Revista Alerta! nº6

Page 1

nº6

Abril 2014

La robòtica aèria aplicada a les emergències

Lliçons apreses d’un GIF (2) Manifest en defensa dels bombers voluntaris i del model mixt

XXIè Congrés dels Bombers Voluntaris de Catalunya Entrevista a Marc Uribe, president de l’Associació Professional de Bombers d’Empresa (APBE)


TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA EMPRESA QUE VALORA ELS NOUS REPTES Els primers a fabricar la mànega recoberta Armtex

Els inventors de la mànega Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres llances Blue Devil d’alta gama amb Rylstatic (produeix la gota d’aigua sense turbina giratòria)

2


#6 SUMARI 4 Editorial 5 XXIè Congrés 8 Des de l’Asbovoca 10 Els Parcs 13 L’entrevista Marc Uribe, president de l’APBE

16

Pel món Bomberos voluntarios, héroes en el voraz incendio de Valparaíso

19

Divulgació tècnica La robòtica aèria aplicada a les emergències Per primer cop els Bombers de la Generalitat assagen l’ús de drons en una intervenció Conclusions de les Jornades Euromediterànies sobre Incendis Forestals (1/2)

32

Opinió Carta d’un Bomber Voluntari

34 35

El Consell La DGPEIS - Notícies

Alerta Revista de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) Edita ASBOVOCA Director Marc Ferrer i Murillo President ASBOVOCA Joan Roma i Salvó Disseny i Maquetació Oscar Gamell i Farré Foto portada Foc d’indústria. Autor: Jordi Garcia Monte Alerta és una revista trimestral, virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre, que es distribueix per internet i mitjançant les xarxes socials. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col· laboradors/res. La responsabilitat dels articles publicats és de cada autor/a. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Contacte: e-mail Alerta revista@bombersvoluntaris. org e-mail Asbovoca asbovoca@bombersvoluntaris.org Web http://www.bombersvoluntaris.cat @Alerta_Asbovoca @ASBOVOCA https://w ww.facebook.com/ groups/31728122751/ Telèfon: +34 609 330 200 Fax: +34 937 398 272

DL: B.9088-2013 ISSN: 2014-9921

3


EDITORIAL

TEMPS DE CANVIS

Concordia res parvaæ crescut Discordia màxima dilabuntur Sal·lustià (S. I ac.)

El passat 23 de febrer es celebrà a Agramunt el XXI congrés de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, on es varen tractar tres temes que considerem primordials per als bombers voluntaris del nostre país: Model, Assegurança i Formació. En aquest número d’ALERTA hi trobareu àmplia informació del mateix. Han passat més de 30 anys de la definició i organització dels serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de Catalunya i, per tant, també del cos de bombers voluntaris tal i com el coneixem avui. Ha transcorregut, per tant, una generació i possiblement l’esperit i la motivació dels bombers voluntaris d’ara ha canviat respecte dels de fa trenta anys. Les tecnologies han millorat alguns aspectes de la prevenció i extinció, les xarxes de comunicacions han ajudat a respondre més ràpidament a l’emergència, .... També les necessitats del país han evolucionat i per això cal fer una pausa per reflexionar sobre el model i, si cal, repensar-lo per millorar-ne l’eficàcia i el servei a la societat. La capacitat actual dels bombers voluntaris per donar resposta a les emergències està al límit del col·lapse. Als efectes de l’envelliment natural dels propis bombers, cal afegir-hi l’estat del mercat laboral i la sempre difícil conciliació de vida laboral amb familiar i “bomberil” és cada vegada més complicada. Aquest problema es comú a molts països on el pes del voluntariat a les emergències és important. Sense anar més lluny, a França fa temps que s’hi troben i per a posar-hi solució, el passat mes d’Octubre el Ministre de l’Interior, les associacions municipalistes i la Federació Nacional dels Sapeurs-Pompiers van signar un document de compromís amb el voluntariat, anomenat “Pla d’acció per als bombers voluntaris”, on s’especifiquen 25 mesures –en els àmbits d’assegurança, juvenils, conciliació, protecció jurídica i econòmica, etc...- per a la potenciació del col·lectiu. La nostra associació ja al Congrés del 2003, celebrat a Badalona, va reclamar el desenvolupament d’un “Pla Director del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya” en la línia del “Llibre blanc – Pla director del Cos de Bombers” que es va elaborar aquell any per a l’estructura de bombers professionals. De llavors ençà no hem parat d’insistir als governants en la necessitat de fer alguna cosa per evitar la situació actual. Així doncs, en els darrers deu anys què s’ha fet al nostre país per a millorar la capacitat de resposta dels bombers voluntaris? Quantes promocions s’han fet? Quants nous bombers voluntaris s’han nomenat? Quina formació s’ha fet per a comanaments? (Els darrers i únics cursos per a caporal daten de finals dels 90) S’ha quantificat el nombre de bombers voluntaris realment operatius? Què s’ha fet per a garantir la protecció jurídica i sanitària dels bombers voluntaris? Què s’ha fet per a dotar d’eines als parcs de bombers voluntaris per tal de millorar i garantir el servei que donem a les persones i al territori? El passat 23 de febrer a l’assemblea de la nostra associació vàrem acordar engegar un procés de renovació de l’entitat amb l’objectiu d’incorporar nous associats per fer-la més gran i poder treballar els temes de fons, oferint diàleg i treball conjunt amb l’administració per al futur del model de bombers del nostre país. En aquests moments ja són quasi 900 socis i sòcies les que han dipositat la seva confiança en la nostra associació amb aquest objectiu i una quinzena de persones ja s’han constituït com a equip de treball. Podem tenir la millor estructura, els millors tècnics, els vehicles més moderns, els edificis més adients, les comunicacions més avançades, les darreres novetats en equipament, ... però si no hi ha gent,... Qui ho farà funcionar? Aquest és el principal problema, la MOTIVACIÓ. Cal un acord de país i ens hi hem de posar avui mateix !

Joan Roma Salvó President ASBOVOCA @joanromas 4


XXIè CONGRÉS

XXIè Congrés dels Bombers Voluntaris de Catalunya El 23 de febrer a la vila d’Agramunt va tenir lloc el 21è Congrés de la nostra associació

E

l darrer diumenge de febrer, a la localitat urgellenca d’Agramunt, un centenar de persones ens vam trobar en el XXI Congrés de la nostra associació. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va presidir l’acte d’inauguració del XXI Congrés acompanyat del president de l’Asbovoca, Joan Roma; el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Ramon Parés i l’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé.

Un model de bombers voluntaris de Catalunya per al Segle XXI, va comptar amb Leandre Gallardet, representant de CCOO; Pedro Anitúa, director de bombers del País Basc i Marcel·lí Bosch, cap de Parc de Matadepera

En l’obertura de la jornada, el conseller Espadaler va explicar en referència al model de bombers de Catalunya que “no hi ha un canvi de model, el model mixt és un model bo, que no té rèplica a l’Estat i sí arreu” i que “No és només per una qüestió de finances públiques, sinó també perquè ens enriqueix”. L’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, va agrair la tasca del Bombers Voluntaris al territori i va voler destacar que “en temps de necessitats cal posar en valor tots els recursos, i els Bombers Voluntaris son un més d’aquests recursos; per això se’ls ha de donar instruments per poder treballar”. En el seu torn, el president de l’Asbovoca, Joan Roma, va voler remarcar en la seva intervenció que “l’esperit i la motivació han canviat i el país ha evolucionat; ara, és el moment de reflexionar per millorar”. A la jornada també van assistir la subdirectora general operativa, Anna Martín, la subdirectora general d’Administració i Recursos Humans, Rosa Pérez, el cap de la Regió d’Emergències de Lleida, Jordi Solà, i el cap del parc de Bombers d’Agramunt, Ramon Escudé, entre d’altres.

5


XXIè CONGRÉS

En el congrés es va treballar sobre tres temes que són primordials per als bombers i especialment per als bombers voluntaris en el moment actual: la redefinició del model de voluntariat en el marc del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, la cobertura de les assegurances dels voluntaris en cas d’accident i la formació que han de tenir els voluntaris per poder exercir la seva feina com a bombers. Cal dir que aquests tres temes van ser triats pels nostres socis, en una enquesta prèvia que es va confeccionar els mesos abans del congrés.

Rosa Pérez, subdirectora general d’Administració i Recursos Humans i Josep Maria Pujol, corredor d’assegurances van parlar sobre el model d’assegurances per els bombers voluntaris. El primer bloc titulat “Un model de bombers voluntaris de Catalunya per al Segle XXI”, va comptar amb la participació de Leandre Gallardet del sindicat BombersComissions Obreres (CCOO) i caporal dels Bombers de Sabadell, Pedro Anitua, Director de Atención de Emergencias y Meteorología, Gobierno Vasco i Marcel·lí Bosch, Bomber Voluntari de la Generalitat de Catalunya

i cap de parc dels bombers de Matadepera. Leandre Gallardet, com a representant dels sindicats va exposar la seva visió i va defensar el model mixt. Va aprofitar la seva intervenció per demanar disculpes i rebaixar tensió entre els bombers professionals i els voluntaris. També va demanar comprensió ja que els professionals no fan més que defensar els seus drets laborals. Gallardet va apostar pel diàleg i la unitat per fer entre tots un millor cos de bombers. Gallardet també va explicar el seu model de Bombers per Catalunya, on els Bombers Voluntaris tenen un espai similar al actual, però intentant delimitar clarament les funcions entre funcionaris i voluntaris, encaixant, si es el cas, les funcions de servei integral d’emergències, entès com a servei de Bombers, Protecció civil i Emergències Mèdiques. En el cas de realitzar les emergències mèdiques, hi hauria la possibilitat de l’entrada de contractats laborals als parc de voluntaris. Anitua, que també va ser cap de la direcció operativa de la DGPEIS, entre 2002 i 2004, va explicar què són els bombers voluntaris, els seus factors de risc i implicació i tasques en un cos de bombers. També va desenvolupar quina ha de ser la seva organització i els diferents tipus de bombers que hi ha a Europa. Per la seva banda, Marcel·lí Bosch va exposar quina és la situació actual dels bombers voluntaris de la Generalitat, els punts febles i els que cal millorar. Va enunciar una sèrie de preguntes per tal d’analitzar la situació actual del Cos de Bombers tal i com l’estem vivint. També va plantejar les possibles respostes de millora que des del seu punt de vista es poden aplicar per obtenir resultats i assolir una situació idònia a les necessitats del país. Va finalitzar la seva intervenció fent una excel·lent proposta de perspectives de futur i les modificacions que caldria fer. La segona taula es va parlar sobre l’assegurança i va comptar amb la presència de la subdirectora general d’Administració i Recursos Humans Rosa Pérez de la DGPEIS, i de Josep Mª Pujol, vocal de Formació de la Junta de Govern del Col·legi Professional de Mediadors d’Assegurances Titulats de Lleida. A més és Corredor d’Assegurances (Corredoria d’Assegurances Pons-Pujol Associats, de Lleida) i professor del Centre d’Estudis del Consejo General de Colegios de Mediadores de Seguros. Macià

6


XXIè CONGRÉS

que per Pérez bona part de la culpa que els bombers voluntaris no tinguem una bona cobertura, és per una manca de competències de la Generalitat de Catalunya, ja que no es pot incloure els bombers voluntaris com a cotitzadors de la Seguretat Social. La subdirectora va expressar la bona voluntat, però també va voler expressar les limitacions que existeixen.

