Page 1

nº1

Gener 2013

La gestió de la comunicació de les emergències: els incendis forestals

El projecte SoS TÈXTIL per indumentària de bombers Per un nou model de bombers a Catalunya

Qui som els bombers voluntaris Entrevista a Ramon Guinjoan, fundador de l’ASBOVOCA


TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA EMPRESA QUE VALORA ELS NOUS REPTES Els primers a fabricar la mànega recoberta Armtex

Els inventors de la mànega Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres llances Blue Devil d’alta gama amb Rylstatic (produeix la gota d’aigua sense turbina giratòria)

És per tot això que celebrem la sortida d’aquesta nova revista Alerta, que volem felicitar Asbovoca per a aquesta excel·lent iniciativa i que volem desitjar-vos que tingueu un gran ressò dins de tot el col·lectiu dels bombers de Catalunya. PER MOLTS ANYS!!! 2


#1 SUMARI 4 Editorial 5 Benvinguda del director general 6 Els parcs 14 L’entrevista 15

Ramón Guinjoan

Estat de la qüestió La protecció civil a Catalunya, un model singular Qui som els Bombers Voluntaris

27

La gestió de la comunicació de les emergències: els incendis forestals

Divulgació tècnica El projecte Sos Tèxtil per indumentària de Bombers

33 37

Maremàtiques i foc

Opinió Per un nou model de bombers a Catalunya

La DGPEIS Les escoles a casa nostra Notícies Estudi sobre els Bombers Voluntaris

Alerta Revista de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) Edita ASBOVOCA Director Marc Ferrer i Murillo President ASBOVOCA Joan Roma i Salvó Disseny i Maquetació Oscar Gamell i Farré Foto portada Incendi d’industria a Sant Adrià del Besòs. agost 2011. Bombers de la Generalitat de Catalunya Alerta és una revista trimestral, virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre, que es distribueix per internet i mitjançant les xarxes socials. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col· laboradors/res. La responsabilitat dels articles publicats és de cada autor/a. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Contacte: e-mail Alerta  revista@bombersvoluntaris. org e-mail Asbovoca asbovoca@bombersvoluntaris.org Web  http://www.bombersvoluntaris.cat   @ASBOVOCA   https://www.facebook.com/ groups/31728122751/ Telèfon: +34 609 330 200 Fax:   +34 937 398 272

DL: B.9088-2013 ISSN: 2014-9921

3


EDITORIAL

BENVINGUTS Tens al teu davant el primer número de la revista “ALERTA” editada per ASBOVOCA, Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya. Aquesta publicació neix amb la voluntat d’informar i difondre tant les activitats de la pròpia associació com les que s’organitzen i es fan a l’entorn dels bombers de Catalunya i molt especialment dels bombers voluntaris de la Generalitat. L’ASBOVOCA enguany celebra els seus 20 anys com a entitat al servei dels socis i dels bombers voluntaris tal i com s’estableix en els estatuts. Un dels objectius de l’entitat des de la seva fundació ha estat la voluntat d’informar i fer difusió de les preocupacions, reclamacions, avenços, reflexions i activitats tant lúdiques com tècniques a l’entorn dels bombers voluntaris. En aquesta línia, ALERTA pretén constituir-se en un mitjà per a la reflexió, l’estudi i el coneixement de tècniques, equipament, serveis, etc... fet per bombers, per als bombers i per a les persones interessades en aquests temes. ALERTA serà una revista en format digital i periodicitat trimestral que es trametrà a socis, empreses, entitats, administracions i a totes les persones que estiguin interessades en rebre-la. ALERTA es publica com a continuadora del “Butlletí” de l’ASBOVOCA del qual se n’edità el darrer número l’any 2002. En el transcurs dels deu anys entre ambdues publicacions, els bombers de la Generalitat hem tingut, comptant l’actual, fins a cinc Consellers/es al capdavant i el mateix nombre de Directors/es Generals. Estic convençut que tots, amb més o menys encert, han treballat per a millorar el serveis dels bombers cap a la ciutadania i continuo convençut en que els successius també ho faran. Tot i així, sempre s’ha dit que en cada canvi de casa es perd algun llençol i mirat en la perspectiva d’aquests deu anys, se n’ha perdut més d’un: Els bombers voluntaris hem perdut la nostra representació al Consell Acadèmic de l’Escola de Bombers; s’ha perdut formació per a les funcions de caporal, encara no s’ha iniciat cap formació per a les funcions de Sergent i Oficial malgrat constar a la reglamentació vigent i s’han perdut moltes oportunitats d’explicar a la societat qui som i què fem els bombers voluntaris, per citar només tres exemples. Desitjo poder-ne parlar en propers números d’aquesta revista i us animo a fer les vostres aportacions en forma de cartes, reflexions, articles o missatges; Estem oberts i receptius a les vostres propostes. En relació amb això, en el darrer número de l’esmentat butlletí hi havia dos articles que continuen totalment vigents malgrat el temps transcorregut i que reproduirem en propers números d’ALERTA. Malgrat tot, en els darrers anys l’associació ha guanyat en dos aspectes fonamentals: ha augmentat el nombre de socis de l’entitat i s’ha establert un diàleg fluid amb la Direcció General i la Conselleria que desitgem continuï amb el nou Conseller, al qual des d’aquí donem la benvinguda. Voldria, per acabar, demanar al nou Conseller d’Interior, que impulsi per d’una banda el “Pla Director del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat” tal i com es recomanava al “Llibre Blanc dels bombers de la Generalitat” (Capítol II.8. pag.21) redactat a principis de l’any 2003 i d’altra les comissions que han d’elaborar les propostes per a la futura Llei de Bombers i el Reglament dels Bombers Voluntaris de la Generalitat, seguint el compromís de l’anterior Conseller.

“ALERTA pretén constituir-se en un mitjà per a la reflexió, l’estudi i el coneixement de tècniques, equipament, serveis, etc... fet per bombers, per als bombers i per a les persones interessades en aquests temes” Joan Roma Salvó President ASBOVOCA 4


EDITORIAL

CARTA DEL DIRECTOR GENERAL Vull aprofitar aquest espai per felicitar a l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) per la posada en marxa d’aquesta nova revista, un nou mitjà de comunicació que millorarà, i molt, el contacte i la informació entre els seus associats. Encetar el projecte d’una nova revista és, sempre, una bona notícia, però ho és encara més en l’actualitat, quan qualsevol mena de projecte necessita d’una dosi més alta d’empenta i convenciment per posar-lo en marxa. Sens dubte, la decidida voluntat de l’ASBOVOCA ajudarà a que els números d’aquesta nova revista vinguin plens de continguts de qualitat i d’articles plenament actuals i interessants. Així mateix, estic convençut que la revista esdevindrà un fòrum de reflexió, debat i discussió al voltant del món dels bombers voluntaris a Catalunya, i d’altres temes com la prevenció, la seguretat o la formació, per citar-ne només alguns. D’altra banda, el primer número de la nova revista de l’ASBOVOCA coincideix amb la celebració del XXè Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya, els propers dies 2 i 3 de febrer, a Calella, congrés que serà el millor escenari per a la presentació “en societat” de la revista. Des d’aquest espai, vull desitjar a l’ASBOVOCA molta sort en la nova etapa que enceteu, a travès d’aquesta nova eina comunicativa, tot oferint-vos a la vegada, el suport i la col·laboració de la nostra Direcció General.

Jordi Gassió Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

5


ELS PARCS

1 Calendari solidari Bombers amb causa per fomentar la recerca en malalties infantils

A

questa iniciativa va sorgir l’any 2011, gràcies a l’empenta de dos voluntaris del Cos de Bombers que van contactar amb l’Obra Social Sant Joan de Déu perquè volien sensibilitzar i recollir fons per la recerca infantil. Poc a poc, companys de Parcs de Bombers de tot Catalunya es van sumar a la iniciativa fins a vendre més de 5.600 calendaris solidaris que van permetre crear la beca Bombers amb causa, d’investigació a l’Hospital Sant Joan de Déu. Enguany es repeteix l’experiència, amb voluntat de mantenir l’esperança dels infants i les seves famílies. El calendari és ven als Parcs de Bombers. En l’edició d’aquest any s’ha volgut posar l’accent en l’increment de presència arreu del territori; amb la col·laboració desinteressada d’Abacus Cooperativa com a punt de venda, la implicació de més Parcs de Bombers de la Generalitat i la creació del web: www.bombersambcausa.org

2 El Parc de Bombers Voluntaris de Santa Maria de Palautordera rep el Guardó Vitamènia en reconeixement pels vint anys de servei

L

’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) va atorgar, en el mes d’octubre, el XIIè Guardó Vitamènia als Bombers Voluntaris del municipi en reconeixement a la tasca feta per aquest col·lectiu, aprofitant que al llarg del 2012 van celebrar el 20è aniversari de l’obertura del parc. El Guardó Vitamènia és un reconeixement públic del consistori a aquelles persones, grups o entitats del municipi que s’han distingit per la seva feina en pro de la comunitat i el poble de Santa Maria de Palautordera.

6

3 Bombers Voluntaris de Ribes de Freser a la Fira Mercat de Neu i de Muntanya

D

ins els actes de la Fira Mercat de neu i de muntanya de Ribes de Freser, celebrada a principis de desembre del 2012, els bombers de la localitat, van organitzar una exposició de neu i allaus, juntament amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya. També membres del GRAE van fer una conferència sobre prevenció d’allaus.


ELS PARCS

4 Pràctiques dels Bombers Voluntaris de Sant Jaume dels Domenys a l’avenc Carles V

E

l primer cap de setmana de gener, els Bombers Voluntaris de Sant Jaume dels Domenys, van organitzar una pràctica que va consistir en com muntar un bon punt d’ancoratge i la tècnica adequada per baixar i posteriorment pujar autònomament. Degut a que al Baix Penedès hi ha molt avencs i coves, es factible que algun dia pogués ocórrer un accident, sent vital que aquestes pràctiques es realitzin regularment en cas que fos necessària una actuació i proveir dels primers auxilis al hipotètic accidentant, fins l’arribada d’ajuda especialitzada en rescat de espais confinats (GRAE i suport de GEM) per realitzar el rescat i l’assistència sanitària avançada fins el moment de l’evacuació.

6 Bombers Voluntaris de Ribes de Freser col·laboren en la campanya “Una joguina, un somriure”

D 5 Els parcs de bombers hissen la bandera estelada

D

urant el mes de setembre, desenes de parcs de bombers de la Generalitat de Catalunya, sumant-se a la iniciativa del Parc de Bombers de Vic, de penjar la bandera estelada de manera oficial, afegint-se als anhels de llibertat del poble català, que recorria tot el país, els dies previs a la manifestació de l’11 de setembre de 2012, van hissar la senyera de l’estel solitari com a expressió màxima que la lluita per la independència de Catalunya, era també assumida pels bombers catalans, sent fidels al seu poble i al seu país.

urant els passats mesos de novembre i desembre, va tenir lloc a Ribes de Freser, una campanya solidària, que amb el lema “Una joguina, un somriure” pretenia que cap nen es quedés sense joguina en les dates tant assenyalades com Nadal i Reis. En la campanya van participar els bombers voluntaris de Ribes de Freser, conjuntament amb l’Associació de Dones de Ribes i el Patronat de Cultura. Els serveis socials es van encarregar de fer-les arribar a les famílies de la comarca que pateixen dificultats econòmiques i que tenen fills petits.

7


ELS PARCS

7 Pràctiques d’helicòpter dels Pompiers de Les

C

ada dissabte de final de mes, i en funció de la meteorologia, els Pompiers de Les, disposen d’un helicòpter del servei per poder realitzar el reciclatge periòdic dels membres del GRAE de la Val d’Aran. Aquestes pràctiques són importants per no oblidar la destresa d’actuar amb helicòpter.

8 Els Bombers Voluntaris d’Almacelles realitzen simulacres a Llar d’infants i escoles

D

urant el mes de desembre, l’Ajuntament d’Almacelles, conjuntament amb el Parc de Bombers Voluntaris d’Almacelles, han endegat un seguit de simulacres d’incendis en els diferents centres docents de la vila. D’aquesta manera, s’estudien les possibles deficiències o particularitats que podrien sobrevenir-se en cas d’incendis reals.

10 Recollida de joguines dels Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor

E 9 Pràctiques de matèries perilloses dels Bombers Voluntaris de Cornudella de Montsant Aprofitant les guàrdies d’hivern, el Parc de Cornudella de Montsant ha organitzat unes pràctiques de matèries perilloses, on es va treballar amb el control de fuites, transvasament de líquids perillosos i també saber treballar amb els equips de protecció. Tot i que no tenen gaires serveis relacionats amb matèries perilloses, van realitzar aquestes pràctiques per si algun dia passés alguna cosa important.

8

Els primers dies de desembre, el Parc de Bombers de Sant Antoni de Vilamajor, va organitzar la campanya solidària “cap nen sense joguina”, destinada a recollir joguines noves, que serien repartides als nens més necessitats de la població durant les festes de Nadal.


ELS PARCS

11 Visita d’una delegació de Bombers de Perpinyà a la Regió de Girona

E

l mes de novembre, bombers de Perpinyà van visitar la Regió d’Emergències de Girona, per presenciar un exercici d’incendi d’habitatge que es va dur a terme a la torre de pràctiques del parc de Girona. Durant la visita també se’ls hi va ensenyar, la unitat CCB dels Bombers, el vehicle de coordinació de Protecció Civil, i la unitat de Punt de Trànsit de la Regió. També es va fer intercanvis d’experiències en foc forestal i en tècniques d’excarceració de vehicles.

