Història familiar d'Antoni Ribas de Conill (1880-1935) by Antònia Gimbernat Gou

Antoni Ribas de Conill (1880-1935)

Aproximació a la història familiar d’Antoni Ribas de Conill, basada en els registres parroquials de Cabanes, El Far, Fortià, Garrigoles, Garriguella, Olot, Tossa de Mar i Vilajuïga; els documents aportats per David Serra Busquets i Dolors Padrós Fulladosa, de Boadella i la genealogia de la família Conill, elaborada per Fernando Viader. No tenir accés altres documents notarials i familiars, fa que les biografies dels personatges es limitin als fets eclesiàstics del bateig, casament i defunció i al poc que es pugui deduir a partir d’algun detall complementari que aportin aquests registres: ofici, domicili, etc. Cal remarcar també que només es poden consultar els llibres parroquials des de l’any 1613 al 1850, que els llibres més antics no especifiquen el cognom de les dones ni els noms dels avis, cosa que dificulta el seguiment de les línies familiars i, en alguns casos, aquests llibres han desaparegut o el seu estat de deteriorament no en permet la consulta. La recerca no ha estat exhaustiva, per tant poden aparèixer nous documents que ampliïn aquesta història familiar o que en corregeixin algunes conclusions.

Antònia Gimbernat i Gou Cabanes, maig de 2013

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Índex Pàg. Família Ribas Introducció

Els Ribas de Boadella

Arbre genealògic

Rafel Ribas

Pere Ribas Bonal

Quirç Ribas Maymó

Josep Ribas Daniel

Antoni Ribas Vidal

Josep Ribas Vidal

Antoni Ribas de Conill

- Bibliografia d’Antoni Ribas Família Conill

29 33

Arbre genealògic

Introducció

Ignasi Conill i de Carreras

Antoni de Conill i de Carreras

Ignasi de Conill i de Solà

Dolors de Conill i de Solà

Annex

Bibliografia

L’asterisc [*] que acompanya alguns noms indica que a l’annex hi ha un registre parroquial que verifica la informació.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

La nissaga dels Ribas: 250 anys d’història familiar (s. XVII-XX)

Antoni Ribas de Conill, hereu d’una família benestant, afeccionat a la literatura i als esports, des de ben jove, va destacar pel seu caràcter inquiet i aventurer. Durant uns anys va viure a l’Amèrica del Sud, fins que la gestió de la hisenda familiar el va obligar a tornar a Cabanes. Va ser en aquest moment quan es va iniciar en la ciència de l’astronomia. Resseguint la seva història familiar, podem constatar que Antoni Ribas de Conill era, per part de pare, l’hereu d’una nissaga que, des de feia molts anys, comptava amb una situació econòmica i social que els va permetre establir relacions familiars i d’amistat amb altres famílies de renom de la comarca. Però, mentre la majoria dels hisendats d’aquesta època acostumaven a assentar-se en un poble i no se’n movien, els avantpassats d’Antoni Ribas sovint van canviar de població i a part de l’agricultura també es van dedicar al comerç i als negocis. Dolors Conill, la seva mare, procedia dels Conill, una important família originària d’Olot. El primer membre de la família Ribas -entroncada amb Antoni Ribas de Conill- del qual trobem prou documentació és Pere Ribas Bonal, que a principis del segle XVIII vivia a Boadella. Els seus pares devien ser la parella formada per Rafel Ribas, de Boadella, i Maria Bonal, de Terrades, dels quals es conserva la dispensa matrimonial obtinguda el 14 de novembre de 1693. No hi ha constància de l’església on va tenir lloc la cerimònia però, en aquells anys, s’acostumava a celebrar a la parròquia on residiria la parella, en aquest cas Boadella, i no es conserva cap registre parroquial d’aquest poble, per la qual cosa tampoc es pot accedir al registre del seu bateig, ni al del seu primer matrimoni, que també es degué celebrar a Boadella. No sabem si abans del segle XVIII, els Ribas ja havien tingut algun lligam amb Cabanes, però és a partir del casament de Pere Ribas i Anna Maria Maymó, celebrat cap el 1725, que es pot documentar la connexió dels Ribas amb el nostre poble i establir una relació amb el mas que ara porta el seu nom. Els Maymó foren una família de pagesos benestants emparentats, entre d’altres, amb els Puig Casadevall, de Cabanes i els Nouvilas, de Sant Quirze de Colera. Tal com diu al seu testament, Anna Maria Maymó, era filla de Francesc Maymó i d’Isabel. Segurament va ser batejada a Cabanes el 13 d’octubre de 1699. En aquest registre hi consta una nena que és filla de Francesc Puig Casadevall i Maymo i d’Isabel. Al registre de casament d’aquest parella (17 de febrer de 1697) se’ls anomena Francesc Casadevall i Isabel Maymó. (No ens ha d’estranyar el canvi d’ordre dels cognoms, era un fet corrent a l’època quan el nuvi era un fadristern o quan la família de la noia era més important que la del noi, en aquest cas fins i tot l’home podia adoptar el cognom de la dona per tal de què no es perdés el nom de la família. Per altra banda, també es donava el cas que unes quantes generacions mantenien els dos cognoms del pare i no feien constar els de les successives dones) El Sr. Albert Compte i Freixenet en el seu treball titulat “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues” (Annals de l’IEE, núm. 29, Figueres, 1996) fa referència a un mas propietat de Jaume Pont Casadevall (Sr. Romaguera) que seria el mas Maymó, situat prop del Salitar i que correspondria a l’actual mas Ribas. Aquest casament doncs, podria ser la primera relació entre la nissaga Ribas i el mas que ara porta el seu nom.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Els Ribas de Boadella El cognom Ribas està documentat a Boadella des del segle XV i encara ara hi ha dos masos, construïts a l’època medieval, que actualment estan habitats i conserven el record del nom de la família: el Mas Ribas del Pla, actual can Bió –que va ser propietat dels Ribas de Cabanes fins el segle XX-, i Can Benet, conegut també i certificat documentalment com a mas Ribas d’Amunt i segurament el primer Mas Ribas de Boadella. • •

Un pergamí del 15 de novembre de 1448 cita a Berengarius Riba, de Boadella A l’article Cases pairals de Boadella, de David Serra Busquets, editat per l’Associació Cultural i Juvenil Amics de Boadella d’Empordà dins el Programa de la Festa Major de 2010, apareixen diferents personatges de la família Ribas. o A principis del s. XVI alguns camperols de Boadella com els Rotllan, Ribas, Joer o Casademont aconseguien conrear les millors terres del terme i erigeixen les primeres cases de pedra. o Els Ribas de l’actual mas de can Benet reconstrueixen el mas durant el s. XVI (llinda de 1560). o L’any 1621, amb motiu de la venda del castell de Boadella, es mana a tots els caps de casa que vagin a prestar homenatge i són cridats, entre d’altres Pere Ribas i Narcís Ribas, agrícola. o L’any 1624, són cridats a reunió a la plaça pública Narcís Ribas i Bartomeu Ribas agricolorum i d’altres, per fer jurament de vassallatge, amb l’obligació de pagar cens dels grans. Narcís ha de donar mitja quartera de frument (blat) i part de mestall (mescla de cereals) de l’heretat de Francesc Rotllan i sis quarteres de frument de la seva heretat. A Bartomeu Ribas li correspon donar tres quarteres i deu mesurons de sègol i una quartera de frument de la seva heretat. o L’any 1653 es creà un censal anual per part de la universitat de Boadella i les singulars persones pel rector de Sant Llorenç de la Muga. En aquest acte Pere Ribas i Josep Ribas, pagesos i altres veïns venen un censal de 250 sous. o Un document del 1705 esmenta que els homes de Boadella continuaran pagant els censos i les dècimes, supervisats pel poder del batlle dit Miquel Ribas. o L’any 1706, el rector de Boadella i uns negociants d’Arles demanen audiència amb Camps i Torrent, burgés de Perpinyà, fill d’Antoni Camps Torrent com hereter i barons del terme de Boadella i congreguen a la platea pública les singulars persones del terme que són Rafel Ribas (batlle), Bartomeu Gaspar i Benet Ribas, cònsols corrents de l’any, Michael Ribas i altres homes habitants i singulars persones per tractar de les dècimes alodials que havien estat acordades amb els Camps i que s’haurien d’actualitzar. Els seus administradors eren Rafel i Miquel Ribas. o En un altre document del 1706 s’esmenta que un notari i uns negociants, com a representants del senyor Abdó de Camps i Torrent, barons del lloc de Boadella, congreguen a la plaça pública els homes de Boadella i la universitat: Rafel Ribas, batlle, Bartomeu Gaspar i Benet Ribas, com a cònsols corrents, Michael Ribas i altres singulars persones del lloc de Boadella. o Un document de l’any 1713 esmenta una reunió de la universitat de Boadella a la plaça pública amb la presència de Benet Ribas i altres

