Editorial Al llarg dels segles, els pescadors han anat observant el mar i han sabut descobrir tècniques per poder arribar a port amb bones pesqueres. Durant anys han après l’ofici de pares a fills, sense tecnologia ni estudis; els pescadors no eren oceanògrafs, però avui encara són vigents moltes de les arts de pesca d’abans. Els pobles costaners sempre tenen un carrer ple de botigues i sobretot molts expositors amb postals de barques i pescadors, que sovint són, malauradament, l’única imatge que tots en tenim al cap. Però què sabem dels nostres pescadors que els pugui diferenciar dels altres? I dels peixaters? Per començar, cal saber que les nostres barques de pesca respecten el mar i el peix, ja que és la seva font de recursos. A Catalunya no existeix la pesca industrial com en altres llocs del món. Les nostres barques surten a pescar cada dia i tornen a port amb la pesquera que se subhastarà, a la mateixa llotja del port, al cap de molt poquet d’haver estat pescada. Per exemple, al nord, els vaixells surten a pescar i no tornen fins al cap d’una o tres setmanes, per la qual cosa el lluç o altres peixos poden haver estat pescats fa molts dies. La legislació europea no obliga a posar la data de pesca, sinó la de desembarcament, per la qual cosa el nostre lluç i el del nord per un moment poden semblar iguals, però no ho són. Tampoc ho és el preu; si veieu el nostre peix un xic més car, ja sabeu per què, i també sabeu que sens dubte és més fresc i no li hauran calgut conservants. He posat l’exemple
del lluç però amb tots els peixos passa el mateix. La jornada dels pescadors és llarga: inclou el trajecte des del port fins a trobar els caladors, que pot durar entre dues i tres hores, tan sols d’anada; llavors fan dues, o màxim tres, llançades i tornen altra vegada a port. La durada de la pesca és de només unes cinc hores, i tan sols això ja garanteix que sigui una pesca sostenible. Ve molt peix de països com Namíbia, Marroc... Potser hi ha alguna varietat de peix que és molt escadussera al Mediterrani o que no existeix i pot fer-se necessari importar-la, però massa sovint arriba peix d’una qualitat molt baixa. Per això va bé tenir un peixater de confiança a qui podeu demanar la traçabilitat dels peixos que voleu comprar, de manera que si us diuen que està pescat a la costa catalana sabreu que és fresc per força. Normalment hi hauria d’haver el tiquet d’expedició i venda de la llotja on ha estat subhastat. Tenim molts peixos i n’hi ha tants com preus. Aquest tòpic que el peix és car es pot matisar, ja que tampoc cal pensar en llenguados, rap, escamarlans i altres. Tenim maires, seitons... en fi molts i molts peixos per a moltes ocasions i que són molt bons. També cal tenir en compte que el peix té temporada, com la fruita i la verdura; normalment quan n’és època i n’hi ha més abundància és quan és més bo i està millor de preu. Ara que teniu aquesta informació podeu escollir sabent què feu. Núria Valentí i Arbós
Núria Valentí i Arbós, direcció i redacció Maria Forns, assessorament lingüístic Meritxell Alfos, fotografia Aina Martí, fotografia Estudi gràfic Vicenç Prims, disseny Sara Puerta, maquetació Impuls 45, impressió Col·laboradors Noel Martí Antoni Betran Maria Forns Consorci per a la Normalització Lingüística Mario Vizcarro
Núria Valentí i Arbós
4
Fe d’errates: Núm. 8 El nom correcte de l’establiment de la pàgina 37 és CAELUM