Revista Alerta! nº3 by Asbovoca Associació Bombers Voluntaris

nº3

Juliol 2013

Bombers a temps parcial?

La problemàtica dels incendis forestals i els reptes per a Catalunya Gestión de conocimiento y realimentación de experiencias en el ámbito de las emergencias

Assemblea de bombers voluntaris a Martorell Entrevista a Jordi Martínez, primer president de l’ASBOVOCA

TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA EMPRESA QUE VALORA ELS NOUS REPTES Els primers a fabricar la mànega recoberta Armtex

Els inventors de la mànega Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres llances Blue Devil d’alta gama amb Rylstatic (produeix la gota d’aigua sense turbina giratòria)

#3 SUMARI 4 Editorial 6 Els Parcs 11 L’entrevista Jordi Martínez

14 Estat de la qüestió Jornada de debat dels bombers voluntaris

19 Pel món Una explosió a Texas treu a la llum els riscos dels bombers voluntaris

22 Divulgació tècnica La problemàtica dels incendis forestals i els reptes per a Catalunya Gestión de conocimiento y realimentación de experiencias en el ámbito de las emergencias

31 Opinió Bombers Voluntaris o Bombers Low Cost? Bombers a temps parcial?

33 La DGPEIS Notícies

Alerta Revista de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) Edita ASBOVOCA Director Marc Ferrer i Murillo President ASBOVOCA Joan Roma i Salvó Disseny i Maquetació Oscar Gamell i Farré Foto portada Incendi industria CYMIQ de Sant Andreu de la Barca, 30 maig de 2012. Autor: Jordi Garcia Monte Alerta és una revista trimestral, virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre, que es distribueix per internet i mitjançant les xarxes socials. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col· laboradors/res. La responsabilitat dels articles publicats és de cada autor/a. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Contacte: e-mail Alerta revista@bombersvoluntaris. org e-mail Asbovoca asbovoca@bombersvoluntaris.org Web http://www.bombersvoluntaris.cat @Alerta_Asbovoca @ASBOVOCA https://www.facebook.com/ groups/31728122751/ Telèfon: +34 609 330 200 Fax: +34 937 398 272

DL: B.9088-2013 ISSN: 2014-9921

EDITORIAL

9.000 € D’ESTALVI.... I UNA OPORTUNITAT PERDUDA

a pocs dies a la Intranet de Bombers de la Generalitat de Catalunya es publicaren dades estadístiques d’accidents dels membres d’aquest cos de bombers, de tots els membres? ... Doncs NO!, faltaven les dades dels accidents en acte de servei dels Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya. De la publicació es podria deduir que cap bomber voluntari ha sofert accident, o bé que la “casa” no te dades d’accidentabilitat d’aquest col·lectiu, o bé que hi ha tants accidentats que farien “saltar” l’estadística, o bé que els bombers voluntaris no comptem ni constem a la “casa”, o bé que algú de dins no té interès en que siguem visibles ni tan sols per això, o bé que ja que no tenim vinculació laboral ni funcionarial no cal posar-nos a les estadístiques, ... o bé ves a saber quina altra justificació ens expliquen. El cert és que la informació existeix i d’accidents també n’han succeït. De les dades que l’ASBOVOCA disposa, hi ha constància que en els darrers set anys (2006-2012), un total de 86 bombers voluntaris de la Generalitat han sofert accidents en acte de servei que els hi ha provocat incapacitat laboral temporal per a les seves professions. El nombre de persones, bombers voluntaris, accidentades per any ha estat el següent:

Aquestes 86 persones han vist com les seves retribucions laborals es reduïen en major o menor grau a conseqüència de l’accident i els respectius processos de recuperació no han estat coberts per cap mútua assistencial conveniada amb el servei de bombers de la Generalitat, perquè els bombers voluntaris no tenim mútua. Ara bé, segons el reglament vigent s’estableixen unes compensacions econòmiques per “incapacitat temporal produïda per accidents en acte de servei de les persones membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya de les seccions activa i especial”. La quantia d’aquestes compensacions es fixa -i s’ha de revisar cada dos anys-, per una Ordre conjunta dels Departaments d’Interior i d’Economia de la Generalitat. Els imports al llarg dels anys han estat els següents:

Com es pot observar, en el context de retallades, als bombers voluntaris de la Generalitat també ens ha tocat, veient que si t’accidentes en un servei rebràs un 12,5% menys i ja no parlem de si ho rebràs amb un, dos, sis o deu mesos d’endarreriment. Quin estalvi representa aquesta rebaixa per al pressupost del Departament? Algú pot pensar que el 12,5% són molts diners en un servei tant gran amb tants bombers voluntaris, però si enguany ningú sofrís cap accident amb resultat de ILT, l’estalvi seria de 0,00€. Tot i que això és el que desitjaríem, suposem que enguany succeeix el mateix nombre d’accidents que l’any 2009 (el màxim); Doncs amb uns senzills càlculs

EDITORIAL

matemàtics arribem a la conclusió que aquest any el Departament d’Interior pot estalviar 9.000,00€ (si, si NOU MIL Euros) en compensacions als bombers voluntaris accidentats en acte de servei. Vaja! Tot un dineral que representa el 0,000784% del Pressupost del Departament1 i el 0,00653% del Capítol 1 de la DGPEISC, i una oportunitat perduda de donar coratge, empenta i agraïment a les persones que voluntàriament i de forma altruista formem part dels Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya. Ordre GOV de 5 de Juliol 1982 / 2 Ordre GOV de 15 de Gener de 1988 / 3 Ordre PRE de 25 de Febrer de 1992 Ordre PRE/338/2006, de 30 de Juny / 5 Ordre PRE/464/2008, de 23 d’Octubre / 6 Ordre INT/35/2011, de 4 de Febrer / 7 Ordre INT/93/2013, de 7 de Maig / 8 Llei 1/2012, del 22 de Febrer 1 4

De les dades que l’ASBOVOCA disposa, hi ha constància que en els darrers set anys (2006-2012), un total de 86 bombers voluntaris de la Generalitat han sofert accidents en acte de servei que els hi ha provocat incapacitat laboral temporal per a les seves professions. Joan Roma Salvó President ASBOVOCA

PLANS D’AUTOPROTECCIÓ

CLI C PREA AQU SS ÍI WW UPOS DEMA W.P T ON NA N AU S.C LINE A AT

ACTIVITATS I CENTRES AFECTATS PEL DECRET 82/2010

TÈCNICS COMPETENTS ACREDITATS PER L’ISPC

info@paus.cat +34 615 305 994

ELS PARCS

1 Mor l’excap dels Bombers Voluntaris de Santa Maria de Palautordera

El 13 de juny va morir després d’una llarga malaltia, Jordi Fernàndez, que durant set anys ha estat el cap del Parc de Bombers Voluntaris de Santa Maria de Palautordera, càrrec que va deixar el mes de gener d’aquest any. En Jordi feia 20 anys que era bomber voluntari. Destacar que la trentena de bombers voluntaris de Santa Maria de Palautordera el mateix dia de la seva mort, quan la situació ja era irreversible van fer-li costat a casa seva i encara el van convèncer perquè fes una darrera volta de comiat amb el camió, ajudat per tots els seus companys a pujar al camió. El dia 16, en un acte, que no va ser un funeral, sinó un comiat tal com va expressar el mateix Jordi, centenars de persones es van aplegar a l’Envelat, entre d’altres representants del Departament de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i alcaldes de poblacions veïnes. En un darrer acte d’altruisme, Jordi Fernàndez, va donar el seu cos a la ciència. Descansi en pau.

2 Jornada de coaching amb els Bombers de les Borges Blanques

na dotzena de participants de diferents edats i municipis de les Garrigues van participar en la jornada de coaching organitzada conjuntament entre l’Oficina Jove i la Regidoria de Benestar Social i Salut de l’Ajuntament de les Borges Blanques i amb la col·laboració dels bombers voluntaris d’aquest municipi. Els participants es van trobar el dissabte 4 de maig al matí al parc de bombers de les Borges, on van tenir lloc les primeres activitats relacionades amb les tasques de bomber amb la intenció que els alumnes experimentessin certes emocions que després poguessin traslladar a situacions de la vida quotidiana: estirar mànegues, pujar escales, circuits d’obstacles, etc, i tot això vestits amb indumentària típica de bomber i amb tot el que això suposa (molt pes, incomomoditat, no estar acostumat o bé, més seguretat, més confiança...). Després de cada una de les activitats, els alumnes van poder fer una reflexió d’allò que van sentir i de quina manera es pot relacionar amb la quotidianitat: si sentim por demanem ajuda, si ens sentim insegurs ens prepararem millor, si tenim confiança amb nosaltres les coses no ens costen tant, etc. En acabar, es va fer un dinar amb tots els participants i tot seguit va tenir lloc la clausura de la jornada amb una activitat de tancament que suposava un treball en equip amb tot el grup, que va consistir en crear un mural sobre allò que havia representat per a cadascú la jornada. Un cop més, en acabar-lo, es va fer una reflexió final conjunta.

ELS PARCS

Jornades tècniques sobre atenció al pacient politraumatitzat a El Vendrell

ls dies 31 de Maig i 17 de Juny, es va realitzar una jornada tècnica sobre l’atenció al pacient politraumatitzat al parc de bombers d’El Vendrell, organitzada per personal de SEM, STS Ambulàncies i Bombers d’El Vendrell. La jornada consistia en una part teòrica pel matí i una de pràctica per la tarda, consistent en l’estabilització i extracció reglada de dos afectats amb politraumatisme de dins d’un cotxe accidentat, així com la relació i tasques dels dos cossos d’emergència implicats durant una actuació, i d’un petit taller sobre Equips de Respiració Autònoma i el seu ús per part del personal de les unitats de suport vital (ambulàncies). Durant la part teòrica es va repassar el Codi PPT ( Codi Pacient Politraumatitzat) que es fa servir per part del SEM a tota Catalunya, i en què casos s’ha d’activar i com fer-ho. Durant la pràctica del dia 17 de Juny, es tractava de dos ocupants d’un turisme de tres portes, on la violència de l’impacte va projectar a l’ocupant del seient davanter dret als seients posteriors, restant la conductora al seu seient. Bombers i personal sanitari van participar de manera conjunta i coordinada en les diferents maniobres d’extracció i atenció mèdica.

4 Pràctiques d’espeleologia a Albinyana dels

Bombers Voluntaris de Sant Jaume dels Domenys

l darrer cap de setmana de maig, bombers voluntaris de Sant Jaume dels Domenys van fer pràctiques d’espeleologia a la cova de Vallmajor, situada a Albinyana. Aquesta cova es molt coneguda per unes pintures rupestres que hi han al seu interior, i que estan catalogades per l’UNESCO com a Patrimoni Mundial. A més de la pràctica d’espeleologia també es van buscar llocs i punts de referència per realitzar reunions per fer eventuals rescats, així com reconèixer les zones on es poden donar situacions complicades durant el rescat. I amb la finalitat de prevenir accidents, i per tant evitar aquestos eventuals rescats, també es va netejar i retirar tot material que no hauria d’estar dins la cova, com antic material o poc adequat.

ELS PARCS

5 Nou cap de parc

er cobrir les vacants que s’havien produït en el parc de Bombers Voluntaris de Santa Maria de Palautordera, es van convocar unes eleccions en el mes de maig, i les persones nomenades van ser: Francisco Javier Gutiérrez Giménez, com a cap de parc i Enric Ramil Rodrigo, com a sotscap.