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

o o o

homes del consell estricte i Miquel Ribas i altres homes del consell general per reconèixer el censal establert per casos de necessitat de la població per raó de guerra, robatori o incendi. El 1625 es signaren capitulacions matrimonials entre Pere Ribas, pagès de Boadella, fill de Benet Ribas i de Marianna amb Cecília Casademont, filla de Benet Casademont i Montserrat Joher. Una mostra de les possibilitats econòmiques de la família és el dot que aporta la núvia. La seva mare, ja vídua, li dóna un parell de bous, 28 ovelles, un burro, un pollí, una tina, tres botes, dos perols, tres arades per llaurar, 5 llençols, una flassada, una borrassa, dos llits de colsa, dos tovalles, una caixa, un parell d’eixugamans, una corta per mesurar grans, una paella d’aram, uns ferros de forns, uns cremallers i olla, un sac, dos semals, un magall, una aixada, un podador i una taula i del seu germà rep 100 lliures. L’any 1694, Miquel Ribas del mas Ribas i d’altres creen un censal mort de 200 sous de plata. El 1711, Miquel Ribas pagès de Boadella del domus d’en Ribas i d’altres van vendre al rector de Vilabertran el benefici d’uns altars per 120 lliures. L’any 1731, Joan Casademont va vendre a Silvestre Ribas i Miquel Casademont unes cases situades a l’entrada del Portal.

A la pàgina 43 del llibre A l'escola falta gent!. Les escoles de Les Escaules i Boadella d'Empordà de Pere Salvatella i Armengol i Núria Trobajo i Pujada, editat per l’Ajuntament de Boadella d'Empordà el 1998, hi apareix l’article Els carrers del poble de David Serra i Busquets, que quan parla del Carrer Nou hi diu textualment: El carrer data de finals del segle XVIII i fou edificat sobre uns terrenys de la família Ribas de Cabanes. Encara a principis del segle XX les cases del carrer pagaven censos a aquesta família. Al llibre Les Valls de Boadella i Les Escaules, David Serra també explica que degué ser al llarg del segle XVII que els Ribas es van constituir en dues branques. Mentre una família, es quedà al mas de can Benet, l’altra, sorgida d’aquesta, fundà el mas de can Ribas (actual can Bió i origen dels Ribas de Cabanes). Ja al segle XVIII una branca de can Benet va fundar la casa de Can Tabola, al carrer Nou. Un fill de Can Tabola, Martí Ribas i Serrat (1846-1915) va passar uns anys treballant a Cuba i tornà força enriquit. Va comprar el castell de Boadella i les terres properes i durant molts anys fou alcalde del poble. Per aquest motiu el castell era anomenat Ca l’Americà i una font propera al castell se la coneixia pel nom de Font de l’Americà.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Com es veu en tots aquests documents, entre els segles XVI i XVII, els Ribas van ser una de les famílies notables de Boadella i tots tenien lligams familiars. Tot i que no s’ha pogut confirmar, el nom i la data fa pensar que el Rafel Ribas que el 1693 es va casar amb Maria Bonal de Terrades, és el mateix Rafel Ribas que el 1706 era batlle de Boadella. En aquest cas seria un avantpassat d’Antoni Ribas de Conill. Potser un dia ho podrem aclarir...

David Serra i Busquets, Cronista oficial de Boadella d’Empordà, des del 1996, ha confirmat que la família Ribas de Cabanes era originària de Boadella, concretament del mas Ribas del Pla, actual can Bió (carretera que va de Les Escaules a Pont de Molins). Aquest mas va ser propietat dels Ribas de Cabanes, fins cap a l’any 1936, quan el van vendre als actuals propietaris.

Mas Ribas del Pla (Can Bió)

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Els Ribas: arbre genealògic

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Rafel Ribas (finals del s. XVII) És el primer representant de la nissaga Ribas de Cabanes, del qual es conserva alguna prova documental. Nascut a Boadella, el 14 de novembre de 1693 va obtenir llicència eclesiàstica per casar-se amb Maria Bonal, de Terrades. Només se’ls coneix un fill, Pere.

Pere Ribas Bonal (Boadella, 1695? 1772?) No es pot confirmar documentalment, ja que no es conserven els registres parroquials de Boadella, però és molt probable que Pere Ribas nasqués a Boadella a finals del segle XVII. Els seus pares serien Rafel Ribes, de Boadella i Maria Bonal de Terrades, casats el novembre de 1693. Pere es va casar tres vegades: • • •

Pels volts del 1725, amb Anna Maria Maymó, natural de Cabanes El 1743, amb Maria Casadevall, vda. Daniel, veïna de Vilajuïga El 1767, amb Maria Boixeda, vda. Marunys, veïna de Fortià

Tot i que no es pot accedir al registre del seu primer matrimoni, sabem que Pere Ribas es va casar en primeres núpcies, amb Anna Maria Maymó, de Cabanes i que van tenir un mínim de cinc fills. Als registres parroquials de Cabanes no s’hi troba el naixement d’alguns fills, cosa que fa suposar que degueren viure un temps a Boadella on van néixer Margarida i Dorotea i que el 1730 ja vivien a Cabanes on hi van néixer tres fills. • • • • •

Margarida que, l’1 de juny de 1745, es va casar a Cabanes, amb Josep Forcada [*], llicenciat d’Agullana i més endavant metge de Llers. Dorotea Ribas que, el febrer de 1760, es va casar amb Jeroni Dalí, treballador de Llers. Miquel Quirç, batejat a Cabanes el 3 de gener de 1730. Podria ser el Quirç, hereu de la parella, ja que en algun registre també se l’anomena Miquel. Maria, batejada a Cabanes el 2 de novembre de 1731 Miquel, batejat a Cabanes el 13 de setembre de 1733. Va morir als 2 mesos.

Anna Maria Maymó, va morir a Cabanes, el 22 de gener de 1743, quan tenia 42 anys. El dia abans havia fet testament [*], davant Francesc Fageda, capellà del poble, i set testimonis entre parents i treballadors.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Al testament signat el 21 de gener, en lo lloch de Cabanas y en la casa del Sr. Anton de Carreras ahont habita... (no s’aclareix el motiu pel qual vivia a can Carreras, potser hi feien de masovers) deixa, entre d’altres, aquestes disposicions: • •

•

• • •

Vol ser enterrada al vas (nínxol) del seu pare Francesc Maymó Demana que a l’enterro hi hagi quatre sacerdots i tres religiosos de Sant Roc de Figueres i a les honres fúnebres sis sacerdots, dos religiosos de Sant Francesc de Figueres i dos religiosos de Sant Roc de Figueres A la seva filla Margarida li deixa noranta lliures barceloneses, que se li donaran en el moment del matrimoni carnal o espiritual, sempre que es casi a gust i voluntat de mes prop parents. Si no és així, només li deixa deu lliures. El mateix fa amb la seva filla Dorotea. I adverteix que si les dues noies moren sense fills, la meitat del dot haurà de retornar a l’hereu. Vol que se li celebrin cinquanta misses, deu a la parròquia de Cabanes i les altres allà on vulgui Pere Ribas. Deixa hereu universal a Pere Ribas el seu marit i quan ell mori vol que l’heretat passi a Quirç, el seu fill que en aquells moments deu tenir 12 anys.

Al testament no parla de la nena nascuda el 1731, cosa que fa pensar que ja havia mort, igual que el nen nascut el 1733. El 8 de desembre de 1743, deu mesos després d’enviudar, Pere es tornà a casar amb Maria Casadevall Roca, veïna de Vilajuïga. Maria Casadevall, filla de Jaume Casadevall de Vilajuïga i de Maria Roca, era la vídua de Josep Daniel Denclar amb qui havia tingut una filla, Caterina, que més endavant es va casar amb Quirç, el fill d’en Pere, de manera que a més de parella, Pere i Maria també van ser consogres. (els casaments dobles eren molt corrents)

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

A part dels registres de bateig dels fills que va tenir amb la seva segona esposa, hi ha diferents documents que constaten que Pere Ribas vivia a Cabanes: el 31 de maig de 1744, exerceix de testimoni de Francesc Maymó, segurament el germà de la seva primera dona i el 1745, apareix en el registre del casament de la seva filla Margarida [*]. Entre els 1744 i el 1749, Pere i Maria van tenir tres fills batejats a Cabanes: •

1744.- Magdalena, nascuda el 21 de setembre. Va tenir per padrins el seu germanastre Quirç i Magdalena Casadevall Gorgot de Vilajuïga. Va morir al cap de tres mesos.