Arbonès, cap dels Bombers Voluntaris d’Alcover va moderar la taula. Per Josep Maria Pujol, l’objectiu de la ponència va ser la de assenyalar, per una banda els principals riscos

José Luis López, cap de l’Àrea d’Instructors de l’Escola de Bombers i Josep Vidal, cap del Parc de La Granadella van exposar la problemàtica al voltant de la formació personals existents en l’activitat del bomber voluntari i per l’altra les conseqüències de tipus econòmic que sobre el propi bomber voluntari i/o de llurs familiars es poden produir en cas d’un accident sofert en el desenvolupament del seu servei com a bomber. I més, donat el caràcter voluntari amb el que es fa l’activitat, motiu aquest pel que no tenim les mateixes proteccions socials existents dins del àmbit laboral o com a funcionaris. Pujol també va voler exposar les solucions que a través d’Assegurances Privades es poden donar per la cobertura d’aquests riscos, així com les principals característiques que cal que tinguin aquestes Assegurances. Per la seva banda Rosa Pérez va exposar i explicar l’assegurança que disposem els bombers voluntaris i es va encarregar de respondre tots els dubtes que els assistents tenien sobre aquest aspecte. Cal remarcar

En el tercer bloc, que va girar al voltant de la formació, José Luis López, Cap de l’Àrea d’Instructors i continguts en Riscos, Emergències i Protecció Civil de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya i Francesc Josep Vidal, cap del Parc de La Granadella, formador de Regió, tècnic en transport sanitari i membre del Consell dels Bombers Voluntaris de Catalunya van ser els dos ponents. José Luis Martínez Garrido primer cap de l’Escola de Bombers de Catalunya i actualment és Sots inspector jubilat del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, va moderar la taula. José Luis López va incidir en la situació actual de la formació acadèmica de la professió de bomber, regulada pel Decret 102/2012, de 25 de setembre, que demana 2.000 hores en 46 Unitats formatives i 14 Mòduls. Aquests continguts obligatoris es poden minvar amb el reconeixement de l’experiència com a bomber (1ª fase) i l’aportació de dades i coneixements que afectin a la tasca de bomber i siguin reconegudes per Ensenyament (2ª fase). En un tercera fase hi haurà una comunicació personal notificant quina part del total resta per complir de la totalitat exigida. Sobre aquest punt, López va incidir alguna de les preguntes dels assistents i sobre la nova convocatòria de reconeixement de mèrits. La adequació dels programes de l’Escola a la normativa estatal és necessària per acomodar-se a Europa. Josep Vidal, sota la seva perspectiva de bomber va acceptar la formació reglada en el curs bàsic i la formació contínua, però en el tema de jornades i pràctiques planteja com a dificultat la poca oferta formativa de places per a les Regions i l’ampliació d’hores dels temaris, el que dificulta l’accés dels Bombers Voluntaris. Vidal va apuntar la utilització de l’ensenyament a distància i poder fer els continguts tècnics a casa, en tant, que la part pràctica es faci al parc i millor encara en grups de parcs (fins i tot funcionaris i voluntaris ) el que aportaria més diversitat d’equips i el treball real en els sinistres, però demanat també la tutorització d’aquestes pràctiques pels formadors i tècnics de les Regions. Segon Vidal, ell estava convençut que la formació incrementarà el reconeixement social dels bombers voluntaris al territori

7


DES DE L’ASBOVOCA

ACTE DE DIGNITAT DAVANT ELS ATACS D’UGT Els bombers voluntaris reclamen al sindicat la fi de la seva bel· ligerància contra el model mixt i establir un diàleg per solucionar conjuntament els problemes del Cos de Bombers ponsables de la UGT amb la intenció de posar fi a la política bel·ligerant d’UGT-Bombers contra els bombers voluntaris i per obrir nous camins cap al diàleg i l’entesa i és per això que a les 16h de la tarda del 28 de març diversos bombers voluntaris es van començar a concentrar davant la parada de metro de Drassanes de Barcelona i des d’allà van marxar plegats Rambla amunt, fins Nou de la Rambla i des d’allà cap a la Rambla del Raval. En el moment de l’inici de la marxa, hi havia 97 bombers vinguts de tot arreu de Catalunya, més una mitja dotzena d’ADF. La marxa va transcorre sense cap incident ni sense cap molèstia per a la ciutadania. En arribar a la seu de la UGT, van entrar a la reunió els impulsors del manifest, representats del Consell i un parell més de bombers voluntaris.

D

es de fa una sèrie de mesos, el sindicat UGT-Bombers, en les seves reivindicacions laborals, porta fent declaracions i afirmacions errònies i manipulades contra els bombers voluntaris, que l’únic que aconsegueixen és no aportar res i crispar la situació entre bombers professionals i bombers voluntaris, entre companys, en una actitud de menyspreu absolut i un intent de dinamitar el model mixt. És per això, que una sèrie de bombers voluntaris, van impulsar un manifest que va comptar amb el recolzament de tots els caps de parc de bombers voluntaris representants al Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el suport de 77 agrupacions i de l’ASBOVOCA. Aquest manifest es va voler entregar als màxims res-

8

Van ser rebuts pel secretari de política institucional i de la Federació de Serveis Públics de la UGT, Carlos Villalante, el qual es va disculpar en nom del secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Alvarez, que també hagués volgut rebre’ls, però que ens aquells moments es trobava en un altre acte i era impossible la seva presència. També va disculpar la presència d’Encarna Fernàndez, secretària de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya. També li va sobtar la “manifestació” que s’havia convocat.

Un centenar de bombers voluntaris es van aplegar a la seu de la UGT per entregar un manifest de rebuig a la política del sindicat contra el model mixt. La reunió es va desenvolupar en un to distès, els representants dels bombers voluntaris ser correctes però contundents. Li van dir que fos conscient de la legiti-


DES DE L’ASBOVOCA

mat del manifest, avalat per més del 75% de les agrupacions de bombers voluntaris i per tots els caps de parc representants al Consell, i que també fos conscient que els bombers voluntaris som pràcticament la meitat dels bombers a Catalunya. També se li va expressar el rebuig per la política d’UGT-Bombers i es va demanar una rectificació pública i que UGTBombers substituís els seus actuals interlocutors per l’historial que porten de menyspreu constant contra els bombers voluntaris.

Carlos Villalante secretari de política institucional i de la Federació de Serveis Públics de la UGT va rebre els impulsors del manifest. Carlos Villalante va ser en tot moment molt receptiu a les reivindicacions dels bombers voluntaris, en algun moment va voler excusar els autors del manifest sindical i també va dir que el model estava col·lapsat i que UGT-Bombers només defensava les seves reivindicacions. En aquest punt, se li va comunicar que es trobava molt bé que cadascú defenses allò que cregués oportú, però que no acceptaven més acusacions dema-

gògiques i errònies que malmetien la convivència entre bombers i que fossin molt conscients del que això podria arribar a suposar. Carlos Villalante es va comprometre a cercar totes les vies possibles pel diàleg i que hi hagués una major comunicació amb UGT-Bombers, tot i que ens va advertir que tampoc podia respondre si UGT-Bombers seguiria les seves recomanacions, però que el sindicat era conscient de la mobilització.

Des d’UGT es van comprometre a cercar totes les vies possibles de diàleg. Uns dies després, els mateixos impulsors del manifest es van tornar a reunir amb Carles Villalante i amb Encarna Fernàndez, secretària de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya. La reunió pràcticament va ser un calc de l’anterior ja que va ser Encarna Fernàndez qui volia sentir de primera mà les reivindicacions dels bombers voluntaris. Tots dos es van comprometre a establir ponts de diàlegs i una millor comunicació entre el seu sindicat i els bombers voluntaris

9


ELS PARCS

1 Pràctiques conjuntes d’incendi de pàrking

D

urants els caps de setmana de març i abril, els parcs de bombers de Castellar del Vallès, Matadepera i Sant Llorenç Savall, van realitzar pràctiques conjuntes d’incendi d’un pàrking al pàrking del Mercat Municipal de Castellar del Vallès. L’objectiu del simulacre és adquirir els coneixements necessaris i saber actuar en l’extinció d’un foc dins d’un pàrquing amb persones ferides al seu interior i practicar el seu salvament.

2 Bombers Voluntaris de la Segarra en el dispositiu preventiu de la XV Marxa dels Castells de la Segarra La Marxa dels Castells de la Segarra, amb 3.000 participants i més de 200 voluntaris que col·laboren amb l’organització, disposa de dos itineraris, la Clàssica de 54 km i la Plus amb 81 km. La clàssica forma part del calendari de la Copa Catalana de marxes de Resistència de la FEEC i la Plus és cursa qualificativa per l’Ultra trail du Montblanc. L’organització de la “Marxa dels Castells”, com cada any, va sol·licitar la col·laboració dels bombers voluntaris en el dispositiu preventiu. Enguany, aquesta activitat, disposava d’un PAU redactat per un tècnic acreditat per la seva elaboració segons el Decret 82/2010. Els Bombers voluntaris dels parcs de Guissona, Torà i Cervera van col·laborar en el dispositiu preventiu de la “Marxa” amb els següents recursos: Torà, 7 bombers i un vehicle lleuger; Guissona, 4 bombers i un vehicle lleuger; Cervera, bombers i un vehicle lleuger

3 Una representació del Parc de Bombers Voluntaris de Tivissa visita la Centra Nuclear de Vandellòs II

U

n grup format per 10 bombers del Parc de Bombers Voluntaris de Tivissa va visitar el 4 de febrer, la central nuclear Vandellòs II. Si bé Ascó i Vandellòs II realitzen periòdicament exercicis conjunts amb els bombers de parcs propers, aquesta és una visita especial ja que es tracta d’un parc amb personal exclusivament voluntari. Durant el mes de març, el servei de Protecció Contra Incendis va posar en marxa els tallers d’actuació conjunta, com a proposta de millora derivada de l’exercici entre Bombers de la Generalitat i ANAV realitzat l’any 2013. Aquests tallers impartits al personal dels parcs limítrofs a Vandellòs II (l’Ametlla de Mar i l’Hospitalet de l’Infant) i a tots els torns de la Brigada de Bombers de 1a intervenció d’ANAV de manera conjunta. Els tallers inclouen una part inicial teòrica i la realització de petits exercicis que s’intercalen amb explicacions i l’anàlisi de les actuacions. El grup del Parc de Tivissa que va acudir a Vandellòs II va poder assistir a la part teòrica d’aquest taller, on es van detallar les instruccions bàsiques necessàries per a una actuació conjunta coordinada.

10


ELS PARCS

4

Cursa Bombers Voluntaris de Begues

E

l diumenge dia 16 de Febrer, va tenir lloc a Begues la 2ª edició de la cursa que organitza el Cos de Bombers voluntaris del municipi. L’acte, amb inici i final al mateix parc de bombers, va consistir en un recorregut de muntanya d’uns 14 km per Begues i la població veïna de Vallirana. El Pla de Begues, Penya del Moro, Mas de les Fonts, Pla d’Ardenya, Pla del Cirerer i la Plana de Can Sadurní són les principals zones on van poder córrer i gaudir els gairebé 280 corredors presents en l’esdeveniment esportiu. Pel que fa als guanyadors, en categoria masculina va véncer l’Andreu Simón, amb un temps de 54’34’’, seguit de ben a prop pel Jaume Cónsola i en Sergi Royo, segon i tercer classificats respectivament. En categoria femenina la guanyadora va ser Eli Gordon, amb un temps de 1h06’44’’, seguida de Verónica Zaragoza i Mireia Martí. Posteriorment a la cursa, tots els participants van poder gaudir d’un bon esmorzar i un sorteig de regals, juntament amb l’entrega de premis per part de les autoritats locals i del propi cos de Bombers de la Generalitat. Des del Cos de Bombers Voluntaris de Begues es vol agraïr a tots els corredors la seva participació, així com a totes aquelles persones que han col·laborat en fer possible aquest acte esportiu: voluntaris, entitats, autoritats i membres del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.