6 Els Bombers de Ribes de Freser recullen aliments a canvi d’aventura

’Associació de Bombers Voluntaris de Ribes de Freser, conjuntament amb la Creu Roja de Vall de Camprodon, van organitzat el 7 de juliol a la plaça del Mercat una recollida de menjar i material escolar per a les persones amb menys recursos. La iniciativa va tenir la originalitat que les persones que van col·laborar podran participar en alguna de les activitats organitzades amb l’empresa Pirineu Actiu: inflables, tallers, tir amb arc, etc. Cal dir que la recol·lecta es van recollir uns 200kg de menjar.

30 ANYS BOMBERS VOLUNTARIS VALL DE LORD

7 30 anys dels Bombers Voluntaris de Sant Llorenç de Morunys

SANT LLORENÇ DE MORUNYS DISSABTE 3 D´AGOST DEL 2013

A LES 17:30

El parc de Bombers Voluntaris de Sant Llorenç de Morunys, celebra enguany el seu 30è aniversari i el primer cap de setmana d’agost celebraran una sèrie d’activitats per commemorar l’esdeveniment. Entre d’altres, s’ha organitzat una jornada de portes obertes, activitats pels infants i una cursa.

SORTIDA DEL PARC DE BOMBERS ARRIBADA A LA CREU DEL CODO

DISTANCIA 4,5 KM DESNIVELL POSITIU 600M. INSCRIPCIONS A www.ceprepirineu.com/vertical/index.html 10€ FINS EL 1 D´AGOST EL MATEIX DIA DE LA CURSA 15€

PATROCINADORS

ORGANITZADORS

COL·LABORADORS:

8 Bombers de Collbató amb la flama del Canigó

El 23 de juny la flama del Canigó va recórrer els carrers de Collbató i la marxa va finalitzar amb l’encesa del pebeter i la foguera, un sopar i una revetlla popular on els bombers voluntaris de la població van llegir el manifest de la Flama, com a homenatge als 25 anys de la seva creació.

Automòbils Sabata , Bar Bastets, Bar Chaplin, Bar el Celler, Bar Jardí, Bar la Llesca, Bar-Restaurant Bon Dia, Baumassa, Begudes Riu, Ca la Cabrera, Cal Peretà, Cal Xinxó, Càmping Morunys, Cansaladeria Cal Ton, Carnisseria Casa Roseta, Casal l’Estaca, El Cau Pizzes, Conserves Cap d'Urdet, Entitat Músical Escorxador, Espardenyeria M. Àngels, Estació d’esquí Port del Compte, Estanc llibreria Joan Josep Casafont, Farmàcia Óptica M. Dolors Casas, Fisioterapeuta Alba, Fleca Vilella, Fonda Nin, Formatgeria Les Roques, Formatgeria Valette, Forn Cal Pascuet, Fustes Graus, Gasolinera Adrià Solé, Hostal Casa Joan, Hotel-Restaurant Fonts del Cardener, Instal·lacions Bessa, Kemana botiga d’articles, La Fruiteria, Maribel Fita Artesans, Mecàniques la Vall, Multibotiga la Canal, Pastisseria Canal, Peixateria Conxita, Perruqueria Ell i Ella, Perruqueria Estrella, Perruqueria Imatge, Perruqueria Katy, Pinyures i Empaperats Pujols, Piteus Sport Outlet, Punt d’esports, Refugi del Bages, Regals Montserrat, Restaurant Cal Joan del Batlle, Restaurant Cal Tecu, Restaurant el Monegal, Restaurant la Brasa, Restaurant la Catalana, Restaurant Vilasaló, Solé Motors, Supermercat CECI, Tandem Sports, TKS Sport Ribera.

9 La Rumba dels bombers de Vic

ls bombers de Vic, sempre tant innovadors i originals, ens han regalat la cançó de l’estiu, una divertida rumbeta, titulada “la rumba dels bombers de Vic”. El vídeo, que ha estat gravat i editat per la productora Abast Multimèdia, està triomfant a les xarxes. La primera setmana al YouTube va superar les 90.000 visites: http://www.youtube.com/watch?v=ZptVu-WkKLM

ELS PARCS

10 Tanquen parcs de bombers funcionaris per manca de personal

es de principis de juny els parcs de bombers de la Vall d’Aro, de la Pera i d’Hostalric s’han vist obligats a tancar per manca de personal. A causa de no realitzar hores extres per part dels bombers funcionaris, en protesta per les seves condicions laborals i per alertar la societat catalana del greuge que suposa “no disposar de nous treballadors” a la plantilla, obliga una redistribució de personal que comporta que els parcs no tinguin el personal mínim suficient per poder obrir. La protesta dels funcionaris també ha comportat que moltes vegades hi hagin parcs per sota dels mínims efectius, tot i que no han arribat a tancar, com Tortosa, Cerdanyola del Vallès, Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès, Badalona, Mataró o Granollers.

11 Recollida de material per Colòmbia

ovament els bombers voluntaris de Gelida estan recollint material per portar als bombers voluntaris de Colòmbia a començaments de tardor. “Bombers x Colòmbia” és un projecte de cooperació al desenvolupament amb la col·laboració dels cossos de bombers colombians, iniciat el 2003 per un petit grup de bombers del Parc de Bombers de Gelida. A Colòmbia, exceptuant les grans ciutats, cada municipi té el seu propi cos de bombers, format majoritàriament per personal voluntari. Cadascun d’aquests cossos de bombers s’han de gestionar el seus propis recursos, ja que reben molt pocs recursos per part del municipi. Al llarg dels diversos viatges, “Bombers x Colòmbia” han comprovat les lamentables condicions de treball que tenen els cossos de bombers colombians. Considerant que molt pocs disposen d’un camió d’extinció d’incendis, no disposen del mínim material de seguretat personal necessari (ni equip de protecció per focs estructurals, ni casc, ni botes, ni guants, etc.) tampoc tenen material sanitari per fer les primeres cures. Si teniu material sanitari o d’emergències, truqueu al telèfon 675 785 789 i el vindran a recollir.

12 Simulacres

dels Bombers de Torà i Guissona El 14 d’abril, 30 bombers voluntaris dels parcs de Torà i de Guissona van viure una jornada de simulacre de foc d’habitatge a la Caseta del Martí (Castellfollit de Riubregós). Els instructors van ser quatre bombers funcionaris del Parc de Cervera que van posar als nostres bombers en diferents situacions que es poden trobar en un foc d’habitatge real. Els objectius del simulacre eren resoldre les següents situacions: extingir un foc en una cuina i procedir al salvament de dues persones atrapades i de tres bombers atrapats per un ensorrament. Posteriorment, i ja al Parc de Torà, els bombers i els seus instructors varen fer la valoració de la pràctica i es van exposar diversos punts de vista i opinions que van ser l’origen d’un debat per millorar la seva feina i van acabar el dia fent un dinar de germanor.

ELS PARCS L’ENTREVISTA

12 Bombers expliquen a Badalona consells de seguretat bàsics als immigrants

mb la intenció de sensibilitzar als nouvinguts, Bombers i Mossos expliquen a les mesquites de Badalona els consells de seguretat bàsics als immigrants i com actuar davant d’una emergència, ja que existeix una manca de cultura de la prevenció en moltes persones immigrants, per desconeixença o perquè en el seu lloc d’origen no hi ha tant risc com en una gran ciutat com Badalona, amb molts serveis i infraestructures.

13 Pompiers d’Aran fan d’observadors

El 14 de juny, personal dels parcs de la Vall d’Aran i també del Servei Aranès de la Salut, van participar com observadors en un simulacre de múltiples víctimes a Luishon, una població situada al departament francès d’Alta Garona i que comunica per l’est amb la Vall d’Aran. El simulacre va presentar un escenari d’un accident de trànsit a la antiga carretera D-125 de Marignac a Luishon, en un tram lliure de trànsit actualment anul·lat. El sinistre era d’un autocar, un minibús i dos cotxes que havien xocat i caigut al riu. En el simulacre van participar, entre d’altres mitjans dels Sapeurs Pompiers de l’ Haute Garonne, de Protecció Civil i de la Gendarmerie.

14 Pràctiques de rescat de muntanya a Piera

na dotzena de persones, entre personal dels bombers voluntaris de Piera i la Unitat Canina de Piera “Búsqueda i Rescat” van participar conjuntament el 15 de juny en unes pràctiques de salvament de rescat a la muntanya.

E 10

Aclariment

En els dos anterior números, en l’apartat d’”Els Parcs”, han aparegut dues notícies amb el nom de Pompièrs de Les. Cal aclarir que a la Vall d’Aran, funcionen com U.F. Vall d’Aran, i que per tant, les noticies haurien d’haver anat titulades com Pompièrs d’Aran, i no pas com a un parc propi.

L’ENTREVISTA

Jordi Martínez, primer president de l’Asbovoca Catalunya no es pot permetre un Cos de Bombers cent per cent professionalitzat

Va ser el segon director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, càrrec que va ocupar entre 1984 i 1987. I va ser el primer president de l’Asbovoca, des del moment de la seva fundació, al 1992, fins a 1998, al bell mig del seu segon mandat. Jordi Martínez i Planas és una peça clau de la història del Cos de Bombers de la Generalitat i de les lluites dels voluntaris per fer-se un lloc digne en la seva estructura. Al 1962, estudiava Enginyeria Industrial al campus de Terrassa. Els fatídics aiguats del 25 de setembre van arrasar barris sencers de la ciutat però també de Rubí i Sabadell. Calia ajut de qualsevol mena, així que les autoritats van reclutar fins i tot els joves estudiants universitaris per donar un cop de mà. D’allà li ve la vocació; Martínez va col·laborar com molts d’altres a retirar cadàvers, a donar biberons als bebès o a fer de guàrdia urbà regulant el trànsit a les cruïlles. “Va ser aquí on vaig aprendre; allò va ser la meva escola”, assegura. Va canviar l’Enginyeria per la farmàcia, llicenciant-se a la Universitat de Barcelona. Al 1969 va obrir el seu propi establiment a Lloret de Mar, localitat de la Selva on

va néixer i on viu. Cinc anys més tard entrava a l’Ajuntament del seu poble com a regidor. Va ser aquí on va rebre l’encàrrec de crear el parc de bombers voluntaris de la localitat. Els pioners varen ser membres de la brigada d’aigües de l’Ajuntament, que disposaren d’un vell camió Ros Roca que s’utilitzava per regar els carrers de la vila i que reconvertiren en vehicle d’extinció. Ell

Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, entre 1984 i 1987, i primer president de l’Asbovoca, des del 1992, fins a 1998 en va ser el primer cap de parc, coincidint també amb el període que va fer d’alcalde de la vila; entre 1976 i 1979, just abans de les primeres eleccions municipals de la Democràcia. Va ser aleshores que li va tornar a tocar viure la tragèdia de ben a prop; el 7 d’agost de

L’ENTREVISTA

cap de parc, però no pas d’apartar-se del món dels bombers: al 1984, ja en la II Legislatura, el conseller de Governació Macià Alavedra el nomenava director general en substitució d’Ortí, acceptant que Martínez continués com a diputat al Parlament. Des del seu nou càrrec, va correspondre a Jordi Martínez la tasca de negociar amb els grans ajuntaments del país per fer que cedissin a la Generalitat els serveis municipals de bombers, com ara Reus, Tarragona i Lleida. Especialment difícils varen ser les negociacions amb les dues darreres ciutats. Al Segrià fins i tot va haver una vaga de bombers per exigir que els traspassessin a la Generalitat, que pagava millors sous. En aquest període, Jordi Martínez també va treballar en la creació de nombrosos parcs de bombers voluntaris per completar la xarxa territorial del servei; uns parcs que, segons ell, es creaven “amb quatre duros i molts copets a l’esquena”, aconseguint que els ajuntaments es fessin càrrec de la despesa que suposava adquirir terrenys per construir els nous parcs. El de la Sénia, per exemple, el va inaugurar ell essent director general.