12 Tió solidari dels Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès

A

profitant la Fira de Sant Esteve de Castellar del Vallès, entre finals de novembre i principis de desembre, els bombers voluntaris i ADF de la vila van organitzar una activitat, un tió solidari, per col·laborar amb la Marató de TV3 dedicada a la lluita contra el càncer.

13 Bombers de Tarragona al Banc de Sang

E

Els Bombers de Tarragona van voler contribuir al Banc de Sang i Teixits i el passat dia 20 de desembre durant tot el matí, una quinzena de bombers van anar a donar sang al Hospital Joan XXIII de Tarragona. La finalitat era contribuir i conscienciar a la població de la importància de donar sang, sobretot durant les dates nadalenques que és quan les reserves de sang minven més.

14 Calendari benèfic contra el càncer 2013 Bombers de Catalunya s’ha sumat a les iniciatives solidàries per recaptar fons per a La Marató de TV3 2012, que està dedicada al càncer, i ha confeccionat un calendari amb la col·laboració de diverses actrius, actors i professionals del món de la imatge. Els impulsors del projecte són membres del Cos de Bombers aficionats als esports d’aventura, i les imatges combinen escenes de risc amb d’altres de més quotidianes. El calendari és ven als Parcs de Bombers.

9


ELS PARCS

15 Bombers de la Granollers obtenen el segon lloc al World Rescue Challenge

L

’equip de Bombers de la Generalitat del Parc de Granollers ha aconseguit el segon lloc en la classificació general de l’XI edició del World Rescue Challenge (WRC), el Concurs Mundial de Rescat de Víctimes en Accident de Trànsit, que es va celebrar a la ciutat de Londres, entre el 17 i el 20 d’octubre de 2012. També van obtenir la segona posició en la prova de maniobra ràpida. L’equip del Parc de Reus va quedar quart en la categoria de maniobra complexa, i el combinat del Parc de Terrassa va debutar al concurs amb la sisena plaça en l’exercici de la maniobra estàndard. El primer lloc de la classificació general ha estat per l’equip Royal Berkshire i el tercer lloc l’ha aconseguit un altre britànic, North Yorkshire.

16 Els Bombers Voluntaris de Puig-reig col·laboren en la plantada d’arbres de Nadal

E

ls Bombers Voluntaris de Puig-Reig van col·laborar el 12 de gener a Sant Pau de Casserres a la plantada d’arbres de Nadal que els comerciants han tingut durant aquestes festes. Aquesta plantada és possible gràcies a l’organització de l’Associació de Comerciants, l’AMPA i l’Espai Sant Pau i a la col·laboració dels Bombers Voluntaris de Puig-reig i l’Ajuntament de Casserres.

17 Pràctiques conjuntes

a la Regió de Tarragona

D

urant les darreres setmanes del 2012, la Regió de Tarragona, ha organitzat una sèrie de pràctiques amb l’objectiu d’entrenar els bombers per afrontar serveis tant complicats com poden ser els focs en vivendes en alçada i els focs en grans espais confinats com els pàrquings. Gràcies a les pràctiques i mitjançant diferents metodologies els bombers han guanyat en eficàcia i destresa, però sobretot en seguretat.

18 Bombers de la Generalitat i Climbat Girona organitzen una competició d’escalada

L

’1 de desembre va tenir lloc 1 de desembre, amb la col·laboració de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, I Open d’Escalada Bombers-Climbat Girona, organitzat per l’Associació Cultural i Esportiva dels Bombers de Girona conjuntament amb el rocòdrom Climbat Girona. La jornada va comptar amb la competició, en categories infantil al matí i absoluta a la tarda, i també amb una exhibició del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat. També es va fer un exercici en què simulava el rescat i trasllat d’un ferit en llitera a través d’una tirolina.

10


ELS PARCS

19 Visita a Tarragona dels bombers de la central nuclear de Nogent-sur-Seiene

E

l passat 8 de novembre, els diferents responsables del grup d’especialistes de la lluita contra-incendis de la central nuclear de Nogentsur-Seiene (França), van visitar el parc de Bombers de Tarragona, acompanyats del cap de parc i de representants del servei contra-incendis de la central nuclear de Vandellós II. També van visitar les instal· lacions de l’edifici del 112, a Reus.

20 Festa dels Bombers a

Sant Antoni de Vilamajor

E

l 28 d’octubre els Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor van celebrar tot un dia d’activitats en motiu de la seva festa anual. Van organitzar una caminada popular, jocs infantils, diverses pràctiques de bombers i un simulacre de rescat urbà en alçada, entre d’altres. L’acte va finalitzar amb un gran dinar de germanor. Durant tota la jornada, també es va aprofitar per col· laborar amb el banc d’aliments, tot fent una recollida de menjar.

21 Una delegació dels Bombers Voluntaris de Gelida viatja a Colòmbia per donar material tècnic als Bombers locals

U

n equip de bombers del Parc de Gelida va viatjar el passat 25 d’octubre a Colòmbia per lliurar material de treball a companys de diferents ciutats d’aquell país americà. L’expedició composta per 3 bombers (un dels quals és bomber del Parc de Piera), van romandre a la zona fins el 21 de novembre. En aquestes gairebé 4 setmanes d’estada a Colòmbia, van lliurar gairebé 1.000 kg de material; equipament personal i eines noves o en perfecte estat operatiu i que han quedat fora d’ús per als Bombers de la Generalitat perquè han estat renovades per altres de més modernes. Amb aquesta expedició els bombers del Parc de Gelida consoliden el seu compromís amb els bombers colombians, una relació que a nivell personal alguns ja havien iniciat l’any 2003. Precisament, aquest estiu els Bombers de la Generalitat van ser rebuts per l’ambaixador de Colòmbia a Espanya, que els va agrair personalment la tasca desenvolupada els darrers anys en diversos projectes de col·laboració amb els bombers del país sud-americà.

22 XVIII Edició de la Primera Marató de muntanya de Catalunya

C

elebrada el 28 d’octubre, el Parc de Bombers Voluntaris de Sant Llorenç Savall va coordinar les comunicacions i la seguretat dels participants, al llarg de tota la jornada i en les diferents especialitats de cursa que van tenir lloc.

11


ELS PARCS

23 XII Pulaskinada

L

’11 de novembre va tenir lloc en un terreny del Carrer Can Solà del Pla de Matadepera, la XII edició de la Pulaskinada, organitzada pel Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat. Hi ha van participar 6 equips, davant un nombrós públic amb amics i familiars dels equips participants. Bombers i membres de diferents ADF també van participar a la trobada, que va finalitzar amb un excel·lent dinar de germanor amb un centenar de persones.

24 El Parc de Bombers de Castellar del Vallès acull les I Jornades Esportives de Bombers Juvenils

E

l Parc dels Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès va acollir el darrer cap de setmana de setembre, les I Jornades Esportives de Catalunya per a Bombers Juvenils. Aquesta trobada va comptar amb la participació de Bombers Juvenils de casa nostra, de Bèlgica, de Portugal i de França, entre els quals també hi van haver representants de la Catalunya Nord, uns 150 joves. Entre les activitats es van fer proves de múster, de muntar instal·lacions amb manegots i de tirar de la corda, una cursa de relleus de mànegues i un circuit de rescat sanitari. El Grup Caní de Recerca dels Bombers de la Generalitat va fer una demostració i també tots els participants van fer una ruta turística a Montserrat. Les Jornades les van organitzar l’Associació de Bombers Juvenils de Catalunya, l’Associació de Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès i la de Sant Llorenç Savall, els Bombers de Viladecavalls i els de Caldes de Montbui.

12


ELS PARCS

NOTES DE CONDOL El passat 16 de gener del 2013 va morir a la localitat italiana de Feltre, després d’una llarga malaltia, en Paolo de Paoli, Vicepresident de la Federació Mundial de Bombers Voluntaris i gran amic de la nostra associació. Al sepeli van assistir en representació dels bombers voluntaris de Catalunya en Ramon Guinjoan i en Josep Lluís Fernandez. El Sr. De Paoli va ser una de les persones que va ajudar amb més dedicació a establir i mantenir els contactes internacionals de la nostra associació fins al punt de permetre, fa uns anys, la participació d’ASBOVOCA a l’assemblea general de la Federació Mundial d’Associacions de Bombers Voluntaris (FWVFA). Paolo de Paoli va assistir als nostres primers congressos fins que la seva edat i malaltia li impediren de participar-hi. El 4 de desembre del 2012 ens va deixar, amb poc més de cinquanta anys, en Jordi Nogué Puig, soci i company del parc de Mataró, adscrit al taller-ràdio de Cerdanyola. Les seves cendres es van escampar al mar davant la costa d’Arenys per part de la Creu Roja. A l’acte hi va assistir el vocal Francesc Villar en representació de l’associació. En Jordi va estar amb l’associació des de la seva fundació, tenia el carnet número 11, i destacà pel seu caràcter amable i el seu gran esperit de col·laboració. Molts el recordarem quan venia als parcs a muntar una emisora, posar l’antena o fer reparacions dels equips de comunicació, sempre amb el somriure als llavis. El 22 de novembre del 2011 va morir el soci Joan Ramon Pubill, que va ser durant molts anys el Cap del Parc de bombers de Puigcerdà i durant un temps formà part de la Junta de l’Associació. Fou un dels impulsors de la celebració a Puigcerdà del Cinquè Aplec de Bombers de Catalunya, l’any 1999 i del Tretzè Congrés l’any 2005. També el 5 de setembre del 2011 ens va deixar el soci de Terrassa, Àngel Casanovas i Crespo, bomber voluntari de l’escala de veterans i una persona que va dedicar una bona part de la seva vida al Centre Excursionista de Terrassa i molt compromès amb les llibertats de Catalunya. Descansin en pau

Joan Granés Puig

13


L’ENTREVISTA

Ramon Guinjoan: “Catalunya hauria d’impulsar un cos de bombers voluntaris eficient, com passa a d’altres països”

Entrevistem a Ramon Guinjoan, que va ser un dels fundadors de l’Asbovoca i del parc de Matadepera

V

Va ser el segon president de l’Asbovoca. Dos anys entre 1998 i 2000; just els que no va acabar de complir el seu predecessor en el càrrec, Jordi Martínez, que va cessar a l’equador del seu segon mandat per centrar-se en la seva activitat professional de farmacèutic. També va ser un dels fundadors de l’entitat junt al capellà dels bombers, Josep Lluís Fernández; l’anterior cap del magatzem central de Martorell, Jaume Ruy, i la bombera voluntària de Gelida Montserrat Nebot. En aquella èpo-

Entre el 1998 i el 2000 va ser president de l’Asbovoca ca també va jugar un paper “capital” el primer secretari general de l’entitat, el reusenc Miquel Marimon, segons destaca Guinjoan. La idea de crear l’Asbovoca va sorgir a primers dels 90. Els problemes que patien els voluntaris ja en aque-

14

lla època va fer que Guinjoan i Josep Lluís Fernández decidissin actuar i organitzar tot el col·lectiu. Hi havia qui sortia a un servei “amb camions de més de 30 anys i parcs amb 20 bombers adscrits però amb només 8 o 10 jaquetons. No hi havia ni botes per a tot el personal”. Dit i fet; crearen l’associació, en redactaren els estatuts i després d’uns mesos amb el procés encallat, Josep Ramon Dueso, aleshores director general, va donar l’empenta definitiva perquè el projecte de l’Asbovoca acabés essent realitat l’any 1992. Als seus 72 anys, Ramon Guinjoan continua vinculat al món dels bombers. És membre de les juntes de l’Asbovoca i també de l’Aself, on s’ocupa de les relacions internacionals de l’entitat junt a José Luís Martínez, primer director de l’Escola dels Bombers de la Generalitat. Porta més de 50 anys en el món de les emergències i continua defensant amb la mateixa vehemència que el primer dia la importància dels voluntaris. “Si els polítics que tenim pensessin què és el que convé al país i es deixessin de prejudicis apostarien per un model de bombers amb molts més voluntaris”, afirma.


L’ENTREVISTA

compromís que s’exigeix als bombers “és molt fort” i els joves són un dels més castigats per l’atur i la manca de recursos. “A França i a Alemanya ja tenen problemes per cobrir les places de voluntaris”, afirma. Tot i això, Guinjoan no perd de vista que “molts cops, els voluntaris es senten recompensats quan els donen uns copets d’agraïment a l’espatlla enlloc de diners, però el problema és que aquí no fan ni una cosa ni l’altra; penso que aquí no tenim cap mena de reconeixement”. A França, per exemple, “quan et jubiles t’ofereixen una petita paga, però aquí, ni això!”. Anys d’experiència i de dedicació també li donen una Bombers voluntaris en les inundacions de Bilbao l’any 1983. D’esquerra a dreta: J.Pedrola i Moià, R. Guinjoan i P.Masana

Als seus 72 anys continua vinculat al món dels bombers El model italià Davant la greu crisi econòmica que vivim, Guinjoan té molt clar que Catalunya “hauria de tenir més parcs mixtes, tal com es fa a Itàlia”, tot i que adverteix que això hauria d’anar acompanyat d’un intens “diàleg amb els funcionaris perquè en segons quins llocs consideren que els estem prenent la feina”. És la seva fórmula per optimitzar inversions; “crear un cos eficient de voluntaris, com passa a Alemanya, a Àustria i al Regne Unit. Als EUA, gairebé el 90% dels bombers són voluntaris i al Japó pràcticament la meitat són dones”, afirma. Per aconseguir-ho, caldria entre d’altres coses millorar les condicions amb què els no funcionaris es vinculen laboralment amb l’Administració. Com? resoldre l’actual problema de les assegurances o incentivar el voluntariat, que segons ell podria veure’s afectat perquè el

Els primers congressos de l’Asbovoca aplegaven més de mil persones valuosa perspectiva de tots aquests anys de lluita. Ha viscut anys de moltes reivindicacions i massa maldecaps. Els pitjors moments, el bienni 1997-1998: “Van ser moments nefastos”, afirma. El conseller d’aleshores, Xavier Pomés, i el director general de l’època, Enric Prior, “van anar contra el voluntariat. Hi havia parcs amb poc i molt mal material, anàvem en vehicles molt vells; les assegurances no estaven definides... Eren problemes que ja s’arrossegaven però que en aquells moments es van accentuar”. Les protestes van enfrontar directament l’Asbovoca amb la Generalitat; “els primers congressos de l’associació aplegaven més de mil persones!”, recorda. Firmada la pau es va poder iniciar un suau camí de millores. Guinjoan pensa per exemple que des dels inicis de l’Asbovoca hi ha hagut canvis positius quant a material, “ens han donat una mica d’aire per respirar; el que tenim ara no té res a veure amb el que hi havia per exemple l’any 2004; aquí els voluntaris sempre hem anat amb una sabata i una espardenya!”