•

1746.- Vicens [*], nat el 26 de juliol. Padrins: Vicenç Casadevall, llicenciat de Cabanes i Maria Massana de Castelló. Va morir el 27 de setembre de 1748. 1749.- Josep [*], nat el 27 de gener. Padrins: Josep Casadevall, llicenciat de Vilajuïga i Caterina Saló, pagesa de Castelló. Va morir al cap d’un any.

•

Tot i que no hi ha constància registral del bateig de cap altre fill, al testament de Maria Casadevall, es parla de dues filles, Caterina, fruit del seu primer matrimoni i Maria Àngela, filla de Pere Ribas. Es desconeix la data de naixement de Maria Àngela, però degué ser a partir de 1750. Tampoc se sap en quin moment Pere i Maria van marxar de Cabanes per anar a viure a El Far, però a la dispensa matrimonial dels seus fills Quirç i Caterina, amb data del 1755, el noi ja hi consta com a veí de El Far, per tant és de suposar que va ser entre el 1750 i el 1755 quan es van instal·lar de masovers a la casa de Dalt del Puig, de la parròquia de Sant Martí de El Far. (En aquest poble hi vivia Miquel Suro, un parent de Maria.) Maria Casadevall degué morir l’any 1762, ja que es conserva el seu testament amb data 20 de maig d’aquest any [*].

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

En aquest testament, a part de les misses de rigor, Maria determina: • •

•

• • • •

que vol ser enterrada amb caixa, al nínxol del seu parent Miquel Suro. que a la seva filla Maria Àngela li deixa un dot de cent lliures barceloneses, sempre que es casi a gust de Pere Ribas, el seu pare. Si aquest és mort, s’ha de casar a gust i voluntat de quatre parents pròxims, dos de part de pare i dos de part de mare. Si la noia no es casa a gust dels seus parents, només li deixa un dot de 15 lliures barceloneses. Que deixa a Maria Àngela, sota condició que es casi a gust del pare o dels parents, els vestits i la caixa que té a la seva casa pairal de Vilajuïga, ara propietat del seu germà Honorat Casadevall i que segons fa constar encara li deuen des del moment que va signar els capítols matrimonials. També li deixa tres anells, sempre amb la condició de casar-se a gust dels parents. Si no és així, només li’n deixa un. A Pere Ribas, el seu marit, li deixa un dot de 100 lliures barceloneses. Nomena hereva universal a Caterina Daniel, filla que va tenir amb el seu primer marit i ara esposa de Quirç Ribas Maymó, el seu fillastre. Si Caterina mort, l’hereu serà el seu fill Josep Ribas Daniel o els altres fills que puguin néixer. En cas de no haver cap hereu de la seva filla Caterina, l’hereva serà Maria Àngela o els seus fills.

El 2 de març de 1767, Pere Ribas es casa, per tercera vegada, amb Maria Boixeda, de Sant Llorenç de la Muga. Maria Boixeda era filla de Salvi i Sivina, veïns de Sant Llorenç de la Muga i vídua de Joan Marunys Puig, de Fortià (s’havien casat el 1761[*] i havien viscut a El Far). No es troben més dades de Pere Ribas ni de la seva tercera esposa. Només hi ha constància de què l’any 1770 encara era viu i residia a El Far i que el seu fill Quirç, quan el 1773 es va casar per segona vegada, feia de pagès a Pelacalç (MontiróVentalló). Per tant Pere Ribas, podria haver mort a El Far, però també en podria haver marxat junt amb el seu fill i morir a Pelacalç o en qualsevol altre indret.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Quirç Ribas Maymó (Cabanes, 1730? - ?) Quirç, fill i hereu de Pere Ribas Bonal i Anna Maria Maymó, podria ser el Miquel Quirç nascut a Cabanes i batejat el 3 de gener de 1730.

Encara que alguns registres diguin que Quirç és fill de Boadella, possiblement va néixer i va passar tota la seva infantesa a Cabanes, i la citació al poble de Boadella vingui donada per l’origen de la família Ribas. Les dades dels registres no sempre són fiables. El seu nom apareix en el testament del germà de la seva mare, Miquel Maymó, signat el 14 d’octubre de 1743. Miquel va morir als trenta anys, casat però sense fills i va deixar com a hereu al seu germà Francesc, però aclarint que si aquest moria sense fills, l’heretat havia de passar a Quirç Ribas nebot meu fill legítim y natural de Pera Ribas i de Annamaria conjuges y per antes Maymo, germana mia... Caldria investigar el que va passar amb Francesc Maymó per saber si ja va ser en aquesta generació que Quirç Ribas va rebre l’herència del mas Maymó i per tant de la propietat que més endavant vam conèixer com a mas Ribas o si la va comprar ell, el seu fill o el seu nét. El 1744, Quirç apareix al registre del bateig de la seva germanastra Magdalena, com a fadrí de Cabanes, però el 1755 ja residia a El Far. Quirç es va casar dues vegades: • •

El 1755, amb Caterina Daniel Casadevall, la seva germanastra El 1773, amb Clara Esteva, vda. Vidal, de Tossa

El 22 de novembre de 1755, Quirç va obtenir dispensa per casar-se amb Caterina Daniel Casadevall, de Garriguella i es van casar pocs dies després. Caterina Daniel era filla de Josep Daniel Denclar de Garriguella i de Maria Casadevall, madrastra de Quirç. En aquesta data, Quirç ja vivia a El Far a la casa de Dalt del Puig de la parròquia de Sant Martí de El Far. Quirç i Caterina van tenir un mínim de set fills, nascuts i batejats a la parròquia de Sant Martí de El Far.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1756.- Pere, nascut el 20 de setembre. Padrins: els seus avis, Pere Ribas i Maria Casadevall

1758 [*].- Margarida, nada el 22 de gener. Padrins: el seu avi Pere Ribas i la seva tia, Margarida Ribas, esposa de Josep Forcada, de Llers 1760.- Josep, nat el 16 de desembre. Padrins: els seus oncles Josep Casadevall de Vilajuïga i Dorotea Ribas, esposa de Gerònim Dalí de Llers. 1763 [*].- Damià, nat el 13 de febrer. Padrins: el seu oncle Josep Forcada metge de Llers i la senyora Magdalena Gorgot, esposa del Sr. Honorat Gorgot hisendat de Vilajuïga. 1765 [*].- Rafel, nat el 19 de setembre. Padrins Rafel Ribas, de Boadella i Maria Àngela Ribas, donzella filla de Pere Ribas i Maria Casadevall 1768 [*].- Josep, nat el 24 de març. Padrins: Josep Ribas, germà del batejat i Maria Boixeda, tercera esposa del seu avi. 1770 [*].- Justa, nada el 14 de juliol. Padrins: el seu oncle, Gerònim Dalí i la Sra. Justa Feixas, vídua de Josep Suro de El Far.

o o o o o

Poc després del naixement de Justa, Caterina Daniel va morir i, el 22 de març de 1773, Quirç Ribes es va tornar a casar amb Clara Esteva, a la parròquia de Sant Vicenç de Tossa. Clara Esteva era la vídua de Garau Vidal, negociant de Tossa. Els testimonis del casament van ser el negociant Anton Esteva, possiblement el seu cunyat i el seu oncle, el Dr. Josep Forcada de Llers.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

No se sap quin va ser el motiu pel qual Quirç va deixar la seva casa de El Far, però tal com especifica aquest registre de l’any 1773, Quirç era veí de Pelacalç (MontiróVentalló). Després del casament, Quirç va passar a viure a Tossa i molt probablement va deixar la feina de pagès per dedicar-se als negocis de la família de la seva dona. No consta que la parella tingués descendència. Però el 1776 es casen Josep Ribes, fill de Quirç, i Anna Vidal, filla del primer matrimoni de Clara Esteve. (Un altre casament doble)

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

No hi ha referències de l’any, ni del lloc on va morir Quirç, però Clara Esteve va morir a Cabanes, el 27 de juliol de 1819, als 81 anys. No consta que hagués fet testament. En aquesta data, Clara ja era vídua i sembla ser que vivia a Cabanes.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Josep Ribas Daniel (El Far, 1760 – Cabanes, 1834) Josep Ribas Daniel era fill de Quirç Ribas Maymó i de Caterina Daniel. Els seus padrins van ser Josep Casadevall, de Vilajuïga i Dorotea Ribas, esposa de Jeroni Dalí, de Llers. Va néixer a El Far, el 16 de desembre de 1760.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Josep va anar a viure a Tossa, segurament l’any 1773, quan el seu pare es va casar amb Clara Esteva, d’aquesta població. Tres anys més tard, el 28 de setembre de 1776 i a l’església de Sant Vicenç de Tossa, Josep es va casar amb Anna Vidal Esteva, la seva germanastra. •

Anna Vidal era filla de Garau Vidal, negociant i de Clara Esteva Llach.