1979 un incendi forestal a Lloret de Mar acabava amb la vida de 22 persones que varen quedar atrapades per les flames a la carretera de la urbanització Lloret Blau. Quatre nens, 6 dones i 12 homes. El foc també va cremar cases i va ferir de gravetat un home. Per a Martínez, va ser aquesta tragèdia la que va fer que el president Tarradellas decidís donar impuls a la creació d’una estructura de bombers organitzada de manera diferent, traspassant les fronteres del municipi i la província per donar lloc a un servei de caràcter nacional català. El procés desembocaria en el traspàs de les competències en extinció d’incendis a la Generalitat de Catalunya per part de les diputacions, que havien bastit el seu propi servei de bombers anys abans. Al juny de 1980 naixia la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i Alfons Ortí en va ser el seu primer director general. L’arribada a la Direcció General

“Sóc un ferm convençut del model mixt de bombers” Al mateix any, Jordi Martínez iniciava una nova etapa en la seva vida, quan va aconseguir l’acta de diputat al primer Parlament de Catalunya de la recuperació democràtica. Girona triava 17 diputats i ell va ser un dels 7 que al final varen correspondre a la llista de CiU. Martínez va ser diputat durant les 3 primeres legislatures; fins al 1992. Era el moment de renunciar al càrrec de

L’any 1976 va ser fundador i primer cap de parc dels bombers voluntaris de Lloret de Mar I és que Martínez es mostrava tan convençut aleshores com ara de la importància del voluntariat: “Sóc un ferm convençut del model mixt de bombers. Som un país pobre, amb poques matèries primeres i fonts d’energia; no ens podem permetre una estructura al cent per cent professionalitzada. A més, els voluntaris aporten riquesa humana en un país on l’associacionisme és molt actiu, i aquest capital no es pot perdre, no ens ho podem permetre; s’ha d’aprofitar”. I aquest criteri li és igual de vàlid encara avui, en què les retallades econòmiques malmeten dia rere dia els serveis i els drets a què hi estàvem acostumats els catalans. En aquella època, Martínez recorda haver tingut “moltes trifulgues amb els sindicats”, que volien aturar aquest procés de reconeixement de la tasca dels bombers voluntaris dins el Cos de la Generalitat. A Girona, per exemple, explica que es vivia “certa tibantor” perquè els bombers funcionaris tampoc no volien compartir tasques amb els voluntaris. Bons i mals records D’aquells anys com a director general, Jordi Martínez guarda en la memòria el gran incendi de Montserrat de 1986 com a un dels pitjors moments que va haver de viure, entre d’altres, així com la mort en accident de trànsit de 2 voluntaris d’Igualada mentre eren evacuats

L’ENTREVISTA ries i del Consell Insular de Mallorca. I és que, segons explica Jordi Martínez, aleshores “érem pioners en tot!”.

“Els bombers voluntaris aporten riquesa humana no es pot perdre, s’ha d’aprofitar”

a un centre sanitari perquè els tractessin d’unes cremades lleus en haver-se vist envoltats pel foc en un incendi i després d’haver estat rescatats pels companys. “En deien la Direcció General d’Incendis i Desgràcies, a l’època, i al Parlament a mi em coneixien com el Bomber Major del Principat”, recorda Martínez. Entre els millors moments cita la gestació del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), aleshores, Servei de Coordinació d’Emergències Mèdiques. El departament de Sanitat i Seguretat Social de l’època va demanar al 1985 la col· laboració del Cos de Bombers de la Generalitat en un pla pilot, que es va posar en pràctica durant la Setmana Santa d’aquell any i que consistia a crear una guàrdia mèdica permanent al Cicoc (l’equivalent a la Sala Central dels Bombers de l’època) amb un helicòpter medicalitzat de la Direcció General, ambulàncies de la Creu Roja i personal sanitari de Bombers, del Departament de Sanitat i de l’Hospital Clínic de Barcelona. La idea era atendre in situ les víctimes dels diferents sinistres en què se’ls requerís i fer el transport secundari de pacients crítics; és a dir, entre hospitals. L’experiència es va prolongar fins al desembre i l’any següent, Sanitat va voler muntar el servei de motu propi, donant lloc al que ara coneixem com a SEM. En aquesta mateixa època, Jordi Martínez també recorda com a un dels millors moments del seu mandat a Bombers l’adquisició d’un bamby buckett als Estats Units; el primer que s’utilitzaria a l’Estat. I la creació de l’Escola de Bombers al 1986 institucionalitzant l’experiència d’un important servei de formació preexistent. Aleshores, a l’Escola es van començar a formar no només bombers catalans, sinó també de Castelló, Canà-

Acabada la seva etapa com a director general al 87, Martínez va continuar com a diputat una legislatura més. Aquell mateix any va ser nomenat alcalde de Lloret de Mar fins al 1991, però al 92 decidí abandonar definitivament la política i dedicar-se a la farmàcia. Però el món del voluntariat dels bombers encara el recordaria, perquè li varen oferir el càrrec de president de l’Asbovoca tan bon punt es va crear l’entitat al 1992. Martínez reconeix que els organitzadors del cos de voluntaris van pensar en ell per la seva trajectòria tant a Lloret de Mar com a la Direcció General; “vaig deixar amics entre els voluntaris”, assegura. En aquesta època “vàrem fer moltes coses”, aspecte que també reconeix Ramon Guinjoan, vicepresident de l’entitat mentre Martínez la dirigia. Sobretot es va poder aconseguir material nou, que al llarg de tot aquell temps era poc i majoritàriament obsolet. L’època, segons Martínez, va venir marcada pel nomenament de “massa directors generals en poc temps. Això va impedir poder seguir una línia continuada de gestió”. Algun d’ells, recorda, “tampoc no tenia clar el model” mixt del Cos de Bombers mentre els sindicats continuaven pressionant i veient amb mals ulls la coexistència del voluntariat en el servei. Eren temps de congressos multitudinaris de l’Asbovoca; amb presència fins i tot de bombers de Portugal, França i Itàlia. “Teníem pes!”, assegura. Però al 98 va decidir plegar perquè “ja estava desvinculat del món dels bombers. Ja no seguia el dia a dia; ens vèiem en jornades i congressos, però això no era suficient. I a més, la gent també es crema”, explica. En aquell moment, Ramon Guinjoan el va substituir fins al 2000, any en què Martínez hauria acabat el seu segon mandat. Així, no va viure per poc el greu incendi forestal de la Catalunya central de l’estiu de 1998. Actualment, als seus 68 anys, viu totalment dedicat al món de la medicina, gestionant la seva farmàcia de Lloret de Mar i ocupant un lloc al consell d’administració dels hospitals Sant Jaume de Calella i el Comarcal de Blanes, des d’on és testimoni privilegiat de les retallades que viu el país també en l’àmbit de la sanitat

CARLES SAVALLS Històriador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. És co-autor del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Jornada de debat dels bombers voluntaris

Els representants dels Bombers Voluntaris al Consell de Bombers Voluntaris de Catalunya i l’ASBOVOCA van convocar el 8 de juny una assemblea per establir unes directrius que siguin assumides pels nostres representants

Una sèrie de bombers voluntaris van tenir la magnífica idea de convocar representants dels Bombers Voluntaris al Consell de Bombers Voluntaris de Catalunya, com a òrgan legal i oficial de representació de tots els Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya i a la junta de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA), per tal que s’unissin i organitzessin una assemblea general de tot el col·lectiu de bombers voluntaris. Durant dos mesos es va anar preparant la cita i finalment a finals de maig, els representants al Consell i l’ASBOVOCA van impulsar una crida general a tots els bombers voluntaris amb la finalitat de trobar-nos en una jornada de debat on s’establissin unes directrius que fossin assumides pels nostres representants, tot comprometent-se a defensar-les davant la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.

La jornada de debat va tenir lloc el 8 de juny, al Centre Cultural de Martorell i van assistir noranta-sis persones per ser exactes. Es va confeccionar un ordre del dia i el funcionament va ser, explicar un tema en concret, presentat per un ponent i després un torn de paraules i debat, perquè posteriorment el ponent recollís les conclusions per tal de confeccionar unes conclusions generals i el Consell les fes seves. El debat va ser moderat per un servidor.

Van participar noranta-sis persones en un debat ric i molt participatiu

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

El primer punt a tractar va ser el tema de l’assegurança, on Macià Arbonés, cap de parc d’Alcover i membre del Consell, va exposar unes estadística sobre sinistralitat i com està el tema actual, tot destacant la nostra manca de cobertura i la deixadesa per part de la DGPEIS en aquest aspecte, sobretot ja que han baixat les compensacions econòmiques en cas de baixa per accident. Macià va exposar que ara el més important és que caldria fer un estudi per poder presentar-lo a les companyies d’assegurances i convèncer a la DGPEIS per millorar l’assegurança. Com a conclusions es va arribar a la idea que cal una assegurança que ens cobreixi absolutament tots els serveis i inclòs els accidents “in itinere”. Sobre aquest tipus d’accident es va parlar del cas d’un company de Sant Climent de Llobregat, el qual la DGPEIS no li vol reconèixer i per tant no li cobreix. Els representants del Consell es van comprometre a seguir el seu cas i ajudar-lo. Entre el debat també es va acordar que cal pujar la quantitat econòmica de les indemnitzacions. La idea més generalitzada és que cal que es fes un estudi per saber exactament i realment el cost d’una mútua i que si calia, una part de les compensacions econòmiques anessin destinades a sufragar les despeses de l’assegurança. Tot i així, Arbonés va apuntar que la DGPEIS no sap quants bombers voluntaris hi ha operatius realment i per tant, el que primer cal és saber quants som i quants accidents tenim per poder fer l’estudi. Una altra idea és que l’assegurança podria combinar també cobrir la medicina alternativa. El segon punt va girar al voltant del “Reglament” i va ser presentat per Xavier Marrasé, cap de parc dels bombers voluntaris de Sant Jaume dels Domenys i membre del grup de treball per la modificació del reglament. Marra-

sé va explicar que cal fer un nou reglament dels bombers voluntaris, però que primer cal una nova llei de bombers i que això anirà per llarg. Va exposar totes les reunions que s’estan fent des de l’any 2011 al voltant del reglament i que a l’agost del 2012 es va crear una Comissió de treball per la modificació del Reglament del Cos de Bombers Voluntaris de Catalunya i que des de la data, ja s’han fet cinc reunions, en les quals s’està treballant en unes modificacions puntuals en el reglament, tal com es va comprometre l’antic Director General, arran dels fets de Rasquera. També va comentar que hi ha alguns punts que estan creant un malestar dins el col·lectiu, però que de moment tot són propostes i esborranys i que no hi ha res en ferm i que s’està treballant. Ara per ara, a l’espera de la llei de bombers, del reglament es modificaran els punts d’accés i revocacions i alguna altra petitesa. La conclusió general és que cal actualitzar el reglament, i que cal la màxima participació i transparència.