5

Bombers de Tarragona donen sang

E

Els bombers de Tarragona van voler contribuir al Banc de Sang i Teixits. El passat dia 20 de desembre durant tot el matí una quinzena de bombers van anar a donar sang al Hospital Joan XXIII, ja que és durant aquestes dates nadalenques és quan les reserves de sang minven més segons el Banc de Sang.

6 II Open d’Escalada Bombers-Climbat Girona

E

l 18 de gener l’Associació Cultural i Esportiva dels Bombers de Girona (ACIEBG) conjuntament amb el rocòdrom Climbat Girona i amb la col·laboració de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, van organitzar el II Open d’Escalada Bombers-Climbat Girona. La jornada, que es va dur a terme a les instal·lacions de Climbat-Girona i va comptar amb una exposició del material dels Bombers i activitats adreçades als més petits, i la competició d’escalada en diferents categories: infantil i absoluta. A més, efectius del GRAE (Grup d’Actuacions Especials) i una dotació del parc de Bombers de Girona van realitzar a la tarda, un exercici de rescat.

11


ELS PARCS

7 Cursa CX Bombers de Lleida

E

l diumenge 30 de març es va celebrar la IV edició de la cursa dels Bombers de Lleida, que va comptar amb la col·laboració d’Adidas i Catalunya Caixa i amb el patrocini de Wala Espots, Ekke i Ramon Vilella; així com amb el suport de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, de l’Ajuntament de Lleida i de la Diputació de Lleida. La cursa té 10km i paral·lelament, i com a novetat d’enguany, va haver una cursa amb un recorregut de 5,5 Km. El dissabte es van fer les curses infantils i al llarg del cap de setmana, i com a activitats complementàries, es va fer uns parcs lúdics i solidaris pels nens, així com la celebració del II Concurs de Batucades i Animació al Carrer. La ‘Cursa CX Bombers de Lleida’ va comptar amb uns 3.500 corredors inscrits i el guanyador va ser Abderrahim El Jaafari amb un temps de 29’40” en categoria masculina i Eva Ledesma amb 35’48” en categoria femenina. En la cursa de 5’5km, els guanyadors van ser Juan Luis Perez Cruz amb un temps de 18’12” en homes i Monica Ariza en dones amb un temps de 20’56”.

9

Bombers de Portbou fan pràctiques amb bombers del Rosselló

E

l 12 d’abril, els bombers voluntaris de Portbou van fer pràctiques forestals amb els bombers de la Catalunya Nord de Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda i Portvendres. La trobada ha sigut molt positiva per totes les dues parts. Aquestes pràctiques serveixen per treballar conjuntament amb els diferents tipus de ràcords, on cal dir que els bombers nord-catalans estan incorporant l’alta pressió als seus vehicles. Pel que fa a les comunicacions, quan s’entra a França, es fa en columna de tres o quatre vehicles més un vehicle de comandament i ens donen un sector als Bombers de la Generalitat per treballar-hi.

10 Els Bombers de Vilafranca del Penedès repassen la seva història amb una exposició fotogràfica

L

a sala d’exposicions de l’Aula de Cultura Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès va acollir del 10 al 30 de març l’exposició fotogràfica “Bombers. Compromís i servei. Comarca de l’Alt Penedès 1874-2014”. La mostra forma part dels actes de commemoració del 140 aniversari del parc de bombers de la capital de l’Alt Penedès. L’exposició estava composta per 76 fotografies que repassaven els serveis més importants que han fet els Bombers en tota la comarca des de 1934, any de la instantània més antiga que s’hi exposa.

12


L’ENTREVISTA

Els Bombers d’Empresa també som estructura d’estat

Entrevistem a Marc Uribe, president de l’Associació Professional de Bombers d’Empresa (APBE) Marc Uribe i Luque té 37 anys i és bomber voluntari del Parc de Matadepera des de 1998. La seva professió és bomber d’empresa des del 2003, a la companyia Falck SA, que opera al Port de Barcelona. Fundador i president de l’Associació Professional de Bombers d’Empresa, creada al 2010, una associació que tot i està registrada a Madrid, compta amb socis de diferents països europeus i té mig miler de socis, la majoria a Catalunya.

U

n bomber d’empresa és un professional que exerceix la prevenció i l’extinció d’incendis i el salvament en diferents sectors d’infraestructures crítiques, com aeroports, ports, complexos petroquímics, sector nuclear, polígons industrials, etc. Principalment els sectors consolidats amb bombers d’empresa de caràcter exclusiu i professional són el nuclear i aeroportuari els sectors petroquímics i factories de grans dimensions. L’article 54 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya diu que Els bombers d’empresa actuen en l’exercici de les funcions que els són pròpies sota la coordinació i la direcció del Cos de Bombers de la Generalitat, si l’abast del sinistre ho requereix i aquest hi intervé, i, en cas contrari, del cos municipal de bombers

13


L’ENTREVISTA

corresponent. La determinació dels mitjans i dels sistemes que han de fer possible l’actuació dels bombers d’empresa s’ha de contenir en els plans d’actuació corresponents. A més a més, els bombers d’empresa estan regulats a Catalunya mitjançant el Decret 374/1996, de 2 de desembre. En aquest decret, entre d’altres, es regula les condicions de la seva formació i habilitació professional, les seves funcions, l’àmbit d’actuació i les condicions per fer possible l’actuació coordinada amb els serveis públics de bombers.

A Catalunya els bombers d’empresa estan regulats per una llei i un decret. Vista aquesta introducció, li preguntem si és important el bomber d’empresa, i Marc Uribe ho té clar: El bomber d’empresa és un element fonamental per la continuïtat en el funcionament dels sectors d’infraestuctures crítiques d’un país. Cal dir que segons la legislació catalana, el bomber d’empresa pot exercir les seves funcions de manera exclusiva o bé un treballador pot realitzar el curs de bomber d’empresa i assumir la intervenció en cas d’emergència, segons el seu pla d’autoprotecció. A Catalunya, aproximadament hi ha uns 600 bombers d’empresa de caràcter exclusiu en actiu. Si una persona vol ser bomber d’empresa, què ha de fer? Posar-se en contacte amb alguna de les empreses del sector, i després haurà de tenir clar que haurà de fer un curs de formació, d’habilitació per poder exercir com a tal. La gestió d’accés és privada, per tant és l’empresa que contracta el personal, la seva regulació i formació bàsica és competència de l’administració pública. Seria desitjable que en un futur l’administració pública pogués regular la realitat existent del col·lectiu. Has parlat que cal fer un curs d’habilitació, està prou format un bomber d’empresa? Tot i que s’avançat molt en la seva regulació formativa, s’hauria d’equiparar a la resta de bombers. Perquè la gestió és privada? Els decrets d’autoprotecció i les lleis o directives europees obliguen a què totes les infraestructures que de forma genèrica són entitats privades, han de gestionar els seus propis recursos d’emergència, tot i que en cas d’emergència, els serveis públics d’extinció d’incendis i salvaments, també col· laboren. El bomber d’empresa, pot sortir en cas d’una gran emergència fora de la seva pròpia empresa? Legalment està obligat a donar resposta a una ajuda externa ja sigui en els serveis públics de bombers i/o en els serveis d’emergència en general. L’administració pot requerir els serveis dels bombers d’empresa en cas

14

d’una gran necessitat o emergència.

Hi ha uns 600 bombers d’empresa a tot Catalunya A nivell espanyol, hi ha diferències entre els bombers d’empresa? A Espanya hi ha un 2.500 bombers d’empresa. La regulació és innexistent o poc desenvolupada, no hi ha criteris d’unificació, cada comunitat autònoma regula els bombers d’empresa a la seva manera. A Catalunya i Navarra, són les úniques comunitats on la figura del bomber d’empresa està reconeguda i desenvolupada. A Galícia, per exemple, el servei públic de bombers està gestionat el 75% per bombers d’empresa (Veicar, Natutecnia, Matinsa i Eimfor) tot i que personalment considero que la gestió del servei públic ha de ser públic i no privat. Una altra cosa és que es pugui debatre el model de servei públic de bombers. De quin país copiaries el model de bombers d’empresa? Agafaria coses del model alemany, com per exemple, la tecnologia, i del model nord-americà la formació.


L’ENTREVISTA

Amb quina finalitat crees l’associació? Com a bomber d’empresa per reivindicar l’associacionisme del col·lectiu i la falta d’un espai comú entre el bomber d’empresa i la societat. Penso que els bombers d’empresa també som estructura d’estat, ja que són la garantia en la seguretat pel funcionament de les infraestructures d’un país.

Caldria que els bombers d’empresa tinguessin una major formació. Però tu a més de ser bomber d’empresa, ets bomber voluntari, és compatible ser bomber d’empresa i bomber voluntari? Completament. A Europa la majoria de bombers d’em-

presa pertanyen a un cos de bombers voluntaris, com a Alemanya, que existeixen 900 cossos de bombers d’empresa. I tu, com bomber voluntari, quin creus ha de ser el model públic de bombers? A Catalunya hauria de ser un model bifuncional, entre bombers a temps complert i bombers a temps parcial. Els primers serien bombers funcionaris o similar, on treballarien en parcs de grans ciutats entre 100.000 i 200.000 habitants. Els segons en la resta de poblacions i amb una vinculació laboral. Per tant, l’actual model de bombers voluntaris hauria de fer una transició cap al bomber a temps parcial, amb una relació contractual, ja que tindria unes avantatges que ara no té: cobertura de salut, unificació de formació amb la resta de bombers, és més tots els bombers hauran de tenir la mateixa formació, i una pensió jubilatòria, i la possibilitat de què a Catalunya poguessin haver-hi més bombers a molts municipis que ara no n’hi ha

MARC FERRER I MURILLO Llicenciat en història i Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals, en materia de seguretat. Tècnic operador del cecat. Bomber voluntari de Matadepera

15


PEL MÓN

Bomberos voluntarios, héroes en el voraz incendio de Valparaíso

Testimonio de Víctor Fernandez, bombero voluntario de la cuarta compañía de Valparaíso en el peor incendio de la historia de la ciudad

O

brero de profesión pero bombero de vocación, Víctor Hernández perdió su casa mientras luchaba por salvar la de un extraño durante el incendio en Valparaíso. “Lo volvería a hacer mil veces, ser bombero es un apostolado”, aseguró. Víctor tiene 22 años, es trabajador de una fábrica de pinturas, y desde hace casi cuatro es bombero voluntario de la cuarta compañía de Valparaíso. Como el resto de sus colegas, trabajó incesantemente para combatir el peor incendio vivido en Valparaíso, que aún no está controlado, y ha dejado 12 muertos y 8.000 damnificados. Él es, además, uno de ellos. “Me di cuenta que el incendio era muy grande y bajé a mi compañía. De ahí me mandaron al cerro La Cruz y por problemas de agua tuvimos que salir porque el fuego era muy fuerte”, relata a la AFP Víctor. “Cuando escapábamos con el carro bombero, vi a lo lejos que el sector donde se encontraba mi casa se estaba quemando”, explicó. Víctor aquilató en ese momento que la casa en la que había vivido toda su vida se estaba convirtiendo en cenizas. Y no podía hacer nada. “En mi casa estaba mi mamá, mi papá, mis hermanos y unos tíos, pero fueron evacuados, que era lo que más me importaba”, aclara.

16

En Chile, ser bombero es un voluntariado. No es un trabajo profesional ni reciben salario alguno, y viven de donaciones Como la mayoría de las 2.000 viviendas arrasadas, la de Víctor, ubicada en el cerro Lide, era hecha de madera, y se consumió rápidamente.


