Els Maimó de Cabanes by Antònia Gimbernat Gou

Els Maimó de Cabanes Mas Maimó & Mas Ribas

Índex 1. Introducció [p. 3] 2. Els Maimó. Arbre genealògic dels Maimó [p. 4] 3. Miquel Maimó (? - 1702) - Margarida Nouvilas [p. 6] 4. Isabel Maimó i Nouvilas (1680-1724) - Francesc Casadevall [p. 8] 5. Miquel Maimó i Casadevall (1713-1743) - Anna Maria [p. 10] 6. Francesc Maimó i Casadevall (1716-1753) - Caterina Falgàs Pasqual [p. 11] 7. Vicenç Maimó i Falgàs (1753-1774) - M. Francesca Anglada Berga [p. 13] 1. Els Ribas. Arbre genealògic dels Ribas [p. 17] 2. El mas Ribas [p. 18] 3. Després dels Maimó i els Ribas [p. 20] 4. Annex: 1. Documents [p. 23] 2. Bibliografia [p. 41]

Introducció

Creiem que l'actual mas Ribas es va reconstruir sobre el que havia estat el mas Maimó. Aquesta hipòtesi ve avalada pel lloc on el situen alguns documents i també per la genealogia de la nissaga dels Maimó que ens confirma que Antoni Ribas de Conill n'era descendent. Actualment, però, encara no és possible demostrar documentalment com es va fer el traspàs de l'heretat a la branca dels Ribas. * * * * El cadastre de 1779, esmenta el mas Maimó com un mas propietat de Jaume Pont Casadevall. Feia 4 anys que Vicenç Maimó Falgàs (1753-1774) l'últim hereu de la nissaga Maimó, havia mort als 21 anys, sense descendència i declarant hereva universal a la seva dona i usufructuari al seu sogre. Al testament signat el 1743 per Miquel Maimó Casadevall, oncle de Vicenç Maimó Falgàs, s'estableix que, en cas de manca d'hereus, la propietat hauria de passar al seu germà Francesc i si aquest tampoc tingués descendència els béns passarien al seu nebot Quirç Ribas Maimó, fill de la seva germana Anna Maria, i avantpassat d'Antoni Ribas de Conill. Després de la mort de Vicenç Maimó Falgàs, el seu sogre i la seva vídua prenen possessió de l'heretat i l'administren sense que en cap cas es contempli el testament de Miquel Maimó. Amb tot, alguns documents acrediten l'existència d'una causa oberta entre ells i el pretès hereu Quirze Ribas Maimó però no s'ha pogut accedir al plet i es desconeix el seu contingut. El 1789 la vídua de Vicenç Maimó encara signà un contracte de lloguer de l'heretat i al testament datat el 1794 esmenta «la heretat y demes pertañents de Cabanas .... especialment en quant lo que tinga mira als bens de mon quondam primer marit Vicens Maymó y Casadevall de Cabanas» i considera que l'heretat i altres béns de Cabanes li pertanyen, cosa que desmentiria que el 1779 la propietat fos de Jaume Pont Casadevall (Romaguera). Una explicació a aquesta adjudicació de la propietat seria que el 1747, Jaume Pont s'havia casat amb la germana i hereva del clergue Vicenç Casadevall Gorgot, un dels tutors de Vicenç. Potser en algun moment Jaume actuà com a tutor en representació del seu cunyat i el seu nom va quedar inscrit al cadastre. El 1794, Narcís Bordas, com a usufructuari de la seva esposa, arrendà un camp a Salvador Ribas, l'arrendatari del Mas Maimó. Del document deduïm que l'arrendament del mas s'ha prorrogat fins al 1799 i que el mateix Salvador va deixar els diners per poder formalitzar la compra del camp. Aquests fets poden indicar que Quirç Ribas no va aconseguir validar el testament del seu oncle i que Narcís Bordas, sigui per dificultats econòmiques o per manca de descendència, va vendre l'heretat Maimó. Al segle XIX la propietat ja és dels Ribas i allà hi va néixer i morir Antoni Ribas de Conill (1880-1935). El van sobreviure la seva dona, Salvadora de Ros (?-1942), i la seva germana Concepció (1875-1958). Amb la seva mort sense descendència desapareix la nissaga dels Maimó-Ribas i la propietat passa a altres mans, quedant a cura de diferents masovers fins que a principis del s. XXI la casa quedava tancada i abandonada. 3

Els Maimó Els Maimó de Cabanes foren una família de pagesos benestants emparentats, entre d’altres, amb els Puig Casadevall de Cabanes i els Nouvilas de Sant Quirze de Colera, però es desconeix el seu origen. Tenim constància que al «llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342)» que apareix al treball de Sílvia Planas i Marcé hi ha uns Maimó de Cabanes; que el 28 d'octubre de 1493, Joan de Maymó, donzell de Figueres (Girona), va obtenir el privilegi del Rei Ferran II d'Aragó; que possiblement fou investit cavaller de la «Espuela Dorada» el 15 de gener de 1499 junt amb el seu germà Pere de Maymó, donzell de Peralada qui el 1512 va assistir a les Corts de Montsó. La primera referència documental de la nissaga dels Maimó de Cabanes la trobem el 1614 amb la defunció d'un nen, fill d'Antoni Maimó. El primer naixement és el de Francesc Maimó, fill d'Antoni i Anna i batejat el 29 de juliol de 1615. El 1629 mor un fadrí, anomenat Francesc Maimó i el 1636 se celebra el casament de Narcís Roig de Palau Saverdera i Anna Maimona, donzella de Cabanes. D'aquests primers anys no tenim prou dades per dissenyar una genealogia. Només podem afirmar que, segons els registres parroquials, a Cabanes hi vivien dos Antoni Maimó, un casat amb Anna i l'altre amb Caterina. Les dues parelles van tenir fills però es desconeix la seva descendència. Un d'aquests Antoni Maimó va morir el 14 d'abril de 1632, havent fet testament amb el capellà Joan Llobera i l'altre el 4 de març de 1636, havent fet testament amb el notari Ferrer de Peralada. Anna, ja vídua, va morir el 15 de gener de 1641 després de signar testament amb el capellà Miquel Valedor. El 1658 neix Magdalena filla d'un altre Antoni Maimó i de Margarida qui també devien ser els pares de Miquel Maimó, primer personatge de la nissaga de qui tenim informació.

Arbre genealĂ˛gic dels MaimĂł

Miquel Maimó (? - 1702) A la segona meitat del s. XVII trobem el casament de: Miquel Maimó amb Margarida Nouvilas, de Sant Quirze de Colera. (Dispensa: 28/1/1671 – Capítols Matrimonials 1/2/1666)

Els cinc anys de diferència entre els capítols matrimonials i la dispensa pot ser una errada, però també podria venir donada pel fet que les famílies van acordar el casament quan els nuvis encara eren massa joves per contraure matrimoni o per altres motius personals.

1671- Dispensa matrimonial de Miquel i Margarida

A partir d'aquesta parella ja podem seguir amb prou fiabilitat la línia familiar dels propietaris del Mas Maimó fins arribar a Antoni Ribas de Conill. Miquel Maimó (?-1702), fill d'Antoni Maimó i de Margarida i molt probablement descendent d'un dels Antoni Maimó citats anteriorment. El 4 de desembre de 1692, Miquel va fer testament en poder del notari Roc Albareda de Peralada i quatre dies després va signar un codicil «en la cambra de sa casa del mas Maymó» amb el capellà Jaume Puig de Cabanes, però no va morir fins el 13 de setembre de 1702. Al codicil Miquel disposa que a la seva filla Margarida se li donin tres centes lliures de plata i una caixa de noguer amb pany i clau, dos vestits, un de nuvial amb cos i faldellí guarnit i un d'estamenya negrilla de Cadis groc o clavellat, també guarnit. En cas que naixés una altra nena, llavors es donarien dues centes lliures a cadascuna. També mana a qui disposi de l'heretat que tingui cura d'aquesta filla (que estava malalta) i de les que poguin néixer així com també de la seva fillola Margarida i fa esment a una causapia d'Antich Canyà de la Bisbal i una altra de Joan Simon de Masarac. Per la cronologia hem de suposar que és el Miquel Maimó que apareix en uns quants documents del 1791 en els quals Bonaventura Anglada, Narcís Bordas i 6

Francesca Anglada reparteixen una finca de vinya en diferents peces d'un o dos «cortons» i les estableixen entre diferents treballadors. La finca que es troba al Pla de Sant Feliu té una cabuda de 5 vessanes. Els documents ens expliquen que ... ... tota la qual pessa de terra nos pertany per establiment fet per lo Exm Sr Comte de Perelada a Miquel Maymo pages del mateix lloch de Cabanas antecessor de dita Maria Francisca Bordas y Maymo ab acte rebut en poder de Abdon Julià y Boy not regint la Notaria de Perelada als deu agost mil sis cents vuytanta sinch ... Margarida Nouvilas (?-1700), filla de Miquel Nouvilas i Casademont i de Mariana Puig i Prats, va morir el 2 de maig de 1700. Marianna Puig era filla de Jaume Puig i Ramis, de Cabanes, propietari de l'heretat de Puig de les Olives des del 12/8/1621 i de Marianna Prats i Puigbert, de Banyoles (Capítols matrimonials: 8/7/1646, amb F. Vilar not. de Figueres) De l'entorn familiar de Miquel Maimó sabem que era cunyat de Joan Nouvilas de St Quirze de Colera i de Pau Martí Olivet de Maçanet de Cabrenys, nebot de Miquel Maselis, apotecari de Figueres i parent de Pere Aguer de Cabanes. Alguns dels fills de Miquel i Margarida van ser: Maria Anna (1674), Maria (1678), Isabel (1680), Joan (1686), Margarida (1691), Isabel (1695). Margarida, la filla citada al testament, va ser enterrada el 5 de desembre de 1723. Va morir de «repente o si fou la mal de St Pau (epilèpsia) que ne patia o be que se feris lo cert es que jo quan arribi la trobe morta. Era de edat trenta dos anys y dos mesos». Era soltera L'heretat va continuar amb la seva filla Isabel, batejada el 21 d'abril de 1680.

1680 – Bateig d'Isabel Maimó

Isabel Maimó i Nouvilas (1680-1724) Isabel Maimó i Nouvilas, filla de Miquel Maimó i de Margarida Nouvilas. El 17 de febrer de 1697 es va casar amb Francesc Casadevall Puig. (Dispensa: 16/1/1697 - Capítols matrimonials: 4/1/1697)

1697 – Dispensa matrimonial per consanguinitat

1697 - Casament de Francesc Casadevall i Isabel Maimó

El fet de ser ella l'hereva del mas Maimó i ell un fadristern dels Puig Casadevall de Cabanes, va comportar que els fills i el mateix Francesc sovint adoptessin el cognom de la casa Maimó. Francesc Casadevall (1670-1723), fill de Miquel Mir-Casadevall (de privilegi militar del S. Ofici de la Inquisició, descendent dels Mir de Segueró) i de Caterina Puig i Coll, de la casa Puig-Casadevall de Cabanes, morts el 1684. Francesc podria ser el nen batejat l'11 de maig de 1670 amb els noms de Abdon Senen, Miquel i Francesc i apadrinat per Abdó Julià i Boy notari de Peralada i Gràcia Coll, vídua de Capmany. Va ser enterrat el 9 de desembre de 1723, als 53 anys i set mesos. «no rebé sino lo sagrament de la penitencia y encara ab condicio si era viu, perque mori de una basca o se conjectura si se feri, perque patia de vertigos». Sembla que no havia fet testament. Al registre de defunció se l'identifica com a Francesc Maimó Puig i Casadevall. Isabel Maimó (1680-1724) va ser batejada el 21 d'abril de 1680 i apadrinada per Rafel Aguer i Isabel, esposa de Pere Ramis, de Cabanes. Morí el 17 de juliol de 1724, als quaranta ÿ sinch anÿs poch mes o menos. Feu testament amb el notari Feliu Gabella de Peralada. Alguns dels fills de Francesc i Isabel foren: Margarida (1698), Anna M. (1699 - Casada amb Pere Ribas, de Boadella i pares de Quirç Ribas), Margarida (1701), Joan (1703), Joan (1710), Miquel (1713), Francesc (1716). Amb la mort d'Isabel, l'heretat passa al seu fill Miquel, nat el 29 de juliol de 1713.

