioeconòmica, no només a nivell local sinó comarcal i de l'àmbit de les Terres de l'Ebre. L'Ajuntament de Flix reconeix i recolza la tasca que realitza el Grup de Natura Freixe i es mostra molt satisfet de veure com des de la gestió i la difusió d'un espai natural es contribueix a donar a conèixer al municipi i la comarca i, d'aquesta manera, es col·labora en la dinamització de l'economia local i comarcal. ORIOL AROLA SANCHO Grup Natura Freixe

.sebes.cat r-ne més: www Si voleu sabe reixe /g book.com nf Facebook: face lix sF atSebe Twitter: @ResN bes servanaturalse re @ : m ra Instag

ESPIADIMONIS | SINERGIES

Conscients del valor de l'espai i del potencial de desenvolupament que té, el Grup de Natura Freixe fa un pas més en la responsabilitat en la gestió i des de 1999 assumeix la contractació de personal que es dedica a tasques de vigilància, estudis de flora i fauna, manteniment d'infraestructures i atenció als visitants, que cada cop són més nombrosos. Prèviament, el GNF havia impulsat la restauració d'una masia (el Mas del Director) que actualment acull la seu de les oficines de la Reserva, el punt d'informació i un conveni amb la Fundació Territori i Paisatge per a la redacció del Pla de Gestió de l'espai. La declaració com a Reserva, els convenis esmentats i les infraestructures construïdes conformen els fonaments del model de gestió que actualment s'aplica a la Reserva. Així neix l'espai natural de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix. A partir d'aquest moment i, gràcies al finançament de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Flix, la Fundació Territori i Paisatge, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal i el Ministeri de Medi Ambient, el Grup dissenya i executa projectes de conservació d'hàbitats i espècies, educació ambiental, estudis de fauna i flora i l’atenció als visitants entre altres coses. Actualment, la reserva natural rep més de 15.000 visitants anuals i consta d'un centre d'informació obert permanentment al públic, dos passeres de fusta que s'endinsen a l'aiguamoll i al bosc de ribera, tres observatoris de fauna, un centre d'interpretació de la navegació fluvial a l'Ebre i diferents panells interpretatius al llarg del recorregut establert per a la visita de l'espai. A banda de l'atenció als visitants de l'espai natural i de les tasques de conservació i gestió, l'entitat fa un esforç molt important en la divulgació dels seus valors naturals i culturals mitjançant l'educació ambiental i diferents jornades de voluntariat. Com a projectes destacats o emblemàtics realitzats en el marc de la gestió d'aquest espai tenim: – La reintroducció de la cigonya blanca a les Terres de l'Ebre (Ciconia ciconia). – La gestió d'aiguamolls mitjançant cavalls de la Camarga. – Seguiments d'espècies i hàbitats rellevants (mostrejos i censos d'insectes, flora i fauna, papallones, bivalves...) – Potenciació de pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals al voltant del cultiu de l'olivera. – Entorn d'Aprenentatge de Sebes i Meandre de Flix. Des del 2008 el GNF duu a terme aquesta experiència única a Catalunya. Aquesta iniciativa


ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

18 22

Daniel Guinart

Biòleg del Parc Natural del Montseny i coordinador del projecte Life Tritó Montseny

Foto: Aina Brias

Daniel Guinart ens parla sobre el Tritó del Montseny, una espècie endèmica, en perill d’extinció, i encara força desconeguda. Ens explica les seves característiques i els plans que té el parc per protegir-ne les poblacions i l’hàbitat a través del projecte Life Tritó Montseny. Com és el tritó del Montseny? El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és un amfibi del grup dels urodels. Aquesta espècie es va separar fa 2 milions d’anys del seu “cosí germà” el tritó del Pirineu (Calotriton asper). Arran de les últimes glaciacions es van quedar aïllades unes poblacions de les altres i s’han diferenciat fins esdevenir espècies diferents. És una espècie relativament desconeguda ja que es va descobrir fa pocs anys. Com va ser aquest descobriment? Sí, de fet és un animal del qual es pot explicar ben poc perquè fa poc temps que es coneix. Els naturalistes de finals del segle passat ja el tenien localitzat i els treballadors del Parc Natural també coneixien la presència de tritons amb una aparença una mica diferent del tritó pirinenc. Es van considerar que eren tritons pirinencs fins que es van començar a fer anàlisis genètics a principis d’aquest segle, al voltant de l’any 2005. Amb aquests es va confirmar que els tritons que vivien al Montseny eren d’una espècie nova per la ciència. Com és l'hàbitat on viu? Aquest tritó és endèmic del Montseny, és a dir, que no el podem trobar enlloc més del món. És un animal 100% aquàtic a diferència de l’espècie del Pirineu i, malgrat que té pulmons, aquests estan atrofiats, de manera que respira a través d’unes petites brànquies i per la pell. Viu en aigües fredes, molt netes i ben oxigenades. Per aquest motiu el trobem a les parts més altes del parc i confinat a uns pocs torrents. En aquests