Joan Roma (esq) i Ramon Guinjoan (dreta), en representació de l’ASBOVOCA, l’any 2011, a l’entrega de trofeus als guanyadors del “Giro de la Mura”, una prova atlètica internacional de bombers que es celebra cada any a Itàlia

15


L’ENTREVISTA

MÉS DE MIG SEGLE AL PEU DEL CANÓ

R

amon Guinjoan va començar a fer de bomber a finals dels 50 quan Josep Clapés Targarona, aleshores alcalde de Terrassa i diputat provincial des de 1955, li va demanar que organitzés un grup de voluntaris per col·laborar en l’extinció dels incendis forestals que pogués haver al voltant de la ciutat. Clapés intentava crear des de 1958 el cos de bombers de la Diputació de Barcelona, cosa que finalment aconseguiria l’any 62. Ramon Guinjoan, membre en aquella època del Centre Excursionista de Terrassa, acabà reclutant un grup de gairebé 40 voluntaris entre els quals hi havia gent de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa, que els facilità roba i calçat adequats per poder anar a foc. Des d’un primer moment, el grup va ser adscrit al parc de Terrassa. “No hi va haver mai cap problema”, amb els bombers professionals de l’època, assegura Guinjoan. “Érem una gran ajuda per al personal del parc”. Alfons Tarrida aleshores cap de parc, també els facilità equipament i material. En aquella època, els voluntaris de la ciutat es desplaçaven als incendis forestals en un camió Ebro de la brigada municipal i eren alertats per la sirena que anunciava un sinistre. Un toc llarg d’alerta seguit d’uns tocs més curts que, segons la quantitat, informaven del districte on hi havia l’emergència. Els voluntaris anaven al parc, es canviaven i tot seguit anaven allà on se’ls requeria, i no només per sufocar focs forestals, segons recorda Guinjoan. El grup de Terrassa s’acabà coordinant amb l’embrió de voluntaris de vigilància forestal que havia començat a gestar-se a Gelida al 58 gràcies a la iniciativa de joves inquiets com Josep Lluís Fernández. Un grup a qui el Distrito Forestal de l’Estat (germen d’Icona) acabà constituint oficialment com a cos de bombers voluntaris i que al

61 començà a formar-se i a fer guàrdies amb els bombers de l’Ajuntament de Barcelona. Guinjoan recorda que la primera “gran actuació” dels voluntaris va ser al setembre de 1962, amb motiu de les riuades que afectaren ciutats com Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Ripollet, entre d’altres, i que costaren la vida de 815 persones. Sense deixar el parc de Terrassa, Ramon Guinjoan va instal·lar-se a Matadepera al 1980. El 15 de desembre de l’any següent, un incendi va cremar 70 hectàrees de vegetació a can Solà del Racó, a Matadepera. Va ser arran d’aquell foc que l’alcalde de la vila, Víctor Peiró, i el regidor de seguretat ciutadana, Manel Carrera, instaren Guinjoan a crear un parc de bombers propi al municipi; “de seguida hi van creure”, assegura. La idea arribà a bon port tot i les reticències inicials de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, que considerava que Matadepera estava massa a la vora de Terrassa per tenir un parc de bombers i que al municipi no hi havia pas indústria com per poder ser considerat un punt de risc. El parc de voluntaris, però, naixia oficialment al 1982 i Guinjoan en va ser el primer cap de l’agrupació. “Ens coneixien com Els Grocs de Matadepera, perquè vestíem d’aquest color per fer vigilància pel bosc”, recorda. En aquells anys, i en tant que bomber i submarinista titulat, Guinjoan va treballar no només a Matadepera sinó que també col·laborà en les tasques de salvament de les víctimes que causà el trencament de la presa valenciana de Tous al 82, en les inundacions que afectaren el curs del riu Segre al Pirineu de Lleida i a Andorra el 1983 i en els aiguats de Bilbao d’agost d’aquell mateix any. També va treballar en l’incendi que va arrasar la muntanya de Montserrat l’any 86.

CARLES SAVALLS històriador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. És co-autor del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”.

16


ESTAT DE LA QÜESTIÓ

La protecció civil a Catalunya Un model singular

Vista externa del Camió de la DGPC. Font: DGPC

La protecció civil a Catalunya és un model singular i recollit a l’Estatut de Catalunya, i és per aquests motiu que aquest article pretén explicar molt breument el marc legal, com s’organitza i com cal entendre la particularitat del “recurs propi” de protecció civil i del concepte general de “protecció civil” en el marc de les emergències

L

La protecció civil està definida pel Tribunal Constitucionals com un conjunt d’accions dirigides a evitar, reduir o corregir els danys causats a persones i bens per tota classe de mitjans d’agressió i pels elements naturals o extraordinaris en temps de pau quan l’amplitud i la gravetat de llurs efectes els fa assolir el caràcter de calamitat pública, és competència pròpia a Catalunya ja des de l’any 1986 i la concurrència de les competències és de la Generalitat i els ens municipals, tot i que el tribunal constitucional encara manté que la competència serà de l’estat espanyol quant les emergències siguin declarades de “interés nacional”. No cal dir que mai s’ha definit què és “interés nacional”, el qual fa pensar que no és per manca de capacitats, sinó per una voluntat manifesta

de deixar aquest buit que permet una certa impunitat en legislar o comandar, si cal, per part de l’estat espanyol, els cossos operatius de Catalunya o altres comunitats, però donat que aquest tema pot donar molt de sí, no entrarem més en detall perquè es mereixeria un article sencer. L’ article 132 del Estatut de Catalunya diu textualment “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en

17


ESTAT DE LA QÜESTIÓ

aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública.” El model de protecció civil de Catalunya és singular perquè el model de seguretat i emergències de Catalunya també ho és. Aquí tenim bombers propis, policia pròpia, sanitat pròpia, servei meteorològic o geològic propi, i una llarga llista més de cossos operatius, serveis o gestors de perills. Cadascun d’ells te les seves funcions pròpies en les diferents fases en que es desenvolupen les emergència, i que podríem definir com: previsió, prevenció, intervenció, recuperació, etc. Però per entendre bé aquest article 132 cal explicar qui són els de protecció civil i com s’organitza el model quant hi ha emergències. La protecció civil catalana: qui són i com s’organitza La protecció civil catalana ha passat per diversos models de dependència orgànica des de el 1986. Va iniciar essent una Gerència de protecció civil, posteriorment va passar a ser una subdirecció dins la Direcció General d’emergències i seguretat civil, on l’altre subdirecció era la de bombers, i des de ja fa 6 anys es va constituir com una Direcció General pròpia, amb la intenció de que procedís a desenvolupar totes les competències en matèria de seguretat que el propi Estatut i la Llei de protecció civil estableix. Tal com indicava anteriorment, cadascun dels cossos operatius i gestors tenen les seves pròpies funcions i la Direcció General de protecció civil també te unes funcions pròpies, que en cap cas no son les de cap cos operatiu existent ni han de ser-ho, sinó que han de ser l’eix de l’engranatge que ha de fer moure la maquinaria

imatge del consell assessor al CECAT. Font: DGPC de les emergències en un sol sentit: la seguretat. Mentre no hi ha emergències, la protecció civil elabora els plans d’emergència1, els implanta, fa campanyes de sensibilització cap a la població sobre riscos, cerca noves tecnologies de comunicació amb els municipis, introdueix les capes de vulnerabilitat del territori, desenvolupa les normatives necessàries per la prevenció dels grans riscos o les indicades a la Llei de protecció civil i elabora i manté actualitzat el catàleg de mitjans i recursos pels municipis, pels operatius i per la població. Tanmateix hi ha una part operativa que també s’executa 24 hores els 365 dies de l’any, i és el seguiment dels diferents incidents que es van produint, per si algun d’aquest passa a una potencialitat que requereix l’activació d’un pla. Aquesta última tasca s’executa des de el CECAT (Centre de Coordinació d’emergències de Catalunya) i es garanteix així la monitorització permanent dels riscos greus. En aquesta tasca s’inclou també el servei a les administracions locals, responsables també de la seguretat dels ciutadans, en forma de comunicats i consells de com abordar preventivament els episodis de risc (per exemple, davant la previsió de nevades importants recordant que cal posar a punt els espais d’acollida, els grups electrògens, ..., o en previsió de pluges intenses recordant que han de fer revisió de l’accés i estat dels punts negres).

1 PROCICAT, INFOCAT, INUNCAT, NEUCAT, PLASEQCAT, ALLAUCAT, SISMICAT, TRANSCAT, RADCAT, CAMCAT

Vista de la sala CECAT Barcelona. Font: DGPC

18


ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Quant es produeix una emergència que fa activar un pla, és important saber què pel fet d’activar aquests, es dóna tot el recolzament legal als diferents operatius, també permet augmentar recursos humans i materials, facilita la coordinació entre tots, i fins hi tot, permet l’expropiació o establir amb tot el fonament legal, les ordres de confinament o evacuació o les de prohibició que recomanen els diferents cossos operatius. En l’activació del pla “la protecció civil” cal entendrela com que són tots els intervinents en aquesta, des de els cossos operatius, els Interior amb la constitució del CCA. Font: DGPC gestors dels risc, els mitjans de comunicació, els tècnics requeriments dels municipis, els ajuda en la constitució de protecció civil de la Generalitat o el municipi i fins dels centres d’acollida, els assessora en els CECOPALS i tot els voluntaris professionals o ocasionals, perquè (Centre de coordinació d’emergències municipals), els tots queden recollits dins aquest paraigua del pla. facilita personal com assistents socials, traductors, perEn aquests casos els tècnics de la Direcció Genesonal de Creu Roja, etc. ral de protecció civil, al igual que els altres actors de l’emergència, també tenen unes funcions pròpies: Des de el CECAT s’activa o desactiva els plans, es fa un sePer tant, i com a resum, cal entendre la protecció civil guiment de l’evolució, es recopila tota la informació i en dos aspectes: necessitats que es van generant i les posa en comú di-com una Direcció General amb personal propi i funfonent-ho a la resta, facilita recursos a qui ho sol·licita, cions pròpies com són doncs la prevenció, la planificatransmet la informació al director del pla i convoca ció, la sensibilització, i dins la intervenció: la coordinaal Consell Assessor quan aquest ho requereix, per tal ció (molt important no confondre amb “comandament”, d’assessorar-lo, perquè pugui prendre les seves deja que aquesta funció en la majoria2 de plans és una cisions, fa els avisos als municipis i vulnerables, a les funció de bombers), la recopilació d’informació, la sales de comandament, facilita recursos logístics extransmissió i la facilitació de recursos, traordinaris, etc. També es fan les funcions establertes - i “la protecció civil” com a model català, on amb el pla als plans del grup logístic, que ja des de el territori, faactivat i per fer front a una gran emergència, tothom cilita l’eina principal per poder constituir el CCA (Centre hi te cabuda, perquè a les emergències, on tots tenim de comandament Avançat) i és el camió de protecció els recursos tant limitats, el que cal és sumar esforços i civil, que disposa de tota la tecnologia necessària per anar en una sola direcció facilitar la tasca de comandament de bombers al lloc de l’emergència i els recursos tecnològics pels altres 2 Exemple d’exempcions: En el pla de pandèmies és Salut, o en el Procicat operatius presents. També fa tasques de recopilació de en cas d’atacs terroristes és Mossos.

MONTSERRAT FONT FABRA. CAP DEL SERVEI DE GESTIÓ D’EMERGÈNCIES, DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL GENERALITAT DE CATALUNYA Montserrat Font Fabra és Enginyera tècnica industrial i Llicenciada en Psicologia. Va iniciar la seva vida professional a l’empresa privada en temes de seguretat contra incendis i plans d’autoprotecció. Ha estat a l’ajuntament de Mataró com a cap de secció de llicències d’activitats i posteriorment com a cap del servei de protecció civil i coordinadora de riscos laborals. Des de l’any 2007 està a la Direcció General de protecció civil de la Generalitat de Catalunya, primer com a cap del servei de gestió del risc i planificació i actualment com a cap del servei de gestió d’emergències. És col·laboradora en Màsters i Postgraus de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Jaume I de Castelló entre altres, i professora especialista de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB.