Cal millorar l’assegurança, fent-se necessària un estudi per saber exactament i realment el cost d’una mútua El punt número 3, “Relleu generacional”, presentat per Joan Roma, president de l’ASBOVOCA, es van donar unes xifres del nombre de bombers de països occidentals on es constata que en la majoria, el model està constituït majoritàriament per voluntariat dins una

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

l’Escola de Bombers intentarà desenvolupar-ho segons les seves possibilitats. Que els bombers voluntaris també han de ser formadors i que amb l’escola s’està creant una comissió de formació. I finalment que existeixin pràctiques tutelades.

estructura mixta i que tenen bombers juvenils, “infantils” o “cadets” que constitueixen un col·lectiu important tant per l’educació en prevenció com per a l’aportació de nous efectius al servei de bombers. També es constata que a casa nostra, l’índex de bombers voluntaris per habitant és clarament desfavorable en comparació amb els països esmentats i que observant el nombre bombers actuals es preveu una davallada del nombre d’efectius en els propers anys, si no hi ha polítiques actives d’entrada, promoció i reconeixement dels bombers voluntaris. Per tal de garantir la continuïtat dels bombers voluntaris a Catalunya, es van proposar una sèrie de mesures: Pacte entre Generalitat, patronals, sindicats i bombers voluntaris per clarificar el model de bombers de Catalunya i garantir-ne la continuïtat. Potenciació dels bombers juvenils. Periodicitat en les convocatòries de noves places de bombers voluntaris. Acords amb empreses per a garantir l’activació dels bombers voluntaris. Acords per a garantir la cobertura assistencial dels bombers voluntaris. El quart punt, titulat “Formació” va ser a càrrec de Francesc Carola, cap del parc de Camprodon i membre del Consell, i va detallar el tipus de formació que s’ofereix des de la DGPEIS. Posterior al debat, les conclusions sobre aquest punt, és que va queda palès que tothom està molt d’acord en que la formació hauria de ser obligatòria i continuada per a tots. Que totes les regions poden demanar cursos a mida segons les necessitats i

El cinquè punt, va girar a càrrec del “model de bombers voluntaris” i va ser presentat per Marcel· lí Bosch, cap de parc de Matadepera, on va exposar la situació actual, tot destacant que els bombers voluntaris ens toca adaptar-nos a les necessitats que el territori o el moment requereixin. Va defensar que el personal voluntari aporta coneixements, flexibilitat horària i disponibilitat i assumeix un compromís i uns riscos que caldria compensar. La intenció del ponent era doble, per una banda deixar en evidencia la inoperància del model actual i les evidents dificultats del col·lectiu per tirar endavant modificacions reglamentaries que donin resposta a les deficiències del reglament actual, i per altre generar una pluja d’idees sobre el que hauria de ser el futur model de Bombers de Catalunya. de debat de que es disposava. Les conclusions del debat es que hi ha una radicalització en les propostes del futur model i que aquestes bàsicament són tres: un model continuista que aposta per fer alguna millora reglamentària, un segon model que aposta per assolir els seus objectius mitjançant una proposta de servei 100% voluntària i gratuïta (sense compensacions per al personal), i un tercer model basat en la professionalització del voluntariat mitjançant el pas a un cos de Bombers a Temps Parcial. El que es desprèn d’aquestes conclusions es que cal generar debat entorn aquest futur model. Cal que hi hagi pluja d’idees, que aquestes obrin noves visions i que, amb elles, sorgeixin alternatives que acostin a tot el col·lectiu entorn al Cos de Bombers que aquest país necessita. El sisè punt va ser presentat pel cap de parc de Sant Antoni de Vilamajor, Albert Bucar, on es va parlar de la “uniformitat”. Va presentar que és molt important que

Per tal de garantir la continuïtat dels bombers voluntaris a Catalunya, cal potenciar els bombers juvenils caldria que cada parc de bombers voluntaris es poses l’escut del seu cos a la camisa, per tal d’identificar-se i sobretot com homenatge al seu poble i reconeixement públic. No va haver-hi gaire consens en el debat, ja que alguns dels assistents veien amb bons ulls la proposta i en canvi per d’altres, pensaven que era reduccionista

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Els bombers voluntaris han de rebre formació continuada i també han de poder ser formadors

i localista i que en definitiva, formem part del cos de la Generalitat i que no cal més distincions. El penúltim punt va ser parlar de “la relació amb els sindicats”, on Òscar Sànchez, bomber de Gelida i també impulsor d’aquesta jornada de debat, va comentar les

trobades que alguns bombers voluntaris i gent de l’ASBOVOCA està fent amb Comissions Obreres (CCOO), amb la finalitat de rebaixar les tensions entre els sindicats i els bombers voluntaris i intentar arribar a acords que afectin els dos col·lectius, sota la premissa, que en definitiva tot som companys i que la unió fa la força. Un clam majoritari dels assistents, va dir que no calia parlar amb els sindicats de res, ja que hi ha una desconfiança absoluta per tots aquests anys d’atacs, mentides i menyspreus que els bombers voluntaris han patit pels sindicats. També es va lamentar que la carta signada pels sindicats i dirigida als bombers voluntaris per tal

BACKDRAFT SANDVITXERIA Plaça Nova, 3 - Terrassa

Sandvitxos de tot tipus: freds, calents, vegetarians, infantils...acompanyats d’amanides i varietats per picar. Pa elaborat per nosaltres. Espai per a nens. Local ambientat amb temàtica de bombers. Segueix-nos al facebook i twitter: http://www.facebook.com/Backdraft.Sandvitxeria https://twitter.com/Backdraft_Sandv

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

de sumar-nos a les lluites que fan els professionals, no fos del tot sincera i que en cap moment hi hagués una disculpa per part dels sindicats. El ponent i jo mateix, com a assistents a aquestes reunions amb CCOO, vam lamentar que la gent no volgués parlar amb els sindicats, tot i que compreníem els motius, i que ara, els sindicats estaven recollint la desconfiança després d’anys d’anar sembrant odi.

No hi ha un consens sobre el model dels bombers voluntaris, les idees van des de voluntariat 100% fins el model de bombers a temps parcial El darrer punt, titulat “possibles mobilitzacions”, el vaig presentar jo mateix i vaig preguntar si davant totes les inquietuds i mancances si era convenient sortir al carrer i començar a reclamar allò que volem. Si bé una bona part dels assistents pensaven que ja era l’hora de sortir al carrer, es va consensuar donar uns mesos de marge al nou director general, i després de la campanya valorar si cal mobilitzar-se en el supòsit que no s’hagués aconseguit res.

Abans dels precs i preguntes es va donar la paraula al sots-inspector Pasqual Gàmez, el qual aquella mateixa setmana passaria a ser l’enllaç entre el Consell i la DGPEIS. Es va presentar i va comunicar que li havia semblat una jornada molt positiva, que ell havia pres moltes notes de les reivindicacions i inquietuds i que estava a la nostra disposició per allò que volguéssim, i que ens ajudaria en tot el pogués. L’acte va acabar després de quatre hores i mitja, amb el tradicional precs i preguntes, on destacar que molta gent, volia saber si aquesta assemblea serviria realment per alguna cosa, si els membres del consell eren conscients de la importància del moment i que calia apretar al màxim la DGPEIS per acabar amb el continu menyspreu.

Si el nou director no compleix amb les expectatives, hi haurà mobilitzacions Jo mateix, en nom dels organitzadors em vaig comprometre que tot el que s’havia parlat i acordat no caigués en un sac buit, i que després de l’estiu, tornaríem a fer una segona jornada de debat

MARC FERRER I MURILLO Llicenciat en història i Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals, en materia de seguretat. Tècnic operador del cecat. Bomber voluntari de matadepera

PEL MÓN

Una explosió a Texas treu a la llum els riscos dels bombers voluntaris

El Cos de Bombers Voluntaris de West va viure una tragèdia en l’explosió de la planta de fertilitzants al mes d’abril. Tot i la llunyania el paral·lelisme amb els bombers voluntaris catalans és evident: molt sacrifici i molta precarietat El 17 d’abril del 2013, a l’empresa de fertilitzants West Fertilizer situada a West (Texas, Estats Units), una localitat de 2.800 persones es va produir una explosió mentre els bombers estaven extingint un incendi que es va declarar minuts abans per causes encara desconegudes. El resultat va ser de 15 morts (5 bombers) i uns 200 ferits (entre ells, 12 bombers). L’empresa va quedar totalment arrasada, 75 cases destrossades (50 devastades completament) i unes 1.500 persones van ser evacuades

uan Cody Dragoo i els seus bombers els van activar per sortir en un foc violent al West Fertilizier Co, ell més que ningú sabia quins eren els perills als que s’enfrontava, afirmaven la família i els amics. Un cap per tots els bombers voluntaris de West, de 50 anys d’edat, treballava a la planta de mescla de productes químics inflamables per fer adob pels camps de blat de moro i altres cultius que envolten la ciutat rural de Texas. “(Cody) sabia a què s’estava enfrontant”, afirmava Danny Mynar, de qui la seva cosina es va casar amb Dragoo. “Ell sabia quins n’eren els perills. N’havíem parlat. Però qui s’hauria imaginat mai que alguna cosa com aquesta passaria?”

29 bombers voluntaris a West: 5 morts i una dotzena de ferits i la pèrdua de tres dels cinc camions. El tràgic balanç per un petit cos Dragoo va ser un dels cinc bombers voluntaris d’entre les 14 persones que van morir en l’incendi a West, Texas. L’incendi s’inicià el dimecres a la nit. Una gran bola de foc va deixar 200 ferits, va arrassar 50 vivendes i va deixar la ciutat i els seus 2800 habitants en estat de shock. Diversos bombers també varen resultar ferits.

PEL MÓN La causa de l’explosió encara està per determinar, però el resultat és un cruel record dels riscos que poden patir el llarg llistat de voluntaris que sense cobrar i sense ànim de lucre, formen la major part dels bombers del país. Es poden trobar ells mateixos lluitant contra la mateixa tipologia d’incendis que els seus homòlegs funcionaris (remunerats i sovint millor equipats). “El pensament que em va venir al cap quan vaig sentir la notícia de l’explosió és que aquest és un assumpte molt arriscat en el seu millor dels casos” va dir Philip Stittleburg, president del Consell Nacional dels Bombers Voluntaris (NVFC) i voluntari des del 1972. “Hi ha riscos inherents i cal entrenar molt per determinar si val la pena assumir aquests riscos.” “A vegades hi ha riscos ocults que no poden ser avaluats, independentment de la formació.” Diu Philip Stittleburg.

