Revista Alerta! nº2 by Asbovoca Associació Bombers Voluntaris

nº2

Abril 2013

L’assalarització de l’altruisme, l’exemple dels bombers

Nova aplicació d’avisos de protecció civil per a telèfons mòbils La maquinaria agrícola y los incendios forestales

XXè Congrés dels Bombers Voluntaris de Catalunya Entrevista a Arnau Fabregat, impulsor del calendari Bombers amb Causa per fomentar la recerca en malalties infantils

TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA EMPRESA QUE VALORA ELS NOUS REPTES Els primers a fabricar la mànega recoberta Armtex

Els inventors de la mànega Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres llances Blue Devil d’alta gama amb Rylstatic (produeix la gota d’aigua sense turbina giratòria)

#2 SUMARI 4 Editorial 5 Carta del nou director general 6 XXè Congrés 8 Els Parcs 12 L’entrevista Arnau Fabregat

15 Estat de la qüestió L’assalarització de l’altruisme, l’exemple dels bombers voluntaris La donació de sang, un deure cívic a l’abast de tothom

26 Divulgació tècnica

Nova aplicació d’avisos de protecció civil per a telèfons mòbils La maquinaria agrícola y los incendios forestales Jornades de meteorologia i incendis forestals

39 Opinió

ASBOVOCA sumant de vint en vint

41 La DGPEIS Notícies

Alerta Revista de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) Edita ASBOVOCA Director Marc Ferrer i Murillo President ASBOVOCA Joan Roma i Salvó Disseny i Maquetació Oscar Gamell i Farré Foto portada Formació a l’Escola de Bombers de Catalunya. Autor: Josep Maria Masachs Alerta és una revista trimestral, virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre, que es distribueix per internet i mitjançant les xarxes socials. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col· laboradors/res. La responsabilitat dels articles publicats és de cada autor/a. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Contacte: e-mail Alerta revista@bombersvoluntaris. org e-mail Asbovoca asbovoca@bombersvoluntaris.org Web http://www.bombersvoluntaris.cat @Alerta_Asbovoca @ASBOVOCA https://w ww.facebook.com/ groups/31728122751/ Telèfon: +34 609 330 200 Fax: +34 937 398 272

DL: B.9088-2013 ISSN: 2014-9921

EDITORIAL

JA HEM AVANÇAT UNA PASSA MÉS! El segon número d’ALERTA ja ha sortit del forn amb noves col·laboracions i la ferma voluntat de continuar informant i difonent activitats i coneixement a tots els bombers. Aquesta revista només serà profitosa i tindrà sentit amb la participació de tothom, per això us encoratjo a col·laborar-hi enviant les vostres aportacions a revista@bombersvoluntaris.org En nom de la Junta Directiva vull agrair la bona acollida que ha tingut el primer número i traslladar al Director d’ALERTA les felicitacions pel treball i la dedicació efectuada. És amb actituds positives com aquesta amb les que avançarem cap al reconeixement, difusió, consolidació i millora dels bombers voluntaris a Catalunya. El passat primer cap de setmana de febrer vàrem celebrar el 20è Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya. Trobareu una crònica a les pàgines interiors. Agraeixo la participació per l’esforç econòmic que representa assistir-hi i l’interès manifestat per les diferents ponències i presentacions com a mostra de l’alta qualitat tant dels temes com dels ponents. En aquests vint congressos hem pogut comptar amb la participació de ponents d’àmbits molt diversos: tècnics del Cos de Bombers de la Generalitat, investigadors de diverses universitats, bombers, meteoròlegs, físics, químics, enginyers de forest, membres d’agrupacions de defensa forestal, ...; També hem compartit coneixements amb dirigents, tècnics i bombers dels serveis de bombers de Madrid, Alacant, València, Aragó, Euskadi, Balears, Canàries i la U.M.E.; Hem pogut conèixer de primera ma l’organització dels serveis de bombers d’altres països com Itàlia, França, Portugal, Xile i Austràlia; I hem pogut escoltar i veure com estan organitzats els bombers juvenils en aquests països. Tot això ha estat possible gràcies a la dedicació dels components de les Juntes que ens han precedit, a la participació dels congressistes que any rere any hi han assistit i sobretot als socis que amb la seva aportació econòmica (*) ajuden a mantenir l’associació. Us animo a fer-vos socis per tal que amb el vostre suport puguem seguir celebrant congressos, conèixer altres realitats, seguir editant aquesta revista i programant altres activitats.

(*) La quota de soci aprovada en la darrera assemblea general és de 16€ anuals.

“En nom de la Junta Directiva vull agrair la bona acollida que ha tingut el primer número i traslladar al Director d’ALERTA les felicitacions pel treball i la dedicació efectuada”

Joan Roma Salvó President ASBOVOCA 4

EDITORIAL

CARTA DEL NOU DIRECTOR GENERAL Benvolguts,

Vull aprofitar aquest espai per felicitar a l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) per la posada en marxa des del passat mes de febrer d’aquesta revista que ja es troba consolidada amb l’aparició del seu segon número, i amb el convenciment que esdevindrà una valuosa eina d’informació i de debat entre la gent que integra el món de les emergències a Catalunya. Com ja sabeu ens toca viure un temps força difícil que afecta al conjunt de la societat i també al seu sector públic. Tots els nostres esforços han d’anar en la direcció de mantenir en allò mes essencial els serveis que prestem a la nostra societat i que aquesta valora de manera generalitzada. Caldrà aprofitar aquest temps per comprendre el present, analitzar el futur i treballar en la configuració d’un nou model de Bombers de Catalunya que resulti sostenible per la nostra societat durant les properes dècades. En aquest repte apassionant, compto amb l’experiència i la col·laboració de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya.

Ramon Parés Gallés

Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

XXè CONGRÉS

XXè Congrés dels Bombers Voluntaris de Catalunya Breu ressenya del nostre darrer congrés celebrat a Calella de la Costa, que portava per títol: “20 anys al vostre servei”.

Josep Maria Masachs

ls passats dos i tres de febrer es va celebrar a Calella de la Costa (Maresme) el XXè congrés de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya. Realment la nostra pot ser una associació petita, amb uns centenars de socis, però 20 anys ininterromputs de servei als bombers voluntaris comencen a tenir el seu valor. Associacions a Catalunya n’hi ha d’altres, i en els bombers també, però una decisió política (com tantes) va exigir que els voluntaris s’associessin en agrupacions locals sota pena de no rebre subvencions i l’ASBOVOCA aparentment va perdre el seu poder de convocatòria per tenir caràcter territorial. En això, els polítics (com tantes altres vegades) també es van equivocar, i aquesta associació segueix liderant el món dels voluntaris tot i els que menyspreen aquesta manera de servir la societat, en part, perquè no admeten directrius sindicals, i perquè en no viure d’aquest treball són més difícils de controlar.

20 anys ininterromputs de servei als bombers comencen a tenir el seu valor Tornant a Calella, el congrés va ser inaugurat pel Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon

Joan Roma, president de l’ASBOVOCA, Ramon Espadaler, conseller d’interior i Montserrat Candini, alcadessa de Calella.

Espadaler, amb dues setmanes d’antiguitat en el càrrec i pel Director General de Bombers, Ramon Parés, amb dos dies en el càrrec i l’alcaldessa de la ciutat, Montserrat Candini. També el president de la nostra associació, en Joan Roma Salvó, ens va adreçar unes paraules. Entre les ponències presentades destacava la de resultats del projecte “SoS tèxtil, per a la millora de la indumentària dels bombers” i presentada per Joaquím Detrell, Doctor Enginyer Industrial i Catedràtic Jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es tracta d’un treball de recerca del qual en varem parlar a l’anterior Congrés, en què investigadors, industrials i bombers intenten dissenyar l’equip en el qual les peces de roba formen part d’un tot que serveixi per les diferents intervencions del bomber. Des de la roba del parc, la intervenció en foc forestal o la intervenció en un foc industrial. Capes superposades, on la base és la interacció de l’aire des de la fibra fins a la peça confeccionada. L’ASBOVOCA estava al final del camí per a proves reals en què es controlava la comoditat, la confortabilitat i les sensacions de seguretat i protecció. Tot això amb el suport del programa “ACC1Ó” de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya i enginyers tèxtils com a garants del procés. Presentàrem “ALERTA!” la nova revista de l’Associació, pel seu director, el bomber voluntari de Matadepera, Marc Ferrer. Alerta! vol ser un nexe de comunicació, informació i coneixements entre socis, parcs i bombers.

XXè CONGRÉS Fa deu anys que ASBOVOCA no disposava d’un butlletí informatiu i amb aquesta revista pretenem iniciar un nou camí. Cal dir que tothom ens va felicitar per aquesta iniciativa. Una altra ponència, va ser la que parlava que des de la Direcció General s’ha impulsat un estudi sobre els bombers voluntaris a Catalunya. Presentada per Khalil Marquès, estudiant de Ciències Polítiques a la universitat Autònoma de Barcelona, ens va explicar la metodologia d’aquest treball, que nosaltres creiem serà una molt bona eina de diagnosi que ajudi a millorar el Cos de Bombers Voluntaris de Catalunya. Varem començar la tarda del dissabte sabent alJosep Maria Masachs guna cosa més dels bombers voluntaris d’altres països, concretament de l’estat de Queensland a Joan Roma, president de l’ASBOVOCA amb els representants del projecte Austràlia, amb una ponència presentada per Neus “BombersXColòmbia” Roma, bombera voluntària i seguírem amb magnífica Després d’una pausa, Josep Nebot, Oriol Julià i Jordi exposició sobre l’estat de la tècnica i la recerca en físiJulià, bombers voluntaris del parc de Gelida ens van exca del foc per Oriol Rios, físic, estudiant de màster en plicar “BombersXColòmbia” un projecte de cooperació enginyeria del foc (IMFSE) i també bomber voluntari. El que fa uns anys van iniciar amb Colòmbia i que a hores segon bloc va finalitzar amb una reflexió sobre l’acció d’ara és tot un referent per als bombers d’aquell país reactiva de les normatives de prevenció a conseqüènamericà. cia de diversos accidents històrics, en una ponència presentada per José Luís Martínez, inspector Jubilat del Per acabar les sessions varem tenir l’oportunitat de Cos de Bombers de la Generalitat. conèixer de primera mà les dificultats dels bombers i de la gent que va patir els aiguats del Vallès de l’any 1962, amb una ponència presentada per un dels nostres fundadors, Ramon Guinjoan i Barons. I abans de sopar vam celebrar una missa en record dels nostres companys morts.

El congrés es va reafirmar l’esperit de servei de l’Assocació i el compromís de col·laboració amb la DGPEIS

Josep Maria Masachs

Ramon Guinjoan presentant la ponència “Inundacions de 1962 al Vallès: una visió històrica”

JOAN ROMA I SALVÓ President de l’ASBOVOCA

A l’Assemblea General que diumenge al matí clausurava el congrés es va reafirmar l’esperit de servei de l’ASBOVOCA i el compromís de col·laboració amb la Direcció General en l’àmbit dels bombers voluntaris. Dir també que diumenge vam tenir la companyia de representants de bombers de la Catalunya Nord, i el cap de la Regió d’Emergències Metropolitana Nord, l’inspector David Borrell, va clausurar el congrés, que va finalitzar amb un dinar

JOSÉ LUIS MARTÍNEZ GARRIDO Inspector Jubilat del Cos de Bombers de la Generalitat. Vocal de l’ASBOVOCA i Vicepresident de l’ASELF

ELS PARCS

1 Nous caps de parc

En el mes de febrer es van fer efectius els nomenaments dels nous caps i sotscaps dels parcs de bombers voluntaris de Caldes de Montbui i Sant Llorenç Savall (REM Nord), a causa de les eleccions que es van generar per cobrir les vacants que s’havien produït. Les persones nomenades va ser: Parc de bombers de Caldes de Montbui: cap, Jordi Soler i Kopp i sotscap, Josep Llavall i Mañosa. Parc de bombers de Sant Llorenç Savall: cap, Carlos Borrell i Higuera i sotscap, Pedro Tirado i Centelles.

2 Xerrada formativa a Oliana

l 16 de març, l’inspector jubilat del Cos de Bombers de Catalunya, José Luis Martínez Garrido, acompanyat de Josep Maria Masachs, va donar una xerrada formativa al Parc de Bombers Voluntaris d’Oliana (RE Lleida i Val d’Aran). La conferencia va estar dividida en dues parts. En la primera part es va exposar l’existència de sinistres que han marcat un abans i un després en els serveis de Bombers, tant per les seves conseqüències com per la resposta legal o normativa de la societat. La refineria d’Escombreres, el Corona d’Aragó, el foc de Lloret, o l’accident de les Franquesses, son alguns sinistres dels que es va parlar. Finalment es va exposar l’Accident dels Alfacs, que va produir 207 morts per la explosió d’una cisterna de propilè. La segona part, titulada “De l’accident a la Legislació” va ser un estudi d’aquests i d’altres sinistres i la seva repercussió en la normativa. La refinería d’Escombreras va propiciar la homologació del ràcord Barcelona, el Corona d’Aragó va fer néixer la NBE CPI 80, que amb modificacions va determinar posteriorment la CPI 91, la CPI96, i el CTE de 2006, normalitzant la construcció segura d’habitatges, hotels, hospitals o llocs de pública concurrència. L’accident dels Alfacs va modificar tota la legislació del Transport de Mercaderies Perilloses.

3 Bombers de Ripoll i Ribes de Freser a la Fira de les 40 hores

El 16 de març i en el marc de la Fira de les 40 hores de Ripoll, els Parcs de Bombers de Ripoll i de Ribes de Freser (RE Girona) van muntar un estand on es podien veure diversos maniquís en els que es veia l’evolució dels equips d’intervenció dels Bombers de la Generalitat. També hi havia un equipament dels bombers voluntaris de Ripoll dels anys 60. En l’estand, també hi havia un apartat pels nens, on es podien fer una foto en un fotocool i se’ls hi donava un “carnet de bomber” després d’haver fet una visita al camió de bombers que també hi havia exposat.

ELS PARCS

Cursa 2013 del Parc de Bombers de Girona

El 24 de març, Girona va acollir la 6a edició de la cursa dels Bombers de la ciutat, enguany, amb finalitats solidàries, ja que tots els beneficis (1.800€) aniran destinats a projectes de l’àmbit educatiu de Càritas Girona. A més, també es va fer una recapta d’aliments. A les 09.30 va tenir lloc la cursa infantil i a les 10.00 hores, va començar la cursa pels adults, un recorregut d’11 quilòmetres des del Parc de Bombers de Girona fins a l’Ermita de Sant Roc i de retorn, que va superar els 300 participants. La festa esportiva va finalitzar amb un botifarrada i pa amb tomàquet per a tots els assistents.

5 Col·laboració amb Ses Majestats els Reis de l’Orient

ls parcs de bombers de la Generalitat van col·laborar el cinc de gener al vespre en la tradicional cavalcada del Reis d’Orient, tot escortant a Melcior, Gaspar i Baltasar, ajudant a repartir caramels i regals i fent tasques de prevenció.