19


ESTAT DE LA QÜESTIÓ

QUI SOM ELS BOMBERS VOLUNTARIS El Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya és un cos mixt, on la meitat son bombers professionals (funcionaris) i l’altra meitat bombers voluntaris. En aquest article, s’aporta unes dades on s’explica qui som i què fem els bombers voluntaris

A

Catalunya l’origen dels bombers data de mitjans segle XIX. Les primeres companyies van sorgir lligades a mútues d’assegurances i posteriorment als ajuntaments. Tot i ser un servei municipal, aquells primers bombers eren voluntaris, és a dir, cadascú tenia la seva feina i era mobilitzat mitjançant el toc de campanes, només quan hi havia un servei. No es tenia un sou fixe, pel fet de fer de bomber, però a canvi es rebia una compensació econòmica, en base a premis i recompenses. A causa de l’augment de població i dels riscs i per tant, del nombre de serveis i actuacions, alguns municipis van deixar de comptar amb bombers voluntaris, per tenir una plantilla fixa d’apagafocs. El primer ajuntament que va fer aquest pas va ser el de Barcelona, a finals de segle XIX. Progressivament i durant la guerra civil i la postguerra, molts ajuntaments van “professionalitzar” o “funcionaritzar” els seus bombers. A partir d’aleshores, les ciutats comptaven amb retens de bombers les 24 hores i aquests ja tenien una nòmina fixa i una feina única. A la dècada dels seixanta trobem que la Diputació de Barcelona, organitza un servei d’extinció de bombers per a la seva província i paral·lelament sorgeixen nous cossos de bombers voluntaris, en aquelles poblacions on no hi ha cap servei d’apagafocs. Molts d’aquest nous cossos van sorgir pel fet, a més a més, per que l’ajuntament en concret no es podia costejar tenir una plantilla fixa 24 hores de bombers professionals. I recordem a més a més, la tradició molt estesa a casa nostra de mobilitzar-se només en cas de necessitat.

20

Amb la reinstauració de la Generalitat es crea el Cos de Bombers de la Generalitat, i aquest es fa, amb la integració progressiva dels parcs de bombers de les diputacions i dels ajuntaments i de la creació de nous parcs de bombers voluntaris. El Cos de Bombers de la Generalitat es va iniciar amb la dualitat de parcs de bombers professionals (o funcionaris) i voluntaris. Els professionals són bombers funcionaris i que estan en plantilla i en nòmina a la Generalitat. Per accedir-ne cal tenir complir uns requisits i passar unes oposicions i després aprovar el curs a l’Escola de Bombers.

En el mes de juny de 2012, el nombre de bombers voluntaris era de 2.532 i 2.556 bombers professionals Els bombers voluntaris estan regulats mitjançant un reglament, aprovat en el Decret 246/1996, de 4 de juny, i modificat pel Decret 68/2000, de 8 de febrer i i han de sotmetre la seva actuació als principis bàsics assenya-


ESTAT DE LA QÜESTIÓ

lats a l’article 2 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya.

Els bombers voluntaris, en teoria, tenen la mateixa formació, equipament, material i vehicles i estan igual de preparats que un bomber professional per anar a qualsevol servei.

Són bombers voluntaris les persones que, per la seva vocació benèficosocial, presten serveis d’una manera altruista dins l’estructura de dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments a Catalunya. No tenen la consideració de funcionaris ni de personal laboral i es regeixen pel corresponent reglament. Per accedir-ne cal també tenir uns requisits, com tenir 18 anys o viure dins un radi de 15km d’un parc de bombers voluntaris, i passar unes proves i també aprovar el curs a l’Escola de Bombers.

Els bombers voluntaris no són bombers auxiliars. En un servei on només hi ha bombers voluntaris, no sempre hi van també professionals, o a la inversa. Quan en un sinistre el primer parc de sortida necessita ajuda, els comandaments envien reforços, independentment si són voluntaris o funcionaris. Tothom s’ajuda a tothom, però els voluntaris no han d’estar un grau per sota dels professionals, no són ajudants ni auxiliars, són companys. En un servei però, el comandament sempre recaurà en un bomber funcionari, tal com està estipulat per llei. I aquest serà agent de l’autoritat, en canvi un bomber voluntari no ho és.

La feina i dedicació d’un bomber voluntari és compensada econòmicament, segons el reglament per assistir a pràctiques, cursos, sinistres i serveis de reraguarda.

La gran diferència entre un bomber professional i un voluntari és la vinculació contractual amb l’administració. Els primers fan de bombers per que és la seva feina i estant dins una horari laboral. Els segons en canvi són activats bàsicament quan se’ls necessita, ja sigui de dia o de matinada, sigui dia festiu o no. Això implica que un bomber voluntari ha de tenir un compromís molt gran amb el servei. Un bomber voluntari ha de tenir un sacrifici especial, ja que en certs moments, ha de deixar la feina, la família, els amics, l’oci, per anar a una emergència, però també per anar a reunions, pràctiques, formacions, etc. Fer de bomber voluntari és restar temps a altres coses de la teva vida. Actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers professionals, tot i que 64 d’aquests parcs, també hi ha adscrits bombers voluntaris. En el

Evolució del nombre de Bombers de la Generalitat a Catalunya. Voluntaris i professionals

19 92 19 94 19 96 19 98 20 00 20 02 20 04 20 06 20 08 20 10 20 12

90

88

19

19

19

86

2800 2600 2400 2200 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0

Voluntaris Professionals

21


ESTAT DE LA QÜESTIÓ

ELS 77 PARCS DE BOMBERS VOLUNTARIS A CATALUNYA

Àger, Agramunt, Alcover, Almacelles, Almenar, Arbúcies/Joanet, Arenys de Mar, Artesa de Segre, Batea, Begues, Bellver de Cerdanya, Bossost, Cadaqués, Caldes de Montbui, Camprodon, Capellades, Castellar del Vallès, Castellfollit, Coll de Nargó, Collbató, Cornudella, El Pont de Suert, Espot, Esterri d’Aneu, Flix, Gelida, Gironella, Guissona, Horta de Sant Joan, Isona i Conca Dellà, Josa i Tuixen, La Granadella, La Llacuna, La Pobla de Segur, Les, Les Borges Blanques, L’Escala, Llavorsí, Llívia, Malgrat de Mar, Matadepera, Montferrer i Castellbó, Montmany-Figaró, Montserrat, Oliana, Organyà, Piera, Pinós, Ponts, Portbou, Prades, Puigcerdà, Puigreig, Ribera de Cardós, Ribes de Freser, Sallent, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Climent de Llobregat, Climent Sescebes, Sant Hilari Sacalm, Sant Jaume dels Domenys, Sant Llorenç de Morunys, Llorenç Savall, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Queralt, Santa Maria de Palautordera, Sarral, Seròs, Sitges, Tivissa, Torà, Tordera, Tossa de Mar, Vielha, Viladecavalls i Vilarrodona.

Quim Vancells

I a més, també hi ha bombers voluntaris adscrits en 64 parcs professionals d’un total de 73: Amer, Amposta, Ascó, Badalona, Balaguer, Banyoles, Berga, Calaf, Calonge, Cambrils, Cassà de la Selva, Cerdanyola del Vallès, Cervera, El Vendrell, Falset, Figueres, Gandesa. Gavà, Girona, Granollers, Guardiola de Berguedà, Hostalric, Igualada, L’Ametlla de Mar, L’Hospitalet de l’Infant, L’Hospitalet de Llobregat, La Bisbal d’Empordà, La Jonquera, La Seu d’Urgell, La Vall d’Aro, Llançà, Lleida, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Manresa, Martorell, Mataró, Mollerussa, Montblanc, Mora d’Ebre, Olot, Palafrugell, Pineda, Reus, Ripoll, Roses, Rubí, Sabadell, Sant Celoni, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Farners, Solsona, Sort, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Torroella de Montgrí, Tortosa, Tremp, Ulldecona, Valls, Vic. Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltru

mes de juny de 2012, el nombre de bombers voluntaris era de 2.532, i 2.556 bombers professionals. Tot i així, cal tenir en compte que Catalunya està molt per sota del nombre de bombers que és necessiten. Segons la Unió Europea la ràtio òptima és d’un 1 bomber per cada 1.000 habitants. Els Bombers de la Generalitat de Catalunya (sense comptar Barcelona ciutat), la ràtio és 0’85 bombers/mil habitants. Per arribar a la ràtio òptima, la plantilla dels Bombers de la Generalitat, s’hauria d’augmentar en 900 efectius més.

Segons la Unió Europea la ràtio òptima és d’un 1 bomber per cada 1.000 habitants. Els Bombers de la Generalitat tenen una ràtio de 0’85 bombers/mil habitants Des de 1986 que el nombre de bombers voluntaris ha estat majoritari (excepte l’any 1992, que es va reforçar per les Olimpíades i pel gran nombre de jubilacions que vindrien posteriorment), si bé és cert que a partir de 2004, la distància entre el nombre de bombers voluntaris i professionals s’ha anat escurçant cada vegada més, fins al

punt que ara aquests darrers representen el 50,2%. Per tant el % de bombers voluntaris és del 49’7% del nombre total de bombers que hi ha a Catalunya. Pràcticament la meitat. Aquesta però, és una xifra inferior si la comparem amb d’altres països, com Estats Units (70%), Alemanya (97%), Suïssa (98%), Països Baixos (80%), Àustria (95%) o França (79%). Capitals de comarca com El Pont de Suert, Vielha, Les Borges Blanques o Puigcerdà tenen només bombers voluntaris i això vol dir que comarques com l’Alta Ribagorça, Val d’Aran, Garrigues o Cerdanya només tinguin bombers voluntaris. Ciutats turístiques importants com Sitges, Tossa de Mar o Cadaqués, només tenen parcs de bombers voluntaris. A la regió de Lleida, per exemple, els bombers voluntaris representen més del 75% del nombre total. Cal, amb aquestes dades, tenir present que els Bombers de la Generalitat, són un cos mixt, i que els bombers voluntaris són igual d’importants que els bombers professionals, més que res, perquè representen la meitat del Cos. Les inquietuts, demandes i mancances del nostre col·lectiu no poden ser obviades, ni menyspreades per ningú

MARC FERRER I MURILLO Llicenciat en història i Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals, en materia de seguretat. Tècnic operador del cecat. Bomber voluntari de matadepera

22


La gestió de la comunicació de les emergències: els incendis forestals Amb aquest article exposem quines van ser les estratègies de comunicació portades a terme des de l’Àrea d’Informació i Comunicació de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, estratègies que cal tenir ben presents i desenvolupar de forma paral·lela a la pròpia extinció de l’incendi, ateses les actuals dinàmiques de la comunicació social

L

’any 2012 fou un dels més intensos, tant pel que es refereix al número d’incendis forestals com a la importància d’aquests. De fet, a Catalunya s’iniciava el període de campanya forestal a l’hivern, quan els Bombers vam haver de fer front a l’extinció d’incendis especialment importants en una època tan poc propícia per als incendis forestals. Concretament, a principis de març es va produir un episodi de grans (i simultanis) incendis forestals al Pirineu Occidental (Coll de Nargó, Gerri de la Sal, Pont de Suert, Calbinyà) i a Girona (Vall d’Aro). No eren els primers incendis forestals que es produïen, fora de l’època “habitual” de Campanya Forestal, ni els darrers: al maig, un altre incendi forestal afectava prop de 3.000 hectàrees a Rasquera (Ribera d’Ebre). Al llarg de la Campanya Forestal’12 es van produir altres grans incendis forestals: Calaf, Garraf, Cabacés, Sant Feliu Sasserra i, especialment, el greu incendi forestal de l’Empordà, per posarne alguns exemples.

La gestió de la comunicació al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya L’Àrea d’Informació i Comunicació (AIC) és l’encarregada, entre d’altres funcions, de la relació amb els mitjans de

comunicació i de la comunicació externa. La seva plantilla habitual és de 6 persones: 5 llicenciades en periodisme o en una de les titulacions de comunicació, i una administrativa. Aquest personal es reforça, durant els períodes de Campanya Forestal, amb dos periodistes més. Des de l’AIC oferim un horari continuat d’atenció als mitjans de comunicació, 365 dies l’any. El nostre horari habitual és de 07.00h a 22.00h els dies laborables i de 10.00h a 20.00h els festius i caps de setmana. A més, sempre hi ha un periodista de guàrdia localitzable, per garantir la informació si es produeix un sinistre important en la franja horària en què no hi ha presència física.

L’Àrea d’Informació i Comunicació (AIC) és l’encarregada, entre d’altres funcions, de la relació amb els mitjans de comunicació i de la comunicació externa La nostra ubicació mostra la importància de la comunicació en el Cos de Bombers: ens trobem a la mateixa Sala Central dels Bombers, a Bellaterra. També dóna

23


Bombers de la Generalitat de Catalunya

una idea sobre la percepció operativa de la informació. Pel que fa a la nostra activitat habitual, és important destacar l’elevat nombre de “contactes” que tenim diàriament amb els mitjans de comunicació, que són els que, finalment, han de fer arribar els missatges del Cos de Bombers a la població. Així, l’any 2012, vam emetre 637 notes de premsa, vam fer 2.764 tuits, vam enviar 650 missatges sms i vam resoldre més de 600 peticions d’entrevistes, dades, filmacions, etc. Tot i això, destaquen les prop de 40.000 trucades telefòniques ateses en el decurs de l’any a la nostra seu de Bellaterra, totes elles, trucades de mitjans de comunicació. La informació a la població, a través dels mitjans de comunicació, esdevé bàsica en el nostre dia a dia, i no només en els moments de grans sinistres.

La gestió de la informació durant els incendis forestals Més enllà de la seva afectació sobre la vegetació que pot estar cremant, un incendi forestal genera un alt grau interès en la societat. Pensem, per exemple, en un incendi que obliga a tallar la circulació viària per les carreteres properes, o té afectació en línies ferroviàries. Es tracta de “danys colaterals” que poden ser percebuts amb neguit per la societat, d’una banda, i que poden arribar a generar una certa alarma social, de l’altra, tot i que, per a nosaltres, l’incendi no sigui especialment important. En el cas particular dels incendis forestals, i quan es constitueix un Centre de Comandament de Bombers per ubicar-lo a la zona afectada per l’incendi i gestionar-lo, una de les figures que es desplaça amb el dispositiu de Bombers és la del nostre periodista, fet que

24

demostra l’alt grau de penetració de les nostres funcions en el dispositiu. Serà aquest/a periodista qui es relacionarà amb els periodistes que s’hagin desplaçat “in situ” per informar de l’incendi, qui coordini la informació amb la generada des de la seu de l’AIC a Bellaterra, organitzi les corresponents rodes de premsa, assisteixi als portaveus institucionals, o acompanyi als mitjans gràfics per tal que puguin obtenir imatges dels equips d’extinció (sota estrictes mesures de seguretat), entre d’altres tasques.