Miquel Maimó i Casadevall (1713-1743) Fill de Francesc Casadevall i Isabel Maimó, Miquel possiblement sigui el nen batejat el 29 de juliol de 1713 amb els noms de Jaume, Miquel i Josep i apadrinat per Miquel Casadevall de Cabanes i Magdalena Maselis de Vilabertran. Miquel es va casar amb Anna Maria, però no va tenir descendència. Sabem que va ser regidor i que va morir als trenta anys, després de signar testament davant el capellà Francesc Fageda, el 14 d'octubre de 1743. Al document mana que en cas de divisió amb l'hereu aquest, cada any, ha de donar a Anna Maria vuit quarteres de blat, vuit bótes de vi i tres quarters de cansalada i ossos i només per una vegada li ha de donar sis llençols i un matalàs. Advertint que, si Anna Maria es torna a casar, l'hereu ja no li ha de donar més blat, ni vi, ni carn. Quant als seus deutes, mana que es donin 10 lliures i 10 sous a l'Hospital de Cabanes ja que ell els tenia com a regidor i eren de l'hospital i que s'entreguin a Joan Palau setze quarteres de mill i deu de faves que en part ja les havia cobrat. Nomena hereu el seu germà Francesc i si ell o els seus fills no poden heretar, nomena hereu universal el seu nebot Quirç Ribas, fill d’Anna Maria Maimó, la seva germana, i de Pere Ribas Bonal de Boadella.

1743 – Testament de Miquel Maimó Casadevall

Francesc Maimó i Casadevall (1716-1753) Fill de Francesc Casadevall i Isabel Maimó, germà i hereu de Miquel. Possiblement sigui el nen batejat el 29 de març de 1716 amb els noms de Josep, Miquel i Francesc i apadrinat per Josep Genís de Vilabertran i Margarida Maimó, la seva germana o la seva tia. El 31 de maig de 1744, Francesc es va casar amb Caterina Falgàs Pasqual, filla de Ramon Falgàs, de Segueró i de Francesca Pasqual Comellas.

1744 – Casament de Francesc Maimó i Caterina Falgàs

Alguns dels fills de Francesc i Caterina foren: Miquel (1745), Joan (1747), Maria (1751), Vicenç (1753). El 19 de gener 1753 Francesc va signar testament amb el capellà Anton Cortey i va morir el dia 24, als 40 anys. Al testament Francesc mana a l'hereu que, mentre la seva dona es mantingui vídua, cada any li ha de donar deu quarteres de forment, deu botes de vi claret, un tocino de cinquanta lliures, un mallal d'oli, un cortà de sal i vint i cinc lliures barceloneses i la casa que possehesc y habito dintre de Cabanas -entenem que l'hereu es quedaria al mas i Caterina a la casa que es troba dins el poble i que probablement sigui la casa que apareix descrita a l'inventari posterior a la defunció del seu fill Vicenç-. Per al parament de la casa li ha de donar dos matalassos, dues flassades, dues vànoves, quatre coixins amb vuit coixineres, una dotzena de llençols, quatre estovalles i una dotzena de tovallons, sis tovalloles i sis eixugamans, volent que tot torni a l'hereu si Caterina es tornés a casar. A la seva neboda Margarida Forcada li deixa cinquanta lliures, a l'hora que fa esment del Dr en medicina Josep Forcada. Josep Forcada, llicenciat d’Agullana i més endavant metge de Llers, el 1745 s'havia casat amb Margarida, neboda de Francesc i filla de la seva germana Anna Maria i de Pere Ribas. Deixa com a hereva a la seva filla Maria, l'única que encara era viva, tot i que va morir dos mesos després, el 9 de març de 1753... «Si empero dita muller per trobarse prenÿada paris minyó constituesch aquell hereter universal de tots mos bens ÿ heretat»... En aquest cas Maria rebria quatre centes lliures, dues caixes de noguer amb panys i claus i vestits. El seu fill Vicenç va néixer el 22 d’abril de 1753, tres mesos després de la defunció del pare.

Caterina Falgàs, la seva esposa, va morir l’abril de 1754 als 34 anys, deixant orfe el seu fill de només 1 any. Havia fet testament amb el notari Francesc Felip de Peralada.

1754 - Defunció de Caterina Falgàs

Vicenç Maimó i Falgàs (1753-1774) Fill de Francesc Maimó Casadevall i de Caterina Falgàs Pasqual va ser batejat a Cabanes el 22 d'abril de 1753, tres mesos després de la mort del seu pare. Va quedar orfe ben aviat ja que la seva mare va morir quan només tenia 1 any.

1753 – Bateig de Vicenç Maimó

Es desconeix qui va tenir cura d'ell i de l'heretat del Mas Maymó, però una àpoca del 12 de març de 1775 fa esment als seus tutors: el clergue Vicenç Casadevall i Gorgot, cosí i padrí de Vicenç i Joan Falgàs i Damià Comelles, familiars de la branca materna.

1769 – Dispensa matrimonial de Vicenç Maimó i Francesca Anglada

A finals del 1769 o primers del 1770, amb només 17 anys es va casar amb Maria Francesca Anglada de Figueres, qui en devia tenir 11 ó 12 (al testament signat el 20 d'abril de 1794 afirma tenir trenta sis anys) (Dispensa: 1769/11/29 – Capítols matrimonials: 18/3/1770, notari Manuel Antentas de Besalú)

Francesca Anglada (1758-?) era filla de Bonaventura Anglada, de Figueres i de Maria Berga i Ribas, de Besalú. Bonaventura Anglada era adroguer o confiter, segons altres documents, i amb aquest ofici també era citat el mateix Vicenç Maimó. El fet que Vicenç es casés tan jove, que tingués el mateix ofici que el seu sogre i que la dispensa matrimonial el defineixi com a un jove jornaler veí de Figueres ens fa suposar que treballava en el negoci de la família Anglada. El 19 de novembre de 1774, Vicenç amb els cognoms de Casadevall y Maimó signà testament amb el notari Josep Aloy i Llach a la seva casa, situada a la Plaça Pública de Figueres.

Només tenia 21 anys quan, pocs dies després, va morir sense descendència. Va ser enterrat a la capella dels Dolors de Figueres. El 1776, Francesca es va tornar a casar amb Narcís Bordas Batlle i Santacreu (Dispensa: 30/10/1776)

Al testament, Vicenç Maimó constatem: •

Elegeix com a manumissors el seu sogre Bonaventura Anglada i a Anton Colomer, adroguers de Figueres, a Isidre Falgàs, pagès de Segaró i a Josep Aloy i Llach notari

•

Vol ser enterrat a la capella dels Dolors de Figueres «y en lo vas de casa de dit Bonaventura Anglada mon sogre» ◦ La Capella dels Dolors de Figueres era una petita església que es trobava al costat de la parròquia de Sant Pere i que va ser destruïda el 21 de juliol de 1936. Des del segle XVIII, a Figueres, hi havia una congregació de Ntra Sra dels Dolors i sembla ser que els seus membres eren enterrats dins el recinte de la capella. La familia Anglada devia formar part de la congregació ja que Vicenç Casadevall i Maymó, al testament signat el 19 de novembre de 1774, expressa el desig de ser enterrat dins la capella, de la mateixa manera que ho va fer la seva esposa al testament de 1794. [https://raco.cat/…/artic…/view/10.2436-20.8010.01.244/439240]

•

Vicenç, que de fet es deia Vicenç Casadevall Falgàs, era l'últim hereu dels Maimó de Cabanes. Va morir als 21 anys sense descendència. Estava casat amb Francesca Anglada, filla d'un adroguer i confiter de Figueres i queda clar que la família tenia tomba dins la capella, per això Francesca al seu testament (1794) també va expressar el mateix desig de ser enterrada a la capella dels Dolors.

•

D'acord amb els capítols matrimonials, deixà l'usdefruit de la seva heretat al seu sogre en compensació per les despeses en obres i millores fetes al mas Maimó: 14

«Tenint present la aplicacio devia ferse per dit Bonaventura Angla mon sogre dels fruits de ma universal heretat y bens en virtut del pactat en los capitols matrimonials fets i firmats per raho del matrimoni que contrati ab Maria Francisca Anglada y Berga sa filla y muller mia en poder de Manuel Antentas notari ... de Besalú als divuit mars de mil setcents setanta ... a dit Bonaventura Anglada ... li dono y cedesch los referits fruits que hage percibit den el die de mon matrimoni y percibira fins lo die de mon obit de las expresadas universal heretat y bens meus en compensacio de diferents crescudas partidas de diners y altres coses que per descarrech de ma conciencia obligas satisfer a dit mon sogre; y vull disposo y man que lo dit Bonaventura Anglada mon sogre fara constar ab apochas recivos o altres legitimas claricias haber gastat y pagat fins lo die de mon obit per obras y milloras de ma heretat y bens ... Deixo y llego a dit Bonaventura Anglada mon sogre señor major potens usufructuari de tots mos bens tant quant viura sens obligacio de prestar caucio alguna ni de donar compte ni raho a ningu de dit usdefruit be de ell puga fer y disposar a sas voluntats ab la obligacio de pagar los mals y carrechs de dits bens. •

Deixa i llega «a quiscu de mos fills y fillas naxedors per dret de institucio y legitima llus sengles sinch sous» ... .

•

Nomena hereva a la seva esposa amb la condició que no podria disposar dels béns ja que el seu pare en mantindrà l'usdefruit fins a la seva mort. «Instituesch y heretera mia universal fara dita Maria Francisca ma muller a sas liberas voluntats; en la intelligencia que no puga dita ma heretera entrar en el goze de dits bens ni de sa propietat fins finida la vida de dit Bonaventura Anglada mon sogre... vull y man que en cas que jo no tinga liberos alguns de mos bens que actualment pocehesh, no se entenga en quant a estos que no tindre liberos cridada heretera mia dita muller si que vull que en quant à ells en cas de haberni alguns succehesca qui vindrá cridat ab los testaments de mos antecessors.» Aquí semblaria que fa referència al testament del seu oncle Miquel que en últim cas nomenava hereu a Quirç Ribas.

1774 – Testament de Vicenç Maimó

Francesca Anglada va fer testament davant el notari Josep Aloy el 20 d'abril de 1794, als trenta sis anys d'edat. Tenia un fill, Francesc de Paula Bordas a qui nomena hereu universal i en cas de mort d'aquest fill determina «... que succehesca a dits mos bens especialment en quant la heretat y demes pertañents de Cabanas dit Narcis Bordas y Batlle mon carissim segon marit... Especialment en quant lo que tinga mira als bens de mon qo primer marit Vicens Maymó y Casadevall de Cabanas dels quals segons son ultim testament miria libre; 15