PEL MÓN

“Tengo pena y frustración, pero lo material se puede recuperar, lo que me importaba era que mi familia estuviese bien, y todos se salvaron”, asegura ahora el joven bombero.

Al menos una decena de bomberos perdieron sus casas durante el incendio que afectó Valparaíso Por el momento, han encontrado soluciones tempora-

les para todos. “Mi mamá y mi tía se fueron a Olmué (80 km de Valparaíso), mi hermano está en la casa de su polola (novia), mi papá trabaja en la alcaldía de Valparaíso y está ahí, mientras que yo vivo en la ‘Bomba’ (Compañía de Bomberos)”, agregó Víctor. “Estoy agotado, adolorido, cansado, pero si hay que seguir luchando contra el fuego, ahí estaré”, afirma. En Chile, ser bombero es un voluntariado. No es un trabajo profesional ni reciben salario alguno, y viven de donaciones. A menudo se los ve en las calles haciendo colectas para mantener sus equipos, que la mayoría de las veces son donados por compañías europeas, y mantienen relucientes. Muchas de las compañías ofrecen almuerzos al mediodía en sus comedores, y con lo que recogen, pueden

Gran incendio de Valparaíso El gran incendio de Valparaíso fue un siniestro que se originó alrededor de las 16:40 (UTC-3) del sábado 12 de abril de 2014 en el sector de La Pólvora, en la comuna chilena de Valparaíso, en el Gran Valparaíso. Es considerado el mayor incendio en la historia de Chile. El siniestro dejó más de 2.900 viviendas destruidas, 12.500 personas damnificadas, 15 víctimas mortales y más de 500 heridos, entre los cuales 60 bomberos voluntarios heridos.. Además se quemaron 1.090 hectáreas de los cerros de Valparaíso. Se dio por extinguido la noche del 16 de abril y participaron más de 1.300 bomberos de 48 Cuerpos de Bomberos, junto a los 2.200 efectivos de la Corporación Nacional Forestal, Carabineros, las Fuerzas Armadas, personal de los servicios de Salud y de la Oficina Nacional de Emergencia del Ministerio del Interior.

17


PEL MÓN

alimentar un poco más sus arcas. Duermen con un equipo de radio en el velador, y hacen turnos para cubrir las 24 horas. El empleo en la fábrica de pinturas le permite a Víctor subsistir y seguir siendo bombero. Pero por si fuera poco, al igual que sus compañeros, el joven aporta económicamente a su compañía de bomberos para mantener su loable misión. “Esta es una institución voluntaria, yo no soy bombero para que me paguen, aunque me pagaran 500.000 pesos (unos 1.000 dólares). A mi me gusta lo que hago, y lo haría mil veces. Ser bombero es un apostolado”, afirma con orgullo. A tres días de iniciado el fuego, Víctor luce cansado, con el rostro rojizo por el contacto con el fuego y con ampollas en pies y manos. A futuro, quiere estudiar una carrera que se compagine

con su vocación de ser bombero. “Estoy juntando dinero para el próximo año ponerme a estudiar. Quiero ser técnico paramédico o en enfermería. Mis planes los tengo claro, pero voy a prolongarlos en el tiempo, hasta que salgamos adelante y nos recuperemos de este desastre”, dice. Al menos una decena de bomberos perdieron sus casas durante el incendio que afectó Valparaíso, el peor de la historia de este puerto ubicado en el litoral central de Chile, pero ninguno de ellos resultó muerto, según datos del Cuerpo de Bomberos de la ciudad. Junto a los bomberos, miles de jóvenes han tomado picos y palas voluntariamente para ayudar a levantar los escombros dejados por las llamas, mientras otros colaboran en acopiar y repartir víveres y ropa para los damnificados

Cuerpo de Bomberos de Valparaíso El Cuerpo de Bomberos de Valparaíso, es el más antiguo de Chile y de Sudamérica, siendo fundado en 1851. Actualmente lo integran unos 800 bomberos estructurados en 16 compañías. También está dividido en tres especialidades: grupo de rescate, formadao por 60 bomberos, el grupo forestal formado por 120 bomberos y el grupo de materias peligrosas, formado por 50 bomberos. Enzo Gagliardo es el máximo comandante.

AGENCE FRANCE-PRESSE Article difós el 14 d’abril de 2014.

18


DIVULGACIÓ TÈCNICA

La robòtica aèria aplicada a les emergències Aquest article és una part d’un treball de recerca de 2n de Batxillerat sobre la robòtica aplicada a les emergències, i en concret l’aplicació de drons per a ser utilitzats pels cossos de bombers.

E

l que podríem definir com a robòtica aèria, actualment es troba ocupat plenament pels denominats drones o UAV’s. Un UAV és un vehicle aeri no tripulat, denominat així per les sigles en anglès UAV “Unmmaned Aerial Vehicle” en català pot també anomenar-se VANT tot i que el terme més usat és UAV. Inicialment el terme UAV, en anglès també anomenat “drone” era específic per a avions controlats a distància, però l’avenç tecnològic ha fet aparèixer diferents tipus de vehicles aeris no tripulats, ampliant així la definició de VANT.

La utilització d’UAV’s pels bombers tenen l’objectiu de millorar la informació de l’emergència Els UAV’s es poden classificar de moltes maneres, però normalment es diferencien entre ells per com es controlen, ja que poden ser controlats des de una estació fixa, o amb un control remot. Lògicament, des de l’estació fixa es té més estabilitat de senyal i capacitat d’actuació, i amb un control remot tens l’avantatge de poder controlar el drone de manera lliure i ràpida. Com gairebé tots els avenços que s’han produït durant

la història, els drons, també coneguts com UAV’s es van desenvolupar amb finalitat militar i d’intel·ligència. Per sort, no només s’ha investigat en àmbit militar, si no que a més a més, cada cop més empreses han ficat l’ull en l’ús d’aquests vehicles no tripulats en àmbits de rescat i exploració, fins arribar al punt on actualment ja hi han diversos prototips a la venta completament funcionals, tot i que cap govern ha optat per incorporar encara aquest mecanisme en el seu mètode de treball. En aquest apartat analitzarem i recolliré els principals models de UAV’s existents o de projectes en desenvolupament exclusivament pensats per ser utilitzats en el camp de les emergències, tot i que la polivalència dels equipaments tècnics que poden embarcar la majoria dels UAV’s localitzats els fan aplicables en diferents camps d’aplicació. Suport al comandament Qualsevol dispositiu o recurs que millori la quantitat i qualitat de la informació que pugui rebre, analitzar i avaluar un comandament de bombers, és una eina positiva, per les següents qüestions: Posa en disposició dels comandaments informació a temps real; permet disposar de visió aèria global que no podria obtenir sense aquest tipus de UAV; no significa posar cap bomber en perill; el seu cost econòmic

19


DIVULGACIÓ TÈCNICA

és baix; la seva posada en operativitat és ràpida i pot realitzar vol nocturn quan la resta d’aeronaus (helicòpters i avions) no disposen de capacitat de fer-ho La utilització d’UAV’s, de totes les diferents característiques, en funcions de reconeixement del terreny i de transmissió d’imatges és un dels principals usos en els cossos d’emergència, (especialment els bombers) amb l’objectiu de millorar la informació relacionada amb l’estat i evolució de qualsevol tipus d’intervenció que tenen els comandaments que gestionen l’emergència.

Prova de drone dels bombers francesos a Mont-de-Marsan, el juliol de 2012. Foto: Pierre Andrieu afp.com

Cal destacar que un des aspectes important és que no n’hi ha prou en disposar d’un UAV, ja que és molt important també disposar dels equipaments tècnic que permetin la recepció i visualització de les imatges, així com del personal format per poder realitzar aquestes tasques.

Als Estats Units és ja força habitual l’ús de UAV’s en els grans incendis forestals Actualment ja molts cossos de bombers estan assajant la integració d’UAV’s per donar suport a la presa de decisions dels comandaments a partir de disposar d’imatges aèries de la zona de treball. Els bombers francesos estan provant les funcionalitats de quadrocòpters en el seguiments i monitorització dels incendis forestals. L’estiu del 2013, per posar un exemple de com mica en mica els UAV’s comencen a ser integrats en les tasques de supervisió i captació d’imatges per part de cossos de bombers, s’ha realitzat a Andalusia, per part de l’empresa Elimco, l’avaluació de les prestacions del UAV E-300 Viewer com un element tècnic més per tal d’obtenir informació sobre el comportament i propagació dels incendis forestals, i concretament per realitzar el seguiment de la situació i progressió de l’incendi forestal durant les seves hores nocturnes. El resultat final ha estat positiu per la qual cosa s’ha incorporat aquesta tecnologia UAV com un efectiu més en la gestió de la informació en un incendi forestal. A Alemanya, hi ha el

20

projecte Air-Shield desenvolupat pels bombers germànics amb l’objectiu de valorar la incorporació d’un UAV en tasques de suport al comandament En molts cossos de bombers s’estan realitzant proves per incorporar els UAV’s tipus quadrocòpter per obtenir imatges aèries i a la vegada combinar-ho amb sensors infrarojos o tèrmics per tal de poder visualitzar les parts més actives d’incendis urbans. Als Estats Units és ja força habitual l’ús de determinats UAV’s militars en la captació d’imatges tèrmiques i cartogràfiques sobre l’evolució i perímetre de grans incendis forestals. Un exemple és el que fan servir de l’empresa Draganfly Extinció d’incendis forestals Existeixen també diferents projectes que plantegen la utilització de UAV’s en tasques d’extinció dels incendis forestals. S’argumenten les avantatges del seu cost més econòmic i fonamentalment la possibilitat de continuar treballant en horari nocturn, moment en el qual les aeronaus convencionals no poden continuar treballant en les tasques d’extinció. Existeixen projectes que s’estan desenvolupant actualment a l’Estat Espanyol, com per exemple, el projecte NITROFIREX planteja la utilització de drons que transporten aigua fins al perímetre de l’incendi a partir de ser llançats des d’un avió nodrissa. A Catalunya, hi ha el projecte de Singular Aircraft, un projecte d’UAV SA03 que s’està desenvolupant integrament a Catalunya. La nau té gran facilitat d’operació en entorns difícils: orografia complexa, pistes d’aterratge irregulars... i una autonomia de més de 40 hores de vol.


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Actualment es troba en fase de proves. Recerca de persones Pel que fa a la recerca de persones cal diferenciar dos escenaris molt diferents. Per una part tenim el que són les recerques en àmbit rural/forestal de persones perdudes o que han patit algun tipus d’ accident. En el cas de les recerques en espais rurals/forestal és interessant les aportacions que poden fer els UAV’s si aquests van equipats, a més d’equips de retransmissió d’imatges, amb sensors d’imatges tèrmiques o d’infrarojos. Aquest tipus de sensors permeten localitzar a les persones dins de zones muntanyoses i boscos pel contrast tèrmic de temperatures.