Tot i que a vegades consta com a pagès, en altres registres a Josep se’l defineix com a comerciant o negociant. És molt possible que, igual que el seu pare, entrés en el negoci familiar de la seva dona .

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Josep i Anna van tenir al menys set fills nats a Tossa i batejats a la parròquia de Sant Vicenç d’aquesta la vila. •

1777.- Maria Antonia, nada el 14 de juny. Padrins: els avis Quirç Ribas i Clara Esteva.

•

1779 [*].- Quirç, nat l’1 d’agost. Padrins: Pere i Clara Ribas, possiblement els seus oncles. 1785 [*].- Josep, nat el 3 de setembre. Padrins Gabriel Vilar, negociant de Tossa i Teresa Esteva Llach també de Tossa. 1787.- Antoni, nat el 6 d’agost. Padrins: Antoni Esteve i Llach i Margarida Forcada i Ribas. 1789 [*].- Ramon, nat el dia 26 de juliol. Foren padrins: Ramon Vidal, mariner i Rosa Mont i Esteve 1791 [*].- Clara, nada el 24 d’octubre. Padrins: Jaume Moré Parot i Maria Rovira Llach de Tossa

• • • •

No se sap en quin moment la parella va deixar Tossa per instal·lar-se a Cabanes on Josep Ribas i Daniel, hi va morir als 73 anys, el 27 d’octubre de 1834. El van sobreviure dos nois, Antoni i Ramon i tres noies, Maria Antònia, Clara i Maria.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

No hi ha referències del bateig de Maria, però possiblement fou la petita i degué néixer entre el 1793 i 1794, durant la Guerra Gran, un temps en què els registres parroquials no són gaire fiables. Com consta al registre de defunció, Josep havia fet testament, segurament davant de notari.

Anna Vidal, la seva esposa, va morir d’hidropesia deu anys més tard, el 12 de setembre de 1844. Tenia 86 anys i havia fet testament davant el notari Alberto Xarau, de Peralada.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Antoni Ribas Vidal (Tossa, 1787 – Cabanes, ?) Fill de Josep Ribas Daniel, hisendat, i d’Anna Vidal Esteva. Tot i que Antoni havia nascut a Tossa el 8 d’agost de 1787, va passar a residir a Cabanes i hi va viure fins el moment de la seva mort.

No se sap el motiu ni tampoc l’any en què Antoni i els pares van deixar la vila de Tossa per venir a viure a Cabanes, però donat que en el registre del seu casament ja se’ls defineix com a hisendats i no com a comerciants, és possible que invertissin part del seu capital en la compra de terres o potser ja eren propietaris del mas Ribas per herència familiar. A principis del segle XIX, un hisendat era més ben considerat socialment que un comerciant i podia viure de les rendes de la seva hisenda. El 6 d’agost de 1832 i a l’església de Santa Eulàlia de Garriguella, Josep Ribas Vidal es va casar amb Margarida Vidal, natural d’aquest poble. •

Margarida Vidal era filla de Pere Vidal, hisendat de Garriguella i Maria Domènech de Illa de Rosselló (França). Els testimonis del casament foren Vicent Pont i Aguer (Sr. Romaguera) de Cabanes i Miquel Palau i Capdeaigua de Roses.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Antoni Ribas i la seva esposa van viure a Cabanes, on van tenir set fills: • 1833.- Josep. Batejat el 8 de juny. • 1835.- Teresa. Batejada el 10 de juny. El desembre de 1860 es va casar amb Joaquim Vives Ferrer, pagès de Peratallada • 1842.- Antònia. Batejada el 31 de juliol. L’abril de 1861 es va casar amb Josep Maria Anglada Domènech, de Peralada • 1844 [*].- Antoni, batejat el quinze de setembre. Padrins: el seu germà Josep i la seva tia Antònia. • Víctor.- Va ser tinent de l’exèrcit. Va morir als 42 anys. • Joaquim.- El febrer de 1880 es va casar amb Adela Carbona Molins, de Figueres • 1852.- Maria. Batejada el 15 de febrer No hi referències de la defunció d’Antoni, ja que va morir després del 1851, data de l’últim registre parroquial que es pot consultar.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Josep Ribas Vidal (Cabanes, 1833 – Cabanes, 1914) Josep Ribas Vidal, fill de Antoni Ribas Vidal i Margarida Vidal Domènech, va néixer a Cabanes el 7 de juny de 1833. Va ser batejat l’endemà, essent padrins els avis paterns Josep Ribas i Anna Vidal.

El 18 d’abril de 1870 i ja amb 36 anys, es va casar amb Dolors de Conill i de Solà, de 33 anys. Foren testimonis de la cerimònia: Joan Pey i Joan Serra. •

Dolors Conill Solà, batejada a Cabanes el 14 de març de 1837, era filla d’Ignasi Conill, nascut a Olot, però veí de Cabanes i d’Ignàsia Solà d’Olot.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Josep Ribas Vidal va ser alcalde de Cabanes en tres legislatures: del 1869 al 1871, del 1887 al 1895 i del 1898 al 1901.

La parella tenir tres fills, batejats a Cabanes: •

•

1871.- Maria, nada el 29 de juny i batejada el 2 de juliol. Va morir molt jove i està enterrada al cementiri de Cabanes 1875.- Maria de la Concepció, batejada el 29 de gener. No es va casar. Podria haver mort l’any 1959, ja que es conserven documents d’aquest any donant fe dels béns deixats en herència a favor de l'Asil 1880.- Antoni, batejat el 27 de setembre

Josep Ribas Vidal, va morir a Cabanes, el 25 de febrer de 1914, als 80 anys d’edat. D’acord amb el que ens explica la necrològica del diari, tot i morir a una edat avançada, la seva dona el va sobreviure.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Antoni Ribas de Conill (Cabanes, 1880-1935) Fill de Josep Ribas i Dolors Conill, va néixer a Cabanes el 25 de setembre de 1880 i va ser batejat dos dies després, amb els noms de Antonio de La Padua, Víctor i Ramon. Els seus avis paterns foren Antoni Ribas, de Cabanes i Margarida Vidal, de Garriguella i els avis materns, Ignasi Conill i Ignàsia Solà, d’ascendència olotina. Va cursar el batxillerat a l’Institut de Figueres amb bones notes. Al diari “El Ampurdanés” del 29 de setembre de 1895 i, amb el títol, Cuadro de honor: Alumnos sobresalientes, premiados y graduados de bachiller en este curso, apareix el seu nom a l’assignatura de Ciències Naturals. També apareix com a Sobresaliente en els dos exercicis del Grado de Bachiller. Va començar els estudis de dret a Barcelona, però al cap de poc va abandonar-los i l’any 1902, amb 22 anys, va marxar a Mèxic. D’aquí va viatjar per diferents indrets d’Amèrica del Sud, fins que essent a Buenos Aires, es va trobar amb una carta familiar en la qual se li demanava que tornés a casa, per posar-se al front de la hisenda familiar, ja que el seu pare estava molt malament de salut. Va ser llavors quan es va endinsar en l’estudi de l’astronomia i va adquirir el primer telescopi. El 1919, va comprar un altre telescopi i va fer construir una cúpula giratòria al teulat del Mas Ribas. També va instal·lar una estació meteorològica i una estació de ràdio. El 8 de juliol de 1921, Antoni Ribas es va casar amb Salvadora de Ros Reig, de Les Olives, Garrigoles. La ressenya del diari ens dóna algun detall de la cerimònia i del viatge de noces. Salvadora era filla de Josep Ros Moner, de Garrigoles i de Dolors Reig Palau, de Vilabertran, casats a l’abril de 1883 (Josep Reig i Palau, enginyer i germà de Dolors Reig va ser el promotor de la Torre Reig de Vilabertran, construïda el 1909) Els seus avis paterns foren Salvador Ros Caramany, de Garrigoles, i Anna Moner Carbonell, de Castelló d’Empúries, casats el maig de 1858, i els avis materns, Ramon Reig Feliu, de Vilabertran, i Dolors Palau Forniol i Massot, de Darnius, casats l’octubre de 1859. Can Ros de les Olives va ser la casa pairal de Salvadora. El gran edifici fou construït de soca-rel el segle XVIII. Té dos pisos amb grans finestrals i amples estances amb elegants voltes de llunetes. Sobre el portal hi ha l'emblema de la casa en relleu (antigament s'anomenava Mas Llogaia).