dich y declaro que lo dret de successio dels dits mos bens de part de Maymo en defecte de dit Francisco de Paula y de successio sua o de altres fills meus y de successio de ells se entenga com de present jo la mateixa testadora hara lo expresso per lo molt amor y voluntat li aporto a favor de dit mon carissim marit actual Narcis Bordas y Batlle ...» Es desconeix la data de defunció d'aquest fill que ja no tenia cap relació familiar amb la nissaga dels Maimó. Tampoc sabem si ell o Narcís Bordas, el seu pare, van arribar a fer-se càrrec de l'heretat de Cabanes, tal com manifesta el testament de Francesca Anglada. Fins avui, no hem trobat cap document que doni fe del compliment de la voluntat de Miquel Maimó que volia que si ell i el seu germà morien sense descendència l'heretat Maimó passés al seu nebot Quirç Ribas Maimó. El fet que el notari Josep Aloy va cobrar 61 lliures i 12 sous per una plica rebuda el 1775 i que fou autentificada el 15 de gener de 1776 contra Quirç Ribas de Tossa i que un document del 8 de novembre de 1775 esmenti la causa oberta a la Real Audiència de Catalunya entre Quirç Ribas i Bonaventura i Francesca Anglada ens fa pensar que després que Vicenç Maimó, el seu cosí, morís sense descendència, Quirç Ribas va reclamar l'herència. Quirç va viure a El Far, Pelacalç i Tossa, poble de Clara Esteve la seva seva segona dona, on el 1791 encara hi van batejar una filla. El 1789, Bonaventura Anglada, com a procurador de Narcís Bordas i Batlle i Maria Francisca Bordas Anglada i Maimó, arrenda el mas Maimó a Salvador Ribas, pagès masover habitant a Castelló d'Empúries No sembla que Salvador Ribas tingui cap relació familiar amb la nissaga dels Ribas de Cabanes. En aquelles dates a Cabanes hi vivia un Salvador Ribas, vdo que venia de Castelló d'Empúries i que el 1797 es va casar amb Maria Gironell Vinyes, vda de Vilanant. El 1794, Narcís Bordas, com a usufructuari de la seva esposa, arrenda un camp al mateix Salvador Ribas. Del document deduïm que l'arrendament del mas s'ha prorrogat fins al 1799 i que el mateix Salvador va deixar els diners per poder formalitzar la compra del camp. Aquests fets poden indicar que Quirç Ribas no va aconseguir validar el testament del seu oncle i que Narcís Bordas, sigui per dificultats econòmiques o per manca de descendència, va vendre l'heretat Maimó. No se sap el motiu ni tampoc l’any en què els Ribas van deixar la vila de Tossa per venir a viure a Cabanes, però Clara, vídua de Quirç Ribas, va morir a Cabanes, als 81 anys, el 27 de juliol de 1819. Es desconeix si residia en una de les cases Maimó. Josep Ribas Daniel, fill de la primera esposa de Quirç Ribas, va néixer a El Far i es va casar a Tossa amb la seva germanastra. També va morir a Cabanes, als 73 anys, el 27 d'octubre de 1834. Al registre de casament del seu fill hi apareix com a «hisendat», cosa que ens fa pensar que ja era propietari de l'heretat dels Maimó. Fins que no es trobin documents notarials de primers del segle XIX no es podrà concretar com es va transmetre la propietat als Ribas.

Arbre genealĂ˛gic dels Ribas

El mas Ribas

Des de la mort de Vicenç Maimó Falgàs, l'any 1744, fins a finals del segle XVIII o principis del XIX, la gestió de la propietat del Mas Maimó va anar a càrrec de Bonaventura i Francesca Anglada, sogre i vídua de Vicenç Maimó Falgàs i també de Narcís Bordas, segon espòs de Francesca Anglada. A principis del segle XIX l'heretat del Mas Maimó degué passar als Ribas, sigui perquè finalment es donés compliment al desig que havia manifestat l'hereu del mas Maymó el 1743, o bé perquè la família Ribas va comprar la propietat que havia estat de la família. El 1832, al registre de casament d'Antoni Ribas Vidal (Tossa, 1787 – Cabanes, ?) i de Margarida Vidal, ja hi consta que Antoni és fill de l'hisendat Josep Ribas Daniel. Això ens fa creure que ja eren propietaris de l'antic Mas Maimó i que va ser en aquests anys quan es van fer les reformes a la casa. Més endavant, Josep Ribas i Vidal (Cabanes, 1833 – 1914) va desheretar el seu fill Antoni Ribas de Conill i a partir de 1914 la propietat va passar a Concepció Ribas de Conill, germana d'Antoni. Tot i això, Antoni Ribas es va continuar fent càrrec de la hisenda familiar i va invertir bona part del patrimoni en les seves recerques i en la construcció de l'Observatori i va deixar la família a la ruïna. Després de la mort d'Antoni Ribas, la seva germana Concepció, que era l'hereva, va vendre la finca. Vegeu: Família Ribas (https://cabanesemporda.com/2013/07/07/ribas-de-conill)

Descripció del mas Cercador del patrimoni arquitectònic de Catalunya (http://invarquit.cultura.gencat.cat). •

Època: S. XVIII i XIX

•

Descripció. Situat al sud-est del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància de la vila. S'hi accedeix per un camí que s'agafa davant del cementiri municipal. Mas format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal, situat al mig de la construcció, és rectangular i té la coberta de quatre vessants de teula, la qual presenta un altell a mode de torre cobert amb teulada de quatre aigües també. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha tres grans portals d'arc rebaixat, el principal bastit amb maons i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Els dos laterals presenten els emmarcaments d'obra arrebossats. Destaca un contrafort bastit en pedra, carreus i maons que reforça la part de la façana situada al costat del portal. A la façana de llevant hi ha una terrassa adossada al nivell del pis i un pou de planta circular, bastit en pedra i maons, amb el parament arrebossat. La resta de cossos que formen part del conjunt, destinats a magatzems i per als usos agrícoles, presenten les cobertes d'una i dues vessants i estan distribuïts en dues plantes. Majoritàriament presenten finestres d'obertura rectangular i portals 18

d'arc rebaixat, tot i que algunes parts es troben enrunades i d'altres han estat reformades en totxo. •

Notícies històriques. Casa pairal de la família d'Antoni Ribas de Conill (1880-1935), sens dubte el fill més il·lustre de la població. Astrònom del qual fa la seva biografia detallada J.M. Bernils

El COAC. Col·legi d'arquitectes de Catalunya (http://www.coac.net) •

Registre: 2372 - Data: s. XVIII

•

Descripció. Casa pairal de la família d'Antoni Ribas de Conill (1880-1935), sens dubte el fill més il·lustre de la població. Astrònom del qual fa la seva biografia detallada J.M. Bernils. Masia situada a cinc minuts del poble. Casa senyorial destinada a l'explotació agraria. L'edifici principal consta de planta amb tres crugies. S'hi arriba per una avinguda flanquejada per plàtans. La casa està envoltada d'arbres fruiters i de camps.

•

Cronologia. Construcció del s. XVIII amb reformes d'èpoques diverses.

Ambdós fitxes daten la construcció al s. XVIII (família Maimó) i al XIX (família Ribas)

Foto: Família Pujolàs-Massoni

Després dels Maimó i dels Ribas

Després de la mort d'Antoni Ribas, la seva germana Concepció, que era l'hereva, va vendre la finca en renda vitalícia a Josep Ferran Galter (1889-1976) banquer, industrial i polític figuerenc, propietari d'altres masos de la comarca. El 1946, Josep Ferran insta judici de desnonament contra Eugeni Pagès Costa, pagès de Cabanes, del mas "Ribas", abans dit mas "Maymó", al terme de Cabanes i fins el 1948 se'n van fer càrrec en Salvador i la Pilar Mención (en «Vador de la Pilar)». Els últims masovers van ser Josep M Pujolàs Canadell (Siurana,1926) i Remei Cufí Costa (Albanyà, 1925 - Avinyonet de Puigventós, 2016) els quals van residir al mas i en van treballar les terres des del 1948 fins a principis dels 90. En jubilar-se encara hi van residir durant quasi 20 anys encarregant-se de contractar qui es fes càrrec de les tasques de cultiu, fins que a principis del s. XXI la casa queda tancada i abandonada. Actualment una empresa de serveis de la comarca es fa càrrec dels treballs agrícoles. Entre 2006 i 2007, Josep M. Pujolàs i Remei Cufí, junt amb altres famílies gironines, van ser entrevistats i van participar com a testimonis de la seva experiència com a masovers. El resultat del treball, es troba en diferents publicacions: 1) A «Forçats a foc i llum: una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000», llibre coordinat per Enric Saguer i publicat pel Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi apareix una foto de la dècada dels 70 on s'hi veu a la Remei, la masovera del mas Ribas, conduint el segon tractor que van comprar. La Remei explica: «si convenia treballàvem de nits i de dies. Durant molts anys, quan hi ha cues de feina, la nit sempre. Fèiem la feina de casa amb el tractor de nits i de dies anàvem a treballar. Ells eren pare i fill per rellevar-se o sigui que ells ... En acabat el noi va anar a treballar fora ell també, però érem dos per rellevar-se al tractor i si convenia aquell noi també treballava a hores. El tractor havia treballat vint-i-tres i vint-i-quatre hores al dia les èpoques de feina.» 2) Un estudi de Jordi Planas i Enric Saguer (2013) sobre «La producció agrària a través de les comptabilitats» ens dóna detalls de les condicions dels masovers de can Ribas. En tenim un exemple en les llibretes dels masovers del mas Ribes de Cabanes, que cobreixen el període de 1948 (quan els masovers accedeixen a la finca) fins a 1977. Els tractes d’aquesta masoveria establien que el propietari havia d’aportar la meitat de totes les despeses d’explotació, amb excepció dels salaris, i a canvi tenia dret a percebre la meitat dels guanys obtinguts amb la venda de la producció. Són uns tractes a mitgeria poc habituals a la regió de Girona que s’expliquen per una situació de progressiva reformulació de les regles de la masoveria al llarg del segle XX, com a resposta a les exigències d’adaptació a la conjuntura agrària i d’utilització d’inputs industrials per tal de mantenir la viabilitat de les explotacions. Vinculat a aquests tractes, hi havia una orientació clarament ramadera de l’explotació, sobretot a l’engreix i revenda de vacum i de porcí ... El masover del mas Ribes portava un sistema de comptes basat en dues llibretes, una d’ingressos i una altra de despeses, on sistemàticament anotava totes les operacions que implicaven algun tipus de moviment monetari. Periòdicament, cada tres o sis mesos, el masover liquidava amb el propietari per repartir-se el guany net que s’havia produït. Les llibretes són molt detallades i molt interessants, però des de la 20

perspectiva de la producció es limiten als cultius i quantitats que es comercialitzaven. Les reutilitzacions i els autoconsums són absolutament invisibles. Per tant, no són massa útils per reconstruir la producció agrària, ni els rendiments, ni el sistema de cultiu, per bé que poden tenir altres utilitats analítiques. 3) El mateix Enric Saguer junt amb Antoni Rico, a l'estudi «La última etapa de la aparcería en Cataluña. Una aproximación singular» del Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, també ens parlen del mas Ribas ... La masovería en la que nos vamos a fijar, el mas Ribes, está situada en el fértil llano del Alt Empordà, al lado del río Muga, en el municipio de Cabanes, muy cerca de Peralada. Tiene una extensión total de unas 40 hectáreas, de las cuales el 80% son cultivables y, en parte, irrigables. El masovero (Josep Maria Pujolàs-Remei Cufí), que hasta hace muy poco tiempo aún residía en la finca, llegó a ella en 1948 procedente de otro mas del mismo propietario que estaba bajo arriendo de su hermano mayor. El propietario era un abogado residente en Barcelona que lo había adquirido por compra hacía poco tiempo, y después de su defunción le sucedieron sus hijos en la titularidad de la finca. El matrimonio masovero dejó de cultivar la finca a inicios de la década de 1990, cuando ambos se jubilaron, pero continuaron ocupando la casa durante casi veinte años más, durante los cuales él mantuvo un cierto papel como agente del propietario, encargándose, a costas de éste, de contratar a tractoristas y a empresas de servicios agropecuarios para la realización de todas las tareas de cultivo. La principal novedad contenida en los tratos de masovería de este mas ─de naturaleza exclusivamente oral─ fue la implementación de un régimen de aparcería a medias, por el cual el propietario debía aportar la mitad de todos los gastos de explotación con excepción de salarios. Hasta entonces, la masovería gerundense se había caracterizado por una distribución del producto bruto al tercio (un tercio para el propietario, dos tercios para el masovero) y por una participación prácticamente nula del propietario en los gastos corrientes de explotación ... La segunda peculiaridad que presentan los tratos del mas Ribes, estrechamente vinculada a la anterior, es su orientación claramente ganadera. En los llanos agrícolas gerundenses, la producción pecuaria generalmente se había considerado un mal menor ─necesaria para el buen cultivo de la finca pero no como finalidad en sí misma─ y ello comportaba numerosas reglas que, al tiempo que exigían una mínima dotación ganadera, limitaban su producción porque el propietario no percibía renta por ella ... Durante todo este tiempo, llevaron una pequeña contabilidad de caja donde anotaban el flujo de ingresos y gastos monetarios que periódicamente ─trimestralmente─ presentaban al propietario para saldar cuentas. Se han conservado tres de estas libretas, que corresponden a los gastos realizados entre 1948 y 1977, y a los ingresos percibidos entre 1948 y 1964. Sobre ellas basaremos nuestro análisis. Tanto la contabilidad como los tratos con el propietario estuvieron en todo momento en manos del masovero, es decir el hombre, quedando de esta manera su mujer en un segundo plano ... Les entrevistes les va fer Antoni Rico el maig i juny de 2006 en el marc del projecte «Els masovers de la regió de Girona, 1930-2000. Memòria d'un món rural en transformació» finançat pel programa d'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) de la Generalitat de Catalunya.