En el cas particular dels grans incendis forestals, i quan es constitueix un Centre de Comandament de Bombers una de les figures que es desplaça amb el dispositiu de Bombers és la del nostre periodista També durant els períodes de Campanya Forestal, els Bombers hem encetat una nova línia comunicativa, a través de l’Equip d’Enregistrament d’Imatges. Depenent de la Subdirecció General Operativa, aquest equip està format per personal amb la formació i l’equipament corresponents, així com una alta especialització en el sector àudiovisual, i és el responsable de produir material àudiovisual que ens permet que la població vegi, i entengui, quines són les tasques dutes a terme pels Bombers en la zona calenta de l’incendi. Aquest material, d’altra banda, ha tingut una altíssima acceptació entre els mitjans de comunicació, atès que disposen d’imatges que, per motius obvis de seguretat personal, ells no poden filmar.


ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Tenim el Canal YouTube de Bombers, on pengem vídeos d’actuacions del Cos de Bombers

jans de comunicació i, per extensió, a la població.

L’any passat, també vam posar en marxa el Canal YouTube de Bombers, on pengem vídeos d’actuacions del Cos de Bombers, i una pàgina web amb consells específics de seguretat a la muntanya. Aquesta pàgina compta amb un codi QR, que permet a la gent descarregar-se aquests consells directament als seus dispositius mòbils.

L’incendi forestal de l’Empordà: anàlisis de la gestió de la informació Quin és el nostre paper quan es produeix un incendi? Fem una àmplia cobertura informativa de les diverses estratègies dutes a terme pel Cos de Bombers, tot informant a la població sobre la situació de l’incendi, sobre quines feines duem a terme tant els Bombers com altres cossos d’emergències que hi col·laboren en les tasques d’extinció, sobre l’afectació viària que es pot trobar la població propera a l’incendi, les condicions de vent i/o meteorològiques, i també sobre els consells d’autoprotecció i prevenció que la població ha de tenir en consideraicó. Tot això, en col·laboració amb les unitats de premsa i comunicació dels organismes corresponents (Protecció Civil, Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, Sistema d’Emergències Mèdiques, etc.) per tal de donar una visió el més global possible als mit-

Concretament, quina és la nostra activitat, en relació a un incendi forestal? Entrem en una dinàmica d’informació continuada, que anem contrastant i actualitzant en la mida del possible, i que va des de l’atenció telefònica continuada per informar als mitjans sobre l’evolució de l’incendi, passant per l’enviament de les notes de premsa corresponents (les quals queden “penjades” a dues pàgines web: www.gencat.cat/premsa i www.gencat.cat/bombers), l’enviament de missatges de text als telèfons mòbils dels periodistes, o els “tuits” del perfil @bomberscat. El mateix procés se segueix amb les convocatòries de premsa. A més, i tal i com comentàvem abans, un de nosaltres es desplaça al Centre de Comandament Avançat que s’hagi constituït. No podem oblidar que els mitjans de comunicació també enviaran periodistes a la zona de l’incendi forestal, per tal de cobrir-lo informativament. A títol d’exemple, i en relació amb el foc forestal de l’Empordà, cal destacar que, durant els primers dies de l’incendi sempre va haver un representant de l’AIC al CCB, a Figueres. Així mateix, a Bellaterra vam ampliar els horaris habituals, per garantir-ne la cobertura informativa. Només els quatre primers dies de l’incendi forestal, vam emetre fins a 25 notes de premsa, vam atendre unes 1.100 trucades telefòniques de mitjans de comunicació (a la seu de Bellaterra) i vam enviar 32

Bombers de la Generalitat de Catalunya

25


ESTAT DE LA QÜESTIÓ

El compte oficial dels Bombers de la Generalitat a twitter, @bomberscat, va sorgir davant la necessitat d’adaptar-nos als nous temps i a les noves formes de comunicació social sms’s, sense oblidar la gestió d’entrevistes, filmacions, dades, etc. En col·laboració amb el Gabinet de Comunicació del Departament, també vam coordinar les convocatòries de premsa i l’atenció a mitjans per part del Conseller d’Interior, Felip Puig, o d’altres representants dels cossos operatius presents al CCB de Figueres. El perfil de twitter @bomberscat durant els incendis forestals El compte oficial dels Bombers de la Generalitat a twitter, @bomberscat ,va sorgir davant la necessitat d’adaptar-nos als nous temps i a les noves formes de comunicació social. A través del twitter, el nostre missatge arriba més ràpidament a la població, fet especialment important en situacions com les de l’incendi forestal de l’Empordà. El diumenge 22 de juliol, i davant la magnitud de l’incendi, no ens vam limitar a “linkar-hi” les notes de premsa que anàvem emetent, sinó que vam incorporar

un nou ús: la transmissió de la informació (prèviament contrastada), en temps real. Calia informar de forma ràpida sobre la important afectació viària (l’autopista Ap-7 estava tallada) o sobre el confinament massiu de moltes poblacions de l’Empordà. A més, retuitejàvem informació d’altres comptes oficials: Direcció General de Protecció Civil, Servei Català de Trànsit, o 112. En total, entre el 22 i el 23 de juliol vam fer 588 tuits, tot donant un mosaic final informatiu ampli i general. Molts d’aquests tuits van ser “retuitejats” per la població, especialment aquells amb consells de prevenció i autoprotecció. Una anàlisi posterior de les mencions que vam rebre al compte @bomberscat va destacar el predomini total de missatges positius: elogi per l’esforç en l’extinció de l’incendi, satisfacció per la informació transmesa, heroïcitat del personal operatiu, agraïment pel resultat de les operacions, etc. El resultat final fou de més d’un milió d’impactes (!). Aquestes “pinzellades” respecte a les diverses tasques realitzades des de l’AIC posen de relleu que cal incorporar la gestió de la informació a l’operativitat d’un incendi, de forma que s’evitin els rumors o les falses notícies sobre la situació, s’ajudi a un millor coneixement del Cos de Bombers i es difongui una informació de serveis, veraç i de qualitat a la població. Així mateix, la incorporació de les noves tecnologies en els nostres canals de difusió ens ajuden a “parlar” el mateix idioma que la societat actual. Ens assegurem, així, que arribem al destinatari final del nostre missatge

NÚRIA IGLESIAS I GUERRERO Periodista responsable de comunicació de la DGPEIS

26


DIVULGACIÓ TÈCNICA

El projecte SoS Tèxtil per indumentària de bombers El projecte R+D Sos Tèxtil, confinançat per ACC1Ó i el fons europeu FEDER, té com a objectiu la recerca i desenvolupament de materials, estructures i acabats tèxtils i disseny de peces de roba per a solucions globals de protecció personal del foc per a personal del servei d’extinció d’incendis.

E

l Projecte SoS TÈXTIL (System of Systems Tèxtil) s’ha desenvolupat des de juny de 2010 a novembre de 2012, amb unes despeses totals superiors al milió d’euros, dels que una tercera part han estat finançades pel FEDER dins el marc del Programa Operatiu de Catalunya 2007- 2013 de ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya i l’han desenvolupat, com a nucli cooperatiu, les empreses catalanes Marina Textil, S.L., Marc Soler Tèxtil, S.L., Manufactures Industrials de Tortellà (MITSA), Modacolor, S.A., Tints Quadrada, S.A. i Industrial Estambrera, S.A., liderades per Sasatex Española, S.L, totes elles associades a l’Agrupació d’Empreses Innovadores Tèxtils de Catalunya (AEI Tèxtils.cat) que l’ha promogut i coordinat. Com a entitats subcontractades hi han col·laborat el Centre Tecnològic LEITAT, l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya i dos organitzacions de la Universitat Politècnica de Catalunya: l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa i el Centre d’Innovació Tecnològica CTF. Com a resultat dels treballs de recerca i innovació tecnològica del Projecte, s’ha desenvolupat un equipament modular d’indumentària de protecció per a

L’equipament SoS Tèxtil està constituït per: samarreta, camisa o polo, jersei (opcional), pantalons, jaqueta, folre de protecció i sobre-pantalons personal de serveis d’extinció d’incendis i salvaments, anomenat SoS TÈXTIL, compost per vuit peces de roba

que, amb la combinació adequada, donen resposta simultània a les necessitats de protecció al foc en situacions d’incendi estructural, incendis forestals, rescats i salvaments i en l’estada al parc, tot millorant els nivells de protecció, confort i funcionalitat de les solucions actualment presents al mercat i amb un cost d’adquisició molt més baix, tant pel nombre de peces com per les característiques dels components tèxtils (barreges de fibres i estructura de fils, teixits), els processos d’acabat de les teles (tintura, laminat i aprestat) i el disseny de les peces confeccionades. El procés de desenvolupament d’aquest nou equipament s’ha basat, en una primera part, en la obtenció dels models teòrics d’estructura i comportament dels components tèxtils (fils i teixits) i de la influència de les variables dels processos d’acabat, respecte al la transferència de calor radiant i convectiu, transmissió de vapor d’aigua, aïllament tèrmic, voluminositat i pes per metre quadrat, com a principals característiques de comportament i estructura. A partir d’aquests models, s’han dissenyat les primeres mostres de fils i teixits acabats que, amb els


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Conjunt modular de peces d’indumentària del SoS Tèxtil. Autor: Sos Tèxtil

assaigs de laboratori corresponents, s’han validat o corregit els models teòrics i s’han elaborat els models empírics que han servit pel disseny dels prototipus de teixits amb els que s’han dissenyat les peces components del sistema de protecció, basat en l’aportació de cada capa (sistema protector) a la protecció global del sistema de sistemes SoS (System of Systems) que dona nom al Projecte. Com a resultat d’aquesta sistemàtica, s’han desenvolupat 7 tipus de nous teixits de protecció, en les que es combinen barreges de fibres meta i para-aramida, viscosa Fire Retardant, modacríliques, poliamida, cotó, llana i laminats amb membranes de politetrafluoroetilè, amb els s’han confeccionat els vuit sistemes (peces d’indumentària) que seleccionades i sobreposades en nombre (sistema de sistemes), en funció del risc a protegir, donen resposta optimitzada a les exigències de les normes EN 469:2006 per incendis estructurals, EN 15614:2007 per incendis forestals, EN ISO 11612:2008 per assistències tècniques amb i sense risc d’incendi i EN 471:2004 d’estada al parc. L’equipament SoS Tèxtil està constituït per: samarreta, camisa o polo, jersei (opcional), pantalons, jaqueta, folre de protecció i sobre-pantalons. Per a la validació del SoS TÈXTIL proposat, a més del compliment de les

esmentades normes que consideren l’assaig a diferents sol·licitacions, s’han realitzat, en un període de 6 mesos, proves reals de valoració subjectiva, a càrrec de personal de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, al Parc de Sant Llorenç Savall, amb mesura de constants vitals, sudoració, facilitat de moviments, etc., amb resultat molt satisfactori i un informe final emès s’expressa en els següents termes: “Com a conclusió general podem dir que els sistemes de protecció provats milloren la comoditat i el confort de l’usuari respecte de l’equipament actual, mantenint i en algun cas millorant, la sensació de protecció”.

Aquestes principals innovacions, i d’altres que se’n dedueixen, per a les empreses que han participat en el Projecte i que pertanyen a les diferents vàlues de la

Per dissenyar el sistema de capes i peces òptim primer hem d’analitzar els riscos que aquests equips de protecció han de cobrir


DIVULGACIÓ TÈCNICA

cadena de valor del sector tèxtil/confecció (signants d’un Acord de Consorci que en entre d’altres aspectes regula l’explotació dels resultats) tenen un fort impacte tecnològic i econòmic i l’explotació dels resultats es una avantatge competitiva important en els mercats regionals i internacionals, tant en el mercat de protecció que es objecte del Projecte, com en altres mercats de protecció personal al foc en diversos sectors industrials (industries del petroli, ceràmica, vidre, elèctriques, etc.) ja que els models empírics de comportament desenvolupats, permeten el disseny de components tèxtils per a altres situacions i nivells de protecció, i el concepte de sistemes unitaris i sistema global en la confecció de les peces de l’equipament es una metodologia aplicable en altres situacions de protecció personal al foc amb exigències normatives diverses.