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Entre els germans de Salvadora cal destacar : •

•

Maria de Ros Reig, esposa del tinent coronel Jesús Masia Oltra, nascut a Alcoi i comissari de la Generalitat (assumí el càrrec entre el 13 d'octubre de 1934 i el 7 de gener de 1936) Mercedes de Ros Reig, esposa de Rafael Ruiz de Somavia Arévalo, Comandant d'Infanteria. En un Diari Oficial del Ministeri de la Guerra apareix com a un dels Comandants que pot ser destinat a l’Àfrica. Josep de Ros Reig, espòs de Matilde Nouvilas Cabanel (devia ser l’hereu. L’any 1920, les tres germanes li obren un plet, segurament per qüestions d’herència)

L’activitat d’Antoni Ribas dins el món de l’astronomia va ser molt reconeguda. Va tenir una bona amistat amb astrònoms de prestigi com Josep Comas i Solà i Camille Flammarion, es va relacionar amb diferents associacions científiques, com la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, la Sociedad Astronómica de España y América o la Societé Astronomique de France, publicant articles als seus respectius butlletins i revistes. Els dibuixos de les seves observacions van merèixer ser impresos al llibre de Josep Comas i Solà El Cielo : novísima astronomía ilustrada, editat a Barcelona els anys 20 del segle passat. El juny del 1929 la Comissió Permanent de la Diputació li va concedir una subvenció de 1.000 pessetes pels treballs que realitzava al seu observatori astronòmic de Cabanes, amb la condició que hauria de donar a conèixer el resultat de les seves observacions mitjançant conferències públiques, a les Biblioteques Populars de Figueres i Olot. I el 20 de novembre de 1929, a la Biblioteca Popular de Figueres, va pronunciar, una interessant conferència titulada: El Planeta Marte. Sus observaciones telescópicas y resultado obtenido de la discusión de las mismas; problemas de la vitabilidad de Marte. En aquests anys també mantenia una bona amistat personal amb Carles Rahola i Llorens, periodista, escriptor, historiador i polític gironí, com ho demostren les cartes que encara es conserven. Una d’aquestes cartes adjunta un fragment del resum de la conferència sobre Mart, que envia a Carles Rahola per tal de què en pugui fer la ressenya a la premsa. Aquest és el text escrit per Antoni Ribas: Después de entonar un canto a las innumerables bellezas de la astronomía, haciendo constar que los descubrimientos modernos han convertido la ciencia de los cielos en un maravilloso cuento oriental, en un cautivador romance de hadas... enfrentó el problema, el gran problema de la existencia de la vida en otros mundos, problema cuya resolución al fin y al cabo es la finalidad más

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

noble que puedan proponerse la Astronomía y la Filosofía conjuntamente y dijo... Al saltar hecha añicos aquella esfera de cristal en que los filósofos griegos habían encerrado al universo, la mezquina concepción geocéntrica se transformó en un mundo de proporciones insondables; las estrellas, esos puntos luminosos que cual diamantes tachonan la bóveda celeste fueron alejadas a miles y miles de años de luz y estas mismas estrellas no fueron ya puntos matemáticos, bloques inertes siguiendo fatalment, inexorablemente las órbitas que las leyes de Kepler les trazaran; no, ... al contrario, fueron, son, centros de vida, focos de luz y calor, soles como el que nos calienta y alumbra en todas las etapas de su evolución gloriosa... Y al contemplar la miríada de soles que en una noche estrellada brillan en la bóveda celeste, el espíritu humano inquieto y audaz, hace siglos se pregunta “¿Existirá la vida en estos lejanos mundos?...” El anàlisis espectrográfico al confirmar la unidad de la materia, y ciertos descubrimientos realizados en Marte y apasionadamente discutidos, dieron base más firme a la posibilidad de la vida interplanetaria y mayor actualidad al problema. Trata luego de las características de Marte: la duración casi igual de su día que la del nuestro; la similitud de estaciones parecidas a las nuestras, aunque de doble duración; su atmosfera casi igual a la nuestra con los mismos elementos, oxigeno, carbono, vapor de agua, etc. aunque algo menos densa, su temperatura probablement bastante elevada pues en cada oposición asistimos a la fusión de sus nieves polares al comenzar su primavera y vemos el desarrollo de su vegetación, sombreando de una tonalidad azul-verdosa extensas regiones del planeta. Asistimos, mediante los instrumentos de óptica a las transformaciones que constantemente aparecen en su superfície, desplazamiento por causas ignoradas de las zones fértiles, formación de grandes nebulosidades que ocultan ciertas regiones, caída de las primeras nevadas en las altiplanicies más sensibles a los primeros fríos invernales, muerte de la vegetación al llegar el invierno, debilitándose el color azul-verdoso de los campos hasta casi desaparecer confundiéndose con los desiertos colindantes. Habló de “los canales marcianos” tan apassionadamente discutidos; dijo que aunque se vieron, aunque sigan viéndose –él mismo los ha visto- repetidas veces, no son objetivos, no existen; son detalles topográficos más o menos alineados que vistos imperfectamente son geometrizados por el ojo humano. Todo en Marte canta un himno en pro de la existencia de una vida intensa, vegetativa por lo menos; y aunque espíritus mezquinos y exigentes no acepten su existencia en otros mundos sin que posean los mismos elementos que la Tierra, en igual proporción y medida hay que ver que en esta misma, la vida se agarra en toda su superfície, desde los polos hasta las zonas ecuatoriales con diferencias de temperatura enormes, y que allí, en donde antes se creia impossible la existencia, en el fondo de los mares más profundos, soportando presiones fantásticas viven seres delicados, maravillosos organismos. Terminó enalteciendo la Astronomía y rogando que se dediquen unes pocas horas de ocio al estudio de la Madre de las ciencias que eleva el espíritu, salva

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

el fango terrenal, salva las injusticias, las miserias, los crímenes de la tierra acercándolo a Dios, fuerza divina de...

A part de la seva activitat dins el camp de l’astronomia, també va treballar com a representant d’aparells de ràdio, un altre dels seus interessos. A la premsa de l’any 1931, apareixen sovint anuncis en els quals hi consta com a agent exclusiu de grans marques nord-americanes de radiotelefonia, en col·laboració amb la Ferreteria Ymbert. Antoni Ribas de Conill, va morir als 55 anys, el 13 de març de 1935. Es dóna la circumstància que el dia abans havia mort Josep de Ros, el seu cunyat. Salvadora de Ros degué morir el 1942, ja que aquest any, el Jutjat de Primera Instància de Figueres fa una declaració d’hereus per haver mort sense testament. El 2005, entre el dissabte 12 de març i el diumenge 13 de març, els municipis de Figueres i de Cabanes van portar a terme una sèrie d’actes d’homenatge a l’astrònom Antoni Ribas de Conill. El dissabte, a la seu del Consell Comarcal va tenir lloc una sessió acadèmica i el diumenge se li va fer una ofrena floral al cementiri de Cabanes, on està enterrat i s’inaugurarà la làpida del seu nínxol. Posteriorment es va descobrir una placa al Centre Cultural del poble, que porta el seu nom. El desembre d’aquest mateix any, Figueres va donar el nom d’Antoni Ribas de Conill al vial que comença al carrer Dama d’Aragó i acaba a l’avinguda Maria Àngels Anglada.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Bibliografia d’Antoni Ribas de Conill Documents escrits per Antoni Ribas de Conill •

•

[*] Ribas Conill, Anton. [Observaciones planetarias]. Cabanas : Observatorio astronómico de Cabanas, 1927. Conté dos articles: o Marte en 1926 o Últimas observaciones de Marte : 1927 [*] Ribas Conill, Anton. Cambios observados en los aspectos de varias regiones del planeta Marte durante los años 1924-1926-1928 : sesión del 24 de mayo de 1929. Madrid : Huelves y Compañía, [1929]. Observacions realitzades a l'Observatori de Cabanes. Separata. Treball presentat al 12è Congrés de l'Asociación Española para el Progreso de las Ciencias que tingué lloc a Barcelona del 20 al 27 de maig de 1929 Es poden consultar a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres [*]