Ara l’edifici està deshabitat i molt malmès per l’actuació d’alguns “ocupes”. El març de 2014, un incendi va ensorrar part de l’edificació. Les flames van cremar els cairats de les dues plantes de l’habitatge i deixalles que hi havia al segon pis, així com una palmera que hi havia a l’exterior.

Data: 8/12/2014

Annex

A partir de finals del 1774, immediatament després de la mort de Vicenç Maimó Falgàs, diferents documents en poder del notari Josep Aloy i Llach ens desvetllen dades de Vicenç i del mas Maimó. Després de nomenar procurador, la vídua i el sogre del difunt van prendre possessió de l'heretat; van fer inventari dels béns i van recollir la relació de despeses fetes, des del 1771, en treballs i millores de l'heretat Maimó i que prèviament havien estat pagades per Bonaventura Anglada; van arrendar la propietat i van portar la gestió del mas, les terres i una casa i l'hort que tenien al poble, al menys fins a finals del segle. Aquests documents tot i que no ens donen massa informació de les cases i els camps que conformaven l'heretat, són interessants perquè ens mostren qui es feia càrrec de la propietat i quines obres s'hi feien per millorar-la. També ens mostren costums i maneres de fer pròpies del segle XVIII com pot ser el procés de «presa de possessió», un acte curiós tant per l'hora en què es porta a terme com pel ritual que comporta. Dos contractes d'arrendament ens fan veure la duresa de les clàusules d'arrendament, amb el temps de durada, les obligacions quan a pagaments i treballs extres a benefici de l'arrendador així com l'obligació de tenir-li una habitació parada. També ens descriu alguns dels productes que s'obtenien dels camps: raïms, olives, grans, llegums, cols, naps, cànem, llinet ... i quins animals havien d'engreixar per a l'amo: porcs, xais i aviram (gallines, capons ...)

Documents Nomenament de procurador (27/11/1774) Immediatament després de la mort de Vicenç Maimó, Bonaventura i Francesca Anglada nomenen procurador a Miquel Gorgot ... Sie a tots notori com nosaltres Bonaventura Anglada Adroguer de la vila de Figueras ... y Maria Francisca Casadevall y Anglada viuda de Vicens Casadevall y Maymó qo adroguer de la mateixa present vila tant en ... nom propi com y en el de herededor y usufructuari, heretera y propietaria de la universal heretat y bens de dit qo nostre gendre y marit respective ... ordenam en procurador nostre ... al Dr Miquel Gorgot de dita present vila ausent per a que per nostres y en nostres noms y representant nostras propias personas puga compareixer y ... ....

Presa de possessió de l'heretat del Mas Maimó (27/11/1774) A les dues de la matinada, Miquel Gorgot procurador de Bonaventura i Francesca Anglada , en nom seu i en presència del notari i dos testimonis, pren possessió del mas Maimó i el seu entorn, així com de la casa i hort que tenien al poble. Mentre que al mas no hi havia ningú, la casa del poble estava habitada pel masover Esteve Barceló. ... En nom de Nostre Senyor Deu sie Amen. Sie a tots notori com vuy que comptam vint y set dies del mes de Novembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Jesu Christ de mil set cents setanta y quatre a les dos horas poch mes ó menos de la matinada en presencia de mi Joseph Aloy y Llach Ciutada Honrat de Barcelona per la autoritat apostólica y real escrivá y notari publich real collegiat de numero de la Vila de Figueras Bisbat y Corregiment de Gerona y de Mariano Ros carreter y Francesch Bosch brasser los dos de la referida vila de Figueras testimonis á estas cosas cridats y pregats, lo Doctor Miquel Gorgot en la relatada vila de Figueras domiciliat procurador de Bonaventura Anglada Adroguer de la expressada vila de Figueras y de Maria Francisca Casadevall y Anglada sa filla, viuda de Vicens Casadevall y Maymó quondam adroguer de la mencionada vila per ells constituhit en poder de mi lo dit y baix escrit escrivá y notari als vint y dos dies dels corrents mes y any (de lo que jo lo mateix escrivá y notari baix escrit fas fee) en dit nom personalment constituhit devant la porta principal de la casa del Mas anomenat Maymó cituat en lo terme del Lloch de Cabanas de dits Bisbat y corregiment de Gerona, per los fins y efectes á dits sos Principals en los noms de Acreador usufructuari y de heretera y propietaria respective y en altres qualsevols noms que millor los convinga y per qualsevols motius, causas, y rahons á ells pertanyents y pertanyer podent ha pres possessio real corporal y actual ó quasi de dita casa entrant en ella, pujant y baxant la escala tancant y obrint la porta principal de ella y las finestras y despues exint fora, no quedant ninguna persona dins de dita casa y fent altres senyals de dita possessio que prengue sens contradiccio de persona alguna, antes be protesta y digue en dit nom que no sols de paraula y ab las accions sino y tambe ab la voluntat volia tenir y possehir la referida casa en nom dels expressats sos principals. Y luego en continent sens divertirse á altres actes y als mateixos die mes y any y a continuacio de dita possesio lo referit procurador, junt mi lo dit y baix escrit escrivá y notari y dels testimonis dalt anomenats se ha acercat a la Hera de dita casa y per los fins y efectes de dits sos principals en los referits noms y en altres y per qualsevol motius, causas y rahons á ells pertanyents y pertanyer podents ha pres possessio real corporal y actual ó quasi de dita hera entrant, passejantse y escamptant en ella alguns punys de palla y boll y fent altres senyals de dita possessio que prengue sens contradiccio de persona alguna ans be protestá y digué en dit nom que no sols de paraula y ab las accions sino y tambe ab la voluntat volia tenir y possehir la referida hera en nom de dits sos principals. Y seguidament sens ocuparse á altres cosas y a continuacio de dita possessio lo expressat procurador en presencia de mi lo dit y baix escrit escriva y notari y de dits testimonis se ha acercat a una pessa de terra cultiva de pertinencias de dit Mas Maymó cituada a continuacio de dita casa y hera anomenada lo Camp de la hera baix sos afrontacions compresa y per los fins y efectes á dits sos principals en los referits noms y en altres y per qualsevol motius causas y rahons á ells pertanyents y pertanyer podents ha pres possessio real corporal actual o quasi de dita pessa de terra entrant passejantse y escampant en ella alguns punys de terra y herbas y fent altres senyals de dita possessio que prengue sens contradiccio de persona alguna ans be protesta y digue en dit nom que no sols de paraula

y ab las accions sino y tambe ab la voluntat volia tenir y possehir la referida pessa de terra en nom de los mencionats sos principals. Y luego sens detenirse per altre negocis y continuant dita possessio á las tres horas poch mes o menos de la matinada del referit die lo mateix procurador en presencia de mi dit y baix escrit escriva y notari y dels testimoni que dalt quedan anomenats personalment constituhit devant la porta principal cituada dins del expressat lloch de Cabanas y per los fins y efectes á dits sos principals en dits noms y en altres y per qualsevols motius causas y rahons á ells pertanyents y pertanyer podents ha pres possessio de dita casa real corporal y actual ó quasi i de dita casa en el modo seguent á saber es que entrá en ella passejantse pujant y baxant la escala tancant y obrint la porta principal y las finestras exint despues fora no quedant persona alguna dintre é immediatament en senyal de dita possessio entregá la clau a Esteve Barceló masover de ella requirintli que de aqui al devant no regonega altre duenyo de dita casa que als referits sos principals y feu altres senyals demostratius de dita possessio que prengue en nom de Deu sens contradiccio alguna ans be protesta y digue e dit nom que no sol de paraula y ab las accions sino y tambe ab la voluntat volia tenir y possehir la referida casa en nom de dits sos principals. Y consecutivament sens detenirse á altre cosas y passant avant dita possessio lo mencionat procurador essent tambe presents jo lo dit y baix escrit escrivá y notari y los testimonis dalt anomenats se ha acercat a un hort a la prop dita casa contiguo baix sas afrontacions compres y per los fins y efectes als expressats sos principals en dits noms y en altres y per qualsevols motius, causas y rahos á ells pertanyents y pertanyer podent ha pres possessio real corporal y actual ó quasi de dit hort, entrant passejantse y escampant en ell alguns punys de terra y herba requirint no menos á dit Esteva Barceló que no regonega altre duenyo de dit hort que als expressats sos principals y fent altres senyals de dita possessio que prengue sens contradiccio de persona alguna ans be protestá y digue en dit nom que no sols de paraula y ab las accions sino y tambe ab la voluntat volia tenir y possehir la referida terra de hort en nom dels referits sos principals ... ...

Arrendament del mas Maimó (1/12/1774) Bonaventura Anglada adroguer de Figueres i Maria Francisca Casadevall Maimo i Anglada, viuda deixada de Vicens Casadevall i Maÿmo adroguer de Figueres, arrenden a Esteve Lloveras, pagès de Cabanes, tota l'heretat anomenada Mas Maimó. ... 1) Primerament ab pacte que dit arrendatari quiscun any de dit arrendament estiga obligat e pagarnos ters no sols de tots grans i llegums que se culliran en ditas terras de dita heretat sino i tambe de canem i llinet despues empero que sera amarat, tot lo que á sos gastos haurá de aportar en la present vila de Figueras o e altre paratge ahont a nosaltres dits arrendadors aparexera ab tal que dit paratge no distia mes de dos horas podenthi anar ab carreta de dita heretat. 2) Item ab pacta que estiga obligat dit arrendatari en pagar tots los talls i tallas tant reals com ordinarias i tots los censos a que dit mas i terras esta tingut i obligat fer i prestar i no menos estiga obligat fer las servituts demanan fer per los Regidors. I en cas de posarse algun redelme degui pagarse del modolo 3) Item ab pacte que estiga obligat dit arrendatari entregarnos cada un anÿ de dit arrendament per tot lo mes de Janer un tossino de pes sexanta lliuras carniceras i en lo

die de Pasqua de Resurreccio un anÿell i en mantenir en dit mas tres o quatre parells de capons, entregantnoslos quan be nos aparexera 4) Item ab pacte que tinga obligacio dit arrendatari de ferlos aportar los rahims y torias de la vinya de dit mas, las olivas o oli del olivar dit den Deu quals pesas se reservan los arrendadors essent de la obligacio de dit arrendatari aportar en dita vinya y olivar y en la terra que baix se reserbara los fems se necessitian, llaurar lo olivar quant aparega be à dits arrendadors y portar los oliverons compren per plantar en las terras de dit mas 5) Item ab pacte que sera de la obligacio de dit arrendatari fer totas las traginas de tots los pertrets per las obras se faran en la casa de dit mas y casa del lloch de Cavanas y al temps de fabricarse aquellas fer la vida als mestres 6) Item ab pacte que sie de la obligacio del arrendatari fer quiscun anÿ quatre jornals de plantar en los paratges destinen los arrendadors plantant los arbres que estos voldran y en lo paratge destinen y sempre que vullian arrebassar algun tros de closa que se reservan los arrendadors poden arrebassar fins cosa de deu vessanas sie de la obligacio del arrendatari femarla, llaurarla y sembrarla entregant los arrendadors las llavors quals fruits se reserva ells y poderlos batrer en la hera de dit mas sempre que voldran y portar los fruits en llur casa o ahont disposaran del demes no podent lo arrendatari arrebassar ninguna porcio de closa sens llicencia dels arrendadors 7) Item ab pacte que en cas los arrendadors escatissen lo olivar se reservan deguia lo arrendatari aportarlos la llenya en llur casa y en cas que lo arrendatari vulla escatir lo olivar compres ab lo arrendament deura escatirlo segons voldran los arrendadors que tindran facultat de posari los escatidors voldran quals deura pagar lo arrrendatari quedant a son favor la llenya 8) Item se reservan los arrendadors la facultat de posar fins a dotze ovellas en dita casa que deurá fer guardar lo arrendatari quedant tots los productos per los arrendadors 9) Item que sie de la obligacio del arrendatari portar en la casa dels arrendadors tota la palla necessitian quedant privat lo arrendatari de vendrene i que dega consumirla en dita casa y dels fems fara en la casa de dit mas no puga femar altres terres que les de est 10) Item que no puga lo arrendatari tallar ningun genero de arbres per fusta ni llenya si sols espurgarlos en llunas altes que no done dany 11) Item que sie de la obligacio de dit arrrendatari mantenir los rechs per lo desguàs de las ayguas com y tambe los camins 12) Item ab pacte que un anÿ antes de finirse lo arrendament deguia lo un donarse comiat al altre, altrament corria lo arrendament per altres quatre anys 13) Item ab pacte que dits arrendadors se reservan per ells y per llurs y per qui ells voldran las entradas y exidas de dit mas tant de nits com de dies. Y aixi sens altres pactes prometem que lo present arrendament farem tenir i pocehir pacificament a dit arrendatari y als seus contra qualsevols personas y ne estarem de bona ferma y lleal eviccio y legitima defensa ...