hàbitats tan reduïts i específics hi troba pocs depredadors i competidors degut a la poca disponibilitat de nutrients. De què s’alimenta, doncs? No se sap del cert. A través del projecte Life, que tenim en marxa, una de les línies que es vol investigar són els hàbits i la dieta. L’afecta la presència d’espècies invasores? Afortunadament el tritó del Montseny, per els llocs on viu, no té enemics ni competidors exòtics de moment. Sí que es podria veure afectat, d’altra banda, per malalties que s’introdueixen a través d’espècies exòtiques que arriben sense complir les garanties sanitàries i que acaben al medi natural, com ara alguns parvovirus que afecten als amfibis. Explica’ns una mica més sobre el projecte Life Tritó Montseny, com sorgeix la idea? El projecte Life respon a una inquietud que el Parc Natural tenia des de fa temps i que es va detectar a través del pla de conservació. Aquest pla defineix que hi ha una sèrie d’espècies d’alt interès de conservació i que cal dedicar-hi esforços. Dins del Parc Natural del Montseny l’1% de les espècies són d’alt interès de conservació. El mateix pla de conservació també parla d’amenaces i el canvi climàtic, per exemple, és una d’elles. La previsió que han fet tant l’Agència Catalana de Canvi Climàtic com el projecte ACCUA liderat pel CREAF presenten un escenari molt complicat de cara a finals del segle XXI. Complicat perquè augmentarà la temperatura i baixarà la disponibilitat d’aigua, mentre que n’augmentarà la demanda, la freqüència d’incendis... En definitiva, es donaran una sèrie de factors que amb tota seguretat afectaran molts hàbitats, entre els quals es troba el de ribera.


Aquest projecte està conduït per 5 institucions diferents: Diputació de Barcelona, que coordina el projecte, Diputació de Girona, Generalitat, Forestal Catalana i el Zoo de Barcelona i té com a objectiu general la conservació del tritó i l’hàbitat on viu. I quina estratègia segueix el projecte Life Tritó Montseny per conservar l’hàbitat de ribera? Dins del projecte hi ha 7 línies de treball que agrupen quasi 50 programes d’actuació. Entre aquestes línies de treball tenim, en primer lloc, catalogar el tritó correctament, ja que actualment no apareix a la directiva d’hàbitats i caldria que l’espècie quedés protegida legalment. D’altra banda tenim la intenció d’elaborar un pla de conservació, és a dir, un document que reculli totes les actuacions que cal fer durant els propers anys per tal de millorar la seva situació amb la voluntat de que, quan acabi el projecte Life, el pla d’actuació pugui tenir continuïtat. La segona línia de treball va dirigida a les poblacions de tritó, tant les naturals com les que es crien als laboratoris de Torreferrusa, Pont de Suert i del Zoo. A través del projecte volem augmentar la cria de tritó i millorar les instal·lacions. Aquestes poblacions que es crien al laboratori funcionen com un reservori genètic, fet que exigeix la legislació internacional en relació a espècies en perill d’extinció. En cas que hi hagués un incendi en un indret on viu el tritó, es podria reintroduir a partir d’aquestes poblacions, o bé també es poden utilitzar per ampliar la distribució geogràfica de les poblacions existents. La tercera línia se centra en l’aigua, absoluta-