6 Pràctiques de coordinació

d’accident de trànsit a Arbúcies

l tercer cap de setmana de gener, els bombers voluntaris d’Arbúcies (RE Girona) per tal d’intentar garantir un millor servei a la ciutadania, van fer un exercici pràctic d’extracció d’un ferit dins d’un vehicle bolcat. Les pràctiques es van realitzat dins les instal·lacions del mateix parc de bombers i també van col·laborar la Policia Local i el SEM amb la finalitat de millorar la coordinació entre els serveis d’emergència.

7 Celebrem el patró

l 8 de març, com cada any, els parcs de Bombers de la Generalitat van celebrar la diada del patró, Sant Joan de Déu. Trobades, misses, activitats esportives, dinars de germanors, homenatges als companys, visites d’autoritats, jornades de portes obertes, van ser les principals activitats que es van dur a terme en un dia tant assenyalat. Alguns actes es van celebrar el mateix dia 8 i d’altres es van allargar els dies següents.

ELS PARCS

8 Pràctiques dels Pompiers de Les amb l’autoescala

l darrer cap setmana de febrer, els Pompiers de Les (RE Lleida i Val d’Aran) van fer un curs de rescat urbà nivell avançat. El curs va consistir en realitzar diverses maniobres ambl’autoescala automàtica, així com les diferents tècniques per fer-la servir i els serveis on es pot necessitar. També van fer pràctiques de salvament amb l’autoescala. El curs es va fer en el Parc de Vielha i en la torre de Telefònica.

10 El Parc de Bombers de Figaró en perill

A 9 Noves instal·lacions pels bombers voluntaris de Camprodon

Des del mes de febrer, els bombers voluntaris de Camprodon (RE Girona) ja treballen des de les noves instal·lacions ubicades a l’entrada del poble, al polígon Industrial de les Rocasses. Unes instal·lacions que arriben un any i mig després, però que permetran treballar amb més rapidesa i eficiència i que estan adequades al seu territori, una zona de muntanya. El parc té uns equipaments moderns i també té un heliport. Des de l’Ajuntament han manifestat el seu malestar perquè encara no han cobrat la totalitat l’obra per part de la Generalitat i, per això, no pensen fer cap tipus d’inauguració. El Parc de Bombers Voluntaris de Camprodon és la base dels GRAE del Pirineu oriental.

principis de gener, l’Ajuntament de Figaró (REM Nord), va comunicar als bombers voluntaris de la població que havia de deixar de pagar el lloguer de les instal·lacions que ocupaven des de 1993 per greus problemes econòmics. Durant gairebé 20 anys, l’Ajuntament de Figaró s’ha fet càrrec del cost del lloguer, tot i que les competències corresponen a la Generalitat, per la qual cosa, segons l’Ajuntament era del tot irregular seguir assumint aquesta despesa. L’octubre de 2011, el conseller d’Interior Felip Puig va assegurar que la Generalitat assumiria aquest cost durant el 2012. Això, però, no es va materialitzar i l’Ajuntament va continuar assumint la despesa, fins que va anunciar que ja no ho podria pagar més. Després d’una sèrie de reunions, la Diputació de Barcelona es farà càrrec del lloguer del Parc de Bombers fins al desembre. Aquest parc de bombers voluntaris està situat en un punt estratègic: és l’únic que hi ha entre Granollers i Vic i, per tant, garanteix una reacció ràpida en cas d’incidències en poblacions situades enmig de les capitals del Vallès Oriental i Osona. A la vegada, també està situat al peu del Parc Natural del Montseny i de l’espai protegit dels cingles de Bertí.

ELS PARCS

11 Cursa Bombers Lleida

l 7 d’abril va tenir lloc la tercera edició de la “CX Cursa Bombers Lleida 2013”, organitzada per l’Agrupació Cultural Recreativa Bombers de Lleida amb el patrocini de Catalunya Caixa i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, entre d’altres institucions i empreses. Més de 2.800 atletes hi van participar, i durant la cursa, d’un recorregut de 10 quilòmetres, Bombers de la Generalitat van fer una cursa d’exhibició, on equips formats per quatre bombers van correr, fent relleus, vestits amb l’equipament d’intervenció, l’ampolla d’aire i la màscara reglamentària. Prèviament, el 6 d’abril va tenir lloc la “McDonald’s Curses Infantils Bombers Lleida 2013”, amb la participació de 700 nens i nenes. Paral·lelament, i els més petits van gaudir de l’espai Village, amb activitats com tallers, rocòdrom, circuit de proves per aconseguir el carnet de bomber junior, etc. També en els Camps Elisis es va instal·lar durant tot el cap de setmana el parc infantil solidari Lo Marraquet Bomber adreçat, també, als més petits. La recaptació de diners que es va obtenir, va ser adreçada als projectes de la ciutat de Lleida que tenen per objectiu ajudar els més necessitats. Cal dir també que la cursa i tots els actes previs estaven emmarcats dins la Setmana dels Bombers de Lleida.

12 25 anys del Parc de Bom-

bers de l’Hospitalet de l’Infant

l Parc de Bombers de l’Hospitalet de l’Infant/ Vandellós (RE Tarragona) va ser fundat l’any 1988 com un parc de bombers voluntaris, sent el primer parc de Bombers Voluntaris a Catalunya que va realitzar torns de 24 hores, única i exclusivament amb personal voluntari. L’any 1996 el parc va passar de ser gestionat per bombers voluntaris a conformar-se i consolidar-se com a parc de bombers professionals, amb el continuat suport dels bombers voluntaris. Enguany celebren 25 anys, i entre tots els actes que tenen programats, podem destacar una sèrie d’exposicions, xerrades, activitats esportives, simulacres, cursa popular i pulaskinada i el Projecte Congres d’Incendis Forestals i Interfase Urbana. Podeu seguir les activitats a: http://bombersvh.blogspot.com.es/

L’ENTREVISTA

Arnau Fabregat: “Aconsegueixes ajudar-te a tu mateix ajudant els altres”

Cristina Calderer

La impotència per la pèrdua d’una germana en mans del càncer va portar l’Arnau Fabregat a impulsar el calendari Bombers amb Causa. El seu èxit ha permès crear una beca per finançar la recerca sobre malalties infantils

er a l’Arnau Fabregat ajudar els altres és una vocació. Com ho ha de ser per a tots els que, com ell, opten per un ofici que obliga a posar la pròpia vida en risc per salvar la dels altres. Segurament va ser aquesta mateixa vocació el que va portar aquest bomber voluntari a voler fer alguna cosa, el que fos, quan li van dir que el sarcoma d’Ewing que patia la seva germana petita no tenia cura. “La impotència que sents quan veus que no hi pots fer res em va fer decidir a emprendre la iniciativa”, explica el jove de 25 anys que ha aconseguit impulsar la Beca Bombers amb Causa per a la recerca de malalties infantils. No va poder salvar la seva germana, però en nom d’ella potser pot ajudar a salvar molts altres nens.

per sotmetre’s a un tractament que costa uns 300.000 euros. “Els diners els havia de posar la Generalitat o l’Estat, però la seva metàstasi ja estava massa avançada i entenc que amb la crisi i tot preferissin arriscar-se amb algú altre que tingués més possibilitats de salvar-se. No vull ser egoista”, assegura el germà.

L’Arnau estava fent les proves per obtenir una plaça de bomber voluntari quan la Mar Fabregat, la seva germana, de vuit anys, va ser diagnosticada amb aquest tipus de tumor ossi. “No hi havia tractament a Catalunya” , explica l’Arnau, i l’única opció era viatjar als Estats Units

Potenciar la recerca catalana

Va ser la falta d’opcions el que va empènyer l’Arnau a buscar recaptar diners per dedicar-los a la recerca mèdica Va ser la falta d’opcions a casa nostra el que va empènyer l’Arnau a buscar alguna manera de recaptar diners per dedicar-los a la recerca mèdica. “No haver d’anar a

L’ENTREVISTA

fora perquè ens curin la investigació i la recerca sanitària és molt important per a un país, i això es una cosa que ens agradaria potenciar”, diu l’Arnau, amb un ens que inclou tot el cos de Bombers de la Generalitat, perquè la seva iniciativa ha passat a ser patrimoni de tota la institució. L’opció del calendari és la que semblava més òbvia, sobretot per aprofitar l’experiència que ja tenien molts companys de professió. Però havia de ser un calendari diferent, que pogués -com diu l’Arnau- transmetre “esperança” als nens que pateixen una malaltia greu. Batejat com a Bombers amb Causa, el calendari va voler fugir des del principi de la imatge típica dels calendaris de bombers que molts companys de l’Arnau venen sovint com una via per recaptar fons per a competicions internacionals. Però fuig també de la cara negativa de les malalties infantils. “No volem fer llàstima, perquè no pel fet d’estar malalts han d’estar tristos. Volem transmetre esperança i alegria”, apunta l’Arnau. En lloc de músculs, doncs, van fotografiar somriures dels nens.

El calendari va voler fugir des del principi de la imatge típica dels calendaris de bombers Per dur a terme l’empresa, l’Arnau va buscar complicitats: “De vegades necessites l’empenta d’algú altre”, es justifica. En el seu cas l’empenta va venir de l’Òscar Sánchez, un company del parc de bombers de Collbató que tenia alguna experiència en el tema i que el va ajudar a posar en marxa la idea. Van contactar fotògrafs aficionats i professionals que volguessin contribuir voluntàriament i l’Arnau es va dedicar a buscar patrocinadors entre els comerços d’Abrera, on viu, Sant Feliu de Llobregat i Pallejà. Així, amb poc més de 1.000 euros, es va posar en marxa la primera edició del calendari dels

Bombers amb Causa, la del 2012. “També ho feia per sortir al calendari amb la meva germana, però per desgràcia no hi vam ser a temps”, recorda l’Arnau. Entre el maig i el juny del 2011 van posar en marxa tot el muntatge i al setembre començaven a fer les fotos, però la Mar va morir el mes abans, amb deu anys. “Vaig decidir tirar endavant el calendari per ajudar-me a mi mateix ajudant els altres. Així també et desfogues i et sents una mica millor”, admet. I s’hi va dedicar en cos i ànima. Entre la feina en un magatzem, els estudis de tècnic d’emergències sanitàries i les hores de guàrdia setmanal com a bomber voluntari, l’Arnau va haver de treure temps d’on va poder per organitzar tota la producció del calendari i després distribuir-lo pels parcs de bombers i vendre’l per fires del territori. Però no estava sol. Va aconseguir engrescar-hi molts dels companys del seu parc i d’altres parcs de bombers, tant voluntaris com funcionaris, que el van ajudar amb les fotos i la venda de calendaris. També va anar a buscar l’ajuda de l’Hospital Sant Joan de Déu, on havia estat ingressada la Mar i on han estat tractats també els nens que protagonitzen les fotografies del calendari. La resposta de la gent del carrer tampoc no va fallar. “Hi havia gent que et deia que no el volia perquè no era un calendari de bombers en pilotes, però d’altres en canvi te’l compraven precisament per això”, bromeja l’Arnau. Finalment, aquella primera edició del calendari per al 2012 va aconseguir recaptar 56.000 euros, amb els quals l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu va poder atorgar, l’any passat, la primera Beca Bombers amb Causa. Una implicació que no para de créixer “Personalment m’he tret l’espina clavada i em sento molt gratificat. Seguiré fent-ho cada any mentre pugui, però

Ricard Cugat

L’ENTREVISTA el calendari no és meu, no vull ser la imatge del calendari”, subratlla l’Arnau. De fet, en aquesta segona edició del 2013 ell ja no hi surt. Ho fan molts altres bombers i, un altre cop, nens que han patit o pateixen alguna malaltia. “Molta gent del cos hi ha participat, alguns més i d’altres menys, però el calendari ha aconseguit implicar molta gent”, explica el David Colomé, que també és bomber voluntari al parc de Collbató i que en aquesta segona edició s’ha tirat de cap a l’experiència. Apareix a la foto del mes de desembre amb els dos nadons que es beneficiaran de la recerca que ja s’està fent amb els diners recaptats. La creació de la beca, de fet, ha donat molta empenta al calendari de Bombers amb Causa, que es proposa tenir continuïtat indefinida en el temps. L’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu ha creat fins i tot una pàgina web del projecte “per fer-ho tot amb la màxima transparència i que tothom sàpiga a què es destinen” els

10 euros que costa cada calendari, explica Colomé. Aquella petita iniciativa amb què l’Arnau Fabregat volia

No volem fer llàstima, perquè no pel fet d’estar malalts han d’estar tristos. Volem transmetre esperança i alegria sentir que feia alguna cosa per a la seva germana petita s’ha convertit, de fet, en el calendari dels Bombers de la Generalitat, l’únic que incorpora el logotip de la institució. “Voldríem que es convertís en una mena de marató, que impliqui cada any més i més gent”, diu l’Arnau. I com ell mateix ha demostrat, tot és proposar-s’ho

CALENDARI SOLIDARI

a iniciativa de l’Arnau Fabregat há unit dues institucions, els Bombers de la Generalitat i l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu, en La causa comuna de la recerca. Per als nadons prematurs Els bombers van aconseguir vendre 5.600 exemplars del calendario Bombers amb Causa del 2012 i van recaptar 56.000 euros. Aquests diners van permetre obrir la Beca Bombers amb Causa, que confien repetir anualment per fomentar la recerca mèdica. L’Obra Social i l’Hospital Sant Joan de Déu són els que trien els projectes que s’emporten la beca. En aquesta primera edició, han decidit becar la doctora Isabel Iglesias perquè desenvolupi el seu projecte de recerca, titulatInfluència del suport nutricional postnatal al metiloma del prematur extrem. La investigació es farà a través del cas de dos bessons, el Max i el Leo, que van néixer després de cinc mesos d’un embaràs molt complicat i van pesar 750 grams. “Han participat en el nostre estudi per ajudarnos a millorar el tractament nutricional i el creixement d’altres nens molt prematurs, com ells”, explica la doctora Iglesias a la web de Bombers amb Causa. El Max i el Leo són, de fet, els pro-

tagonistes de la fotografia del mes de desembre del nou calendari, el del 2013. Aportacions voluntàries La segona edició del calendari de Bombers amb Causa encara està a la venda a través de la web Bombersambcausa.org L’èxit de la primera edició i la difusió que s’ha fet dels seus objectius solidaris han engrescat en aquesta ocasió molta més gent a participar-hi. Els impulsors, de fet, tenen l’esperança fonamentada que aquesta implicació només vagi in crescendo a partir d’ara. En aquest calendario del 2013 els fotògrafs que hi han participat voluntàriament i han cedit la seva creativitat de manera altruista són Danny Caminal, Joan Castro, Ricard Cugat, Ramon Gabriel, Elisenda Pons i Joan Revillas. Com a tret diferencial del nou calendari, la il·lustradora Cristina Losantos hi ha posat també un toc d’imaginació. A les últimes pàgines els personatges de Losantos posen a prova l’enginy de les criatures amb un seguit de jocs d’agudesa visual. La taca d’oli del calendari solidari queda visible a la web del projecte, on molts dels que l’han comprat han enviat les seves fotos per fer-ne difusió i afegir-se a la causa.