Inventari (7/12/1774) Descripció dels béns de Vicenç Maimó: el que hi ha a la casa de la Plaça Pública de Figueres, a l'heretat del mas Maimó i a l'altra casa de Cabanes. ... Primo tota aquella heretat anomenada lo Mas Maÿmo situada en lo terme del Lloch de Cabanas ab totas sas terras, honors i pocessions de pertinencias de aquella, i baix sas affrontacions compresas en la qual casa se ha encontrat lo seguent: Primo en la entrada una biga dolenta En la Sala Item un quadro de la Concepcio ab sa guarnicio usat En la Cuÿna Item un escon del foch dolent Item una taula llarga dolenta fora de serveÿ En la casa de llur propia habitacio en Figueras Primo dos parols de aram dolents Item un escalfadin de aram dolent Item una caça dolenta Item dos ollas de coura una petita i altre grosa Item nou plats de estanÿ usats Item sinquanta una lliuras quatre sous barcelonesos que son lo valor de un claver i aguller, set culleras i una forquilla petitas a la bellura dos agnus ab cadena, una campaneta, unas cibellas de dona tot de plata, dos anells sens pedras, una creueta de criatura, uns botons per lo coll tot de or, las quals cosas foren manades fondrer per dit quondam Vicens Casadevall i Maÿmó i aplicadas per part del adres de Da Maria Francisca i estimada per Jaume Colomer argenter dita quantitat Item altre casa situada en dit Lloch de Cabanas, baix sas affrontacions compresa en la qual se ha encontrat lo següent En la entrada de dita casa Primo una tina de fusta de fer vi usada de teneo de trenta carregas Item una biga de roura Aquestos empero bens i no altres confessan haver encontrat de present i pertanÿer a la universal heretat i bens de dit Vicens Casadevall i Maÿmo llur gendre i marit respective ... ... Àpoca (11/12/1774) Pons Llorenç, picapedrer de Figueres, Josep Hilari, bracer de Vilabertran i Josep Martí i Serra, bracer de Llers reconeixen haver fet diferents treballs al Mas Maimó de Vicenç Casadevall Maimó per valor de cent vint-i-vuit lliures, que han estat pagades per Bonaventura Anglada. ... Jo dit Pons Llorens sis lliuras per lo valor de tres pedras picadas que serviren las dos per posar al cap del pont de devant de la casa del dit Mas Maymó sobre la assequia del moli de dit lloch de Cabanas de las quals sis lliuras ne firmi recibo a vint y vuit novembre mil set cents setanta y hu. Jo lo expressat Joseph Hilari Quinse lliuras per lo import dels jornals que junt ab altres treballadors (als quals jo vaig satisfer de diners que a eix fi me entregá ell dit Bonaventura Anglada) varem fer per obrir un rech de dalt á baix de la Closa de Dona 27

Josepha de Carreras y junt de terraplenar un gran clot á fi de no negarse la sembrada en un camp de pertinencias de dit Mas Maymó de que ne fiu recibo á divuyt novembre prop passat. Y jo dit Joseph Marti y Serra cent set lliuras y quinse sous y son so es sis lliuras per setse jornals per traurer la vora de la part de tramontana de la vinya Maymona de la Garriga de que ne fiu recibo a vint mars mil set cents setanta y hu: nou lliuras per vint y quatre jornals de assenyalar y plantar en lo mallol (vinya nova), de que e fiu altre recibo á vint abril del mateix any mil set cents setanta y hu. Setse lliuras y sinch sous per magencar (treballar) dit mallol de que ne fiu recibo a dos setembre del expressat any mil set cents setanta y hu. Trenta set lliuras y deu sous per cent jornals de cavar lo mallol ab dos vingudas en lo any proxim dit de mil set cents setana y hu. Trenta lliuras per vuytanta jornals per cavar y magencar dit mallol de la qual partida ne fiu recibo a dos juny mil set cents setanta y dos. Y las restants nou lliuras per vint y quatre jornals per podar y degollar dit mallol en lo corrent any .... Àpoca (2/1/1775) Galceran i Josep Soler, pare i fill, treballadors de Cabanes, reconeixen que Bonaventura Anglada els ha pagat quatre centes divuit lliures i dos sous per uns treballs. ... ço es dos centas sinquanta sis lliuras tretse sous per tot lo que ha importat de conreu den lo anÿ mil set cents setanta i hu fins al anÿ mil set cents setanta i quatre lo mallol anomenat de St Feliu de pertinencias del mas Maÿmó de dita Parroquia de Cabanas tant de plantar com conroar, rodar de motas (fer una tanca), plantar de espina viva, rodarlo de espina morta per tancar dit mallol i junt per u rech que se obri tot a vora de la vinÿa de la garriga de pertinencias de dit mas. Y aixi mateix cent sexanta una lliuras nou sous Bars per lo que ha importat lo terraple, plantadas i arrebassar las matas del mitg de la muga junt per arrencar tamariu de la tanca, los quals diners anabam nosaltres dit pare i fill Galceran i Joseph Soler cobrant quant un, quan lo altre de dit Bonaventura Anglada i de aqui nos anabam pagan los nostres traballs i als demes treballadors que treballaren en ditas cosas ... Àpoca (6/1/1775) Francesc Bosch i Salvi Duran, treballadors de Figueres i Joan Carbonell, carreter també de Figueres, reconeixen haver rebut de Bonaventura Anglada vint-i-sis lliuras, onze sous i sis diners. ... so es a mi dit Bosch tretse lliuras, dotse sous y sis diners que serviren per lo treball de arrebassar oliverons en lo terme de la vila de Llansá, aconduhirlos al dit terme de Cabanas y regarlos diferents vegadas junt ab altres y altres jornals que se feren en las terras del Mas Maymó del expressat terme de Cabanas. á mi lo referit Duran nou lliuras y quatre sous per los jornals de escatir lo olivar de dit Mas Maymó, plantar y empaltar los oliverons en dit olivar y a mi lo expressat Carbonell tres lliuras y quinse sous per satisfaccio de las traginas de dits oliverons des de la referida Vila de Llansá al dit terme de Cabanas ... 28

Àpoca (26/2/1775) Esteve Lloberas, pagès de Cabanes, Salvador Taberner, mestre de cases de Figueres, i Pere Gastal, serrador natural de Sinsilforia, província de Rodès, regne de França, treballant anualment en aquest país, reconeixen haver rebut de Bonaventura Anglada setanta-sis lliures, sis sous i onze diners. ... so es a mi dit Esteve Lloberas divuit lliuras y quinze sous y son per la part tocant a mi e tornar las motas y escurar los rechs per lo desguas de las ayguas de tot lo entorn de la casa y veranas del rech del Moli del Compte de Perelada situat dintre las terras del Mas Maymó de la Parroquia de dit Lloch de Cabanas propi que era de dit Mas de Vicens Maymó quondam Adroguer de dita Vila de Figueras. A mi lo referit Salvador Taberner trenta nou lliuras, onse sous y onse diners so es per obra cuyta quatre lliuras vuiy sous, per guix una lliura sis sous y tres; per cals sinch lliuras, sinch sous y sis; per los demes bestrets de pedra, arena y traginas vuyt lliuras, dos sous y vuyt; y per mans de mestre y manobras vint lliuras, nou sous y sis. Las quals cosas han servit per retornar lo forn, fer un estribo en ell, posar lligadas en dit forn, per lo pany de paret del pou de la cassa, per alsar las parets del corral de las vacas y plantar las pedras en lo pont per aturar la aygua dels ayguats. Y a mi lo expressat Pere Gastal divuyt lliuras per lo valor y treball de trencar los Albres polls, serrarlos per fer pots y cayrats tots per dit Mas Maymó ... Àpoca (27/2/1775) Pau Duran, fuster de Figueres i Josep Cortada, treballador de Llançà, reconeixen haver rebut de Bonaventura Anglada quaranta lliures i cinc sous. ... so es á mi dit Pau Duran deu lliuras y sinch sous y son per lo import á mi tocant per dos portas grans y un finastro per las corts del Mas Maymó de la Parroquia del Lloch de Cabanas del referit Bisbat de Gerona, propi que era de dit Mas de Vicens Maymó quondam Adroguer de la mencionada vila de Figueras, gendre que fou dit Vicens Maymó del expressat Bonaventura Anglada, y aixi be per lo Bagul per lo cadaver del mateix Vicens Maymó. Y a mi lo referit Joseph Cortada las restants trenta lliuras y son per lo valor de un partit de oliverons que me va comprar lo referit Bonaventura Anglada y se plantaren en lo olivar propi y de pertinencia del dit Mas Maymó ... Àpoca (12/3/1775) Pere Barrali, mestre de cases de Cabanes reconeix haver rebut de Bonaventura Anglada tres centes vint-i-cinc lliures, catorze sous i sis diners per unes obres. ... Compte de las obras que jo Pere Barralí mestre de casas del lloc de Cabanas tinch fetas de ordre dels tudors y curadors de Vicens Casadevall y Maymó en lo Mas de dit Maymó situat en la Parroquia de dit lloch de Cabanas, tant per retornar las voltas y fer lo pont del rech

del moli que passa devant de la casa de dit Mas com per altres obras tinch fetas en lo any Mil set cents sexanta y tres Primo tinch fet junt ab altres dos cents noranta y sis jornals de mestre a raho de dotze sous lo jornal so cent setanta set lliuras y dotse sous ... 177ll 12s Item per cent y onse jornals de manobra a raho de set sous y sis diners lo jornal son quaranta una lliura dotse sous y sis ... 11ll 12s 6 Item per set mil rajols a raho de sinch lliuras lo miler son trenta y sinch lliuras ... 35ll Item per cent quintars guix a raho de tres sous lo quintar son quinze lliuras ... 15ll Item per cent quarteras cals a raho de dos sous la quartera, son deu lliuras ... 10ll Item per los ports de pedra, cals, sorra y demes se ha gastat dotse lliuras ... 12ll Item per mil y sinch cents mahons a raho de una lliura lo centenar son quinze lliuras ... 15ll Item per las mans per fer los xindris (motlle de fusta emprat en la construcció d'un arc, d'una volta) y per claus per ells una lliura y deu sous ... 1ll 10s Item y finalment per escurar y netejar la runa se ha gastat, dos lliuras ... 2ll Suma junt tres centas nou lliuras, catorse sous y sis diners ... 309ll, 14s 6d Dich jo Pere Barralí Mestre de casas que tinch rebut del Senyor Vicens Casadevall clergue, Joan Falgás y Damiá Comelles tots tudors del Pubill Maymó la suma y quantitat del compte dalt expressat, quals partidas tinch distribuhidas a totas las personas corresponents á pagar de dits bestrets y per ser aixis ho firmo en Cabanas als sinch maig de mil set cents sexanta y tres ... I las restants quinse lliuras y onse sous son per los jornals y bestrets per mi fets en lo mateix Mas des del any mil set cents setanta fins al any mil set cents setanta y quatre en que visque dit Vicens Casadevall y Maymó. Lo modo de la paga es que ditas tres centas, nou lliuras, catorse sous y sis ja las rebs de dits tudors y las restants quinse lliuras y onse sous las rebi en dits quatre anys de dit Anglada ...