23

ment imprescindible pel tritó, com hem comentat. Tenint en compte la perspectiva del canvi climàtic i que cada vegada hi haurà menys aigua als torrents, especialment a les parts altes, el que es vol és augmentar la quantitat i la qualitat de l’aigua. Com? De fet tot el que s’està fent dins del projecte Life té un caire demostratiu, és a dir, que estem fent una sèrie de proves, de les quals en farem un seguiment exhaustiu que ens permeti avaluar si funcionen o no. Estem parlant de fer canvis en l’àmbit de les depuradores, introduint sistemes biològics de depuració o bé millorar els sistemes de captació per assegurar un cabal ecològic entre d’altres idees. Aquesta línia de treball suposa gairebé una quarta part del pressupost econòmic del projecte, ja que implica fer obres d’enginyeria en finques públiques o privades per on passa el riu i on s’han detectat problemes com abocaments o escassetat d’aigua a l’estiu. La quarta línia fa referència als hàbitats i se centra en reduir les amenaces sobre el bosc de ribera i protegir-ne i ampliar-ne la connectivitat. És a dir, si un torrent queda truncat per una carretera procurem permeabilitzar el torrent construint-hi un pas de fauna que passi per sota de la carretera. La cinquena línia és la recerca. Com hem comentat es coneix molt poc la biologia i ecologia d’aquest urodel, per tant es vol ampliar el coneixement científic que tenim fins ara, i sobretot identificar quines amenaces pateix per veure com afrontar-les. En sisè lloc tenim l’educació i la divulgació. De fet tenim 14 programes dirigits a aquesta línia de treball amb l’objectiu de formar al personal tècnic i administratiu, també de l'àmbit privat, vinculats als hàbitats de ribera, sobre la biodiversiat d’aquests llocs i també divulgar la importància de conservar-los. Aquí entraria també tota la comunitat educativa, propietaris privats i empreses vinculades al món ambiental, de manera que coneguin el projecte i se’l facin seu. Per últim, però no per això menys important, tenim la gestió del projecte. Aquesta és clau tenint en compte que al projecte hi col·laboren diferents institucions i que hi participaran quasi una cinquantena de professionals. Per tant, coordinar tota aquesta feina al llarg de quatre anys és una de les tasques importants que haurà d’afrontar el parc natural.

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

Aleshores vam pensar en desenvolupar un projecte d’adaptació al canvi climàtic vinculat als hàbitats de ribera i com a espècie bandera vam utilitzar el tritó, que no deixa de ser un pretext per millorar les condicions ambientals dels hàbitats de ribera, de manera que quan arribin els efectes del canvi climàtic estiguem preparats i puguem conservar-los incloent tota la fauna i flora que els integra, no només el tritó del Montseny.


ATENCIÓ SOCIS I SÒCIES! ATENCIÓ LECTOR I LECTORA D’AQUESTA REVISTA! Si ets dels que no surten al carrer sense el bloc de notes i una gravadora... Si sempre que llegeixes la revista penses en temes interessants que no hem tractat... Si tens esperit de tertulià i tens ganes de plantejar debats i donar la teva opinió sobre els ecosistemes fluvials...

Si vius el Projecte Rius apassionadament i voldries compartir la teva experiència amb tots i totes nosaltres... Si ets amant del territori i coneixes històries, curiositats o rutes espectaculars per tots els racons de Catalunya i més enllà...

! a c s u b t e s i n o m i d a i p L’Es

La revista és de tots i totes vosaltres i us animem a enviar les vostres propostes de temes, fotografies, idees i dubtes. Si teniu més temps i ganes ens agradaria formar un petit consell editor. Un grup de socis i sòcies a qui els motivi preparar la revista i que estiguin disposats a coordinar la redacció dues vegades a l’any amb el suport de l’equip tècnic d’Associació Hàbitats. Animeu-vos! No cal tenir experiència ni gaire temps, només ganes de participar en aquest projecte tan bonic.

tactar n o c a u e t b u d o N amb nosaltres, erà ts qualsevol suporut! molt ben reb

Profile for Associació Hàbitats

Espiadimonis 34  

En aquest número de la revista d'Associació Hàbitats tractem temes diversos com les espècies invasores, la municipalització de l'aigua, la p...

Espiadimonis 34  

En aquest número de la revista d'Associació Hàbitats tractem temes diversos com les espècies invasores, la municipalització de l'aigua, la p...

Advertisement