A Texas, on el 78% dels bombers són voluntaris no remunerats, les retallades han estat dures Els bombers voluntaris són un pilar bàsic dels pobles americans, des que el pare del fundador Benjamin Franklin va iniciar un servei de bombers el 1736. El Consell Nacional dels Bombers Voluntaris diu que el 69% dels quasi 750.000 bombers nord-americans són voluntaris que fan malabars entre el seu lloc de treball, la vida familiar i els serveis de rescat. Els bombers de West van afirmar que la plantilla dels 29 bombers havien fet la formació regular, incloent la de la planta de fertilitzants de West. La planta albergava nitrat d’amoni, un component fertilitzant utilitzat a vegades per la fabricació d’explosius, així com amoníac anhídric, font de fertilitzant de nitrogen que s’emmagatzemava a alta pressió en tancs dis-

senyats especialment a causa de la seva volatilitat. Es pot convertir ràpidament a gas quan s’allibera pressió. Es considera una de les substàncies químiques més perilloses utilitzades en agricultura. UNA BARBACOA PER COMPRAR MATERIAL Com d’altres poblacions petites, els voluntaris de West compten amb un finançament molt baix. El districte de McLennan, on s’hi troba la població de West, el pressupost anual és d’uns 5.000$, afirma Will Jones. El manteniment dels equips de treball i del combustible va a càrrec de l’ajuntament, però el suport financer per excel·lència arriba a través de les donacions públiques, afirma Steve Vanek, bomber voluntari i alcalde de West pro-team. “som un poble petit” diu Vanek. “No tenim taxes tant elevades com tenen d’altres ciutats.” Mantenir el cos de bombers és car: una jaqueta i uns pantalons d’intervenció costen al voltant de 2.000$. Per tal de pagar aquestes despeses, els bombers voluntaris de West organitzen diferents activitats durant l’any per tal de recaptar fons, d’entre totes una barbacoa popular n’és la més important de l’any entre els habitants de West. Will Jones diu que amb la recaptacio més recent, va recollir 100.000 dòlars. D’acord amb el Servei Forestal de la Universitat de Texas, els bombers voluntaris de West han rebut poc més

PEL MÓN

Els bombers voluntaris paguen sovint, de les seves pròpies butxaques, tot allò que necessiten, des del combustible pels camions fins la roba de protecció de 50.000$ en subvencions estatals des de l’any 2003 i compten amb més de 160.000 dòlars en subvencions pendents, la major part dels quals servirien per la compra d’un sol camió de bombers. La població de West va perdre tres dels cinc camions de bombers durant l’explosió, incloent-hi una autobomba nova valorada en 200.000 dòlars. Les retallades pressupostàries i l’austeritat també s’han fet sentir. A Texas, on el 78% dels bombers són voluntaris no remunerats, les retallades han estat dures, afirma Chris Barron, director executiu dels Bombers de l’estat de Texas i membre de l’Associació Fire Marshals’ de Texas. El 2011, marcat pels incendis forestals a Texas, els 1400 parcs de bombers voluntaris de l’estat van veure rebaixat el seu finançament a 7 milions de dòlars dels 30 milions inicials. S’han recaptat 18 milions de dòlars, però Barron diu que el departament dels bombers voluntaris té més de 150 milions de dòlars pendents de subvencions per material i roba de protecció.

destruïts en l’explosió. “Entenem que en moments difícils hi ha d’haver retallades de pressupost” va dir Barrons. “però aquesta situació és frustrant”.

El 69% dels bombers nordamericans són voluntaris que fan malabars entre el seu lloc de treball, la vida familiar i els serveis de rescat West i els seus habitants encara s’estan recuperant de l’explosió, diu Vanek, bomber voluntari. Però també estem orgullosos del que van fer aquests bombers voluntaris. “Ells ho van donar tot”, diu el representat estatal de Texas i també del districte de West, Kyle Kacal. “Ells van fer el què havien de fer”. Pel que fa a la necessitat de recaptar fons i seguir endavant, alguns bombers van dir que ells estaven decidits a tirar endavant i que tots els de West es solidaritzarien amb el procés. Altres diuen que la situació de fons es deu tan sols a un fet puntual. “Tots sentim que hi ha d’haver mes diners”, per material, diu Mynar. “És el que hi ha”

El governador de Texas, Rick Perry, no va respondre a la pregunta que se li plantejà sobre si hi haurà una revisió de la despesa en extinció d’incendis com a conseqüència de l’explosió a West. Els bombers voluntaris paguen sovint, de les seves pròpies butxaques, el combustible dels camions de bombers, la roba de protecció i fins i tot han de reparar els camions ells mateixos i han d’actuar amb material obsolet, diu Barron. Barron diu que la seva associació està mirant de recaptar diners per substituir els tres camions de bombers Article publicat al Chicago Tribune el 20 d’abril de 2013. Traducció de Neus Roma Marfà, mestra i bombera voluntària del parc de Sant Llorenç Savall.

NICK CAREY Periodista de l’agència Reuters

GAREY GUILLAM Periodista de l’agència Reuters

DIVULGACIÓ TÈCNICA

La problemàtica dels incendis forestals i els reptes per a Catalunya Presentem les conclusions més rellevants de la jornada de comunicació i debat sobre la problemàtica dels incendis forestals i els reptes per a Catalunya, dirigida a parlamentaris del Parlament català i promoguda per la Fundació Pau Costa

Reptes de País davant els incendis forestals Sr. Marc Castellnou, Enginyer Forestal (1997). Analista en Cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalunya. President de la Fundació Pau Costa Els incendis forestals en els últims anys han evolucionat a noves generacions d’incendis més virulents, complexos i fora de la capacitat d’extinció. És una tendència que anirà en augment. La resposta ha estat, més intel·ligència, més personal, més recursos, però no s’ha actuat sobre la causa real dels incendis: l’augment de combustible i manca de gestió del mateix. La problemàtica dels incendis forestals no afecta a un únic departament de la administració, sinó que és un problema transversal que afecta a varis departaments. Per encarar el futur de la gestió dels incendis forestals, es necessari un compromís de país implicant-hi també a la societat.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Incendis i extinció

Sr. Jordi Guarque Sugrañes, Llicenciat en Químiques, Llicenciat en Geografia, Màster en Medi Ambient per la UdL, Inspector del cos de bombers de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalunya. Membre fundador de la Fundació Pau Costa

La nostra societat només té una percepció negativa i perillosa de l’incendi forestal. No el contempla com a factor històric modelador del paisatge. Malgrat la percepció de perill que ens genera, afrontem l’incendi forestal cada vegada amb un major risc, sense prendre’s amb el rigor necessari les mesures de prevenció necessàries per limitar al màxim aquest risc. Dos factors clau dels incendis forestals: intensitat creixent dels incendis i integració entre els espais urbà i forestal. A partir d’una determinada intensitat de l’incendi, el nombre de recursos i d’estructura organitzativa en l’àmbit de l’extinció es fa inassolible econòmicament i inoperant des del punt de vista del resultat o de l’objectiu desitjat. L’actual tendència a concentrar grans esforços d’inversió en l’incendi forestal, essencialment en l’àmbit de l’extinció, ens portarà, inexorablement, a anar sempre per darrera de les necessitats que la tipologia d’incendis, en evolució, anirà requerint. Cada campanya, serà més difícil, més cara, i no ens privarem de tenir grans incendis forestals.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

El bosc a Catalunya: situació actual i gestió per a la prevenció d’incendis forestals Sra. Míriam Piqué i Nicolau, Doctora Enginyera de Forests. Cap de l’Àrea de Gestió Forestal Sostenible del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Membre fundador de la Fundació Pau Costa. Els boscos a Catalunya constitueixen un bé molt valuós del país, en tenir un valor excepcional de biodiversitat i oferir múltiples serveis a la societat, com: protecció de sols i aigües, esbarjo, paisatge, fixació de carboni, entre d’altres. A més, presenten un gran potencial productiu, tant de productes fusters com no fusters. D’altra banda, aquests boscos es troben en una situació delicada pel que fa a la seva vitalitat i persistència: sovint trobem boscos densos, estancats en el creixement, amb gran acumulació de combustible i molt vulnerables a cremar i generar focs d’alta intensitat. Quasi el 60 % del territori forestal es troba en una situació d’alt risc de produir-se un gran foc. Els tres principals factors que condicionen que es doni un gran foc són: la topografia, el clima i el combustible. Malauradament, nosaltres solament podem incidir en el tercer, d’aquí la urgència de realitzar una gestió forestal activa amb l’objectiu de constituir boscos més madurs i resistents al pas de foc, que dificultin la propagació virulenta del foc i que facin més eficients i segures les tasques d’extinció. Els grans incendis cada cop seran més freqüents i la seva extinció més complexa i de major cost. Per evitar futurs desastres, cal implementar una gestió forestal sostenible que integri la complexitat dels boscos i els incendis forestals, com a principal pertorbació natural que ens afecta, tot assegurant la multifuncionalitat i revalorització del bosc català.

El bosc a Catalunya: impactes i reptes davant el canvi global Sr. Javier Retana Alumbreros, Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals – CREAF.

La Conca Mediterrània és especialment sensible al canvi climàtic i al llarg d’aquest segle es preveu una disminució de l’aigua disponible, de manera que els boscos patiran importants períodes de sequera. L’abandonament de conreus i la dràstica reducció de la gestió forestal al segle passat han comportat un increment de la quantitat i continuïtat del bosc en tot el territori català. L’increment de la sequera i de la continuïtat del bosc faran augmentar de manera significativa el risc de grans incendis forestals al llarg d’aquest segle.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Gestió forestal Sr. Francisco Cano Ibáñez, Enginyer tècnic agrícola i enginyer de forest. Enginyer forestal gestor del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a la comarca de la Cerdanya i President de l’Associació de Professionals Forestals (PROFOR). Catalunya té un consum de fusta deu vegades superior al que extreu dels seus boscos. Aquest fet és determinant per permetre la progressiva reducció de combustible al bosc, generant activitat econòmica i un important nombre de llocs de treball. No disposem de cap industria que absorbeixi la fusta de pitjor qualitat (pasta de paper o taulells de partícules), la qual cosa contribueix a l’acumulació de combustible. La utilització d’aquesta fracció de fusta amb finalitats energètiques en un context de combustibles cars és l’única sortida viable. El bosc català ha acumulat al llarg de dècades gran quantitat de biomassa fustanera però la producció sostenible i continua anual és limitada i recomana prioritzar els seus usos als que siguin més rendibles i permetin econòmicament els treballs d’extracció i un incentiu per la propietat. La gestió sostenible de les espècies forestals catalanes és possible i ha d’assolir els nivells d’aprofitament normals europeus per ser l’única eina capaç de reduir l’efecte demolidor previsible dels grans incendis forestals i generar activitat econòmica i laboral a les zones rurals del país. Són necessàries mesures i consensos de política forestal que defineixin el full de ruta a seguir, que adapti l’estructura de l’administració forestal i que fomenti els usos de fusta de major valor afegit (biomassa per a usos tèrmics, fusta laminada, material per a fusters amb segell català, etc.).

Escenaris d’incendis Sr. Moisés Galán i Edgar Nebot, Enginyers Forestals. Sots-Inspectors del Cos de Bombers de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament de la Generalitat de Catalunya. Membres fundadors de la Fundació Pau Costa

Fa 30 anys els tècnics de la prevenció i extinció de focs en edificis van construir un Codi Tècnic de l’Edificació. En la prevenció i extinció d’incendis forestals també es necessari un Codi Tècnic Forestal. Les bases de coneixement i experiència per redactar-ho ja hi son. Les inundacions i aiguats posaven en risc les persones i els béns. La tècnica va crear embassaments, canals i contencions i ara l’aigua és un bé vital per la vida i l’economia. Els incendis s’han de convertir en focs controlats aplicant la gestió i el coneixement existent per tal que el territori forestal esdevingui una font de riquesa millorant també els usos i valors del paisatge.

Els vídeos de totes les ponències es poden veure a la pàgina web de la Fundació

FUNDACIÓ PAU COSTA www.paucostafoundation.org

@PauCostaF facebook.com/paucostafoundation

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Gestión de conocimiento y realimentación de experiencias en el ámbito de las emergencias La gestión del conocimiento presenta en el entorno de la emergencia sobrevalores específicos y determinantes. Extraer el mayor número de conclusiones de cada actuación es el reto que facilitan las nuevas herramientas de comunicación online y los entornos de trabajo colaborativos. La realimentación de experiencia unida a la grabación subjetiva de actuaciones ofrece un nuevo escenario que multiplica el contenido para la investigación y estudio de las emergencias

on 37 años cumplidos y siete años de carrera de bombero iba camino de ser el estudiante que más tardaba en presentar el proyecto fin de carrera para completar su titulación. Así que decidí unir dos de mis pasiones para intentar hacer algo digno que no fuera puro trámite como trabajo. Logré documentar desde la perspectiva conceptual y de implementación técnica lo que actualmente es www.espaibombers.cat (Espacio-Bomberos). Una web que promueve la gestión de conocimiento de bomberos en general y de mi organización de bomberos de la Generalitat en particular.

mación y del conocimiento. La innovación, las sinergias colaborativas y las nuevas maneras de generar valor en las empresas le dan un valor cada vez más alto y las organizaciones no desestiman su importancia.