SÒNIA SÀNCHEZ Periodista. Treballa al diari Ara. Aquest article va ser publicat el 3 de febrer de 2013, en el diari Ara

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

L’assalarització de l’altruisme, l’exemple dels bombers voluntaris Entre la participació altruista, la participació assalariada, i les seves combinacions intermitges, cal escollir la que orienti el futur model dels bombers voluntaris

l’exemple de com l’increment del nivell de compromís en donar resposta a les emergències, de l’augment progressiu de l’exigència tècnica i de les responsabilitats associades en la seva resolució,...acaba transformant i posant en contradicció tant els valors com el mateix model que inicialment van orientar l’acció voluntària a bombers. De com -doncs- un món amb determinats valors organitzatius desapareix per donar pas a un altre de nou... el qual però està pendent de definir. Actualitzar el model organitzatiu dels bombers voluntaris catalans, i fer-ho amb l’objectiu que aquest doni resposta a les necessitats tant de l’organització que els regula com dels propis bombers voluntaris, és una necessitat que clama al cel. La qüestió clau, però, és: quin sentit i quina direcció ha d’agafar aquesta posada al dia del model organitzatiu dels bombers voluntaris?

Actualitzar el model organitzatiu dels bombers voluntaris catalans és una necessitat que clama al cel Amb el pas del temps, les contradiccions han anat creixent i, en paral·lel, han posant el model d’organització dels bombers voluntaris fins a límits difícilment gestionables. De segur que la principal línia de tensió la podem identificar en la mateixa definició del que cal entendre per bomber voluntari, en la seva mateixa naturalesa conceptual. Al cap i a la fi és qüestió de saber on es volen fonamentar els principis conceptuals bàsics a partir dels quals aixecar la resta de

l’edifici. Es tracta, en definitiva, d’identificar quin punt escollim d’un eix en el qual tenim, en un extrem, formulacions basades estrictament en el caràcter altruista con a definitori de la prestació del servei que realitzen els bombers voluntaris, i en l’altre extrem, en canvi, trobem formulacions basades estrictament en relacions assalariades per regular la prestació d’aquest servei. En aquest continu, entre la participació altruista i la participació assalariada, -i les seves múltiples combinacions intermitges- cal escollir aquella que es vol que sigui la que orienti el futur model dels bombers voluntaris catalans. Si ens dediquem uns moments a resseguir l’evolució de com els mateixos reglaments bombers voluntaris han anat definint les característiques que han configurat el model actual de prestació del servei, podrem observar, com, amb el pas dels temps, s’ha anat produint un desplaçament cap a formules de prestació del servei cada

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

met, però, comprovar com en els inicis d’aquesta moderna (re)formulació de la figura dels bombers voluntaris es participava d’una idealitzada idea (disculpeu per la redundància) de no percebre cap tipus de contraprestació econòmica, de ser, malgrat no utilitzar directament el concepte, una vinculació clarament altruista.

cop més adinerades, cada cop més assalariades. Comprovem-ho L’evolució reglamentària del concepte de bomber voluntari Durant els anys 60 i 70 podem identificar un primer període de gestació de noves formulacions contemporànies de la figura del bomber voluntari. Aquestes noves conceptualitzacions es desenvolupen a partir de diferents iniciatives que tenen lloc per part d’un actiu grup de persones interessades en aquesta modalitat de prestació dels serveis de bombers i sota l’empara de la Diputació de Barcelona. La primera definició de bombers voluntaris que podem referenciar és la de l’esborrany de reglament que s’elabora l’any 1962 per part de la Diputació de Barcelona i on poden comprovar com el concepte de bomber voluntari es definia molt clarament pel fet d’haver realitzat lliurament la seva sol·licitud d’ingrés per, identificació amb els propòsits del Cos i pel fet de no rebre cap tipus de compensació econòmica: “Al ingresar en el Cuerpo Provincial de Bomberos Voluntarios el bombero voluntario renuncia a toda clase de remuneración o retribución por los servicios que preste, por los que pudiera considerarse acreedor. Por tanto, se considera que la aceptación del cargo representa el propósito de cumplir una misión cívica y abnegada que distingue i honra a quien la desenpeña, y no tiene por tanto objetivo económico alguno.” (art.19) Aquest redactat, que no passarà de la categoria d’esborrany i que per tant no tindrà vigència real, ens per-

En canvi el 1970 si que s’oficialitzarà, per part de la Diputació de BCN, el primer reglament de bombers voluntaris i en aquest, tot i mantenir la mateixa definició de bomber voluntari, ja apareixen les primeres assignacions de retribucions que es fixaven en 300 pessetes mensuals, en concepte de neteja de l’equipament personal i de desplaçaments i per assistir a les pràctiques mensuals obligatòries. També es va fixar la quantitat de 50 pessetes per compensar el desplaçament als sinistres i els jornals que els voluntaris deixarien de cobrar en les seves feines quan se’ls necessités en una emergència. Les compensacions adquirien un caràcter de rescabalament del que es deixava de guanyar pel fet de participar com a bomber voluntari.

El primer reglament dels bombers voluntaris de 1982 va representar tota una innovació jurídica El primer decret de la Generalitat de Catalunya on es regula l’organització dels bombers voluntaris és el 49/1982 de 22 de febrer. En aquest primer reglament, -val a dir, per cert, que representa tota una innovació jurídica en el panorama català i espanyol- són definits per la seva inclinació vocacional, amb motivacions benefico-socials. (art. 3) i també pel seu caràcter altruista i desinteressat de les funcions que exerceixen. Per tant, no els serà aplicable la legislació laboral... ni l’ordenament jurídic estatutari dels funcionaris públics. (art.8). Igualment també es fixen els tipus de compensacions econòmiques que es podien percebre, les quals quedaven establertes en els conceptes següents: - Per neteja i conservació de l’equip persona - Per despeses de desplaçament - Per assistència a sinistres per pèrdua de retribucions pel seu treball habitual

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Aquest primer reglament marcarà ‘escola’ i les paraules claus d’inclinació vocacional, motivacions benèfic socials, i caràcter altruista i desinteressat s’aniran repetint sense cap modificació, malgrat les diferents modificacions que el reglament anirà experimentant de l’any 82 fins a l’actualitat. Cal matisar una qüestió, per ser precisos, i que és que la paraula desinteressat, referit al caràcter dels bombers voluntaris si que desapareixerà en el reglament de 1996

Amb els anys s’ha passat del rescabalament estricte de les despeses a la incentivació remunerada a la participació Així la revisió del reglament que va fer-se l’any 1989, mitjançant el decret 169/1098 de 3 de juliol, es manté exactament la mateixa definició de bomber voluntari. El que sí el que es modifica, entre altres qüestions, son els conceptes segons els quals es poden rebre compensacions econòmiques establint-se ara els següents: - Per assistència a pràctiques obligatòries - Per assistència a cursos especials de formació - Per assistència a sinistres - Per a la realització de les tasques complementaries que calguin per al parc i els vehicles

Pel que fa a les compensacions econòmiques, el reglament del 1996 manté les mateixes, però amb algunes modificacions en el redactat que són significatives, donat que s’incorpora un tipus de compensació molt important: la d’incapacitat temporal per accidents en actes de servei. També s’incorpora, per primer cop, la possibilitat de poder compensar-se les cobertures o retens a parcs, definits com a serveis de reraguarda, i que significa, de facto, la capacitat de poder planificar guàrdies remunerades als bombers voluntaris - Per incapacitat temporal produïda per accidents en actes de servei - Per assistència a pràctiques (desapareix obligatòries) - Per assistència obligada a cursos (enlloc d’assistència a cursos especials de formació) - Per atenció (enlloc d’assistència) a sinistres i serveis de reraguarda - Per realització de tasques complementaries de manteniment d’instal·lacions, materials i vehicles Al cap de quatre anys, l’any 2.000 i mitjançant el decret 68/2.000, de 8 de febrer, es produeix una important modificació de l’articulat del reglament de bombers voluntaris, però un cop més les definicions sobre el caràcter altruista dels bombers voluntaris es manté invariable. En canvi el llistat de motius susceptibles de ser compensats econòmicament continua incrementant-se

És important destacar que aquestes modificacions evidencien un canvi de tendència conceptual, passant de la idea del rescabalament estricte de les despeses que li generava la participació com a bomber voluntari (és a dir, d’allò que es deixava de guanyar...), a una altra idea on el que prioritza és ara la d’incentivació remunerada a la participació a les activitats de formació, a les pràctiques i els serveis, així com del manteniment de les instal·lacions, els vehicles i els equips de treball. El reglament de l’any 1996, fixat pel decret 246/1996 de 5 de juliol, significarà la modificació més important pel que fa a l’organització interna dels bombers voluntaris. En canvi, pels aspectes que son d’interès en aquest article les modificacions són poques donat que, per una part, és manté la definició del bomber voluntari vinculat als conceptes de vocació benèfica social i en la prestació altruista de les funcions que realitzen. Ara bé, desapareix el concepte ‘desinteressat’, que en el reglament de l’any 1996 en el seu article 8 complementava al de caràcters altruista: ”Tenint en compte el caràcter altruista i desinteressat de les seves funcions...” (art.8) Bombers de Cornudella de Montsant

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

- Incapacitat temporal produïda per accidents en acte de servei. - Per assistència a les pràctiques - Per assistència a cursos - Per les despeses generades per l’assistència a sinistres i serveis de rereguarda. - Per les despeses generades per la realització de tasques complementàries de manteniment d’instal·lacions, materials i vehicles. - Per les despeses generades per l’assistència a reunions del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Garcia

És molt interessant destacar que en aquesta modificació de l’any 2.000 s’incorpora la possibilitat que determinades compensacions poden percebre’s directament

per part dels mateixos bombers voluntaris o be –atenció- que a criteri del mateix bombers pugui derivar-les a les associacions de bombers voluntaris, és a dir, en el conjunt del parc. És a dir, en definitiva, s’estableix l’opció de socialitzar les compensacions rebudes de forma personal vers el parc de bombers a través de la seva associació. Sembla, però, que pocs han estat els bombers que han utilitzat aquesta particular fórmula de socialitzar les compensacions rebudes. Tot i això, aquesta opció manté oberta la possibilitat de mantenir internament principis de reciprocitat social amb els diners obtinguts en l’exercici d’una activitat definida com a altruista. Actualment (2013), de tothom és sabut, que existeix una clara voluntat i/o necessitat de reformular en profunditat el vigent reglament de bombers voluntaris. Pel que sabem, però, les propostes de la Direcció General de modificació del reglament no plantegen modificacions, ni afecten a la definició del concepte de bomber

voluntari, ni de les seves consideracions referent al seu caràcter ‘sui generis’ pel fet de no ser considerat ni personal funcionari ni laboral, ni tampoc en modificar el tipus de compensacions econòmiques actualment establerta. En canvi és interessant destacar com en alguna de les propostes de reglaments elaborades des del mateix col·lectiu de bombers voluntaris, en la mateixa definició de bomber voluntari, desapareix el concepte de caràcter altruista de les seves funcions per ser substituït per la idea de participació ciutadana en la resolució de les emergències.

Des de l’àmbit i organitzacions del voluntariat social, els bombers voluntaris són considerats uns estranys, un exemple de desnaturalització del voluntariat Podem concloure com aquest particular viatge en el temps, a través de les diferents versions de reglaments de bombers voluntaris que s’han elaborat en les darreres dècades, ens permet constatar com s’ha anat produint una lenta però continuada modificació del caràcter ‘altruista i desinteressat’ amb que va aparèixer aquesta moderna modalitat de model de bomber voluntari. I que malgrat s’ha mantingut formalment la definició del caràcter altruista dels bombers voluntaris, la realitat, en canvi, sembla anar clarament en una altra direcció. Els continuats increments pel que fa al tipus i conceptes a través quals es poden rebre compensacions econòmiques, posen tossudament en entredit aquest caràcter altruista. Tot ha mutat. Les realitats enfrontades La constatació documental de que el concepte de bomber voluntari ha anat modificant la seva naturalesa cap a formules més adinerades a partir del constant creixement de les contraprestacions econòmiques, tot allunyant-se de visions més idealitzades i puristes centrades en l’altruisme i la benevolència, no és ni millor ni pitjor. És senzillament una constatació de com funcionen els processos de transformació que afecten les relacions entre les persones i les organitzacions. Les definicions i les regulacions que s’elaboren, i que en un determinat moment o context són valides, esdevenen anacròniques i desfasades en d’altres contextos. Fixem-nos ara com objectiu intentar identificar les diferents realitats socials existents al voltant del món

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

dels bombers voluntaris. Deixant clar que, com en tota realitat social complexa, existeixen interessos contraposats que poden toxificar qualsevol anàlisi ‘objectiu’ al voltant de la figura dels bombers voluntaris. Podem identificar diferents àmbits o realitats diferenciades amb interessos i visons contraposades. A continuació volem fer una ràpida, i possiblement injusta, radiografia dels diferents sectors que tenen un ‘discurs’ elaborat –i en alguns casos enfrontat- al voltant dels bombers voluntaris. Això ens ha de permetre, ara, viatjar per les diferents constel·lacions mentals amb les que hom es pot trobar si navega per l’univers dels bombers voluntaris i els seus diferents planetes.