En aquest sentit les accions de difusió dels resultats del Projecte, algunes ja realitzades, tant a nivell nacional com internacional, com la ponència al Dorbirn Mam-Made Fibers Congress a Àustria el passat mes de setembre o la propera a presentar a Alemanya dins el Techtextil Syposium de Frankfurt el juny de 2013 o les sessió de presentació a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya, contribuiran a potenciar l’explotació econòmica dels resultats per part de les empreses participants al Projecte, al temps que exerciran un efecte tractor per a les altres empreses de l’AEI, clúster català de tèxtils tècnics, per a totes les empreses catalanes d’aquest sector i per a les del sector tèxtil/confecció de Catalunya, en general, tant pels resultats obtinguts per l’exemple d’èxit en el desenvolupament de productes en una acció cooperativa entre empreses

LES PRINCIPALS AVANTATGES I INNOVACIONS DEL PROJECTE SOS TÈXTIL Equipament modular i integral, es ha dir, totes les peces que es vesteixen en una determinada situació de risc, contribueixen a la protecció, reduint el nombre de peces necessari; així per exemple, la jaqueta, a sobre del polo o camisa, serveix tant per a la intervenció en incendis forestals com en incendis forestals; en aquest cas, a sota la jaqueta s’ha de vestir el folre de protecció que aporta la protecció al calor radiant i la impermeabilitat al aigua necessàries en aquesta situació. Millora de la protecció respecte a les solucions convencionals, que s’aconsegueix tant pel disseny optimitzat dels sistemes components tèxtils, com pel concepte de superposició de sistemes i el disseny de cada peça confeccionada; Millora del confort termofisiológic, tant per la naturalesa de les fibres de les barreges i l’estructura i acabat dels teixits, com per l’ergonomia de les peces, amb una disminució notable de pes.

necessària en cada situació i això dona més facilitat de moviments al usuari. Cost més baix del conjunt de l’equipament, degut a: - l’estructura modular, que limita el nombre de peces necessàries per al mateix, o millor, nivell de protecció i confort. - la optimització de l’estructura dels components tèxtils (fils, teixits i acabats) i la seva disposició en cada peça, de manera que s’aconsegueix una voluminositat més elevada i aquest volum d’aire contribueix a la millora de l’aïllament tèrmic i a la menor necessitat de pes per metre quadrat en els teixits. - la utilització de barreges de fibres que, aportant propietats anàlogues de protecció, i millorades de confort (tacte, pes, transpirabilitat), amb un cost molt més baix ( en algunes peces del 50%) que altres solucions presents en el mercat.

Millora de la funcionalitat, ja que l’estructura modular de l’equipament permet una millor adaptació a les condicions de l’entorn, utilitzant només la protecció

DRA. ARIADNA DETRELL DOMINGO Clúster mànager de l’Agrupació d’Empreses Innovadores Tèxtils de Catalunya.

29


Bombers de la Generalitat de Catalunya

Matemàtiques i foc

El repte de modelitzar el foc per posar la ciència al servei de l’extinció Mitjançant la ciència, i especialment la física i les matemàtiques, podem generar programes informàtics per estudiar, simular i modelar incendis en llocs confinats i incendis forestals, per tal de saber la seva evolució i la seva afectació

D

es que va començar el desenvolupament científic, hem estat capaços de predir els moviments de les estrelles, arribar a la lluna, posar marcapassos al cor o fins i tot explicar com es creà la matèria poc després del Big-Bang. Malgrat tot, predir acuradament com crema el tió de la llar de foc, continua essent un petit repte en el món de la ciència del foc. La química pot explicar els gasos, producte de la piròlisis, que es generen quan s’escalfa un tronc. La física pot explicar els colors i les formes d’una flama que s’eleva xemeneia amunt. Tot i així, encara no som del tot capaços de poder predir (com qui prediu el temps que farà demà, o quan hi haurà el proper eclipsi) el comportament de tot plegat. No podem modelitzar perfectament un tió a l’ordinador i veure com cremaria a la nostra llar de foc. Conseqüentment tampoc podem (encara) simular en temps real el comportament d’un foc de cuina o d’un incendi forestal. No obstant això, la ciència del foc ha anat avançant acceleradament els darrers 50 anys i permet ja, fer acurades simulacions. Però de què n’és capaç actualment? On rauen les dificultats? Quins són alguns dels reptes els quals s’enfronta? De tot això en parlarem en aquest article. A l’hora d’estudiar-lo i simularlo, el fenomen del foc es separa en dos dominis; el dels focs confinats (ja sigui una turbina

30

d’avió o una discoteca) i els focs forestals. És clar que malgrat el foc en si sigui el mateix, els factors que principalment el governen són força diferents en els dos casos, i l’escala en que volem obtenir els resultats no és la mateixa. Mentre en una habitació ens agradaria saber quina alçada en centímetres té la capa de fums o a quin segon començarà a cremar el sofà, en un foc forestal l’interès és més macroscòpic i rau en saber quan arribarà el front a la carena, quina intensitat tindrà o si serà capaç de saltar l’autopista. El primer dels camps, el dels focs confinats, és el que històricament ha centrat més interès en el món acadèmic i ha obtingut més recursos. D’aquests treballs d’investigació n’han sorgit diferents programes de simulació (SOFIE, FDS...). Aquests programes integren les equacions de transferència de calor, combustió, dinàmica de fluids, i les ressolen en petites cel·les en que prèviament s’ha dividit l’espai a simular. Les equacions teòriques es complementen amb correlacions experimentals, i per això és indispensable validar el model en cada escenari d’aplicació. Per exemple, hem de saber si el model ha estat validat per a predir focs ens túnels, i

Exemple d’utilització de simulacions FDS per a dissenyar mesures de protecció d’incendis i gestió de fums en un pàrquing


DIVULGACIÓ TÈCNICA

fins a quin punt el comportament serà realista o deixarà de ser-ho quan la restricció d’oxigen interaccioni amb la combustió. A part de la capacitat per valorar quan la simulació està

nuts tot recomanant-los possibles estratègies d’atac. Visionar aquesta tecnologia, tot i ser ambiciós, permet comprendre com la ciència del foc intenta posar-se al servei de l’extinció, i quines noves eines intenta aportar als agents extintors. L’altre gran camp d’aplicació de la simulació, el foc forestal, malgrat que probablement hagi disposat de menys recursos i atenció acadèmica que els focs confinats, ja disposa també de models de simulació que poden creuar dades de topografia (GIS), vegetació i condicions atmosfèriques per a predir variables com velocitat dels fronts intensitat calorífica o la longitud de flames. Gran part dels models existents han estat desenvolupats a Estats Units, Canadà i Austràlia, on els grans incendis forestals són un problema endèmic. Com que en aquest cas encara intervenen més factors en l’evolució del foc, i gran part d’aquest factors encara estan poc estudiats (resposta al foc de la vegetació viva i morta, interacció de les flames amb el terreny, interacció del propi foc

La idea és imaginar el dia en què els bombers arribin a l’entrada d’un edifici en flames, i prenguin una tablet que els informi de les condicions dins de l’edifici, l’estat del foc, i el seu comportament esperat durant els propers minuts tot recomanant-los possibles estratègies d’atac

dins dels casos validats o no, aquestes simulacions requereixen d’una gran potència computacional. De fet, aquesta depèn en gran mesura de les dimensions de les cel·les que haguem creat i del temps a simular. Cada vegada que reduïm el costat de la cel·la a la meitat, el temps de càlcul és multiplica per 16! Així que d’un dia (temps normal per a mitja hora de simulació d’un foc de menjador amb un ordinador convencional) passem a 16 dies! I el principal problema és que no podem fer les cel·les tan grans com vulguem, perquè el model perd llavors tot el sentit. Així doncs, si apliquem directament aquesta tecnologia Exemple d’utilització de simulacions FDS per a dissenyar mesures de protecció d’incendis i per a modelitzar en Figure 1: Exemple d'utilització de simulacions FDS per a dissenyar mesures de protecció gestió de fums en un pàrquing temps real un foc d'incendis i gestió de fums en un pàrquing amb la meteorologia per a crear les seves pròpies conque comença en un habitatge, obtenim el resultat molt dicions...) molts models es basen en correlacions emdesprés que el foc ja hagi calcinat l’immoble o hagi es píriques que els fan poc extrapolables i altament detat extingit. Aquesta tecnologia s’està utilitzant actualpendents de les condicions particulars amb les que han ment per a dissenyar la protecció de foc d’edificis, preestat creats. Per altra banda, els models teòrics exisveure evacuacions o calcular la ventilació necessària tents necessiten simplificar el problema (idealitzant la en cas de focs en túnels ja que en aquestes estudis es disposa de cert temps per obtenir els resultats. Alguns grups de recerca, però, han fet un pas més enllà i han intentat obtenir simulacions en temps real per tal de fer-les operatives. El projecte FireGrid, per exemple, desenvolupat al Regne Unit, intenta utilitzar els sensors en edificis intel·ligents (temperatura, humitat, ventilació) per a generar informació en temps real i informar als bombers de la probable evolució del foc. Tot i que encara està lluny d’aquest punt, els seus impulsors vegetació, el terreny, les condicions atmosfèriques...) imaginen el dia en què els bombers arribin a l’entrada fet que els resta operativitat. Actualment, però, alguns d’un edifici en flames, i prenguin una tablet que els ind’aquests models es fan servir com a eina de suport en formi de les condicions dins de l’edifici, l’estat del foc, foc prescrits, o per a la gestió forestal. A nivell operatiu, i el seu comportament esperat durant els propers mi-

La ciència del foc ha anat avançant acceleradament els darrers 50 anys i permet ja, fer acurades simulacions

31


Imatge aeria de l’incendi forestal de La Riba, comarca de l’Alt Camp. Juliol 2011 alguns d’aquest models (FARSITE, FBP...) s’utilitzen per a alimentar programes de gestió de riscos. Així, es pren la informació que s’obté i la seva incertesa i es combina amb dades de població, impacte econòmic, impacte social... per tal d’ajudar a la presa de decisions sobre gestió del risc dels recursos (Phoenix RapidFire, WFDSS...). Tot i així, encara cal més recerca per a obtenir simulacions fiables en temps real del desenvolupament d’un incendi forestal ja que no es disposa d’un model prou efectiu ni de la capacitat de poder obtenir suficient da-

Bombers de la Generalitat de Catalunya

des en temps real de l’evolució de l’incendi i les seves circumstàncies. En aquesta línia, alguns grups de recerca proposen l’ús d’avions no tripulats (Drones) per tal de monitoritzar l’incendi en temps real i disposar de més informació per a millorar la qualitat de les simulacions. Però per a ser encara més útils per a l’extinció, aquests models també pretenen incorporar els efectes directes dels treball d’extinció (mitjans aeris, línies de terra) i poder així optimitzar-ne l’efecte

REFERÈNCIES - Manual de Ingenieria Bàsica para la prevención y extinción de incendios forestales. J. Arnaldos i altres. - Projecte Firegrid.org - Programa FDS, National Institute of Standards and Technology (NIST) http://www.fire.nist.gov/fds - Mathematical models and calculation systems for the study of wildland fire behaviour E. Pastor i altres. Progress in Energy and Combustion Science 29 (2003) 139–153

ORIOL RIOS RUBIRAS Físic, estudiant de màster en enginyeria del foc (IMFSE) Bomber Voluntari de la Generalitat de Catalunya

32


OPINIÓ

Per un nou model de Bombers a Catalunya

Marc Ferrer

En aquest article, s’exposa una clara voluntat de que cal un nou model de Bombers a Catalunya, especialment dotant als bombers voluntaris de més protagonisme i sobretot reparant aquelles mancances per donar un servei més eficient i perquè cap bomber voluntari es senti desprotegit en cap aspecte.

L

a historia del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya és força recent. Els bombers de les diputacions provincials daten del 1962 al 1980 quan, amb la Llei del Règim Local de 1955, s’obligava als municipis de més de 5000 habitants a organitzar cossos de bombers amb el suport de les administracions estatals i provincials. Des de llavors, hem estat vivint tota una sèrie de canvis l’objectiu dels quals ha estat adaptar el servei a les noves necessitats del país. En el context inicial, molts dels Parcs de Bombers eren dependents de les entitats locals o de la diputació i molts d’ells formats amb personal voluntari, creats per cobrir unes necessitats molt concretes, donant servei al seu entorn immediat i caracteritzantse per ser específic segons estiguessin situats a zones urbanes i/o agrícoles. Així, els mitjans, el personal que formava part del col·lectiu, les infraestructures, etc., anaven encaminats a donar un tipus de servei molt especialitzat, ja fos “urbà”, on es comptava amb la col·laboració de paletes, electricistes, llauners i fusters, o bé “rural”, on la gent del camp o la pagesia presenta-

va altres necessitats força diferenciades. Evidentment, aquests serveis de bombers col·laboraven entre ells en determinats casos, però sense tenir per principi el treball en xarxa que a dia d’avui fa possible que els bombers donin servei a tot el territori de Catalunya. Des del 1980, molts d’aquests serveis de bombers van ser adscrits al Cos de Bombers de la Generalitat. La majoria dels que inicialment eren Parcs de Bombers Voluntaris encara ho són avui i d’altres, en un moment do-

Els bombers voluntaris ens toca adaptar-nos a les necessitats que el territori o el moment requereixin nat, varen passar a ser parcs mixtes, com per exemple el parc de bombers de Rubí. També hi ha parcs que des

33


OPINIÓ

torn. Però no podem deixar d’intentar millorar, hem de buscar l’excel·lència en tots aquells aspectes que sigui possible, detectant els nostres punts febles i emmirallant-nos en altres professionals que fan les coses bé.

d’un primer moment varen compartir els serveis amb bombers voluntaris i encara ho fan ara, com és el cas del Parc de Bombers de Terrassa. Evidentment, alguns dels parcs que existeixen actualment, tant voluntaris com professionals, han estat creats posteriorment.