• • •

Ribas de Conill, Antoni. [Article periodístic]. A: Publicacions de la Terra, 22 de gener de 1929. Pàg. 8 Ribas de Conill, Antoni. Una idea. A: La veu de l’Empordà, 28 d’abril de 1928. Pàg. 5 Ribas de Conill, Antoni [Diversos articles] A: Revista de la Sociedad Astronómica de España y América o El astrónomo aficionado y su observatorio o Manchas Solares o Júpiter, 1925

Document notarial: querella instada per Antoni Ribas de Conill •

Trasllat de la querella sobre estafa instada per Antoni Ribas de Conill, propietari de Cabanes, contra Josep Prats Minovis, comerciant de Figueres (Figueres). Arxiu Comarcal Alt Empordà.110-91-T2-585 (1917)

Llibres i revistes que parlen d’Antoni Ribas de Conill i del seu treball com a astrònom •

•

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

•

• •

Guillamet Tuébols, Juan. La Tramuntana dels astres: Antoni Ribes de Conill. A: Coses i gent de l’Empordà. Barcelona : Joventut, 1972. Pàg. 225-232 Homes de ciència empordanesos : materials per a un diccionari històric de la ciència a l'Empordà. Figueres : Carles Vallès, 1985. ISBN: 8485874137 Llombart Palet, J. Antoni Ribas (1880-1935), astrónomo ampurdanés. A: Astrum. Revista de divulgación científica órgano de la Agrupació Astronòmica de Sabadell, 148, setembre 1999. Pàg. 72-74 Llombart Palet, José. Antoni Ribas de Conill (1880-1935) y el "Observatorio astronómico de Cabanas". A : Actes de les V Trobades d'Història de la Ciencia i de la Tècnica : (Roquetes, 11-13 desembre 1998) / coord. per Pere de la Fuente Cullell, Roser Puig Aguilar, Josep Batlló Ortiz, 2000, ISBN 84-7283-503-0 , pàg. 417-425 Mención i Rebarter, Genís. L’astrònom Antoni Ribas de Conill. A: Personatges il·lustres de l’Alt Empordà. A.IAS, 2009. Pàg. 48 [A: http://issuu.com/aias-editorial/docs/llibre_alt_empord__web]. Oliver, Josep M. En torno a un telescopio. A: Astrum. Revista de divulgación científica órgano de la Agrupació Astronòmica de Sabadell, 127, març, 1996. Oliver, Josep M. Antoni Ribas de Conill. A: Historia de la Astronomía amateur en España. Madrid : Equipo Sirius, 1997. Pàg. 182-185. ISBN: 978-8486639-84-6 Panadero López, María. Breve historia de la astronomía española. [… La "Sociedad Astronómica de España y América" tuvo más miembros activos durante más tiempo: Antoni Ribas de Conill (Girona) … ] A: http://www.lavirtu.com/eniusimg/enius4/2001/12/adjuntos_fichero_3516. pdf Pla Cargol, J. Biografías gerundenses (Gerona y sus comarcas). GironaMadrid ; Dalmau Carles Pla. Vallès i Rovira, Carles. Ribas i de Conill, Antoni. A: Vallès i Rovira, Carles. Diccionari de l’Alt Empordà (Històric, geogràfic, biogràfic, gastronòmic, folklòric…). Figueres : Carles Vallès, 1984. Vol. II. Pàg. 296

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Cartes d’Antoni Ribas de Conill a Carles Rahola Llorens [**] •

•

Antoni Ribas de Conill a Carles Rahola Llorens, des de Cabanes (l'Alt Empordà).Text manuscrit en castellà. Capçalera: Observatorio Astronómico Privado. Cabanas (Gerona). o Data: Dijous de novembre de 1920. No consta dia. § 1 full, escrit a dues cares, de mida 16'8 x 21'5 cm. Acompanyada de 2 fulls, escrits a dues cares, de mida 25'8 x 21'5 cm, amb les notes d'una conferència del remitent. o Data: 18 d’abril de 1929 § 1 full, escrit a dues cares, de mida 16'8 x 21'5 cm. o Data: 10 de maig de 1929 § 1 full, escrit a dues cares, de mida 16'8 x 21'5 cm. o Data: 6 d’octubre de 1929 § 1 full, escrit a dues cares, de mida 16'8 x 21'5 cm. o Data: 20 de noviembre de 1929 § 1 full, escrit a dues cares, de mida 16'7 x 21'5 cm. o Sense data § 1 full, escrit a una cara, de mida 16'7 x 21'5 cm. Antoni Ribas de Conill a Carles Rahola Llorens, des de Cabanes (l'Alt Empordà). Text manuscrit en català. Capçalera: Liceo Figuerense. Figueras. o Any il·legible. § 1 bifoli, escrit a dues cares, de mida 21'1 x 13'5 cm. Anton Ribas a Carles Rahola Llorens, des de Figueres (l'Alt Empordà). Text manuscrit en català. o Data segons segell de correus: 4 de juliol de 1930 § Targeta postal amb segell, escrita a una cara, de mida 9 x 13'7 cm. Recte: fotografia d'un carrer.

[**] Les cartes formen part del Fons Carles Rahola i Llorens i es troben a l’Arxiu Municipal de Girona. Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 1881 – Girona, 15 de març de 1939) fou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí. Familiar dels polítics Josep Rahola i d'Espona i Frederic Rahola i d'Espona, també de la periodista i política Pilar Rahola i d'en Pere Rahola, ministre de la República. [Biografia: http://www.girona.cat/caseta/materialdidactic/36raholamd.pdf]

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Diferents signatures (de les cartes que Antoni Ribas va enviar a Carles Rahola)

Antoni Ribas de Conill â&#x20AC;&#x201C; HistĂ˛ria familiar

La Família Conill

Al casc antic d’Olot hi ha una petita plaça, que pren el nom de la família Conill. Al mig s’hi aixeca una font amb una base, sobre la qual descansa un cos central que té adossat un abeurador de pedra picada en un lateral mentre que, als altres tres costats, hi ha una cara en relleu de la boca de la qual surt una aixeta. Sobre el cos central s’aixeca un pedestal ventrut i barroc on hi ha gravat un escut que té el camp partit en tres compartiments, un d’inferior i dos de laterals. Al de l’esquerre, hi ha un conill dret sobre les cames del darrere i, al dret, un arbre. Al compartiment inferior hi ha una estrella. Envolten l’escut un casc i unes plomes. Aquest pedestal fa de peanya al conill que hi descansa al damunt com arraulit a terra. El mateix escut es pot veure, juntament amb la data 1666, sobre l’arc de la portalada d’una casa veïna propietat de la família Conill. Es tracta d’una família molt antiga i de les més importants d’Olot, ja que hi ha notícies que Joan Conill, paraire d’Olot, va vendre el 9 de maig de 1565, vuit quarteres de terreny als pares carmelites que venien a establir-se a la vila. El monument va ser construït a finals del segle XVIII per la família Conill. La finalitat de la construcció va ser la de proveir d'aigua potable el nucli urbà. D'aquesta manera la font està estructurada en dues parts, una preparada perquè els veïns poguessin proveir-se d'aigua potable (en aquell temps no hi existia subministrament a les cases) i l'altra que funcionava com a abeurador dels animals. Així durant segles l'entorn de la font, és a dir la plaça del Conill, va ser el punt de sortida i arribada dels carruatges de línia que anaven a Girona o Barcelona i dels carruatges petits dels ordinaris que feien servei entre els pobles de la comarca i Olot.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Els Conill: arbre genealògic

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

La nissaga dels Conill (s. XV – S. XX) La família Conill va seguir el mecanisme d’ascens social propi dels segles XVII i XVIII. Després d’un procés d’enriquiment generat per un ofici, es dediquen al comerç i als negocis. El capital obtingut s’inverteix en terres i censals i les properes generacions ja són doctors en lleis, en medicina o farmàcia fins acabar per aconseguir el títol de ciutadà honrat. El primer representant de la família Conill que apareix a la genealogia de Fernando Viader és Jaume Conill un paraire de la llana. Es conserven els capítols matrimonials del seu fill, Joan Miquel Conill, datats l’1 de desembre de 1531. Tot i que el seu nét consta com a paraire i hostaler, fins el 1630 tots els Conill es van dedicar al negoci de la llana i es van casar amb dones de famílies amb el mateix ofici. A partir d’aquí, van entrar al món del comerç i els negocis i a finals del segle XVII apareix un farmacèutic, Miquel Conill i Sayol, casat amb Anna Ferrussola, també d’Olot, el 1686. El seu fill, Pere Màrtir Conill i Ferrussola, es va casar amb Ramona de Carreras Cruïlles, de Tàrrega, l’any 1726 [*]. Pere Màrtir era jurista i va ser reconegut com a Ciutadà Honrat de Barcelona. La relació dels Conill, amb el nostre poble, es remunta al fill d’aquesta parella, Ignasi de Conill i de Carreras, que el 1757 es va casar amb Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó, pubilla de Cabanes. A l’escut de can Carreras s’hi pot veure el conill i l’arbre de la branca familiar dels Conill.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Ignasi Conill i de Carreras (Olot, 1727- ?) Fill de Pere Màrtir de Conill i Ferrussola i de Ramona de Carreras, va ser batejat a l’església de Sant Esteve d’Olot, el dia 20 de març de 1727. Els seus padrins foren el llicenciat D. Anton de Vallgornera Montagut i la senyora Anna Cunill.