Des dels sindicats es manté una actitud sovint bel·ligerant contra el model de bombers voluntaris a. El voluntariat social Des de l’àmbit del voluntariat social, i de les organitzacions i organismes que el representen i fomenten, els bombers voluntaris són considerats uns estranys, uns personatges atípics i difícilment classificables.... donat que qüestions com l’existència d’un preu/hora que va més enllà que l’estricte rescabalament de les despeses que l’exercici de l’activitat voluntariada, o el fet que la seva quasi total integració organitzativa dins la mateixa administració pública, els col·loca en una situació de dependència.... Aquestes i altres consideracions fan que els bombers voluntaris siguin ubicats en un interregne, en una situació de permanent indefinició donat el seu falsejat caràcter voluntari. No es percep, no es valora que els bombers voluntaris representin una acció 100% desinteressada, pròpia de les relacions estrictament benevolents, desinteressades o altruístiques S’analitzen i es classifiquen com un exemple de desnaturalització del voluntariat. Consideren que els bombers voluntaris, en la seva formulació actual, són una ‘marca’, una

‘etiqueta’, però en cap cas uns ‘veritables’ voluntaris. Se’ls veu com uns particulars àngels caiguts. b. Els treballadors assalariats Des de l’àmbit dels treballadors assalariats (funcionaris o laborals), i de les seves organitzacions sindicals, es manté una actitud sovint bel·ligerant contra el model de bombers voluntaris. Per remarcar-ne les contradiccions que significa rebre compensacions econòmiques sovint els hi pregunten: Voluntaris?... a quant l’hora?. Des de la seva perspectiva és molt incòmode veure com s’exerceix la mateixa activitat –l’extinció d’incendis i els salvaments- però des de posicions amateurs, diletants, d’aficionats.... allò que en francès defineixen com a ‘loisirs serieux’ (ocis seriosos)... i amb unes condicions laborals i salarials semblants a les ETT però encobertes sota l’aureola de l’altruisme, la motivació i la vocació. La seva actitud vers els voluntaris fluctua des de la incomoditat manifesta fins al menyspreu absolut, passant per posicions més reflexives però igualment poc permeables a la comprensió del fenomen. S’analitza sovint el fenomen dels bombers voluntaris com un exemple d’intrusisme professional a salaris baixos i amb condicions laborals degradades. c. L’administració pública Des de l’àmbit de l’administració els bombers voluntaris són –també- uns personatges estranys, allunyats de la mentalitat burocratico-racional pròpia de la maqui-

Jordi Garcia

Bombers de les Borges Blanques

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

naria administrativa dins la qual es troben immersos els seus gestors. De fet l’administració no els coneix, no els entén ni sembla que els vulgui comprendre. Tampoc, tot sigui dit, sembla intranquil·litzar-li a l’administració aquest desconeixement dels bombers voluntaris. A vegades dóna la sensació que els accepti purament per racionalitat econòmica: saben que sense ells el sistema d’extinció d’incendi i salvaments no podria fer-se extensible al conjunt del territori català, donat que els costos econòmics serien, de totes totes, inassolibles. Són capaços d’acceptar qualsevol increment de les contradiccions internes que la seva gestió pugui ocasionar en el model dels bombers voluntaris a canvi de, per una part, que no pleguin i per l’altra, que el nivell de conflicte i malestar que siguin capaços de generar, no generi ‘soroll’ fora de la pròpia organització. Esdevenen, a ulls del gestor, un treballadors baratos, a vegades una mica pesats en les seves reclamacions, però en general simpàtics i que sovint retornen molt més del que se’ls hi dóna. Aquest plantejament, fred, economicista, i sovint paternalista... permet també explicar la recurrent manca de reconeixement del treball i els valors que aporten els bombers voluntaris dins l’organització. d. Els bombers voluntaris Des de l’àmbit dels mateixos bombers voluntaris semblem immersos a una permanent crisi d’adolescència, etapa que no saben, no poden o no volen superar. L’atomització territorial, la manca d’estructures organitzatives pròpies i independents de l’administració,

la feblesa dels lideratges, la manca de reflexió conceptual sobre el model a proposar, les tensions latents entre diferents sectors... i segurament que algunes qüestions més, marquen un escenari intern caracteritzat per la fragmentació del col·lectiu de bombers voluntaris. Metafòricament podríem dir, que actualment els diferents sectors que configuren els bombers voluntaris podríem definir-los com un conjunt d’illes, formant un arxipèlag, on allò que els uneix és el mateix que els separa: la manca d’un model de futur compartit. Els càrrecs directius i polítics no els hi generen cap tipus de credibilitat, masses anys que se’ls ha fet beure a galet, diuen... Tampoc millora l’opinió dels comandaments superiors que tenen a les respectives Regions d’Emergència alguns dels quals, diuen també, manifesten una clara i contundent aversió al model de bombers voluntaris existent. Això ha generat una manca d’il·lusió i motivació davant de qualsevol iniciativa. Molts bombers voluntaris expressen que fins i tot han perdut l’orgull de ser-ho. Tal i com ens explicava un bomber voluntari i bon amic “...tota la meva satisfacció ha quedat reduïda a les manifestacions d’agraïment i suport que rebo pels carrers del meu poble, quan la gent em para i em comenta qualsevol de les actuacions que s’han dut a terme des d’aquest parc... Rés més!. Molt trist, no creieu?”.

Els diferents sectors de bombers voluntaris són un conjunt d’illes, formant un arxipèlag units per la manca d’un model de futur compartit Aquest seria un paisatge, possiblement estereotipat però segur que aproximat, de l’actual univers conflictual dels bombers voluntaris, amb les posicions dels diferents ‘actors’ i posicions implicades. Realitat polièdrica que encara podria detallar-se molt més si volguéssim introduir, per exemple, les ‘amistats perilloses’ que han

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

suposat els polítics en el desenvolupament dels cossos de bombers voluntaris arreu de Catalunya. Però deixem-ho aquí, quedem-nos amb aquesta idea: actualment el món dels bombers voluntaris requereix d’un treball acurat de patchwork organitzatiu que permeti relligar-ne les diferents peces o retalls existents

L’exigència de professionalització en la resolució tècnica de l’emergència condueix a la supressió de fronteres entre bombers voluntaris i assalariats Les contradiccions que han mutat el model Per acabar ens interessa fer un ràpid repàs a les principals contradiccions –en fem la descripció de tres- que han precipitat la mutació del model de bombers voluntaris, des de que va elaborar-se a mitjans dels 70 i va reglamentar-se a començaments dels 80 fins a l’actualitat. Aquest procés no s’ha produït exclusivament en el voluntariat a bombers i ni molt menys és un càstig diví... És fruit d’un procés de racionalització (modernització, en dirien alguns) de les relacions socials entre els individus i les organitzacions. En cadascun dels àmbit concrets de treball o d’activitat professional es produeixen situacions de canvi molt particulars. El món dels bombers, el de les emergències, és dels que millor il·lustren el pas de la tradició a la modernitat en els seus models organitzatius. Agafen diferents elements per intentar exemplicar el que volem explicar i que han un clar protagonisme en fer evidents les contradiccions latents. a. Les activacions: de l’ocasionalitat a la previsionalitat La resposta organitzada a les emergències s’ha anat sistematitzant. Del fet ocasional, esporàdic, imprevist, inesperat.... s’ha passat a la regularitat, la previsió i la planificació de les guàrdies i les sortides. De la irregularitat, de la mobilització només en el moment de ser requerits per realitzar un servei o sortida s’ha passat a la regularitat de la cobertura de rodes de guàrdies planificades, ja siguin de localització o de presència al parc. L’increment en l’exigència de la localització i disponibilitat que es vol esperar/desitjar dels bombers voluntaris és un de les principals elements estressants. L’augment del nivell de serveis o sortides que un parc de bombers voluntaris realitza és tradueix directament

en un augment del nivell de compromís i dedicació personal que tot bomber voluntari ha de projectar vers el parc o l’organització en el seu conjunt. On cal situar el límit? Quan cal dir prou?. I tot plegat, -li diu la parella- a canvi de què? b. L’organització: de l’espontaneïtat a la regularitat De l’organització espontània, desestructurada, desjerarquitzada, desordenada, desendreçada (Ui!, quin munt de sinònims que surten!!!!) .... a una organització que tendeix a l’ordre, a l’organització, al mètode, a la jerarquia... a la racionalització en definitiva. Una organització operativa que passa de les consignes i criteris de treball en format exclusivament oral, a formats escrits i documentats; de fórmules de gestió operatives basades en criteris informals i ‘ad hoc’ a d’altres de formals i genèrics. Els estàndards organitzatius que s’han anat implantant mitjançant les guies, les instruccions o els protocols, han anat teixint una teranyina que ha anat encotillant l’espontaneïtat en que durant mots anys s’ha desenvolupat la resolució de les emergències. La promoció de comandaments intermitjos i superiors han anat limitant les solucions singulars i ‘ad hoc’, la consolidació d’ un mètode de treball i un sistema de comandament genèric i homogeni ha significat traspassar la frontera entre el localisme i la globalitat organitzativa de la resposta a les emergències. L’increment de la jerarquia operativa ha anat en paral·lel a l’assumpció de les responsabilitats inherents a l’exercici del comandament operatiu. Els anys de la innocència i de la flexibilitat organitzativa han deixat pas a la gàbia de ferro que suposa la racionalització i rigidesa operativa. En un context on quasi tot s’hi valia, on els bombers voluntaris tenien un paper més protagonista, més expansiu i fins i tot més èpic, s’ha passat a un altre on cadascú ocupa el lloc funcional que té assignat dins d’un engranatge i un rol que li ha estat prèviament dissenyat i del que no pot defugir. Aquella èpica que inicialment va fer atractiva l’activitat operativa dels bombers a una part dels actuals bombers voluntaris ha anat desapareixent, i amb ella també una part de les seves motivacions i il·lusions.

Els bombers voluntaris, abans que voluntaris prefereixen ser bombers c. L’exigència formativa i tècnica: de l’amateurisme a la professionalitat S’ha passat d’un context on la bona voluntat, el desig d’ajudar i les ganes de donar un cop de ma eren suficients, a un altre on s’ha de garantir l’existència de les competències formatives i les capacitats tècniques

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Bombers de Matadepera

les mateixes.

més adequades en la resolució eficient de l’emergència. D’un context on quasi ‘tot s’hi valia’ o a un altre on és un requisit –i a la vegada una garantia- l’existència d’homologacions formatives i certificacions de competències bàsiques per a l’exercici de les activitats de salvaments i extinció d’incendis. I no només aquesta exigència cal garantir-la cara en fora, vers el ciutadà, també cal garantir-ho portes en dins, vers la seguretat del company, de l’equip de treball. L’acumulació de coneixements permet millorar la seguretat, tant pels bombers com per les víctimes. El nivell de tecnificació i la perillositat de les intervencions no ha parat de créixer. Les tecnologies a disposició dels bombers demanden cada cop coneixements més elevats per posar-los en operativitat. De coneixements bàsics i genèrics s’ha passat a la necessitat de comptar amb coneixements amplis i específics. En aquest paisatge de creixent existència, els bombers voluntaris s’han vist abocats a abandonar l’amateurisme i obligats a perseguir la professionalitat. En aquest sentit, la necessitat d’aquest increment en la formació contribueix a la professionalització del voluntariat, però a la vegada aquest procés comporta posar al límit la capacitat de participació del bomber voluntaris en la dinàmica formativa i de reciclatge permanent. La pregunta que cal respondre és: Com combinar i harmonitzar la necessitat d’incrementar els requisits formatius i tècnics amb la disponibilitat personal en poder participar en les activitats de formació i actualització de coneixements dels bombers voluntaris, si aquesta no és la seva activitat o ofici principal?. El dilema, per part dels bombers voluntaris és: per guanyar legitimitat professional davant els bombers funcionaris, cal realitzar el mateix volum formatiu, tot i que la disponibilitat i les condicions per realitzar aquesta formació no son

JOAN ROVIRA Inspector del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya

El voluntariat a bombers, com la resta de prestacions voluntàries que neixen amb un caràcter desinteressat i altruista es troben profundament afectats per tot un conjunt transformacions que afecten les regles del joc que fins un determinat moment eren adequades per desenvolupar les activitats pròpies dels bombers voluntaris. La principal però són les mutacions generades per la creixent demanda social de professionalització en la prestació del servei, en aquest cas d’extinció d’incendis i salvament. L’exigència d’aquesta professionalització condueix a una lenta però imparable supressió/ anul·lació/difuminació de fronteres que fins a l’actualitat han existit entre bombers voluntaris i assalariats (ja sigui en el marc de la funció pública, o de l’empresa privada), almenys pel que fa a la praxi de la resolució tècnica de l’emergència. Els model dels bombers a temps parcial, un nou horitzó organitzatiu? Davant d’aquest complex escenari que hem intentat descriure, on les fórmules organitzatives passades no semblen donar resposta als nous reptes i les noves estan encara pendents de desenvolupar,... en aquest moment de transició sembla que l’atenció d’una part important del col·lectiu de bombers voluntaris s’hagi centrat ara en una nova categoria de treballadors, en una nova fórmula organitzativa, que és la que es fonamenta en els denominats bombers a temps parcials (BTP). Aquesta “nova” modalitat organitzativa sembla oferir un horitzó d’esperança davant l’actual atzucac on es troba encallat l’actual model organitzatiu dels bombers voluntaris catalans. Tot i tractar-se d’un estatut més precari que els professionals per realitzar les mateixes missions, ofereix l’avantatge de fixar una relació contractual amb l’administració, la qual permet superar la major part dels memorials de greuges que permanentment reivindiquen els bombers voluntaris. Aquesta “nova” opció organitzativa genera, però també moltes inquietuds en una part important del col·lectiu poc estimulada a esdevenir personal assalariat discontinu de l’administració: ja no és una perversió més del caràcter voluntari, és pura i clarament deixar de ser voluntaris. Tot sembla indicar, però, que els bombers voluntaris, abans que voluntaris prefereixen ser bombers

JUANJO ESPADAS Sergent del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

La donació de sang, un deure cívic a l’abast de tothom

Gràcies a la contribució altruista de milers de persones cada any és possible que tothom tingui sang quan en necessita. Ja sigui donant o col·laborant en la difusió, tothom pot contribuir a salvar les vides dels malalts

ada dia es necessiten a Catalunya 1.000 donacions de sang. Tot i els avenços científics, la sang no es pot fabricar, per això la donació continua sent l’única manera per cobrir les necessitats dels malalts. Com que les necessitats són constants, també ho han de ser les donacions, ja que la sang no es pot emmagatzemar durant molts dies perquè caduca. A Catalunya hi ha un únic Banc de Sang que s’encarrega de garantir l’abastament i el bon ús de la sang. Es tracta d’una empresa pública que té centres fixos de donació als principals hospitals del país. A més organitza una seixantena de campanyes setmanals per tot el territori. L’objectiu és que la donació sigui el més fàcil i còmoda possible perquè el màxim número de persones pugui donar sang. Al web www.donarsang.gencat.cat es poden consultar les campanyes de donació més properes buscant per codi postal o municipi, així com els horaris dels centres fixos. A Catalunya, l’any 2012 van donar sang més de 200.000 persones que van realitzar un total de 275.000 donacions. D’elles, 40.000 van donar sang per primer cop.