Causa a la Reial Audiència (8/11/1775) Sebastià Vilanova, regidor degà de Cabanes a petició de Bonaventura i Francesca Anglada concedeix la potestat de buscar testimonis en la causa oberta a la Real Audiència entre Quirç Ribas i Bonaventura i Francesca Anglada. ... puedan examinar quales quier testigos sugetos a mi jurisdiccio que dichos padre é hija Anglada leministren en justificacion i prueba de los Capitulos por los mismo padre é hija Anglada presentados en la causa que en la real audiencia del presente Principado de Cattalunya se vierte en la sala que preside D. Jacobo de Huerta entre partes de Quirse Ribas labrador de la villa de Tossa de una i los expressados padre e hija Anglade de otra, en cuya recepcion esta entendiendo dicho i bajo escrito Notario i escrivano en virtut de reales Letras compulsatorias emanadas de dicha Real Audiencia i Sala referida en la ciudad de Barna a los veinte de octubre proximo vencido como y tambien requerir qualesquier relaciones que le haga el Portero de la citacion de dichos testigos ...

Àpoca i cessió (19 /12/1776) Bernat Alsina, procurador del prevere Felip Genover i administrador d'una causapia, reconeix haver rebut una quantitat de Bonaventura i Francesca Anglada. ... jo Bernat Alsina ... procurador del Reverent Felip Genover Prebere y domer de la Iglesia Parroquial del lloch de Sant Jordi Desvalls, Administrador de la Causapia fundada per lo Reverent Salvador Viladevall ... confesso y regonech a Bonaventura Anglada Adroguer de la referida Vila de Figueras y á Maria Francisca Bordas Casadevall, Maymó y Anglada Pare y filla Muller que fou en primeras nubcias de Vicens Casadevall y Mamó, Adroguer y vuy en segonas ho es de Narcis Bordas escrivent ... han pagat ja antes de la firma de la present ... sinquanta vuyt lliuras, deu sous y sinch diners ... á saber sinquanta quatre lliuras per dotse pencions de quatre lliuras y deu sous quiscuna vensudas des del any mil set cents sexanta y sinch fins al dia vint y sinch setembre prop passat tot inclusivé de aquell censal propietat cent y sinquanta lliuras que Crespí Ruans quondam passamaner de la expressada vila de Figueras y Maria Ruans y Masselis sa muller com á principals y Francisco Casadevall y Maymó quondam pages del lloch de Cabanas com á fermansa veneren y crearen a la referida causapia ab acte rebut en poder del D. Joseph Gorgot Notari publich ... als vint y sinch setembre de mil set cens quaranta y nou y las restants quatre lliuras deu sous y sinch per gastos ... de dita causapia... Lo modo de la paga ...ha estat ... setse lliuras, catorse sous y onse diners, los tudors, y en son cas lloch y temps curadors de la persona y bens de dit Vicens Casadevall y Maymó ... Vint y set lliuras lo expressat Bonaventura Anglada,com á tenint dret y causa en virtut del matrimoni contret per dita Maria Francisca Bordas Casadevall Maymó y Anglada...Y las restants catorze lliuras, quinze sous y sis me las ha pagadas dit Bonaventura Anglada ... Venda (16/5/1777) Venda d'una peça de terra a Rafel Aguer ... Sie a tots notori com nosaltres Bonaventura Anglada .... en lo nom de usufructuari durant ma vida de la universal heretat y bens que foren de Vicens Casadevall y Maymó quondan Adroguer de dita vila mon gendre ... y Maria Francisca Bordas Anglada y Maymó muller que fui en primeras nubcias de dit Vicens Casadevall y Maymó ... com a hereva universal que so del referit mon difunt marit ... venem y ab titol de pura y perfecta venda concedim y corporalment ó quasi entregam a Rafel Aguer pages del lloch de Cabanas ... y als seus y á qui voldrá perpetuament la Carta empero de gracia de redemir á favor de Joseph Dedeu treballador de dit lloch de Cabanas ó a sos hereus y successors salvada y reservada mediant aquella pessa de terra que conté totas aquellas dos vessanas de oliveras plantada que era part de aquella pessa de major tinensa cituada en lo terme del referit lloch de Cabanas y en lo territori dit los Olivars, las quals dos vessanas afrontan á sol ixent ab carretera publica que va de dit lloch de Cabanas al Corral del Compte, a mitg dia ab la carretera publica que va á la Garriga; á ponent ab restant de dit Josep Dedeu que te venut a Carta de gracia a Miquel Valent treballador de Alfar y a tremontana ab dita carretera que va al Corral del Compte la qual pessa de terra nos pertany y especta en los refetis respective noms de usufructuari y hereva de ... Vicens Casadevall y Maymó; al qual espectaba per titol de venda perpetua á carta de gracia de redimir mediant feta per dit 31

Josep Dedeu á Pere Joan Falgás pages de Segaró y Damiá Comellas pages de Avinyonet com á tudors y curadors de la persona y bens de dit Vicens Casadevall y Maymó á les hores e infantil edat constituit, fill legitim y natural de Francisco Maymó y Casadevall pages y de Catarina Maymó y Falgas conjuges difunts de dit lloch de Cabanas, com de aquella consta ab acte rebut en poder de Joseph Serra y Corominas notari ... de Perelada als sinch octubre mil set cents y sexanta. Aquesta venda ... fem a dit comprador ... per preu de vuytanta sis lliuras catorse sous y sinch diners ... so es vuytanta dos lliuras nou sous y sinch per lo preu primitiu ... dos lliuras per lo salari de la acte de aquella, quinze sous per lo salari de una apoca y cessio dependent de setanta y quatre lliuras y deus sous y las restant una lliura y deu sous per lo valor que havem estimat ab dit comprador uns oliverons que se han plantat en dita terra ... Totas las quals vuytanta sis lliuras catorse sous y sinch ... confessam ... haver ... rebudas de dit Rafel Aguer comprador ...Y jo dita Maria Francisca per quant so menor de vinty sinch anys major empero de vint ...

Nomenament de procurador (29/6/1778) Bonaventura Anglada nomena procurador a Josep Labori de Cabanes. ... Bonaventura Anglada adroguer ... tant en nom meu propi com y de usufructuari de la universal heretat y bens que foren de Vicens Casadevall y Maymo ... constiuesch y ordeno e procurador meu .... a Josep Labori treballador del Lloch de Cabanas ... Testament de Narcís Bordas (23/2/1779) Testament de Narcís Bordas Batlle Solana i Santacreu, escrivent de Figueres, fill de Francesc Bordas apotecari i de Maria Batlle i espòs de Francesca Anglada. En aquesta data feia poc més de dos anys que eren casats i faltava poc per néixer el seu fill. El 1794 Narcís encara era viu. ... Elegeix sepultura a l'església de Sant Pere, davant la capella del Sant Crist. Nomena a la seva esposa usufructuari de tots els seus béns mentre es mantingui vídua. Deixa 500 lliures a la seva cunyada Maria Anglada Berga. .... Instituesch i hereus meus universals fas als fills i fillas legitims i naturals .... que meu señor Deu me encomanara, tan del preñs que dita Maria Francisca ma muller aporta en son ventre, com de los demes que Deu volent naixeran ... en cas de no tenir descendència ... heredera mia universal fas e instituesch a Teresa Pujol i Bordas ma germana muller de Pere Pujol adroguer de la vila de Besalú ...

Nomenament de Procurador (20/11/1782) Narcís Bordas i la seva esposa Francesca Anglada nomenen procurador a Bonaventura Anglada. ... confiando plenament de la fiel legalidad sinceridad bondad y diligencia de Buenaventura Anglada confitero de dicha villa de Figueras ... nuestro suegro y padre respectivamente ... ... I en virtud de este juramento por quant jo dita Maria Francisca soy menor de veinte y sinco años mayor empero de veinte y quatro poco mas o menos renuncio al beneficio de mi menor edat ... ... Renúcia d'usdefruit (20/11/1782) Bonventura Anglada renuncia, a favor de la seva filla i el seu gendre, a l'usdefruit dels béns que foren de Vicenç Casadevall Maimó i dels de Narcís Bordas. ... Attenent que ab los capitols matrimonials rebuts en poder de Manuel Antentas notari ... de Besalú als vint y nou octubre mil set cents setanta y sis fets y firmats per rahó del matrimoni entre Narcis Bordas y Batlle escrivent de dita present vila y Maria Francisca Anglada y Casadevall viuda relicta de Vicens Casadevall y Maimo ma filla llohi y aprobi lo heretament y donacio universal que de antes per raho del matrimoni que dita Maria Francisca ma filla contracta ab dit Vicens Casadevall y Maimo rebuts en poder de dit Manuel Antentas notari als divuit mars mil set cents setanta havia jo fet a favor de la mateixa Maria Francisca ma filla ab la reserva dels usdefruit no sols de mos propis bens sino y tambe dels que foren de dit quondam Vicens Casadevall y Maimo que me deixà y llegà est durant ma vida natural ab son ultim y valido testament que de sos bens feu y firma en poder del notari baix escrit als dinou novembre mil set cents setanta y quatre y que aixi mateix ab los referits capitols matrimonials lo expressat Narcis Bordas me dona y cedeix durant ma vida lo usdefruit de tots sos bens ab los pactes y reservas alli expressades. Attennet mes avant que per mos justos motius me es beneficios lo abstenirme del usdefruit dels bens que foren de dit Vicens Casadevall y Maimo com y no menos dels de dit Narcis Bordas y aquell respectivament cedir als respective propietaris de aquells. Perço afirmant y otorgant no voler ser ni esser vist ni tingut per usufructuari de las universals heretats y bens que foren la una de dit Vicens Casadevall y Maimo y la altre que es de dit Narcis Bordas ... Aixi que en virtut de la present los dits Narcis Bordas y Maria Francisca mos gendre y filla respective logrian respectivament tot lo usdefruit de las referidas respective universals heretats y bens de Casadevall Maimo y Bordas y ne facian y disposian ... ... ab pacte que dits mos gendre y filla respective y los llurs degan sustentar y alimentar a mi y a ma muller y familia segons nostre qualitat y personas en menjar beurer calsar y vestit y altres cosas a la vida humana necessarias tant en sanitat com en malaltia habitant ab ells y fent una comuna habitacio, si empero los dits mos gendre y fillla respective voldra separarse degan verifancantse dita separacio donarme y entregarme annualment dels fruits resultants de dits bens de Casadevall Maimo y Bordas la quantitat de cent y sinquanta lliuras barcelonesas ab dos iguals pagas la primera lo die se verificara la dita separacio y la altre al cap de sis mesos y aixi successivamet quiscu any durant la vida de mi dit Bonaventura Anglada ... ... 33