Gestión de conocimiento en las organizaciones y su evolución La gestión de conocimiento aparece desde hace tiempo en los estudios como concepto ligado a las empresas, su valor y su productividad. Se considera que es un intangible, en cuanto no es fácil cuantificarlo pero se aprecia que su valor en la producción es cada vez más alto en tanto nos acercamos a la sociedad de la infor-

Las primeras fases de gestión de conocimiento llevan a las organizaciones a velar por la documentación del conocimiento. A transcribir las recetas, métodos y sabidurías que pueden no estar plasmadas en alguna

DIVULGACIÓ TÈCNICA

otra variante (libros, manuales). Ligado a esta etapa comienza el desarrollo de los procesos de calidad, que velan por sistematizar los procesos conformes a cierta uniformidad y que regulan las mediciones que de él se pueden hacer.

Tradicionalmente ha existido una carencia de falta de comunicación y homogeneización entre los propios bomberos y actuantes. Sin embargo en estadios más recientes, el conocimiento se revela como valor aún más dinámico y relevante. No basta con lograr plasmarlo, si no que toca aceptar que la misma organización ha de adaptarse a él y su dinamismo para aprovechar su valor. La empresa no sólo ha de trascribirlo, sino cultivar el entorno en el que mejor desarrolla y evoluciona. Algunas organizaciones colaborativas logran hitos impensables en torno al conocimiento, siendo el principal exponente la wikipedia, y muchas organizaciones ven el nuevo paradigma la necesidad de una adaptación al nuevo contexto.

Particularidades del entorno de la emergencia y realimentación de experiencia. Mi relativamente corta experiencia en el mundo de las emergencias, y a la vez en el ámbito de la administración pública me deparó sorpresas en algunos temas. Una fue la evidente no-realimentación de algunos procesos. La ruptura entre las estructuras de oficinas de gestión (horario laboral estándar) y los servicios de emergencia (horario a turnos) provocaba y provoca aún grandes desajustes en las tareas más básicas. El seguimiento de actuaciones, de prácticas, generación de informes, reposición de materiales o mantenimiento y reparación de los equipos que se realiza mediante turno laboral fijo (subinspectores, administrativos, mantenimiento) no gozaban de una comunicación y coordinación satisfactoria con el personal interviniente a turnos.

con eficacia la información de la guardia que acababa, relegando la información indirecta de otros turnos. Este mismo problema se hacía aún más patente con otros intervinientes de distinta estructura y turnicidad: servicios médicos, policía y operadores de radio. Tras comprobar que algunas actuaciones relevantes apenas habían generado la experiencia esperada en los distintos turnos del parque protagonista, me di cuenta que las posibilidades de las nuevas herramientas de comunicación tendrían mucho campo de aplicación en las organizaciones de emergencias a turnos y en su interoperatividad. La realimentación de experiencias clásica, concebida como reunión presencial de los actuantes no es un concepto nuevo. Se ha llevado a la práctica en diversas iniciativas, primordialmente en actuaciones con víctimas o especial relevancia mediática. Partiendo de la limitación de que siempre una porción de la plantilla está de guardia, se intenta reunir a los intervinientes y extraer conclusiones. Sin embargo lograr ese compromiso fuera de jornada programada y no garantizar la presencia de todos (posibles actuaciones del turno de guardia) son ya una limitación de partida. El objetivo de reunir miembros de otras operativas simultáneamente (transporte sanitario, policía, operadores radio) es aún más complicado. Que se haga más esfuerzo en el estudio de las actuaciones más mediáticas no es sin embargo la mejor garantía para la creación de conocimiento profesional sin embargo. Las implicaciones de actuaciones con daños materiales elevados o víctimas personales puede provocar que el enfoque meramente técnico y de mejora no sea el principal en la revisión. Y así, intereses colectivos, fuerzas emotivas por las víctimas recientes o el impulso de atenuar posibles errores cometidos, ha-

La otra grave carencia era la falta de comunicación y homogeneización entre los propios bomberos y actuantes. A mi llegada a la organización existía la tradición de cultivar el relevo, un intervalo de tiempo en el que de manera hablada se comentaban las novedades de la guardia entre los turnos entrantes y salientes. Sin embargo el relevo debería comprender toda la información de las guardias acumuladas por personal de otros turnos, y la realidad es que sólo se traspasaba

DIVULGACIÓ TÈCNICA

cen de este escenario un repaso igualmente necesario, pero no la panacea del aprendizaje profesional.

Un enfoque científico siempre ha de tratar de maximizar la desgracia evitable, aceptando contraproducente el gasto de recursos en situaciones difícilmente repetibles En la investigación de accidentes aéreos se ha reconocido la prioridad de estudio de los incidentes por delante de los accidentes. En base sin duda a la mayor cantidad de sucesos de muestra para el análisis, y su mayor potencial de dibujar las futuras causas de nuevos accidentes. Es uno de los retos sin duda para introducir el enfoque científico en las emergencias. Muchas actuaciones bien planificadas y bien desarrolladas evitan tragedias sin obtener ningún tipo de relevancia ni realimentación. A la vez, otras actuaciones que desembocan en una gran actuación, pueden llegar a acaparar toda la atención y recursos de la gestión de emergencias incluso aunque pudieran haber sido atajadas si el enfoque hubiera sido más acertado. Es decir, el protagonismo inevitable de las actuaciones en función de los daños generados por encima del potencial daño evitado o no evitado. Un enfoque científico siempre ha de tratar de maximizar la desgracia evitable, aceptando contraproducente el gasto de recursos en situaciones difícilmente repetibles, y no descuidando las actuaciones relevantes que por su final no trágico pueden han sido igualmente importantes.

En este sentido de la atención por la incidencia, es destacable la iniciativa norteamericana Near Miss Report* , que estimula el relato de situaciones cercanas al fallo por encima de otras actuaciones más mediáticas. Garantiza el anonimato para estimular la honestidad por encima de otros condicionantes y premia con relevancia y reconocimiento los mejores relatos. Aunque basado en actuaciones de mayor repercusión, me parece igualmente destacable la serie sueca 90sekunder*. Reconstrucciones en 3D comentadas por expertos y protagonistas de actuaciones importantes con estudio pormenorizado de lo ocurrido. Grabaciones subjetivas y la realimentación profesional. En un contexto de tradicional escasez de datos y experiencia recopilada, han irrumpido recientemente las cámaras subjetivas en el mundo de las emergencias. Tanto las cámaras de casco como las cámaras de parabrisas (dash cams) nos están brindando actualmente una auténtica revolución en la manera de aprender de las actuaciones y de observar los errores comunes que protagonizamos. Es curioso ver cómo pesa todavía el miedo a la grabación no oficial en las organizaciones

Las grabaciones nos están brindando una auténtica revolución en la manera de aprender de las actuaciones y de observar los errores comunes que protagonizamos por encima de la vertiginosa nueva fuente de conocimiento que se nos abre. Poco a poco los contenidos que llegan nos hacen multiplicar la experiencia compartida en servicios reales entre actuantes. Si bien, hace falta dotar las imágenes del contexto y huir del efectismo de valorar sólo la imagen trepidante, las cámaras subjetivas han llegado para quedarse sin remedio en el mundo de la emergencia. Otra de las peculiaridades sistémicas de la emergencia es la escasez de realimentación profesional en servicio. Es decir, después de una expectativa de trabajo activo y físicamente exigente desde el rol de aspirante, el empleado se encuentra con un entorno que

DIVULGACIÓ TÈCNICA

de cursos, titulaciones y pruebas de aptitud, dado que el contenido creado por los autores no era accesible de manera sencilla. Esa condición cambia y es muy fácil ahora acceder las creaciones de los distintos autores,

Un foro de debate online es una buena herramienta de gestión del conocimiento

brinda pocas oportunidades para recibir un feedback de sus actuaciones. Y de las escasas que se reciben, rara vez podrán ser valoradas por personal ajeno a la emergencia ya que protagonizamos una temática muy explotada y estereotipada en los medios. El resultado es que a falta de estímulos externos, y conociendo de primera mano el alto índice real de falsa alarma o de emergencia menor, es fácil bajar la guardia en preparación y predisposición del propio actuante. Esta dinámica de desrealimentación afecta a todos los seres vivos, y pocas veces es interpretada correctamente en las organizaciones. A menudo, la falta de participación activa en procesos de importancia social y de reconocimiento se traduce en malestar laboral, y frecuentemente las organizaciones no logran satisfacer esa necesidad de actividad y realimentación de los colectivos, desviándose el debate hacia las demandas laborales siempre existentes. Las comunidades online como el espacio que se expone, siguen obedeciendo los valores que rigen las comunidades presenciales y tradicionales. Como tales, el valor del reconocimiento se convierte en un motivo esencial de actividad cuando otras necesidades se encuentran cubiertas, y con mayor intensidad quizás por existir una realimentación más escasa en este ámbito laboral concreto. Meritocracia del conocimiento Las comunidades en línea protagonizan actualmente otro transcendental cambio en nuestra sociedad actual: la meritocracia del conocimiento. Desde la instauración de la Wikipedia como referencia del conocimiento cada vez más amplia y el crecimiento continuo del conocimiento en línea, el contenido influyente en muchos ámbitos se desplaza a la web. Y ello trae indirectamente un nuevo fenómeno antes no existente. Hasta ahora los méritos docentes y académicos se plasmaban en forma

provocando que la valoración de mérito se pase al contenido directamente en vez de otros signos indirectos. Esta nueva configuración es a la vez otro de los motores del desarrollo del conocimiento online. La nueva meritocracia desbanca las formas indirectas de valoración anteriores y las obras no sólo han de crearse, sino que han de hacerse accesibles para introducirse en las corrientes de conocimiento e investigación. Implementación práctica de un espacio de gestión de conocimiento. En tanto espacio de gestión de conocimiento, un foro online requiere alguna característica adicional para convertirse en un espacio efectivo de debate y aprendizaje. Tradicionalmente los foros de discusión albergan líneas de diálogo en los que se cruzan inquietudes con respuestas y razonamientos. En sí mismo estas comunicaciones pueden aportar algo de progreso cognitivo, pero no son condición suficiente. Un entorno de discusión requiere además, como espacio de conocimiento: Una clasificación de contenidos coherente y dinámica. Se ha de procurar no dividir los debates en temas separados y unificar en lo posible los esfuerzos sobre temas comunes. Ello requiere del movimiento y posible manipulación de los mensajes de usuarios en pos del interés común. Un sistema de búsqueda de información ágil y funcional. No sólo un buscador de contenido del espacio es necesario, sino que facilitar más métodos de agrupación horizontal (etiquetas, títulos de tema) es necesaria para hacer accesible la información de las más diversas vías posibles. El etiquetado* es poco común en los foros online existentes pero es una potente herramienta colaborativa de clasificación de contenido. Integración de contenidos multimedia. La continuidad en el medio ha de procurarse lo más amplia posible, y evitar salir del entorno para consultar contenidos gráficos (fotos, vídeos) facilita la dinámica del espacio y su comunidad

DIVULGACIÓ TÈCNICA

EspaiBombers nace con la convicción de convertirse en un espacio de referencia del conocimiento de la emergencia y con el objetivo de centrarse en un ámbito corporativo concreto: Bombers de la Generalitat. Otros foros han acumulado ya trayectoria en esta funcionalidad a nivel más amplio, como el foro de www.aptb.org* y complementarán sin duda contenidos y objetivos en el futuro. EspaiBombers cuenta actualmente con más de 1000 mensajes publicados, más de 50 usuarios con participación activa y 1500 registros de usuario. Desde su creación en marzo de 2010 logra una participación paulatina y ha recopilado conclusiones de cierto interés en diversos temas. Ofrece la capacidad de albergar vídeos y fotos de manera autónoma en el servidor y permite igualmente incrustar mapas dinámicos de google en los mensajes. Ofrece menús y etiquetado bilingües en catalán y castellano, así como un espacio restringido para el posible debate de actuaciones aún recientes y sensibles desde el punto de vista profesional al colectivo objeto. http://www.espaibombers.cat

REFERENCIAS Proyecto Fin de Carrera: Gestión de conocimiento en emergencias con herramientas TIC. Universidad de Valladolid. http://www.espaibombers.cat/proyecto-fin-de-carrera-sobre-gestion-del-conocimiento-t141.html Programa Compartim del Departamento de Justicia de la Generalitat de Cataluña. http://www.gencat.cat/justicia/compartim *Near Miss Report: Relato de situación cercana al fallo. http://www.firefighternearmiss.com/ http://www.espaibombers.cat/relatos-de-situaciones-cercanas-al-fallo-t322.html *90 Sekunder: 90 segundos https://www.msb.se/en/Products--services/90-Sekunder/Order-90-Sekunder/ http://www.espaibombers.cat/otras-iniciativas-de-gestion-del-conocimiento-bomberil-t172. html#post1536 *APTB: Asociación Profesional de Técnicos de Bomberos. http://www.aptb.org/zonaforo.aspx *etiquetado: http://es.wikipedia.org/wiki/Etiqueta_(metadato)

PABLO M. CASTRO FERNÁNDEZ Bombero del Aeropuerto del Prat (AENA) en excedencia y Bombero de 1ª de la Generalitat de Cataluña.