Incendis forestals, recerca de persones, Inspeccions tècniques i Salvament marítim són els camps on es poden aplicar els UAV’s I també són interessants les aplicacions en recerques de persones en zones urbanes afectades per col·lapses estructurals de vivendes o altres tipus d’edificacions, com a conseqüència ja sigui de patologies constructives, terratrèmols o explosions. També ja existeixen diferents projectes que s’estan desenvolupant, com per exemple, el CLOSE-SEARCH amb la participació de l’Institut de Geomatica de la UPC, l’Asociación de la In-

dustria Navarra i la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Els objectius del projecte CLOSE-SEARCH és el de la integració d’un micro UAV,amb sensors d’imatges tèrmiques per tal de donar suport als equips de recerca i rescat. També existeix el projecte ICARUS, que es fa al Parc Tecnològic del Vallès de la Universitat Autònoma de Barcelona, que es centra en el desenvolupament d’un conjunt de robots integrats per assistir als equips de recerca i rescat en la difícil i perillosa tasca de detectar, localitzar i rescatar supervivents bàsicament en entorns urbans Inspeccions tècniques En determinats tipus de servei, disposar d’un UAV per tal de realitzar tasques d’inspecció de determinades estructures o infraestructures i sense posar en risc als equips de treball, és també una aplicació amb clares avantatges operatives, segons el punt de vista dels bombers amb els que he tingut ocasió de parlar. Un dels exemples és la utilització de UAV’s en tasques d’inspecció d’edificis afectats per terratrèmols Salvament marítim També s’estan desenvolupant projectes en fases molt inicials d’aplicar l’ús dels UAV’s en tasques de salvament marítim. Aquest interès és fruit d’una realitat molt actual com són els morts que els naufragis que la immigració clandestina s’estan produint en determinades zones del mediterrani. En definitiva i a mode conclusió, penso que en molt poc temps els serveis d’emergència incorporaran la tecnologia dels drones o UAV’s. És imparable

UAV de Singular Aircraft, projecte d’avió amfibi no tripulat en fase de desenvolupament.

21


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Pàgines web dels diferents projectes amb UAV’s Elimco http://www.elimco.com/p_UAV-E300_24.html Air-Shield http://www.microdrones.com/references/case-study/microdrones-md4-1000-AirShield-RISC.pdf Draganfly http://www.draganfly.com/news/2014/01/22/draganflyer-x4-es-uas-featured-on-katie-talks-life-saving-mission/ NitroFirex http://www.nitrofirex.com/ SingularCraift http://www.singularaircraft.com/ Close-Search http://www.ideg.es/page.php?id=1057 Icarus http://www.ascamm.com/projectes/icarus/

ORIOL ROVIRA VACAS estudiant de 2n de Batxillerat del Col·legi Llor de Sant Boi de Llobregat. Treball presentat a l’octubre del 2013 amb la professora Encarni Pavón com a tutora.

ESCOLA D’EMERGÈNCIES I PREVENCIÓ. A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria d’ emergències. Les nostres activitats son diverses però enfocades 100% a millorar la seva seguretat. Contacti’ns i parlem!

ESCOLA D’EMERGENCIES SABADELL · CAMP DE FOC AMB TÚNEL DE FUM · TORRE DE RESCAT 8X3X3 · AULA 120 M2 · UNITAT MÒBIL (CAMIÓ DE FOC) · HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) · SEGURETAT PRIVADA

Ens segueixes? @risk_112 RISK112.COM 639 331 547

22


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Per primer cop els Bombers de la Generalitat assagen l’ús de drons en una intervenció

E

l passat dia 5/04/2014 es va produir un incendi d’una nau industrial de l’empresa SURVITEC GROUP al Polígon Pedrosa de L’Hospitalet de Llobregat. Van participar en les tasques d’extinció bombers de diferents parcs de la REMS així com bombers de també diferents parcs de l’Ajuntament de Barcelona. L’estratègia d’extinció va ser, des del primer moment, defensiva donat que la propagació de l’incendi per l’interior de la nau va ser molt ràpida i va afectar greument l’estructura de l’edificació. Un bomber del parc de L’Hospitalet va resultar ferit en aquesta intervenció per una caiguda que li van afectar greument els

dos canells. Tot i l’accident del company, el servei no va tenir cap més trascendència i el seu control definitiu només va ser qüestió d’hores... i d’aigua a grans cabals. El que fa destacable aquest servei és el fet que, per primer cop, els Bombers de la Generalitat vam assajar la utilització d’un drone, en aquest cas un sextocòpter, amb la finalitat de disposar d’imatges aèries de la intervenció. Això va ser possible per l’existència d’un grup de bombers de la REMS interessats en aquest tipus de tecno-

23


DIVULGACIÓ TÈCNICA

juntament amb d’altres bombers de la REMS configuren un primer nucli de persones interessades en l’ús d’aquesta tecnologia aplicada a les intervencions de bombers. Va ser només una primera experiència, encara lluny de cap projecte consolidat, però que participa de la idea general de que els drons han vingut per quedar-se, i que això és així també a bombers. Esperem que aquesta iniciativa sigui un primer pas d’un llarg, però atractiu, camí a recórrer

logia i de la seva potencial aplicació en determinades actuacions operatives. La casualitat va ser que aquell dia, de guàrdia, estaven tant el bomber del parc de L’Hospitalet, el Josep Mª Murgades com el sostcaps de guàrdia i cap de parc de Gavà Miquel Acero, els quals van plantejar al Cap de la Intervenció, la voluntat de provar-ne l’ús d’un sextocòpter. Aquest dos companys,

Kim Pol

El objetivo del presente proyecto es la elaboración de un libro que recoja procedimientos operacionales y de coordinación de los medios aéreos en incendios forestales. La evolución del uso de los medios aéreos en España ha sido espectacular en la ultima década, pero no siempre ha ido acompañado de una formación especializada de técnicos de extinción, coordinadores aéreos y pilotos, que deben sacar el máximo partido a estos medios y sus descargas. En la actualidad existen numerosos artículos, protocolos de trabajo, guías operacionales, etc. relacionados con los medios aéreos. La idea es recopilar toda esta información y la experiencia de un grupo de profesionales de la comunidad de los incendios forestales y recogerla en un libro que tenga carácter divulgativo y formativa. El objetivo final del libro es servir de referente a pilotos, coordinadores aéreos, técnicos de extinción y a todas aquellas personas que quieran avanzar en el conocimiento del uso de los medios aéreos en incendios forestales. La capitalización de la experiencia y los conocimientos adquiridos por los profesionales de los incendios forestales se hace necesaria para seguir avanzando en la mejora de procedimientos de trabajo y para la formación de las generaciones futuras de profesionales. Para la elaboración del libro se cuenta con profesionales de distintos ámbitos de trabajo de los incendios forestales e Instituciones: Director del proyecto/Coordinador: Juan Caamaño Azcárate (Fundación Pau Costa) Coordinadora/Autora: Elena Hernandez Paredes (Área de Defensa contra Incendios Forestales, Ministerio de Medio Ambiente) Autores: Felipe Borderas Ruiz ( Técnico Helitransportado - BRIF), Bienvenido Aguado (Coordinador aéreo - Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya), Juan Jose Enriquez Pérez (capitán del Grupo 43 - Canadair 215T/415), Raul Quílez Moraga (Jefe de Sección Forestal del Consorcio de Bomberos de Valencia. Ingeniero Técnico Forestal), Juan Jose Espadas Gutierrez (Sargento de Bomberos - Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya) Asesores: Marc Castellnou (Jefe Analista GRAF – Cos de Bombers de la Generalitat de Cataluña), Juan Caamaño Aramburu (Capitan de Navio – piloto Bell 212, Sikorsky UH- 60)

24


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Conclusions de les Jornades Euromediterànies sobre Incendis Forestals (1/2)

Quina és l’aplicació de les noves tecnologies en incendis forestals? En quines línies s’enfoca la recerca de les noves tecnologies en incendis forestals? Com controlar el factor humà en les emergències? Com s’han de transmetre els missatges a la població en cas d’emergència? Les respostes les trobareu a l’article que us presentem a continuació.

E

ls dies 18, 19 i 20 de novembre de 2013 es van celebrar a Barcelona la segona edició de les Jornades Euromediterrànies sobre Incendis Forestals, organitzades per la Fundació Pau Costa, la CUIMPB i l’ISPC. En aquest article us presentem les conclusions de dos dels quatre blocs en què es van organitzar les jornades.

I Recerca i noves tecnologies en incendis forestals Les noves tecnologies comencen a tenir un paper rellevant en la gestió de les grans emergències. Diversos projectes basats en detecció terrestre, navegació per satèl·lit, modelització i comunicació digital estan en desenvolupament per donar suport a l’emergència, tant en prevenció com en extinció. 1. A nivell europeu, el Sistema Europeu d’Informació d’Incendis (EFFIS) pretén donar suport als serveis d’ex-

tinció mostrant la probabilitat d’ocurrència d’incendis, la seva expansió, i aspectes del post-incendi (càlcul de l’erosió del sòl, emissions i regeneració post –incendi). L’EFFIS unifica la informació en incendis forestals a nivell europeu, i pretén ser un complement als sistemes de cada país o regió. Els mòduls de l’EFFIS permeten la detecció activa d’incendis forestals d’una vintena de països, proporciona imatges satèl·lit de les àrees cremades, l’historial d’incendis dels diferents països i compta amb una extensa recopilació de notícies relacionades amb incendis concrets. En breu, s’ampliarà aquest llistat de mòduls. [Jesús San Miguel, EFFIS] 2. Els avenços en captació per satèl·lit de grans catàstrofes permeten donar una primera idea genèrica dels danys físics i humans causats per pertorbacions naturals. Aquesta informació relacionada amb cartografia i contrastada amb diverses fonts permet donar informació en temps real, o en un curt espai de temps, de la situació. En aquest context, s’han desenvolupat diverses

25


DIVULGACIÓ TÈCNICA

tecnologies d’observació terrestre (p.e. Firewatch) i per satèl·lit (p.e. Biros), a més de simuladors que en minuts plantegen l’evolució de les catàstrofes (p.e. WildfireAnalyst) o plataformes que permeten informar la població (Alert4all). El projecte Pharos, que tindrà el seu inici al desembre de 2013 integrarà les eines abans esmentades per crear un producte que serveixi en la presa de decisions durant l’emergència a través de la detecció i simulació, i faciliti informació a la població afectada per l’emergència. [Cristina Párraga, Agència Aeroespacial Alemanya] 3. Conèixer-se a un mateix i l’enemic (incendi) és clau per guanyar la batalla. En aquest sentit, ja coneixem moltes de les característiques del foc (ubicació, comportament, etc) i les demandes dels serveis d’extinció (rebre informació en temps real tant a les sales de control com al front, informació wearable o “que pugui dur”, tecnologia de seguiment de mitjans, etc. Avui en dia, la implementació d’aquestes eines és més problemàtica que el seu desenvolupament. Les comunicacions i les connexions de dades han de ser sòlides, i cada vegada estan més resoltes. Quan conflueixen la comunicació de dades (Internet, amb el maneig de mòbils i els Sistemes d’Informació Geogràfica, arribem a una nova tecnologia coneguda com Sistemes Basats en Localització (LBS), serveis de trànsit d’informació geolocalitzats. En base als LBS, s’està tre-

26

ballant en una assignatura pendent dels tecnòlegs: transmetre la informació als operatius basant-se en sistemes proactius (màscares, ulleres, guants, etc) de manera eficient i automàtica a partir del seguiment dels recursos, de la seva ubicació i l’enteniment del que passa al voltant. S’han d’aprofitar les capacitats d’observació i de transmissió d’informació, i preparar eines que puguin recopilar aquesta informació i posar-la a disposició de tot el sistema d’emergència. A nivell d’anàlisi d’incendis, actualment s’estan realitzant simulacions molt ràpides (1 simulación / 0,6 segons) i estan en fase de testeig per diferents serveis d’extinció. Els incendis que s’estan donant en l’actualitat requereixen simulacions ràpides, que marquin els punts crítics i els potencials de l’incendi en segons. Més enllà d’aquesta línia d’anàlisi, comença a ser possible l’anàlisi de seguretat dels operatius amb simuladors. Tota la informació que es genera durant l’emergència serveix per analitzar però també per a la posterior formació virtual dels serveis d’extinció. Aquestes eines immersives poden ser molt útils per generar escenaris realistes de formació, i si a més a més, s’integren amb el que ha passat realment, millor. [Joaquín Ramírez, Director general de Tecnosylva]

II Dimensió humana dels incendis forestals En qualsevol equip de treball, hi ha la dimensió humana, la manera de relació entre els diferents membres de l’equip; fins a tal punt, que aquesta relació després es reflecteix en els moments de treball en l’emergència. Per això, hem de tendir a crear equips d’alt rendiment. Més enllà del que passa a nivell intern dels equips, també és rellevant el paper dels mitjans de comunicació en les emergències, com filtren els missatges? Què passa amb les noves maneres d’informar-se que té la població?