Cal que el bomber voluntari prengui consciència de la responsabilitat que assumeix de forma voluntària quan accedeix al Cos de Bombers Així, amb els anys es creà arreu de tot el territori català una xarxa de parcs que, a partir dels diferents plans directors, ha pogut arribar a donar servei a les diferents poblacions de Catalunya. Aquests plans directors, a bombers i a qualsevol servei d’urgència, tenen com a un dels seus principals objectius intentar reduir el temps en que personal i mitjans especialitzats arriben i presten servei al lloc de l’incident. Catalunya, en aquest sentit, és força complexa ja que la seva organització política i econòmica fa que donar una cobertura eficaç i ajustada en costos sigui extremadament complicada, mostrant una important demanda de requeriments específics en la distribució de mitjans humans i materials entre les diferents Regions d’Emergències. Amb tot, ara mateix existeix un cos de bombers envejable i que, amb totes les seves mancances, realitza les seves funcions perfectament i amb uns criteris de servei a la ciutadania òptims i admirats per altres països del nostre en-

34

Pel que fa als bombers voluntaris, tenim tota una sèrie de cossos de bombers als que prendre com a referent: Alemanya, Àustria, etc. Aquests tenen com a actor principal al voluntariat i poden ser, en molts aspectes, font d’inspiració per a nosaltres. Cal que destinem esforços i imaginació per tal de buscar particularitats en les que treballar com a col·lectiu i així poder aportar al Cos de Bombers de la Generalitat oportunitats de millora en el servei que presta. Cal que demostrem capacitat d’adaptació per poder donar a cada zona del territori la resposta que necessita, al temps que aquesta adaptació i aquesta voluntat de compromís aporten un creixement del valor del bomber voluntari dins de la societat catalana. Als bombers voluntaris ens toca adaptar-nos a les necessitats que el territori o el moment requereixin, sempre dins l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat. El fet de ser bombers voluntaris i no estar regits per unes normes contractuals rígides ha de permetre a la Direcció de Bombers tenir en nosaltres la flexibilitat i agilitat suficients per assumir amb garanties qualsevol tipus de servei urgent, incidència sobrevinguda o situació de risc important sense menyscabar la seguretat de les persones i els béns. Al mateix temps, aquesta capacitat de reacció i adaptació a les diferents situacions hauria de permetre a l’administració donar resposta a aquestes incidències sense haver d’assumir unes despeses considerables. Aquest és un objectiu a assolir i hem de seguir treballant per aconseguir aquesta important millora en eficiència. Per donar aquest nivell d’eficàcia, cal que els bombers voluntaris facin tot un seguit d’esforços que haurien d’anar de la mà de l’administració i comptar amb la seva complicitat. Cal que el bomber voluntari prengui consciència de la responsabilitat que assumeix de forma voluntària quan accedeix al Cos de Bombers. Ser bomber voluntari és compromís, predisposició, consciència, disponibilitat, però en diferents aspectes, com ara tenir


OPINIÓ

voluntat de formació, assumpció d’unes normes de seguretat, compromís de mantenir uns nivells òptims de preparació i capacitació mitjançant el coneixement en la utilització de les diferents eines i materials de que disposa, entre molts altres. En definitiva, es tracta d’una responsabilitat compartida amb l’administració que ha de fer possible que totes aquestes premisses es donin a tots i cada un dels parcs de bombers i amb tots i cada un dels seus membres.

Cal impulsar un sistema d’assegurances i vigilància de la salut que iguali en condicions de protecció a professionals i voluntaris A més, cal assegurar un alt nivell de competències dins del personal voluntari. La formació és el pilar d’un cos on la dispar distribució dels serveis fa impossible garantir una òptima preparació del personal si només ens basem amb les experiències personals. Un primer pas per poder avançar en aquest sentit és la formació bàsica que rebem en el moment que accedim al Cos de Bombers. És molt probable que, després de recuperar el 2012 la direcció de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, puguem aspirar a tenir aquesta formació. Aquest fet, juntament amb les noves tecnologies (possibilitat d’ensenyament on line) i practiques/ exàmens presencials, poden afavorir el procés cap a una formació única per als bombers. Caldria estudiar si aquesta es podria ajustar a les possibilitats horàries dels bombers voluntaris i en el temps de durada si és necessari, però no podem acceptar cap tipus de diferència curricular un cop finalitzada. Exactament el mateix passaria amb la formació continuada o amb els criteris a l’hora de controlar els coneixements que es transmeten als propis parcs de bombers. Una possibilitat per poder garantir un correcte ensenyament continuat del personal voluntari seria la creació de la figura del formador voluntari que, sota la tutela de l’escola, impulsés, controlés i verifiqués la correcta realització de les pràctiques i la formació al parc per part de tots

els bombers voluntaris. Un altre aspecte en el que cal treballar és el que fa referència als criteris de seguretat i vigilància de la salut dins del Cos de Bombers Voluntaris. A dia d’avui es donen situacions que demostren que no s’ha fet tot el que cal en aquest sentit quan en altres països aquesta és una problemàtica que està perfectament solucionada. Cal impulsar un sistema d’assegurances i vigilància de la salut que iguali en condicions de protecció a professionals i voluntaris. Al mateix temps, cal promoure una reglamentació lògica i coherent pel que fa a la tasca dels bombers voluntaris i a les seves peculiaritats horàries, i que tingui en compte les implicacions personals que comporta tenir la flexibilitat horària necessària per al compromís amb el servei. Una reglamentació que al mateix temps que impedeixi abusos i “desviacions” de les tasques dels bombers voluntaris, asseguri i faciliti unes compensacions coherents tant pel treball realitzat, com pels perjudicis professionals que aquest pugui causar als bombers voluntaris en la seva activitat laboral habitual. Tampoc podem oblidar la seguretat en el propi servei i les condicions en que aquest es presta. No tenir una estructura de comandament adequada perjudica greument al bomber. Impedint una disposició organitzativa dins del servei anul·lem la possibilitat d’instaurar un dels pilars bàsics de la seguretat, obligant al personal, sigui de l’escala que sigui, a prendre decisions que pertocarien a altres nivells de comandament, la qual cosa pot agreujar una situació ja de per sí compromesa. Aquest nivell organitzatiu també serveix per donar

foto: Bombers Voluntaris St. Jaume dels Domenys

35


OPINIÓ

resposta a la necessitat d’adaptar els recursos humans dels parcs de bombers voluntaris i per a les necessitats pròpies d’un cos de bombers dinàmic, preparat i professional. Cal, doncs, posar els mitjans necessaris per facilitar la plena instauració d’una escala de comandament dins el Cos dels Bombers Voluntaris de la Generalitat. Al mateix temps, cal endreçar la figura del cap de parc, a dia d’avui encara difosa entre les tasques administratives i les de “comandament” dels bombers al seu càrrec. La falta d’un criteri estricte i adequat d’accés al Cos de Bombers Voluntaris i la inapropiada fórmula d’accés a la direcció d’un parc i, inevitablement, dels serveis dins del mateix, ens han portat a una situació que fa impossible fer qualsevol tipus de millora en la qualitat del servei. No existeix en els processos selectius vigents per a l’accés a aspirant i, encara menys, per a cap de parc, cap tipus de “garantia” de solvència i adequació de la persona que aspira a ser bomber voluntari. Evidentment, en el cas del cap de parc aquesta mancança s’agreuja al no existir cap tipus de formació posterior que ajudi a garantir un mínim de competències per a l’exercici del càrrec. Cal, doncs, afrontar aquestes mancances i posar els mitjans necessaris per modificar i/o crear els criteris i les formes d’accés a les diferents escales i càrrecs. Així doncs, tant comandaments com cap de parc, són càrrecs que hem d’assumir amb responsabilitat que, en aquest últim cas, si bé no augmenta excessivament el nivell de dedicació, sí que ho fa la responsabilitat, assumint per un costat tasques de gestió i organitzatives de parc i per un altre, de comandament en el servei, augmentant també les necessitats formatives. Tot el que s’ha exposat anteriorment implica un gran canvi en el voluntariat ja que caldria assumir un augment molt important del nostre compromís. La nostra co-responsabilitat en l’assumpció de totes aquestes reformes per part de Bombers de la Generalitat enfocades a millorar les capacitats de treball del Cos de Bombers Voluntaris ens obliguen formalment, si bé no sempre legalment, a donar una resposta gairebé impecable a qualsevol iniciativa que es faci al respecte. També ens obliga a plantejar-nos molt seriosament quin nivell de compromís i dedicació atorguem a Bombers i què aportem per al seu bon funcionament. L’assumpció amb

responsabilitat de qualsevol tipus d’activitat formativa, o del tipus que sigui, destinada a millorar qualsevol aspecte referent a Bombers i a la seva estructura, com ara la instauració d’una escala de comandaments amb la inevitable dedicació de temps i esforços, serà també una obligació moral per part nostra.

El Cos de Bombers ha de tenir la capacitat de saber reinventar-se per donar als Bombers l’excel·lent eficiència que Catalunya necessita Tinguem sempre present que l’autèntic compromís està en tenir molt clar quin és el nivell de resposta que, com a bombers, volem donar a la ciutadania. Si tots els bombers voluntaris som capaços de donar resolució a aquestes necessitats de millora del servei que prestem, estarem demostrant que es pot assolir, mitjançant la participació de tot el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, un servei impecable. Resumint, cal un procés selectiu adequat al nivell competencial que han d’assumir els bombers voluntaris, cal una vigilància de la salut que els iguali en exigències als bombers professionals i evidentment, entre moltes altres necessitats, una formació bàsica i una formació continuada de qualitat que garanteixi un excel·lent servei a la ciutadania. Tot això viscut amb un gran sentit de la responsabilitat per part dels bombers voluntaris, juntament amb el treball que diàriament i de forma excel·lent realitzen els companys bombers professionals, han de fer Catalunya un país modèlic, símbol i exemple de compromís de servei de la ciutadania i per a la ciutadania. És cabdal, en els temps que estem patint, que es busquin fórmules per donar un servei cada cop més eficient. El Cos de Bombers ha de tenir la capacitat de saber reinventar-se i que aquesta, amb una demostració d’humilitat excepcional, passi a ser l’ingredient clau que doni als Bombers l’excel·lent eficiència que Catalunya necessita

MARCEL·LÍ BOSCH MUNTAL Bomber Voluntari adscrit al Parc de Bombers de Matadepera des de l’any 1992, n’ha estat el Sots Cap de Parc (2001) i actualment n’és el Cap de Parc (2011). Al mateix temps també es Bomber Funcionari de l’Ajuntament de Barcelona (2006).

36


DGPEIS

LES ESCOLES A CASA NOSTRA Bombers de la Generalitat, amb el suport del Departament d’Ensenyament ha elaborat un còmic adreçat als infants que visiten els nostres parcs de bombers, on se’ls ensenya quina és la nostra feina i consells de prevenció Actualment en els parcs de bombers es reben moltes visites de grups escolars, on a més d’ensenyar el parc i els vehicles, s’aprofita per intentar explicar uns consells molt senzills de prevenció d’incendis i d’actuació adequada en cas d’incendi a la llar. Fins ara, però des de Bombers no es proposava cap activitat a les escoles o entitats que ens visiten, de manera que poguessin treballar prèviament els continguts de la visita i despertar la curiositat dels infants, ni activitats

L’objectiu és un còmic que permeti acostar la realitat dels bombers als infants, i ensenyar unes mesures de prevenció d’una manera atractiva per als més petits posteriors per continuar parlant de seguretat en cas d’incendi a l’escola o a casa. A principis del mes de març de 2012, va començar a posar-se en marxa un grup de treball format per representants de les diferents regions , on ja s’havia començat a fer feina en aquesta direcció, l’Àrea d’Informació i Comunicació de la DGPEIS, l’Equip d’Enregistrament d’Imatges, l’Àrea d’Auditoria de Serveis i el Gabinet Tècnic del Departament d’Interior, amb l’objectiu de preparar unes activitats que l’escola les pugui treballar abans de venir al parc, i uns altres de treball posterior

a la visita. L’objectiu ha estat definir un projecte que permeti acostar la realitat dels bombers als infants, i aprofitar per ensenyar unes senzilles mesures de prevenció d’una manera atractiva per als més petits. Amb col·laboració i el suport pedagògic del Departament d’Ensenyament, ja s’han tancat els continguts, que inclou des de jocs interactius (trenca closques, jocs d’associacions...), a dibuixos per pintar, continguts per reconèixer la senyalització de seguretat de l’escola, o vídeos elaborats pel nostre Equip d’Enregistrament d’Imatges per ensenyar les tasques dels bombers o el moviment dels fums en un incendi dins d’un edifici. Gràcies al patrocini de diverses empreses, també ha estat possible la impressió d’un còmic que descriu d’una manera molt visual i simpàtica els diferents equipaments i vehicles dels bombers, i proposa unes mesures visuals de prevenció d’incendis a la llar i en el medi, que servirà tant per a que es pugui treballar a l’escola, com per a que després els nens i nenes el portin a casa.

CARLES NOGUERA POLA, SOTSINSPECTOR. Cap de Secció de Prevenció Operativa dels Bombers de la Generalitat.