OPINIÓ

BOMBERS VOLUNTARIS O BOMBERS LOW COST?

L’administració s’aprofita de la vocació dels bombers voluntaris

algrat que a l’hora de treballar no hi ha cap mena de problema entre els bombers professionals i els bombers voluntaris, és sabut per tots que en molts cassos l’entesa no acaba de ser fluida del tot. Aquesta manca de fluïdesa no es casual, a l’administració li interessa d’allò més aquesta confrontació, i intenta fer el mateix dins els bombers professionals amb la Major Dedicació (MD). És la tàctica de dividir per vèncer, exactament igual com fa l’estat espanyol amb la llengua catalana. Amb el col·lectiu desunit els és molt més fàcil controlar-ho tot. M’agradaria pensar que no és així, que realment li interessa tenir un cos de bombers voluntaris ben potent per fer front a emergències sobrevingudes com podria ser un gran incendi forestal, ja que seria totalment absurd i inviable tenir un cos de bombers professionals dimensionat per les poques ocasions en les que es donen aquestes situacions. Malauradament no és així, en l’actualitat, després de veure durant els darrers 20 anys un gran desplegament dels Mossos d’Esquadra , ens trobem amb que no arribem ni als mínims admissibles i que una gran part del territori català està cobert per bombers voluntaris.

Fins i tot tenim dues comarques (la tercera seria la Vall d’Aran, però tots sabem que funcionen diguem diferent) sense presència de bombers professionals. A fi de que aquestes grans zones no quedin descobertes, es demana al cos de bombers voluntaris una implicació que queda molt lluny del que el senyor Pompeu Fabra entén per voluntariat. Obrir parcs en caps de setmana o en període d’estiu, cobrir la campanya forestal, disponibilitat 24hores amb emissora a casa, conductors de ECO, Delta i ambulàncies,... En definitiva hi ha tota una programació laboral. A canvi, en comptes de tenir una bona assegurança en cas d’accident, paguen un petit salari o dieta, únicament en cas de sortida, de 6’59 € per hora (l’any passat era de 7’53€) novament xocant altra vegada amb el conflicte lingüístic de la pa-

L’exigència que demana l’administració al cos de bombers voluntaris és superior al que a la paraula voluntaris pot suportar 31

OPINIÓ raula voluntari, per tenir content al personal. Tenim 1.000 voluntaris de Protecció Civil no retribuïts, tenim ADF’s no retribuïts, tenim metges sense fronteres o voluntaris de la Creu Roja,etc.

La casa s’aprofita de la vocació dels Bombers Voluntaris, només li interessa tenir bombers LOW COST i emmascarar d’aquesta manera la manca de bombers L’exigència que demana l’administració al cos de bombers voluntaris és superior al que a la paraula voluntaris pot suportar. No hi ha ningú que cregui que no s’ha de cobrar per fer guàrdies de 24h, però no ens enganyem, li hauríem de canviar el concepte. La casa s’aprofita de la vocació dels bombers voluntaris, només li interessa tenir bombers LOW COST i emmascarar d’aquesta manera la manca de bombers.

Tots tenim dret a la seguretat i paguem els nostres tributs. A Catalunya hi ha una manca claríssima de bombers, la qual l’actual govern pretén augmentar escandalosament fins el 2020, perdent fins a 600 efectius. No s’hauria d’haver utilitzat mai els bombers voluntaris per cobrir places estructurals. L’actual context de crisi no ajuda gents a millorar la situació. Ara comencem a sentir animalades com disminuir els mínims nocturns o la possibilitat de tancar parcs de bombers. Els bombers, ja siguin voluntaris o professionals, volem un servei de qualitat digne per garantir la seguretat i atendre el ciutadà com es mereix.

No s’hauria d’haver utilitzat mai els Bombers Voluntaris per cobrir places estructurals Els bombers professionals ja hem dit prou. Esperem una resposta contundent per part dels bombers voluntaris. Units farem la força

Com a ciutadans que som tots, volem una utilització racional dels nostres recursos, un canvi de model de societat, estem farts d’Eòlia, d’Intra, d’Airbox, de parcs de bombers faraònics i insostenibles. Possiblement, els bombers som deficitaris igual que ho són els hospitals i les escoles i ningú s’ha qüestionat mai que siguin o no necessaris. Potser caldria ampliar la carta de serveis, posar ambulàncies a les zones rurals i fer un estudi exhaustiu de la situació, però en cap cas es pot qüestionar que tots els racons de Catalunya mereixen estar coberts 24h els 365 dies de l’any per una dotació mínima de bombers professionals o funcionaris.

ORIOL MONTERO Caporal/Cap de torn D Santa Coloma de Gramenet.

Bombers a temps parcial?

Aquest article respon a un aspecte que va ser motiu de debat durant la darrera Assemblea de Bombers Voluntaris que va tenir lloc a Martorell, on va quedar palès que l’actual Model de Bombers de la Generalitat està obsolet, no cobreix les necessitats del país i s’hi evidencien les mancances estructurals dels bombers voluntaris

a Carta de Serveis de Bombers de la Generalitat de Catalunya és amplia i ambiciosa, és coherent i responsable i està fonamentada en una legalitat que té per objectiu oferir, amb el màxim de garanties, tota una sèrie de serveis bàsics que la societat catalana es mereix i als que, evidentment, no pot renunciar de cap de les maneres. Dins de les múltiples tipologies d’incidències i avisos que tenim arreu del territori, hi ha un tipus que són

Cal personal amb un gran bagatge i experiència per a poder donar resposta als serveis més comuns a bombers comunes a tots els bombers, ja siguin funcionaris o voluntaris, i que es podrien englobar en aquelles que no requereixen de la participació de cap recurs especial i, d’una altra banda, també existeixen un important nombre d’incidents/accidents, potser no tan gran en quantitat, però que per la seva complexitat, gravetat o especialitat impliquen l’assumpció d’una gran responsabilitat. És en el nivell de resposta a aquesta darrera tipologia de serveis amb el que es diferencia, en clau

positiva, un servei com el de Bombers de la Generalitat. El nivell de qualitat, eficiència i professionalitat amb que es presti aquests serveis marcaran en gran manera, per un costat, la visió que tindrà la ciutadania respecte el seu Cos de Bombers i, per un altre, la capacitat d’acompliment de la Carta de Serveis. Cobrir aquests serveis implica disposar d’una estructura capaç de respondre a situacions que exigeixen mitjans materials i humans d’una diversitat i especificitat que fins ara garanteix la Divisió de Grups Especials. Tot i això, en alguns casos, els recursos habituals són insuficients i s’acaba buscant una alternativa externa. En el moment que observem al detall aquesta complexa estructura ens adonem de la necessitat de dotar al Cos de Bombers de personal amb uns coneixements en matèries molt concretes i amb el domini d’unes tècniques i destreses molt acurades. Així doncs, podem deduir que cal personal amb un gran bagatge i experiència per a poder donar resposta als serveis més comuns a bombers i que aquests cal combinar-los amb personal altament qualificat i avesat en qüestions més tècniques i específiques per donar resposta a aquells altres serveis menys comuns i que requereixin de mitjans especials. És en aquest punt en el que entra en joc una de les vessants del bomber voluntari, figura que ha evolucionat amb el pas del temps passant per diferents nivells d’implicació en els serveis i amb el Cos de Bombers, i que s’han reflectit en l’evolució dels diferents regla-

OPINIÓ ments (veure Alerta nº 2). El Cos de Bombers Voluntaris el formen avui persones que, amb responsabilitat, compromís, implicació, formades i equipades, sumen esforços per donar el millor als serveis. Molts d’aquests bombers voluntaris són

El personal voluntari aporta coneixements, flexibilitat horària i disponibilitat i assumeix un compromís i uns riscos que caldria compensar professionals en camps vinculats a les emergències descrites a la Carta de Serveis com metges, infermers, tècnics sanitaris, veterinaris, mossos d’esquadra, policies locals, bombers d’empresa o d’entitats locals com ara del SPEIS Barcelona, personal qualificat d’empreses d’alt risc (SEVESO) o professionals amb especialitats molt necessàries per la seva vinculació a bombers com ara arquitectes, enginyers, químics, etc... Tots ells beneficien al Cos amb els seus coneixements i experiències professionals a més de participar en els serveis i les formacions específiques. D’aquesta manera, els Grups Especials es nodreixen també del personal voluntari, però per millorar les prestacions s’ha d’ampliar la presència d’aquests grups al territori, al mateix temps que s’afegeixen altres especialitats per donar resposta a la nostra Carta de Serveis. A més, si ens fixem exclusivament en els serveis “especials” amb requeriment de mitjans humans i materials específics, és on es manifesta més clarament l’aportació de la seva formació professional en una especialitat concreta. Fins hi tot, seria del tot coherent plantejar que aquesta contribució de coneixements s’hauria de transmetre als propis bombers professionals/funcionaris de la Generalitat, tal i com ja es fa amb èxit a altres països. En definitiva, el personal voluntari aporta coneixements, flexibilitat horària i disponibilitat, ara bé, també assumeix un compromís i uns riscos que caldria compensar. Dit tot això, ens trobem que el present model de Bombers no respon a les expectatives que s’acaben de reflexionar. Per tant, cal valorar, meditar i debatre sobre possibles modificacions de cara a aconseguir un nou model. No obstant, durant aquest procés s’han de mantenir els estàndards de qualitat que es mereix aquest país, prenent decisions que no perjudiquin a un servei

que està passant per una situació força complicada. El futur model ha de tenir en compte que el bomber voluntari que comparteixi tasques amb el bomber funcionari ha de ser, entre altres, responsable i compromès però, per sobre de tot, altament format. Amb aquesta aportació de personal, el Cos de Bombers ha de ser capaç de reestructurar-se per millorar la seva capacitat i qualitat de resposta, al mateix temps que també ho fan les possibilitats dels Grups Especials, que haurien d’augmentar en nombre i en capacitat de reacció. A més, per permetre aquest salt qualitatiu en la prestació de serveis per part de Bombers, aquest nou model ha de ser mixt. Aquest aspecte en concret, però, implicaria un canvi en la relació que han de tenir els diferents membres d’aquest servei amb l’administració. En el moment de valorar com ha de ser aquesta nova relació, cal tenir en compte tots els aspectes relatius al compromís, dedicació i preparació que obligatòriament hauran d’aportar aquelles persones que voluntàriament vulguin participar en la resolució d‘emergències.