Condicions per donar sang La major part de la població pot donar sang. Tan sols cal presentar un bon estat general de salut i complir unes condicions bàsiques: tenir entre 18 i 65 anys i pesar 50 quilos o més. No exclou per a la donació prendre alguns dels medicaments més freqüents, haver-se fet

El 2012 van donar sang més de 200.000 persones que van realitzar un total de 275.000 donacions. D’elles, 40.000 van donar sang per primer cop un tatuatge fa més de 4 mesos o tenir un nivell de colesterol elevat. Les dones poden donar un màxim de tres vegades l’any ie ls homes un màxim de quatre, sempre respectant

ESTAT DE LA QÜESTIÓ centració de glòbuls vermells que tenim a la sang. A més, es verifica que no hi hagi cap motiu que desaconselli la donació, com ara haver patit determinades malalties recentment o bé haver visitat alguns països. Cada donació salva tres vides De cada donació se n’extreuen uns 450 mil·lilitres de sang. Aquesta sang s’ha d’analitzar i separar en els diferents elements que la componen (glòbuls vermells, plasma i plaquetes) ja que cada malalt rebrà només aquell element que necessita. Per això diem que amb cada donació podem ajudar a salvar fins a tres vides. Els glòbuls vermells transporten l’oxigen des dels pulmons a tots els teixits de l’organisme. El seu Els bombers de Barcelona van col·laborar promocionant la donació de sang. Ells, com la sang, dèficit (anèmia) provoca una mantambé salven vides i saben com n’és d’important mantenir un ritme constant de donacions. ca d’oxigen en els òrgans vitals Autor de la foto: Adrià Nebot i Julián Martín dels malalts. Pel que fa les plaque, entre donació i donació, ha de passar un mínim de quetes, intervenen en la coagulació de la sang tot impedos mesos. La diferència entre el número de donacions dint les hemorràgies secundàries a les petites lesions que poden fer les dones i els homes obeeix a què les que habitualment es produeixen en les artèries, venes primeres tenen pèrdues regulars de sang a causa de la i capil·lars. El seu dèficit (trombopènia), que és freqüent en les malalties malignes de la sang (leucèmies) i després d’alguns tractaments de càncer, provoca l’aparició d’hemorràgies greus. Per últim, el plasma intervé en múltiples processos metabòlics bàsics per l’organisme:

La major part de les intervencions quirúrgiques, trasplantaments d’òrgans o tractaments oncològics necessiten la transfusió de components menstruació. A diferència del que passa quan ens fem una anàlisi de sang, quan fem una donació, no cal estar en dejú. Fins i tot és recomanable haver fet un àpat normal. El procés de donació és molt ràpid i senzill. El primer pas consisteix en respondre un qüestionari i realitzar una entrevista mèdica. És un tràmit que cal fer cada cop que es dóna sang per tal de garantir tant la seguretat del donant com la del futur receptor. A l’entrevista mèdica es revisa la pressió i l’hemoglobina, és a dir, la con-

Cada dia calen 1.000 donacions a Catalunya. Per això, el Banc de Sang té centres de donació als principals hospitals del país i organitza campanyes mòbils per tot el territori, com aquesta al Palau Robert de Barcelona. Autor de la foto: Marc Javierre

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Es calcula que abans de complir els 75 anys, més del 70% de la població haurà necessitat rebre sang o productes derivats la coagulació de la sang, la immunitat i el transport de diverses substàncies i medicaments. El plasma es utilitzat per elaborar medicaments que constitueixen el tractament de diverses malalties: l’hemofília i altres defectes de la coagulació, immunodeficiències amb risc de patir múltiples infeccions greus, trombosis i altres. Per això, la major part de les intervencions quirúrgiques, trasplantaments d’òrgans o tractaments oncològics que es fan cada dia necessiten la transfusió de components sanguinis. De fet, es calcula que abans de complir els 75 anys, més del 70% de la població haurà necessitat rebre sang o productes derivats. Al web www.donarsang.gencat.cat hi ha tota la informació relacionada amb la donació de sang: preguntes freqüents, usos de la sang, punts de donació fixos i mòbils i notícies relacionades amb la donació. A més, a la pàgina www. f a c e b o o k . c o m /d o narsang i al canal de Twitter www.twitter. com/donarsang es pot seguir l’actualitat de la donació de sang a Catalunya.

l’Ambaixador 2.0 de la donació. Es tracta de persones molt actives a les xarxes socials que col·laboren difonent a través dels seus contactes la necessitat de donar sang o les properes campanyes de donació. El bomber Marc Ferrer és un dels 25 ambaixadors que actualment col·laboren amb el Banc de Sang. La seva activitat a les xarxes socials va ser molt necessària per impulsar la Marató de donants 2.0, que es va celebrar a Barcelona a principis d’any per remuntar les reserves de sang després de les vacances de Nadal. Els Bombers de Barcelona també van col·laborar vestint una samarreta del Banc de Sang en què es dóna un immens “Moltes gràcies” als donants. Com que és el donant qui llueix la samarreta, el “Moltes gràcies” està de l’inrevés perquè pugui llegir-lo només acotant el cap. La fotografia que els va fer Adrià Nebot i Julián Martín va il·lustrar les pàgines de diaris com El Periódico i l’ARA. Amb aquesta mena d’accions, i l’èxit que sempre tenen les campanes que es fan en les parcs de bombers, aquests professionals demostren que la seva autèntica vocació de servei públic. Són veritables herois que salven vides amb la seva feina i amb les seves donacions

Col·laborar amb la donació de sang A més de donar sang, qualsevol persona pot col·laborar amb la donació de sang difonent el missatge de la donació. Amb aquesta idea, el Banc de Sang va crear la figura de

Els Ambaixadors 2.0 de la donació de sang, com el bomber Marc Ferrer (primer per l’esquerra), col·laboren en la promoció de la donació a través de les xarxes socials com el Twitter del Banc de Sang (www.twitter. com/donarsang) o el Facebook (www.facebook.com/donarsang) Autor de la foto: Marc Javierre

GAL·LA CORTEL Cap de promoció del Banc de Sang i Teixits

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Nova aplicació d’avisos de protecció civil per a telèfons mòbils Una experiència pionera que complementa els actuals sistemes d’alerta al ciutadà en cas d’emergències de protecció civil

l 6 de març el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i el secretari de Comunicació, Josep Martí, van presentar oficialment una nova aplicació que permetrà complementar els actuals sistemes d’alerta de protecció civil destinats al ciutadà en cas d’emergència. L’aplicació ha estat desenvolupada conjuntament per la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) i la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió (DGACD), amb la col·laboració de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI), i consta dels

següents mòduls: Un nou canal de temàtica de protecció civil integrat en l’aplicació gencat.mobi. Una plataforma de missatgeria disponible per a telèfons Android, iPhone, i tauletes iPad. Nou canal de protecció civil a gencat.mobi El nou canal permet consultar les notícies relatives a emergències, com plans activats per risc de nevades,

Nou canal de protecció civil dins l’aplicació gencat i menús disponibles. Font: DGPC

DIVULGACIÓ TÈCNICA

ventades, per accidents químics, etc., i la seva evolució i afectacions; així com les notícies del canal “Actualitat”, que inclouen informacions sobre simulacres, campanyes de sensibilització, etc.

El nou servei és pioner i informarà millor al ciutadà en situacions d’emergència sobre què està succeint, quan, on, i què fer A més, el servei inclou un apartat de consells d’autoprotecció (per onades de calor, risc químic, aiguats i inundacions, incendis forestals, ventades, sismes, nevades, onades de fred, allaus, accidents químics, etc.) A aquest canal s’hi pot accedir mitjançant l’aplicació gencat, disponible per a mòbils iPhone i amb sistema Android, o per mitjà del navegador web del mòbil teclejant l’adreça http://gencat.mobi/pcivil.

Plataforma d’avisos emergents (o push) a mòbils Android o iPhone Tot i que la eina d’avisos push oferirà a diversos departaments de la Generalitat la possibilitat de comunicar de manera personalitzada els seus serveis, el seu primer ús és el sistema d’avisos d’emergència de Protecció Civil de la Generalitat. El nou servei és pioner i informarà millor al ciutadà en situacions d’emergència sobre què està succeint, quan, on, i què fer. Una novetat del servei respecte a experiències similars existents a Alemanya o Austràlia és que l’usuari pot triar la recepció d’avisos de Protecció Civil de dues maneres: Segons la ubicació de l’usuari, per mitjà de la geolocalització: si vol rebre els avisos relatius al lloc on es troba en cada moment. Per subscripció a zones del territori d’interès: si vol rebre els avisos relatius al lloc on viu, on treballa, etc., independentment d’on es trobi en aquell moment. Les subscripcions a les notificacions es fan a través de l’aplicació per a mòbils gencat, actualment només disponible per a mòbils iPhone i amb sistema Android, a l’apartat de configuració de serveis. En cas d’emergències greus de les quals calgui informar de manera urgent a la població, els ciutadans que s’hi subscriguin rebran avisos emergents, anomenats push, informant del fet i les instruccions en el cas que sigui necessari (com tancar-se a l’edifici més proper, evacuar una zona, evitar utilitzar una via concreta, etc.). Els missatges s’emeten des del Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT) o, eventualment, des de la Unitat Mòbil de Protecció Civil de la Generalitat. Actualment l’aplicació d’avisos push compta amb més de 27.500 usuaris, i el CECAT ja ha generat enviaments

L’usuari pot triar la recepció d’avisos de Protecció Civil de dues maneres: Segons la ubicació de l’usuari, per mitjà de la geolocalització. Per subscripció a zones del territori d’interès.

Descàrrega i configuració de l’aplicació gencat. Font: DGPC i DGTSI

DIVULGACIÓ TÈCNICA

en tres ocasions, amb un total de gairebé 20.000 missatges enviats: L’episodi d’importants crescudes de rius i onatge a comarques gironines el mateix 6 de març; L’episodi de neu que va afectar el litoral central i comarques del centre de Catalunya el passat 13 de març; I la prova de so de les sirenes de la Xarxa d’Alarmes i Comunicacions de la DGPC del passat 20 de març

Primer avís push enviat mitjançant la nova aplicació, arran de l’episodi d’importants crescudes i onatge que va afectar les comarques gironines el 6 de març de 2013. Font: DGPC

Els missatges s’emeten des del Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT)

RAQUEL CANET CASTELLÀ Cap del Servei de Tecnologia Direcció General de Protecció Civil

DIVULGACIÓ TÈCNICA

La maquinaria agrícola y los incendios forestales Para evitar los incendios forestales, hay que controlar el uso, la antigüedad y las características técnicas de la maquinaria agrícola, según este estudio a nivel del Estado Español

a historia de las relaciones entre lo agrícola y ganadero con lo forestal han venido marcadas por profundas desavenencias sobradamente conocidas. La lucha por el agua, la tala y quema del monte para pastos y tierras de labor, los vallados de algunos montes y repoblados para evitar el pastoreo. El problema de los incendios forestales se presenta como punto en común en el que se han de aunar esfuerzos de estos sectores para evitar la degradación del medio ambiente. Desde 1968 la estadística general de Incendios Fores-

A nivel estatal, el 45% del parque de cosechadoras tiene más de 20 años. Y el 74% del parque de tractores tiene más de 20 años tales ha ido recogiendo los datos sobre las causas de los IF en nuestro territorio dando un peso importante a las causas relacionadas con las prácticas agrícolas y , dentro de éstas, a aquellas causadas por vehículos agrícolas, motores, maquinaria de recolección, etc. Todo esto se ve acrecentado en los últimos décadas por la aparición de las concentraciones parcelarias con sus extensas redes de caminos, eliminación de linderos, arroyos etc… y no es raro en los medios de comunica-

ción que prácticamente todos los años surja un incendio o gran incendio cuya causa sea exactamente esta.; la chispa provocada por la máquina cosechando, desbrozando, e incluso transitando de una parcela a otra a través de una superficie forestal. Con el presente paper se pretende argumentar de manera clara la necesidad de controlar las características técnicas de la maquinaria a utilizar en las recolecciones, desbroces ganaderos, etc., así como la manera más segura de operar en sobre el terreno en las épocas de mayor incidencia de incendios y en los días señalados con mayor índice de peligrosidad con el fin de rebajar la probabilidad de ocurrencia de incendios forestales asociados a prácticas agrícolas. ARGUMENTACIÓN La modernización del campo, el abandono de la población rural, la Política Agraria Común con sus respectivas reformas, y las grandes concentraciones parcelarias realizadas en los últimos años han cambiado totalmente tanto el paisaje de nuestro territorio como nuestra manera de gestionarle y de aprovecharle. Este hecho ha dado lugar a una diferenciación mayor si cabe entre las explotaciones agrarias y los terrenos forestales. Actualmente las explotaciones agrarias tanto de cultivos extensivos como intensivos ocupan grandes superficies continúas, con el objeto de reducir costes y aumentar productividades, rodeadas de grandes infraestructuras rurales como caminos asfaltados, caminos de concentración perfectamente adecuados para el uso

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Fig. 1. Evolución compra de maquinaria ( MAde utilitarios, puentes etc… Sólo la agricultura de montaña parece haberse quedado anclada en el pasado en cuanto a la concentración de superficies e infraestructuras pero habiendo dado un avance considerable en aquellas zonas en las que ha sido posible por las condiciones geográficas y topográficas. A la vez que han ido sucediendo estos cambios, los

profesionales agrícolas han visto como iban quedándose solos en las zonas rurales y cómo las superficies a gestionar por ellos iban aumentando debido sobre todo al abandono por parte de sus vecinos las tierras agrícolas, tierras que han pasado tanto por herencias como por compra-venta a los pocos agricultores que van quedando en los entornos rurales. Esto dio lugar allá por los finales de los años 90 (Fig. 1) a que un importante número de agricultores decidieran invertir en maquinaria nueva para realizar labores que anteriormente dejaban a un tercero como podía ser la cosecha del cereal. En esos años, con la llegada de las subvenciones de la PAC, el agricultor vio como su explotación crecía y que una parte de sus ingresos se encontraba asegurada gracias a las ayudas de la Comunidad Europea por lo que era factible la compra de ese tipo de maquinaria aunque sólo fuera para emplearla 10-15 días por temporada y no depender de terceros , empresas de servicios agrícolas, a la hora de planificar sus cosechas En el caso de las cosechadoras de cereales, las que mayor nº de incendios

Incendio en Serra de Daró (Baix Emporda), en junio de 2010, cuando un tractor que segaba alfalfa tocó un tubo de hierro de un regadío, lo que hizo saltar chispas, provocando el fuego

DIVULGACIÓ TÈCNICA

provocan, el máximo de las ventas se centró en 1998, iniciándose desde ese año un descenso continuado que se culminó en 2006. En 2007 se aprecia una ligera recuperación de las ventas de maquinaria nueva pero en los tres últimos años ha vuelto a caer estrepitosamente. Los datos que arroja el INE dice que la comunidad autónoma con el número más alto de maquinaria agrícola es Andalucia, 140.600 tractores y 2.100 cosechadoras. Cataluña tiene unos 97.500 tractores y unas 3.200 cosechadoras, que representan el 10,7% y el 12,2% respectivamente a nivel de Estado Español. Según el INE, en España en la actualidad hay operativas 26.481 cosechadoras de cereal (52.000 el total de los regis- Incendio en Almudévar (Huesca), provocado por los trabajos de una cosechadora, tros provinciales) y 906.851 tracto- en junio de 2010. res (1.040.000 en los registros provinciales) y que en el año 2010 únicamente se dieron épocas de mayor índice de peligro de incendios que es de alta 570 cosechadoras nuevas y 10.548 tractores. cuando coincide el cereal con sus condiciones óptimas Con lo que se deduce que actualmente el parque de de recolección en cuanto a humedad del grano y de la maquinaria, en lo relativo a la recolección del cereal, paja. cosechadoras, tenemos que a una media de 700 máEstas máquinas ,e incluyo en este grupo a los tractores quinas nuevas en los últimos 10 años, el 74% del parauxiliares de transporte del grano, permanecen más de que de este tipo de maquinaria tiene más de 10 años 9 meses al año paradas de una campaña a otra y si no y el 45% del total más de 20 años. En lo relativo a los han tenido un mantenimiento tanto preventivo como tractores las cifras sorprenden aún más.: el 87% tienen proactivo antes de comenzar la campaña en lo relativo más de 10 años y el 74% del total más de 20 años. a engrases, cambio de piezas, correas y todos los elementos de fricción que llevan , lo más normal es que en los primeros días de la cosecha sufran importantes calentamientos que pueden dar lugar a incendios en las máquinas que pueden propagarse a los campos de cereal y a las masas forestales colindantes. Imagínense una transmisión, la mayoría al aire en la maquinaria vieja, girando a pleno rendimiento a 4000-5000 revoluciones por minuto y con un deficiente engrase. Esa transmisión, de hierro, con unas horas de trabajo se acabará poniendo al rojo vivo y provocará la ignición de prácticamente todo lo que toque, más aún cuando se van a encontrar trabajando con un combustible, la Con estos datos podemos tener una idea más o mepaja, con una alta disponibilidad para arder y con unas nos clara del tipo de maquinaria agrícola que trabaja humedades en torno al 6-15% y con unas temperatuen nuestros campos siendo preocupante el tema de las ras ambientales en las horas centrales del día de entre cosechadoras, máquinas que se utilizan a lo sumo tres 25-35º C. meses al año cuando el propietario se dedica a prestar Lo mismo que decimos para el mantenimiento de las servicios agrícolas o de 10 a 20 días a nivel particular piezas de rozamiento se puede decir para todo tipo de en cosechar el cereal de cualquier comarca nacional piezas de las cosechadoras y tractores que se dedican desde los meses de Junio en Andalucía a los meses de a esta tarea u otras similares ya que durante la coseAgosto y primeros de Septiembre en la zona Norte ( cha o la siega la cantidad de polvo y paja que hay en Castilla y León y País vasco). El resto del año esta masuspensión alrededor de las máquinas provoca taponaquinaria permanece parada y se pone en marcha en las mientos de conductos de ventilación, radiadores, etc.,