DIVULGACIÓ TÈCNICA

1. Els equips d’alt rendiment no són aquells que es basen en els errors, sinó que són aquells en què la confiança passa per compartir el mateix nivell de compromís de tots els seus membres. No n’hi ha prou amb la implicació, s’ha de buscar el compromís. Per aconseguir el mateix nivell de compromís dels membres s’han de seguir quatre passos: (a) partir d’una idea / valor / visió, (b) traçar un pla d’acció, (c) assignar rols a les persones més adequades a la forma d’ entendre la idea i (d) fidelitzar els membres de l’equip. La cohesió és el resultat de la claredat, l’acceptació i el compliment del rol individual dins de l’equip. Quan la cohesió no és possible dins de l’equip, s’ha de treballar la cooperació per assolir els objectius proposats. [Pep Marin, Centre d’Alt Rendiment de Catalunya]

2. La informació que es dóna en una emergència marca la resposta de la població. La informació també és operativa, forma part de l’emergència. Els riscos de la informació transmesa a través de les noves vies de comunicació són: els rumors, la immediatesa (bona i dolenta), la sobrecàrrega informativa i la desprotecció a la intimitat/privacitat. A més, hi ha una bretxa digital, ja que no totes les persones tenen accés a les xarxes socials, i poden perdre informació. [Núria Iglesias, Cap de Premsa de Bombers de la Generalitat de Catalunya]

Al proper número trobareu les conclusions del Bloc III: Esdeveniments en campanyes d’incendis forestals i Bloc IV: Gestió forestal

Els vídeos de totes les ponències es poden veure a la pàgina web de la Fundació

FUNDACIÓ PAU COSTA www.paucostafoundation.org

@PauCostaF facebook.com/paucostafoundation

27


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Lliçons apreses d’un gif: La resposta social i la gestió logística local en una emergencia Cotxera del parc de bombers plena de voluntaris ocasionals (foto Josep Roma)

En aquesta segona part es tracten aspectes organitzatius i logístics de l’incendi en el municipi. Organització i Logística Organització Les característiques del casc urbà i la seva localització respecte de l’incendi varen facilitat l’organització dels centres de decisió, així com també el fet de disposar d’una planificació i haver realitzat un simulacre de despatx dos mesos abans.

A la figura 8 es mostra la situació del casc urbà respecte del punt d’inici de l’incendi i el perímetre final. A les figures 9 i 10 es mostra la situació de cadascun dels centres de decisió i comanaments dels grups actuants així com les instal·lacions i els espais utilitzats per a diversos usos. Helisuperfície de fortuna

Telecomunicac ions

Ajuntament Bombers Ambulatori Magatzem Local social

Pavelló i zona poliesportiva

Acollida evacuats

Punts d’inici i Perímetre aproximat de l’incendi figura 8:

28

Gasolinera

Figura 9: Situacio Equips


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Figura 10: Entorn de l’ajuntament

a) Al parc de bombers s’ubicà el Centre de Comanament Avançat (CCA) amb els mitjans tècnics per a centralitzar les comunicacions de bombers i coordinar la seva actuació.

alment oficina de premsa. b4. El despatx de Secretària de l‘alcalde per a filtre de telèfon a alcaldia, organització d‘agenda, protocol, notes de premsa. b5. Administració: Durant les primeres hores es feu servir per als mitjans de comunicació: premsa, televisió, etc... tot i que degut a la gran afluència d’aquests, es varen traslladar a un edifici proper, del mateix carrer, on també s’hi duien a terme les feines d’avituallament. Posteriorment aquesta sala es feu servir per a organitzar la logística. b6. A b11. Sala de regidories: Cada taula s’assignà als diferents grups actuants. I Agents rurals II Agrupacions de defensa forestal III Exèrcit IV Guàrdia civil V Protecció civil VI Creu roja VII Guarderia del parc natural. b12. Recepció: Intentava actuar com a filtre per accedir a les dependències municipals, a més de centraleta telefònica. b13. Espai destinat a Fax, fotocopiadora, enquadernadora c) Com a conseqüència del gran nombre de persones que desitjaven col·laborar voluntàriament, s’habilità la cotxera del parc de bombers com a centre d’acollida de voluntaris, tot i que més tard s’optà per traslladar-ho a la zona poliesportiva municipal degut al gran nombre de persones i als problemes que ocasionava el trànsit de vehicles a davant del parc de bombers. Fotografia 9

Control al parc de bombers (foto Josep Roma)

b) A l’edifici de l’Ajuntament s’hi constituí el Centre de Coordinació Municipal (CECOPAL) amb els responsables dels diferents grups (intervenció, logística, sanitari, ordre i comunicacions). Dins de l’edifici s’assignaren sales de reunions i despatxos als diferents grups. Pel que fa a les tasques d’avituallament del personal, en un primer moment s’instal·laren a l’Ajuntament però el dia 11 –segon dia de l’incendi- es traslladaren a un edifici molt proper, al mateix carrer, amb major superfície i millors condicions.. b1. La Sala de plens s‘utilitzà per a rodes de premsa i reunions plenàries de coordinació. b2. El despatx d’Alcaldia per a us institucional, entrevistes personals i reunions. b3. El despatx de Secretaria per a reunions sectorials i us del secretari/interventor, entrevistes i puntu-

d) El Centre d’assistència mèdica es situà al CAP, que també comptava amb un espai annexa per a les ambulàncies. e) L’Ajuntament disposava d’un petit magatzem molt proper al parc de bombers que es va habilitar per a recepcionar i inventariar divers material d’extinció i eines que arribaven per després poder-ho distribuir als actuants.

Mànegues noves al magatzem provisional (foto Josep Roma)

29


DIVULGACIÓ TÈCNICA

f) La premsa i altres mitjans de comunicació es situaren, durant les primeres hores a l’edifici de l’Ajuntament però degut a la gran afluència d’aquests i a les necessitats específiques –telèfon, taules, electricitat, ...-, es traslladaren a l’edifici del Casal de la gent gran, a escassos cinquanta metres de l’Ajuntament, on també s’hi elaboraven i distribuïen els avituallaments.

h) S’habilitaren uns camps segats propers al casc urbà –tot i que suficientment allunyats per seguretat- com helisuperfície de fortuna per als Mitjans Aeris amb accés per vehicles i bona visibilitat. i) L‘atenció a les persones evacuades, tot i que varen ser relativament poques –unes 300- i durant poc temps, es va fer a la “Casa de Cultura” (antigues escoles)

Casa de cultura. Espai d’acollida de les persones evacuades Avituallaments al Casal de la Segona Joventut (fotos Josep Roma)

g) També s’utilitzaren els espais del carrer de l’Ajuntament per tal de situar-hi els equips i vehicles següents: g1. Generador d‘emergència per abastir d’electricitat els edificis utilitzats. g2. Vehicle de comunicacions dels Agents Rurals de la Generalitat g3. Vehicles de comanament de Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra, Exèrcit, Protecció Civil, Agents Rurals i ADF g4. Mòdul de comunicacions i repetidor per a línies telefòniques fixes i mòbils amb capacitat per a triplicar les existents. g5. Diverses unitats mòbils de televisió i ràdio

Helisuperfície de fortuna (Josep Roma)

30

Logística S’aconseguí gestionar l’obertura permanent de l’única estació de servei del municipi per a l’obtenció de combustible pels vehicles. La seva situació, a un quilòmetre de l’entrada del poble i fora del perímetre d’evolució de l’incendi, va ser determinant per a poder donar aquest servei.. S’obtenia la col·laboració dels comerciants del poble per tal d’incrementar les reserves d’aliments i beguda així com garantir la seva ràpida reposició. Els quatre forns de pa i els restaurants col·laboraren sense descans en l’elaboració de racions. Es contactà amb les entitats i associacions locals per a organitzar la seva col·laboració, cadascuna dins les seves possibilitats. Així per exemple, l’associació de la gent gran –juntament amb molts menors d’edat- s’ocupà dels avituallaments i elaboració de les racions alimentàries, els caçadors oferiren els seus coneixements dels camins de l’entorn, comunicacions i vehicles totterreny per al desplaçament dels voluntaris ocasionals.. Pel que fa a la gestió d’aquests voluntaris ocasionals en primer lloc s’habilità una oficina de registre prenent nota de les seves dades, informar-los de les mesures de seguretat i assignar-los-hi tasques secundàries, així com per poder mantenir contacte amb ells i els seus familiars; Aquesta “oficina” va estar al càrrec de monitors de l’Esplai i membres del Centre Excursionista. Posteriorment aquests voluntaris es traslladaven a la


DIVULGACIÓ TÈCNICA

zona poliesportiva on els Agents Rurals, guardes del Parc Natural i responsables de l’ADF els assignaven les zones de treball, les tasques a dur a terme i la durada; També se’ls dotava d’eines i avituallament, essent recollits i tornats a l’oficina d’acollida en acabar la jornada per tal de passar novetats, solucionar incidències, agrair-los la col·laboració i interessar-se per la disponibilitat en jornades posteriors. Cal esmentar que a la tarda del dia 11, a l’oficina d’acollida es van viure moments de tensió que derivaren en un intent d’amotinament finalment resolt satisfactòriament. L’origen va ser l’intent per part d’un comanament de bombers, d’eliminar el registre o en cas contrari imposar els seus criteris en l’organització d’aquest registre, obviant i ignorant el treball realitzat fins aquell moment per part dels voluntaris del poble.

Comanaments preparant la distribució dels voluntaris ocasionals (josep roma)

Altres aspectes • Tal i com s’ha comentat, les tasques logístiques dels avituallaments es traslladaren de l’ajuntament a un altre edifici proper, per decisió d’alcaldia. Amb el trasllat es milloraren les condicions amb major amplitud i capacitat per atendre les necessitats. • També per tal de millorar les condicions de treball dels mitjans de comunicació, des d’alcaldia es varen habilitar unes sales del mateix edifici, amb accés directe i espai suficient. Així l’edifici de l’Ajuntament es va poder destinar exclusivament a les funcions del CECOPAL. • S’encarregà a diverses persones del poble la realització de reportatges fotogràfics i filmació del succés.

Premsa (josep roma)

• Un periodista, veí del municipi, s’oferí a recopilar tota la documentació relacionada amb l’incendi que es publicava als mitjans de comunicació nacionals i estrangers, tant en premsa escrita com en mitjans digitals. • S’encarregà a un tècnic i una administrativa municipal la transcripció dels successos, comunicacions, visites d’autoritats i els documents i comunicats que s’emetien des de l’Ajuntament. • En les crides a la col·laboració ciutadana es demanà evitar els vehicles particulars, excepte tot-terrenys, i utilitzar el servei de transport interurbà existent. Per això es demanà reforçar l’única línia de transport de passatgers augmentant-ne la freqüència i la capacitat dels busos. • El servei municipal d’abastiment d’aigües es reforçà amb una brigada permanent d’operaris i la utilització de tots els pous de la xarxa municipal. • Es demanà a Red Eléctrica Española la presència d’un tècnic acreditat i l’alerta d’un equip d’intervenció ràpida, degut a que dins el perímetre de l’incendi transcorren línies estratègiques de Molt Alta Tensió per a l’abastiment de gran part de Catalunya. • Es comptà amb la col·laboració d’efectius de policies locals de municipis veïns, especialment Castellar del Vallès, ja que Sant Llorenç Savall tan sols disposava de dos vigilants municipals. • Es demanà la col·laboració tant del Consell Comarcal del Vallès Occidental com dels Ajuntaments veïns per a gestionar l’obtenció d’eines manuals, begudes, fruita i aliments procedents de grans superfícies

JOAN ROMA SALVÓ Caporal bombers voluntaris Generalitat de Catalunya @joanromas

31


OPINIÓ

CARTA D’UN BOMBER VOLUNTARI

E

l meu nom es David Jiménez i sóc bomber voluntari de la secció activa, adscrit al parc de Sant Climent de Llobregat (REMS).