La creació de la figura del Bomber a Temps Parcial podria ser la manera d’integrar el que aporta i el que rep el bomber voluntari La creació de la figura del Bomber a Temps Parcial (BTP) podria ser la manera d’integrar tots els aspectes que s’han anat comentant al llarg d’aquest article. Malgrat que aquest model sembla que té la flexibilitat que podria necessitar el Servei per donar resposta a les diferents situacions que es donen al nostre país, xoca amb la filosofia del model més pur de bombers voluntaris que hi ha a dia d’avui. I és que la polèmica generada al voltant de les compensacions econòmiques, juntament amb les constants friccions amb sindicats i amb aquells que no creuen en el voluntariat com a eina activa en la resposta davant emergències, són temes a solucionar de cara al bon funcionament del sistema. Davant els canvis que cada vegada tenim més a prop, és imprescindible que tant bombers voluntaris com funcionaris acceptin amb normalitat i naturalitat que cal generar un intens debat al respecte, el qual és necessari si volem mantenir la gran aportació que fa actualment la societat civil en la resolució d’emergències

MARCEL·LÍ BOSCH MUNTAL Bomber Voluntari adscrit al Parc de Bombers de Matadepera des de l’any 1992, n’ha estat el Sots Cap de Parc (2001) i actualment n’és el Cap de Parc (2011). Al mateix temps també es Bomber Funcionari de l’Ajuntament de Barcelona (2006).

DGPEIS - NOTÍCIES

DGPEIS

El Govern posa en marxa el dispositiu de Campanya Forestal 2013, que integra més de 15.000 persones Agricultura i Interior han sumat de nou esforços en el reforç i coordinació dels seus dispositius habituals de prevenció i extinció

l conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, van comparèixer el 29 de maig al Parlament de Catalunya per exposar les actuacions que es porten a terme en matèria de prevenció i extinció d’incendis, especialment pel que fa a la Campanya d’incendis forestals 2013. Aquesta Campanya Forestal, els Bombers de la Generalitat veuran reforçat el seu dispositiu habitual gràcies a la incorporació de 896 efectius de diverses categories (auxiliars d’ofici forestal, conductors, operadors de les sales de control, etc.) que treballaran durant els mesos de màxim risc d’incendi forestal. En total, aquest dispositiu estarà format per 6.271 persones. També es disposaran de 35 mitjans aeris i 57 punts de guaita distribuïts sobretot en les comarques amb un risc d’incendi forestal més elevat. El conseller Pelegrí va remarcar que el Departament d’Agricultura, ha finalitzat ja la redacció del nou pla de Política Forestal de Catalunya que ara iniciarà el tràmit de consultes previ a la seva aprovació. El Pla General de Política Forestal crea la figura del Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de Catalunya que establirà les directrius i estratègies en matèria de prevenció d’incendis forestals per als propers anys. A aquest pla s’establiran els dos nivells bàsics de planificació: els municipals i el dels Perímetres de Protecció Prioritària (PPP).

Presentats els mitjans aeris dels Bombers de la Generalitat per fer front a la Campanya Forestal 2013 Es disposaran de 35 mitjans aeris

l conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va presentar el 17 de juny a les instal·lacions de l’aeroport de Sabadell, la flota aèria de què disposaran els Bombers de la Generalitat per fer front la campanya forestal 2013. Per a aquesta Campanya Forestal, els Bombers de la Generalitat disposaran de 35 mitjans aeris, dels quals 31 tindran base a Catalunya. En la presentació Bombers va mostrar una vintena de mitjans aeris i també es var presentar unitats d’altres cossos d’emergències, com la Unitat Mòbil de Protecció Civil, l’helicòpter del cos dels Mossos d’Esquadra, del Servei Català de Trànsit i l’helicòpter del cos d’Agents Rurals.

DGPEIS - NOTÍCIES

Bombers participa en un protocol que pretén millorar la coordinació en l’atenció inicial als pacients cremats Elaborat conjuntament per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el SEM, el GEM dels Bombers de la Generalitat, i els Bombers de Barcelona

’objectiu d’aquest protocol és oferir als professionals implicats en l’atenció inicial a les persones cremades, una guia de diagnòstic i tractament al lloc de l’accident, així com donar uns criteris de derivació (triatge) segons les particularitats de les víctimes i les seves lesions, per tal d’aconseguir una millor coordinació i eficàcia entre els diferents cossos implicats en l’atenció inicial i trasllat d’aquests pacients. La valoració inicial que es fa al lloc del sinistre ens pot aportar molta informació important i pot condicionar la nostra actuació inicial. Per aquest motiu, el protocol estableix des del tractament inicial que ha de rebre la persona que ha patit cremades i com fer-ne una primera valoració, fins a on se l’ha de derivar en funció del seu estat, si al domicili o a un centre sanitari. La Unitat de Cremats de Vall d’Hebron és la unitat de referència per a Catalunya i Balears i disposa d’una extensa experiència en el tractament de grans cremats.

Una delegació de bombers de Suècia visita la Regió d’Emergències de Girona dels Bombers de la Generalitat És una delegació d’oficials-instructors dels Bombers de la regió de Karlstad

membres oficials-instructors dels Bombers de la regió de Karlstad van visitar el 27 d’abril, la Regió d’Emergències de Girona, per conèixer de primera mà com s’organitzen i treballen els Bombers de la Generalitat. Se’ls va fer una visita guiada pels parcs de bombers de Calonge, Palafrugell i Roses, on va tenir lloc una exhibició de rescat de víctimes en accidents de trànsit.

Eòlia: integració de comunicacions i programa de despatx S’esta treballant en una nova eina informàtica de comunicació i coordinació per les sales de control de Bombers

es de principis de primavera que s’estan fent proves del nou projecte informàtic dels bombers, anomenat Eòlia, que renovarà les eines de gestió de la DGPEIS, tant en la vessant operativa i com en la vessant administrativa, tot integrant els àmbits de despatx d’actuacions, de personal, de material, d’edificacions, de gestió econòmica i comunicacions. L’entrada en funcionament es realitzarà de forma esglaonada, a partir de que els diferents mòduls que s’estan treballant es vagin validant i es realitzi la formació corresponent a formadors i usuaris, una formació que algunes persones de les sales de control ja han començat a rebre.

DGPEIS - NOTÍCIES

Els Bombers de la Generalitat i l’Obra Social Sant Joan de Déu ja treballen en la 3a edició del calendari solidari “Bombers amb causa” Aquesta edició anirà dedicada a les diferents tasques que realitza el Cos dels Bombers

l 20 d’abril i amb la col·laboració de l’estació d’Esquí de la Molina, es va fer la primera sessió fotogràfica per a la tercera edició del calendari solidari “Bombers amb causa”, una iniciativa dels Bombers de la Generalitat i l’Obra Social Sant Joan de Déu per sensibilitzar i recollir fons per la recerca en malalties infantils. (www.bombersambcausa.org). Aquesta edició del calendari anirà dedicada a les diferents tasques que realitza el Cos dels Bombers de la Generalitat. Per això, aquest primera sessió fotogràfica es va fer amb el Grup d’Actuacions Especials (GRAE) en un entorn de neu.

Guia tècnica de les característiques dels punts d’aigua de la xarxa bàsica d’incendis forestals Publicada a l’apartat de cartografia de la intranet

a finalitat d’aquesta guia es definir les característiques que ha de complir els punts d’aigua per formar part de la xarxa bàsica de punts d’aigua per incendis forestals. Es defineixen els criteris constructius tant per nous punts com pel manteniment dels existents.

Publicació de les llistes de qualificacions finals de la convocatòria per a l’ingrés a la secció activa del cos de bombers voluntaris Finalitza la convocatòria amb 20 nous bombers voluntaris

n data 19 d’abril, el tribuna qualificador va donar a conèixer les llistes de les qualificacions finals i va proposar a les persones participants aptes per ser nomenades membres de la secció activa del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. 20 persones van ser considerades aptes després de passar tot el procés, de les quals, 2 són dones. 22 persones van ser considerades no aptes i 8 no es van presentar a les proves. La convocatòria amb número de registre bv1/13, es va iniciar el 23 de gener.

DGPEIS - NOTÍCIES

L’ISPC col·laborarà en la formació per la lluita contra els incendis amb l’École d’Application de Sécurité Civile La delegació representant de l’ECASC va conèixer les instal·lacions de l‘ISPC

’ISPC, l’Entente pour la fôret mediterranéenne i l’École d’Application de Sécurité Civile (Escola d’Aplicació de Seguretat Civil, ECASC) van signar el 4 de juliol un conveni per fomentar l’intercanvi de coneixements i la formació en matèria d’incendis i aprofundir en el coneixement mutu i en el disseny d’una oferta formativa en incendis forestals, foc tècnic i anàlisi forestal, àmbits d’expertesa de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya i dels Bombers de la Generalitat, i pels quals són referents a nivell internacional. A l’acte de signatura van assistir la directora de l’ISPC, Núria Aymerich, el cap de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, Josep M. Juncosa, els responsables de formació i de recerca de l’Escola, i el cap de l’Escola de Policia de Catalunya, el comissari Antoni Permanyer; en representació dels Bombers de la Generalitat hi han assistit la cap del Cos de Bombers de la Generalitat, Anna Martín, i altres comandaments de bombers.

ESCOLA D’EMERGÈNCIES I PREVENCIÓ. A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria d’ emergències. Les nostres activitats son diverses però enfocades 100% a millorar la seva seguretat. Contacti’ns i parlem!

ESCOLA D’EMERGENCIES SABADELL · CAMP DE FOC AMB TÚNEL DE FUM · TORRE DE RESCAT 8X3X3 · AULA 120 M2 · UNITAT MÒBIL (CAMIÓ DE FOC) · HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) · SEGURETAT PRIVADA

Ens segueixes? @risk_112 RISK112.COM 639 331 547

FULL D’INSCRIPCIÓ A L’ASSOCIACIÓ DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA.

Nom i Cognoms:

Una vegada emplenat i signat, cal enviar-‐ho per correu postal a alguna de les adreces següents: Ass. Bombers Voluntaris de Catalunya ASBOVOCA Avgda. Catalunya, 47 Pol. Ind. La Torre C/del Vapor, 5-‐7 08212-‐Sant Llorenç Savall 08760-‐Martorell També es pot fer per fax a: 937 398 272 O per correu electrònic a: asbovoca@bombersvoluntaris.org

Adreça:

Localitat:

Codi Postal:

Telèfon:

Correu electrònic: Parc:

Secció:

Data Naixement: ___ / ____ / _______ D.N.I.: ______________ -‐ ___

Professió:

Desitjo ser admès com a soci/a numerari/a a l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, i faré efectives les qüotes corresponents amb càrrec al compte:

Número:-‐_ _ _ _ -‐ _ _ _ _ -‐ _ _ -‐ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Banc o Caixa: Agència núm:

Adreça:

Ho signo a .................................................... el ............ d ............................... del ............

Signatura:

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — Banc o Caixa:........................................ Adreça: ................................................. Nom del Titular: ................................... Sr. Director/delegat: Li prego que, fins a nou avís, faci efectius a l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya, i amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts que li seran presentats. Atentament:

Signatura: