Revista Alerta! nº5 by Asbovoca Associació Bombers Voluntaris

nº5

Gener 2014

Anàlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya

Lliçons apreses d’un GIF

Bombers x Colòmbia: més de 10 anys cooperant amb bombers colombians Entrevista a Joan Canalias, Director Generau de Pompièrs e Proteccion Civila deth Conselh Generau d’Aran

TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA EMPRESA QUE VALORA ELS NOUS REPTES Els primers a fabricar la mànega recoberta Armtex

Els inventors de la mànega Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres llances Blue Devil d’alta gama amb Rylstatic (produeix la gota d’aigua sense turbina giratòria)

#5 SUMARI

4 Editorial 5 Des de l’ASBOVOCA 6 Els Parcs 11 Eleccions 13 L’entrevista Joan Canalias

16 Estat de la qüestió Bombers i emergències a Galícia Bombers x Colòmbia: més de 10 anys cooperant amb bombers colombians

22 Pel món

Els Bombers Voluntaris mereixen la nostra lloança

25 Divulgació tècnica

Lliçons apreses d’un GIF: la resposta social i la gestió logística local en una emergencia (primera part) Journal Club: Incendis en zona d’interfase urbana-forestal Anàlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya

37 Opinió

Pla d´emergència. Som-hi!!!

39 El consell 41 La DGPEIS

Alerta Revista de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) Edita ASBOVOCA Director Marc Ferrer i Murillo President ASBOVOCA Joan Roma i Salvó Disseny i Maquetació Oscar Gamell i Farré Foto portada “Pràctiques dels bombers voluntaris de Piera”. Autora: Núria Curt Campderro Alerta és una revista trimestral, virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre, que es distribueix per internet i mitjançant les xarxes socials. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col· laboradors/res. La responsabilitat dels articles publicats és de cada autor/a. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Contacte: e-mail Alerta revista@bombersvoluntaris. org e-mail Asbovoca asbovoca@bombersvoluntaris.org Web http://www.bombersvoluntaris.cat @Alerta_Asbovoca @ASBOVOCA https://www.facebook.com/ groups/31728122751/ Telèfon: +34 609 330 200 Fax: +34 937 398 272

DL: B.9088-2013 ISSN: 2014-9921

Notícies 3

EDITORIAL

21È CONGRÉS DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA

l proper 23 de febrer celebrem el 21è Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya a la població d’Agramunt (Urgell). Són ja vint-i-un anys ininterromputs els que l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya organitza aquest Congrés amb l’objectiu de trobar elements de coneixement i discussió per a assolir entre d’altres, l’objectiu d’avançar en la millora dels membres del Cos de bombers voluntaris de Catalunya.

Si als seus inicis el Congrés ens serví per a conèixer la realitat dels bombers voluntaris d’altres països, en els darrers anys, malgrat les evidents dificultats, ens han servit per a mantenir encesa la flama col·lectiva. No hem d’oblidar que aquest esdeveniment segueix essent l’únic d’aquestes característiques que es celebra al nostre país. Enguany hem decidit canviar la durada, reduint-lo a tan sols una jornada. Hi ha dues raons principals: la primera és doble i de caràcter econòmic a causa de la migradesa de recursos de la nostra entitat i per tal de minimitzar les despeses dels assistents; la segona obeeix a la necessitat d’optimitzar els nostres recursos organitzatius. La població d’Agramunt serà la que enguany ens acull seguint la rotació acordada al primer congrés de Lloret de Mar. Així doncs aquest any a Lleida tanquem el cercle de seguir cadascuna de les quatre províncies. La Regió d’Emergències de Lleida és la que compta amb major nombre de parcs de bombers voluntaris i la que tradicionalment ha marcat el camí a seguir obrint nous projectes. Per això la tria de temes i ponències del Congrés no ha estat pas a l’atzar. Hem tingut en compte els temes tractats a la Jornada de Debat celebrada el passat 8 de Juny a Martorell i hem demanat la participació dels bombers voluntaris mitjançant una enquesta electrònica difosa a les xarxes socials, als parcs i per correu electrònic. Dels vuit temes indicats a l’enquesta, els tres que han obtingut major resposta han estat els escollits per a debatre a la Jornada. Aquests són: Plantejar un Model de Bombers Voluntaris per a Catalunya; Definir el tipus d’assegurança que volem i la Formació que necessitem per a poder fer de bomber amb major seguretat i formació. T’animo a inscriure’t i participar activament de les jornades per tal que amb la màxima col·laboració de tothom, en puguin sortir unes conclusions que marquin el futur del Cos de Bombers Voluntaris de Catalunya.

Joan Roma Salvó President ASBOVOCA 4

EDITORIAL DES DE L’ASBOVOCA

Reunió ASBOVOCA – Direcció General de Bombers El passat 25 de novembre, Joan Roma, President de l’Associació i Marc Ferrer, Director de la revista ALERTA! varen mantenir una reunió amb Ramón Parés, Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, i Pasqual Gámez, Sotsinspector del Cos de Bombers de la Generalitat.

l primer tema a tractar va ser l’assegurança i davant la nostra preocupació d’una manca de cobertura sanitària vàrem entregar una còpia de l’article publicat l’any 2001 al Butlletí de la nostra associació relatiu a la Cobertura que dona la Generalitat de Catalunya als bombers voluntaris en la seva actuació. Aquest article fou elaborat pel Sotsdirector de Recursos humans de la DGPEISC, Jordi Vela, a petició d’ASBOVOCA. En aquest sentit vàrem obtenir el compromís per part de l’actual Direcció General, d’elaborat un nou document actualitzat per a publicar en un proper número d’ALERTA!. També vam insistir que caldria una regulació de l’assegurança i la Direcció General ens van dir que estan buscant solucions, però que ho veuen complicat per un tema de pressupost i de legislació”. El segon tema tractat va ser en relació al nostre Congrés a celebrar en el mes de febrer, on vàrem demanar la col·laboració de la Direcció General en el sentit d’exposar els resultats de l’enquesta efectuada als bombers voluntaris a principis de 2013 i explicar l’estat actual de les cobertures als bombers voluntaris.

També es va comentar el procés i els criteris per al reconeixement de l’experiència per al cicle formatiu de grau mitjà en prevenció, extinció d’incendis i salvaments, sobretot en el que fa referència a la diferència de criteris i al compliment del Decret 172/2010 del Consell de bb.vv. de la Generalitat de Catalunya. Un altre dels temes tractats va ser la dificultat dels bombers voluntaris per conciliar la vida laboral amb els serveis urgents, amb el perill que representa l’obertura d’expedients o les amonestacions dels caps/empresaris cap al bomber voluntari que ha acudit a un servei urgent. Tenint en compte que darrerament s’insisteix amb la Responsabilitat Social de l’Empresa (RSE) o de l’Administració (RSA), que ASBOVOCA va promoure una resolució al Congreso de los Diputados en aquest sentit i que d’altres països ho han resolt favorablement, ens varem comprometre a presentar propostes davant la Direcció General. Per acabar, se’ns va comunicar que en breu quedarien desencallats els nomenaments de bombers juvenils pendents de resoldre.

Enllaços a documents tractats en la reunió • (1) Article de Jordi Vela

https://www.dropbox.com/s/xbk1wljliu7qloj/20011120%20 coberturesbbvv.pdf • (2) Carta adreçada a l’ISP relativa al grau mitjà https://www.dropbox.com/s/ nmnwu9jt1ivek6i/20131022%20Carta%20Grau%20 Mitja%20DirectoraISPC.pdf • (3) Resposta de la Direcció de l’ISP https://www.dropbox.com/ s/9c4cxozvcem23je/20131120%20Resposta%20 Directora%20ISPCat.pdf • (4) Resolució Congreso Diputados https://www.dropbox.com/s/z2yblr9i51yndmf/20100415%20 Resolucio%20Congreso.pdf • Enllaç a RSE http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/

PLANS D’AUTOPROTECCIÓ

CLI C PREA AQU SS ÍI WW UPOS DEMA W.P T ON NA N AU S.C LINE A AT

ACTIVITATS I CENTRES AFECTATS PEL DECRET 82/2010

TÈCNICS COMPETENTS ACREDITATS PER L’ISPC

info@paus.cat +34 615 305 994

ELS PARCS

1 Diversos parcs de Bombers col·laboren amb la recollida d’aliments pel Gran Recapte

l Banc dels Aliments va organitzar la cinquena edició del Gran Recapte els dies 29 i 30 de novembre per recollir menjar per a famílies necessitades. Alguns parcs de bombers van col·laborar, tant en la recollida, com organitzant diverses activitats adreçades als infants, com els bombers de Mollerussa i els bombers d’Amposta.

2 Pràctiques d’incendis dels Bombers de Piera

l darrer cap de setmana de gener, els Bombers Voluntaris de Piera varen realitzar una pràctica d’incendis d’interior al recinte de Font Galí - Autoescola Cano, on realitzen cursos contra incendis, tot fent un simulacre de foc d’interior (indústria o habitatge), en localitzar una víctima i realitzar el rescat a l’exterior i en localitzar l’incendi a l’interior d’una habitació i realitzar-ne l’extinció i ventilació. En aquesta pràctica es va intentar fer especial incidència en aspectes que cal dur a terme en aquest tipus de serveis, per tal d’estar més entrenats per les situacions reals.

3 Recollida de joguines

4 Primera Cursa

ls passats dies 6,7 i 8 de desembre, els Bombers Voluntaris de Sant Antoni van fer una campanya de recollida de joguines per als nens mes necessitats de la població. Durant tres dies tota la gent que va col·laborar amb la iniciativa va portar joguines al parc de bombers, que era el lloc de recollida. També els bombers de Terrassa van recollir del 27 de novembre fins el 19 de desembre, joguines noves per ser repartides pels nens hospitalitzats.

Bombers de Puig-Reig l passat 3 de novembre es va celebrar amb un gran èxit de participació la primera edició de la cursa organitzada pels bombers voluntaris de Puig-Reig, amb una distància de 10km. L’atleta Guillem Vilalta va ser el vencedor de la Cursa corrent amb un temps de 38 minuts i 45 segons. En la modalitat de dones, Alba Ausio va ser la vencedora fent un temps de 48 minuts i 5 segons. En total van participar una vuitantena d’atletes.

ELS PARCS

Els Bombers del parc de Badalona col·laboren en el calendari solidari d’ASPACE

ls bombers badalonins han col·laborat amb el calendari solidari que ha organitzat l’Associació de Paràlisi Cerebral (ASPACE), participant en la sessió fotogràfica que es va fer el 23 d’octubre juntament amb els joves del centre. A les fotografies els joves i també personal del centre acompanyen els Bombers en diferents escenaris i contextos. Els beneficis de la venda d’aquest calendari es destinen íntegrament a la compra d’una pissarra digital pels infants del Centre d’Integració Social ASPACE-Badalona. S’han editat 700 unitats, que es podran adquirir a diferents punts de venda. Per a més informació podeu consultar el web de l’associació: www.aspace.cat o be el seu canal de Facebook (facebook.com/Aspacebadalona).

6 Els Bombers també formen part de la comitiva dels Reis Mags d’Orient al seu pas per les seves poblacions

ls Bombers de la Generalitat han col·laborat un cop més en les Cavalcades dels Reis Mags d’Orient que es van fer en diferents punts de la geografia catalana la tardanit del 5 de gener. A Manresa, per exemple, van particpar amb els vehicles antics de bombers que va restaurar personal del Parc amb motiu del 150è aniversari d’aquesta instal·lació. Es tracta del Chevrolet de 1936, l’autoescala Magirus 10 de 1972 i el Mercedes Unimog de 2 places de 1973. El personal, a més, va desfilar amb l’uniforme d’època del servei. Vic, Calaf, Gironella i Sallent són les altres localitats de la Regió Centre on els Bombers també van participar en les Cavalcades de Reis. A la Regió d’Emergències de Lleida, els Bombers de la capital del Segrià van formar part de la rua reial amb una antiga autoescala automàtica. En altres localitats, com ara Cervera, Sort, el Pont de Suert, Guissona, Organyà, Montferrer i Castellbó, Torà i Tàrrega, els Bombers de la Generalitat també van prendre part en la desfilada. A Mataró, van desfilara amb una autoescala automàtica de 1973; una Magirus que van restaurar els bombers del Parc. També va haver-hi presència dels Bombers en altres punts del país; com ara Reus, Tarragona, Terrassa, Matadepera i Castellar del Vallès.

ELS PARCS

7 Pràctiques en accident de trànsit dels Bombers Voluntaris d’Alcover

l 21 de desembre, amb la participació de bombers voluntaris de Cornudella de Montsant, de Santa Coloma de Queralt i del seu propi parc, els bombers d’Alcover van realitzar tota una jornada dedicada a fer pràctiques d’excarceració en accidents de trànsit. El seu objectiu és tenir un bon coneixement de totes les tècniques i maniobres per poder-se enfrontar a una situacions real d’accident de trànsit.

8 Les obres del parc de

Bombers d’Olot en marxa

es obres del nou parc de Bombers d’Olot tornen a estar actives després d’un perídode d’inactivitat causat per la lentitud en els pagaments de la Generalitat envers Paisa, l’empresa constructora. Les obres amb alguns impassos van restar inactives durant gairebé tot el 2013. la previsió és que el nou parc entri en servei a finals del primer trimestre del 2014 o com a molt tard a principis del segon.

9 La continuïtat del parc de Bombers Voluntaris de Figaró

ls consistoris de Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès, la Garriga, Aiguafreda, Cànoves i Samalús, Sant Martí de Centelles i Tagamanent van signar en el mes de desembre un conveni amb la Generalitat de Catalunya per assumir les despeses de lloguer que suposa del parc de Bombers Voluntaris del Figaró. D’aquesta manera, s’assegura la continuïtat del servei. Fa uns mesos es va anunciar que no es pagava el lloguer del parc de Bombers i que Interior no tenia diners per assumir la despesa. Ara, els set ajuntaments faran una aportació econòmica que garantiran que el parc de Bombers, amb més de 20 anys d’història, segueixi obert. Això serà així fins que el govern català construeixi un nou parc de Bombers en un terreny municipal que l’Ajuntament de Figaró ja ha cedit al polígon industrial La Cuspinera. El parc de Bombers Voluntaris de Figaró està situat en un enclavament estratègic entre les comarques del Vallès Oriental i Osona. Dóna cobertura a tota l’àrea de la vall del Congost amb importants espais boscosos als Cingles de Bertí i al Montseny i vies amb una elevada accidentalitat com la C-17.

10 Pràctiques de rescat en edificis dels bombers voluntaris de Cornudella de Montsant

ls bombers de Cornudella van assajar diverses maneres d’evacuació d’una persona ferida en un habitatge amb dificultats d’espai per poder maniobrar. Una de les solucions és el rescat per la finestra utilitzant la taula espinal i l’escala del camió. Amb la finalitat de conèixer totes les maniobres possibles, aquest tipus de pràctiques són molt importants per estar sempre preparats.

ELS PARCS

11 Bombers de Sant Llorenç

Savall amb la “Primera Marató de Muntanya de Catalunya”

l diumenge 27 d’octubre el parc de Sant Llorenç Savall va col·laborar a la 19ena. Edició de la “Primera Marató de Muntanya de Catalunya” . Des de les 6 del matí, una dotzena de components del parc es van incorporar a diferents tasques organitzatives i de coordinació juntament amb quasi dos-cents voluntaris i voluntàries per fer possible l’acollida de 1.800 participants de cinc curses realitzades simultàniament (Marató, mitja marató, 15km, cursa de Sant Jaume i Cani-cross). Al parc dels bombers voluntaris hi havia la base logística dels dotze controls i avituallaments; També s’hi coordinaven les comunicacions d’aquests controls així com els serveis mèdics i d’ordre, gràcies a la xarxa de comunicacions i a les emissores que va cedir l’ADF local “El Pinyó”.

12 Calendari solidari dels

Bombers de Malgrat de Mar

ls Bombers Voluntaris de Malgrat de Mar han col·laborat amb la Fundació Aspronis, una entitat dedicada a la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de la comarca de la Selva i l’Alt Maresme. La seva participació ha estat fer de model pel calendari i la recaptació de la seva venda anirà destinada a Aspronis. El seu web: http://www.aspronis.com/

13 Bombers de Terrassa al Saló Juguem+

rganitzat per la Xarxa de Terrassa, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la participació de diverses entitats de la ciutat, el Saló Juguem + va tenir lloc del 29 de desembre al 4 de gener amb un ampli ventall de tallers, jocs, espectacles i activitats d’oci i de lleure, adreçades als infants, amb un “plus” de valors socials i solidaris. Els bombers de Terrassa van participar amb un estand per donar a coneìxer de manera lúdica la seva tasca als nens i nenes.

14 II Jornada dels Bombers de Cadaqués

mb la finalitat de donar a conèixer la seva tasca i sensibilitzar a la població i als infants en el món de les emergències, els Bombers Voluntaris de Cadaqués van organitzar el 29 de desembre al pavelló de la població una jornada d’exhibició i participació.

ELS PARCS L’ENTREVISTA

Bombers de Piera donen sang

l Banc de Sang de Catalunya va celebrar la 1a Gran Marató de Donants de Sang 2.0 del 17 al 24 de gener. Amb l’eslògan “Siguis el donant que siguis, comparteix la teva sang”. La Marató es va celebrar després de les vacances de Nadal, que és quan les reserves de sang estan en el punt més baix i es diu 2.0 perquè es va fer molta campanya per les xarxes socials, animant a tothom a inscriure’s prèviament. Els bombers voluntaris de Piera, també van col·laborar i els seus membres van anar a donar sang.

16 Bombers de Sant

Llorenç Savall col·labora amb l’exposició dels 10 anys del foc de Sant Llorenç

l passat mes d’agost es va escaure el desè aniversari de l’incendi forestal que manllevà la vida de cinc veïns de Sant Llorenç Savall i va cremar quasi 5.000 hectàrees de boscos. Aprofitant que el 28 d’agost, el Director General estava de visita a diversos parcs de la comarca, el bombers el van convidar a l’exposició commemorativa d’aquell incendi, juntament amb els tècnics que l’acompanyaven, l’alcalde i regidors de l’Ajuntament. El parc va col·laborar aportant material i fotografies a l’exposició i també al número especial de la revista “LACERA” editada pel “Cercle d’estudis històrics de Sant Llorenç Savall”.

ELECCIONS

ELECCIONS ALS PARCS DE BOMBERS VOLUNTARIS. NOUS CAPS DE PARC D’acord amb el Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el Reglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, l’elecció dels caps i sotscaps d’agrupació del cos de Bombers Voluntaris s’ajusta al procediment establert a l’article 36. Tenint en compte que les darreres eleccions van tenir lloc en l’any 2009, en el mes de setembre del 2013 es va iniciar el procés per convocar eleccions, que van tenir lloc els dies 9 i 10 de novembre del 2013, per escollir nous caps i sotscap de parc. Aquest ha estat el resultat: REGIÓ D'EMERGÈNCIES

PARC DE BOMBERS

CAP D’AGRUPACIÓ

SOTSCAP D’AGRUPACIÓ

RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre RE Centre

Bellver de Cerdanya Castellfollit del Boix Gironella Llivia Manresa Montserrat Pinós Puigcerda Puig-reig Sallent Sant Llorenc de Morunys Solsona

Josep Antoni Chincilla Solano Eloy Dena Lorca Xavier Pons Pujol Joan Cabello Escude Josep Argelaguer Vilatarsana Joan Manel Ragués Miguel Tomas Berga Coris Juan Carlos Muñoz Belzunces Enric Vilaseca Millan Joan Requena Sivila Gil Obradors Via Oriol Ferrer Serra Antonio Casas Cinca Josep Sunyer Brichs Francesc Cortés Ribas Josep Maria Cunill Sevilla Alfred Muñoz Guixaro Jordi Calveras Garcia Xavier Sánchez Escudé Unai Dalmau Mor Jaume Pascuet Pujante Ignasi Canal Tarres Josep Marla Solanellas Pujol Jordi Espuga Sole

RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona RE Girona

Arbúcies Cadaqués Camprodón Girona La Vall d’Aro L’Escala Olot Portbou Ribes de Freser Sant Climent Sescebes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners Tossa de Mar

Martí Pastells Sàncnez Jordi Giró González Francesc Carola Pulí Jordi Puig Niubó Antonio Herrera Garcia Isidro Estefan Pelfort Barceló Xavier Viñolas Boix Genís Rubio Rodríguez David Sadurní Lopez Miquel Brunet Calpena Jordi Moragas Corbera Josep Maria Massó Ferres Xavier Colomer Tort

Jordi Ribas Corbera Xavier Ramos Fornas Vicenc Lapedra Grabulosa Guillem Abalos Sánchez Francesc Fuente Garange Robert Stoelzaed Pérez Josep Juanola Coromina Angel Rico Álvarez Antoni Domenech Valoix David Valverde González Rafael Isidoro Perez Ruiz Enric Mas Margarit Francisco Jiménez Rodríguez

RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida

Àger Agramunt Almacelles Almenar Artesa de Segre Balaguer Coll de Nargó El Pont de Suert Espot Esterri d’Àneu Guissona

Jaume Bergadà Fornells Ramon Escudé Argilés Fernando Osuna Allué Ramon Roma Roure Benet Galceran Cuders Ramon Sauret Moreno Jordi Fabra Vidal José Miguel Ruach Jiménez Josep Maria Sebastià Canal Jaume Gallart Brue Francesc Andreu Boya Bobet

Albert Porta Gastó Lluís Guixé Solé Gerard Bonet Girón Rubén Mercè Capell Ramon May Calvet Noé Ruiz Requena Josep Martín Ferrer Marc Rosó Pedra José Luís González Carmona Guillem Sopena Ardiaca Joan Manel Boya Gascón

ELECCIONS

REGIÓ D'EMERGÈNCIES RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida RE Lleida

PARC DE BOMBERS

CAP D’AGRUPACIÓ

SOTSCAP D’AGRUPACIÓ

Isona i Conca Dellà La Granadella La Pobla de Segur La Seu d’Urgell Les Borges Blanques Llavorsí Lleida Montferrer i Castellbò Oliana Ponts Ribera de Cardós Seròs Sort Tarrega Torà Tremp

Lluís Laplaza Faidella Francesc Josep Vidal Franch Josep Segú Durro Fèlix del Águila Serradell Josep Maria Andreu Navarro Jaume Catarina Bringué Josep Maria Alcalà Espunyes Carles Solans Castells Josep Vila Alsina Antonio Herreros Angrill Llorenç Sánchez Abrié Marcos Albà Mestre Roger Solanes Arnau Silveri Caro Cabrera Agusti Coscollola Andreu Eulalio Pérez Munuera

Carlos Albert Estrada Ramon Pardell Pons Jordi Prats Alins Joan Vilanova Carmaniu Ramon Vilafranca Caño Isidre Ramon Palau Sergi Perna Tarroc José Oliva Aril Ramon Cosconera Camats Jordi Sangrà Gibert Juan Abrié Roca Josep Albà Mestre Jesús Obiols Bailo Abraham López Pascual José Manuel Garcia Quesada Josep Lluis Garcia Expósito

RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona RE Tarragona

Alcover Cambrils Cornudella de Montsant Falset Hospitalet de I’lnfant Prades Reus Sant Jaume dels Domenys Santa Coloma de Queralt Sarral Valls Vila-rodona

Macia Arbonés Guinovart Francesc Muñoz Rodriguez Jordi Nadal Bonet Josep Ortí Piñol Josep Ramon Arrufat Escoda Francesc Josep Puche Abelló David Cordero Bel Magí Pallarés Morgades Josep Gual Puras Jaume Fornés Tadiu Jordi Fabregas Domingo Jordi Marti Figuerola

Jordi Civit Gomis Carlos Segovia Cornago Marc Vallverdú Campiña Joaquim Giné Castellví Daniel Llorens Torres Marta Beltran Balaña Núria Gimenez Turco Ferran Abante Bou José Luis Moreno García Francesc Agusti Pérez Ramé David Muñoz Rodriguez Jordi Menchón Roses

RE Terres de I’Ebre RE Terres de I’Ebre RE Terres de I’Ebre RE Terres de I’Ebre RE Terres de I’Ebre RE Terres de I’Ebre

Batea Flix Gandesa Horta de Sant Joan Tivissa Ulldecona

Josep Antoni Frigola Centelles Antonio José Ariza Alfonso Jesús Ferré Vallespi Vicenc Creus Freixa Eduard Cavallé Fort José Luis Rodriguez Aneas

Xavier Domenech Antolin Jordi Jou Reina Jaume Blanch Llop Albert Fabregat Samper Francisco Javier González Rebolo Lluc Boveda Forcadell

REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord REM Nord

Arenys de Mar Caldes de Montbui Castellar del Valles Malgrat de Mar Matadepera Montmany-Figaró Sant Antoni Vilamajor Sant Llorenç Savall Santa Maria de Palautordera Tordera Viladecavalls

Carles Pérez Ruiz Jordi Soler Kopp Francesc Altarriba Gual Mariano Martínez Martínez Marcel·lí Bosch Muntal Andreu Requena López Manel Llanos Sánchez Carles Borrell Higuera Francisco Javier Gutiérrez Josep Luna Bassó lgnasi Guayta Ros

Simó Francesc Dominguez Jasa Josep Llavall Mañosa Cristóbal Corredor Navarro David Cortés González Jordi Puigdomenech Arnau Josep Parareda Puigdomenech Jose Manuel Ontiveros Garcia Pedro Tirado Centelles Enric Ramil Rodrigo Marc Ruscadella Gumbau Josep Maria Argila Mauri

REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud REM Sud

Begues Collbató Gelida Igualada Piera Sant Climent de Llobregat Santa Coloma de Cervelló Sitges Vilafranca del Penedes

Salvador Tugas Molins David Colomé Sangra Josep Nebot Navarro Magi Moyes Badia Francesc Fernández Castaño Magí Raventós Feu Mariano Cruz Laorden Ricard Rodriguez Sabater Santiago Amador Garcia

Jaume Morcillo González Jordi Cruz Novell Óscar Sánchez Delgado Cándido Vicente Luquin Claudi Gallardo Cañellas Meritxell Ros Domenech Oriol Campa Bellsolell Lluis Trulls Ramos Tomas Duque Ginestet

L’ENTREVISTA

Pompièrs d’Aran Voluntariat al cent per cent Entrevista a Joan Canalias, director generau de Pompièrs e Proteccion Civila deth Conselh Generau d’Aran

’integren 105 bombers, adscrits als parcs de Vielha e Mijaran, Les i Bossòst. Són els Pompièrs d’Aran, un cos format en la seva totalitat per voluntaris que depèn orgànicament del Conselh Generau d’Aran. Els Pompièrs formen part de la xarxa de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Així, el seu àmbit d’actuació és la Val d’Aran, però també poden ser requerits per col·laborar en serveis a la resta de Catalunya així com també en territori francès. És per això que mantenen una estreta relació de cooperació amb el Service Départemental d’Incendie et de Secours (SDIS) Sapeurs Pompiers de la Haute Garonne, els Pelotons de Gendarmerie de Haute Montagne (PGHM) dels departaments d’Ariège i especialment de l’Haute Garonne, amb qui la Vall d’Aran comparteix la major part de la seva frontera nord, i amb la secció de muntanya de la Compagnie Républicaine de Sécurité (CRS) número 29, amb seu a Lannemezan. El 2013 els Pòmpiers d’Aran van celebrar els seu primers 50 anys.

oan Canalias és el director generau de Pompièrs e Proteccion Civila de la Val d’Aran . Assegura que els Pompièrs viuen “un moment complex” degut a la greu crisi econòmica que travessen les administracions públiques a casa nostra. És la raó per la qual des de fa anys s’estan fent importants retallades pressupostàries en tots els serveis públics. La Val d’Aran no n’ha estat pas l’excepció. Així, per exemple, el planter dels Pompièrs no creix des que es va fer la darrera convocatòria de voluntaris ara tot just fa un parell d’anys. L’accés al cos és idèntic a com es fa als Bombers de la Generalitat. A partir d’aquí, es participa del procés que segueix qualsevol candidat que

vulgui ser bomber voluntari: el Curs Bàsic i després, les proves de coneixement, les mèdiques i les físiques. El nomenament final, però, és com a membre dels Pompièrs d’Aran.

Són 105 pòmpiers, 73 de l’escala activa La manca de personal ja es comença a notar. Sense perspectives de poder accedir al Cos, deixen d’anar persones interessades a fer de pompièrs. “Tampoc no

L’ENTREVISTA

Els Pòmpiers d’Aran tenen la competència en transport sanitàri de la Vall. pots acceptar aspirants sense que la seva situació estigui regulada, perquè no poden exercitar-se amb el material i fer pràctiques si oficialment no pertanyen al servei. Tampoc no hi ha equipament per a ells perquè no hi ha diners”, explica Canalias. El director generau no oculta la seva frustració per aquest tema; “costa molt fer-ho entendre a tot aquell que vol formar part del Cos”, diu però amb un bri d’esperança davant la idea que s’aprovi el nou reglament que simplifiqui l’accés de nous voluntaris i Interior convoqui un nou concurs per a 2015. Actualment, formen part de la secció activa 73 pompièrs. Vint-i-tres són veterans, de manera que, en els serveis, només poden fer tasques logístiques i de suport. Els altres 9 són pompièrs de l’escala especial, així que només se’ls requereix per a casos molt específics; allà on se’ls necessita per

la seva especialitat: metges, infermers, tècnics en socorrisme... Els Pompiers d’Aran tenen la competència del transport sanitari a la Vall. Les ambulàncies de l’empresa pública depenent del Conselh Generau tenen la seva base als parcs, i el personal és membre del Cos. “És una manera d’optimitzar recursos i que, a més, ens possibilita oferir un servei d’atenció d’emergències molt més integral. Els resultats són molt bons”, assegura Canalias. La crisi també està deixant rastre en les instal·lacions dels Pompièrs, especialment a Vielha e Mijaran, el parc més gran del Cos. “Se’ns ha quedat petit”, explica Canalias; “caldria adaptar-lo als nous temps, perquè el vàrem fer als 90”. A més dels parcs de la capital aranesa i dels que tenen a Les i a Bossòst, el servei també disposa d’una nau, davant el parc de Vielha, que utilitzen com a garatge, magatzem de material i aula de formació. La complexitat a què fa referència el director generau s’estén també l’àmbit operatiu:

L’ENTREVISTA gràcies a particularitat geogràfica de la Vall, els serveis que més fan els Pompièrs d’Aran són els rescats de muntanya; esquiadors accidentats, víctimes d’allaus, recerques... Al Cos hi ha Pompièrs perfectament capacitats per treballar en aquesta mena de serveis però només 14 poden exercir com a GRAE perquè han passat les habilitacions a què obliga el Cos de Bombers de la Generalitat. N’hi ha almenys 12 més que no la poden passar perquè Interior ha paralitzat, de moment, els processos d’habilitació del personal GRAE de la Direcció General. Això minva la capacitat de resposta dels Pompièrs. Els efectius que esperen les habilitacions s’han de conformar a col·laborar en els serveis de muntanya fent tasques de suport, ja que, entre d’altres coses, no estan autoritzats a fer rescats amb grua.

La crisi també ha afectat la gestió del Cos i això s’ha traduit en mancanes Tot i això, els Pompièrs no perden l’ocasió de programar activitats de formació contínua, reciclatge i pràctiques, perquè “no hi ha diners, però els serveis s’han d’atendre igualment”, sentencia. Per exemple, són constants les trobades amb els efectius de la Gendarmerie francesa per fer rutes de reconeixement del territori amb esquí, d’identificació de punts de risc, per comparar procediments de treball, exercitar els sistemes de comunicació i, principalment, mantenir el coneixement personal, ja que en qualsevol moment poden treballar conjuntament en un mateix servei, a una banda o a l’altra de la frontera. Però també en aquest àmbit la

crisi deixa rastre; per exemple, ara no poden disposar de l’helicòpter del servei per poder fer pràctiques de gruatge. Les màquines de què disposa la Direcció General ara només estan disponibles per a tasques estrictament operatives, cosa que afecta els GRAE de tot el país. També a causa de la crisi, els Pompièrs no podran participar en un curs de 3 dies en què s’estudiaran els canvis experimentats en les tècniques i el material de treball d’arreu per tal d’adaptar-s’hi. Prendre-hi part costa diners; “el Conselh ajuda en tot el que pot i si

Hi ha molta i bona coordinació entre els Pòmpiers d’Aran i els Sapeurs Pompiers de la Haute Garonne no, també hi ha l’associació dels voluntaris. O en darrera instància, les butxaques particulars, però això acaba desmoralitzant a la gent”, explica

CARLES SAVALLS Històriador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. És co-autor del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

BOMBERS I EMERGÈNCIES A GALÍCIA Un bomber de Santiago auxilia una nena ferida en l’accident de tren del 24 de juliol. XOAN SOLER / MONICA FERREIRÓS

Radiografia dels diferents cossos de bombers a Galícia, on més del 75% estan gestionats per empreses privades i on només hi ha un sol parc de bombers voluntaris.

alícia és un petit país del nord-oest de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol. Té uns 2.700.000 milions d’habitants i una superfície d’uns 224.000Km2. El seu sistema de bombers és ben peculiar. Existeixen 31 parcs de bombers, la gestió dels quals és o pública o privada. A més dels bombers, a l’estiu del 2013 van entrar en funcionament els Grupos de Emerxencia Supramunicipais (GES) uns cossos d’emergències barreja de bombers, protecció civil i brigades d’obres. Bombers municipals En les set grans ciutats galegues, els bombers són municipals i tenen caràcter públic i per tant són funcionaris fent torns de 24 hores. Aquestes ciutats són les 4 capitals de província: A Coruña, Lugo, Ourense i Pontevedra, a més de la industrialitzada Vigo, la marítima Ferrol i la sempre turística Santiago de Compostela. Vigo és la única ciutat que té dos parcs de bombers, un de central i un d’auxiliar, amb un total de 120 efectius.

El Cos de Bombers d’A Coruña data de 1836 i és el més antic de Galícia i té 106 apagafocs. Després hi ha Santiago de Compostela, amb 75 bombers, Ourense amb 70 efectius, Ferrol amb 55 bombers, Lugo amb 51 bombers i finalment el parc més petit és el de Pontevedra amb 37 membres.

En les set grans ciutats galegues, els bombers són municipals i públics Bombers comarcals i privats A Galícia hi ha 24 parcs de bombers comarcals, 23 dels quals són gestionats per empreses privades. El parc de bombers de Silleda (Pontevedra), el més antic de tots els comarcals és precisament l’únic on la seva gestió és pública, amb 20 bombers adscrits com personal laboral.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Quatre empreses privades gestionen a uns 400 bombers organitzats en 23 parcs. La privatització va començar l’any 2002 quan el govern presidit per Manuel Fraga (PP) va externalitzar els serveis de bombers, sent la primera comunitat espanyola que ho feia. Valdeorras a Ourense, va ser el primer parc en tenir gestió privada. Veicar, una empresa gallega dedicada inicialment a les carrosseries, subministres i recollida de residus s’ha anat fent amb els serveis de la meitat dels Protesta dels Bombers de Betanzos. LA OPINIÓN A CORUÑA. parcs. Actualment gestiona 12 parcs de bombers. A la província d’A Coruña, els d’Arteixo, BeNatutecnia a més a més, gestiona el personal de les tanzos, Carballo, Ordes, Arzúa, Boiro i el subparc de Ribrigades helitransportades, concedides per contracte a beria. En la provincia de Lugo s’encarrega dels parcs de una unió d’empreses en què participa al costat de InaViveiro, Barreiros i Villalba, i en la d’Ourense dels parcs er, l’empresa australiana que subministra els aparells, de Xinzo i Valdeorras. Cada parc té uns 17-18 bombers. tant pels incendis forestals com també per salvament marítim. Natutecnia participa així mateix en l’elaboració dels plans d’extinció d’incendis de la Xunta, en fixar les directrius de coordinació dels mitjans aeris i fins i tot en analitzar la resposta dels mitjans desplaçats amb anàlisi tècnica.

4 empreses, Veicar, Natutecnia, Matinsa i Eimfor, gestionen 24 parcs de bombers comarcals Natutecnia, una empresa galega, gestiona sis parcs de bombers, tres a la província d’A Coruña (Cee -Costa da Morte-, As Pontes –Eume- i Santa Comba) i tres més a la província de Lugo (Monforte de Lemos, Chantada i Sarria), amb una mitjana d’uns 18 bombers per parc.

La tercera empresa que externalitza els apagafocs a Galícia és Matinsa, una corporació madrilenya d’infraestructures lligada a la coneguda empresària Esther Koplowitz, i s’encarrega de quatre parcs, tots del Consorci Provincial de Pontevedra: Ribadumia, Vilagarcía de Arousa, O Porriño i Bueu, amb una xifra entre 16 i 18 bombers per parc. Matinsa es va fer a principis de 2013 amb els serveis que fins aleshores prestava l’empresa d’A Coruña Celta Prix, una empresa dedicada a la recollida de brossa i que l’any 2002 va començar a gestionar parcs de bombers de Pontevedra, sense cap experiència en les emergències. L’any 2012 Celta Prix es va declarar en concurs d’acreedors i va renunciar al concurs per gestionar els parcs de bombers.

Bombers d’El Ferrol entrant al camió. RAUL SALGADO

La quarta empresa que gestiona bombers gallecs és Eimfor, una empresa també madrilenya, constituïda l’any 1991 per la prestació de serveis mediambientals, la assessoria tècnica i la formació en la defensa forestal. Des de l’any 2004, Eimfor té la concessió del servei contra incendis i salvament de la comarca de Verín (Ourense), un dels pocs comarcals que encara funciona amb torns

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Brigada de bombers forestal. GETTY

de 24 hores i té 16 bombers. Pràcticament des dels seus inicis, els bombers privats han conviscut amb reivindicacions laborals. Després d’uns anys de relativa calma, actualment i des de finals d’estiu de 2013 aquests apagafocs privats han tornat a iniciar una sèrie de vagues i manifestacions en protesta per les condicions laborals. Entre d’altres, protesten per la supressió de l’horari de 24 hores, canviat pel de torns de 8 o 12 hores en alguns parcs; per cobrar menys que un funcionari en cas de baixa; per poder tenir dret a jubilació anticipada o per una homogeneïtzació de tots els bombers gallecs, amb un mateix uniforme, mateixos protocols d’actuació o formació, per exemple. El sou també és un 40% més baix que els seus companys municipals.

En els parcs gestionats per empreses privades hi ha una alta conflictivitat laboral i denuncies de precarització. Normalment aquests parcs tenen un torn de tres bombers per guàrdia i aquesta també és una denúncia dels treballadors, ja que consideren que és una xifra insufi-

cient. El parc de bombers de Silleda, és l’únic dels parcs comarcals on la seva gestió és municipal i per tant, estan al marge de les reivindicacions de la resta de parcs comarcals. El parc de Valdeorras, també es manté al marge de les mobilitzacions per una decisió dels seus membres.

Grupos de Emerxencia Supramunicipais Però a més a més d’aquests 31 parcs de bombers, des l’estiu de 2013 existeixen els anomenats “Grupos de Emerxencia Supramunicipais” (GES). La Xunta de Galícia, juntament amb les 4 diputacions provincials galegues (Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra) i 25 ajuntaments van crear a cada d’un d’aquests 25 municipis un grup d’emergències amb la finalitat d’actuar en incendis forestals i urbans, fer tasques de prevenció d’incendis forestals, tasques de prevenció d’accidents de trànsit, i intervenció en situacions de riscos naturals. Els nous GES substitueixen els Grupos Municipales de Intervención Rápida (GRUMIR), uns cossos de protecció civil, salvament i extinció d’incendis creats a la dècada dels noranta per dotar d’un servei d’emergències als petits pobles de menys de 20.000 habitants que no disposaven d’un servei de bombers. Els GRUMIR van estar en servei fins a principis de 2013. Hi havia 56

ESTAT DE LA QÜESTIÓ municipis amb aquests grups d’intervenció i ara, amb la reorganització de les emergències, s’ha passat a 25, organitzats i coordinats sota el nou nom de Grupos de Emerxencia Supramunicipais. Els GES estan distribuïts de la següent manera: 7 seus a La Corunya, 7 a Lugo, 6 a Ourense i 5 a Pontevedra. Cada seu té una dotzena de membres, i en total formen uns 300 brigadistes, que cobreixen a 169 concellos, les 24 hores al dia i 365 dies a l’any. Estan contractats com a temporals laborals i la jornada laboral és per torns de 8 hores al dia, i tenen també unes guàrdies de reguarda. Però amb els GES la polèmica també està servida. A part de que aquests grups van entrar en servei amb mig any de retard, els mateixos components denuncien que a més de les emergències, fan tasques pròpiament d’una brigada municipal, de neteja o jardineria, i que molts d’ells no tenen ni l’equipament ni els vehicles necessaris per fer front a una emergència. Molts brigadistes es queixen que fer tasques de jardineria els hi pot restar temps i forces alhora de sortir per una emergència. També s’ha denunciat que realitzen serveis d’ambulància i trasllats sanitaris sense tenir la formació adequada. En alguns municipis també s’ha denunciat la manera de contractar el personal, amb amiguisme i greus irregularitats en els processos de selecció.

La presència militar a Galícia és un clàssic en les campanyes forestals 112 El telèfon d’emergències també està privatitzat. Treballen unes 90 persones, subcontractades per l’empresa de publicitat telefònica de CastellaLleó, Telemark, que també opera en aquella comunitat autònoma. El 112 avisa als parcs de bombers, tant els públics com els privats, mitjançant un sistema informàtic. Però després de l’accident ferroviari d’Angrois, els parcs de bombers s’han quedat a les fosques i ja no poden visualitzar l’alerta de les trucades, la descripció de l’operadora en temps real mentre l’introduïa en el sistema, el minutat exacte dels

avisos, els mitjans mobilitzats i la seva posició. L’excusa del govern gallec és que s’està treballant en una nova versió del programa. En canvi molts bombers estan convençuts que el que és vol és censurar possibles negligències o errors de gestió, evitant que es filtrin a la premsa, com va passar amb el tràgic accident de l’Alvia.

25 municipis tenen els Grupos de Emerxencia Supramunicipais, una mena de bombers i protecció civil i brigada d’obres Brigadistes i militars pels incendis forestals La Xunta de Galícia contracta el personal per lluitar contra els incendis forestals mitjançant les empreses públiques SEAGA i TRAGSA. L’estiu del 2013 es van contractar unes 5.700 persones per la campanya forestal. SEAGA és una societat pública gallega, adscrita a la Conselleria do Medio Rural que des de l’any 2006, fa diverses activitats en la prevenció i extinció d’incendis forestals. TRAGSA és holding públic espanyol, amb més de 35 anys d’experiència en el sector i amb presència en la majoria de províncies espanyoles i a la tardor passada va presentar un ERE que afecta a uns 180 treballadors a Galícia. I també és un clàssic dels estius gallecs, la presència de la Unidad Militar de Emergencias (UME) i de la Brigada d’Infanteria en les tasques de vigilància i extinció

Els GES de Val Miñor. MARTA G. BREA

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Bombers PARC A Coruña Arteixo Arzúa As Pontes Barreiros Betanzos Boiro Bueu Carballo Cee Chantada Ferrol Lugo Monforte de Lemos O Porriño Ordes Ourense Pontevedra Ribadumia Ribeira Santa Comba Santiago de Compostela Sarria Silleda Valdeorras Verin Vigo Vilagarcia de Arousa Villalba Viveiro Xinzo da Limia

PROVINCIA A Coruña A Coruña A Coruña A Coruña Lugo A Coruña A Coruña Pontevedra A Coruña A Coruña Lugo A Coruña Lugo Lugo Pontevedra A Coruña Ourense Pontevedra Pontevedra A Coruña A Coruña La Corunya A Coruña Pontevedra Ourense Ourense Pontevedra Pontevedra Lugo Lugo Ourense

ÀMBIT Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Municipal Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Municipal Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal Municipal Comarcal Comarcal Comarcal Comarcal

EFECTIUS 106 17 17 18 18 17 17 16 17 18 18 55 51 18 18 17 70 37 17 11 18 75 18 20 16 16 120 17 18 18 17

GESTIÓ Pública Veicar Veicar Natutecnia Veicar Veicar Veicar Matinsa Veicar Natutecnia Natutecnia Pública Pública Natutecnia Matinsa Veicar Pública Pública Matinsa Veicar Natutecnia Pública Natutecnia Pública Veicar Eimfor Pública Matinsa Veicar Veicar Veicar

d’incendis. L’estiu del 2013 es van desplegar un miler de militars. Molts brigadistes denuncien que el model de campanya forestal a Galícia és un model desorganitzat i fragmentat per la participació descoordinada d’empreses, organismes i militars.

cietat anomenada Aena Aeropuertos, S.A, i que per tant pels seus bombers, la privatització implicarà canvis en el règim jurídic dels treballadors, deixant-los fora de l’àmbit de la protecció civil.

Bombers d’AENA

En l’any 2005 va tenir lloc al consello de Cambre, un poble de poc més de 20.000 habitants de la província d’A Coruña, i molt a prop de l’aeroport de la capital, una iniciativa pionera i fins avui en dia única a Galícia: la creació d’un cos de bombers voluntaris municipals sota l’agrupació de voluntaris de Protecció Civil de Cambre. El seu nom és “Servizio de Emerxencias e Protección Civil” i uns voluntaris fan tasques de protecció civil i

A Galícia hi ha tres aeroports, dos en la província d’A Coruña, el d’A Coruña i el de Santiago de Compostela i el de Vigo a la província de Pontevedra, amb una trentena de bombers per aeroport. Tots tres són gestionats per AENA, però ara, perilla les condicions laborals dels bombers, ja que AENA s’ha privatitzat en una nova so-

I els bombers voluntaris?

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

altres només de bombers. Per accedir-hi com a bomber voluntari tots els candidats han de superar un examen teòric, un altre de coneixements específics sobre extinció d’incendis i proves físiques que exigeixen estar en forma, com no superar corrent els deu minuts en els 2.000 metres. Tenen un reglament específic i el seu compromís és de fer guàrdies almenys tres dies al

mes, en torns de vuit hores. No tenen cap relació laboral amb l’Ajuntament i no cobren per la seva tasca, excepte unes dietes de desplaçament. La seva manera d’organitzar-se és molt semblant a la dels bombers voluntaris portuguesos. Actualment són una quinzena de membres i s’està construint una nova base

Grupos de Emerxencia Supramunicipais MUNICIPI

PROVINCIA

EFECTIUS

A Estrada/Lalín

Pontevedra

A Fonsagrada

Lugo

A Guarda

Pontevedra

A Gudiña

Ourense

A Pontenova

Lugo

Baños de Molgas

Ourense

Becerreá

Lugo

Brión

A Coruña

Castro Caldelas

Ourense

Cervo

Lugo

Curtis

A Coruña

Guitiriz

Lugo

Lobios/Muíños

Ourense

Monterroso

Lugo

Mugardos

A Coruña

Muros

A Coruña

O Barco de Valdeorras

Ourense

Ortigueira

A Coruña

Padrón

A Coruña

Ponte Caldelas

Pontevedra

Ponteceso

A Coruña

Quiroga / Folgoso

Lugo

Redondela

Pontevedra

Ribadavia/Avion

Ourense

Val Miñor

Pontevedra

MARC FERRER I MURILLO Llicenciat en història i Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals, en materia de seguretat. Tècnic operador del cecat. Bomber voluntari de matadepera @ferrer_marc

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Bombers x Colòmbia: més de 10 anys cooperant amb bombers colombians

Bombers x Colòmbia

Des de l’any 2003, el parc de Bombers Voluntaris de Gelida encapçala aquest projecte

a fa més de 10 anys que un grup de bombers voluntaris del parc de Gelida treballem per millorar les condicions laborals i de seguretat dels nostres homòlegs colombians. Amb més de 9000 quilòmetres de distància i amb l’oceà Atlàntic entremig, gràcies a les noves tecnologies aquesta col·laboració és més fàcil i dinàmica del que un es pot imaginar.

reals, un cop es coneixen de primera mà, no són tant greus com els mitjans de comunicació ens volen fer creure. L’any passat vàrem estar a Colòmbia del 17 d’octubre al 7 de novembre. Durant la nostra estada, vam repartir una tona de material traslladat des de Barcelona, via aèria i sense cap cost, gràcies a la col·laboració de la

Enguany, el projecte ha rebut la màxima distinció en l’àmbit dels cossos de seguretat i emergència del país sudamericà: El “Blasón de Oro Especial” en reconeixement a la tasca desenvolupada Combinar la feina i la família es fa complicat sempre, i encara més si és per marxar tres setmanes a un país sud-americà, i potser més si aquest és Colòmbia, molt estigmatitzada per problemes interns que, si bé són

Bombers x Colòmbia

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

companyia AVIANCA. De fet, el Parc de Bombers Voluntaris de Gelida participa en el programa de Responsabilitat Social Corporativa d’aquesta empresa. Es tracta de material divers com ara calçat d’intervenció, botes forestals, i cascos i guants d’intervenció. També material de primers auxilis, d’immobilització i de trasllat de ferits. Aquest material era nou o de segona mà però amb les condicions òptimes per seguir sent utilitzat en les millors condicions. En aquesta quarta expedició, a part del material procedent del nostre cos de bombers i de donacions de bombers de cossos de bombers europeus a títol individual, s’hi ha afegit el Cos de Bombers del Principat d’Andorra. Aquest fet ens motiva i ens anima a treballar més i millor per seguir ajudant els companys colombians.

Durant l’any 2013, el Cos de Bombers del Principat d’Andorra s’ha sumat a aquesta iniciativa Condecoració amb el “Blasón de Oro Especial” i reunions de treball Durant la nostra estada al país sud-americà, el Director Nacional dels Bombers de Colòmbia, Germán Andrés Miranda, ens va rebre a la seu de la institució i ens va condecorar amb la màxima distinció en l’àmbit dels cossos de seguretat i emergència del país: El “Blasón de Oro Especial” en reconeixement a la tasca desenvolupada des de fa més de 10 anys. D’altra banda, vàrem aprofitar el viatge per realitzar diferents reunions de treball amb col·laboradors que tenim el país colombià. En aquest sentit, vàrem ser rebuts a la seu de la companyia aèria AVIANCA així com a la seu de l’organització sense ànim de lucre “Conexión Colombia”. Aquesta organització ens havia ajudat durant tot l’any i anys anteriors a realitzar enviaments de material. De la mateixa manera, vam poder organitzar diferents trobades amb cossos de bombers dels municipis de Envigado, Apartado, Yarumal i Amalfi, entre d’altres, on trobar-nos, compartir experiències així com metodologies de treball. Més de 70 cossos de bombers colombians equipats

JORDI JULIÀ I PLÀ Membre del Projecte Bombers x Colòmbia bomber voluntari parc de Gelida Tècnic Operador de Sala a la REMS.

Bombers x Colòmbia

El que va començar com una petita aventura que va comptar en els seus inicis amb el recolzament de l’Associació del Parc de Bombers Voluntaris de Gelida i l’Ajuntament de Gelida, actualment s’ha convertit en un projecte sòlid i estable que té al darrera el suport de multinacionals com AVIANCA, del ministeri de l’Interior del govern colombià i del consolat de Colòmbia a Barcelona. A més, des de l’any passat comptem amb la participació activa dels Cos de Bombers del Principat d’Andorra.

Gràcies a aquest projecte s’ha equipat a més de 70 cossos de bombers de diferents departament colombians En l’actualitat, ja hem equipat a més de 70 cossos de bombers dels departaments d’Antioquia, Cauca, Cundinamarca i Quindio. El nostre treball, per tant, va recollint els seus fruits, ja que gràcies a aquest projecte, cossos de bombers voluntaris que van començar al garatge d’algun dels seus membres, a dia d’avui disposen de “màquina extintora” (cotxe de bombers). Però sense cap mena de dubte el que ens encoratja a seguir endavant amb aquest projecte és la il·lusió i la motivació dels nostres companys colombians per ajudar a la seva comunitat i prestar-li un servei el més professional possible

Per més informació: bombersxcolombia@gmail.com www.bombersxcolombia.blogspot.com

PEL MÓN

Els Bombers Voluntaris mereixen la nostra lloança

Eastern Fire Department

Aprofitant la celebració del 50è aniversari dels Bombers Voluntaris de Solsberry, una població d’uns 2.500 habitants, al comtat de Greene, en l’estat d’Indiana, als Estats Units, un diari local va fer un article en el qual trobarem molts paral·lelismes amb els bombers voluntaris catalans.

iumenge a la tarda, molts dels fundadors i actuals membres de l’Eastern Fire Department es van reunir al parc de bombers de Solsberry per intercanviar històries sobre els vells temps arran de la celebració dels 50 anys de servei a la comunitat del departament de voluntaris. El fet de funcionar durant mig segle és una fita destacada per a qualsevol departament rural de bombers. Els homes i dones d’aquest departament i d’altres companyies d’extinció d’incendis al comtat de Greene mereixen un munt d’elogis. Fan una feina meravellosa de protecció de les seves respectives comunitats i demanen poc a canvi. Els Bombers voluntaris són el paradigma del voluntariat. Un dels fundadors del Departament de l’Eastern Fire Department, Larry Shute, que va exercir com a cap de

bombers durant més de tres dècades, en sap molt sobre la lluita contra incendis, el lideratge i el voluntariat. Shute va dirigir la trobada la tarda de diumenge i va parlar sobre l’organització i els problemes de creixement del seu departament. En el seu discurs va elogiar als voluntaris que van ajudar a iniciar el seu propi departament i els altres bombers voluntaris, que treballen a la resta de comunitats petites, com Midland, Owensburg, Little Cincinnati, Lyons, Newberry Worthington, Bloomfield, Jasonville, Switz City i Scotlands. Va dir que l’únic cos de bombers a temps complert del seu comtat, els bombers de la ciutat de Linton [6.000 habitants], van ser molt útils en ajudar a entrenar i equipar al Eastern Fire Department en els seus inicis i que apreciava aquest esforç. “Els desafiaments de mantenir un departament de bombers petit i rural són molts. T’has de preocupar de com organitzar el departament, especialment durant les hores del dia en què molts dels bombers estan fent

PEL MÓN

la feina amb què es guanyen la vida. No obstant això, aquest no és el major desafiament”, va dir Shute. “El major desafiament és tractar amb la “paperassa” del govern o de l’estat és un tema clau a què s’enfronta cada departament de bombers voluntaris, no només el de Solsberry”. Shute va assenyalar que hi ha hagut molts canvis en els nivells de formació que han estat concebuts pels administradors de “gran ciutat”, que no tenen ni idea sobre els perills de l’actuació d’un departament de bombers voluntaris de poble petit. Durant el parlament Shute digué que els que creen les regles “no tenien pràcticament cap idea de la dificultat del funcionament d’un cos de bombers voluntari poc format i poc equipat”. En el seu discurs també va dir: “El nostre petit cos de bombers rural ha de reaccionar i fer front als mateixos problemes que el servei de bombers d’Indianapolis” [uns 850.000 habitants]. Els bombers voluntaris són professionals “Hi ha hagut un ús de paraules que sempre tendien a

Eastern Fire Department

molestar una mica i era dir que un cos de bombers pagat era un cos “professional”, i un cos de voluntariat es considerava a vegades com un grup de pallassos, o “només voluntaris“, va dir Shute. “En algunes àrees i departaments, això podria haver estat el cas, però creieu-me, no sempre. Majoritàriament, els nostres voluntaris serveixen com a professionals, tant com alguns cossos renumerats. Així que la propera vegada que sentiu a algú

PEL MÓN

la meva ment. Com a cap, la càrrega es feia molt pesada. També em pesava haver de prendre la millor decisió cada vegada que vas a un sinistre, és difícil d’aconseguir. Des del començament del meu mandat fins a la meva jubilació, el barret blanc ha esdevingut molt pesat amb les responsabilitats, especialment en les que giren al voltant de qualsevol decisió que impliqui la seguretat dels bombers” . Paraules sàvies d’un bon cap de bombers

criticar un bomber voluntari i es refereixen a ells com “només voluntaris”, recordeu que aquests voluntaris exerceixen les seves funcions amb orgull i professionalitat. Fan la seva feina perquè volen ajudar a la seva comunitat i els veïns de forma gratuïta, habitualment en el seu temps lliure fora del seu treball professional ordinari i de les seves famílies”. Shute va dir que la cerimònia de diumenge era un bon recordatori de com són de grans els nostres cossos de bombers voluntaris i també va fer revifar en la seva ment l’enorme responsabilitat que és dirigir un departament de voluntariat com a cap. “Vaig tenir la sort d’haver estat associat amb algunes grans persones de la nostra comunitat, del nostre departament i dels departaments veïns. Els que van arribar al cim sempre van voler aprendre a ‘fer les coses bé’ “, va dir Shute . “Com a cap, només puc imaginar el dolor de perdre a un bomber en la lluita contra un foc, o pitjor encara, en el moment que respon per anar a un servei. Afortunadament, mai em vaig haver d’enfrontar a aquesta situació horrible, però creieu-me, que estava constantment en

Aquestes paraules han de ser inscrites en els cors dels caps de bombers i en les parets dels parcs de bombers de tot el món com un recordatori constant de la tasca en qüestió. Shute i qualsevol altra persona involucrada Eastern Fire Department en el lideratge d’un departament de voluntaris de lluita contra el foc porten una pesada càrrega de responsabilitat quan es tracta dels homes i dones que serveixen en els seus cossos. Quan les flames s’apaguen i el fum es desfà aquests ciutadans bombers mereixen el nostre respecte. Es tracta simplement d’un treball que els agrada fer. Nosaltres, com a ciutadans, els hi hem d’agrair

Eastern Fire Department

Article publicat al Greene County Daily World el 6 de maig de 2013. Traducció de Lourdes Grifol Guitart. NICK SCHNEIDER Co-Editor del Greene County Daily World

schneider.nick@gmail.com @GCDWSchneider https://www.facebook.com/EasternFireDepartment http://www.easternfire.org/_index.phpv

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Lliçons apreses d’un GIF: la resposta social i la gestió logística local en una emergencia (primera part)

Mapa de situació de Sant Llorenç Savall (Font: GoogleMaps)

El foc forestal de Sant Llorenç Savall de l’any 2003 ha estat un dels més importants en la nostra història recent. Aquest article l’analitza des de la vessant logística. INTRODUCCIÓ El municipi de Sant Llorenç Savall es troba situat al nord de la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona. Tot i que està a l’àrea d’influència metropolitana de la capital, el 84% de la seva superfície es forestal per tan sols el 4% d’urbana. Aproximadament la meitat de la superfície forestal gaudeix de la protecció que li atorga la figura del “Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac” a més de diverses zones afectades pel “Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)” de la Generalitat de Catalunya y la Xarxa “Natura 2000” de la Unión Europea. Consta una població censada de 2.400 habitants (cens de 2010), que en època turística arriben a més de 5.000. Per la seva ubicació geogràfica, anàlisis històrica i característiques topogràfiques i ambientals, el municipi està sotmès a diferents riscos naturals com són: • Incendi forestal (1970, 1994, 2003) • Nevades i gelades (1962, 1971, 1985, 1986, 1993,2010) • Inundacions (1962) • Terratrèmol

Incendi Forestal 2003

per als que s‘han elaborat i homologat els preceptius plans d‘actuació municipal. Tot i així, al ser un municipi petit, s’evidencia la manca de recursos humans, tècnics i econòmics que fan del tot necessària la col·laboració ciutadana i la creació d‘instruments tècnics efectius per a la coordinació d’aquesta participació ciutadana.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Nevada 2010 (Autor Bombers)

Riuada 1962 (Terrassa) (Font: Arxiu Tobella)

ENTORN SOCIAL

SITUACIÓ PRÈVIA A L‘INCENDI DE 2003

Hi ha un elevat nombre d’entitats i associacions, algunes d’elles amb llarga tradició en el municipi. Majoritàriament tenen caràcter esportiu o cultural, però totes elles participen activament en la vida local i constitueixen un actiu a considerar en qualsevol circumstància que requereixi de la participació ciutadana. Gaudeixen

Climatologia L’estiu de 2003 es caracteritzà per una successió d’onades de calor procedents del sud que afectà a tota l’Europa Occidental. Això va significar un augment de les temperatures i la disminució de la humitat relativa, per

TAULA 1: Esdeveniments més significatius, nombre d‘assistents i col·laboradors. d’autonomia i capacitat d’organitzar grans esdeveniments, que amb els anys ha donat experiència en situacions extraordinàries. També tenen algunes infraestructures i material que es pot utilitzar en aquestes situacions. Alguns d’aquests esdeveniments, els més significatius estan indicats a la taula 1.

tant un augment d’estrès hídric de la vegetació que implicava al mateix temps la mortalitat de moltes espècies vegetals i, per tant, la disponibilitat de combustibles. La setmana abans de l’incendi, es va mantenir la temperatura a la zona entre els 22 i 35º i la humitat no aconseguia recuperar-se durant la nit. Prevenció A l’any 2003 el municipi disposava de la planificació següent:

DIVULGACIÓ TÈCNICA

• Pla d‘Actuació Municipal contra Incendis Forestal homologat al 1999 • Pla de Prevenció d‘Incendis Forestals, aprovat al 2001 • Pla Bàsic d‘Emergència Municipal, en tràmits d‘homologació • Franges de baixa densitat de combustible realitzdes a la urbanització • Pla d‘Autoprotecció de la Urbanització, en tràmits d‘homologació • Ban municipal sobre mesures de prevenció d‘icendis forestals. A més, amb els acords signats amb la Diputació de Barcelona i l’Agrupació de Defensa Forestal, cada estiu s’establien diversos sistemes de vigilància i vehicles lleugers amb seguiment de rutes distribuïdes per tot el territori. Durant l’estiu, hi havia una guàrdia d’entre tres i La superfície afectada s’observa amb color marronós i els punts d’inici estan cinc bombers amb una autobomba rural pesada assenyalats amb una fletxa verda (Font: Google Maps) al municipi i un equip disponible de cinc voluntaris de l’agrupació de defensa forestal amb vehicles Generalitat de Catalunya es desprenen les dades selleugers. güents: Com acció excepcional motivada per l’alt risc d’incendi forestal, els accessos al parc foren tancats als vehicles • Climatologia: Situació sinòptica d’Onada de Calor el mateix matí del dia fatídic. del Sud. • Tipus de propagació: Incendi d‘Alta Intensitat, foc Teixit associatiu de capçades. • Superfície potencial d‘afectació: 35.937 Ha. En aquells dies (agost 2003) només dues entitats es- Dia d’inici: 10/08/2003 a les 16:53 hora local taven activades: els bombers voluntaris i l’agrupació - Dia de control: 17/08/2003 a les 19:52 hora de defensa forestal, ambdues amb un retén de persolocal nal localitzables. Altres entitats estaven en període de - Finalització del servei: 19/08/2003 vacances, sota mínims i amb molts dels seus membres • Superfície final afectada: 4.558 Ha amb un perifora del municipi. metre de 58.000 m. • Efectius de la Generalitat: 2035 bombers Política • Vehicles terrestres: 291 dels quals 123 bombes pesades i 28 mitjans aeris. L’Ajuntament es va constituir tan sols dos mesos abans (al maig hi va haver eleccions municipals) produint-se A més de bombers de la Generalitat de Catalunya, vaun canvi substancial en l’equip de govern ja que estava ren participar efectius d’altres administracions aporgovernant en minoria després de quatre anys a l’opotant els seus mitjans. sició. • Bombers de l’Ajuntament de Barcelona Aproximadament la meitat dels Regidors no tenia cap • Agrupacions de Defensa Forestal experiència de govern però sí havia fet un simulacre • Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya de pla d’actuació sobre els incendis forestals i alguns • Tècnics i guardes rurals de la Diputació de regidors tenien experiència de l’incendi de 1994. Barcelona Les eleccions autonòmiques estaven previstes per • Govern d‘España (2 Hèrcules i un grup de les BRIF) abans de final d’any. • Exèrcit Español (maquinaria pesada) • Guardia Civil L’INCENDI DE 10 D‘AGOST DE 2003 • Bombers del Principat d‘Andorra (1 Helicòpter i 1 BRP) Dades • Creu Roja i efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya De l’informe de la Divisió Operativa de Bombers de la • Diverses Policies Locals

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Evolució dia 10

Evolució dia 11

Evolució dia 12

Evolució de l’incendi 2003 Sant Llorenç Savall (Font: Bombers Generalitat. GRAF)

• Policia de Catalunya – Mossos d’esquadra • Agrupacions de Protecció Civil Qüestions principals de l‘incendi • Varen perdre la vida cinc persones atrapades pel fum i el foc en intentar allunyar-se de la seva vivenda, que va quedar intacte. • Urbanitzacions i nuclis urbans en el perímetre i en l’interior de la zona d’afectació. Aquest fet va implicar la reducció de mitjans operatius per a frenar l’avanç del foc. • Coordinació de diferents administracions i equips de treball • Gestió logística durant cinc dies per a més de 5.000 persones • Acollida i distribució d’aproximadament 1.000 voluntaris al dia entre l’onze i el tretze d’agost. • Primer Gran Incendi Forestal en el que el front es frena cada dia, provocant que hagi d’iniciar de nou. • Estratègia de convertir el front en flanc per a poder treballar, única possibilitat en incendis amb comportaments fora de la capacitat d’extinció. Evolució en els primers dies Dia 10/08/2003 16:53 hora local Focus inicial del foc en una vall en eix S-N. La disponibilitat de combustible 10 i 100 hores, afegit a la mortalitat del combustible viu provoquen un comportament de GIF des de l’inici. Incendi d’alta intensitat en plena alineació (3/3) amb el foc que puja per la part inferior de la vall i vessant cap a una urbanització. Es protegeixen les cases amb mitjans terrestres, destinant els mitjans aeris a rescatar persones de les cases de la vall. Els dos fronts es transformen en un utilitzant foc tècnic, afeblint-se en arribar a les infraestructures existents

(carretera i dues masies). A la nit s’ataca el flanc esquerre amb línies d’aigua i eines manuals fins aconseguir tancar-lo.

Evolució dia 13

Dia 11/08/2003 A les 03:23 Apareix un segon focus, a dos quilòmetres del primer. Incendi topogràfic amb llançament de focus secundaris. Es neutralitza l’ambient de foc amb crema d’eixamplament i s’envolta per ambdós flancs amb línia d’aigua per tancar el front, deixant la instal·lació muntada i retén de personal. Amb els dos perímetres estabilitzats amb línies d’aigua, durant el dia es compten fins a 11 reproduccions (entre 12:25 i 20:21) que són contrarestades per mitjans aeris en els flancs, foc tècnic sobre el front, línies d’aigua per assegurar perímetres i eines manuals per rematar aquests perímetres No obstant això, el perímetre és encara inestable. Dia 12/08/2003 Durant el tercer dia només hi va haver quatre reproduccions, permetent el treball d’estabilització del perímetre, passant a ser “assegurat”. Es fan instal·lacions molt llargues seguint el perímetre i treballs amb eines manuals en les zones més inaccessibles. Des del 13 fins el dia 17, que es dóna per controlat, els retens fan tasques de vigilància, extinció de les poques reproduccions i assegurament de tot el perímetre, sobretot amb eines manuals. Al proper número tractarem els aspectes organitzatius i logístics de l’incendi des del punt de vista municipal

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Per a més informació http://www.savall.cat http://parcs.diba.cat/web/SantLlorenc http://sima.gencat.cat/Visors/PEIN_ XN2000/Inici.html http://www.rednatura2000.info/ http://www.xarxanatura2000.com/ Videos relacionats amb l’incendi de referència: “Cendres”. http://www.youtube.com/ watch?v=ihBH5qFUXXw Nou anys després. http://www.youtube. com/watch?v=Upd-zafxHu4 Reportatge a terrassadigital. http:// w w w. t e r r a ss a d i g i t a l . c a t /d e t a l l _ arxiu/?id=17802 Una de les columnes del dia 11 vista des del parc de bombers (Autor Josep Roma)

JOAN ROMA SALVÓ Caporal bombers voluntaris Generalitat de Catalunya @joanromas

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Journal Club: Incendis en zona d’interfase urbana forestal

Resum de les converses i debat generat a la jornada. Journal Club celebrat a Vallirana el dissabte 19 d’Octubre amb la participació d’ús públic de procedència variada, des de membres de l’ADF, Bombers, tècnics d’Ajuntament, pastors, tècnics forestals del CREAF, CTFC i Diputació de Barcelona, propietaris i treballadors forestals. Quin és el marc legal actual? Segons el decret vigent les franges en urbanitzacions en contacte amb massa forestal han de tenir una amplada de 25 metres.

La societat no ha de pretendre estar segura sense assumir cap cost De les franges de protecció en sí, què en podem dir? És necessari alguna cosa més que les faixes, cal valorar el risc. Millor reduir en general la carrega de vegetació, ara el bosc està impenetrable i es fa difícil exigir a

Bombers que apaguin segons quins focs. El problema real és el combustible. L’estat d’aquest combustible, el conjunt de l’arbrat, matolls i herbàcies, evidencia la manca de gestió forestal. Així un dels problemes de base, sempre és l’acumulació de combustible... Per disminuir la vulnerabilitat d’aquests boscos fora bo baixar la càrrega de combustible general, això vol dir aconseguir que l’incendi que cremi en aquesta zona ho faci amb una intensitat menor i que la severitat sigui més baixa. Es important netejar la finca, sovint depèn de la consciència dels propietaris, hi ha visions més urbanes que creuen necessari netejar el jardí o pati però no pensen en la resta de la finca.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Doncs, a gestionar i pasturar les franges!

l’extinció d’incendis.

No és tant senzill, amb les pastures per franges es necessita una zona de suport més àmplia, estassades en punts concrets per mantenir el sotabosc, després es pot pasturar per franges i zones de suport per anar obrint, molts cops amb l’ajuda prèvia de l’estassada. Amb zones de suport ha de ser pasturat tot l’any.

Però, hi ha mercat?

Aquests 25 metres tenen la funció de protegir l’habitatge, però d’altra banda, deixem desprotegit i vulnerable el bosc

Quina visió en tenen els residents i propietaris?

Falta crear mercat interior de biomassa, aquest model és sostenible a escala local. La societat no ha de pretendre estar segura sense assumir cap cost, el model hauria de ser de microeconomia.

Pel que fa a les franges, si a un propietari li expropien 25 metres per decret, l’estan condicionant en l’ús que vulgui donar a la massa forestal, aquests 25 metres tenen la funció de protegir l’habitatge però d’altra banda, deixen desprotegit el bosc, ja que aquest es veu sacrificat en cas d’incendi. Què ens ha portat a tenir aquest model d’urbanitzacions a Catalunya?

Aprofitant-ne la fusta per biomassa sortiria més a compte? Si al realitzar aquestes tasques es pot aprofitar per biomassa el producte extret, amb aquesta petita productivitat es poden equilibrar els costos de 3 a 6 mil €/ha. Això està en funció de trobar les densitats suficientment rendibles per les empreses de biomassa, s’estan fent proves amb bons resultats al Perelló. S’ha de tenir en compte el valor afegit que aquestes infraestructures aporten ja que funcionen per a

A moltes parts de Catalunya van créixer les urbanitzacions molt de pressa, moltes de forma il·legal, el planejament urbanístic dels municipis en aquests casos, en general està malament de base, heretat dels anys 60-70, i les franges en són un pedaç en la solució del problema. Els Ajuntaments hi poden tenir un paper clau? Els Ajuntaments tenen a l’abast les ordenances municipals per solucionar fets com no utilitzar tanques de material inflamable en zones de bosc. Forçar a fer les actu-

DIVULGACIÓ TÈCNICA

com terratrèmols, etc. Haurien d’existir pòlisses d’assegurances d’habitatge en aquest tema. Es important el tipus de tanca així com la vegetació de dins la urbanització.

Actualment les asseguradores no tenen prou interès perquè no es prou gran el problema, però si seguim en aquesta línia la crisi farà que ho acabi sent acions de les franges, requerir a empreses les actuacions necessàries per mantenir les parcel·les en millors condicions, etc. Fora bo avaluar l’eficiència real dels PPI, ara ho podem fer a Vallirana, la diputació ho fa. Si, però s’han cremat moltes cases? No, les cases amb la parcel·la neta és pot comprovar que són les cases sense, o amb menys afectació, altres parcel·les brutes, han rebut més afectació pel foc, estant a menys baixa alineació de l’incendi. Com reacciona el sistema d’extinció en una situació d’incendi en zona d’interfase? Els criteris per donar resposta a l’emergència en urbanitzacions estan en funció de la gran quantitat d’incidències a gestionar i elevada pressió de la població Els bombers en general a nivell de planificació, prioritzen el confinament. El temps d’evacuació esta en unes dues hores i un col·lapse als carrers augmenta el risc. No acaba de percolar aquest tema a la societat. Les asseguradores també hi tindrien alguna cosa a dir... Actualment les asseguradores no tenen prou interès perquè no es prou gran el problema, però si seguim en aquesta línia la crisi farà que ho acabi sent. Enlloc diu que les cases han de tenir un control del risc d’un incendi exterior, si per interior, i per altres riscos

Què és i què passa amb el Càrritx en aquesta zona? Es una espècie que es veu afavorida pel foc ja que rebrota de manera molt intensa després d’un incendi. D’altra banda és una planta molt ben adaptada en ambients d’escassetat d’aigua, ja sigui per terrenys secs (Garraf) o amb alta competència per aconseguir aigua com en la zona de Vallirana (Ordal). Es pot pasturar? Les cabres autòctones tenen problemes perquè gran part d’aquesta gramínia es lignifica i acumula gran quantitat de matèria morta a la base, convertint-se així amb una espècie amb mala palatabilitat i per contra amb elevada inflamabilitat. No obstant s’han fet exitoses proves amb cabres africanes de l’Atlas, les quals se la mengen. Que ens n’expliqueu de l’ecologia d’aquesta zona? El pi blanc es l’arbre predominant i està adaptat al foc, però el volum de biomassa anual és tres o quatre vegades més de vegetació que la que l’ecosistema pot aguantar, per sustentar aquest volum de biomassa faria falta una pluviometria molt més elevada, cosa que no tenim a la zona mediterrània i que les previsions de canvi climàtic sembla que empitjoren. A part d’això, l’estrat arbori està estressat degut a la alta competència per aconseguir aigua, per les espècies presents al sotabosc, com ara el bruc, que necessita molta aigua, això sumat al Càrritx que creix lligat per estolons

Els vídeos de totes les ponències es poden veure a la pàgina web de la Fundació

FUNDACIÓ PAU COSTA www.paucostafoundation.org

@PauCostaF facebook.com/paucostafoundation

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Anàlisi de la variabilitat espai-temporal dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya Resum de la tesi que contribueix a la prevenció i la gestió dels incendis forestals amb un model matemàtic amb l’objectiu principal de modelitzar l’ocurrència dels incendis i, en particular, analitzar la variabilitat del seu comportament en funció de l’espai i el temps

es del punt de vista ambiental, els incendis representen una destrucció de boscos i matolls, una alliberació a l’atmosfera d’una part del carboni i dels nutrients acumulats prèviament a l’ecosistema i importants efectes sobre la fauna. També tenen un efecte directe sobre els processos geomorfològics i hidrològics. D’altra banda, molts estudis mostren alguns efectes positius del foc per a la biodiversitat però la realitat és que els incendis posen en perill els assentaments humans i faciliten l’erosió del terreny.

tipus de coberta vegetal. A més a més, la tendència climàtica es decanta cap a un increment del número de dies estivals, amb altes temperatures i baixa humitat de l’aire i cap a una reducció de les precipitacions, que es tornaran episòdiques i més intenses.

En els incendis forestals es descarta, en primera instància, el comportament aleatori

Les dades sobre les quals s’ha treballat al llarg d’aquest estudi van ser proporcionades directament pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat de Catalunya, organisme responsable d’identificar, en cada incendi, les coordenades de l’origen de l’incendi, l’hora d’inici, la causa, l’hora de finalització del foc, el tipus i el número d’hectàrees afectades i el perímetre de l’incendi.

El risc d’incendis és molt important en la regió mediterrània degut a una marcada estacionalitat, en la qual destaca un període estival caracteritzat per les altes temperatures i una baixa humitat relativa de l’aire. Si en aquesta combinació de factors climàtics s’hi afegeixen episodis de vents secs i càlids, propis d’aquestes regions, es reuneixen totes les condicions perquè es produeixi un escenari d’incendi catastròfic que pot arribar a cremar desenes de milers d’hectàrees. Addicionalment, després de l’estació seca, moment propici pels incendis, succeeix una estació amb pluges torrencials que actua erosionant els terres desproveïts de tot

L’objectiu principal d’aquesta tesi és modelitzar l’ocurrència dels incendis i, en particular, analitzar la variabilitat del seu comportament en funció de l’espai i el temps tot coneixent quins són els factors que, amb més o menys intensitat, influeixen en el seu comportament.

Al llarg d’aquest estudi, en lloc de considerar tots els incendis a la vegada, s’ha distingit entre les principals causes potencials d’ignició d’incendis forestals. En particular, se n’han considerat quatre: (I) causes naturals, (II) negligència i accidents, (III) intencionats o provocats, i (IV) causes desconegudes i/o revifats, que són aquells incendis apagats que comencen a cremar de nou [figura 1]. Al llarg d’aquesta tesi s’han considerat vàries covari-

DIVULGACIÓ TÈCNICA

figura 1 Figura 1 Distribució dels incendis durant els anys 2004 i 2008, distingint entre les 4 causes d’ignició considerades. En general s’observa que els incendis ocorreguts per causes naturals s’ubiquen en zones allunyades de les àrees urbanes.

ables relacionades amb la ocurrència dels incendis forestals. Inicialment es van considerar 3 covariables contínues: ombres, orientació del terreny i pendent i 1 variable categòrica: l’ús del sòl. Després de la primera anàlisi, per tal d’afinar i millorar el model, es va incorporar l’altitud, la distància a les àrees antròpiques, que és una variable que inclou informació sobre la distància a les zones urbanes i la distància a carreteres i ferrocarrils, i una variable climàtica, la temperatura [figura 2]. Sobre aquesta darrera variable s’ha tingut en compte la temperatura (mínima i màxima) en el moment de

l’incendi i fins a set dies abans de l’ocurrència del foc al lloc de l’incendi forestal. Les dades meteorològiques van ser proporcionades per l’Àrea de Climatologia i Servei Meteorològic de Catalunya. La tesi planteja tres grans objectius. En primer lloc s’analitza si les dades, en aquest cas els incendis, segueixen un patró determinat o altrament tenen un comportament aleatori. Analitzant únicament els incendis de Catalunya produïts en el període 2004-2008 i aplicant la metodologia dels processos puntuals basada en

Figura 2 Covariables considerades. D’esquerra a dreta, a dalt: pendent, orientació del terreny, ombres i ús del sòl. A baix: altitud, distància a zones urbanes i distància a carreteres i ferrocarrils.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

Figura 3. Efecte de la dependència espacial en el risc relatiu d’un incendi forestal. A la part superior es mostren els resultats relatius als incendis provocats per causes naturals i a la part inferior als provocats per negligència i accidents. D’esquerra a dreta, els resultats s’especifiquen en 4 anys: 1994, 1999, 2004 i 2008 respectivament

Els grans incendis són provocats majoritàriament per l’acció de l’home, ja sigui per accident o intenció però es descarta que siguin degut a causes naturals.

la comparativa d’un model estocàstic independent, es descarta, en primera instància, el comportament aleatori. En segon lloc, s’estudia que la distribució dels incendis és variable en el temps i s’aplica un model que incorpora la component temporal. D’aquest segon estudi se’n deriva que les covariables afecten de manera diferent segons la causa de l’incendi. D’una banda, els incendis forestals ocorreguts per negligència, intenció o per accident estan relacionats amb llocs de baixa altitud coincidint amb àrees de fàcil accés per a la majoria de les persones, en particular els piròmans. D’altra banda, els incendis forestals causats per causes naturals

Figura 4. Efecte de la dependència espacial en el risc relatiu d’un incendi forestal. A la part superior es mostren els resultats dels incendis forestals intencionats o provocats i en la part inferior dels provocats per causes desconegudes o revifats. D’esquerra a dreta, els resultats s’especifiquen en 4 anys: 1994, 1999, 2004 i 2008 respectivament.

DIVULGACIÓ TÈCNICA

presenten un major risc relatiu (>1) en les zones allunyades de les àrees antròpiques i també pels retards 1 i 4 de la temperatura màxima, associats a una humitat relativa baixa la qual facilita la generació de combustible. Malgrat que les zones orientades al sud reben més radiació solar i per tant, tendeixen a ser més seques, el risc relatiu en aquest tipus d’incendis, és inferior a 1. Finalment, en els incendis forestals provocats per causes desconegudes o revifats, l’altitud és l’única covariable que no té cap influència significativa. No obstant, l’elevació i la distància a les zones urbanes estan correlacionades i això dificulta l’atribució dels factors individuals a l’ocurrència d’incendis forestals [figura 3 i 4]. Aquest segon treball amplia els anys d’estudi considerant els incendis ocorreguts des de l’any 1994 fins al 2008. Finalment, es particularitza l’ocurrència dels incendis i s’analitzen únicament els incendis més grans que una extensió específica fixada (50ha, 100ha o 150ha) ocorregut a Catalunya entre 1994 i 2011 ja que, tot i no ser els més abundants en número, són els que més extensió i més mal mediambiental ocasionen. D’aquest tercer anàlisi se n’extreu que els grans incendis són provocats majoritàriament per l’acció de l’home, ja sigui per accident o intenció però es descarta que siguin degut a causes naturals. En particular, les desviacions estàndard evidencien que el model utilitzat ajusta millor els incendis intencionats [figura 5].

Els resultats obtinguts en aquesta tesi poden ser útils per la planificació i la presa de decisions sobre els incendis i poden contribuir a la prevenció i la gestió dels incendis forestals Els mètodes presentats en aquesta tesi s’engloben dins la teoria de processos puntuals però, cada un d’ells, té les seves particularitats. El primer mètode analitza el

Figura 5. D’esquerra a dreta, a dalt: Mapes amb el número esperat d’incendis referent als incendis ocorreguts per negligència i accidents (causa 2) i pels intencionats o provocats (causa 3). A baix: desviació estàndard (sd) respecte la distribució dels incendis per la causa 2 i la causa 3.

tipus d’interacció entre els punts analitzats (incendis en el nostre cas d’estudi) fent una comparativa gràfica amb la funció K de Ripley, que suposa un comportament completament aleatori. El segon mètode es basa en una classe de models flexibles molt útils per modelitzar punts agregats amb informació subjacent no observada. En particular, es tracta dels processos de Cox, que són capaços de barrejar les dues principals branques de l’estadística espacial, els processos puntuals i la geoestadística. Finalment, per tractar el darrer objectiu, s’utilitza un model economètric en dues parts, concretament, el model Hurdle. Els resultats obtinguts en aquesta tesi poden ser útils per la planificació i la presa de decisions sobre els incendis i poden contribuir a la prevenció i la gestió dels incendis forestals. A més, la metodologia utilitzada en aquest treball és útil per conèixer quins són els factors que fan que un incendi es converteixi en un gran incendi forestal

DRA. LAURA SERRA SAURINA. Personal docent investigador. Universitat de Girona. Departament ECONOMIA. Àrea de coneixement MÈTODES QUANTITATIUS PER A L’ECONOMIA I L’EMPRESA. Grup de recerca Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut. GRECS http://www.lauraserra.cat

OPINIÓ

PLA D´EMERGÈNCIA. SOM-HI!!!

Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor

La responsable de l’Escola Bressol Xauxa de Sant Antoni de Vilamajor ens explica la seva experiència a l´hora d´elaborar i de posar en pràctica el Pla d´Emergència del centre. Pels bombers és una visió des de l’altra banda.

uan em vaig assabentar, ja fa uns quants anys, de que a les Escoles Bressol s’havia de fer un Pla d’Emergència i el simulacre corresponent, el cap se’m va omplir de dubtes: quina cosa més complicada, no sabia com començar a plantejar-ho. Ho veia com una activitat gairebé impossible de portar a terme amb nens tant petits. M’ho mirés per on m’ho mirés només hi veia problemes. Mica en mica, després d’anar-hi pensant i reflexionant, la meva actitud va anar canviant, més ben dit va fer un gir total. Perquè va arribar un moment que només tenia una cosa clara: Que érem un dels col·lectius que més ho havíem de preparar. A les escoles bressol els alumnes tenen unes edats entre els quatre i els trenta sis mesos i, per part dels adults, s’ha de tenir molt clar què fer en cas d’una emergència, només així es transmetrà la mínima tranquil·litat i es podrà actuar en conseqüència. O sigui, que ens hi havíem de posar quan abans millor. Es va començar per la teoria. Havíem de buscar models de Plans d’Emergència i també persones que ens poguessin ajudar. Vam omplir el Pla facilitat pel Departa-

ment d’Ensenyament i vam buscar l’assessorament dels Bombers Voluntaris de Vilamajor, que estan al nostre poble. Els vam ensenyar el nostre Pla teòric, els vam mostrar els nostres locals perquè en coneguessin les característiques i també els vam expressar tots els nostres dubtes. Ells ens van assessorar tant a nivell general com de temes bàsics a tenir en compte.

En una escola bressol pel tipus d’alumne, s’ha de tenir molt clar què fer en cas d’una emergència A nivell de programació vam haver d’incloure aquest tema. Els objectius eren dos. El primer i més important, que els nens s’acostumessin al so de la sirena que tenim a l’Escola per tal de no espantar-se en sentir-la. El segon, que coneguessin mínimament els bombers, per si de cas. El primer ho vam solucionar posant la sirena

OPINIÓ

Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor

Els nens s’han d’acostumar al so de la sirena que tenim a l’Escola per tal de no espantarse en sentir-la un cop a la setmana, durant uns segons i, tot seguit, es posa, a cada classe, la cançó dels bombers; els nens que caminen fan un tren, els que no caminen només s’han d’acostumar a escoltar-la. El fet de conèixer els bombers, l’hem aconseguit programant, dins de la nostra setmana cultural, i gràcies a la col·laboració dels voluntaris del nostre poble, una visita. Venen un dia a la tarda, els veuen amb l’uniforme, tothom que vol pot pujar al camió, posar-se el casc... Amb tot això, va arribar un moment en que la teoria estava a punt. Només faltava la pràctica. I el dia va arribar. Quan ens van donar la senyal, la maquinària es va posar en funcionament i en pocs moments estàvem a lloc. Va ser una “prova superada” però, s’ha d’admetre, va tenir les seves errades. A partir d’aquí més reunions parlant del tema, sempre amb la voluntat de millorar. I una valoració final: havíem après molt i volíem continuar per aquest camí.

I… així estem. Anem pel tercer any de simulacres. Mica en mica anem aprenent més coses. Comptant amb la col·laboració dels Bombers, hem organitzat xerrades del claustre sobre l’actuació en casos d’emergència, hem fet mini-cursets pràctics amb extintors i una mica de mànegues. Quan tenim dubtes, els intentem resoldre. L’objectiu és saber, conèixer i preveure cada dia una mica més. Només ens queda donar les gràcies a totes les persones que, desinteressadament, ens han ajudat i ens ajuden i desitjar que mai els hàgim de trucar per una emergència!!

ROSA PASQUAL POU Responsable de l’Escola Bressol Xauxa de Sant Antoni de Vilamajor

EL CONSELL

Reunió del Consell de Bombers/eres Voluntaris/ àries del 17 de desembre de 2013 En la sessió ordinària del Consell de Bombers/eres Voluntaris/ àries de la Generalitat de Catalunya que va tenir lloc el dia 17 de desembre de 2013 a la seu del Departament d’Interior, es van adoptar els acords següents. 1. Funcions i tasques relatives a les persones membres del cos de Bombers Voluntaris En relació amb les declaracions envers els bombers voluntaris proferides pel representant sindical de CATACIAC, en el transcurs d’una assemblea informativa que va tenir lloc a Bellaterra el proppassat 26 de novembre de 2013, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments va manifestar el seu absolut rebuig a les mateixes i alhora reiterar, una vegada més, el ferm compromís de mantenir i enfortir el model mixt de bombers que avui tenim a Catalunya. En aquest sentit, tot el Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries va considerar oportú recordar totes les lleis i reglaments que ens afecten o afectaven per tal que tothom tingui clar en quin marc jurídic i social ens trobem: l’article 5 de la Llei 9/1986, del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya, va crear el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 49/1982, del 22 de febrer, va aprovar el Reglament dels bombers voluntaris del servei d’extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya. el Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el Reglament del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat, la Circular de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments relativa a les tasques dels bombers voluntaris, de 30 d’abril de 2010. Remetent-se a la legislació actual, el Consell va recordar que els bombers voluntaris pertanyents a la Secció Activa, poden actuar en qualsevol tipus de sinistre, quan són activats per alguna de les sales de control de les Regions d’Emergències, o bé per la Sala Central de Bombers, sigui en primera sortida, o en col·laboració amb altres parcs de bombers. Aquest fet comporta que no només fan serveis de rereguarda sinó que també fan assistències a sinistres. Així mateix, les persones membres del cos de Bombers Voluntaris poden assistir, en qualsevol moment, al parc de bombers sense que aquest fet comporti el pagament de cap tipus d’indemnització per part de l’Administració.

La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments és conscient que aquesta és la voluntat de la majoria de bombers de la Generalitat de Catalunya, que malgrat les dificultats del moment, volen mantenir el respecte i la convivència. 2. Informació sobre el resultat de les darreres eleccions de caps i sotscaps de parc. El president del Consell va felicitar els nous caps i sotscaps d’agrupació escollits en les eleccions que s’han promogut enguany i, alhora, agraeix els serveis prestats als caps i sotscaps d’agrupació sortints. 3. Proposta de noves eleccions del representants del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya en el si del Consell El president del Consell va informar que arran de les darreres eleccions a caps i sotscaps d’agrupació es van detectar que hi ha hagut bastants canvis pel que fa als caps d’agrupació que formen part del Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries. Així mateix, es va proposar promoure eleccions al Consell per tal que aquestes vagin en consonància amb les eleccions a caps i sotscaps d’agrupació, atès que enguany s’han fet eleccions a caps i sotscaps d’agrupació i fins mitjans de 2015 no s’haurien de fer eleccions al Consell, havent-hi dos anys de decalatge entre unes i les altres on hi haurien representants dels bombers voluntaris en el Consell que a l’actualitat ja no són caps d’agrupació. Els representants dels bombers voluntaris de la Regió d’Emergències de Lleida van proposar al Consell que es tingui en compte l’especificitat del territori de Lleida i, en aquest sentit, que hi hagi dos representants dels bombers voluntaris de la Regió d’Emergències de Lleida en el Consell, un que defensi els interessos de la

EL CONSELL

part central i sud i, l’altre, de la part nord de la província de Lleida. Es va acordar que aquesta petició serà consultada a la resta de membres del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya i en el proper Consell es decidirà admetre-la o no.

totes les persones membres de la Secció Activa. Així mateix, recorda que la setmana anterior el Govern de la Generalitat va aprovar la nova jaqueta forestal, que estarà disponible per la propera Campanya Forestal d’Estiu. 7. Compensacions econòmiques tramitades

4. Aprovació de la reforma parcial del Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el reglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya per tal que sigui elevada al Govern de la Generalitat Es va exposar a la resta de membres del Consell les últimes modificacions dutes a terme en la modificació del Decret 246/1996, de 5 de juliol, així com les disposicions transitòries que s’han elaborat. Com que l’esborrany de modificació va ser aprovat en el darrer Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries, ara serà elevat al Govern de la Generalitat de Catalunya per tal que sigui aprovat. Tanmateix, aquest document ha de passar les revisions jurídiques oportunes. 5. Conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior, el de Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de la Salut, d’assistència als membres del cos de Bombers Voluntaris en cas d’accident

Des de la Subdirecció General d’Administració i Recursos Humans es va donar a conèixer a la resta de membres del Consell que s’han pogut tramitar dins els terminis marcats per la Intervenció Delegada i el Departament d’Economia totes les compensacions econòmiques pendents d’abonar fins al mes d’octubre del 2013. 8. Estudi d’un fons de compensació econòmica per incapacitat permanent o mort Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell van demanar a la DGPEIS que estudiïn la viabilitat de crear un fons de compensació econòmica per incapacitat permanent o mort. Des de la DGPEIS es va informar que en principi no es veu factible aquesta possibilitat però que, no obstant això, es pot estudiar la proposta. 9. Estudi de la prevenció de riscos

En el Consell del 22 d’octubre de 2013 el president del Consell va donar a conèixer a la resta de membres l’existència d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Governació, el Departament de Salut i l’Institut Català de la Salut, per a l’establiment d’un protocol d’assistència a les persones membres del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya. Es va comunicar a la resta de membres que tal i com es va comprometre, que la DGPEIS ha mantingut els contactes necessaris amb les persones responsables del Departament de Salut i de l’Institut Català de la Salut per tal de tractar aquest assumpte i han acordat amb el director de l’Institut Català de la Salut que el seu interventor adjunt i el cap del Grup d’Emergències Mèdiques de la DGPEIS seran els interlocutors i els encarregats de buscar una solució ràpida pel que fa a l’assistència sanitària dels membres del cos de Bombers Voluntaris que pateixin un accident en acte de servei. 6. Nou EPI i nova jaqueta forestal

Des de la Subdirecció General Tècnica es va donar a conèixer a la resta de membres del Consell que aquest mateix dia el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’expedient plurianual per fer el concurs d’EPI’s industrials. Aquests EPI’s industrials seran lliurats a

Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell van demanar que atès que no els és d’aplicació Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, s’estudiï la implementació d’un codi bàsic de garanties i responsabilitats necessari per establir un nivell adequat de seguretat i protecció de la salut dels bombers voluntaris davant els riscos derivats de les tasques que fan i als qual estan exposats. Des de la DGPEIS es va respondre que s’és conscient de la preocupació dels membres del cos de Bombers Voluntaris en aquest tema i, per tant, s’estudiarà la viabilitat de regular o recollir aquest fet en una norma o protocol. 10. Vespa asiàtica Diversos representants dels bombers voluntaris en el Consell pregunten com actuar davant l’existència de la vespa asiàtica. La DGPEIS va informar que està en contacte amb els Agents Rurals i s’està acabant de determinar qui s’ocuparà d’aquest tema, si Bombers o Agents Rurals. La subdirectora general Operativa recomana als representants dels bombers voluntaris en el Consell que informin la resta de membres del cos de Bombers Voluntaris que no han d’actuar davant aquesta vespa perquè l’equipament de què disposem és insuficient.

DGPEIS

DGPEIS - NOTÍCIES

Bombers de la Generalitat participen al 24è Congreso Nacional de Bomberos Organitzat per l’ASELF, el congrés es va dur a terme del 29 al 31 d’octubre a Donostia

’Asociación Española de Lucha contra el Fuego (ASELF) va organitzar el 24è Congreso Nacional de Bomberos, un congrés que s’organitza des de l’any 1959 i se celebra cada dos anys. La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) i l’Escola de Bombers i Protecció Civil a través de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) van participaran a través de ponències i tallers pràctics, mitjançant les intervencions de la sots-inspectora del cos de Bombers, Mercè López, de la responsable de l’Àrea d’Informació i Comunicació de la DGPEIS, Núria Iglesias, de Maria Serrahima, cap del Servei de formació en Riscos i Emergències i de Jose Luis López, cap l’Àrea d’Instructors i de continguts en Riscos, Emergències i Protecció Civil.

L’equip dels Bombers del parc de Terrassa ha quedat 3r classificat en el concurs mundial d’excarceració celebrat a Florida (Estats Units) En el World Rescue Challenge (WRC) també hi ha participat un equip de Bombers del parc de Lleida que ha quedat 7è a la general.

’equip format per Bombers de la Generalitat del parc de Terrassa aconseguir la tercera classificació en el World Rescue Challenge (WRC), el campionat mundial d’excarceració en accidents de trànsit, que enguany s’ha celebrat a Clearwater, Florida (Estats Units). L’equip egarenc, com a guanyador en el IX Encuentro Nacional de Rescate en Accidentes de Tráfico celebrat al Circuit Barcelona - Catalunya de Montmeló i que organitzava l’Asociación Profesional de Rescate en Accidentes de Tráfico (APRAT), es va classificar per a poder participar en el campionat mundial que s’ha realitzat entre el 28 d’octubre i el 3 de novembre als Estats Units. Així mateix, també va participar en el concurs mundial de rescat un equip de Bombers del parc de Lleida que, per la seva bona classificació en el concurs nacional, també va obtenir una de les places adjudicades a l’APRAT. En aquest cas, en el mundial, l’equip lleidatà ha aconseguit la setena posició de la general. El primer i segon lloc de la classificació general en aquest campionat del WRC ha estat pels equips de Bombers de Royal Berkshire i de South Wales, respectivament. Pel que fa a la classificació segons les modalitats, l’equip dels Bombers de Terrassa van aconseguir el 1r lloc en la maniobra ràpida, el 3r lloc en la maniobra limitada i el 3r millor sanitari. En l’edició d’enguany, el Cos de Bombers de la Generalitat també va estar representat pel sergent Roger Llinàs, que com a jutge de l’APRAT, va formar part de l’staff avaluador del Concurs.