El 1757, Ignasi de Conill i de Carreras, doctor en dret i Ciutadà Honrat de Barcelona, es va casar amb Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó, pubilla de Cabanes. Segons el registre, el matrimoni es va fer per poders i sense la presència dels dos nuvis en el mateix lloc. No se’n sap el motiu, però, com tots els casaments de l’època, aquest, va ser un casament acordat per les famílies i el que realment interessava era el contracte que validés la unió. Llavors podem aventurar que, ja que la núvia s’havia de desplaçar a Olot i allà no tenien altre allotjament que la casa del nuvi, convenia que hi arribés casada. O l’explicació podria ser més senzilla, era ple hivern i el mal temps va impedir que la núvia arribés a temps a la cerimònia. El registre ens diu: “... fet en presència de ... domer curat de Olot y en testimoni de Antich Feixas parayre y Joseph Quatrecases, també parayre, tots d’Olot han contret matrimoni ... Ignasi Conill jove ... de una part y Rosa Carreras donzella ... lo qual matrimoni fou contret per medi de procurador que fou lo Sr. Ramon Conill y de Carreras clergue d’Olot, com consta a la procura... Prengueren la benedicció nupcial als 4 de febrer de 1757.”

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Maria Rosa de Carreras, emparentada amb la nissaga dels Rocabertí, era filla de Martí de Carreras i Carles i de Josepa d’Avinyó, de Peralada, va ser batejada a Cabanes el 19 de gener de 1738. Els padrins foren el Sr. Anton de Carreras i Despuig, avi de la nena i Margarida Vinyavella i Avinyó, donzella de Peralada.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

El matrimoni devia passar temporades a Olot i a Cabanes, ja que si bé la majoria de fills van ser batejats a Olot, al menys un d’ells va néixer a Cabanes: • • • • • • •

1758.- Josep, batejat a Olot el 25 d’agost 1760.- Maria, batejada a Olot, el 20 de gener 1761.- Ramon, batejat a Cabanes el 19 d’abril 1763.- Antoni 1764.- Ramona, batejada a Olot l’11 de novembre 1769.- Joan, batejat a Olot el 27 de març [*]. 1771.- Maria, batejada Olot el 17 de juny

Al cadastre de Cabanes de 1779, Rosa Carreras hi consta com a la cinquena contribuent, amb una tributació de 537 rals. Els pares de Rosa Carreras, Martí i Josepa, s’havien casat [*] a Peralada el 29 de setembre de 1734 i l’endemà, van rebre la benedicció nupcial a la capella de Sant Sebastià de Cabanes. Martí Carreras, era fill d’Antoni Carreras i Despuig, de Cabanes i de Maria Carles i Teixidor de la família Carles de Torroella de Montgrí, casats el 20 d’abril de 1702 Josepa d’Avinyó era filla de Pere Avinyó i Mateu de Peralada i de Margarida de Mach i Pagés, de la família Mach d'Ullà A part de Rosa, Martí i Josepa van tenir un fill, Vicenç, nat el 1735 i una altra filla, Margarida, nada el 1740. El noi degué morir, i Rosa va passar a ser la pubilla de can Carreras. Martí de Carreras, pare de Maria Rosa, va morir a Cabanes el 25 d’agost de 1744, quan només feia 10 anys que s’havia casat i va ser enterrat davant l’altar del Roser de l’església parroquial de Sant Vicens de Cabanes, cosa que demostra el prestigi de la família. Josepa d’Avinyó, mare de Maria Rosa de Carreras, quan es va casar la seva filla o quan ja es va veure massa gran per estar sola, degué anar a viure amb ella a Olot, i allà va morir el 22 de juny de 1777 [*]. Va ser enterrada a l’església parroquial de Sant Esteve a la sepultura de l’Obra. (El fet de col·laborar econòmicament en les obres i treballs de l’església podia donar dret a ser sepultat dins del temple.)

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Antoni de Conill i de Carreras (Olot, 1763 – Cabanes, 1827) Ciutadà Honrat de Barcelona, fill d’Ignasi de Conill i de Carreras i de Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó. Segons dades del registre de defunció, Antoni va néixer a Olot l’any 1763. El 13 d’agost de 1790 es va casar amb Maria Lluïsa de Solà i Julià, filla de Camprodon, però veïna d’Olot.

Maria Lluïsa de Solà i Julià era filla de doctor en dret, Francesc Solà, també Ciutadà Honrat de Barcelona i de Ignàsia Julià. Antoni i Maria Lluïsa, degueren fixar la residència a Olot, ja que allà van batejar la major part dels seus fills. • • • • • • • • • • • • •

1791.- Ignasi, batejat el 29 de juliol 1792.- Ramon, batejat el 18 de juliol. Va morir a Olot, el 10 de març de 1803 i va ser enterrat dins l’església. 1793.- Francesc Xavier, batejat l’11 d’agost 1797.- Maria del Tura, batejada el 9 de febrer 1798.- Lluis Maria, batejat el 20 de juny 1800.- Anton, batejat el 14 de juny 1802.- Julià, batejat el 6 de març 1803.- Joaquim, batejat el 25 de febrer 1804.- Josep, batejat el 14 de juny. Va morir el 25 de març de 1828 1805.- Faustina 1808.- Llúcia, batejada el 8 de febrer 1811.- Francesc, batejat el 9 d’abril ?.- Marianna, nascuda a Barcelona i veïna de Cabanes. El 19 de juny de 1825, Marianna es va casar amb Vicens Prim Brusés [*], fill de Gerònim Prim i Caterina Brusés. La seva filla, Maria Prim Conill, es va casar amb Miquel Gimbernat Valls, l’any 1844.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Possiblement, més endavant, Antoni i Maria Lluïsa van venir a viure a Cabanes ja que els dos hi són enterrats i el 1825, quan es casa la seva filla Marianna, el registre ens diu que és veïna del poble. Antoni de Conill va morir a Cabanes el 26 d’abril de 1827, als 64 anys d’edat. Va ser enterrat a l’església Sant Sebastià, on també se li celebrà ofici de difunts amb quinze sacerdots.

Dos anys més tard, el 12 de novembre de 1829, moria la seva esposa, Maria Lluïsa Solà. Tenia 70 anys i va deixar nou fills vius, sis nois i 3 noies.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Ignasi de Conill i de Solà (Olot, 1791 - ?) Fill d’Antoni de Conill i Carreras i de Maria Lluïsa de Solà i Julià, va ser batejat a Olot el dia 29 de juliol de 1791. Els seus padrins van ser l’avi patern i l’àvia materna.

El 14 d’abril de 1834, es va casar a Olot, amb Ignàsia Solà i de Llaudés d’Olot. Ignàsia era filla d’Ignasi de Solà, llicenciat de Camprodon i de Josepa de Llaudés, de Besalú.

Tot i que es van casar a Olot, el 1834, Ignasi ja vivia a Cabanes i sembla que és on la parella va fixar la seva residència, ja que allà van néixer els seus fills. •

• •

1835.- Antoni, batejat el 8 de març. Antoni es va casar amb Rafela Maranges i Vila [*], de la Selva de Mar. L’any 1864 va ser alcalde de Cabanes. o La seva filla, Concepció de Conill i de Maranges, l’any 1888 es va casar amb Eusebi de Puig i de Rich (fill d’Antoni de Puig i Descals i de Núria de Rich i de Morell) Amb aquest matrimoni, les propietats de la família Carreras, després d’uns anys de portar el cognom Conill, passen a la família Puig de Conill, que coneixem amb el nom de “can Carreras”. 1837.- Dolors, batejada el 14 de març, mare d’Antoni Ribas de Conill 1840.- Lluïsa. Va morir el 24 de novembre, als tres mesos [*]

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Al cap de sis anys del casament, Ignàsia va morir a Figueres, i va ser enterrada al cementiri de Cabanes, el 21 d’agost de 1840. Segurament va morir de part, ja que el 24 de novembre del mateix any, moria la seva filla Lluïsa, de tres mesos d’edat.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Dolors de Conill i de Solà (Cabanes, 1837 - ?) Filla d’Ignasi de Conill i de Solà i d’Ignàsia de Solà i Llaudés. Va ser batejada a Cabanes el 14 de març de 1837. Foren padrins Lluís de Conill, oncle patern i Dolors Solà, tia materna.

Va perdre la seva mare quan només tenia tres anys. El 18 d’abril de 1870 es va casar amb Josep Ribas i Vidal i van tenir tres fills: • • •

Maria, nada el 29 de juny de 1871 Maria de la Concepció, batejada el 29 de gener de 1875. No es va casar. Antoni Ribas de Conill, batejat el 1880

No se sap la data de la seva mort, però va sobreviure el seu marit que va morir l’any 1914. En aquells moments, Dolors tenia 77 anys.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

[*] Annex

Recull de registres parroquials que, tot i ser de branques laterals, ens ofereixen dades que validen la història familiar.

1726.- Pere Màrtir Conill i Ferrussola – Ramona de Carreras Cruïlles Casament: Olot, 26 de gener

1734.- Martí de Carreras – Josepa d’Avinyó Casament: Perelada, 29 de set. / Cabanes, 30 de set.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1743.- Anna Maria Maymó Testament: Cabanes, 21 de gener

1744.- Martí de Carreras i Carles Defunció: Cabanes, 25 d’agost

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1745.- Josep Forcada – Margarida Ribas Maymó Casament: Cabanes, 1 de juny

1746.- Vicenç Ribas Daniel Bateig: Cabanes, 26 de juliol

1748.- Defunció: Cabanes, 27 de setembre

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1749.- Josep Ribas Daniel Bateig: Cabanes, 27 de gener

1750.- Defunció: Cabanes, 25 de gener

1755.- Maria Esteve Jalpi Primer matrimoni. Tossa, 9 de novembre

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1758.- Margarida Ribas Daniel Bateig: El Far, 22 de gener

Antoni Ribas de Conill â&#x20AC;&#x201C; HistĂ˛ria familiar

1760.- Josep Ribas Daniel Bateig: El Far, 18 de desembre

Antoni Ribas de Conill â&#x20AC;&#x201C; HistĂ˛ria familiar

1761.- Joan Marunys - Maria Boixeda Casament: Fortià, 6 d’abril

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1762.- Maria Casadevall Roca Fragment del testament: El Far, 20 de maig

Antoni Ribas de Conill â&#x20AC;&#x201C; HistĂ˛ria familiar

1763.- Damià Ribas Daniel Bateig: El Far, 13 de febrer

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1765.- Rafael Ribas Daniel Bateig: El Far, 19 de setembre

Antoni Ribas de Conill â&#x20AC;&#x201C; HistĂ˛ria familiar

1768.- Josep Ribas Daniel Bateig: El Far, 24 de març

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1769.- Joan de Conill i de Carreras Bateig: Olot, 29 de març

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1770.- Justa Ribas Daniel Bateig: El Far, 14 de juliol

Antoni Ribas de Conill â&#x20AC;&#x201C; HistĂ˛ria familiar

1777.- Josepa de Carreras i Avinyó Defunció: Olot, 22 de juny

1779 .- Quirç Ribas Vidal Bateig: Tossa, 1 d’agost

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1785 .- Josep Ribas Vidal Bateig: Tossa, 3 de setembre

Antoni Ribas de Conill â&#x20AC;&#x201C; HistĂ˛ria familiar

1789 .- Ramon Ribas Vidal Bateig: Tossa, 26 de juliol

1791.- Clara Ribas Vidal Bateig: Tossa, 24 d’octubre

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1825.- Vicenç Prim i Brusés - Maria Anna Conill i Solà Casament: Cabanes,19 de juny

1834.- Ignasi Conill Solà - Ignàsia Solà Casament: Olot, 14 d’abril

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1835.- Antoni Conill Solà Naixement: Cabanes, 8 de març

1840.- Lluïsa de Conill i de Solà Defunció: Cabanes, 24 de novembre

1844 .- Antoni Ribas Vidal Bateig: Cabanes, 15 de setembre

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

1864.- Antoni Conill Solà – Rafela Maranges Casament: 10 de maig

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Bibliografia Webs • • • • • • • • • • •

Art als carrers d’Olot.- http://escultures.olot.org Arxiu Diocesà de Girona.- http://www.arxiuadg.org Arxiu Municipal de Girona.- http://www.girona.cat/sgdap/cat Arxius en línia.- http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia (Xarxa d’arxius comarcals) Biblioteca Fages de Climent, Figueres.- http://bibliotecadefigueres.cat (Premsa digitalitzada) FamilySearch.- https://familysearch.org (Registres parroquials) Patrimoni arquitectònic català.- http://cultura.gencat.cat/invarquit/cerca.asp (Generalitat de Catalunya. Inventari) Pobles de Catalunya. Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans.- http://www.poblesdecatalunya.cat Rellotges de sol de l’Alt Empordà.- http://rsolae.blogspot.com.es La Vanguardia.- http://www.lavanguardia.com (Hemeroteca) Racó.- http://raco.cat (Revistes catalanes amb accés obert)

Llibres i articles de revista •

•

• •

•

Bernils i Mach, Josep M. Un astrònom, Ribas de Conill. A: Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Girona : Diputació de Girona, 2001 (Quaderns de la Revista de Girona). Pàg. 86-87. ISBN: 84-95187-28-0 Compte i Freixenet, Albert.- Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrígues. Annals de l’IEE, núm. 29, Figueres, 1996 Guillamet Tuébols, Juan. La Tramuntana dels astres: Antoni Ribes de Conill. A: Coses i gent de l’Empordà. Barcelona : Joventut, 1972. Pàg. 225-232 Mención i Rebarter, Genís. L’astrònom Antoni Ribas de Conill. A: Personatges il·lustres de l’Alt Empordà. A.IAS, 2009. Pàg. 48 [A: http://issuu.com/aiaseditorial/docs/llibre_alt_empord__web] Serra i Busquets, David. o Boadella d’Empordà. Girona : Diputació de Girona : Caixa de Girona, 2000 (Quaderns de la Revista de Girona ; 90). ISBN: 8495187175 o Cases pairals de Boadella dins [Programa de la] Festa Major 2010, 1920-21 novembre. Boadella d’Empordà: Associació Cultural i Juvenil Amics de Boadella d’Empordà. Serra i Busquets, David ; Caixàs Cantenys, Cecília [il.] ; Xambó Surroca, Francesc, Bertrán Martimort, Jaume [fot.]. Les Valls de Boadella i Les Escaules. Girona : Diputació de Girona, 1995. ISBN: 8492089105 Viader, Fernando. 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins. [Girona : CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona ; Consell Comarcal del Pla de l'Estany], 2004.

Antoni Ribas de Conill – Història familiar

Fotografies •

•

• • • •

Boadella o Can Bió (Mas Ribas del Pla) http://rsolae.blogspot.com.es o Castell, b/n.- Pere Català i Roca, 1962 [http://cultura.gencat.cat/invarquit/cerca.asp] Cabanes o Cementiri, escut de can Carreras i Mas de Can Ribas. Antònia Gimbernat, 2012 i 2013 El Far o Església de Sant Martí.- Pere Català i Roca, 1962 [http://cultura.gencat.cat/invarquit/cerca.asp] Garrigoles o Can Ros.- Fototeca de la Gran Enciclopèdia Catalana Olot o Plaça del Conill [http://escultures.olot.org] Peralada o Casa Avinyó.- Albert Esteves, 2010 [http://www.poblesdecatalunya.cat] Tossa de Mar o Església vella de Sant Vicenç. Xavier Caparrós Moreno, 2006. [http://cultura.gencat.cat/invarquit/cerca.asp]

Antoni Ribas de Conill – Història familiar