Arrendament del Mas Maimó (8/1/1789) Bonaventura Anglada com a procurador de Narcís Bordas i Batlle i Maria Francisca Bordas Anglada i Maimó, arrenda el mas Maimó a Salvador Ribas, pagès masover habitant a Castelló d'Empúries. ... per temps de quatre anys dos forsats y dos voluntaris que comensaran a correr lo de Nadal prop vinent y finiran la vigilia de semblant die del any mil set cents noranta tres arrendo a Salvador Ribas pages masover habitant en lo terme de la vila de Castelló de Ampurias ... tota aquella heretat situada en lo terme del lloch de Cabanas anomenada Mas Maymo 1) Primerament ab pacte que dit arrendatari dega habitar en la casa de dit Mas fent en ella foch y llum y continua residencia. 2) Item ab pacte que dit arrentari dega pagar ters de tot y qualsevol fruyt que sembria plantia y cultia en las terras de esta heretat aportant los dits tersos y en cas de vendrerse alguns de dits fruyts com cols naps y altres semblants lo ters del diner en la casa y habitacio de dit arrendatari y los seus y lo ters de canem y llinet ...sembrant per dit efecte a lo menos la mitat de las terras de dita heretat de las sements ... y en cas vulla sembrarne mes de la mitat dega consultarho ab dit señor. 3) Item ab pacte que estiga obligat dit arrendatari en pagar los talls y tallas ... y tots los censos ... 4) Item ab pacte que estiga obligat dit arrentari en entregarme cada any de dit arrendament per tot lo mes de Janer o en altre més oportuno dia un tossino de per setanta lliuras carniceras o be setanta pessetas en lo cas de no apareixerme conforme lo dit tossino y en lo die de Pasqua de resurreccio un anyell de deu carniceras y en mantenerlos en dit mas sis parelles gallinas o altres pessas deviam (de aviram) entregantlos hi quan be apareixera y per Nadal dos parelles capones y altres dos per Carnastoltas. 5) Item ab pacte que tinga obligacio dit arrendatari de aportar los rahims y torias de las vinyas de dit mas que se reserva dit arrendador por si a mes del ters de las olivas del olivar que se trova al devant del mallol pues que dit lo cedeix per lo masover com lo demas essent de la obligacio de dit arrendatari aportar en ditas vinyas y olivar y en la terra ... los fems se necessitian lleurar lo olivar quan apareixera a dit arrendador o se necessitia y portar los oliverons compra per plantar en las terras de dit Mas que pagara a mitjas 6) Item ab pacte que sera de obligacio de dit arrendatari fer totas las traginas de tots los ... per las obras se faran en la casa de dit mas y en tot lo temps de ferse aquellas fer la vida als mestres 7) Item ab pacte que sie de la obligacio del arrendatari fer quiscun any dotze jornals de plantada de lo que se disposi en los paratges destinia dit arrendador .... 8) Item que lo dit arrendatari dega escatir a son lloch lo olivar compres ab lo arrendament y deura escatirlo segons voldra y disposara dit arrendador .... 9) Item se reserva dit arrendador per si y per los llurs la facultat de posar nomes de dotse ovellas en dita casa que deura fer guarda lo arrendatari quedant tots los lucros de dit arrendatari .... 10) Item que sie de la obligació del arrendatari portar en la casa de sos principals tota la palla necessitian quedat privat lo arrendatari de vendrerne i que dega consumirla en la casa y de los fems fara en la casa de dit Mas no puga femar altres terras que las de est y si 34

fos cas que sobrar y en vengues ab conveni de dit arrendador o de sos principals tambe ne pagara ters 11) Item que no puga lo arrendatari tallar ningun genero de arbres per fusta ni llenya si sols espurgarlos quals espurgos quedaran de ell dit arrendatari per llunas altas que no done dany, pues tots los dits arbres quedan resevats per dit arrendador per sos principals com y las cañas 12) Item que sie de la obligacio de dit arrendatari mantenir los rechs per lo desguas de las ayguas com y tambe los camins ... 13) Item ab pacte que un any antes de finirse lo arrendament degui lo un donarse comiat al altre altrement corria lo arrendament per altres dos anys 14) Item ab pacte que dit arrendador se reserva per ell y per sos principals y perque ellos voldran las entradas y eixidas de dit mas tant de nits com de dias y un quarto de la cantonada per a sempre y quant los convinga una caixa un escon de la cuyna y altres mobles necessaris tot propi de dits sos principals que deura conservar dit arrendatari .... Nomenament de procurador (22/9/1790) Bonaventura i Francesca Anglada, pare i filla, nomenen procurador a Narcís Bordas. ... respectivament senyors y present vila y son terme constituhim y ordenam en nosaltres y en nostre nom instituhir fermansa y ...

propietaris de nostres respective bens situats part en la dita y part en lo terme y Parroquia del Castell de Cavanas ... procurador nostre ... a Narcis Bordas y Batlle ... per a que per y representant nostras propias personas puga dir y assegurar e

En aquest document Maria Francesca Bordas diu: ... no poder escriure a causa de trobarse impedida de la vista ... Establiments emfitèutics (març/abril, 1991) Bonaventura Anglada, Narcís Bordas i Francesca Anglada reparteixen una finca plantada de vinya, en diferents peces i l'estableixen entre diferents treballadors de Cabanes. La finca de 5 vessanes es troba al Pla de Sant Feliu. La terra els pertanyia per establiment del Comte de Peralada fet a Miquel Maimó, avantpassat de Francesca Anglada, amb escriptura del 10 d'agost de 1685 en poder de Abdon Julià y Boy, notari de Perelada. Cortó: Quarta part d'una vessana (546,85 m2). Picotí: Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya. A Girona era igual a 1/12 del quartà, o sia 1/2 mesuró o 1/2 cop (1,506 litres). Establiment emfitèutic: Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe, a canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil. Generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada. 35

21 de març •

Sie de tots notori de com nosaltres Bonaventura Anglada adroguer Narcis Bordas y Batlle y Maria Francisca Bordas Anglada y Maymo conjuges tots de la vila de Figueras establim y en emphiteosim concedim a Joan Prim y Grau, treballador de Cabanes, un cortó canat de terra vinya que es part de aquela pessa de terra de major tinensa de vinya plantada situada en lo terme del mateix lloch de Cabanes y territori anomenat Pla de Sant Feliu de tinensa de sinch vessanas ... afronta a solixent ab Geronim Prim y Grau ... a mitgdia ab lo cami que va dit castell de Cavanas a la Devesa del Exm Señor Compte de Perelada y al moli den Mitjavila del Cami Real de Llers a ponent ab restant establidor a Miquel Pallisser y Costa pages de dit lloch de Cavanas y a tremontana ab lo cami publich que va del sobredit lloch de Cabanas a Pont de Molins, tota la qual pessa de terra nos pertany per establiment fet per lo Exm Sr Compte de Perelada a Miquel Maymo pages del mateix lloch de Cabanas antecessor de dita Maria Francisca Bordas y Maymo ab acte rebut en poder de Abdon Julià y Boy not ... de Perelada als 10 agost mil sis cents vuytanta sinch ... por entrada de deu lliuras moneda barcelonesa ... salvat lo dret de domini directe en tots tersos lluhismes y foriscapis firmas y fatigas drets de emparar y retenir y altres tots y segles al Directe y alodial domini pertanyents y espectants per lo dit Exm Sr Compte de Perelada al qual Sr Directe no fara ni prestara censos alguns. Es empero pactat que dit emphiteuta haga de fer y prestar a nosaltres y als nostras de cens anualment per lo dia de la Anunciacio de nostra Sra vint y sinch del mes de mars un picoti de ordi y una lliuras disset sous y sis diners barcelonesos en adjutori dels censos que nosaltres dits estabilients fem y presentam a dit y altres diferents senyors directes tant per raho de dita pessa de terra com per raho de tot lo Mas Maymo y sas terras comensant a fer la primera paga per lo dia vint y sinch de mars del any mil setcents noranta dos y aixi successivament en cada any aportats dits censos en la casa de la nostra propia habitacio franch de totas las amparas y altres qualsevols impediments de los quals censos puga dit emphiteuta y los seus lluhir y quitar sempre que los aparega las ditas una lliura disset sous y sis Bars no puga empero est ni los seus renunciar la dita terra establerta per motiu algun. Item que dit emphiteuta y los seus degan pagar lo a ell corresponent del Real Catastro com y tambe suportar qualsevols altres talls o imposits que facian en lo successue y a dita terra establerta correspongan . Item ab pacte que del pnt establiment se degan fer a gastos de dit emphiteuta dos copias una de las quals se los dega entregar y la altre a dit adquisidor ...

•

... establim y en emphecasim concedim a Geronim Prim treballador del Lloch de Cabanas ... un corto de terra vinya que es part de aquella pessa de terra de major tinensa de vinya plantada situada en lo terme del mateix lloch de Cabanas y territori anomenat Pla de Sant Feliu de tinensa de sinch vessanas poch mes o menos aixi amb afronta a solixent ab restant de dita pessa de terra establidor a mitgdia ab lo cami que va de dit castell de Cabanas a la devesa del Exm Sr Comte de Peralada y al moli den Mitjavila Cami Real de Llers a ponent ab restant establidor a Joan Prim bracer del mateix lloch y a tremontana ab lo cami publich que va del sobredit lloch de Cabanas a Pont de Molins tot la qual pessa de terra nos pertany per establiment fet per lo Exm Sr Comte de Perelada a Miquel Maÿmo pages del mateix lloch de Cabanas antecessor de dita Maria Francisca Bordas y Maymo ab acte rebut en poder de Abdon Julia y Boy not ... de Perelada als 10 36

agost mil set cents vuytanta sinch; lo qual establiment fem ab totas las entradas y eyxidas drets y pertinencias de la referida terra per entrada de deu lliuras moneda barcelonesa ... Amb els mateixos termes estableixen: •

A Miquel Pallisser y Costa, pagès de Cabanes, dos «cortons» per una entrada de vint lliuras i un cens anual de dos picotins d'ordi y tres lliuras y quinse sous barcelonesos, a pagar cada 25 de març

•

A Pere Abat, treballador del lloc de Cabanes, un «cortó» per una entrada de deu lliures i un cens anual d'un picotí d'ordi i una lliura, disset sous i sis diners ...

28 de març - Amb els mateixos termes estableixen: •

A Miquel Carbó, pagès de Cabanes, un «cortó i mig» per una entrada de quinze lliures i un cens anual d'un picotí i mig d'ordi i set pessetes i mitja

•

A Pere Auter, treballador del lloc de Cabanes, un «cortó» per una entrada de deu lliures i un cens anual d'un picotí d'ordi i cinc pessetes ...

•

A Joan Maideu, treballador de Cabanes, un «cortó i mig»...

•

A Baldiri Bonicoy, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Jaume Homs, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Joan Maurici, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Pere Maurici, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Miquel Massot, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Miquel Monicoy, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Joan Vidal, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Pere Planes, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Vicenç Maurici, treballador de Cabanes, un «cortó»...

29 de març - Amb els mateixos termes estableixen: •

A Sebastià Ramis, treballador de Cabanes, un «cortó»...

•

A Quirze Cluells, treballador de Cabanes, un «cortó»...

6 d'abril - Amb els mateixos termes estableixen: •

A Narcís Hortal, treballador de Cabanes, un «cortó i mig»...

... Revenda (15/3/1794) Esteve Pont i Germánico, pagès de Pont de Molins, revèn dues peces de terra a Narcís Bordas i Francesca Anglada. ... Primo tota aquella pessa de terra campa de tinguda quatre vessanas poch mes o menos situada en lo terme del lloch de Cabanas y territori dit lo Salitar que afronta a solixent ab Joan Pons y Costa pages de Palol ... a mitgdie amb lo riberal de la Muga a ponent ab honors de dits conjuges Bordas que es la vessana de terra baix revendicadora y a 37

tremontana ab los sobre espressats conjuges Bordas. Item una vessana de terra campa ja canada y fitada de pertinencias el mas Maymo situada en lo terme del referit lloch de Cabanas y territori dit lo Salitar qual vessana de terra afronta a solixent ab las quatre vessanas de terra propias de dits conjuges Bordas a mitgdia part ab dits conjuges Bordas y part ab lo Riberal de la Muga a ponent ab Isabel Marti y a tremontana ab restant dels sobredits conjuges Bordas quals cosas foren a mi venudas a carta de gracia per dits conjuges Bordas junt ab Bonaventura Anglada adroguer.... ab dos distints actes rebuts en poder esto es lo un en poder del Dr. Joan Pages notari de la vila de Peralada als vint y tres dias del mes de mars del any mil set cents vuitanta y quatre per preu doscentas lliuras ... y lo altre en poder del infraescrit notari als nou dias el mes de juliol del any mil set cents vuytanta nou per preu de dos centas lliuras. La qual revenda fas aixi com millor se pot dir y entendrer per preu vuit centas lliuras .... Testament de Francesca Anglada (20/4/1794) Als trenta sis anys, Francesca signa testament. ... Jo Maria Francisca Bordas Maymo y Anglada de edad trenta sis anys muller en segones nubcies de Narcis Bordas y Batlle filla legitima y natural del Honorable Bonaventura Anglada adroguer y de la Sra Maria Anglada y Berga conjuges difunts de la present vila de Figueras ... elegesch en manumissors y de dit mon testament executors al dit mon marit Narcis Bordas, al Rnt Joan Pau Batlle Pbre, a Dn Joseph Lloberas Ador (administrador) del... y al Sr. Joan Colomer adroguer de dita vila ... .... Elegesch la sepultura al cos meu ... en la tomba de ma casa de Anglada que es en la capella de Ntra Sra dels Dolors de dita pnt vila ... ... Item deixo y llego al dit Narcis Bordas y Batlle mom charissim marit en recompensa a lo molt que se mereix y de haberme igualment reconeguda com y ama casa segons son testament que mes avall ab altre capitol se explicara, no solament las dos mil lliuras barceloneses que me foren reservadas en los Capitols Matrimonials de ell sino que tambe de qualsevols altres credits me correspongan libres sobre tots mos bens sens lo demes particular dret de successio en quant la heretat y bens de Cabanas segons se convindra a la meva declaracio que fare baix a la seguida de est mon testament ... Item deixo y llego a quiscun de mos fills y fillas tant nats com naxedors per dret de legitima llurs sengles sinch sous barcelonesos en los quals los instituesch hereters meus particulars. En tots los altres empero bens meus mobles e immobles pnts y... haguts y per haver fora de los que a dalt fa quedan diposats Instituhesch y hereter meu fas universalment de tots mos bens a Francesch de Paula Bordas Anglada y Maymo mon unich fill de present y de dit Narcis Bordas y Batlle mon marit segon y si fos lo cas que dit mon fill Franco. de Paula moris y per casualitat jo me trobas ab altres fills suposat ql no tenir successio per part del dit primer substtuehesch ... al qui per ordre de genitura corresponga, pero sempre preferint los mascles a las famellas y al ultim suposat me faltas dita successio vull y es ma voluntat que succehesca a dits mos bens especialment en quan la heretat y demes pertaĂąents de Cabanas dit Narcis Bordas y Batlle mon carissim segon marit aixis y de la manera queda expressat en esta ma seguent declaracio es a saber que en atencio de que ab los capitols matrimomials de mi dita testadora y lo dit Narcis mon marit rebuts en poder del Dr Manuel 38