Com a membre de la secció activa, el passat dia 14 d’abril de 2014, vaig anar al meu parc per tal de donar resposta a una sèrie de serveis apícoles pendents (el meu parc s’encarrega dels temes apícoles a la REMS). Al voltant de les 17.05 d’aquell dia, vaig donar entrada al meu control central, del nostre vehicle, desprès de donar resposta a quatre serveis apícoles. Un company havia de fer-me el relleu perquè jo marxés i la dotació continuaria fent serveis apícoles. Sobre les 17.25 vaig sortir del parc amb la meva motocicleta i a uns 800 m del parc, anant cap al meu domicili, vaig patir un accident de trànsit greu, que va comportar una fractura i policontusions. Els meus companys de parc, van passar uns minuts més tard amb el vehicle 5.14.53 cap a un servei i es van aturar per veure com hem trobava, continuant en veure que em duia l’ambulància cap al hospital. En el trajecte cap al hospital, vaig fer una trucada a control per tal que notifiques al cap de guàrdia el meu accident, la resposta del qual va ser, mitjançant l’operador de sala, que ho comuniqués al dia següent a les oficines de la REMS (personalment crec que es podria haver interessat per veure que havia passat, ja que no deixava de ser un bomber que havia patit un accident en sortir del parc). Un company del parc va trucar al meu cap de parc per comunicar-li el que havia passat, però va haver de deixar un missatge a la bústia de veu, ja que no agafava el telèfon. Uns dies més tard, vaig apropar-me a la REMS per tal de comunicar l’accident i veure que havia de fer, ja que desconeixia el protocol per aquest casos. Vaig fer tots els tràmits que em van demanar i fins aquí

32

tot va continuar normal. Avui [mes de febrer] fa 10 mesos que encara sóc de baixa per aquell malaurat accident, ja que la meva mà dreta està trigant més del compte en recuperar-se, si es que finalment ho fa. NINGÚ de la “casa” m’ha fet un truc per preguntar com hem trobo, si necessito qualsevol cosa, per informar-me o adreçar-me a cap algun metge del ICS, etc, és a dir, per interessar-se per un bomber voluntari accidentat. Fa un parell de mesos [finals del 2013] vaig registrar un escrit dirigit al Director General, Sr. Ramón Parès en el qual demanava alguna resposta a les meves preguntes e inquietuds, ja que en diverses vegades he hagut de trucar jo al departament de personal o de parlar amb el Sr. Pasqual Gàmez (aprofito per agrair l’atenció de Pasqual Gàmez i de la Sònia Díaz) per tal de veure si el meu accident tenia cobertura legal o no, ja que ningú semblava poder aclarir-ho. Finalment el director, Sr. Parès, va contestar el meu escrit, informant-me que rebria la compensació econòmica corresponent pel meu accident. Malgrat finalment tindré aquesta compensació econòmica, vull traslladar la meva sensació d’abandonament per part del cos de bombers de la Generalitat i la seva direcció. Els bombers voluntaris, com a personal voluntari que som, dediquem part del nostre temps, el temps que dedicaríem a les nostres famílies o amics, a fer un acte de servei per la societat catalana. Aquest acte voluntari, que per mi representa fer una tasca que m’agrada i que faig perquè vull, comporta arriscar la meva vida i/o integritat física, si cal, per tal d’ajudar a salvaguardar vides humanes a focs de vivenda, accidents de trànsit, focs forestals, etc, ja que moltes vegades fem serveis en els quals la escassa formació del personal, les ganes i la sort, juguen molt al nostre favor, més que el saber fer.


OPINIÓ

Per tant, tenint en compte que potser som un personal, el voluntari, amb mancances de material, que deixa la seva vida quotidiana, la seva família, el seu temps de lleure per ajudar i treballar pels ciutadans en moments de risc i que som conscients que potser un dia tindrem un accident amb conseqüències greus, l’únic consol que ens queda es pensar que l’Administració per la qual “treballem” ens recolzarà i farà el que faci falta per que tornem a la nostre normalitat i amb els menys perjudicis possibles. Doncs bé, jo he comprovat que aquesta part final de la història es un somni, perquè no he vist aquest recolzament per enlloc. Només he vist com alguns membres del Consell i de l’ASBOVOCA han lluitat per mi i per aconseguir un reconeixement digne per la resta de companys que en un futur puguin patir una desgracia, així com l’atenció rebuda per part del Sr. Pasqual Gàmez i la Sra. Sònia Díaz (són els únics de la direcció amb qui he tingut el plaer de parlar), tot sigui dit una vegada han tingut coneixement del meu accident per part meva, per què repeteixo, ningú havia agafat cartes en l’assumpte. Ara, a totes les persones que tenen en les seves mans la possibilitat de canviar aquesta actitud els voldria preguntar: Tant costa agafar el telèfon e interessar-se per un membre del cos de bombers voluntaris? (aquesta pregunta es adreçada des del meu cap de parc, fins a la figura més alta del nostre organigrama, operatiu i administratiu) Tinc la sort de ser funcionari de l’Administració i per tant, malgrat vaig perdre alguns diners els primers mesos per no ser un accident laboral, he cobrat el meu sou cada mes, però no tots els companys voluntaris ho son; que hauria passat si en comptes de funcionari, fos un aturat? No hauria pogut trobar feina durant aquest temps de baixa?, i si fos un autònom? Qui m’hauria tirat cap en davant el meu negoci?, o un assalariat de l’empresa privada?, potser m’haurien fet fora a la feina per una baixa tan llarga? El més típic que podem trobar al cos de bombers voluntaris, es rebre un avís de sinistre i que has d’anar de casa, de la feina, etc, cap al parc de bombers per

fer una sortida el més aviat possible, o potser aniràs a un foc forestal a l’altre costat de Catalunya, on estaràs treballant un munt d’hores a la muntanya i després retornaràs al parc, però clar, desprès de més de 30 hores fora i treballant de valent, has de tornar a casa amb tot el cansament... i resulta que els bombers voluntaris no tenim una assegurança que ens doni cobertura a l’anada cap al parc per una activació o el retornar a casa després de moltes hores treballant a un sinistre? Si hi ha un acord amb els metges del ICS, perquè no es porta a terme en el meu cas? Només es vàlid per enviar-me al ICAM (per ser tractat, fa sis mesos, com un “caradura” que vol estafar amb la baixa?) Realment tenim al nostre cos el millor que pot tenir qualsevol empresa, administració, etc: tenim la voluntat i les ganes de fer d’un col·lectiu que es mou per la seva passió, per la seva bona fe, per les seves ganes d’ajudar a un desconegut en un moment tràgic de la seva vida. Som gent que sona el telèfon i sortim corrents per fer de BOMBERS! Però realment aquest col·lectiu som conscients que potser tenim molt a perdre fent aquesta tasca? Que tenim una manca d’ assegurança dignes de la nostra tasca? Segurament, si la mà m’ho permet, continuaré sent i fent de bomber voluntari, però considero que l’administració, malgrat la crisi actual, s’ha d’actualitzar vers el nostre col·lectiu o potser un dia serà massa tard per algun dels nostres companys. Senyors de l’administració no podem permetre que això torni a succeir, els hi prego que treballin per millorar la nostra situació (assegurança digna, formació adequada i reglada i reconeixement públic dels bombers voluntaris) i que no tingui que veure’s cap bomber voluntari en una situació com la meva o pitjor, perquè nosaltres fem el que hem de fer, que es ser i fer de bombers voluntaris, facin vostès el que els hi toca: arreglar-ho!!! Finalment voldria agrair la lluita, el treball i el recolzament donat pel Macià Arbonès, Magì Moyès, a l’ASBOVOCA, Marc Ferrer i l’Oscar Sánchez. [Aquesta carta va ser llegida públicament i adreçada pel David el 23 de febrer en el XXIè Congrés de l’Asbovoca, celebrat a Agramunt]

David Jiménez Bomber voluntari de Sant Climent de Llobregat.

33


EL CONSELL

Reunió del Consell de Bombers/ eres Voluntaris/àries del 10 d’abril de 2014 En la sessió ordinària del Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries de la Generalitat de Catalunya que va tenir lloc el dia 10 d’abril de 2014 a la seu del Departament d’Interior, es van adoptar els acords següents: 1. Posicionament de la Direcció General en relació amb el model mixt. El president del Consell informa que la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) mitjançant diversos comunicats ha fet palesa la seva voluntat d’enfortir i reforçar el model mixt de bombers que tenim avui a Catalunya i, és per aquest motiu que, cada vegada que alguna persona –física o jurídica- posi en dubte el model mixt, la Direcció General respondrà defensant-ho. Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell manifesten la indignació d’aquest col·lectiu pel que fa a les manifestacions sindicals que s’estan divulgant en el sentit que aquestes l’únic que aconsegueixen és crear mala maror dins ambdós cossos i que es puguin produir enfrontaments entre funcionaris i voluntaris. El president de Consell afirma que la DGPEIS defensarà els bombers voluntaris davant les actituds i els comentaris emesos per tercers i que els puguin perjudicar. Així mateix, demana que es transmeti calma als efectius d’aquest cos i que, sobretot, intentin evitar qualsevol provocació que pugui acabar en un enfrontament atès que cal intentar mantenir el respecte i la convivència. 2. Campanya forestal d’estiu 2014. El president del Consell informa que encara no s’ha publicat l’Acord de Govern pel qual es crea el Programa Campanya Forestal adreçat a la lluita contra els incendis forestals i s’autoritza la contractació del personal necessari per a l’any 2014. La subdirectora general d’Administració i Recursos Humans explica que l’1 d’octubre de 2013, la Federació de Serveis Públics de la Unió General de Treballadors de Catalunya (FSPUGT), va presentar una demanda de conflicte col·lectiu per inaplicació del conveni col·lectiu únic d’aplicació a l’àmbit del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, i en concret en relació amb el treballadors que realitzen les campanyes forestals en qualitat d’ajudants d’oficis forestals (AOF). En data 7 de gener de 2014, la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estima la demanda de conflicte col•lectiu dels treballadors contractats com a AOF i condemna la Generalitat de Catalunya a reconèixer als d’ajudants d’ofici forestal la seva condició de treballadors indefinits discontinus fins que es convoquin les proves d’accés a la condició de fixos de caràcter discontinu. La Sentència no és ferma, ja que l’Administració la ha recorreguda en cassació. Per tant, no es durà a terme una convocatòria pública sinó que es realitzaran

34

unes proves físiques centralitzades i les persones que resultin aptes es detallaran en un barem i per ordre de puntuació escolliran plaça. 3. Informe jurídic respecte la modificació del Decret 246/1996, de 5 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del cos de bombers voluntaris. S’informa la resta de membres del Consell de les aportacions rellevants que el Servei d’Assessorament Jurídic ha fet en relació amb la proposta de modificació del Decret 246/1996, de 5 de juliol, en el sentit següent. Es modifiquen els articles: Article 2, Definició, naturalesa i principis d’actuació; Article 11 Ingrés i altres determinacions relatives a la Secció Juvenil; Article 17, Compensacions econòmiques; Article 20, Assegurança d’accidents; Article 38, Elecció i nomenament dels caps d’agrupació i sotscaps d’agrupació: article 39, Principis generals del procediments d’eleccions; Article 43, Convocatòria extraordinària; Article 60 Composició; Article 65 Funcionament i les Disposicions transitòries. 4. Calendari de noves eleccions del representants del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya en el si del Consell S’estableix el calendari electoral serà el següent: 1) Presentació de candidatures: des del 23 d’abril fins al 23 de maig de 2014, ambdós inclosos. 2) Exposició de candidatures vàlides: des del 26 de maig fins al 8 de juny de 2014. 3) Període de votació: des del 9 de juny fins al 16 de juny de 2014. 4) Publicació de resultats de totes les agrupacions durant l’última quinzena del mes de juny de 2014 i 5) Nomenaments: previsió primera setmana de juliol de 2014. 5. Informació respecte l’increment de capitals de la pòlissa d’accidents personals per a les persones membres del cos de Bombers Voluntaris S’informa a les persones membres del Consell que després de diverses gestions amb la Direcció General del Patrimoni del Departament d’Economia i Coneixement de s’ha aconseguit anivellar el capital assegurat per als efectius del cos de Bombers Voluntaris de la Secció Activa i Especial al del cos de Bombers, en el sentit que les cobertures són les següents: Mort 70.000 euros i Invalidesa per accident 115.000 euros.