DGPEIS - NOTÍCIES

Bombers de la Generalitat participen a la Fira del Llibre i de Muntanya de Vic Van participar membres del GCR i del GRAE

ls Bombers de la Generalitat van participaran en els actes programats que es van organitzat en el marc de la 12a Fira del Llibre de Muntanya i 33ena edició de la Fira de Muntanya, que es van celebrar conjuntament a Vic durant els dies 8, 9 i 10 de novembre al Recinte Firal el Sucre. El Grup Caní de Recerca (GCR) dels Bombers de la Generalitat va realitzar exercicis de recerca i membres del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) van fer un exercici de rescat en escalada a la xemeneia de l’edifici el Sucre. El responsable del GRAE del parc de Camprodon del Bombers de la Generalitat, Francesc Carola, va exposar les novetats en matèria de rescats en allaus i el sergent dels Bombers de la Generalitat, Francesc Martínez, va fer una conferència sobre la “Seguretat a la muntanya”.

Els Bombers de la Generalitat i els Bombers de Barcelona fan un exercici de rescat en una grua del Port de Barcelona Es tractava d’evacuar un treballador ferit

l matí del 3 de desembre, al Port de Barcelona, els Bombers de la Generalitat conjuntament amb els Bombers de Barcelona van dur a terme un exercici de rescat al pont grua de descàrrega de contenidors de l’empresa BEST (Barcelona Europe South Terminal) que està situada al Moll Prat. En l’exercici van participar efectius del parc de Bombers del Prat de Llobregat i membres del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, efectius dels Bombers de l’Ajuntament de Barcelona i personal de seguretat i manteniment de l’empresa. També es va comptar amb la participació del personal del l’empresa com a alertant qualificat de l’emergència, i també de la Policia Portuària, que ha facilitat l’accés als equips d’intervenció. Amb l’objectiu de millorar la resposta dels equips d’emergències en cas que es produeixi una situació semblant, amb aquest exercici es va posar a prova també la coordinació entre els diferents grups actuants.

Bombers participa a la XII exhibició de cossos d’emergència de l’Estartit Membres del GRAF i el GRAE van fer demostracions de les seves habilitats.

’Associació Lúdico-Cultural els Reis de l’Estartit va organitzar un any més, i ja en van 12, l’exhibició de cossos de seguretat i emergència a la localitat. La celebració va tenir lloc al port el 12 de gener. i va comptar amb la participació de Bombers, Creu Roja, Mossos d’Esquadra, Policia Local, Agents Rurals, Vigilància Duanera, CTSC, SEM, Salvament Marítim, GEAS de la Guàrdia Civil, DYA, ADF, Giroprotec i Cecat. Una edició més, la convocatòria va

DGPEIS - NOTÍCIES

tenir un èxit de participació amb ple d’activitats per als més petits, que van poder pujar en vehicles policials, ambulàncies i de bombers, pujar a embarcacions i participar en tallers. Els Bombers de la Generalitat van participar amb un vehicle d’aigua i un vehicle autoescala amb personal operatiu dels parcs de Torroella de Montgrí i l’Escala. També va participar-hi un vehicle i una embarcació amb personal de la unitat de muntanya i subaquàtica del Grup d’Actuacions Especials (GRAE). Dir que es va instal·lar una carpa amb un circuit de fums com activitat lúdica adreçada als nens i els membres del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) van fer un taller didàctic d’extinció amb motxilles d’aigua, papers i cartró. Al final de la jornada, es va realitzar un exercici de simulació d’un accident de trànsit amb intervenció de Bombers Mossos d’Esquadra i del SEM.

Els Bombers, el Parc Natural de Montsant, la FEEC i l’Ajuntament de Morera de Montsant treballen plegats en la millora de la seguretat a la zona Una de les primeres accions dutes a terme ha estat la revisió, per part dels Bombers de la Generalitat, de les condicions de seguretat de la Via Ferrada

’Ajuntament de Morera de Montsant, el Parc Natural de la Serra de Montsant, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i els Bombers de la Generalitat han posat en marxa un nou grup de treball a través del qual volen millorar la seguretat dels excursionistes a Montsant. Les diverses institucions tenen com a objectiu analitzar les possibles accions que es poden emprendre per tal d’assolir una millor seguretat de totes les persones que accedeixen a Montsant per practicar tant activitats d’oci i lleure com l’excursionisme, l’escalada o d’altres esports de muntanya. Membres del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) van realitzar, a finals d’octubre, una inspecció tècnica de la via ferrada, mitjançant la qual han determinat els condicionants mínims de seguretat que ha de complir la via ferrada abans de ser reoberta. Totes les entitats també s’han coordinat per donar mesures de tipus informatiu i divulgatiu consells per gaudir de la muntanya amb seguretat a les persones que fan ús del Parc Natural de Montsant.

Calendari solidari 2014 ‘Bombers amb causa’ El calendari per objectiu recollir fons per als projectes de recerca mèdica infantil que es desenvolupen a Sant Joan de Déu.

res bombers són els responsables del projecte calendari “Bombers amb causa” Arnau Fabregat, Òscar Sánchez i David Colomé, el qual ja fa tres anys que s’edita i que podríem dir que ja és el calendari corporatiu amb més èxit i oficial. El calendari té una un objectiu clar: recaptar fons per a la recerca en malalties infantils que realitza l’Hospital Sant Joan de Déu. En l’edició del 2014 el jugador de basquet Pau Gasol també ha col·laborat i participat.

DGPEIS - NOTÍCIES

Campanya per evitar els incendis causats per xemeneies i donar consells de seguretat Els eixos de la campanya són informar la població sobre un bon ús de les xemeneies i la publicació d’una instrucció tècnica adreçada al sector professional

l 23 de desembre es va presentar la campanya, a Sort, amb la presència de l’alcalde de la ciutat i president del Consell Comarcal del Pallàrs Sobirà, Llàtzer Sibís, del director general de la DGPEIS, Ramon Parés, de la directora dels Serveis Territorials d’Interior, Anna Miranda, i del sotsdirector general tècnic dels Bombers de la Generalitat, Albert Vilanova. A més, també hi han assistit responsables del cos de Bombers de la Generalitat així com també tècnics i representants municipals. Des de l’any 2000 i fins aquest novembre, els Bombers de la Generalitat han treballat en 8.864 incendis d’aquest tipus, principalment a la tardor i als mesos d’hivern. Amb l’objectiu d’evitar els incendis de xemeneies, la DGPEIS ha iniciat una campanya de prevenció que es basa en dos grans eixos. Per una banda, la publicació d’una instrucció tècnica que en regula la instal·lació i, per una altra, la divulgació de consells per al bon ús i manteniment d’aquests elements. En aquest marc, s’ha editat un tríptic informatiu amb informació bàsica per reduir al màxim els elements de risc d’incendi allà on hi ha una xemeneia en ús. El tríptic es pot consultar a: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/12/23/14/56/6ad72a40-46db-47e8aad7-6f75ac0319e3.pdf

Simulacre d’accident d’embarcació al port del Garraf Bombers, Protecció Civil i Ports de la Generalitat organitzen un exercici per comprovar el CAMCAT. En col·laboració amb el Club Nàutic Garraf, Bombers, Protecció Civil i Ports de la Generalitat van participar en un exercici de simulació d’un accident d’una embarcació, amb dos ferits, al port de Sitges el 18 de desembre. L’incident ha simulat la caiguda d’una embarcació que es trobava apuntalada a la zona de varada. En caure l’embarcació, ha atrapat una persona i s’ha produït una fuita de benzina. Com l’accident s’ha produït al costat de la cubeta del travel lift (grua mòbil) ha provocat un vessament a terra amb perill d’estendre’s al mar. Per contenir el vessament provocat per la fuita de combustible, treballadors del Club Nàutic Garraf han llançat barreres de contenció des d’una embarcació. En aquesta maniobra un dels seus tripulants ha caigut a l’aigua durant les tasques de contenció del carburant vessat. Un cop detectat l’accident s’ha iniciat el protocol de trucades al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat i al telèfon d’Emergències 112. L’objectiu d’aquest simulacre era comprovar la comunicació i la coordinació entre els diferents mitjans i cossos d’emergències que han actuat i com s’integren les accions del port amb el Pla Especial d’Emergències per Contaminació d’Aigües Marines (CAMCAT). Al simulacre van participar els Bombers de la Generalitat amb dues dotacions; un vehicle d’aigua i una ambulància del Grup d’Emergències Mèdiques (GEM). Els Bombers han realitzat l’excarceració del ferit atrapat a sota de l’embarcació per, tot seguit, immobilitzar-lo amb seguretat.

XXIè CONGRÉS DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA XXa. ASSEMBLEA DE L’ASBOVOCA hotel Blanc i Negre 2, Agramunt. 23 de febrer de 2014

Programa provisional – horari previst Diumenge, dia 23 de febrer 09:00 09:30 10:00 11:30 12:00 13:30 15:30 16:45 17:30 18:00

Acreditació i lliurament de documentació Inauguració del Congrés. Un model de bombers voluntaris de Catalunya per al Segle XXI. Pausa-cafè L’assegurança dels bombers voluntaris: present i futur. Dinar Necessitats formatives dels bombers voluntaris Presentació de conclusions Clausura del Congrés XXa. ASSEMBLEA DE L’ASBOVOCA (en segona convocatòria)

ESCOLA D’EMERGÈNCIES I PREVENCIÓ. A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria d’ emergències. Les nostres activitats son diverses però enfocades 100% a millorar la seva seguretat. Contacti’ns i parlem!

ESCOLA D’EMERGENCIES SABADELL · CAMP DE FOC AMB TÚNEL DE FUM · TORRE DE RESCAT 8X3X3 · AULA 120 M2 · UNITAT MÒBIL (CAMIÓ DE FOC) · HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) · SEGURETAT PRIVADA

Ens segueixes? @risk_112 RISK112.COM 639 331 547

Tf-‐ 609 33 02 00 Fax: 937 398 272

Email. congres@bombersvoluntaris.org

Web. http://www.bombersvoluntaris.org

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ al XX I è. CONGRÉS BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA AGRAMUNT 23 DE FEBRER DE 201 4

EN/NA:

ADREÇA:

POBLACIO: CODI POSTAL:

ADREÇA ELECTRÒNICA: TELÈFON: FAX: Soci d´ASBOVOCA Soci d’ASELF , ASBE, ABVB

Desitja inscriure’s al 21è Congrés de Bombers Voluntaris de Catalunya,

INSCRIPCIONS

IMPORT

Nº Total persones parcial

Congressista Soci ( asbovoca, aself, asbe) o juvenil 25,00€ Congressista NO soci 50,00€ La inscripció dóna dret a la documentació, pausa cafè i dinar. Acompanyant (programa de visites i dinar) 20,00€ Menor d’edat (programa de visites i dinar) 15,00€ Total Persones i € =

Ingressar la suma resultant a: Referència: 21 Congrés, INDICANT Núm soci, nom i cognom.

“La Caixa” NUM: 2100-‐2469-‐93-‐0200015314 IBAN: ES04 2100 2469 9302 0001 5314

Enviar la còpia de la transferència, i aquesta butlleta a: Fax: 937 398 272 – congres@bombersvoluntaris.org

ALLOTJAMENT L’Hotel Blanc i Negre 2 disposa d’habitacions i ofereix preus assequibles per als congressistes. Per a reserves i información: 973 391 213 www.blancinegre2.com

NOTES. -‐ Les inscripcions anul·∙lades no tindran dret a cap devolució. -‐ La junta es reserva el dret d’efectuar els canvis necessaris per raons organitzatives. 48

FULL D’INSCRIPCIÓ A L’ASSOCIACIÓ DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA.

Nom i Cognoms:

Una vegada emplenat i signat, cal enviar-‐ho per correu postal a alguna de les adreces següents: Ass. Bombers Voluntaris de Catalunya ASBOVOCA Avgda. Catalunya, 47 Pol. Ind. La Torre C/del Vapor, 5-‐7 08212-‐Sant Llorenç Savall 08760-‐Martorell També es pot fer per fax a: 937 398 272 O per correu electrònic a: asbovoca@bombersvoluntaris.org

Adreça:

Localitat:

Codi Postal:

Telèfon:

Correu electrònic: Parc:

Secció:

Data Naixement: ___ / ____ / _______ D.N.I.: ______________ -‐ ___

Professió:

Desitjo ser admès com a soci/a numerari/a a l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, i faré efectives les qüotes corresponents amb càrrec al compte:

Número:_ _ _ _ -‐ _ _ _ _ -‐ _ _ _ _ -‐ _ _ -‐ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Banc o Caixa: Agència núm:

Adreça:

Ho signo a .................................................... el ............ d ............................... del ............

Signatura:

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — Banc o Caixa:........................................ Adreça: ................................................. Nom del Titular: ................................... Sr. Director/delegat: Li prego que, fins a nou avís, faci efectius a l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya, i amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts que li seran presentats. Atentament:

Signatura:

@emergenciescat

emergenciescat

Prova de sirenes 25 de març de 2014

En cas d’accident químic, què cal fer?

La fórmula perfecta

Accident

Sirenes

Sonaran 84 sirenes d’avís a la població per accident químic a 37 municipis de Catalunya. Serà una prova per comprovar-ne el funcionament i fer que tots els ciutadans en coneguin el so.

Confinar-se Informar-se

www. gencat.cat/interior/riscquimic

B. 28941-2013

Sirenes