En Catalunya hay unos 97.500 tractores y unas 3.200 cosechadoras, que representan el 10,7% y el 12,2% respectivamente a nivel de Estado Español

DIVULGACIÓ TÈCNICA

y deposiciones de materiales finos ( cáscara del grano, paja, acículas, pequeñas hojas) en los cárteres y chapas de las máquinas y que mezclados con, por pequeños que sean, escapes de aceites o de gasoil hacen que en el caso de que salte una chispa en esos conductos la ignición se produzca y sea muy dificultosa, incluso con extintores, su extinción en la máquina antes de que se propague al campo o a la superficie forestal. La mayoría de los incendios provocados por las cosechadoras comienzan en la parte trasera de ésta que es donde va alojado el motor y donde se produce la nube de polvo del grano y de la paja cortada y que a cualquier chispa provocada por el motor o por algún componente eléctrico hace que se produzca el inicio del fuego. Otra de las causas de incendios que se atribuyen a las máquinas cosechadoras es la provocada por el rozamiento de los peines de la cosechadora con las piedras que se encuentra en los campos debido a la baja cota a la que realizan el corte, sobre todo en los últimos años en los que la paja ha sido escasa y su precio en muchas ocasiones ha sido lo suficientemente elevado como para que el coste de cosechar una hectárea lo asumiera el valor de la paja que en esa parcela saliera. Este es un hecho que no siempre ha quedado lo suficientemente demostrado como para asegurarlo pero que oficial-

Las zonas de contacto con superficie arbolada deberían cosecharse en las primeras horas del día o últimas de la tarde

mente se da por hecho. A estas alturas nadie duda que estas causas y otras muchas que provoca la maquinaria agrícola de recolección o siega se ven acrecentadas por la época y las franjas horarias en las que se realizan este tipo de labores, la mayoría de las veces en las épocas con mayor riesgo de incendios (Julio-Septiembre), después de un periodo lo suficientemente largo sin precipitaciones (7-10 días mínimo), en las franjas horarias con mayor peligro (11:00h a 22:00h ) y en muchas ocasiones con unas temperaturas muy altas (32-38ºC) y muchas horas de trabajo continuo por parte de la maquinaria en una misma jornada. DISCUSIÓN Y SOLUCIONES PROPUESTAS Ante tal proliferación de incendios forestales provocados por los motores y la maquinaria agrícola es necesario tomar medidas encaminadas a reducir en lo posible la aparición de estos fenómenos. En los próximos años es bastante probable que debido a la crisis económica que padece nuestro país el parque de maquinaria agrícola vaya envejeciendo de manera progresiva y las máquinas encargadas de realizar las recolecciones del cereal sigan el mismo camino, por lo que sus problemas mecánicos y de mantenimiento irán en aumento, lo que sin lugar a dudas dará lugar a un aumento del tipo de siniestros provocados por estas. Lo que se propone en este documento es el establecimiento de unas reglamentaciones y limitaciones así como unas prescripciones técnicas a la hora de autorizar o no a realizar labores de recolección en fechas con alto índice de peligro de incendios así como limitaciones en cuanto a horarios de trabajo en función de la temperatura del lugar y la humedad relativa. Hecho que actualmente ya se aplica en nuestro país para otro tipo de actividades sobre todo forestales en épocas de alto riesgo (prohibido desbrozar mecánicamente, utilizar motosierras o desbrozadoras en las horas centrales del día, limitación a circular por caminos forestales en época de alto riesgo, etc. Resulta imposible decirle un agricultor que no puede cosechar su parcela en la fecha en que ésta se encuentra en condiciones óptimas, algo que no se pretende con es-

6. Causas

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Las causas de los incendios forestales se clasifican en cinco grandes grupos: tas limitaciones , pero sí que se les puede dar una serie de de cómo realizar su trabajo y en qué indicaciones Rayo. condiciones para una manera segura y en Negligenciasrealizarlo y causasde accidentales. el caso de que se produzca un incendio cómo poder Intencionadas. atajarlo en primer lugar en su propia máquina.

quedar registrada y sin ella la maquinaria no debería comenzar las labores de siega. Una vez tenida la revisión las cosechadoras y tractores que se dedican a la siega deberían ser sopladas al menos dos veces al día para evitar el exceso de depo Desconocidas. siciones de polvo y paja en zonas como los motores, conductos de refrigeración, etc. Reproducciones de incendios anteriores. A la hora de realizar la cosecha en las parcelas también se debieran imponer una serie de normas sobre todo Las causas accidentales y negligentes se dividen a su vez en diversos grupos de causas recogidas en el en las fechas de mayor índice de peligro de incendio parte de incendio (quemas agrícolas, quemas para regeneración de pastos, trabajos forestales, hogueras, como por ejemplo:

En los días de máximo riesgo de incendios habría que apoyar la cosecha con un fumadores, etc.). Asimismo en las causas intencionadas se detalla la motivación, desglosadas éstas metractor diante códigos.con una cuba de rieLas zonas de contacto con superficie arbolada deberían cosecharse en las primeras horas del día go de 10.000 a 20.000 litros o últimas de la tarde.detallando para cada tipo de En el Cuadro 6.1 se muestra para el decenio las causas para el total nacional, como medida de prevenSiempre se debe cosechar las parcelas desde causa el número de siniestros y la superficie afectada. fuera hacia adentro con el fín de que a medida ción que se avanza en el caso de incendio haya menos combustible rodeando la parcela. El porcentaje de siniestros con causa conocida para el conjunto del decenio supera el 84,62 % del total.

Se propone realizar una especie de ITV a todas las coDejar de cosechar en las horas centrales del día sechadoras que van a comenzar la campaña en las que (14:00 a 18:00) en aquellos días en los que las El se 78 % del todos total de siniestros tienen origen antrópico, bien sean debidos a negligencias y causas accirevisen los los elementos de engrase, se realicen condiciones meteorológicas lo aconsejen.(Tª>35º dentales, sean intencionados, afectando éstos al 82,6 %yde la superficie forestal. a fuertes) pruebasbien de calentamiento de motores y se inspeccioHR<30º y vientostotal de moderados nen todos los conductos y alojamientos en los que puEn los días de máximo riesgo de incendios apodieran depositarse residuos. Esta inspección debería yar la cosecha con un tractor con una cuba de rie-

Cuadro 6.1. Análisis de causas de incendios: total de montes, 2001-2010 № de siniestros

Causa

Tipo de causa

Total

№ de causantes identificados

Superficies Vegetación leñosa Arbolada

No Arbolada

Vegetación herbácea

Total forestal

7.499

37.175,67

35.377,12

10.762,15

83.314,94

8.782

2.658

11.100,24

11.252,31

5.821,67

28.174,22

3.168

5.234

428

2.854,00

20.742,89

7.082,97

30.679,86

1.434

532

1.966

1.158

3.844,68

3.822,31

883,27

8.550,26

Hogueras

1.019

700

1.719

418

14.364,77

6.390,61

2.014,35

22.769,73

Fumadores

979

2.277

3.256

140

6.645,37

7.838,85

2.848,50

17.332,72

Quema de basuras

864

841

1.705

278

2.902,06

5.041,83

1.814,32

9.758,21

Escape de vertedero

732

407

1.139

1.073

1.733,66

3.905,45

1.903,13

7.542,24

Quema de matorral

1.298

1.576

2.874

308

1.507,73

5.198,96

528,52

7.235,21

Ferrocarril

603

368

971

3.721,84

3.323,67

2.159,31

9.204,82

Líneas eléctricas

1.616

559

2.175

9.144,87

9.234,21

4.763,20

23.142,28

Motores y máquinas

2.773

1.022

3.795

2.132

12.833,54

19.749,02

10.973,56

43.556,12

Maniobras militares

3.649,79

4.356,69

2.990,49

10.996,97

2.592

3.534

6.126

1.056

12.307,83

19.352,26

12.729,98

44.390,07

Neglig. y causas accidentales

21.020

18.805

39.825

12.863

86.610,38

120.209,06

56.513,27

263.332,71

Intencionado

17.167

76.322

93.489

1.428

222.724,80

388.198,07

65.544,92

676.467,79

Desconocida

26.267

26.060,04

54.112,49

18.001,87

98.174,40

Reproducción

1.584

2.158

3.742

3.703

6.102,12

8.915,34

1.258,40

16.275,86

TOTALES

72.614

98.208

170.822*

25.494

378.673,01

606.812,08

152.080,61

1.137.565,70*

Cierta

Supuesta

6.576

923

7.499

Quema agrícola

4.972

3.810

Quema para reg. pastos

2.066

Trabajos forestales

Rayo

Otras

* NoFig. incluye datos de Navarra para el año 2001 (448 siniestros y 911,53 (MAGRAMA) ha de superficie total afectada) por no disponer de ellos desglosados por causa y tipo de vegetación afectada. 2. los Estadística de incendios .Causas 2000-2010

DIVULGACIÓ TÈCNICA

go de 10.000 a 20.000 litros (esto ya se hace en países como Argentina) tanto en zonas próximas a superficies forestales como en otras. Canalizar la parte trasera de la cosechadora con pantallas de goma encausando el flujo de paja y granza que sale de los esparcidores ubicados en la cola de la cosechadora, fuera del área de toma de aire del motor.

una o dos veces al día valdría. Los responsables de controlar el cumplimiento de las normas únicamente solicitarían los últimos check-list de los dos días anteriores con lo que se garantiza que la máquina está teniendo un mantenimiento diario preventivo frente a incendios cada jornada de trabajo.

CONCLUSIONES

Los incendios provocados por motores y maquinaria, dentro de la causa Negligencias y causas accidentales, son los más importantes en cuanto a superficie forestal Todas estas indicaciones pudieran bien ser controladas por los servicios de guardería forestal o Guardia Civil ya que cada vez que ocurre este tipo de siniestros son los primeros en acudir. Apenas llevaría trámites burocráticos (pasar una pequeña ITV) y se garantizaría que las primeras jornadas de trabajo de las máquinas van a estar en perfectas condiciones. En cuanto al tema de limpieza diaria de la maquinaria, soplado de las superficies más sensibles, con un pequeño check-list que completaría el operador de la cosechadora o tractor

Los datos del MAGRAMA (Fig.2 Estadística Definitiva 2000-2010) indican que los incendios provocados por motores y maquinaria, dentro de la causa Negligencias y causas accidentales, son los más importantes en cuanto a superficie forestal afectada llegando a afectar al d 43.556 ha respecto a un total de 263.300 en este apartado para un periodo de 10 años. Siendo como es la causa más importante en cuanto a negligencias y causas accidentales las administraciones deben tomar medidas en el asunto a reducirlas ya que sobre ellas recae el control del parque de maquinaria agrícola y su estado. Debido al progresivo envejecimiento de nuestro parque de maquinaria se hace necesario un mayor control en las técnicas de siega, las características de los métodos empleados y sobre todo del estado inicial de la maquinaria los días previos a comenzar la siega. Además se deben emplear condiciones restrictivas en zonas con alto riesgo de incendios y con alta importancia forestal sobre todo en el tema de horarios (horas centrales del día) y de planificación a la hora de cómo acometer los trabajos en las parcelas

REFERENCIAS Ministerio de Agricultura Alimentación y Medio Ambiente. “Los Incendios Forestales en España. Decenio 2001-2010”. Ministerio de Agricultura Alimentación y medio Ambiente “ Estadísticas de inscripción de maquinaria Agrícola 2010 “ WWF. Incendios Forestales 2005. “ ¿Porqué se queman los montes Españoles?” Cuencarural.com/agricultura. Incendios de cosechadoras y rastrojos en Argentina y su impacto económico, ambiental y social. 2012 http://noticiasburgos.com/Hemeroteca/tabid/303/ctl/ArticleView/mid/777/articleId/9387/LA-DELEGACION-TERRITORIAL-ALERTA-SOBRE-EL-AUMENTO-DE-INCENDIOS-CAUSADOS-POR-COSECHADORAS.aspx.

L.ÁLVARO GONZÁLEZ MARTÍNEZ Ingeniero Técnico Forestal. Universidad de Valladolid. Alumno Máster Fuego: Ciencia y Tecnología Integral. (1ª promoción). Universidad de Lleida, Córdoba y León. 14 campañas forestales en la lucha contra los incendios forestales

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Jornades de meteorologia i incendis forestals Com a resultat de les jornades de meteorologia i incendis es van elaborar unes conclusions que us presentem en aquest article

El consorci de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (CUIMPB) i la Fundació Pau Costa amb la col·laboració de l’Institut de Seguretat Pública, van organitzar el passat 7, 8 i 9 de Novembre de 2012 un curs universitari obert a tothom sobre Meteorologia i Incendis Forestals. El curs va estructurar-se en tres grans blocs, proposats per la Directora del curs Rosana Rel i del Coordinador del mateix, Jordi Vendrell – tècnic de la Fundació Pau Costa. Aquests van ser: •Modelització i meteorologia •Experiències operatives •Visió Global i nous escenaris de futur El curs va tenir una excel·lent assistència amb més de 150alumnes provinents de Catalunya i d’altres zones del territori espanyol, així com alguns vinguts de països estrangers que no van voler perdre’s la oportunitat de tenir els millors especialistes en temes meteorològics i en temes d’incendis forestals. Els experts van mostrar i explicar els últims avenços en modelització meteorològica, relacionada i aplicable a la operativitat dels incendis forestals – caracterització de situacions sinòptiques de risc, seguiment d’episodis extrems, sequera, etc... – Així mateix es va buscar que els ponents poguessin aportar els seus coneixements en la gestió d’episodis de risc o les implicacions opera-

tives de situacions o fenòmens meteorològics concrets, i com es pot afrontar els nous escenaris de risc davant les prediccions de canvi climàtic. Entre el conjunt dels experts presents en les ponències, van sorgir conclusions molt rellevants, algunes de les quals expressem a continuació.