37


DGPEIS - NOTÍCIES DGPEIS

LLIURAMENT DE MEDALLES D’HONOR A TORTOSA En la commemoració s’han concedit 224 Medalles que premien el personal que presta servei al Cos des de fa 20, 25 i 35 anys

L

es Medalles d’Honor premien la trajectòria dels membres del Cos de Bombers en funció dels anys d’antiguitat en el servei. Així, es el 19 d’octubre, es van lliurar 224 Medalles. De Medalles d’Or se’n van lliurar 14, a tots aquells membres que complien 35 anys de presència al Cos de Bombers i als que complien 30 en el moment de la seva jubilació (13 per a bombers funcionaris i 1 per a voluntaris). De Medalles d’argent se’n van lliurar 119. Aquestes reconeixen aquells bombers que acabaven de fer 25 anys en el servei (87 a funcionaris i 32 a voluntaris). Finalment, hi ha haver 48 Medalles de bronze per als bombers que tot just compleixen 20 anys al Cos (48 per a funcionaris i també 48 per a voluntaris). En el transcurs de l’acte, es va fer lliurament de divuit Mencions Honorífiques que pretenen reconèixer la prestació de serveis excepcionals al llarg de l’any passat. Entre elles, hi ha la Menció a 2 pilots que van perdre la vida en accident aeri en acte de servei i la que es lliurarà al col·lectiu de pilots de TAF Helicòpters i al de tècnics especialistes en manteniment d’helicòpters en reconeixement a la seva trajectòria professional. També es van lliurat Mencions a títol pòstum a aquelles persones del Servei que van perdre la vida des de març de 2011 fins al mes de març de 2012, que és quan s’havia d’haver fet aquest acte però que es va suspendre per l’incendi forestal de Gerri de la Sal. També es van lliurar 6 Medalles d’Honor per serveis excepcionals; 3 d’Or i 3 d’Argent. Les primeres van ser per als parcs de Bombers de Puigcerdà, Tarragona i Reus, que complien 150 anys de vida i de servei. Les d’argent van ser per a dos bombers de Sant Feliu de Llobregat que, estant fora de servei, van assistir un nen que patia una embòlia en una escola mentre no arribaven els serveis sanitaris, i per a un bomber de Vilanova i la Geltrú, que arriscant la seva vida es va llençar a l’aigua per socórrer una persona que s’estava ofegant, a Cubelles. Finalment, en l’acte també es van concedit 6 Felicitacions oficials. Entre elles, a 2 bombers de Santa Coloma de Cervelló que estant fora de servei van atendre una persona que havia patit un atac epilèptic, a un bomber de Sant Boi de Llobregat per haver avortat un intent d’agressió a un sanitari dins d’una ambulància, i a diferents bombers del Pirineu de Lleida per haver fet el rescat d’una persona a l’estany de Tort en unes condicions extremes, de nit, amb molt mal temps i sense el recolzament dels helicòpters. El lliurament de les Medalles d’Honor va tenir lloc a Tortosa per commemorar els 150 anys de presència dels Bombers a la ciutat; un aniversari que el Parc de la ciutat va celebrar amb diferents actes.

38


DGPEISDGPEIS - NOTÍCIES

Tècnic en Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments La Generalitat de Catalunya ha creat un títol propi de Formació Professional de grau mitjà destinada a bombers

M

itjançant el Decret 102/2012, de 25 de setembre, la Generalitat de Catalunya creava el títol de la Generalitat de tècnic o tècnica en prevenció, extinció d’incendis i salvaments, i se n’establia el currículum. La posada en marxa d’aquests estudis respon a la necessitat de qualificació en l’àmbit de la prevenció i el salvament, ja que no existeix cap títol d’aquestes característiques establert ni a Catalunya, ni a l’Estat Espanyol. El títol s’inclou en la família professional de Seguretat i Medi Ambient i tindrà una durada de 2.000 hores, de les quals 533 seran de pràctiques en centres de treball. La competència general d’aquest títol consisteix a auxiliar i protegir les persones i béns; controlar i extingir els incendis utilitzant els mitjans adequats per intervenir en qualsevol lloc on es produeixi una emergència, accident o catàstrofe; traslladar pacients al centre sanitari, prestar atenció bàsica sanitària i psicològica en l’entorn prehospitalari. Les sortides professionals són activitats en l’entorn professional de l’administració autonòmica i local. Instal·lacions aeroportuàries. Empreses dedicades a la producció, distribució, fabricació i emmagatzematge de productes i substàncies perilloses. Entitats que presten accions de col·laboració internacional i empreses de trasllat sanitari

MÒDULS DEL TÍTOL DE TÈCNIC EN PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENTS 1. Comportaments i actituds d’alt valor professional 2. Fenòmens naturals i antròpics 3. Atenció sanitària inicial en situacions d’emergència 4. Conducció i manteniment de vehicles d’emergència 5. Suport psicològic en situacions d’emergència 6. Control i extinció d’incendis 7. Operacions de salvament i rescat 8. Operacions d’assistències tècniques 9. Atenció sanitària especial en situacions d’emergència 10. Dotació sanitària 11. Formació i orientació laboral 12. Empresa i iniciativa emprenedora 13. Anglès tècnic 14. Formació en centres de treball

ESCOLA D’EMERGÈNCIES I PREVENCIÓ. A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria d’ emergències. Les nostres activitats son diverses però enfocades 100% a millorar la seva seguretat. Contacti’ns i parlem!

ESCOLA D’EMERGENCIES SABADELL · CAMP DE FOC AMB TÚNEL DE FUM · TORRE DE RESCAT 8X3X3 · AULA 120 M2 · UNITAT MÒBIL (CAMIÓ DE FOC) · HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) · SEGURETAT PRIVADA

Ens segueixes? @risk_112 RISK112.COM 639 331 547

39


DGPEIS - NOTÍCIES

L’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya forma bombers francesos en matèria d’incendis forestals Han visitat zones afectades per grans incendis forestals per estudiar i valorar les conclusions operatives

L

’Escola de Bombers i Protecció Civil va organitzar, en el mes de novembre un curs adreçat a un grup de bombers francesos de l’École d’Application de Sécurité Civile (ECASC) de Valabre. Els alumnes van visitar zones on s’han produït grans incendis forestals a Catalunya, com ara el de la Jonquera i el d’Horta Sant Joan, per poder-ne estudiar i valorar les conclusions operatives que es van extreure dels incendis. A més, també van realitzar pràctiques sobre el terreny per estudiar el comportament del foc, repassar conceptes de patrons de propagació i els aspectes de seguretat que hi estan relacionats.

Operació Quilo a la DGPEIS Recapta solidària d’aliments

E

ntre el 19 de desembre de 2012 i el 13 de gener de 2013, des de Des de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, es va engegar una iniciativa, adreçada a tot el personal anomenada OPERACIÓ QUILO, per tal de posar en marxa un gran recapte d’aliments destinats al BANC DELS ALIMENTS de la ciutat de Barcelona.

Bombers al Saló de la Infància a Montjuïc Com cada any, els bombers amb els nens i nenes Durant la setmana del 27 de desembre de 2012 fins al 4 de gener del 2013 va tenir lloc la 49a. edició del Saló de la Infància al recinte firal de Montjuïc, de Barcelona. La participació dels Bombers de la Generalitat en el Saló de la Infància, esdevé any rere any, una de les principals cites anuals dels bombers amb els nens i nenes que, durant les festes de Nadal, s’organitza a Catalunya. Nombrosos bombers professionals i voluntari, així com personal d’administració va col·laborar en aquest esdeveniment, fent les delícies dels més petits.

40


DGPEIS

Estudi sobre els Bombers Voluntaris La DGPEIS, juntament amb estudiants de la UAB està fent una investigació amb l’objectiu de disposar d’una informació directa sobre els bombers voluntaris

A

principis de 2012, es va plantejar des de diferents departaments de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, possibilitat d’acollir-se al conveni de pràctiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d’incorporar estudiants en pràctiques a diferents projectes. Des de la Divisió de Planificació i Gestió, encapçalada per l’Inspector Joan Rovira, es va sol·licitar la possible incorporació de dos estudiants, per tal de tirar endavant un projecte d’investigació sobre els Bombers Voluntaris. L’objectiu d’aquesta investigació, era conèi-

xer el perfil dels Bombers Voluntaris de Catalunya. Aquesta possibilitat va tirar endavant, i les dues places de pràctiques a la Divisió de Planificació i Gestió, es van publicitar a la llista de pràctiques professionals pels estudiants d’últim curs de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Així va ser com nosaltres varem triar, per tal cursar l’assignatura de pràctiques professionals, la DGPEIS i aquest projecte en concret. A principis de setembre de 2012, un cop ja assignades les places de pràctiques, i signat el conveni pertinent

BACKDRAFT SANDVITXERIA Plaça Nova, 3 - Terrassa

Sandvitxos de tot tipus: freds, calents, vegetarians, infantils...acompanyats d’amanides i varietats per picar. Espai per a nens. Local ambientat amb temàtica de bombers. Segueix-nos al facebook i twitter: http://www.facebook.com/Backdraft.Sandvitxeria https://twitter.com/Backdraft_Sandv 41


DGPEIS

entra la Direcció General i la UAB, vam tenir la primera reunió a la Divisió de Planificació i Gestió. A partir d’aquí, ja es va anar definint el projecte, els objectius, i la manera de com dur-lo a terme. L’objectiu de l’estudi seria: “comprendre qui són i que pensen els actuals in-

És necessari una recerca d’informació per tal de crear una base de coneixements suficients sobre els bombers voluntaris

tegrants del cos de Bombers Voluntaris, en un moment de fortes transformacions i contradiccions en el model de prestació del servei voluntari dins dels bombers de la Generalitat”, amb la voluntat de poder disposar d’una informació directe sobre que pensen i opinen els Bombers Voluntaris a Catalunya. Vam iniciar doncs a principis d’octubre, la recerca d’informació per tal de crear una base de coneixements suficients a partir de la qual treballar. Varem iniciar la recerca a partir del marc legal en que es basa tant el cos de bombers de la Generalitat al complet, com els Bombers Voluntaris en concret. A continuació vam cercar diferents articles i estudis, ens vam informar dels diferents models existents als països del nostre entorn, varem repassar la premsa de l’últim anys, vam llegir i rellegir diferents pàgines web, etc.. Tot això, per poder crear una base de , a partir dels quals treballar el projecte. El següent pas, va ser iniciar un seguit de contactes

amb diferents persones, tant bombers voluntaris com bombers funcionaris i alguns dels seus delegats sindicals, membres de la junta directiva de l’AsBoVoCa, etc... Varem iniciar també un seguit de visites a diferents Parcs de Bombers (visites les quals, seguiran fins al final del projecte). Seguidament, es va decidir definitivament que la metodologia de treball consistiria en l’elaboració d’una enquesta, que es passaria a tots els integrants dels Bombers Voluntaris, i que la nostra feina en el projecte, finalitzaria un cop recollides les enquestes enviades, tractades les dades i presentat l’informe final pertinent a la Divisió de Planificació i Gestió. Així doncs, a finals de 2012, varem començar a treballar en l’enquesta que es volia enviar als Bombers Voluntaris. Volíem que fos una enquesta no gaire feixuga, però en la que poguéssim incloure diferents aspectes, tals com les seves motivacions i valors, les seves opinions referents a diversos temes, la forma operativa dels diversos parcs, les relacions socials existents, etc. Vam iniciar amb una enquesta de 20 preguntes, que amb el temps i les diferents aportacions, va arribar gairebé a les 80. Ja a principis d’aquest 2013, teníem l’enquesta pràcticament enllestida. Vam fer una última reunió a mitjans de gener, i vam preparar una reunió per l’última setmana del mes amb la participació de diferents Bombers Voluntaris, en la que vam passar l’últim projecte d’enquesta que teníem dissenyat, per tal que el valoressin, i fer alguns últims retocs. Un cop elaborada l’enquesta definitiva, aquesta serà presentada en el XXè Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya, el proper 2 de febrer a Calella. Esperem doncs, que la nostra feina, tot i que concentrada en pocs mesos, pugui servir tant a la Direcció General per conèixer i comprendre millor als Bombers Voluntaris, com als mateixos Bombers Voluntaris. Tant de bo, el projecte en el que estem treballant tingui continuïtat, i la nostra cerca sigui nomes el principi d’un treball més extens, la finalitat del qual sigui millorar el model actual de Bombers de la Generalitat, a partir del millor coneixement dels Bombers Voluntaris i de la seva realitat. Aprofitem l’article per agrair a totes les persones que ens han ajudat i ens segueixen ajuden a tirar endavant aquest projecte, Bombers Voluntaris, Bombers Funcionaris, treballadors de la DGPEIS, així com companys i professors de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB

GLORIA MIRAVALLES SERRAT Barcelona 1990, és estudiant d’últim curs de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona

42

KHALIL MARQUÈS I RAMOS Barcelona 1981, és estudiant d’últim curs de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona.


FULL D’INSCRIPCIÓ  A  L’ASSOCIACIÓ  DE  BOMBERS   VOLUNTARIS  DE  CATALUNYA.  

Nom  i   Cognoms:  

Una vegada  emplenat  i  signat,  cal  enviar-­‐ho  per  correu  postal  a  alguna  de  les   adreces  següents:   Ass.  Bombers  Voluntaris  de  Catalunya   ASBOVOCA   Avgda.  Catalunya,  47       Pol.  Ind.  La  Torre  C/del  Vapor,  5-­‐7     08212-­‐Sant  Llorenç  Savall     08760-­‐Martorell   També  es  pot  fer  per  fax  a:  937  398  272   O  per  correu  electrònic  a:  asbovoca@bombersvoluntaris.org    

Adreça:

Localitat:

Codi Postal:    

Telèfon:

Correu electrònic:     Parc:        

 

  Secció:  

Data Naixement:  ___  /  ____  /  _______   D.N.I.:    ______________  -­‐  ___    

Professió:

Desitjo ser   admès   com   a   soci/a   numerari/a   a   l’Associació   de   Bombers   Voluntaris   de  Catalunya,  i  faré  efectives  les  qüotes  corresponents  amb  càrrec  al  compte:    

Número:-­‐_ _  _  _  -­‐  _  _  _  _  -­‐  _  _  -­‐  _  _  _  _  _  _  _  _  _  _   Banc  o  Caixa:     Agència  núm:      

Adreça:  

Ho signo  a  ....................................................  el  ............  d  ...............................  del  ............    

Signatura:  

— —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —     Banc  o  Caixa:........................................   Adreça:  .................................................   Nom  del  Titular:  ...................................     Sr.  Director/delegat:   Li  prego  que,  fins  a  nou  avís,  faci  efectius  a  l’Associació  de  bombers  voluntaris  de   Catalunya,  i  amb  càrrec  al  meu  compte/llibreta,  els  rebuts  que  li  seran  presentats.   Atentament:  

Signatura:

43


                             

  ­Š   … ƒ     

 † ‡ „   ­ ˆ ‰Š  † ‹Œ

… ŠŽŽŽ  ‘‘

 

     ­    €     ‚ƒ     „   „   

Revista Alerta! nº1  

Revista de l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA)

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you