Antentas not de Besalu als vint y nou octubre de mis setcents setanta sis ja queda previngut ab lo pacte de prelacio la disposicio o institucio de hereu als fills que Deu fos servit encomenarnos ab las circunstancias alli previngudas (si vingues lo cas de no disposarne en ultima voluntat) Qual dret no obstant lo previngut nos quedaba reservat segons en ells es de veurer y com entre altres de las facultats fos especialment reservada la de poder cada hu dels dos disposar de la quantitat de dos mil lliuras barcelonesas a sas voluntats sens los demes avansos se feren de las quals jo ja ne tinch a mon favor feta disposicio sens las doscentas doblas del dot de la mare, sens altres disposicions a favor de ma casa per dit Narcis Bordas mon marit com consta de son testament que feu rebut en poder del Not baix escrit als vint y tres febrer de mil setcents setanta nou, com en ell es mes llargament de veurer ahont me referesch; con todo com en aquells dits capitols hi hage una certa disposicio preventiva que en defecte de fills succehissen los bens respective de cadahu dels dos als proximions parents y com en aquella ocasio quant se firmaren los dits capitols vivien mas dos germanas a saber Theresa y Manuela y per conseguent mos amats pare y mare a qual fi purament se derigia per mi dita testadora aquell dret de successio en defecte de fills meus com queda dit a fi de poder tant aquelles com ells gozar dels dits bens meus en lo restant de sas vidas; perço trobantse al present dits pares y germanas difunts a fi de poder deixar en clar aquella ma intencio y no quedar en ella rastre de dificultat ni dupte especialment lo que tinga mira als bens de mom qo primer marit Vicens Maymo y Casadevall de Cabanas dels quals segons son ultim testament men miria libre; dich y declaro que lo dret de successio de dits mos bens de part de Maymo en defecte de dit Francisco de Paula y de successio sua ò de altres fills meus y de successio de ells se entenga com de present jo la mateixa testadora Dueña hara lo expresso per lo molt amor y voluntat li aporto a favor de dit mon carissim marit actual Narcis Bordas y Batlle a fi de que mes comodament puga passar lo restant de sa vida y al ultim de ella si es que no se tornia a casar y no tinga altres fills ne dega disposar ço es de los bens que be li aparega per be y sufragi de las animas nostras dels sobredits y demes de la nostra obligacio y lo restant de dits bens los dega invertir per los fins y modo a ell per mi comunicats, aixo es en quant la dita heretat y demes bens de Cabanas de dit qo mon primer marit Vicens Maymo de tots los que com queda ja dit men miro libre pero altrament en quant los demes bens de part de ma casa de Anglada, si que estos es ma ultima voluntat que vagen als proximions parents o al que mes de dret toquia y corresponga per la successio immediata de dita ma casa de Anglada encarregantse dels mals y carrechs en que aquells a les hores se enquantrian y no altrement pero sobretot permanaixent dit mon fill Francisco de Paula unich a est ja dich ratifico per hereter meu de un tot ab la mateixa condicio que queda explicada de dit son pare Narcis per disposar dels bens de Cabanas referits en lo cas de faltar sens fills y sobrevivint al dit son pare, que altrement premorint a ell que dit dit dit con a substituhit y successor aixis y de la manera queda dalt mes clarament especificat ... ... Fet fonch lo present testament en la vila de Figueras y en un quarto de la casa propia de dita testadora, situada en la Plassa major de aquella, als vint dias del mes de abril any de la Nativitat de Christo señor de mil set cents noranta quatre essent per testimonis .... Anton Serra Escrivent y Mateu Amat causidich (advocat) de dita vila ....

Arrendament (21/4/1794) Narcís Bordas, com a usufructuari, de Francesca Anglada arrenda a Salvador Ribas la finca que havia comprat a Esteve Pont i Germànico. El gener de 1789 Salvador Ribas havia arrendat l'heretat del Mas Maimó. El contracte que vencia el 1793 s'havia renovat ja que amb l'arrendament del camp fan referència als pactes contrets amb el contracte del mas. ... Narcis Bordas ... usufructuari dels bens me constituhi en dot Francisca Anglada y Maimo ma muller en dit nom de ma espontanea voluntat per temps de cinch any s y cinch enteras cullitas que comensaran a correr lo dia primer de juny proxim vinent y finiran lo ultim dia del mes de maig de mil set cents noranta y nou arrendo a Salvador Ribas pages del lloch de Cabanas ... aquellas cinch vessanas de terra campa situadas en lo terme de dit lloch y territori anomenat Salitar que me firma revenda Esteve Pont y Germanico pages de Pont de Molins ... lo qual arrendament faig ... per tot dit temps a raho de vint lliuras per vessana las quals confesso rebrer de dit arrendatari en esta forma, so es que aquellas se rete ell servinthi a cumpliment de aquellas vuyt centas trenta lliuras que me dexá per a revendicar las ditas cinch vessanas de terra, com las restants tres centas trenta lliuras las rebia dit arrendatari del modo se expressara en los pactes baix escrits y seguents. Primo es pactat que dit arrendatari durant dits cinch anys no dega satisferme aquellas vint y cinch lliuras annuals y un tossino de greix de pes setanta carniceras que en forsa de masoveria per tenir arrendat mon mas Maimó situat en lo dit terme de Cabanas que en forsa del acte del arrendament devia satisferme y ni tampoch las viny y cinch lliuras que deuria pagarme per lo mes de agost proxim vinent per fer eixas sis añadas de vint y cinch lliuras y los cinch tocino de setanta carniceras la quantitat de tres centas lliuras ... Item es pactat que dit arrendatari lo temps que falta del dia present fins al primer juny en que comensara lo dit arrendament puga fer de ditas cinch vessaas de terra com de cosa propia ab la qual facultat queda compensat a las restants tenta lliuras. Item que si ditas cinch vessanas de terra en lo ultim maig de dit any mil set cents noranta y nou se troban sembradas de gra de aresta puga dit arrendatari recullir lo fruyt a sa raho de forma que cumplexin los dits cinch anys de arrendadement, queda satisfet dit arrentari de las vuit centas trenta lliuras y redueix a mi dit arrendador y jo quedare satisfet del preu del present arrrendament y ... de ditas cint y cinch lliuras anuals y tossino annual de setanta carniceras; y aixis ab dits pactes fas en dit nom aquest arrendament convenint y prometent a dit arrendatari y als seus que durant aquell no los traure de la possessió de ditas cinch vessanas de terra per major menor ni semblant preu i per altre qualsevol causa o rahó ans be los cedesch tot lo demes que pogues valer la cosa arrendada del referit preu y no menos tots los drets y accions que me competeixen en dita terras ... Finalment ara per quant sien acabats dits cinch anys del present arrendament nosaltres dits arrendador y arredatari nos fem y firmam reciproca apoca lo u al altre de las partidas de diner y ... expressats soy jo dit arrendatari a quedat pagat y satisfet de ditas vuy centas trenta lliuras y jo dit arrendador el preu del present arrendament y ... ab pacte de no demanarse lo un al altre cosa mes per rahó d editas cosas colent quedian canceladas ... qualsevols escripturas de obligacions ... Testimonis lo Dr en drets Miquel Gorgot advocat y Agusti ... escarceller de las presons de dita vila ... ....

Bibliografia •

Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà. http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia ◦ Registres notarials. Manuals de Josep Aloy i Llach ◦ Pobresa instada per José Puig Vergès, músic, veí de Barcelona, en mèrits d'un judici de major quantia contra Concepción Ribas de Conill, veïna de Cabanes (1944) - ACAE110-223-T2-426 ◦ Expedient d'actes de conciliació i desnonament de Joan Galter Bassols i Josep Ferran Galter. El judici de desnonament instat per Josep Ferran Galter contra Eugeni Pagès Costa, pagès de Cabanes, del mas "Ribas", abans dit mas "Maymó", al terme de Cabanes (1946, Pont de Molins) - ACAE110-91-T2-2033 ◦ Judici de desnonament instat per Josep Ferran Galter contra Joan i Agustí Pey Custey, comerciants de Barcelona, d'una parcel·la de camp pertanyent al mas "Ribas" al terme de Cabanes (1947, Figueres) - ACAE110-91-T2-2033 ◦ Gestió de les zones regables del Ter i la Muga > Zona regable del riu Muga. Sol·licituds d'excepció, reserva normal i complementària, alienació voluntària. Sol·licitud de Ferran Galter José. Cabanes, Manso Ribas (14/02/1969) AHG170-310-T2-1623 ◦ Documentació produïda per Josep Jou Carreras com a secretari de la Junta administrativa de l'Asil Vilallonga de Figueres. Documentació d'antecedents sobre els béns deixats en herència a favor de l'Asil per la difunta Concepció Ribas de Conill, veïna de Cabanes (1959) - ACAE110-91-T2-4972 ◦ Registre d'explotacions ramaderes. Mas Ribas.Titular: Josep Pujolas Canadell (1985) - AHG170-309-T2-4163

•

Genealogia ◦ Blasonari. Genealogia y heràldica http://www.blasonari.net/apellido.php?id=2089 ◦ Genealogies de Ferran Viader i Gustà ◦ Registres parroquials - https://familysearch.org

•

Monografies i dossiers ◦ Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29. Pàg. 218 (1996). https://core.ac.uk/download/pdf/39086551.pdf ◦ Gimbernat i Gou, Antònia ▪ Antoni Ribas de Conill https://cabanesemporda.com/2013/07/07/ribas-de-conill ▪ Història familiar dels Ribas-Conill https://issuu.com/antoniagimbernat/docs/ribas_genealogia (2013) ◦ Planas, Jordi ; Saguer, Enric. La producció agrària a través de les comptabilitats (2013) - http://www.ub.edu/histeco/pdf/Comptabilitats_2013.pdf ◦ Planas i Marcé, Sílvia. Alguns documents sobre jueus de Girona. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXIV. 1994 https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/6613/54168.pdf?sequence=1

◦ Saguer, Enric (coord.). Forçats a foc i llum: una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2011. ◦ Saguer, Enric ; Rico, Antoni. La última etapa de la aparcería en Cataluña. Una aproximación singular. Centre de Recerca d’Història Rural, Universitat de Girona. http://seha.info/7/SEHA_Saguer_Rico.pdf •

Patrimoni ◦ Invarquit. Cercador del patrimoni arquitectònic de Catalunya http://invarquit.cultura.gencat.cat ◦ COAC. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. http://www.coac.net

Antònia Gimbernat i Gou Cabanes, febrer de 2019