DGPEIS

DGPEIS - NOTÍCIES

Canvi de titulars en la màxima direcció operativa dels Bombers de la Generalitat Albert Vilova és el nou Subdirector General Operatiu

L

a Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), va fer efectiu l’1 de maig i a proposta del Director General, el Secretari General d’Interior nomenar a l’inspector Albert Vilanova nou Subdirector General Operatiu. Per la seva banda, la inspectora Anna Martin, assumeix la Subdirecció General Tècnica. Albert Vilanova i Ferreras, Arquitecte Tècnic i Llicenciat en Dret, aporta una experiència de més de 30 anys al Cos de Bombers, on ha desenvolupat funcions al capdavant de diverses unitats de la Direcció General, com a cap del Servei de Prevenció, Director de l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya, cap de la Divisió de Planificació i Gestió i, en l’actualitat, Subdirector General Tècnic de la DGPEIS. La inspectora Anna Martin i Mayench, és arquitecta i disposa de diversos màsters relacionats amb l’àmbit de les emergències i les polítiques públiques. Amb una antiguitat en el Cos de Bombers de més de 20 anys, ha estat vinculada a l’operativa com a cap de guàrdia del Cos de Bombers des del 1994. Durant molt de temps ha treballat en llocs de responsabilitat en l’àmbit de la prevenció d’incendis a la Regió d’Emergències de Tarragona i fins a la data ha ocupat diversos llocs de comandament dins l’estructura de la DGPEIS com a cap d’Àrea de Prevenció i Gestió a la Regió d’Emergències de Terres de l’Ebre, Cap del servei de Prevenció i, els últims tres anys, com a Subdirectora General Operativa.

Els Bombers de la Generalitat van fer més de 62.000 serveis al llarg de 2013 Pel que fa al nombre de serveis, es manté la tendència a la baixa dels darrers anys

E

ls Bombers de la Generalitat, han registrat durant el 2013, al igual que ha passat en els darrers anys, un notable descens en el nombre de serveis realitzats respecte l’edició anterior. Si bé, el descens és significatiu en la majoria de tipologies d’actuacions, és força remarcable en el cas dels incendis de vegetació, els incendis urbans i les actuacions per atendre problemes de mobilitat, com per exemple accidents de trànsit. En el cas dels incendis de vegetació hi ha hagut un descens de 1.544 serveis respecte l’any 2012, és a dir, una reducció d’un 22% aproximadament. Aquest any de referència, 2012, va ser un any d’extrema sequera i grans incendis forestals. D’altra banda, en els serveis per apagar incendis en zona urbana, ja siguin incendis d’habitatges, locals, aparcaments, o com també mobiliari urbà (contenidors, papereres, vehicles, etc), la reducció ha estat d’un 11% respecte el curs anterior, és a dir, s’han realitzat 1.488 serveis menys. Pel què fa a la mobilitat, actuacions relacionades majoritàriament amb accidents de trànsit, els Bombers han registrat un descens de 741 serveis. En aquest cas, suposa una reducció del 8’6% aproximadament. Malgrat tot, en les assistències tècniques urgents i els serveis de salvaments al medi natural el nombre de serveis ha augmentat. En el primer cas, en les assistències tècniques urgents hi ha hagut un increment del 3,6% respecte el 2012 i en el cas dels serveis de rescat al medi natural l’augment ha estat de l’1% aproximadament.

35


DGPEIS - NOTÍCIES

Els Bombers de la Generalitat participaran en la Jornada de Seguretat als Museus L’objectiu de la trobada és intercanviar informació per garantir una millor protecció del patrimoni cultural del país

E

ls Bombers de la Generalitat van participar l’11 de febrer, en la Jornada de Seguretat als Museus i Prevenció d’Incendis en Espais Patrimonials, que organitzen conjuntament amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural a través del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Amb la seva participació en aquesta jornada tècnica, els Bombers de la Generalitat pretenen apropar als assistents els criteris bàsics per garantir la protecció del patrimoni cultural que es conserva en museus, galeries d’art, arxius i biblioteques. Entre d’altres, es van presentar les Fitxes Operatives sobre Elements de Risc (fitxes FOER). Amb elles, els Bombers poden aconseguir un coneixement molt ampli de les institucions culturals i dels seus sistemes de seguretat perquè, en cas d’una emergència, es pugui salvar amb més garanties el patrimoni que s’hi conserva.

BACKDRAFT SANDVITXERIA Plaça Nova, 3 - Terrassa

Sandvitxos de tot tipus: freds, calents, vegetarians, infantils...acompanyats d’amanides i varietats per picar. Pa elaborat per nosaltres. Espai per a nens. Local ambientat amb temàtica de bombers. Segueix-nos al facebook i twitter: http://www.facebook.com/Backdraft.Sandvitxeria https://twitter.com/Backdraft_Sandv

36


DGPEIS - NOTÍCIES

Els Bombers de la Generalitat organitzen unes jornades tècniques a Vilafranca del Penedès Les jornades, organitzades conjuntament amb l’Asociación Española de Lucha contra el Fuego (ASELF), s’emmarquen en els actes de celebració del 140 aniversari del Parc de Bombers de Vilafranca de Penedès

E

l 4 de març es van inaugurar en un acte presidit pel director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Ramon Parés, les ponències que van tractar qüestions tècniques i que van analitzar, entre d’altres, els riscos de les instal·lacions vitivinícoles, aprofitant que l’acte es fa a l’Alt Penedès. Els dies 5 i 6 de març van tenir lloc els tallers, que van tractar tres temes: el risc que presenten les substàncies químiques i les instal·lacions elèctriques en una emergència, i la manera d’actuar amb els ruscos de vespa asiàtica, comptant amb la participació de representants de l’ASELF i dels Bombers de l’Ajuntament de Madrid i del Consorci Provincial de València. Aquestes jornades han estat patrocinades per les empreses Ribó, Torres i Prevención SMC, i compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i de les empreses Codorniu i Freixenet

Reunió amb els alcaldes de la Selva per examinar la prevenció i les actuacions en els incendis forestals En el marc de les trobades de coordinació que promouen els departaments d’Interior i Agricultura, conjuntament amb la Diputació de Girona, abans de l’inici de la campanya d’estiu

E

ls directors dels Serveis Territorials d’Interior i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Albert Ballesta i Vicenç Estanyol, respectivament, es van reunir el 10 d’abril amb els alcaldes de la comarca de la Selva per tractar sobre la prevenció i les actuacions en els incendis forestals. En la trobada, van ser presents comandaments dels Bombers, dels Mossos d’Esquadra i del cos d’Agents Rurals. En la sessió de treball es va tractar no només sobre les actuacions i la responsabilitat que corresponen als Bombers en l’extinció i en qualsevol emergència, sinó que es va fer especial èmfasi en la prevenció, repassant quines actuacions es poden fer des l’àmbit municipal. En aquest sentit es va insistir en la necessitat que el planejament del municipi contempli les mesures de prevenció mitjançant les eines urbanístiques i les tasques de neteja de vials, camins interns o d’accés a les urbanitzacions públics, entre d’altres, així com les obligacions dels propietaris en relació amb els treballs de neteja.

37


DGPEIS - NOTÍCIES

Els Bombers de la Generalitat i Bombers de Barcelona celebren conjuntament els concursos de rescat en accidents de trànsit Del 5 al 9 de maig va tenir lloc el X Concurs de Rescat en Accidents de Trànsit dels Bombers de la Generalitat i el dels Bombers de Barcelona en la seva 6ena edició

E

l 5 de maig va començar la X Edició del Concurs de Rescat en Accidents de Trànsit i la 6è dels Bombers de Barcelona que es van celebrara conjuntament a les instal·lacions de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Enguany, el concurs unifica les rondes prèvies del concurs intern dels Bombers de la Generalitat i del concurs intern dels Bombers de l’Ajuntament de Barcelona. Les maniobres van acabar el divendres 9 de maig a la tarda i la classificació final serà, però, independent per cada un dels dos serveis participants. A la Generalitat, l’Equip “Granollers-1”, va ser el guanyador absolut primer a la classificació general i primer al Comandament, primer al Tècnic i primer al Sanitari. El segon premi en la classificació general ha estat per l’equip “Lleida” i el tercer premi per l’equip de Terrassa.

PLANS D’AUTOPROTECCIÓ ACTIVITATS I CENTRES AFECTATS PEL DECRET 82/2010

TÈCNICS COMPETENTS ACREDITATS PER L’ISPC

info@paus.cat +34 615 305 994

38

CLI C PREA AQU SS ÍI WW UPOS DEMA W.P T ON NA N AU S.C LINE A AT


FULL D’INSCRIPCIÓ A L’ASSOCIACIÓ DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA.

Nom i Cognoms:

Una vegada emplenat i signat, cal enviar-­‐ho per correu postal a alguna de les adreces següents: Ass. Bombers Voluntaris de Catalunya ASBOVOCA Avgda. Catalunya, 47 Pol. Ind. La Torre C/del Vapor, 5-­‐7 08212-­‐Sant Llorenç Savall 08760-­‐Martorell També es pot fer per fax a: 937 398 272 O per correu electrònic a: asbovoca@bombersvoluntaris.org

Adreça:

Localitat:

Codi Postal:

Telèfon:

Correu electrònic: Parc:

Secció:

Data Naixement: ___ / ____ / _______ D.N.I.: ______________ -­‐ ___

Professió:

Desitjo ser admès com a soci/a numerari/a a l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, i faré efectives les qüotes corresponents amb càrrec al compte:

Número:_ _ _ _ -­‐ _ _ _ _ -­‐ _ _ _ _ -­‐ _ _ -­‐ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Banc o Caixa: Agència núm:

Adreça:

Ho signo a .................................................... el ............ d ............................... del ............

Signatura:

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — Banc o Caixa:........................................ Adreça: ................................................. Nom del Titular: ................................... Sr. Director/delegat: Li prego que, fins a nou avís, faci efectius a l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya, i amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts que li seran presentats. Atentament:

Signatura:

39



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.