Els models de predicció han quedat obsolets davant dels actuals incendis, de 4rta o 5a generació, convectius En referència als models de predicció, es va apuntar que els models de predicció han quedat obsolets davant dels actuals incendis, de 4rta o 5a generació, convectius. Els mitjans operatius necessiten modelitzar la convecció per tal de poder afrontar els reptes d’extinció als quals fan front, considerant-se doncs molt important la necessitat d’establir vincles entre els serveis meteorològics, els serveis de prevenció i el món operatiu, per millorar l’operativitat de les eines al servei dels serveis de gestió d’incendis. Francesc Xavier Castro, del Servei Meteorològic apun-

DIVULGACIÓ TÈCNICA

tà que a Catalunya hi ha aproximadament un 70% de vegetació viva, i un 30% de vegetació morta, fent èmfasi a que coneixem molt bé la vegetació morta però que ens cal aprendre encara molt dels processos del combustible viu, que també influeixen en els incendis. Un dels reptes és aconseguir un millor índex per a la vegetació viva. Martínez Vilalta, del CREAF insistia en la gestió forestal adequada per ajudar a mitigar els efectes o a ajudar als boscos a superar canvis externs severs. En aquesta línia, Eduard Plana – CTFC mencionava que cal seguir apostant per

programes de sensibilització a la societat explicant que el canvi de paisatge és intrínsec als ecosistemes.

PLANS D’AUTOPROTECCIÓ ACTIVITATS I CENTRES AFECTATS PEL DECRET 82/2010

TÈCNICS COMPETENTS ACREDITATS PER L’ISPC

info@paus.cat +34 615 305 994 36

CLI C PREA AQU SS ÍI WW UPOS DEMA W.P T ON NA N AU S.C LINE A AT

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Un bosc és una infraestructura d’un estat necessitat de manteniment, igual que una carretera Actualment no hi ha diners per aconseguir estructures resilients a través de la gestió forestal, etc. Cal buscar solucions polítiques i socials, no únicament tècniques.

Un bosc és una infraestructura d’un estat necessitat de manteniment, igual que una carretera, tal i com va explicar el catedràtic i expert en ecologia del foc J.M Terrades. El representant de la AEMET ens va explicar que els models meteorològics actuals tenen dificultats per determinar: •Vents locals com ara vents de vall o de vessant. •Humitat en capes baixes i per tant determinants pel que fa a propagació. •La determinació de la convecció a mesoescala és un dels majors problemes dels models actuals. Com a membre de la Universitat de Barcelona, i sent una de les ponències seguides amb més atenció pels assistents, Martín-Vide va anar diseccionant les claus

meteorològiques del Mediterrani, on existeixen evidències de canvi de règims pluviomètrics estacionals, lligats possiblement al canvi climàtic i al escalfament del Mar Mediterrani. Les projeccions de temperatura i pluviometria indiquen un lleuger escalfament a l’hivern, però un escalfament molt acusat durant l’estiu al Mediterrani. Les projeccions sobre la pluviometria indiquen una disminució acusada al sud-oest peninsular. En aquest sentit, Martín-Vide sentenciava que els escenaris climàtics futurs dibuixen el pitjor escenari:

llargs episodis secs, amb pluges puntuals a la tardor i primavera, facilitant el creixement de les herbàcies. En aquesta mateixa línia, F.X Castro va apuntar que qui mou la major quantitat d’aigua és el combustible viu, amb unes dinàmiques molt variable, en funció de cada espècie. Conèixer les diferents dinàmiques i el solapament d’episodis crítics permetrà conèixer millor la tipologia d’incendis que es poden tenir.

Els escenaris climàtics futurs dibuixen el pitjor escenari: llargs episodis secs, amb pluges puntuals a la tardor i primavera 37

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Podeu trobar totes les conclusions de les jornades de meteorologia i incendis a: http://paucostafoundation.wordpress. com/2012/11/20/conclusiones-meteorologia-eincendios-forestales/

d’entitats organitzadores i els mateixos assistents, es va valorar molt positivament aquest curs, i ja des del moment en que va acabar, es va posar fil a l’agulla per tal de dissenyar un nou curs per el proper més de novembre

Des de la Fundació Pau Costa, així com des de la resta

JORNADES 2013 El proper novembre 2013 celebrarem a Barcelona les Jornades Euromediterrànies d’Incendis Forestals, amb un cartell d’experts en incendis d’alt nivell que us sorprendrà i altament interessants per aquells que voleu saber més dels incendis forestals. Per a l’edició d’aquest any 2013, canviem totalment la temàtica, i estem tancant el programa d’unes jornades de transferència entre el món operatiu, la investigació i la societat, en el que anomenarem de forma oficial Jornades Euromediterrànies en incendis forestals. Com l’any anterior, les jornades constaran es faran al Novembre i constaran de tres blocs: • Recerca i desenvolupament en incendis • Factors humans lligats als incendis forestals i als cossos operatius • Retorn d’experiències viscudes en incendis forestals. Tot i que encara no podem avançar el nom, aprofitem aquest article per dir-vos que la sessió inaugural anirà càrrec d’una persona d’alt nivell internacional, i que serà la primera vegada que fa una xerrada a Europa. No us ho perdeu i estigueu atents a les novetats que anirem donant via la pàgina web de la Fundació, i les xarxes socials, ja que la seva presència serà sonada!!

FUNDACIÓ PAU COSTA www.paucostafoundation.org @PauCostaF facebook.com/paucostafoundation

OPINIÓ

ASBOVOCA sumant de vint en vint

Alfons Tormo

L’experiència és un grau, però no ens podem adormir mirant-nos el melic ni admirant la feina feta. Cal seguir treballant per millorar

rimer de tot agrair a la gent que hi ha darrera aquesta revista l’oportunitat de poder-hi escriure. Us he de confessar que estic gratament sorprès pel nivell dels vostres col·laboradors. I que em deixeu escriure en el vostre mitjà m’ho agafo (amb encert o no) pel costat més positiu, després d’haver escrit alguns posts al meu bloc on certament he criticat algunes actuacions i maneres d’alguns bombers voluntaris (també ho faig sovint amb la resta de bombers, tècnics, 112...). Crec que, tot i la polèmica que en alguns moments he pogut generar, hom ha de dir les coses que pensa, les que creu i les que et sembla observar del teu voltant. Això és el que he procurat tot aquest temps, en un exercici de coherència personal. Als serveis tinc l’oportunitat de parlar amb un grapat de bombers tant professionals com voluntaris i sovint s’estableix un bon intercanvi comunicatiu, respectant les diferents opinions que s’ha mantingut al llarg d’aquest temps. Possiblement després de les últimes polèmiques tinc més relació amb alguns bombers voluntaris que no abans. En aquest article us volia fer un petit resum de com he viscut l’ASBOVOCA, tot i que sols puc parlar dels primers anys. Recordo que es va començar amb molta

il·lusió, des de la meva ignorància (sols feia 1 any que era bomber voluntari) semblava una barreja entre un equip directiu i un sindicat, ja que a més de la voluntat organitzativa del propi cos es pretenia ser el col·lectiu interlocutor amb l’administració. Ja per llavors es parlava de temes com la llei de bombers, el reglament dels bombers voluntaris, la preocupació per si calia percebre un import fixe per algunes de les tasques de parc o millorar la prestació per assistència als serveis. Preocupava també la cobertura de l’assegurança per defunció i ens resignàvem a anar a la seguretat social si preníem mal o a tenir alguna peça menys del vestuari envers als professionals.

És necessari que ens formem constantment per tal de ser grans coneixedors de la nostra feina Vaig fins i tot anar al congrés de Salou (crec que va ser el 2n). Allí ens vàrem ajuntar bombers d’arreu. Sobretot

OPINIÓ em va sorprendre comprovar que a Lleida els Bombers Voluntaris cobrien gran part del territori, que tenien una gran responsabilitat i que conjuntaven la seva feina amb aquell “hobbi” que es prenien molt seriosament. Des de llavors ha plogut molt. Jo vaig aprovar una oposició a bomber de la Generalitat i vaig acabar la carrera.

La nostra feina que consisteix en ajudar als demés quan tenen problemes Hem conegut la problemàtica amb Capa d’Ozó, l’ovella Dolly i un grapat d’avenços tecnològics. I el Cos de Bombers de la Generalitat també ha canviat molt. Ja no anem amb “Comets” (d’això tampoc fa tants anys) ens han canviat el vestit d’intervenció, passant del vermell al taronja i després al color avigranat que portem ja fa força temps. Tenim ampolles de Composite i espatlleres ergonòmiques. Hi ha alguna que altra càmera tèrmica que fins i tot s’utilitza als serveis. També s’han creat grups especialistes com el GRAE, els GRAF i més recentment el Grup Caní de Recerca, que està integrat per bombers professionals i voluntaris. Pel camí tots hem perdut familiars, amics i també diversos companys

bombers. Algunes de les antigues demandes de l’ASBOVOCA segurament encara estan sobre la taula... principalment l’assegurança i ja en menor mesura (s’ha anat millorant) l’accés als cursos per augmentar els coneixements generals i ser més coneixedors de les tècniques de rescat, extinció, etc. Però certament el col·lectiu dels Bombers Voluntaris s’ha anat integrant (o agafant més pes si ho voleu dir així) a la resta de gent de bombers, donat que a concursos com el d’excarceració i la pulanskinada (també a la cursa amb EPIs de la Cursa de Bombers de Lleida) trobem un bon grapat de grups formats exclusivament per bombers voluntaris. Sols voldria fer una petita reflexió final, que dirigeixo tant als bombers voluntaris com als professionals. La realitat tecnològica diària canvia més ràpidament que nosaltres adaptant-nos a les noves situacions. Per això cal que tots estiguem ALERTA i tinguem els ulls oberts i la ment desperta. Si volem aconseguir estar ben vistos per la societat no ens hem de quedar sols pendents de les nostres necessitats com a col·lectiu (assegurances, retallades, organització, material...) sinó que és necessari que ens formem constantment per tal de ser grans coneixedors de la nostra feina, i que consisteix en això tant bonic i humà que és ajudar als demés quan tenen problemes

Alfons Tormo Alfons Tormo

ALFONS TORMO VILÀ @unpobrebomber bomber de 1ª del Parc de Lleida

DGPEIS

DGPEIS - NOTÍCIES

Ramon Parés Nou Director General de la DGPEIS En substitució de Jordi Gassió

l 29 de gener es va fer públic el decret del nomenament de Ramon Parés i Galles, com a nou director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, en substitució de Jordi Gassió. Nascut a Barcelona l’any 1955, és llicenciat en Dret i funcionari del cos superior general de la Generalitat de Catalunya. Va ingressar a la Generalitat l’any 1982, al Departament de Justícia, on ha desenvolupat diversos càrrecs de responsabilitat. Ha estat inspector de presons, gerent judicial de Barcelona, director del Centre d’Estudis Jurídics i en dues ocasions director general de Serveis Penitenciaris. També ha exercit com a cap dels Serveis Jurídics de l’Institut Català de la Salut (ICS). Compta amb un ampli reconeixement nacional com a expert en matèria d’execució penal, seguretat i gestió penitenciària. Durant 15 anys ha impartit docència sobre aquestes disciplines a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva llarga experiència de 30 anys al sector públic li atorga un ampli coneixement en la gestió de recursos públics de màxima complexitat. Amb la seva arribada Rosa Pérez Vallverdú esdevé nova Subdirectora General d’Administració i Recursos Humans.

Convocatòria del procés per a l’ingrés a la secció activa del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya

Nova convocatòria per a bombers volunta-

n data 23 gener es va fer pública la Resolució INT/165/2013 per a una nova convocatòria del procés per a l’ingrés a la secció activa del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. Per accedir s’ha de complir, entre d’altres requisits, tenir la condició d’aspirant a bomber voluntari de la secció activa. Obert el període d’inscripció i de documentació i d’admessos a la convocatòria, el següent pas del procés són les proves de coneixements teòrics, el reconeixement mèdic i l’aptitud física, a celebrar el segon cap de setmana d’abril. Els participants en la convocatòria, una cinquantena de persones, que hagin superat les tres proves, seran proposats pel nomenament com a membre de la secció activa del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya.

Bombers europeus es formen a Catalunya en foc tècnic Bombers de la Generalitat un referent en foc forestal

’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya (EBPCC) de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) va acollir a finals de febrer a vint bombers anglesos i danesos per formar-se en foc tècnic, el sistema que utilitzen els cossos de bombers per gestionar els incendis, per mitjà del qual es provoca foc de manera controlada i en zones triades a partir d’uns criteris objectius per prevenir i facilitar l’extinció de possibles focs forestals en un futur. Els bombers van conèixer els diferents rols que el foc juga en diferents ecosistemes, les solucions tecnològiques que alleugen els problemes generats pels focs forestals o les tècniques més actuals per tractar-los. La formació organitzada per l’EBPCC es troba dins del marc de relació que l’ISPC manté amb la Fundació Pau Costa, amb qui l’Institut, junt amb Bombers de la Generalitat, van signar l’any passat un conveni per potenciar el coneixement en incendis forestals.

DGPEIS - NOTÍCIES

Alumnes de la Universitat de Lleida prenen part en una crema de gestió de combustible dels Bombers de la Generalitat a Sallent Col·laboració entre l’ISPC, la UdL i la DGPEIS

lumnes del Màster de Gestió Forestal de la Universitat de Lleida (UdL) van participar a principis de febrer, a Sallent (Bages) en una crema prescrita feta pel Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat per reduir la càrrega de combustible al bosc i, d’aquesta manera, reduir el risc d’incendi forestal. Els alumnes que hi van assistir eren professionals i tècnics d’arreu de l’Estat que pretenen consolidar el seu bagatge pràctic en el terreny dels incendis forestals i millorar així la seva especialització en la matèria. La participació dels alumnes a la crema prescrita s’emmarca en el Conveni que signaren, el passat octubre, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i la Universitat de Lleida per intercanviar coneixements i treballar conjuntament en l’àmbit de la recerca. La crema es va fer al matí al paratge del castell de Sallent, un punt estratègic de gestió a una zona propera al nucli, i s’emmarca en el programa de la prevenció operativa, que pretén anticipar-se als possibles incendis futurs que es puguin donar en aquesta zona.

ESCOLA D’EMERGÈNCIES I PREVENCIÓ. A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria d’ emergències. Les nostres activitats son diverses però enfocades 100% a millorar la seva seguretat. Contacti’ns i parlem!

ESCOLA D’EMERGENCIES SABADELL · CAMP DE FOC AMB TÚNEL DE FUM · TORRE DE RESCAT 8X3X3 · AULA 120 M2 · UNITAT MÒBIL (CAMIÓ DE FOC) · HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) · SEGURETAT PRIVADA

Ens segueixes? @risk_112 RISK112.COM 639 331 547

DGPEIS - NOTÍCIES

L’escultor Xavier Raventós dóna tres escultures als Bombers de la Generalitat Les escultures són en reconeixement al treball fet en els incendis de l’Empordà

DGPEIS

’escultor empordanès Xavier Raventós va fer donació de 3 escultures creades expressament per l’artista per homenatjar els bombers que van participar en l’extinció de l’incendi de l’Empordà de l’estiu passat. Les obres, com és habitual en el treball de l’artista, han estat fetes amb ferros reciclats; algun d’ells, peces que l’autor va trobar entre les restes dels incendis que afectaren l’Empordà al juliol de 2013. A totes les peces, Raventós els ha donat forma per crear escultures antropomorfes. Tres de les obres, les ha donades al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, s ’exposaran a partir d’ara als parcs de Bombers de la Jonquera i Figueres i a Portbou. Una quarta ha estat donada als bombers francesos que també van prendre part en aquell operatiu. A l’acte, que va coincidir amb la celebració del patró dels Bombers, Sant Joan de Déu, hi van assistir també el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús; el director dels Serveis Territorials d’Interior a Girona, Albert Ballesta; el cap de la Regió d’Emergències de Girona, Enric Cano i el comandant dels Bombers francesos, Frédéric Lhomme, així com d’altres comandaments d’ambdós cossos de Bombers.

BACKDRAFT SANDVITXERIA Plaça Nova, 3 - Terrassa

Sandvitxos de tot tipus: freds, calents, vegetarians, infantils...acompanyats d’amanides i varietats per picar. Pa elaborat per nosaltres. Espai per a nens. Local ambientat amb temàtica de bombers. Segueix-nos al facebook i twitter: http://www.facebook.com/Backdraft.Sandvitxeria https://twitter.com/Backdraft_Sandv

DGPEIS - NOTÍCIES

Lliurament de les Medalles d’Honor dels Bombers de la Generalitat a Puigcerdà

DGPEIS

Es van atorgar 280 Medalles que premien el personal que presta servei al Cos des de fa 20, 25 i 35 anys

l conseller d’Interior, Ramon Espadaler va presidir el 15 de març el lliurament de les Medalles i les Mencions d’Honor del Cos de Bombers de la Generalitat, al Casino Ceretà de Puigcerdà. Les Medalles d’Honor premien la trajectòria dels membres del Cos de Bombers en funció dels anys d’antiguitat en el servei. Així, enguany s’han lliurat 280 Medalles. De Medalles d’Or se n’han lliurat 27, a tots aquells membres que acaben de complir 35 anys de presència al Cos de Bombers i als que n’han complert 30 en el moment de la seva jubilació (18 per a bombers funcionaris i 9 per a voluntaris). De Medalles d’argent se n’han lliurat 77. Aquestes reconeixen aquells bombers que acaben de fer 25 anys en el servei (36 a funcionaris i 41 a voluntaris). Finalment, hi ha hagut 176 Medalles de bronze per als bombers que tot just compleixen 20 anys al Cos (125 per a funcionaris i també 51 per a voluntaris). També es van lliurar 13 Medalles d’Honor per serveis excepcionals; 10 d’or i 3 d’argent. Les Medalles d’Honor d’Or van ser per Sergi López i d’Ivan Segura, bombers del parc de Martorell que van salvar en unes condicions molt extremes una persona que havia caigut al riu. També se n’ha lliurat un parell als bombers del parc de Lleida Josep Maria Castejón i en Joan Baptista Peris, que van dissuadir una persona que pretenia suïcidar-se. Es van lliurar 2 Medalles d’Honor d’Or, als bombers Joaquim Peribáñez i Antonio Luna, de Sabadell, que van treballar en un incendi d’habitatge molt virulent que hi va haver a la ciutat, en què van perdre la vida 3 persones i diverses en van resultar ferides. Enguany, el Departament d’Interior va lliurar també 3 Mencions Honorífiques. Una a títol pòstum, per a Josep Salvador, membre de l’Agrupació de Defensa Forestal d’Ullastrell El Roure, que va morir el 20 de juliol passat mentre col·laborava, amb els Bombers, en les tasques d’extinció d’un incendi forestal a Castellar del Vallès. Antoni Rifà, inspector de la Regió d’Emergències Metropolitana Nord, i cap de guàrdia aquell 20 de juliol, va rebre una Medalla d’Honor d’argent, per serveis excepcionals, per les maniobres de reanimació cardiopulmonars que li va fer a la mateixa zona de l’incendi i per la coordinació sanitària que va realitzar. Menció Honorífica per a Xavier Rovira, de la Regió d’Emergències de Tarragona, en reconeixement al seu esforç i dedicació en l’àmbit de la prevenció, l’extinció d’incendis i els salvaments. La darrera va ser pel meteoròleg Tomàs Molina, en reconeixement a la seva tasca professional en l’àmbit de la comunicació, especialment en la divulgació dels consells preventius i informatius relacionats amb el medi natural. Finalment, en el camp de les Felicitacions, i en reconeixement per la seva dedicació i la seva trajectòria professional, en el desenvolupament i el perfeccionament d’eines tan importants per al Cos de Bombers com són el GIS i la cartografia operativa, van rebre una felicitació l’inspector dels Bombers de la Generalitat Jordi Vidal i l’enginyer forestal Jordi Rius. També es van lliurar 19 Mencions a personal administratiu i de suport que han complert 20, 25 i 35 anys de treball al Cos de Bombers.

DGPEIS - NOTÍCIES

Interior i la Fundació Hospital de Puigcerdà signen un conveni de col·laboració per a la formació de professionals experts en medicina de rescat de muntanya Bombers de la Generalitat formaran en l’àmbit de la seguretat a la muntanya i en l’atenció mèdica

mb la signatura d’aquest conveni, el 30 de gener, entre el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Jordi Gassió, (que va realitzat el seu darrer acte com a director general), la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Núria Aymerich, i l’alcalde de Puigcerdà i president del Patronat de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Albert Piñeira, el departament d’Interior, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i la Fundació Hospital de Puigcerdà, aprofundeixen en la col·laboració mútua i recíproca per a la formació de professionals experts en medicina de rescat de muntanya. Una col·laboració que ja s’estava duent a terme en els darrers anys i que es formalitza amb la signatura d’aquest conveni. Concretament, tant els Bombers de la Generalitat com els Mossos d’Esquadra col·laboraran activament en els cursos, organitzats per la Fundació Hospital de Puigcerdà. Així mateix, l’ISCP participarà, si s’escau, en la planificació i el disseny dels cursos i podrà cedir les seves instal·lacions. En aquest sentit, el Bombers de la Generalitat, formaran en l’àmbit de la seguretat a la muntanya i en l’atenció mèdica i rescat de ferits. Amb l’experiència del Grup d’Emergències Mèdiques (GEM), una part que impartiran Bombers de la Generalitat inclourà la formació en el trasllat de pacients i accidentats amb helicòpter medicalitzat. D’altra banda, els Mossos d’Esquadra formaran en l’apartat de seguretat a la muntanya.

Exhibició de Cossos d’Emergència de Torroella de Montgrí Bombers de la Generalitat també hi ha participat amb gran èxit

l port de l’Estartit va ser l’escenari el 27 de gener de l’exhibició de cossos de seguretat i emergència que organitza cada any l’Associació Ludicocultural Els Reis, amb el suport del Consell Municipal de l’Estartit. L’activitat va aplegar un nombrós públic que va poder veure de ben a prop un ampli ventall de vehicles i dispositius de seguretat i d’emergència. El moment central de la jornada el van protagonitzar els bombers, que van fer una demostració de com treure un conductor ferit de l’interior d’un vehicle i posteriorment van mostrar com apagar un foc en el mateix cotxe. També cal destacar que els agents rurals van allibe-

DGPEIS - NOTÍCIES

rar un rapinyaire que havia estat curat en un centre de recuperació. L’activitat té una marcada vocació pedagògica i divulgativa. Hi van participar, entre altres, bombers, mossos, agents rurals, el SEM, la Creu Roja, la Guàrdia Civil, Salvament Marítim i l’Agència Tributària. A l’exhibició hi va assistir, també diferents autoritats locals i comandaments dels cossos.

Simulacre d’emergència a l’Aeroport de Girona-Costa Brava Bombers de la Generalitat han participat amb 6 vehicles

’Aeroport de Girona-Costa Brava, seguint el programa establert per Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) al Pla d’Emergències Aeronàutiques, va realitzat el 10 de gener un simulacre, anomenat ‘Operació Tramuntana 2013’, tot simulat l’accident d’una aeronau durant la maniobra d’enlairament i que va permetre analitzar la coordinació i resposta dels organismes i institucions implicades. Van participar prop de 80 voluntaris, així com efectius de Protecció Civil, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional espanyola, bombers d’Aena i els Bombers de la Generalitat. Els Bombers de la Generalitat van participar-hi amb 3 Bombes Rurals Pesants i un Furgó de Salvaments Varis, a més de 3 Unitats de Personal i de Càrrega. El personal operatiu va treballar en la resolució de l’emergència, i el personal tècnic participant en les decisions que es van prendre pel desenvolupat de les tasques de salvament de víctimes i d’extinció de l’incendi. A més de familiaritzar-se amb les instal·lacions de l’aeroport, el simulacre va permetre als Bombers posar en pràctica la coordinació amb els operatius d’emergències d’Aena i estar presents al Centre de Comandament Avançat i a la Sala de Crisi de l’aeroport, des d’on es va fer el seguiment integral de l’emergència.

Formació en assistència a persones amb trastorn autista (TEA) S’ha editat un tríptic adreçat a tot el personal operatiu

’equip d’Assistència i Intervenció en Crisi, del GEM ha editat un tríptic de formació per atenció psicològica i pautes d’assistència a persones amb Trastorn de l’Especte Autista (TEA), així com s’està fent jornades de formació en aquest aspecte, ja que és un col·lectiu vulnerable en situacions d’emergència pel que fa la comunicació. Per més informació es pot contactar directament amb el personal de la unitat del Grup d’Emergències Mèdiques o mitjançant el mail: anna.subira@gencat.cat

DGPEIS - NOTÍCIES

IX Concurs de Rescat en Accidents de Trànsit Els Bombers de Terrassa, campions i els equips de Bombers de Granollers i Lleida segon i tercer respectivament

Alfons Tormo

ls dies 5 i 6 d’abril va tenir lloc la final del IX Concurs de Rescat en Accidents de Trànsit dels Bombers de la Generalitat, on van participar 20 equips de diferents parcs de Bombers de Catalunya. Aquests equips són els millors 20 classificats després de les rondes prèvies que han tingut lloc, aquest passat mes de març, a Balaguer, Mataró, Roses i Hospitalet de l’Infant. Aquest equips són: Amposta 1, Artesa de Segre, Balaguer C, Cerdanyola del Vallès, Figueres, Gelida, Granollers, La Jonquera, Lleida, Lloret de Mar, Martorell- Sant Boi, Mataró, Noves Promocions, Olot, RE Lleida, Reus 1, Reus 2, Sort,Tarragona i Terrassa Els equips, formats per 6 bombers (1 comandament, 1 sanitari i 4 bombers, a més d’un reserva), van realitzar dues maniobres: la ràpida i l’estàndard. En la ràpida els bombers havien de rescatar una persona, atrapada a l’interior d’un vehicle i que presentava risc vital imminent. La maniobra s’havia de fer en un temps màxim de 12 minuts. En l’estàndard, la persona atrapada no presentava risc vital i, per tant, la maniobra d’excarceració es podia fer en 20 minuts. A més, els jutges van valorar la capacitat de comandament del responsable de cada equip, la tècnica amb què els bombers fan l’excarceració i les maniobres de caràcter sanitari en el maneig de la víctima. El jurat estava format per tres assessors que van valorar de la maniobra, l’àrea del comandament, la tècnica i l’atenció sanitària donada a les víctimes rescatades. El concurs té com a únic objectiu la millora de les capacitats tècniques en les maniobres que executen els bombers en el rescat de víctimes d’accidents de circulació que queden atrapades a l’interior dels vehicles. La trobada és l’eina formativa ideal per implementar els nous procediments d’intervenció en aquests tipus de sinistres, així com

DGPEIS - NOTÍCIES

també és el marc idoni per dinamitzar professionalment l’actuació i fomentar l’intercanvi de tècniques i metodologies d’excarceració. En el marc de les activitats formatives de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el IX Concurs de Rescat en Accidents de Trànsit estava organitzat pel Cos de Bombers de la Generalitat, i aquest any va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, a més del de la Asociación Profesional de Rescate en Accidentes de Tráfico (APRAT) i de la Fundació Mutual Conductors. Cal dir també que el concurs estava emmarcat dins la Setmana dels Bombers de Lleida. L’equip dels Bombers de Terrassa va ser el campió en quedar classificat en primera posició. El segon lloc de la classificació general va ser per l’equip de Granollers i, el tercer, per l’equip dels Bombers de Lleida. Terrassa també va ser el millor equip en la maniobra ràpida i en les categories de millor comandament i millor equip tècnic. A més, va quedar segon en la maniobra estàndard. El sanitari de l’equip de Bombers de Granollers va ser el millor valorat del concurs, i l’equip va quedar en segona posició en la maniobra ràpida. En la maniobra ràpida l’equip millor valorat va ser el de la Regió d’Emergències de Lleida. La tercera posició va ser pel parc de Figueres. El tercer classificat en la maniobra ràpida va ser per l’equip de Noves Promocions. El director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Ramon Parés, va presidir l’acte de lliurament dels premis.

Bombers lliuren a l’Obra Social Sant Joan de Déu 42.000 euros recaptats amb el calendari solidari “Bombers amb causa” El lliurament l’ha fet el conseller d’interior Ramon Espadaler

l 2 d’abril, e conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va lliurar a l’Obra Social Sant Joan de Déu els 42.000 euros recaptats gràcies a la venda de 4.300 calendaris Bombers amb causa. A l’acte també van assistir el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Ramon Parés; el director de la Cúria Provincial, germà Joaquim Erra; el director de l’Obra Social de Sant Joan de Déu, Oriol Bota, i els bombers voluntaris i impulsors del calendari, Arnau Fabregat, Òscar Sánchez i David Colomé, entre d’altres autoritats. Un any més, i gràcies als fons recaptats, l’Obra Social Sant Joan de Déu ha concedit la beca “Bombers amb causa”, destinada a la recerca en malalties infantils. Les fotos del calendari, que plasmen la complicitat entre els infants i els bombers, van ser fetes als parcs de Bombers de Ripoll, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Balaguer, Reus, i a les instal·lacions de l’Hospital Sant Joan de Déu.

DGPEIS

FULL D’INSCRIPCIÓ A L’ASSOCIACIÓ DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA.

Nom i Cognoms:

Una vegada emplenat i signat, cal enviar-‐ho per correu postal a alguna de les adreces següents: Ass. Bombers Voluntaris de Catalunya ASBOVOCA Avgda. Catalunya, 47 Pol. Ind. La Torre C/del Vapor, 5-‐7 08212-‐Sant Llorenç Savall 08760-‐Martorell També es pot fer per fax a: 937 398 272 O per correu electrònic a: asbovoca@bombersvoluntaris.org

Adreça:

Localitat:

Codi Postal:

Telèfon:

Correu electrònic: Parc:

Secció:

Data Naixement: ___ / ____ / _______ D.N.I.: ______________ -‐ ___

Professió:

Desitjo ser admès com a soci/a numerari/a a l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, i faré efectives les qüotes corresponents amb càrrec al compte:

Número:-‐_ _ _ _ -‐ _ _ _ _ -‐ _ _ -‐ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Banc o Caixa: Agència núm:

Adreça:

Ho signo a .................................................... el ............ d ............................... del ............

Signatura:

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — Banc o Caixa:........................................ Adreça: ................................................. Nom del Titular: ................................... Sr. Director/delegat: Li prego que, fins a nou avís, faci efectius a l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya, i amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts que li seran presentats. Atentament:

Signatura: