Crònica d'una galeria d'art particular

CRÒNICA D’UNA GALERIA

D’ART PARTICULAR

TATE CABRÉ

Als meus pares, aventurers de l’art, somiadors amb els peus a terra que van fer de la galeria d’art un projecte vital apassionant.

I a la meva família, a tots els artistes i persones que estimeu l’art i us heu sentit vinculats a la galeria ANQUINS.

To my parents, art adventurers and down-to-earth dreamers, who made the art gallery their passionate life project. And to my family, all artists and art lovers who have always felt connected with ANQUINS gallery.

Pepa Quinteiro

CRÒNICA D’UNA GALERIA D’ART PARTICULAR

Interior de la galeria durant l’exposició de Béatrice Bizot i Lluc Queralt.

Text i edició

Tate Cabré

Documentació

Pepa Quinteiro

Disseny gràfic

Jordi Sàbat

Traduccions

Fiona Megan Kelso

Impressió

Arts Gràfiques Rabassa

DL: T 149-2023

ISBN-13: 978-84-09-48383-9

©Fotografies: Centre de la Imatge Mas Iglesias. CIMIR

Emili Arguilaguet

Tate Cabré

Ramon Cornadó

La fotògrafa

Pau Frigola

Niepce

Anna Malagrida

Toni Mateu

Sergi Morris

Laia Rodriguez

CONTINUÏTAT I RENOVACIÓ

CONTINUITY AND RENEWAL

Joan Anton Maragall Garriga

10

ALS 50 ANYS, FEM UNA CRÒNICA

50 YEARS ON AND THERE IS A STORY TO TELL

Dra. Mireia Freixa i

12

Serra

L’ANQUINS, LA MEVA VIDA ANQUINS, MY LIFE

Pepa Quinteiro

14

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

HISTORICAL INTRODUCTION

Dra. Tate Cabré

1 L’ETAPA INICIAL THE INITIAL PHASE

18 L’ETAPA INICIAL: 1973-1982 THE INITIAL PHASE: 1973-1982

22 CRONOLOGIA ANQUINS ANQUINS TIMELINE

28 ELS SALONS DE MAIG THE MAY SALONS

30 LA NOVETAT DE LES SUBHASTES INTRODUCTION OF THE AUCTIONS

LES FIRES D’ANTIGUITATS

THE ANTIQUE FAIRS

2 LA CONSOLIDACIÓ

CONSOLIDATION

34 L’ETAPA DE LA CONSOLIDACIÓ: 1983-1992

THE CONSOLIDATION PHASE: 1983-1992

NOUS ARTISTES NEW ARTISTS

36 CRONOLOGIA ANQUINS ANQUINS TIMELINE

42 ELS SALONS DE MAIG: DEL XI AL XX SALÓ DE MAIG

THE MAY SALONS: FROM THE 11TH TO THE 20TH

44 ELS CONCURSOS DE PINTURA I LA PROMOCIÓ D’ARTISTES JOVES

PAINTING COMPETITIONS AND PROMOTION OF YOUNG ARTISTS

46 LA CAIXA D’ART: FOMENTANT EL COL·LECCIONISME

THE CAIXA D’ART: PROMOTING ART COLLECTION

“LA NIT DE LA CAIXA D’ART”

“THE NIGHT OF THE CAIXA D’ART”

3 EL RELLEU GENERACIONAL HANDING OVER

50 EL RELLEU GENERACIONAL: 1993-2000

HANDING OVER THE GENERATIONAL BATON: 1993-2000

52 CRONOLOGIA ANQUINS

ANQUINS TIMELINE

56 ELS SALONS DE MAIG (1993-2000)

THE MAY SALONS (1993-2000)

58 EL LLEGAT DE PEPITA GINER I BATISTE (REUS, 1940-1992)

THE LEGACY OF PEPITA GINER I BATISTE (REUS, 1940-1992)

HOMENATGE A PEPITA GINER

HOMAGE TO PEPITA GINER

60 ELS CATÀLEGS, L’ART A DOMICILI

THE CATALOGUES: HOME-DELIVERED ART

62 MISCEL·LÀNIA D’ARTISTES: 1973-2000

MISCELLANY OF ARTISTS: 1973-2000

4 L’ECLOSIÓ THE GLORY YEARS

68 L’ECLOSIÓ, 2001-2007

THE GLORY YEARS, 2001-2007

70 CRONOLOGIA ANQUINS ANQUINS TIMELINE

74 ELS SALONS DE MAIG (2001-2007)

THE MAY SALONS (2001-2007)

76 ANTONI QUINTEIRO I LES AVANTGUARDES ANTONI QUINTEIRO AND THE AVANTGARDES

78 NEIX L’ARTLOFT: TRENCANT MOTLLES

ARTLOFT IS BORN: BREAKING MOULDS

82 CRONOLOGIA ESPAI ARTLOFT ARTLOFT SPACE TIMELINE

5 LA RESILIÈNCIA

RESILIENCE

86 L’ETAPA DE LA RESILIÈNCIA: 2008-2012

THE RESILIENCE PHASE: 2008-2012

88 CRONOLOGIA ANQUINS ANQUINS TIMELINE

90 ELS SALONS DE MAIG (2008-2012)

THE MAY SALONS (2008-2012)

94 CRONOLOGIA ESPAI ARTLOFT ARTLOFT SPACE TIMELINE

96 ELS PREMIS GO DE PINTURA JOVE THE GO YOUNG PAINTER AWARDS

98 MARIDANT ART I VI

A MARRIAGE OF ART AND WINE

6 LA INTERNACIONALITZACIÓ INTERNATIONALISATION

102 L’ETAPA DEL SALT INTERNACIONAL: 2013-2023

THE INTERNATIONAL SPRINGBOARD PHASE: 2013-2023

104 CRONOLOGIA ANQUINS ANQUINS TIMELINE

110

112 MAKING OF DE LES FIRES INTERNACIONALS ‘MAKING OF’ THE INTERNATIONAL FAIRS

118 L’ANQUINS ALS MASS MEDIA ANQUINS IN THE MASS MEDIA

122 MISCEL·LÀNIA D’ARTISTES: 2001-2023

MISCELLANY OF ARTISTS: 2001-2023

“Voldria valorar molt especialment la seva resiliència i la capacitat que ha tingut per adaptar la galeria als temps difícils que viu el mercat de l’art des de l’any 2008”.

“I would like to especially applaud her resilience and her capacity to adapt the gallery to the difficult times that the art market has experienced since 2008”.

CONTINUÏTAT I RENOVACIÓ

Que una galeria compleixi cinquanta anys d’existència és molt poc freqüent. Si resseguim la història de les galeries de Catalunya veurem que una gran part de les que nasqueren en els anys seixanta i setanta del segle passat han tingut una vida més aviat curta. D’altra banda, el fet que una de les galeries mes longeves del país sigui reusenca, és quelcom significatiu que queda perfectament explicat en aquest llibre.

L’empenta i la il·lusió amb les quals el matrimoni QuinteiroGiner, especialment Pepita Giner, va endegar la Galeria ANQUINS l’any 1973, així com la seva ambició d’anar molt més enllà del que normalment es considera una galeria local, expliquen la força i com el projecte va arrelar a Reus i més enllà. Calia tenir imaginació, capacitat de treball, savoir faire i poder de convocatòria per interessar un seguit d’artistes rellevants en una iniciativa, no barcelonina, però que naixia amb l’entusiasme dels seus promotors i la complicitat de l’entorn cultural i social que ells varen saber crear al voltant. ANQUINS va desvetllar les inquietuds de molta gent, precisament en els anys en què el país sortia d’una llarga letargia cultural, convertint-se així en un espai de referència a la seva ciutat. La galeria va esdevenir una entitat vital que, des de l’art, es va endinsar també en altres àmbits de la cultura posant de manifest allò que la cultura és un tot.

Iniciatives com els Salons de Maig o la Caixa d’Art, entre d’altres, van assolir una àmplia projecció i completaren un calendari artístic amb noms rellevants de la pintura catalana i, fins i tot, internacional. La galeria ha fet des de l’inici un gran treball en l’edició de catàlegs, comptant amb la col·laboració de crítics i escriptors de primera línia.

CONTINUITY AND RENEWAL

For a gallery to reach its 50th anniversary is no mean feat. If you look at the history of the art galleries in Catalonia you will see that most of the ones that were established in the 1960s and 70s have been relatively short-lived. Also, the fact that one of the longest-surviving galleries is in Reus significant, as explained in this book.

The drive and passion of the Quinteiro-Giner partnership, especially Pepita Giner, provided the impulse to establish ANQUINS gallery in 1973. Their ambition to make it more than what was normally considered a local art gallery explains how the project became rooted not only in Reus but beyond. It required imagination, capacity for hard work, know-how and the ability to interest a series of major artists in joining an initiative based outside Barcelona but with the enthusiasm of its promoters and the support of the social and cultural environment that they were able to create around it. ANQUINS provoked disquiet in many people precisely when the country was awakening from a long period of cultural lethargy, and became a reference point in the city. The gallery was a vital entity which entered into other areas of culture through art and, in doing so, demonstrated that culture is more than the sum of its parts.

Initiatives like the May Salons and the Caixa d’Art, among others, achieved the broader projection of the gallery and completed an artistic calendar of events with some of the biggest names in Catalan, and even international, painting. Right from the start the gallery has done an excellent job in producing quality catalogues with contributions by first-rate art critics and writers.

La vocació de projectar i difondre la jove creació és una dimensió essencial de tota galeria, i en el cas d’ANQUINS es va concretar ja des dels primers anys en el Concurs Biennal de Pintura Jove, que s’ha continuat celebrant en diferents modalitats.

El canvi generacional és sovint un moment delicat en tota galeria que té l’ocasió de fer-lo: la jove galerista Pepa Quinteiro ha sabut, en el transcurs de trenta anys, fer allò tan difícil que és conduir un passat molt ric fins a la modernitat i la internacionalització, amb iniciatives que van des de l’obertura d’un segon espai galerístic dedicat específicament a la contemporaneïtat, a la incorporació de més artistes i de noves maneres de procedir. Voldria ressaltar la seva decisió d’internacionalitzar el seu projecte a partir d’una constant i incansable participació en fires internacionals i de l’establiment de relacions estables amb galeries estrangeres.

Per tot això, la Pepa es mereix un sincer reconeixement dels companys de professió. Però voldria valorar molt especialment la seva resiliència i la capacitat que ha tingut per adaptar la galeria als temps difícils que viu el mercat de l’art des de l’any 2008. Cal molta vocació i molta determinació per a travessar el mal temps sense defallir.

Des de la complicitat i l’estimació d’un galerista que ha viscut experiències molt semblants, et vull donar, Pepa, la meva més sincera enhorabona.

Felicitats pels vostres 50 anys!

Joan Anton Maragall Garriga

Propietari i director de la Sala Parés de Barcelona, 1877, primera galeria fundada a Espanya i actualment, la més antiga d’Europa en activitat

The desire to project and disseminate creations by young people is something that all galleries have, but in the case of ANQUINS this desire was focused from the very first years in the Young Painter Biennial Competition, which has continued in different formats ever since.

Generational change is often a delicate time bringing for any gallery that needs to make it. As the young gallerist Pepa Quinteiro has realised over thirty years, carrying out such a difficult task means bring a rich past towards modernity and internationalisation, with initiatives from the opening of a second gallery space dedicated specifically to contemporary art, the incorporation of more artists and new ways of moving forward. I would like to highlight her decision to make the project more international through constant and tireless participation in international art fairs and the forging of stable relations with foreign galleries.

For all of these reasons, Pepa Quinteiro deserves the sincerest recognition by members of the profession. But I would like to especially applaud her resilience and her capacity to adapt the gallery to the difficult times that the art market has experienced since 2008. It takes great vocation and determination to ride that storm unscathed.

With all the support and esteem of a gallerist who has had very similar experiences, I would like to offer you, Pepa, my sincerest congratulations.

Happy 50th anniversary!

Joan Anton Maragall Garriga

Owner and Director of the Sala Parés in Barcelona. Founded in 1877 it was the first gallery in Spain and is currently the oldest working gallery in Europe

“Two women —two friends— who through enthusiasm and hard work now present us with this magnificent story”.

“Dues dones –dues amigues– que amb entusiasme i molta capacitat de treball ens regalen aquesta esplèndida crònica”.

ALS 50 ANYS, FEM UNA CRÒNICA

50 anys d’una galeria és una fita per celebrar i quina millor manera que posar en ordre tots els materials conservats i recollir-ho en un llibre. El seu títol ens descriu magníficament el contingut, 1973-2023. 50 anys ANQUINS. Crònica d’una galeria d’art particular. Primer, els 50 anys de trajectòria. En segon lloc, el nom ANQUINS amb el disseny original del 1973, encara tan modern. Tot seguit, ens aclareix que es fa una crònica, recull sistemàtic de totes les activitats planejades des d’ANQUINS. I particular perquè tan la galeria com el llibre, van més enllà i ens endinsen en la història cultural de Reus -i, per extensió, de tot Catalunya.

La crònica, el nucli del treball, s’organitza a partir d’una divisió en etapes i en cadascuna d’elles, després d’una introducció-resum, es fa una cronologia detallada i es destaquen els temes més significatius, tot il·lustrat amb un recull fotogràfic molt acurat i amb el savoir faire del dissenyador gràfic i artista palafrugellenc Jordi Sàbat.

La Pepa Quinteiro, la propietària i directora de la galeria, n’ha fet el treball de documentació i el text i l’edició ha anat a càrrec de la periodista cultural, Tate Cabré. La Pepa ha estudiat Geografia i Història a la Universitat de Barcelona, ha realitzat múltiples cursos per a completar la seva formació com a galerista i, sobretot, ho ha viscut al costat de la seva mare, la Pepita Giner. En reconeixement als seus mèrits, el novembre del 2020 va ser nomenada corresponent per Reus per l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’autora del llibre té estudis de periodisme i de traducció i interpretació a la UAB i a la mateixa universitat es doctorà en Comunicació, el març de 2017. S’ha especialitzat en temes relacionats amb el periodisme cultural, és guia oficial de turisme i una bona fotògrafa. Els seus temes preferits estan entorn del modernisme i dels indians catalans però també de la historiografia del periodisme i de la crítica d’art contemporani.

Dues dones –dues amigues– que amb entusiasme i molta capacitat de treball ens regalen aquesta esplèndida crònica.

Dra. Mireia Freixa i Serra Catedràtica emèrita d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Membre de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

50 YEARS ON AND THERE IS A STORY TO TELL

50 years of the life of an art gallery is a milestone to be celebrated and what better way than to organise all the materials that have been conserved and put them together in a book. The title is a magnificent description of the content: 1973-2023. 50 years of ANQUINS. The story of a very special art gallery. First, the 50-year history of the gallery. Second, the name ANQUINS with the original design from 1973, which remains so modern today. Then, a story—a systematic collection of all ANQUINS’ activities. And special because both the gallery and the book give us an insight into the cultural history of Reus and, by extension, the whole of Catalonia.

The story, the centre of this work, is arranged in a series of phases and in each, following an introduction or summary, there is a detailed timeline highlighting the most significant topics, illustrated with a carefully selected set of photographs and the particular know-how of artist and graphic designer Jordi Sàbat.

Pepa Quinteiro, the owner and director of the gallery, carried out the documentation and the text and editing was commissioned to cultural journalist Tate Cabré. Pepa studied Geography and History at the University of Barcelona and did several courses to complete her training as a gallerist, but especially she learned her profession from her mother, Pepita Giner. In recognition of her merits, in November 2020 she was made Academic Correspondent for Reus by the Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi. The author of this book trained in Journalism and in Translation and Interpreting at the UAB, and at the same university she obtained her PhD in Communication in March 2017. She specialises in topics related to cultural journalism, is an official tourist guide and a skilled photographer. Here favourite subjects are related to Catalan Modernism and the Catalan Indians, but also the historiography of journalism and contemporary art criticism.

Two women—two friends—who through enthusiasm and hard work now present us with this magnificent story.

Dr. Mireia Freixa i Serra Emeritus Professor in the Department of History of Art of the University of Barcelona. Member of the Catalan Academy of Fine Arts Sant Jordi

“The gallery is my life. I feel privileged for all the people and experiences that the gallery has brought me”.

“La galeria és la meva vida. Em sento privilegiada per totes les persones i vivències que la galeria m’ha aportat”.

L’ANQUINS, LA MEVA VIDA

La galeria forma part de la meva vida des que tenia nou anys i els meus pares em van explicar que obririen una galeria d’art a la nostra ciutat, Reus. Des d’aleshores vaig viure moltes inauguracions, visites a artistes i converses al voltant de l’art d’una manera natural, amb una barreja de curiositat i timidesa. La meva mare, la Pepita Giner, amb molta passió, un gran do de gents i una enorme capacitat de treball i superació, va aconseguir amb pocs anys, que l’ ANQUINS fos un referent per a molts artistes i va fer estimar l’art a moltíssimes persones que fins aleshores potser no havien trepitjat una galeria.

L’any 1992, la meva vida va donar un tomb quan la meva mare va morir i vaig assumir la direcció de la galeria, en un moment personal complicat, molt jove i sense experiència. Amb l’assessorament del meu pare i l’equip format per Pere Jordana, Rosa Casanovas i Lluïsa Corbalan, poc a poc vaig anar definint quin seria el meu projecte.

Buscant documentació per elaborar aquest llibre, vaig llegir una entrevista a la meva mare, on li preguntaven que significava per a ella la galeria. Amb tota sinceritat, ella contestava que la galeria era la seva vida. Una resposta que em va fer adonar que la meva vida personal també ha girat sempre al voltant de la

ANQUINS, MY LIFE

galeria, dels artistes, dels Salons de Maig i de les Fires, on moltes vegades he arrossegat a la família i amistats. Acabats de fer els 60 anys, en fa 30 que estic al front de l’ANQUINS i em sento privilegiada per totes les persones i vivències que la galeria m’ha aportat.

El llibre que teniu a les mans és la crònica d’una època i d’una galeria d’art particular que des dels seus inicis ha volgut descobrir, presentar i compartir l’experiència de l’art. Espero que us desperti bons records i alhora desitjo que la galeria continuï formant part de les vostres vides molt de temps amb nous projectes engrescadors. Al llarg d’aquests 50 anys, la societat ha canviat i la galeria ha anat evolucionant en paral·lel. És moment de fer repàs d’una trajectòria que he desglossat en sis etapes que, com veureu, tenen a veure amb moments significatius i de canvi.

Em fa especial il·lusió celebrar el 50è aniversari de l’ANQUINS amb tots vosaltres, artistes i amics, i recordar a través de les fotografies i les cròniques moltes persones que avui no ens poden acompanyar però que a través d’aquestes pàgines seguiran per sempre presents entre nosaltres.

The gallery has formed part of my life since I was nine years old when my parents told me that they were opening an art gallery in our city—Reus. Since then it was second nature for me to go to numerous exhibition openings, artists’ visits and conversations about art, with a mixture of curiosity and shyness. In just a few years, my mother Pepita Giner, highly passionate, a people’s person and enormously capable of hard work and overcoming obstacles, managed to make ANQUINS a reference for many artists and an introduction to the love of art for many people who otherwise had never stepped into a gallery.

In 1992 my life was turned around when my mother died and I took over as director of the gallery. It was a very complicated time for me and I was young and inexperienced. With the advice of my father and a team made up of Pere Jordana, Rosa Casanovas and Lluïsa Corbalan, I was gradually able to define what my project would be.

While searching for documentation for this book I read an interview with my mother where she was asked what the gallery meant to her. With complete sincerity she answered that the gallery was her life. That response made me realise that my own personal life had always been lived around the gallery, the artists, the May Salons and the art fairs, often dragging friends and family with me. Having just turned 60, I have been at the front of ANQUINS for 30 years and I feel privileged for all the people and experiences that the gallery has brought me.

This book is the story of an age and of a very special art gallery which, since its conception, has had the mission of discovering, presenting and sharing the art experience. I hope that it will awaken in you some good memories and that the gallery will continue to form a part of your lives for a long time to come, with new and exciting projects. Over these 50 years society has changed and the gallery has evolved in parallel with those changes. Now is the time to look back on a path that can be described in six phases which, as you will see, include significant moments and changes.

I am especially happy to celebrate ANQUINS’ 50th anniversary with you, artists and friends, and to remember through photographs and stories many of the people who cannot be with us today but who will also be with us through the pages of this book.

Pepa Quinteiro Owner and Director of ANQUINS Gallery

Pepa Quinteiro Propietària i directora de la galeria ANQUINS

“Al 1973 es va fer realitat un somni pels artistes i els col·leccionistes: una galeria d’art que durant cinc dècades dinamitzaria el seu entorn cultural immediat, desenvolupant-hi les arts visuals, visibilitzant i abanderant artistes joves i consagrats, i escrivint una pàgina de la història del galerisme”.

“In 1973 a dream would come true for artists and collectors: an art gallery that would invigorate the local cultural area, promoting the visual arts there, and giving visibility and support to young and established artists while occupying a page in the history of art gallery activity”.

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

CINQUANTA ANYS QUE VENEN D’ENRERE

Quan l’ANQUINS va posar en marxa el seu motor artístic i empresarial, el març del 1973, potser sense ser-ne massa conscients, els seus promotors recuperaven i connectaven amb aquella vida artística intensa i avantguardista que havia donat fama a Reus en un primer moment a finals del segle xix; i als anys 1930, en un segon moment, que va quedar ignorat i desconegut, degut al trencament de la Guerra Civil i a les tres dècades consegüents d’inanició artística.

El primer moment històric de glòria artística reusenca va ser a finals del 1800, quan va créixer un gran interès al voltant de grans artistes locals consagrats a fora com Fortuny, Tapiró, Galofre o Llovera. El Centre de Lectura aglutinava la vida cultural de tota la zona a través de la seva Secció d’Art, que ja al 1902 exposava cartells d’autors catalans de primera línia com Casas, Rusiñol, de Riquer, Utrillo... I estrangers com Mucha, Chéret, Willete, Hohenstein...

Un segon cenacle per als intel·lectuals i artistes van ser, als anys previs a la Guerra civil, les Galeries Torrell, al raval de Santa Anna, que sota la batuta de l’activista Salvador Torrell (1900-1990) van portar a

HISTORICAL INTRODUCTION A FIFTY-YEAR JOURNEY

Reus noms com Salvat-Papasseït, Llimona, Togores, Benet Company... I els locals Ceferí Olivé, Pere Calderó, Tomàs Bergadà, Josep Ferré-Revascall... Noms que 30 anys després exposarien a l’ANQUINS, els mateixos anys en què la galeria recuperava els Fortunys, Galofres i Lloveras del Reus antic sota la batuta de Pepita Giner.

I es dóna la curiositat que al 1923, el grup avantguardista de Torrell va publicar una revista satírica amb el nom de Reus, 1973 en la qual es feia futurisme i s’imaginava la ciutat al cap de 50 anys:

“Reus delícia i ensomni i paradís terrenal de bells auguris.” Poc podien imaginar aquells joves somiatruites que alguna cosa encertaven, i que al cap de 50 anys, al 1973, sí que es faria realitat un somni pels artistes i els col·leccionistes de prop i de lluny: una galeria d’art que com a mínim duraria 50 anys més, i que durant cinc dècades dinamitzaria el seu entorn més immediat, desenvolupant-hi les arts visuals, visibilitzant i abanderant artistes joves i consagrats, i escrivint per a la història, una pàgina del galerisme a Catalunya.

When ANQUINS gallery revved up its artistic and business engine for the first time in March 1973, perhaps without being fully aware of it, the promotors recovered and connected with the intense, avantgarde artistic life that had brought fame to Reus from the beginning of the nineteenth century; and a second phase in the 1930s which was ignored and remained unknown as a result of the Civil War, and then the three subsequent decades of artistic lethargy.

The first historical moment of artistic glory in Reus was at the end of 1800 when there was growing interest in local artists who already had made a name outside the town such as Fortuny, Galofre and Llovera. The Centre de Lectura (Reading Centre) became a focus for the cultural life of the entire region through its Art Section, which was already exhibiting posters of leading local artists like Casas, Rusiñol, de Riquer, Utrillo, as well as foreign artists such as Mucha, Chéret, Willete and Hohenstein, among others.

A second circle for intellectuals and artists was the Torrell Galleries in the Santa Anna neighbourhood, with the passion of activist Salvador Torrell (1900-1990) bringing to Reus names such as Salvat-Papasseït, Llimona, Togores, Benet Company in the years preceding the Civil War, as well as locals Ceferí Olivé, Pere Calderó, Tomàs Bergadà and Josep Ferré-Revascall, to name a few. Thirty years later these local artists would exhibit in ANQUINS during the same period in which, thanks to the efforts of Pepita Giner, the Fortunys, Galofres and Lloveras of the old town of Reus were recovered.

Curiously, in 1923 Torrell’s avantgarde group published a satirical magazine under the name of Reus, 1973 with features about futurism and how they imagined the city 50 years on. In their words, “Reus: delicious and sleepless and an earthly paradise of good omens”. Little could those young dreamers know that in some ways they were right, and that in 50 years’ time, in 1973, the dream would come true for artists and collectors from near and far in the form of an art gallery that would last for at least 50 more years, culturally invigorating the local area, promoting the visual arts there, giving visibility and support to both young and established artists over five decades, and occupying a page in the history of art gallery activity in Catalonia.

Dr. Tate Cabré Journalist and writer

Dra. Tate Cabré Periodista i escriptora

1973 1982 1 LA FUNDACIÓ

L’ANQUINS va irrompre al món cultural del 1973, en ple franquisme, com una alenada d’aire fresc: organitzant esdeveniments novedosos com subhastes d’art i Salons de Maig d’estil parisenc; i portant artistes de primera línia, tan clàssics com contemporanis, que fins llavors només es podien anar a veure a Barcelona. La societat va reaccionar, i l’assistència a tots els actes que organitzava era multitudinària.

L’ETAPA INICIAL: 1973-1982

El mes de març del 1973, irrompia a la ciutat de Reus la galeria ANQUINS, com una explosió de color, d’art i artistes, en contrast amb la grisor cultural del franquisme, que en els seus darrers estertors, encara obligava a demanar permís al Govern Civil abans de cada exposició. Desafiaven l’apatia cultural generalitzada els tres fundadors: El jove matrimoni Quinteiro-Giner, i l’aquarel·lista Pere Jordana i Llevat, assessorats pel dinamitzador cultural Baldomer Xifré i Morros.

La recepció per part de la societat va ser gran, la galeria obria tots els dies fins les 21h i els festius mati i tarda! Les inauguracions eren multitudinàries, s’organitzaven visites d’escoles, concursos de redacció, presentacions de llibres, lectures de poemes... Algunes exposicions -com les de l’aquarel·lista reusenc Ceferí Olivé- tenien tan d’ èxit que tota l’obra exposada acabava amb l’etiqueta de “Venut”.

Només dos mesos després de la inauguració ja es van posar en marxa els famosos Salons de Maig, dels quals se’n van arribar a celebrar 40 edicions, algunes amb una vuitantena d’artistes participants i tres-cents convidats als Sopars de les Arts. I dins del mateix 1973, es va celebrar la I Subhasta d’Art a la societat El Círcol, un fet inèdit a la ciutat que va despertar molta curiositat i que es va seguir convocant fins la V edició al 1978. A aquests dos temes els dedicarem les pàgines següents.

La dècada inicial va ser d’una activitat frenètica: Cada any desfilarien per aquella primera sala, decorada amb antiguitats, i tapissada de velluts vermells, dotzenes de noms d’artistes locals i foranis que, per primera vegada, podien exposar a una galeria senyera fora de Barcelona.

Els dinàmics emprenedors, especialment Pepita Giner, tenien clar que aspiraven ser a la primera línia del panorama artístic i que no es conformarien a ser una galeria d’àmbit local. Ja al títol de la primera exposició, l’èxit de convocatòria de la qual va ser total, es manifestava la voluntat d’alinear-se amb la ciutat comtal: “Reus-Barcelona, en torno a los siglos xix-xx ”

A les exposicions inicials d’obres d’art de grans clàssics catalans -com Joaquim Mir, Eliseu Meifrén, Ramon Casas, i especialment de reusencs com Marià Fortuny, Baldomer Galofre, Josep Tapiró i Josep Llovera- s’hi va anar incorporant una llarga nòmina d’artistes catalans vius, la majoria dels quals seguirien fidels a l’ANQUINS, noms que repassarem a les pàgines de la cronologia.

Les exposicions més destacades d’aquesta primera etapa es van concentrar al 1979: les de dos membres de l’històric grup Dau al Set: Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats; i la de l’escultor reusenc Joan Rebull, així com les exposicions d’artistes locals rellevants com Sefa Ferré, Josep Ferré Revascall, Magda Folch, Josep Morató Aragonès, Josep Nosàs, Ceferí Olivé i Jordi Sarrà.

A partir del 1976 la galeria es va expansionar cap al litoral, amb les exposicions d’estiu al Club Nàutic de Salou, on s’exposava obra clàssica d’artistes del segle xix amb artistes contemporanis; i al 1977 cap al sud, amb l’obertura de la galeria Gamma de Tortosa, al costat de la Catedral, on itineraven les exposicions després de Reus. Al 1978 es va posar en marxa la Caixa d’Art de foment del col·leccionisme a la qual dedicarem un capítol a l’etapa següent, de la seva consolidació.

Vista de l’exterior de la galeria el 1973.

THE INITIAL PHASE: 1973-1982

In March 1973 the ANQUINS art gallery opened in the city of Reus as an explosion of colour, art and artists, in contrast with the cultural greyness of the Franco era which, even in its dying breath, still required permission from the Civil Guard before each exhibition. Challenging the general cultural apathy of the time were its three founders: the young Quinteiro-Giner married couple, and the watercolourist Pere Jordana i Llevat, with advice from cultural promotor Baldomer Xifré i Morros.

Reception by the public was great and the gallery opened every day until 9pm, even on public holidays! The openings attracted large numbers, school visits were organised, there were book presentations and poetry recitals. Some of the exhibitions, such as the one by Reus aquarelle painter, were so successful that all of the works ended up with a ‘red dot’.

Just two months after the gallery opened the famous May Salons were introduced and they went on to take place for the next 40 years, some of them with up to 80 artists and there were 300 guests invited to the Arts Dinners. In the same year the First Art Auction was organised by the El Círcol society—an event which had never taken place in the city before and which attracted a great deal of curiosity, continuing for five years until 1978. There will be more about these two events on the following pages.

The first decade of the gallery was one of frenetic activity. Every year the main room, with its antiques and red velvet drapery, hosted dozens of local and foreign artists, able to exhibit in a leading gallery outside Barcelona for the first time.

The dynamic founders, and in particular Pepita Giner, had no doubt that they aspired to being at the front line of the artistic panorama and that they would not settle for being just a local gallery. In fact, for the very first exhibition which was a resounding success, their desire to place themselves alongside Barcelona was clear in the title: “Reus-Barcelona, around the 19th and 20th centuries”.

After the first exhibitions of the Catalan classical greats, such as Joaquim Mir, Eliseu Meifrén, Ramon Casas, and especially artists from Reus like Marià Fortuny, Baldomer Galofre, Josep Tapiró and Josep Llovera, a long list of living Catalan artists began to be added, most of whom remained faithful to ANQUINS—names that are included in the timeline.

The most outstanding exhibitions of this first phase were concentrated in 1979 with two members of the historic Dau al Set group, Modest Cuixart and Joan-Josep Tharrats, the Reus sculptor Joan Rebull, and exhibitions by other established local artists such as Sefa Ferré, Josep Ferré Revascall, Magda Folch, Josep Morató Aragonès, Josep Nosàs, Ceferí Olivé and Jordi Sarrà.

From 1976 the gallery activity expanded to the coast with summer exhibitions at the Salou Sailing Club where the works of classical nineteenth-century artists were exhibited alongside contemporary work; and from 1977 it expanded to the south with the opening of the Gamma de Tortosa gallery beside Tortosa cathedral, to where exhibitions travelled after Reus. In 1978 the Caixa d’Art (Art Box) was set up to promote art collection and there is more about this in the chapter about the next phase of the gallery.

ANQUINS broke onto the cultural scene in 1973, in the middle of Francoism, like a breath of fresh air: organising original events like art auctions and May Salons in the Parisian style, and bringing first rate artists, both classical and contemporary, who until then you could only see in Barcelona. The public reaction was great and attendance at all the events organised was huge.

Interior de la galeria els anys 70. Portada del catàleg de l’exposició inaugural.

Acte inaugural de la galeria ANQUINS durant el parlament de Francesc Llevat, alcalde entrant, i a la seva dreta Antoni Quinteiro, Joan-Amado Albouy Busquets, alcalde sortint, Pepita Giner i Baldomer Xifré i Morros, assessor artístic.

ANQUINS

CRONOLOGIA TIMELINE

A banda d’obres de grans noms del segle xix i xx, com Dalí, Cuixart o Tharrats, els altres artistes vius més significats a les 144 exposicions realitzades durant la primera década van ser: Joan Abelló, Ramon Aguilar-Moré, Ferran Arasa, Francesc Casademont, Emília Castañeda, Albert Estrada Vilarrasa, Luis Giner Bueno, Josep Lluís Florit, Núria Llimona, Frederic Lloveras, Joan Martí, Josep Martínez Lozano, Josep Morató Aragonès, Manolo Quintana, Josep Sala, Alexandre Siches, Josep Verdaguer i Antoni Vives Fierro.

Apart from works by the great names of the 19th and 20th century like Dalí, Cuixart and Tharrats, the most significant living artists in the 144 exhibitions that took place in the first decade were: Joan Abelló, Ramon Aguilar-Moré, Ferran Arasa, Francesc Casademont, Emília Castañeda, Albert Estrada Vilarrasa, Luis Giner Bueno, Josep Lluís Florit, Núria Llimona, Frederic Lloveras, Joan Martí, Josep Martínez Lozano, Josep Morató Aragonès, Manolo Quintana, Josep Sala, Alexandre Siches, Josep Verdaguer and Antoni Vives Fierro.

Exposicions

Reus-Barcelona en torno a los s. xix-xx

Luis Foix (1875-1952)

Arte Sacro

I Saló de Maig

Jordi Sarrà

Manolo Quintana

I Subhasta

Ferran Arasa

Pintores de fama

Thomas

Luis Domingo Soler

Ferran Martí

J. Martínez Lozano

Luz, color y pintura

Inauguració de la galeria ANQUINS en plena dictadura

S’organitza el I Saló de Maig

1973

Exposicions

Vicenç Ferrer

Josep M. Morató Aragonès

Josep Ferré Revascall

II Subhasta

Ramon Aguilar Moré

Joan Abelló

II Saló de Maig. Homenatge a l’escultura

Reus vist pels seus artistes

Pintores de fama

Soler-Jové

III Subhasta

Josep Lluís Florit

Ceferí Olivé

L’art dins el Nadal

La galeria organitza dues subhastes de pintura antiga

1974

Grup d’artistes i d’amics del pintor J. Martínez Lozano a l’exterior de la galeria.

Pepita Giner i J. Martínez Lozano a l’interior de la galeria. Pòster anunciador de l’exposició de pintura antiga “Pintores de Fama”.

Pepita Giner i Ceferí Olivé en la primera exposició de l’artista. Foto de grup d’artistes i col·leccionistes a la galeria el 1974 amb Morató Aragonès i Joan Abelló al centre. II Subhasta al Saló dels Miralls del Círcol.

Exposicions

Albert Estrada Vilarrasa

Magda Folch

Ramon Barnadas

Extraordinària 2n aniversari

Josep Nosàs

Alexandre Siches

I Fira d’antiquaris. Barcelona

III Saló de Maig. Dedicat a Picasso

Manolo Quintana

Josep M. Baiges

Luis Schell

Joan Martí

IV Subhasta

J. Martínez Lozano

Manfer

Josep Ferré Revascall

La galeria participa a la I Fira d’Antiquaris de Barcelona

1975

Exposicions

Emília Castañeda

Vicenç Ferrer

Núria Llimona

Antoni Vives Fierro

Extraordinària 3r aniversari

Jordi Freixas Cortés

Josep Verdaguer

IV Saló de Maig Dedicat a Grau Sala

Pere Jordana

Pintores frente al mar

Josep LLuís Florit

Jordi

Ceferí Olivé

Valors d’art català Rondalla Esparvers. Òpera

La galeria organitza l’òpera “Rondalla d’Esparvers” al Teatre Fortuny

1976

Exposicions

Thomas

Sefa Ferré

Josep M. Morató Aragonès

Valors d’art reusencs

Fidel Bofill

2a fira Antiquaris

Extraordinària 4rt aniversari

V Saló de Maig. Homenatge a Durancamps

Francesc Casademont

Catalunya i els seus artistes

Alexandre Siches

Homenatge a Ricard Canals

Joies i escultures de Dalí

S’inaugura la galeria Gamma a Tortosa amb una exposició de Francesc Gimeno

1977

L’assistència als Salons de Maig els 70’s va ser proverbial. Autorització de l’exposició de Ferré Revascall que per llei calia sol·licitar al Govern Civil.

Presentació de l’òpera Rondalla d’Esparver. Alumnes del Col·legi Ca Donya Maria Cortina en una visita a l’exposició de Ceferí Olivé. Primera exposició al Club Nàutic de Salou.

El pintor Rafael Durancamps homenatjat en el V Saló de Maig. Estand de la galeria a la Fira d’Antiquaris a Barcelona. Pòster inaugural de la galeria Gamma de Tortosa i pòster de l’exposició de Dalí.

Exposicions

Pere Jordana

Josep Ferré Revascall

Núria Llimona

Ramon Aguilar Moré

Josep Verdaguer

M. Assumpció Raventós

VI Saló de Maig. Homenatge a Rebull

28 Campanars del Baix Camp

Antoni Vives Fierro

Josep Sala

V Subhasta

Caixa d’Art

Ceferí Olivé

S’inicia el fons d’art Caixa d’Art per incentivar el col·leccionisme

1978

Exposicions

Modest Cuixart

Manuel Ricart Serra

Josep LLuís Florit

Extraordinària 6è aniversari

Joan Martí

VII Saló de Maig. Homenatge a la crítica

Magda Folch

Albert Estrada Vilarrasa

Josep M. Morató Aragonès

Extraordinària. En torn als segles xix-xx

Caixa d’Art. Joan Martí

3a Fira d’Anticuaris a Barcelona

Joan-Josep Tharrats

La galeria realitza exposicions dels artistes de “Dau al Set” Cuixart i Tharrats

1979

Grup d’artistes i acompanyants amb Emília Castañeda i Aguilar Moré a la dreta.

Pepita Giner i Josep Sala en la seva primera exposició a la galeria.

Sopar de la Caixa d’Art a la mateixa galeria.

Primera exposició de Modest Cuixart a la galeria. Pere Jordana amb uns clients a l’exposició de Cuixart. Grup d’escolars visitant l’exposició de Tharrats.

Exposicions

Josep Lluís Casañe Puig

Jordi

J. Martínez Lozano

Luis Domingo Soler

Frederic Lloveras

Emília Castañeda

VIII Saló de Maig. Homenatge a Ferré

Revascall

Niepce. 50 anys d’història

Pintores frente al mar. Club Nàutic Salou

Francesc Casademont

Luis Giner Bueno

Núria Llimona

Ceferí Olivé

Caixa d’Art. Aguilar Moré

L’art dins el Nadal

S’organitzen fins a 15 exposicions

1980

Exposicions

Josep Sala

Extraordinària 8è aniversari

Josep Lluís Florit

Josep M. Vayreda C.

Joan Martí

IX Saló de Maig. Homenatge a PIcasso

Amics del Ferrocarril

Josep M. Morató Aragonès

Antoni Vives Fierro

Francisco Mir Belenguer

Ramon Aguilar Moré

Caixa d’Art. Cuixart

LLuís Roura

Els crítics d’art visiten les exposicions

1981

Exposicions

Pintura d’avantguarda

Albert Estrada Vilarrasa

València i la seva pintura

Extraordinària 9è aniversari

J. Valenzuela y Chacón

Josep Verdaguer

X Saló de Maig

Joan Martí. Club Nàutic Salou

6 aquarel·listes. Club Nàutic Salou

Col·lectiu Esclat Gris

Luis Giner Bueno

Modest Cuixart. Col·lecció de foulards

Josep Ferré Revascall

Luis Domingo García

Ceferí Olivé

Caixa d’Art. Josep Lluís Florit

Se celebra el X Saló de Maig amb l’edició d’un llibre i altres esdeveniments

1982

D’esquerra a dreta: Siches, Jordi, Aguilar Moré, Florit a l’exposició del segon.

El rapsode Ramon Cazorla durant el vernissatge de l’exposició d’Emília Castañeda.

El crític d’art Francesc Galí a l’exposició d’Aguilar Moré. Edició d’una litografia numerada de Joan Martí. Exposició de Vayreda C. amb la crítica d’art M. Dolors Muntané a la dreta.

L’actor José Luis Pellicena durant la presentació del catàleg del X Saló de Maig.

M. Assumpció Raventós durant les conferències del X Saló de Maig.

Pòster anunciador de l’exposició de Cuixart.

Crònica a La Vanguardia de l’exposició inaugural. “...la presencia de una sala de exposiciones contribuirá a que se pueda desarrollar esta vertiente tan importante de la persona que es el interés artístico”.

Façana de la galeria ANQUINS a l’edifici Catalunya de Reus.

Vista de l’Edifici Catalunya on s’ubicava la galeria ANQUINS.

ELS SALONS DE MAIG

L’ANQUINS es va estrenar, el març del 1973, amb el repte de presentar, al cap de dos mesos, una col·lectiva de 40 artistes que es va convertir en una cita anual, socialment esperada i imprescindible. Pepita Giner havia acollit amb entusiasme la proposta del dinamitzador artístic i assessor de galeries Baldomer Xifré i Morros, que havia conegut els Salons de Maig de París com a punt de trobada de la innovació artística internacional, i ja havia propiciat la seva continuïtat a Barcelona entre els anys 1956 i 1969.

Així doncs, cada primavera entre 1973 i 2013, l’ANQUINS de Pepita Giner primer i de Pepa Quinteiro després, va reunir els seus artistes, fixes i convidats, en un espai de trobada i diàleg entre tendències artístiques, de vegades antagòniques entre pintors abstractes i figuratius. Cada any s’homenatjava un artista significatiu -Durancamps, Joan Rebull, Modest Cuixart...-, es publicava un catàleg amb textos de qualitat a càrrec de crítics d’art o d’escriptors de renom -Cesáreo Rodríguez Aguilera, Rafael Santos Torroella, Daniel GiraltMiracle, Baltasar Porcel...-, i se celebrava el Sopar de les Arts, presentat per periodistes i escriptors de renom -José Luis Barcelona, Josep Puigbó, M. Mercè Marçal...

Els sopars eren amenitzats amb música en viu, ballet, artistes que esbossaven en directe i després subhastaven les obres, etc. Hi explotaven acalorats debats entre partidaris i detractors de l’art abstracte... Van anar canviant d’un format més seriós al començament, quan es celebraven a la societat El Círcol, al Palau Bofarull, al club de golf Aigüesverds, o als cellers Rofes, fins a un format més informal a ritme de jazz i dixieland als exteriors de la galeria. En els anys de plenitud l’ANQUINS va arribar a convidar fins a 80 artistes i tres-cents hostes, entre col·leccionistes, socis de la Caixa d’Art, amics de la galeria, personalitats, crítics d’art i periodistes que així van poder viure i escriure sobre l’actualitat i devenir artístics del sud de Catalunya.

Una escultura de Rebull a l’antiga entrada de la galeria. Parlament de l’escultor Joan Rebull al Sopar de les Arts en el qual se’l retia homenatge.

Durant quatre dècades el Saló de Maig i el seu Sopar de les Arts, van ser l’aparador de l’ANQUINS a la societat. Havia nascut amb la galeria, fruit de la voluntat de recuperar l’esperit primaveral dels antics salons de maig parisencs, recuperats a Barcelona als anys 50 i 60.

THE MAY SALONS

ANQUINS was founded in March 1973 with the challenge of presenting a group exhibition of 40 artists in two months—something which became a greatly anticipated and unmissable annual event. Pepita Giner had enthusiastically embraced the proposal of artistic promoter and gallery advisor Baldomer Xifré i Morros, who had seen how the May Salons in Paris were a meeting point for international artistic innovation and had promoted them in Barcelona between 1956 and 1969.

And so each spring from 1973 to 2013 ANQUINS, first under Pepita Giner and then Pepa Quinteiro, brought together its own gallery artists plus guests in a space for meeting and dialogue about artistic trends—sometimes antagonistic—among abstract and figurative painters. Each year one particular artist was honoured (Durancamps, Joan Rebull, Modest Cuixart, etc.) and a catalogue was published with quality texts by well-known art critics and writers (Cesáreo Rodríguez Aguilera, Rafael Santos Torroella, Daniel Giralt-Miracle, Baltasar Porcel, among others), and the Arts Dinner took place with presentations by established journalist and well-known writers such as José Luis Barcelona, Josep Puigbó and María Mercè Marçal.

These dinners were accompanied by live music, ballet, live sketches by artists whose works were auctioned afterwards, and so on. There were heated debates by the supporters and detractors of abstract art. The dinners changed from the initial more serious format, when they were held at the El Círcol society, the Bofarull Palace, the Aigüesverds golf club, or the Rofes wine cellars, to more informal events held outside the gallery to the sound of jazz and Dixieland. At its height ANQUINS invited 80 artists and 300 guests, among them collectors, members of the Caixa d’Art, friends of the gallery, personalities, art critics and journalists, who were then able to see and write about the current and future art scene in the south of Catalonia.

For four decades the May Salon and its Arts Dinner were ANQUINS’ showcase to the public. Established along with the gallery, they were the result of a desire to recover the springtime spirit of the old Parisian May Salons, already recovered in Barcelona in the 1950s and 60s.

A la clàssica foto dels artistes del Saló de Maig comença a augmentar la presència de dones: d’esq. a dta. Núria Tortras, Núria Llimona, Magda Folch, M. A. Raventós i Emília Castañeda.

LA NOVETAT DE LES SUBHASTES

Va ser molt innovadora a l’etapa inicial, i rebuda com un esdeveniment social, l’organització de fins a cinc subhastes d’art entre els anys 1973 i 1978. Solien fer-se als salons de la societat El Círcol, a excepció de la darrera que es va realitzar al mateix ANQUINS, i sempre van gaudir d’un gran poder de convocatòria entre col·leccionistes, gent dels ambients culturals, i ciutadans i ciutadanes encuriosits.

Se subhastaven obres de pintura dels segles XIX i XX de grans firmes com: Marià Fortuny, Baldomer Galofre, o Josep Cusachs, entre d’altres. Quan es tractava d’artistes modernistes molt estimats com Ramon Casas o Joaquim Mir, s’arribava a duplicar i triplicar el preu de sortida. La peça estrella de totes les edicions va ser el dibuix de Ramon Casas “Figura de dona” que va tenir un preu de sortida de 300.000 pessetes: per tenir una idea, l’any 1974 un SEAT 127 valia 150.000 pessetes, el preu del dibuix equivalia a dos cotxes estàndard.

LES FIRES D’ANTIGUITATS

L’ANQUINS va estar present amb estand propi en les tres primeres edicions bianuals de la “Fira d’Antiquaris” de Barcelona, entre els anys 1975 i 1979, on presentava obres d’artistes catalans del segle xix i també mobiliari antic dels segles xviii-xix. La participació a la fira i a les subhastes que s’anunciaven al diari La Vanguardia, van propiciar que es captessin i fidelitzessin clients de Barcelona i de la resta de Catalunya.

Catàleg de la I Subhasta realitzada l’any 1973 al Círcol. Darrera Subhasta celebrada a la mateixa galeria l’any 1978.

Els pintors clàssics catalans vuitcentistes i modernistes, així com les antiguitats –tan mobles com objectes diversos– van protagonitzar bona part de les exposicions, subhastes i fires de la dècada fundacional. Una activitat que va anar desapareixent en pro dels artistes contemporanis.

THE INTRODUCTION OF THE AUCTIONS

The organisation of five art auctions in the period 1973 to 1978 was a very innovative feature of the initial phase and they were seen as a social event. They tended to take place during the salons of the El Círcol society, with the exception of the last which was organised by ANQUINS. They were always a strong attraction for collectors, people moving in cultural circles, and curious members of the general public.

Paintings from the nineteenth and twentieth century by artists such as Marià Fortuny, Baldomer Galofre and Josep Cusachs, among others, were auctioned. When the paintings were by some of the most esteemed Modernist artists such as Ramon Casas or Joaquim Mir, the guide price would be doubled or tripled. The star work from all the auctions was a drawing by Ramon Casas entitled “Figure of a woman” which had a guide price of 300,000 pesetas—to put it into perspective, in 1974 a SEAT 127 car cost 150,000 pesetas. So the price of the drawing was equivalent to that of two average cars.

THE ANTIQUE FAIRS

ANQUINS had its own stand at the first three twice-yearly Antique Fairs in Barcelona between 1975 and 1979, where works of nineteenth century Catalan artists were presented as well as antique furniture from the eighteenth and nineteenth centuries. Participation in the fair and the auctions, which were advertised in the newspaper la Vanguardia, led to the attraction and loyalty-building of clients from Barcelona and the rest of Catalonia.

The classical eighteenth Catalan painters, and antiques including furniture and curiosities were the centrepieces of most of the exhibitions, auctions and fairs of the first decade of the gallery. These were activities which gradually disappeared in favour of contemporary art.

Dibuix de Ramon Casas al pòster anunciador de la IV Subhasta. Estand de la galeria a la Fira d’Antiquaris de Barcelona.

1983 1992

2 LA CONSOLIDACIÓ

Interior de la galeria amb les obres de Josep Sala.

La consolidació de l’ANQUINS, dels Salons de Maig i de la Caixa d’Art, arriba en la seva segona dècada d’existència, en la qual es multipliquen i fidelitzen els artistes, els vernissatges s’arrelen com a esdeveniments socials, i sorgeixen noves iniciatives destinades a enriquir el planter, com el Concurs Biennal de Pintura Jove.

L’ETAPA DE LA CONSOLIDACIÓ: 1983-1992

La segona dècada de l’ANQUINS coincideix amb l’expansió econòmica posterior a la transició política espanyola. Amb una mentalitat més oberta i noves maneres de fer. El públic aprecia i valora l’esforç de la galeria, i la converteix en punt de trobada cultural de la societat reusenca, que es bolca en tots els esdeveniments organitzats.

Pel que fa al seu tarannà, L’ANQUINS consolida la línia definida a l’etapa anterior per: unes 9 o 10 exposicions quinzenals d’artistes figuratius de qualitat, dues col·lectives anuals de gran èxit i arrelament –el Saló de Maig que va arrencar al 1973 i la Caixa d’Art, al 1978– i una exposició extraordinària anual de pintura antiga, que va començar amb aquesta denominació al 1979. A la Caixa d’Art, que es va consolidar en aquesta època, li dediquem el proper apartat.

NOUS ARTISTES

S’introdueixen nous artistes ja consagrats, que obtenen grans èxits en les seves exposicions com Manel Mayoral, Francesc Poch Romeu, Josep Royo, Josep Sarquella i Josep Maria Vayreda Canadell.

Però d’altra banda, i amb la clara voluntat d’anar introduint nous artistes joves a la galeria s’organitzen les exposicions “Una escultora i 12 joves artistes” i la de tapissos de la jove artista francesa instal·lada a Reus M. France Veyrat. També s’inicien al 1983 les Biennals de Pintura Jove, els guanyadors i alguns finalistes de les quals, s’incorporen al planter de l’ANQUINS. Són noms propis com Josep Roig Aguiló, Antoni Granja Llobet o Alejandro Quincoces, i d’altres que veurem a les pàgines següents.

Algunes de les exposicions amb més transcendència d’aquest període van ser les dedicades a Joan-Josep Tharrats, membre fundador de Dau al Set, a qui es va homenatjar al Saló de Maig del 1988 i se li van dedicar dues monogràfiques al 1989 i al 1992. També van deixar petjada l’exposició sobre el “Carnaval” de Joan Martí, l’any 1985; la de “Ceràmica pinzellada” de Neus Segrià, d’obres realitzades a quatre mans amb diversos artistes de la galeria, al 1987; la de “5 Escultors”, al 1989; i la d’Emília Castañeda, amb una model al natural, al 1990.

Quant a l’arrelament al territori, l’ANQUINS sempre ha establert sinèrgies amb esdeveniments de proximitat. Així al 1984, amb motiu del “IV Congreso Internacional de Frutos Secos” celebrat a Reus es va organitzar la col·lectiva “Frutos secos, sus hombres y sus campos”, i a partir del 1986 es va col·laborar amb la Jove Cambra en el disseny dels cartells del “Parc Infantil de Nadal” a càrrec de Josep Morató Aragonès (1986), Sefa Ferré (1987), Jaume Queralt (1988), Josep Sala (1990) i JoanJosep Tharrats (1991).

Obra de Josep Cusachs a la portada del catàleg de l’Exposició Extraordinària de pintura dels segles xix i xx

THE CONSOLIDATION PHASE: 1983-1992

The second decade of ANQUINS coincided with the economic boom that followed the political transition to democracy in Spain. People had more open minds and new ways of doing things. The public appreciated the efforts of the gallery and it quickly became a cultural meeting point for the people of Reus, manifested in all the events that it organised.

For its part, ANQUINS consolidated the line of activity that it had defined in the previous phase: 9 or 10 fortnightly exhibitions of top rate figurative artists, two annual group shows—the May Salon which began in 1973 and the Caixa d’Art in 1978—which proved highly successful and well-established, and an additional annual exhibition of antique paintings, the first of which took place under that name in 1979. The next section covers the Caixa d’Art which became fully established during this period.

NEW ARTISTS

New artists who had already made a name for themselves were introduced in the gallery and their exhibitions were very successful, including Manel Mayoral, Francesc Poch Romeu, Josep Royo, Josep Sarquella and Josep Maria Vayreda Canadell.

But at the same time the gallery had a clear wish to present new young artists and organised the “One sculpture and 12 young artists” exhibitions and also the show of tapestries by the young French artist resident in Reus, Marie France Veyrat. Also, in 1983 the Young Painter Biennial competitions were introduced, with the winners having the opportunity to join the ANQUINS as artists of the gallery. Some examples are Josep Roig Aguiló, Antoni Granja Llobet and Alejandro Quincoces, among others, who you can read about in the following pages.

Some major exhibitions during this period were those of the founding member of the Dau al Set group Joan-Josep Tharrats, who was honoured in the 1988 May Salon and given two solo exhibitions in 1989 and 1992. Other exhibitions that also left their mark during this period were “Carnaval” by Joan Martí in 1985, “Ceràmica pinzellada” by Neus Segrià, works carried out jointly by different artists of the gallery in 1987, “5 Escultors” in 1989, and an exhibition in 1990 by Emilia Casteñeda with a live model.

In terms of establishing itself in the region, ANQUINS has always created synergies with local events. In 1984, on the occasion of the 4th International Dried Fruit Congress, which took place in Reus, the gallery organised the collective “Frutos secos, sus Hombres y sus Campos”, and from 1986 collaborated with the Youth Chamber in designing the poster for the Children’s Christmas Park, with posters by Josep Morató Aragonès (1986), Sefa Ferré (1987), Jaume Queralt (1988), Josep Sala (1990) and Joan Josep Tharrats (1991).

The consolidation of ANQUINS gallery, and the May Salons and Caixa d’Art, arrived in the second decade of its existence—one in which the number of its artists and their loyalty to the gallery increased, with exhibition openings becoming social events, and new initiatives emerging to enrich the scope of activities such as the Young Painter Biennial Competition.

Grup d’artistes al vestíbul del Teatre Fortuny abans del Sopar de les Arts de l’any 1989. RTVE filmant l’exposició de Joan-Josep Tharrats.

ANQUINS

CRONOLOGIA TIMELINE

A la segona dècada van fer entrada: més dones artistes com Montserrat

Gudiol, Montserrat Iscla, Neus Segrià, Núria Tortras, Maria Dolors Trenchs, Marie France Veyrat i Assumpta

Vilalta, que es van sumar a les dones artistes que havien exposat a la primera dècada; Emília Castañeda, Magda Folch, Núria Llimona, Sefa Ferré, Lola Pons i M. Assumpció Raventós. Crítics d’art, com Josep M. Cadena, Daniel Giralt-Miracle, Rafael Manzano, Mercè Prat, Cesáreo Rodríguez Aguilera o Luis Romero, van realitzar textos als catàlegs i presentacions a la galeria.

Joining the gallery during its second decade were: more women artists such as Montserrat Gudiol, Montserrat Iscla, Neus Segrià, Núria Tortras, Maria Dolors Trenchs, Marie France Veyrat and Assumpta Vilalta, alongside the women artists who had already exhibited during the first decade: Emília Castañeda, Magda Folch, Núria Llimona, Sefa Ferré, Lola Pons and M. Assumpció Raventós; as well as art critics such as Josep M. Cadena, Daniel GiraltMiracle, Rafael Manzano, Mercè Prat, Cesáreo Rodríguez Aguilera and Luis Romero, who wrote texts for the gallery’s catalogues and

Exposicions

Rafael Griera

Josep Lluís Florit

Josep Sala

Extraordinària. En torn als segles xix i xx

Frederic Lloveras

XI Saló de Maig. Homenatge a Ceferí Olivé

Joan Martí

Francesc Casademont

Arenys, Clavé, Gudiol, Ibarz i Tàpies

Albert Estrada Vilarrasa

Caixa d’Art. Martinez Lozano

J. Martínez Lozano

I Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: Josep Roig Aguiló

Es comencen a organitzar els Concursos de Pintura Jove

1983

Exposicions

Pere Jordana

Josep M. Morató Aragonès

J. Valenzuela y Chacón

Josep Roig-Aguiló

Extraordinària. En torn als segles xix i xx

Artur Aldomà Puig

XII Saló de Maig “In memoriam” a F. Lloveras Frutos secos, sus hombres y sus campos

Los mejores originales de nuestros dibujantes humorísticos

Ramon Aguilar Moré

Luis Giner Bueno

Neus Segrià

Josep Ferré Revascall

Caixa d’Art. Ceferí Olivé

Ceferí Olivé

Les exposicions extraordinàries apleguen obres de grans mestres del xix i xx

1984

Pepita Giner amb l’escriptor Paco Candel i l’artista Joan Martí en la presentació de la seva exposició en homenatge a Ramon Casas.

Exterior de la galeria en l’exposició de Josep Sala. Portada catàleg de l’Exposició Extraordinària del 1983.

Happening amb l’escultor Aldomà Puig dibuixant una model en directe.

Presentació de l’exposició “Frutos secos, sus hombres y sus campos” a càrrec d’Antoni Pont Amenós amb la presència de l’Alcalde Anton Borrell.

Portada del catàleg de la mostra organitzada en motiu del 4rt Congrés Internacional de Fruits Secs.

Exposicions

Modest Cuixart

Jaume Queralt

Josep-Lluís Barcelona

Josep Lluís Florit

Francesc Poch-Romeu

Josep Sarquella

XIII Saló de Maig. Homenatge a Cuixart Pintores frente al mar. Club Nàutic Salou

Antoni Vives Fierro

Josep M. Vayreda C.

Joan-Josep Tharrats

Caixa d’Art. Giner Bueno

Extraordinària. En torn als segles xix i xx

II Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: Emili Valentines

La Nit de la Caixa d’Art convoca més d’un centenar de socis del fons d’art

1985

Nit de la Caixa d’Art dedicada a l’artista valencià Giner Bueno. Interior de la galeria amb l’exposició del paisatgista Poch-

Impactant imatge cuixartiana al pòster anunciador de la seva exposició monogràfica del 1985.

Exposicions

Josep Roig-Aguiló

Joan Martí

Albert Estrada Vilarrasa

Jordi Rollán

J. Martinez Lozano

Luis Domingo García

Manuel Mayoral

XIV Saló de Maig Homenatge a Florit Saló d’estiu

Jaume Queralt

J. Valenzuela y Chacón

Ceferí Olivé

Caixa d’Art. Josep Sala Extraordinària. En torn als segles xix i xx

S’inicia la col·laboració amb la Jove Cambra en el disseny dels cartells del Parc de Nadal

1986

L’ANQUINS

Exposicions

Francesc Casademont

Josep Sala

Josep M. Morató Aragonès

Luis Giner Bueno

Francesc Poch Romeu

XV Saló de Maig. Homenatge a Núria Llimona

Ceràmica Pinzellada. Neus Segrià

Saló d’estiu

Antoni Granja Llobet

Josep Lluís Florit

Alexandre Siches

Caixa d’Art. Siches

J. Martínez Lozano

III Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: Antoni Granja Llobet

La galeria dona pas a artistes joves sorgits dels Concursos de Pintura

1987

Romeu.

Exposició de Joan Martí sobre el carnaval, amb la presència de personatges del futbol del moment com Terry Venables i Migueli.

brinda amb J. Martínez Lozano, un clàssic de la galeria, per l’èxit de l’exposició.

Presentació del cartell de Nadal de Jove Cambra realitzat per Sefa Ferré.

Antoni Granja Llobet, recull el primer premi del Concurs de Pintura Jove de mans de Núria Llimona. La mostra de Ceràmica Pinzellada amb els artistes participants.

Exposicions

Pere Jordana

José Royo

Extraordinària. En torn als segles xix i xx Ramon Aguilar Moré

Josep Sarquella

XVI Saló de Maig. Homenatge a Joan

Josep Tharrats

Temps per l’art

Marie France Veyrat

Jaume Queralt

Eustaquio Segrelles

Josep Ferré Revascall

Josep M. Vayreda C.

Caixa d’Art. Morató Aragonès

Ceferí Olivé

El mercat de l’art es troba en un moment expansiu

1988

Exposicions

Francesc Casademont

Luis Giner-Bueno

Joan-Josep Tharrats

Jaume Queralt i el Teatre Fortuny

Josep Sala

XVII Saló de Maig. Homenatge a Martínez Lozano

Una escultora i dotze pintors joves

Assumpta Vilalta

Joan Martí

Cinc escultors

Caixa d’Art. M. Mayoral

Selecció grans pintures

IV Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyadora: Assumpta Vilalta

La galeria aposta per l’escultura

1989

Obsequi d’una litografia de Morató Aragonès als socis de la Caixa d’Art Presentació de l’exposició de l’artista valencià José Royo. Artistes amics de la galeria, els Olivé i els Sala, a l’exposició de Josep Sarquella.

Escultures de “Cinc Escultors”.

El periodista Jordi Cervera entrevistant Joan Josep Tharrats. Tonalitats pastels característiques a la portada del catàleg de Francesc Casademont.

Exposicions

J. Valenzuela y Chacón

Maria Jesús Rosselló

Antoni Granja LLobet

Josep Lluís Florit

Manuel Mayoral

Josep Sala

XVIII Saló de Maig Homenatge a Morató

Aragonès

Emília Castañeda

Saló d’estiu

Jaume Queralt

Albert Estrada Vilarrasa

Josep M. Morató Aragonès

Ceferí Olivé

Caixa d’Art. Josep Sarquella

Francesc Poch-Romeu

L’ANQUINS patrocina un campionat de golf

1990

Exposicions

Eustaquio Segrelles

Maria Dolors Trenchs

Núria LLimona

J. Martínez Lozano

Luis Giner Bueno

Josep Sarquella

XIX Saló de Maig. Homenatge a Casademont

Neus Segrià

Extraordinària. Club Nàutic Salou

Ramon Aguilar Moré

Antoni Granja Llobet

Josep M. Vayreda C.

Caixa d’Art. Jaume Queralt

Luis Domingo García

V Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: Raül Mateo

Exposició al Saló Nàutic de Barcelona amb retrats del rei Joan Carles I, realitzats per Joan Martí

1991

II Open de golf patrocinat per l’ANQUINS

Happening d’Emília Castañeda amb una model del natural.

Família

Exposicions

Magda Esterli

Saló del Paper

Alejandro Quincoces

Joan Martí

Joan-Josep Tharrats

Josep LLuís Florit

XX Saló de Maig. Homenatge a Aguilar Moré

Carlos Aznar

Saló d’Estiu

Pere Jordana

Andreu Martró

José Royo

Caixa d’Art. J. Ferré Revascall

Ceferí Olivé

El setembre de 1992, decés de Pepita Giner, directora de la galeria

1992

Quinteiro a la galeria.

Vayreda C. amb el matrimoni Quinteiro-Giner. L’escriptor mallorquí Baltasar Porcel presentant Aguilar Moré. Exposició de retrats del rei Joan Carles I navegant, realitzats per Joan Martí.

Diferents formats de quadres van caracteritzar la mostra de Tharrats.

Natura morta a la portada del catàleg del bilbaí Alejandro Quincoces.

Grup d’artistes del XX Saló de Maig al Club de golf Aigüesverds.

ELS SALONS DE MAIG: DEL XI AL XX SALÓ DE MAIG

En aquesta segona dècada el Saló de Maig –de la XI a la XX edicions– esdevé una gran festa de l’art amb un públic multitudinari, exposicions eclèctiques amb obres de molts artistes i grans Sopars de les Arts amb més de 300 persones a diferents espais històrics de la ciutat com els salons del setcentista Palau Bofarull, de la societat vuitcentista El Círcol o del club de golf Aigüesverds. Artistes, clients, crítics, periodistes i personatges famosos conflueixen cada primavera per a posar-se al dia de l’actualitat artística. Dues edicions a destacar van ser els homenatges a Modest Cuixart (1985) i a Joan-Josep Tharrats (1988).

1983

A l’onzena edició es va iniciar una nova singladura per tal d’introduir nous valors i homenatjar artistes veterans, com l’aquarel·lista Ceferí Olivé (Reus, 1907-1995). Baltasar Porcel va glossar el personatge i va conduir el lliurament de premis.

During its eleventh year, the May Salon embarked on a new journey with the introduction of new values and homages to veteran artists such as the watercolour painter Ceferí Olivé (Reus, 1907-1995). Baltasar Porcel provided the presentation of the artist and presided over the award ceremony.

1984

El XII Saló va homenatjar in memoriam l’artista Frederic Lloveras, glossat pel crític d’art Daniel Giralt-Miracle. Van presidir el Sopar de les Arts l’alcalde de Reus Josep Borrell i el conseller de Sanitat Josep Laporte. El periodista Josep M. Bachs va moderar.

The 12th Salon paid homage in memoriam to Frederic Lloveras, with an introduction by art critic Daniel Giralt-Miracle. The Arts Dinner was presided over by the Mayor of Reus, Josep Borrell, and Councillor for Health, Josep Laporte. The moderator was the journalist Josep M. Bachs.

1985

Modest Cuixart va ser l’homenatjat del XIII Saló de Maig, presentat per José Luis Barcelona al Sopar de les Arts, i glossat per Luis Romero. Van rebre distincions en forma d’escultures d’Aldomà Puig, la revista Gal Art, Antoni Baró i el periodista Àngel Casas.

Modest Cuixart was honoured in the 13th May Salon, presented by José Luis Barcelona at the Arts Dinner with an introduction by Luis Romero. Prizes, in the form of sculptures by Aldomà Puig, were awarded to the magazine Gal Art, lawyer and football manager Antoni Baró and the journalist Àngel Casas.

1986

La XIV edició va homenatjar el pintor Josep Lluís Florit, que va rebre un bust, obra de l’escultor Artur Aldomà Puig. L’astròleg Joaquim Teixidor va llegir la carta astral dels Salons de Maig que els augurava un bon esdevenidor.

The fourteenth year of the Salon paid homage to the painter Josep Lluís Florit, who received a bust made by sculptor Artur Aldomà Puig. Astrologer Joaquim Teixidor read the horoscope for the May Salons, predicting a great future.

THE MAY SALONS: FROM THE 11TH TO THE 20TH MAY SALON

During the second decade the May Salons—from the 11th to the 20th—became great art festivals attracting large numbers of visitors and offered eclectic exhibitions with works by many artists as well as the large Arts Dinners with more than 300 guests in different historical spaces in the city such as the seventeenth century Palau Bofarull, the eighteenth century El Círcol society and Aigüesverds golf club. Artists, clients, critics, journalists and famous personalities met up every springtime to catch up and share the latest news about the arts. Two years were especially memorable with homages to Modest Cuixart in 1985 and to Joan-Josep Tharrats in 1988.

El Sopar de les Arts al Palau Bofarull amb Joan Martí i Aguilar Moré a primer plà.

Al centre del grup, la vídua de l’artista Frederic LLoveras, homenatjat, entre els seus companys de pinzell.

Modest Cuixart i Pepita Giner, entre els polítics del moment, Josep Abelló i Josep Laporte que van presidir l’acte.

Escultura, ceràmica i pintura es donen la mà en la 14ena edició del Saló de Maig.

1987

Núria Llimona va ser la pintora del XV Saló, i il·lustradora del catàleg. Va ser glossada per la crítica Mercè Prat, amb la presència del crític Cesáreo Rodríguez Aguilera. El Premi Saló de Maig del III Concurs de Pintura Jove se’l va endur l’artista Antoni Granja Llobet.

Núria Llimona was the painter of the 15th Salon, and was also illustrator of the catalogue. She was introduced by critic Mercè Prat, in the presence of the critic Cesáreo Rodríguez Aguilera. The May Salon Prize for the Young Painter Competition went to the artist Antoni Granja Llobet.

1988

Joan Josep Tharrats va protagonitzar el XVI Saló i s’hi van adherir altres artistes d’avantguarda com Jordi Alumà, Arranz Bravo, Miquel Barceló, Bartolozzi, Muxart i Antoni Tàpies. Baltasar Porcel va glossar Tharrats i també va tenir la paraula Marta Ferrusola.

Joan Josep Tharrats was the protagonist of the 16th May Salon and was joined by other avant-garde artists such as Jordi Alumà, Arranz Bravo, Miquel Barceló, Bartolozzi, Muxart and Antoni Tàpies. Baltasar Porcel introduced Tharrats and Marta Ferrusola also gave a speech.

1989

El XVII Saló, dedicat a Josep Martínez Lozano, a qui li va ser imposada una agulla amb forma de paleta de plata, va reunir 300 convidats i va comptar com a glossador al crític Rafael Manzano. El president d’honor va ser l’alcalde de la ciutat, Josep Abelló.

The 17th Salon was dedicated to Josep Martínez Lozano, who was awarded a silver brooch in the form of a palette. The event was attended by 300 guests and the presenter of the artist was art critic Rafael Manzano. Guest of honour was the mayor of the city, Josep Abelló.

1990

Josep Morató Aragonès, artista reusenc d’orígens prioratins, molt estimat, instal·lat a Barcelona, va ser l’homenatjat al XVIII Saló de Maig. El periodista i crític d’art Josep M. Cadena en va glossar la figura al Sopar de les Arts.

Josep Morató Aragonès, a very well-loved artist from in Reus with origins in Priorat, and established in Barcelona, was honoured in the 18th May Salon. He was presented by art critic Josep M. Cadena at the Arts Dinner.

1991

Francesc d’Assís Casademont, glossat per Daniel Giralt-Miracle al catàleg, va ser l’homenatjat al XIX Saló, presidit pel polític Josep Gomis, on també exposaven els guanyadors del concurs de Pintura Jove: Raül Mateo, Elisabeth Ollé i Albert Alís.

Francesc d’Assís Casademont, introduced by Daniel Giralt-Miracle in the catalogue, was the artist honoured at the 19th Salon, presided over by politician Josep Gomis. The Salon also hosted the award ceremony for the winners of the Young Painter Competition: Raül Mateo, Elisabeth Ollé and Albert Alís.

1992

El XX Saló, amb Ramon Aguilar Moré homenatjat, un dels artistes més lligats a la galeria, i conduït per Josep M. Fargas sota el tema del jazz, va adquirir un sentit molt especial en ser el darrer amb la presència de la seva impulsora, Pepita Giner.

The 20th Salon, with homage to one of the artists most closely linked to the gallery, Ramon Aguilar Moré, with a presentation by Josep M. Fargas on the subject of jazz, was particularly special since it was the last, with Pepita Giner—promoter of the event—in attendance.

Artistes consagrats i guanyadors del Concurs de Pintura Jove comparteixen la foto clàssica del Sopar de les Arts.

Baltasar Porcel reconeixent la figura de l’artista Joan Josep Tharrats.

Vernissatge del Saló de Maig dedicat a l’artista J. Martínez Lozano, amb obres de més de 50 artistes.

J. Morató Aragonès amb la seva esposa i filla M. Elena Morató amb Pepita Giner al Saló que l’homenatjava.

Els artistes titulars de la galeria amb l’homenatjat Francesc Casademont, entre Sefa Ferré i Pepita Giner.

Donació d’un oli d’Aguilar Moré, en el decurs del Sopar de les Arts que va tenir lloc al Golf Aigüesverds, l’any olímpic.

Roig Aguiló, guanyador de la primera edició, una jove carrera estroncada prematurament.

Assumpta Vilalta, guanyadora del Concurs l’any 1989, recollint el premi de mans de Pepita Giner.

ELS CONCURSOS DE PINTURA I LA PROMOCIÓ D’ARTISTES JOVES

Des dels seus inicis l’ANQUINS va manifestar una clara vocació per a promocionar artistes joves, que més tard es denominarien emergents. Així que a partir de l’any 1983 es van organitzar de forma biennal els concursos de pintura jove, amb un gran èxit de participació des de tot l’Estat. La descoberta de nous talents es va convertir en una realitat i en un incentiu per a molts artistes joves, que, amb aquesta oportunitat, rebien una empenta per a introduir-se en el circuit de l’art.

En les primeres edicions, la galeria organitzava i patrocinava el premi, atorgant una notòria dotació al guanyador, així com l’oportunitat de fer una primera exposició individual a la galeria, i d’altres premis més modestos a la millor aquarel·la, a l’obra més popular, etc. En aquesta etapa els premis es donaven en el decurs del Sopar de les Arts.

Els guanyadors de la I a la V edició dels concursos van ser: Josep Roig Aguiló (1983), Emili Valentines (1985), Antoni Granja Llobet (1987), Assumpta Vilalta (1989), i Raül Mateo (1991).

Els Concursos Biennals de Pintura Jove, començats al 1983, van ser un impuls definitiu per a introduir joves artistes als circuits de l’art.

Quadre de Raül Mateo al pòster de la convocatòria del VI Concurs de Pintura Jove.

PAINTING COMPETITIONS AND PROMOTION OF YOUNG ARTISTS

Right from the start ANQUINS had a clear desire to promote young artists, later called emerging artists. So from 1983 a biennial painting competition for young people was organised and enjoyed great success with aspiring artists submitting from all over Spain. The discovery of new talents became a reality and provided an incentive for many young artists for whom this opportunity could mean a step up into the art circuit.

During the first few years of the competition the gallery organised and sponsored the prize, which was a significant sum of money for the winner and other more modest prizes for the best watercolour, most popular work, etc. During this period the prizes were awarded during the Arts Dinner.

The winners of the first to the fifth year of the competition were: Josep Roig Aguiló (1983), Emili Valentines (1985), Antoni Granja Llobet (1987), Assumpta Vilalta (1989), and Raül Mateo (1991).

Raül Mateo, guanyador de la V edició del Concurs.

The Young Painter Biennial Competitions, which began in 1983, provided a decisive move to introduce young artists into the art circuit.

LA CAIXA D’ART: FOMENTANT EL COL·LECCIONISME

Als inicis de l’ANQUINS, l’any 1978, es va posar en marxa la Caixa d’Art, un sistema de promoció del col·leccionisme, que als anys 80 va arribar a la seva plena consolidació, amb 400 socis, i que mai no s’ha interromput. Es tractava de donar facilitats per iniciar-se en la compra d’art, permetent pagar a terminis, sense interessos, fins a 18 mesos. També es podia estalviar per a futures compres establint quotes mensuals, com si es tractés d’una caixa d’estalvis. Amb aquest sistema es creava un fons d’art i es fidelitzaven els clients, que a la llarga es convertirien en prescriptors.

“LA NIT DE LA CAIXA D’ART”

Per als socis de la Caixa d’Art s’organitzava cada mes de Novembre una exposició col·lectiva especial, d’obres de petit format, i una festa de vernissatge: “La Nit de la Caixa d’Art”, que solia reunir al voltant de 150 convidats amb ganes de posar-se al dia, veure novetats, i adquirir una petita obra d’art a preus assequibles de cara al Nadal. L’exposició va constituir un precedent del que més tard serien els Supermercats d’Art, i va permetre a moltes persones accedir als ambients culturals, ja fos per a inversió o per gaudir, i, amb els anys, obtenir una petita i escollida col·lecció d’art.

Cada any, un artista convidat realitzava una obra gràfica que s’obsequiava a tots els socis, que de vegades fins i tot feien cua per aconseguir una dedicatòria. Els artistes convidats van ser: Joan Martí (1979), Ramon Aguilar Moré (1980), Modest Cuixart (1981), Josep Lluís Florit (1982), Josep M. Martínez Lozano (1983), Ceferí Olivé (1984), Luis Giner Bueno (1985), Josep Sala (1986), Alexandre Siches (1987), Josep Morató Aragonès (1988), Manuel Mayoral (1989), Josep Sarquella (1990), Jaume Queralt (1991), Josep Ferré Revascall (1992), Francesc Poch Romeu (1993), Josep Royo (1994), Emília Castañeda (1995), i Albert Estrada Vilarrasa (1996). En els anys posteriors es va conservar aquesta tradició, com veurem als següents capítols.

Pòster de l’exposició Caixa d’Art, que es va celebrar del 1978 al 2011. Obra gràfica de Manuel Mayoral amb que s’obsequiava a tots els socis. Interior de la galeria a la Nit de la Caixa d’Art

La Caixa d’Art va permetre a moltes persones accedir de bell nou als circuits intel·lectuals i culturals i amb els anys gaudir d’una selecta col·lecció d’obres de qualitat.

THE CAIXA D’ART: PROMOTING ART COLLECTION

In 1987, shortly after ANQUINS was established, the Caixa d’Art was launched as a way of promoting the collection of art. In the 1980s it reached its peak with 400 members and has operated without a break ever since. It offered an opportunity to begin buying art, with the possibility of paying in interest-free instalments over a period of up to 18 months. There were also savings for future purchases by setting up monthly payments just like a savings bank. This system created a stock of art and acted to build a loyal clientele who would become subscribers in the longer term.

“THE NIGHT OF THE CAIXA D’ART”

Every November members of the Caixa d’Art organised a special group exhibition of small format works accompanied by an opening party: “The Night of the Caixa d’Art” would bring together around 150 guests keen to see the latest art, new pieces and also to buy a small piece at a good price in time for Christmas. This exhibition became a precedent to what would later on be the art supermarkets and it allowed many people access to culture, whether for investment or enjoyment, who over the years could build their own small and selected art collection.

Every year an invited artists made a graphic work which was a gift to all members, and at times there were queues to get the gift signed. The invited artists were: Joan Martí (1979), Ramon Aguilar Moré (1980), Modest Cuixart (1981), Josep Lluís Florit (1982), Josep M. Martínez Lozano (1983), Ceferí Olivé (1984), Luis Giner Bueno (1985), Josep Sala (1986), Alexandre Siches (1987), Josep Morató Aragonès (1988), Manuel Mayoral (1989), Josep Sarquella (1990), Jaume Queralt (1991), Josep Ferré Revascall (1992), Francesc Poch Romeu (1993), Josep Royo (1994), Emília Castañeda (1995), and Albert Estrada Vilarrasa (1996). The tradition was maintained in later years, as we will see in the following chapters.

Josep Sarquella lliura una obra original a la guanyadora del sorteig en el transcurs de la Nit de Caixa d’Art

Maribel Gumà rep l’obra del sorteig de mans de l’artista Granja Llobet. Maite Rabassa rep una peça ceràmica de Neus Segrià en presència de l’aquarel·lista Estrada Vilarrasa.

The Caixa d’Art allowed many people access for the first time to intellectual and cultural circles and, over the years, to build a select collection of quality works.

1993 2000 3 EL RELLEU

Pepita Giner i Pepa Quinteiro retratades conversant a l’interior de la galeria per l’artista Joan Martí.

El relleu generacional a l’ANQUINS, degut al decés de Pepita Giner, posa el timó en mans de Pepa Quinteiro, que aconsegueix realitzar una transició còmoda per a l’equip i els artistes de la casa, consolida noves línies d’actuació, sobretot amb les Fires d’Art, i gestiona les celebracions de les Noces de Plata l’any 1997.

EL RELLEU GENERACIONAL: 1993-2000

L’etapa post-olímpica ve marcada pel decés de la directora i Alma Mater de l’ANQUINS, Pepita Giner i Batiste, al 1992, i per l’entrada de la seva filla, Pepa Quinteiro i Giner, que va agafar amb força el timó de l’empresa per tal de mantenir el rumb de les dues dècades anteriors, posant proa a les onades.

Amb el suport de l’equip format per Pere Jordana, Rosa Casanovas, Lluïsa Corbalán i Antoni Quinteiro com a assessor, Pepa Quinteiro va aconseguir capejar la crisi econòmica general post-olimpisme, que va afectar sobre manera el mercat de l’art, fins l’any 1996, afeblint-lo i, fent baixar la cotització dels artistes de prestigi a nivell general.

Amb esperit de continuïtat van seguir exposant els noms fixes de la galeria com Ramon Aguilar Moré, Joan Martí, Josep Sala, i clàssics d’avantguarda com Joan-Josep Tharrats; i l’any 1994 es va celebrar la darrera exposició de pintura antiga: “Pintura i objectes entorn els segles XIX i XX” amb magnífiques obres de Joaquim Mir, Josep Cusachs o Andrés Larraga a més de mobles i objectes artístics. Van seguir el seu ritme, sempre amb molt bona acollida, les col·lectives dels Salons de Maig i de la Caixa d’Art, i els Concursos Biennals de Pintura Jove -de l’edició VI a la IX-, aquests darrers, aportant nous talents a la nòmina d’artistes, com el basc Alejandro Quincoces.

Amb la nova directora es van actualitzar les tendències, i es van incorporar les generacions d’artistes del “Realisme d’Avantguarda”, com Carlos Díaz o Raül Mateo; d’altres d’abstractes com Carlos Aznar, i figuratius com Alícia Grau, Eva Llorens, Salvador Montó, o Maria Perelló.

Precisament sota aquest títol, “Nova Generació”, es van convocar vàries col·lectives per donar entrada a joves artistes, especialment dones. Noves iniciatives van ser, també, les Biennals d’Aquarel·la; les exposicions “Homenatge a la dona” i “Impressionisme i realisme”, i el “Premi Maria Josepa Giner”, en homenatge a la fundadora, amb una dotació de 300.000 ptes. Els guanyadors van ser: Anna Salegui (1993), Carmen Pastrana (1995), Daniel Cuervo (1997), i David Romero (2000). L’any 1997 va estar patrocinat per Caixa Tarragona i a partir del 2000 per la Secretaria General del Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Els 25 anys de l’ANQUINS, l’any 1997, van constituir un moment de celebració, amb l’edició del llibre “25 anys d’art”, un recull de la trajectòria de la galeria amb format d’almanac; i l’atorgament, per part de l’Ajuntament de Reus, d’una Menció Honorífica en reconeixement a la seva aportació continuada al món de la cultura al llarg d’un quart de segle.

I també van representar un moment de reflexió i canvis; algunes activitats es van cloure per donar pas a d’altres: Les exposicions col·lectives d’estiu “Salons del Mediterrani”, al Club Nàutic de Salou, van arribar a la seva fi, i van donar pas a la participació a les Fires d’Art, un tret identitari de la galeria de cara als anys següents.

L’Artexpo es va celebrar a Barcelona entre els anys 1997 i 2002. La galeria hi va presentar una combinació d’artistes consagrats, amb joves valors com Jesús Curiá, l’escultor madrileny que durant molts anys va exposar amb gran èxit a fires nacionals e internacionals.

Portada del llibre commemoratiu dels 25 anys de la galeria, dissenyat per Arts Gràfiques Rabassa.

HANDING OVER THE GENERATIONAL BATON: 1993-2000

The post-Olympic period was marked by the death of the director and Alma Mater of ANQUINS, Pepita Giner i Batiste in 1992, and by the entry of her daughter, Pepa Quinteiro i Giner, who firmly took over the company helm to keep it on the course of the two preceding decades and ride the waves of the future.

Supported by a team made up of Pere Jordana, Rosa Casanovas, Lluïsa Corbalán, and Antoni Quinteiro as advisor, Pepa Quinteiro managed to overcome the general economic crisis that followed the Olympic games, and the specific crisis of the art market which lasted until 1996. The market weakened considerably as did the value of the work of prestigious artists generally.

With the spirit of continuity the gallery’s regular artists such as Ramon Aguilar Moré, Joan Martí, Josep Sala continued to exhibit, as well as avant-garde classics like Joan-Josep Tharrats. In 1994 the last exhibition of older paintings took place, with magnificent works by Joaquim Mir, Josep Cusachs and Andrés Larraga, alongside a collection of furniture and objets d’art. The pace was steady and events such as the May Salon and the Caixa d’Art were well received, as were the 6th to the 9th Young Artist Biennial competitions, bringing new artistic talents such as the Basque painter Alejandro Quincoces.

The new director introduced fresh trends and incorporated the artists from the generation of the “Avant-garde Realism” movement such as Carlos Díaz and Raül Mateo, abstract painters such as Carlos Aznar, and figurative artists Alícia Grau, Eva Llorens, Salvador Montó, and Maria Perelló.

It was precisely under the “New Generation” title that several group exhibitions were organised, giving an artistic voice to many young artists, and especially to women. Some of the new initiatives were the Watercolour Biennials, “Homage to Women”, and “Impressionism and Realism” exhibitions and the “Maria Josepa Giner Award” in honour of the founder, with prize money of 300,000 pesetas. The winners were Anna Salegui (1993), Carmen Pastrana (1995), Daniel Cuervo (1997), and David Romero (2000). In 1997 the award was sponsored by the Caixa Tarragona savings bank and from 2000 by the General Secretariat of the Department of Youth of the Government of Catalonia.

The 25th anniversary of ANQUINS in 1997 was a time for celebration with the edition of the book “25 Years of Art” which followed the path of the gallery in the form of an almanac. The gallery also received an Honourable Mention from Reus City Council in recognition of its continued contributions to the world of culture over a quarter of a century.

The time was also one of reflection and changes; some of the activities were concluded to make way for new ones: the Mediterranean Salons summer exhibitions at the Salou Sailing Club came to an end and gave way to participation in the Art Fairs, which helped to mould the gallery’s identity in the coming years.

Artexpo took place in Barcelona from 1997 to 2002 and the gallery presented a combination of its more established artists with new faces such as Jesús Curiá, a sculptor from Madrid who went on to exhibit with great success in national and international art fairs.

The handing over of ANQUINS to the next generation, as a result of the death of Pepita Giner, placed Pepa Quintero at the helm from where she managed to achieve a smooth transition for both the team and the artists of the gallery, consolidating new lines of action—especially with the Art Fairs, and managing the gallery’s Silver Anniversary in 1997.

Estand de la galeria a la Fira Artexpo de Barcelona amb escultures de Jesús Curiá i una obra d’Antoni Clavé a la dreta.

L’alcalde Josep Abelló lliura una Menció Honorífica Municipal a la galeria ANQUINS, en motiu dels 25 anys.

ANQUINS

CRONOLOGIA TIMELINE

A l’etapa del relleu generacional es van conservar els noms clàssics de l’ANQUINS com Ramon Aguilar Moré, Luís Giner Bueno, Joan Martí, Josep Sala, Vayreda C. o Vives Fierro i es va incorporar una nova generació d’artistes en sintonia amb el canvi de direcció com Carlos Aznar, Jesús Curiá, Carlos Díaz, Marta Duran, Alícia Grau, Eva Llorens, Salvador Montó, Lluís Puiggròs i Alejandro Quincoces entre d’altres.

Es van iniciar col·lectives que es van celebrar varis anys amb força èxit com la Biennal de l’Aquarel·la o els Salons del Mediterrani, al Club Nàutic de Salou, a més d’homenatges a artistes locals com Pere Calderó i Pere Vidiella. A la sala petita, a la cantonada del Carrer Campoamor, es van fer petites exposicions d’artistes novells.

During the period of the handover ANQUINS maintained some of its classic names such as Ramon Aguilar Moré, Luís Giner Bueno, Joan Martí, Josep Sala, Vayreda C. and Vives Fierro, and incorporated a new generation of artists in keeping with the change of management, such as Carlos Aznar, Jesús Curiá, Carlos Díaz, Marta Duran, Alícia Grau, Eva Llorens, Salvador Montó, Lluís Puiggròs and Alejandro Quincoces, among others. A series of new group shows were also held for several years, with significant success, such as the Watercolour Biennial and the Mediterranean Salons, which were held at Salou Sailing Club, as well as homage to local artists such as Pere Calderó and Pere Vidiella. In the small gallery space on the corner of Carrer Campoamor, smaller exhibitions of work by new artists were organised.

Exposicions

J. A. Pineda Bueno

Felipe Santamans

Manuel Mayoral

Josep Sala

Luis Giner Bueno

XXI Saló de Maig. Homenatge Pepita Giner

Any Miró. Obra gravada de Miró, Tàpies i Clavé Pintura i escultura mediterrània. C. Nàutic Salou

Antoni Granja Llobet

Marta Duran

Cati Olivés

Caixa d’Art. Poch Romeu

J. Valenzuela y Chacón

VI Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyadora: Ana Salegui

Publicació del llibre Recordança

1993

Exposicions

Alejandro Quincoces

M. Dolors Trenchs

I Biennal de l’aquarel·la

Josep M. Vayreda C.

Extraordinaria 22è aniversari

Josep Sarquella

XXII Saló de Maig. Homenatge a Josep Sala

Neus Segrià i Jaume Queralt

I Saló del Mediterrani. Club Nàutic Salou

Joan Martí

Carlos Aznar

Núria Llimona

Caixa d’Art. Royo

Impressionisme i Realisme

Col·locació de l’escultura d’Aldomà dedicada a Pepita Giner amb suscripció popular

1994

Guanyadora i finalistes del VI Concurs al Sopar de les Arts. Descobriment del baix relleu d’Artur Aldomà en homenatge a Pepita Giner, obsequi dels artistes de la galeria. Obra gràfica de Miró en el pòster anunciador de la mostra que se li va dedicar.

Artur Aldomà amb el bust que va realitzar per la seva galerista reusenca. Exterior de la petita Sala Campoamor. Darrera exposició de pintura i mobles antics amb un dibuix d’Eliseu Meifrèn.

Exposicions

J. A. Pineda Bueno

Ramon Aguilar Moré

Antoni Vives Fierro

Alícia Grau

Luis Giner Bueno

XXIII Saló de Maig. Homenatge a Vayreda C.

Àngel Martí

II Saló del Mediterrani. Club Nàutic Salou

Joan Centellas

Marta Duran

Francesc Casademont

Caixa d’Art. Emília Castañeda

Homenatge a la dona

VII Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyadora: Carmen Pastrana

Destacada exposició Homenatge a la Dona

1995

Exposicions

Joan-Josep Tharrats

II Biennal de l’aquarel·la

Josep Sala

Josep Sarquella

M. Dolors Trenchs

Joan Martí

XXIV Saló de Maig. Homenatge a Manuel

Mayoral

III Saló del Mediterrani. Club Nàutic Salou

Amat Pellejà

Nova generació I

Ramon Vilanova

Caixa d’Art. Estrada Vilarrasa

Josep M. Vayreda C.

Participació a la Fira d’Antiquaris de Reus

1996

Exposicions

J.A. Pineda Bueno

Saló del paper. Ahir i avui

Carlos Díaz

Ceferí Olivé

Luis Giner Bueno

Lluís Roura

XXV Saló de Maig. Joan Martí

IV Saló del Mediterrani. Club Nàutic Salou

Homenatge a Pere Calderó

Troballes

Josep M. Morató Aragonès

Antoni Vives Fierro

Caixa d’Art. Granja Llobet

J. Martínez Lozano

VIII Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: Daniel Cuervo

Fires

Artexpo, Barcelona

La galeria celebra 25 anys

Primera participació a la fira Artexpo a Barcelona

1997

Carmen Pastrana recull el guardó de mans de Pepa Quinteiro. Marta Duran davant d’una de les seves obres a la seva exposició.

Estand de la galeria a la Fira d’Antiquaris de Reus. Albert Estrada Vilarrasa li dedica un llibre a Elvira Estalella a la Nit de Caixa d’Art

Primera edició de les exposicions de Nova Generació que donaven pas a nous artistes.

Daniel Cuervo, segon per la dreta, guanyador del Concurs amb els finalistes.

L’equip de l’ANQUINS format per Pepa Quinteiro, Rosa Casanovas, Lluïsa Corbalán i Pere Jordana.

L’artista Lluís Roura presentant la seva exposició monogràfica a la galeria.

Exposicions

Josep Sala

III Biennal de l’aquarel·la

Josep Sarquella

Salvador Montó

Paisatges Urbans

Alícia Grau

XXVI Saló de Maig. L’art del canvi de segle

Rita Martorell

Blaus i ocres

Nova Generació II

Joan Martí. Pastels

M. Dolors Trenchs

Caixa d’Art. 20è aniversari. Vayreda C.

Albert Estrada Vilarrasa

Fires

Artexpo, Barcelona

El XXVI Saló de Maig va itinerar a la Sala Blanquerna, a Madrid

1998

Exposicions

Troballes d’art

Eva Llorens, Toni Tort i Enric Solanilla

Joan Centellas

Ramon Aguilar Moré

Luis Giner Bueno

Antoni Granja Llobet

XXVII Saló de Maig. Homenatge a Sarquella

LLuís Puiggròs

Josep M. Vayreda C.

Eugènia Tusquets

Caixa d’Art. Alícia Grau

Ceràmica Pinzellada. Neus Segrià

Fires

Artexpo, Barcelona

Creació de la primera web de la galeria

1999

Exposicions

J. Martínez Lozano. Homenatge a Montblanc

IV Biennal de l’aquarel·la

Sensibilitats

Manuel Mayoral

Salvador Montó

XXVIII Saló de Maig. Homenatge a Estrada

Vilarrasa

Reus 2000

Troballes

Homenatge a Pere Vidiella

Joan Martí

Marta Duran

Caixa d’Art. Arquer Buigas

Paisatges

IX Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: David Romero

La Secretaria General de Joventut de la Generalitat patrocina els Concursos de Pintura Jove

2000

Ceràmica de Neus Segrià pinzellada per l’artista Josep Brugalla. Portada del catàleg de Vayreda C.

Artistes i intel·lectuals en la taula de debat sobre l’Art del canvi de segle.

Aquarel·la d’Emília Castañeda a la portada del catàleg de la III Biennal de l’Aquarel·la.

Rosa Casanovas, secretària de la galeria i del Concurs anuncia el guanyador del 1r premi, el jove artista David Romero. Portada del catàleg de J. Martínez Lozano.

ELS SALONS DE MAIG (1993-2000)

D’entre els vuit Salons de Maig de l’etapa del relleu generacional en destaquen el del 1993, en homenatge a Pepita Giner; el del 1997 de les noces de plata de la galeria i d’homenatge a Joan Martí; i el del 1998 amb el títol “L’Art del canvi de segle”, que va incloure un debat entre l’artista Modest Cuixart, i el crític d’art i professor de la URV Dr. Antonio Salcedo Miliani. L’exposició va itinerar a la Sala Blanquerna, delegació cultural de la Generalitat a Madrid.

1993

El XXI Saló de Maig va ser, un any més, la gran festa de les arts, un esdeveniment ja indestriable de l’activitat cultural ciutadana, emotivament dedicat al record de Pepita Giner, promotora principal. Es van reunir obres del artistes habituals, més primeres firmes com Arranz Bravo, Barceló, Botero, Clavé, Feito, Saura o Tàpies.

The 21st May Salon was once again a great arts festival and an event that had become inseparable from public cultural activity. That year it was an emotional dedication to the memory of Pepita Giner, the gallery’s main promoter. Works by the gallery’s regular artists were shown together with other big names such as Arranz Bravo, Barceló, Botero, Clavé, Feito, Saura and Tàpies.

1994

En la XXII edició l’homenatjat va ser l’artista Josep Sala. Xavier Ricomà, director del Museu d’Art Modern de Tarragona, va ser l’encarregat d’esbossar-ne unes breus pinzellades en el decurs del Sopar de les Arts al Club de Golf Aigüesverds on van assistir un bon grup dels 62 artistes participants.

The 22nd year of the Salon paid homage to the artist Josep Sala. The director of the Modern Art Museum of Tarragona, Xavier Ricomà, was invited to talk about the exhibition at the Arts Dinner which took place at Aigüesverds Golf Club with 62 artists in attendance.

1995

El XXIII Saló de Maig es va dedicar a l’artista olotí Josep M. Vayreda Canadell. La reconeguda escriptora Maria Mercè Roca va ser l’encarregada de glossar la semblança artística i humana de l’homenatjat. En el catàleg del Saló figuren 62 artistes participants i un escrit de Carmen Alborch, aleshores Ministra de Cultura.

The 23rd May Salon was dedicated to Olot painter Josep M. Vayreda Canadell. Well-known writer Maria Mercè Roca spoke about the artistic and human aspects of the artist. The Salon catalogue included 62 artists and a text by Carmen Alborch, who was the Minister for Culture at that time.

1996

Una seixantena d’artistes van participar al XXIV Saló de Maig dedicat a l’artista aragonès Manuel Mayoral. El Sopar de les Arts va estar presidit pel Dr. Josep Laporte i Salas, reusenc, que llavors era president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Some sixty artists took part in the 24th May Salon, which was dedicated to the Aragonese artist Manuel Mayoral. The guest of honour at the Arts Dinner was Dr. Josep Laporte i Salas, a native of Reus and at that time President of the Royal Academy of Medicine of Catalonia.

THE MAY SALONS (1993-2000)

Of the eight May Salons that took place during this handover period, some particularly stand out: the homage to Pepita Giner in 1993, the 25th Anniversary of the gallery and the salon in honour of Joan Martí in 1997, and the “Turn of the Century Art” salon in 1998, including a debate between the artist Modest Cuixart and critic and university professor from Rovira i Virgili University in Tarragona, Dr. Antonio Salcedo Miliani. This last exhibition travelled to the Sala Blanquerna, the cultural delegation of the Government of Catalonia in Madrid.

Grup d’artistes en l’homenatge a Pepita Giner a la gespa del Club de Golf Aigüesverds.

Josep Puigbó, presentador del Saló de Maig, en el moment de la donació d’una obra de l’homenatjat Josep Sala a l’Ajuntament de Reus.

L’escriptora Maria Mercè Roca fent la glossa de l’artista homenatjat Vayreda C.

Manuel Mayoral saluda Antoni Quinteiro en presència del President de la Diputació, Josep Mariné i Carles Gasòliba.

1997

Per tal de commemorar el XXV Saló de Maig la galeria va preparar el llibre dels 25 anys de trajectòria, a més del catàleg de l’exposició amb obres de 64 artistes. L’artista Joan Martí, vinculat a l’ANQUINS des dels seus inicis, va ser l’homenatjat d’aquell any; el president d’honor va ser el Dr. Gabriel Ferraté, i el crític d’art que va glossar l’artista, Josep M. Cadena.

To celebrate the 25th May Salon the gallery produced an anniversary edition book in addition to the exhibition catalogue with works by 64 artists. Joan Martí, an artist who had been with ANQUINS from the outset, was honoured that year and the guest of honour was art critic Dr. Gabriel Ferraté, who introduced the artist Josep M. Cadena.

1998

El XXVI Saló de Maig va estar marcat pel debat sobre L’Art i el canvi de segle. Es va celebrar una taula rodona amb personalitats com els artistes Modest Cuixart i J. Martínez Lozano, l’escriptor Baltasar Porcel, la crítica d’art M. Dolors Muntané i el professor d’Història de l’Art de la URV, Dr. Antonio Salcedo Miliani. El president d’Honor va ser Josep Gomis, delegat de la Generalitat a Madrid. Posteriorment la mostra va itinerar a la Sala Blanquerna de Madrid.

The 26th May Salon was marked by the debate on Turn of the Century Art. There was a round table discussion with celebrated figures such as the artists Modest Cuixart and J. Martínez Lozano, writer Baltasar Porcel, art critic M. Dolors Muntané and professor of Art History at the Rovira i Virgili University of Tarragona, Dr. Antonio Salcedo Miliani. The guest of honour was Josep Gomis, delegate of the Government of Catalonia in Madrid. The exhibition later travelled to the Sala Blanquerna in Madrid.

1999

El XXVII Saló de Maig va homenatjar l’artista Josep Sarquella. La influència mediterrània va ser el tema principal com a inspiració que acostuma a impregnar els pinzells de molts artistes, una seixantena en aquesta edició amb la incorporació d’artistes de noves generacions. La inauguració va anar a càrrec del president de la Diputació de Tarragona, Josep M. Mariné.

The 27th May Salon paid homage to the artist Josep Sarquella. The Mediterranean influence was the main theme, providing inspiration for many artists as they pick up their brushes and this year’s Salon included around sixty with the inclusion of some new generation artists. The exhibition was opened by the President of the Province of Tarragona, Josep M. Mariné.

2000

L’any 2000 es va retre homenatge a l’aquarel·lista de projecció internacional, Albert Estrada Vilarrasa. Va actuar com a president d’Honor Antoni Negre, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Reus, Miquel Pérez, la del crític d’art Francesc Miralles i una bona representació de la seixantena d’artistes participants. Per primera vegada, l’exposició es podia veure online a la web de la galeria: www.anquins.com

In the year 2000 the international watercolour artist Albert Estrada Vilarrasa was honoured. Antoni Negre, Chair of the Barcelona Chamber of Commerce was the guest of honour. Also present at the event were the Mayor of Reus, Miquel Pérez, art critic Francesc Miralles along with a good representation of the sixty participating artists. For the first time the exhibition was available online at the gallery’s website: www.anquins.com

Gabriel Ferraté, rector de la UOC i Josep Gomis, delegat de la Generalitat a Madrid, en la visita inaugural.

Els artistes al voltant del piano, que va amenitzar el Sopar de les Arts amb una sessió de jazz.

Grup d’artistes del Saló de Maig a l’exterior de la galeria abans del Sopar de les Arts.

Noves generacions d’artistes s’incorporen a la foto clàssica del Saló de Maig a la gespa del Club de Golf Aigüesverds.

EL LLEGAT DE PEPITA GINER I BATISTE (REUS, 1940-1992)

Des de les parets avellutades de l’ANQUINS de Reus, amb presència esporàdica a d’altres ciutats com Tortosa o Salou, i al llarg de vint anys de feina intensiva i engrescada, Pepita Giner i Batiste havia fet arribar el seu savoir faire com a galerista, a tot el sud de Catalunya. La seva presència i el contacte directe amb els clients eren dos dels seus forts. Així, en un moment de somnolència cultural, va fer que l’ANQUINS actués com un revulsiu amb iniciatives trencadores i va atreure a les seves sales als primeres espases del moment, com els membres de Dau al Set Tharrats, Cuixart o Arnau Puig, que d’altra manera no es podien conèixer en directe sense desplaçar-se a Barcelona. Pepita Giner mobilitzava amb temes interessants els mitjans de comunicació local, els col·leccionistes de les viles properes, a la gent normal a qui se’ls despertava el cuquet de la pintura i l’escultura... Quantes vocacions va despertar entre aquelles parets de vellut vermell?

HOMENATGE A PEPITA GINER

El seu activisme cultural es va veure estroncat per una mort prematura, als 52 anys, que va ser molt sentida tan pels artistes i els col·leccionistes de l’ANQUINS com pels seus cercles d’amistats. Tant és així que aquests darrers van obrir una subscripció popular d’”Amics de Pepita Giner”, que van encarregar a l’artista Artur Aldomà Puig una escultura en el seu honor. El bust es va col·locar a l’exterior de la galeria l’any 1994 i hi va romandre fins el canvi de local, quan va ser traslladat a la seva actual ubicació a la plaça de la Patacada.

D’altra banda, els artistes de l’ANQUINS d’aquell moment van obsequiar la galeria amb un baix relleu en bronze, realitzat també per Artur Aldomà Puig, que estava ubicat a l’entrada de la galeria i ara llueix a la tomba de Pepita Giner, al Cementiri de Reus. En aquella època també es va editar un emotiu llibre titulat: “Recordança” amb cites i textos d’artistes, crítics d’art i autoritats en homenatge a la co-fundadora de la galeria. Pepa Quinteiro i Giner va continuar la tasca endegada per la seva mare quan aquesta va desaparèixer l’any 1992, va posar el seu nom al premi més important atorgat per la galeria i va defensar i ampliar el seu llegat al llarg de les tres dècades que seguirien.

La desaparició prematura de Pepita Giner va ser molt sentida tan pels artistes de l’ANQUINS com pels seus cercles d’amistats, que li van dedicar escultures de bronze que avui llueixen a la via pública.

Sanguina de Joan Martí a la seva estimada galerista, Pepita Giner. Portada del llibre Recordança dedicat a la galerista amb escrits d’artistes.

THE LEGACY OF PEPITA GINER I BATISTE (REUS, 1940-1992))

From within the velvet-clad walls of the ANQUINS gallery in Reus, with a sporadic presence in other cities such as Tortosa and Salou, over twenty years of intensive hard work Pepita Giner i Batista had made her mark as a gallery owner across the whole of southern Catalonia. Her presence and her direct contact with the clients were two of her greatest strengths. During a time of cultural hibernation she turned ANQUINS into a powerful force with ground-breaking initiatives. In doing so, she attracted some of the best names of the time, such as the members of the Dau al Set group Tharrats, Cuixart and Arnau Puig, who would otherwise have remained unseen outside Barcelona. The interest that Pepita Giner generated around the gallery mobilised the local media, collectors from neighbouring towns and other members of the public whose curiosity for painting and sculpture had been aroused...those red velvet walls kindled so many possibilities for so many people.

HOMAGE TO PEPITA GINER

Pepita Giner’s cultural activism was cut short by her early death at the age of just 52—something which deeply affected the artists and collectors of ANQUINS as well as her circles of friends. So much so that a subscription to the “Friends of Pepita Giner” was set up for members of the public and Artur Aldomà Puig was commissioned to make a sculpture in her honour. The bust he produced was placed outside the gallery in 1994 and remained there until the gallery moved to its current location in the Plaça de la Patacada.

At the same time other artists of the gallery gifted ANQUINS with a bas relief in bronze, also made by Artur Aldomà Puig, which was placed at the entrance and now stands on the tomb of Pepita Giner in Reus cemetery. A touching book was also published with the title “Recordança”, or remembrance, with quotations and texts by artists, critics and authorities in homage to the co-founder of the gallery. When she died in 1992 Pepa Quinteiro i Giner continued the task that her mother had started. She gave her mother’s name to the biggest prize awarded by the gallery and has defended and expanded her mother’s legacy over the last three decades.

The premature death of Pepita Giner was very painful for the artists of the ANQUINS gallery as well as for her circles of friends, who dedicated bronze sculptures to her, which can now be seen in the public space.

Retrat de Pepita Giner adolescent realitzat per l’artista Josep Ferré Revascall. Escultura de Pepita Giner realitzada per Artur Aldomà per suscripció popular. Pepita Giner a la galeria davant una obra de Josep Cusachs.

ELS CATÀLEGS, L’ART A DOMICILI

Els catàlegs de les exposicions han estat una eina bàsica per a la difusió dels artistes de l’ANQUINS. Durant quasi 50 anys, s’han enviat a clients i premsa fins a 1000 exemplars cada 15 dies! Entre els de les exposicions individuals, col·lectives i les edicions especials. I sempre amb la millor qualitat de paper, de reproducció de les imatges, de disseny gràfic i de continguts, és a dir, textos de crítics d’art i d’escriptors de primera línia com Josep M. Cadena, Paco Candel, Daniel Giralt Miracle, Baltasar Porcel, Arnau Puig i Maria Mercè Roca, entre molts d’altres autors.

Els catàlegs en format de llibret, que amics i clients de l’ANQUINS es van acostumar a rebre com un fet quotidià, van anar canviant de format i d’estil gràfic segons les tendències de cada moment, fins que al 2008 es van transformar en targes informatives en format postal 10 x 15 que encara es continuen enviant, a menor escala. Així doncs, a la darrera etapa han desaparegut els mailings massius, davant de l’apogeu del món digital, i han donat pas, des del 2021, a atractius catàlegs en format digital, amb textos de comissaris i crítics d’art en català i anglès i gran qualitat d’imatge i disseny a càrrec de l’artista Jordi Sàbat, que es poden trobar a la web de la galeria i també en paper en un petit tiratge.

Els impressors Rabassa de Reus han estat des de sempre els col·laboradors responsables d’editar tots els catàlegs i llibres de la galeria, material que restarà als arxius per a documentar tota una època. Fins a finals dels 90, l’ANQUINS també editava pòsters anunciant les exposicions. La pràctica totalitat d’aquest material provinent de les més de 500 exposicions realitzades es troba a l’arxiu de la galeria i es podrà contemplar a l’exposició de celebració dels 50 anys que es realitzarà al 2023 a l’espai de Cal Massó.

El format i l’estil de cada època corre paral·lel a l’evolució del disseny gràfic català de les darreres cinc dècades.

Durant quasi 50 anys tots els clients i amics de la galeria rebien puntualment a casa seva, cada quinze dies, els coneguts catàlegs de les exposicions de l’ANQUINS, que es podien trobar a totes les llars, consultoris i sales d’espera, i avui es conserven a nombrosos arxius.

THE CATALOGUES: HOME-DELIVERED ART

The exhibition catalogues have been fundamental in disseminating the work of the ANQUINS gallery artists. For almost 50 years, up to 1000 copies were sent to clients and the press every fortnight between solo and group exhibitions and special editions! The catalogues themselves were produced with the best quality paper, image reproduction, graphic design and content, with texts by first rate art critics and writers such as Josep M. Cadena, Paco Candel, Daniel Giralt Miracle, Baltasar Porcel, Arnau Puig and Maria Mercè Roca, among many others.

The booklet-style catalogues which the gallery’s friends and clients became accustomed to receiving began to change format and graphic style according to the tendencies of the moment, until in 2008 they became informative 10 x 15cm postcards—the format which continues to be sent today, albeit on a smaller scale. During the latest phase of the gallery, since 2021 mass mailings have given way to attractive digital catalogues with texts by curators and art critics in Catalan and English, and high quality images and design by the artist Jordi Sàbat. These catalogues can be found on the gallery website and there are also a small number of paper editions.

The Rabassa printing company has produced all the gallery’s catalogues and books—material that will remain in the archives to document an era. Until the 1990s ANQUINS also produced posters to advertise the exhibitions. Almost all of them from more than 500 exhibitions can be found in the gallery archive and can also be seen in the exhibition to celebrate the gallery’s 50th anniversary in 2023 at Cal Massó.

For almost 50 years all the gallery’s clients and friends received one of ANQUINS famous exhibition catalogues every fortnight at their homes, and they could also be found in consultancies and waiting rooms. Today, copies of each are conserved in a number of archives.

MISCEL·LÀNIA D’ARTISTES: 1973-2000

Què seria de les sales d’art sense els artistes? La mirada retrospectiva als artistes de les tres primeres dècades de l’ANQUINS, nascuts majoritàriament abans o poc després de la Guerra Civil, certifica el salt generacional que es produirà en els anys següents amb l’entrada de nous pinzells, escarpes i martells, sobretot de dones artistes. Les temàtiques, les tècniques, els materials, la manera de veure el món i el producte artístic en sí d’aquests primers 27 anys ja formen part de la història i, anecdòticament, contemplant les fotografies, observem com els artistes clàssics amb corbatí i llacet, els vestits amb americana i corbata aniran desapareixent dels vernissatges per donar pas als texans, jerseis i caçadores de cuir.

MISCELLANY OF ARTISTS: 1973-2000

What would an art gallery be without its artists? Looking back on the artists of the first three decades of ANQUINS, most of them born either before or during the Civil War, goes to highlight the generational leap forward that would take place in the following years with the appearance of new brushes, new hammers and chisels and, especially, women artists. The subjects, techniques, materials, ways of seeing the world and artistic production of those first 27 years are now part of history and, anecdotally, when we look at the photographs we see how the classic artists in their bow ties, and those dressed in suits gradually disappeared from the exhibition openings, giving way to jeans, sweaters and leather jackets.

1. Francesc Casademont a la galeria.

2. Ceferí Olivé davant una de les seves aquarel·les.

3. D’esq. a dreta, els escultors: Jassans, Montse Iscla, Núria Tortras, Manuel Cusachs i Artur Aldomà-Puig.

4. Magda Folch a la galeria.

5. Albert Estrada Vilarrasa entrevistat a la galeria.

6. J. Martínez Lozano i Josep Lluís Florit amb Pepita Giner a la galeria.

7. La ceramista Neus Segrià a la galeria.

8. Núria Llimona amb el crític d’art Cesáreo Rodríguez-Aguilera i Mercè de Prat.

9. Els artistes Pineda Bueno, Marta Duran i Alejandro Quincoces en un Sopar de les Arts.

10. Josep Sarquella davant una obra seva a la galeria.

11. Joan Martí a la galeria.

12. Alexandre Siches davant una obra seva a la galeria.

13. L’escultor Joan Rebull amb un jove Artur Aldomà a la galeria.

14. Modest Cuixart i Pepita Giner a l’exposició a la galeria.

15. Emília Castañeda i Pepita Giner davant una obra de l’artista

16. Joan Josep Tharrats i Pepita Giner en el Sopar de les Arts.

17. Antoni Vives Fierro pintant a l’estudi.

18. Ramon Aguilar Moré al seu estudi.

19. Josep M. Morató Aragonès al seu estudi.

20. Sefa Ferré, Ceferí Olivé, J. Ferré Revascall i Josep Sala a la galeria.

21. Alícia Grau impartint un taller per a nens a la galeria.

22. Josep M. Vayreda C. davant d’una obra seva a la galeria.

23. L’escultor Manuel Cusachs treballant el bust de Puig i Cadafalch al seu estudi.

24. Josep Nosàs a la galeria.

2001 2007 4 L’ECLOSIÓ

Festa a l’exterior de la galeria en un Saló de Maig.

Una vegada consolidada la nova direcció, i amb l’impuls de les Noces de Plata, l’ANQUINS va viure una etapa expansiva de set temporades: l’eclosió de grans projectes gestats durant anys com la reforma de la galeria ANQUINS, l’apertura de la innovadora sala ARTLOFT, l’entrada al Gremi de Galeristes, l’expansió internacional, i les exposicions d’avantguardes històriques.

L’ECLOSIÓ, 2001-2007

Amb la direcció de Pepa Quinteiro ja consolidada i l’impuls de les Noces d’Argent, la galeria va viure set anys esplendorosos en activitats, en nous artistes, en idees que no paraven de prendre forma i en somnis que, un darrere l’altre, s’anaven fent realitat.

D’entre tots, el més gran: la creació de la galeria ARTLOFT per donar cabuda a nous artistes emergents i contemporanis que conviurien en el temps però no en l’espai, amb els més clàssics de la sala ANQUINS, engegant d’aquesta manera, dues programacions d’exposicions i activitats culturals en paral·lel: Literalment. L’ARTLOFT s’inaugurava al mateix carrer, a la vorera contrària de l’ANQUINS.

Aquest espai també va canviar de look: La reforma de l’ANQUINS va substituir els emblemàtics velluts vermell fosc, per tons neutres; els mobles clàssics, pels contemporanis... Tot en sintonia amb els nous temps. L’escultura conceptual de Salvador Juanpere va inaugurar l’ARTLOFT i la pintura d’Andreu Martró, l’ANQUINS, al 2001.

Els nous vents portarien també l’entrada a institucions com el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, i a esdeveniments nacionals com l’Any Gaudí 2002 per al qual la galeria va organitzar una exposició del pintor del grup Dau al Set, Modest Cuixart, que va realitzar l’aiguafort “Copa Gaudí”, que l’ANQUINS va editar.

També es col·laborava amb galeries de prestigi, com la René Metras del carrer Consell de Cent, al 2004; es va assistir a les primeres fires internacionals, com la St’art d’Estrasburg al 2005; o les nacionals com l’ArtExpo de Barcelona; van arribar els artistes internacionals, com Hank de Ricco des de Brooklyn; i les grans exposicions d’avantguardes històriques.

Mostres notables van ser: Airs de París amb obra de Ramon Cases, Ricard Opisso o Joan Cardona... La dels Nous Clàssics, amb obra gràfica original de Francis Bacon, David Hockney... En aquestes darreres actuacions va ser crucial la dedicació i el coneixement del tema per part del col·leccionista artístic Antoni Quinteiro, pare de la galerista Pepa Quinteiro, a qui dediquem les pàgines centrals d’aquest capítol.

I els nous projectes conviurien amb els tradicionals de la galeria com la Caixa d’Art, els Salons de Maig, l’edició d’obra gràfica i els concursos biennals de Pintura Jove.

Les edicions X i XI dels concursos (l’any 2002, el va guanyar Alícia Iglesias i l’any 2004, Oriol Texidor) es van organitzar sota el patrocini del Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i es va introduir la itinerància de la mostra guanyadora per tot el territori de Catalunya: Barcelona, Girona i Lleida. Joves promeses sorgides dels concursos de l’ANQUINS que avui són artistes de la galeria són: Oriol Texidor, Carlos Díaz, Mònica Castanys...

El tancament del cicle econòmic expansiu de l’ANQUINS i l’ARTLOFT va arribar alhora que el del mercat, amb la irrupció de la recessió internacional al 2008 i els grans canvis que es van haver d’introduir per a fer-hi front amb una bona resiliència, com veurem al capítol 5.

Entrada de la galeria reformada.

THE GLORY YEARS, 2001-2007

With Pepa Quinteiro firmly established as the director and its twentyfifth anniversary approaching, the gallery experienced seven splendid years of activities, new artists, a string of new ideas and dreams which, one by one, started to come true.

The biggest of these dreams was the creation of the ARTLOFT gallery for emerging and contemporary artists who would sit alongside the most classical artists in the ANQUINS gallery, at the same time if not in the same space, with two programme of exhibitions and cultural activities running in parallel. ARTLOFT was opened in the very same street as ANQUINS, on the opposite side of the road.

The refurbishment of ANQUINS also gave it a change of look, substituting the emblematic dark red velvets for neutral tones and the classical furniture for more contemporary pieces. The conceptual sculpture of Salvador Juanpere inaugurated ARTLOFT and Andreu Martró’s paintings opened the newly styled ANQUINS in 2001.

The winds of change would also result in the gallery becoming part of institutions such as the Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, and national events such as the Year of Gaudí 2002 for which it organised an exhibition by the Dau al Set artist Modest Cuixart with a watercolour named “Gaudí Cup”, presented by ANQUINS for the first time.

ANQUINS also collaborated with other prestigious galleries such as René Metras on Carrer Consell de Cent in 2004 and was present for the first time at international art fairs such as St’art in Strasbourg in 2005. It also took part in national events such as ArtExpo in Barcelona and began to show international artists such as Brooklyn’s Hank de Ricco as well as exhibitions of the great historical avant-garde artists.

Some of the most prominent shows were: “Airs de París” with work by Ramon Cases, Ricard Opisso and Joan Cardona, among others. The “Nous Clàssics”, with original graphic work by Francis Bacon, David Hockney and others, for which the dedication and knowledge of art collector Antoni Quinteiro, father of Pepa Quinteiro the gallery director, was crucial. The central part of this chapter is dedicated to him.

The new projects were organised alongside the gallery’s more traditional endeavours such as the Caixa d’Art, the May Salons, presentation of graphic works and the Young Painter Biennial competitions.

The 10th and 11th Young Painter competitions (won in 2002 by Alícia Iglesias and in 2004 by Oriol Texidor) were organised under the patronage of the Department of Youth of the Government of Catalonia and for the first time the winning show toured Catalonia travelling to Barcelona, Girona and Lleida. Promising young artists emerging from the competitions who are now artists of ANQUINS gallery are Oriol Texidor, Carlos Díaz, Mònica Castanys, among others.

The period of economic expansion of ANQUINS and ARTLOFT came to a close at the same time as the art market itself, with the onset of the international recession of 2008 and the great changes that were needed to face it with resilience, as we will see in Chapter 5.

Once the new director was in place and with the 25th Anniversary not far off, ANQUINS experienced a period of expansion that lasted for seven seasons: the realisation of projects that had been brewing for years such as the refurbishment of the gallery, the opening of the innovative ARTLOFT space, joining the Guild of Art Galleries, international expansion and the historical avantgarde exhibitions.

Nou espai ARTLOFT. Estand a la Fira St’art a Estrasburg.

ANQUINS

CRONOLOGIA TIMELINE

En aquesta etapa es van incorporar al planter de la galeria: nous artistes joves com Albert Alís, David Casals, Raül Mateo, Eva Llorens, Maria Perelló, Pere Sala i l’artista reusenca Coia Ibàñez Ferrater; i artistes reconeguts com Andreu Martró, Carlos Morago i Víctor Pedra.

This period saw the incorporation of a number of new young artists to the gallery such as Albert Alís, David Casals, Raül Mateo, Eva Llorens, Maria Perelló, Pere Sala and the local artist from Reus Coia Ibàñez Ferrater, as well as established names such as Andreu Martró, Carlos Morago, and Víctor Pedra.

Exposicions

Neus Martín Royo

M. Dolors Trenchs

Carlos Díaz

Luis Giner Bueno

Coia Ibàñez Ferrater

XXIX Saló de Maig.

Homenatge a Vives Fierro

LLuís Puiggròs

Andreu Martró

Alícia Grau

Eva Llorens

Caixa d’Art. Lluís Roura

Nous Clàssics

Subhasta per l’esclerosi múltiple

Exposició itinerant IX Concurs Pintura Jove

Fires

De Arte Actual. Madrid

Reforma de la Galeria ANQUINS

2001

Exposicions

Modest Cuixart

V Biennal de l’aquarel·la. Homenatge a Pere Jordana

Jesús Curiá i Rocio Villatoro. Escultures

Josep M. Morató Aragonès

XXX Saló de Maig.

Jazz litografies originals. Jazz meets mag

Tot Gaudí

Maria Perelló

Joan Martí

Caixa d’Art.

Salvador Montó

X Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyadora: Alícia Iglesias

Fires

Artexpo. Barcelona

Apertura de l’espai ARTLOFT

2002

Inauguració de la reforma amb l’exposició d’Andreu Martró. Portada del catàleg Nous Clàssics amb un gravat de Picasso. Interior de la galeria reformada amb una obra de gran format d’Eva LLorens.

Modest Cuixart, a l’acte inaugural amb el Regidor de cultura, Xavier Filella i Pepa Quinteiro. LLiurament de premis del X Concurs Biennal de Pintura Jove. Guanyadora: Alícia Iglesias. Estand de la galeria a la Fira Artexpo de Barcelona.

Exposicions

Tharrats i els artistes de Dau al Set

Lluís Puiggròs

París Segle XX. Obres d’una col·lecció

Albert Alís

Coia Ibàñez Ferrater

XXXI Saló de Maig

Nova generació III

Antoni Vives Fierro

Modest Cuixart. Biografia inacabada

Paisatges retrobats

Caixa d’Art. 25è aniversari

Fires

Artexpo. Barcelona

Incorporació al Gremi de Galeries d’Art de Catalunya

2003

Exposicions

A Quattro

Jesús Curiá i Rocio Villatoro. Escultures

Carlos Díaz

Luis Giner Bueno

XXXII Saló de Maig

Maria Dolors Trenchs

Eva Llorens

Raül Mateo

Caixa d’Art. Vives Fierro

Ramon Aguilar Moré

XI Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: Oriol Texidor

Exposició Cubisme i Avantguarda a René Metràs

2004

Exposicions

Avantguardes

Alícia Grau

Lluís Puiggròs

Coia Ibàñez Ferrater

XXXIII Saló de Maig. Any del llibre

Nova Generació IV

Troballes d’art

Joan Martí

David Casals

Caixa d’Art. Albert Alís

J. Martínez Lozano

Fires

St’art 2005.Estrasburg, França

Participació a la primera Fira internacional

2005

Article a La Vanguardia sobre l’exposició “París segle xx”. Portada del llibre París segle xx

Oriol Texidor recollint el premi de la Biennal de mans de Marta Rosàs, Secretària General de Joventut de la Generalitat.

Portada del catàleg de la col·lectiva de petit fomat Caixa d’Art

Estand de la galeria ANQUINS a St’art a Estrasburg, França. Taller per a nens durant l’exposició d’Alícia Grau, coordinat per Cristina Sánchez. Exposició de petit format de la Caixa d’Art. Vista de l’aparador.

ANQUINS

Exposicions

Salvador Montó

Antoni Vives Fierro

Dos Pintors, Dos Mirades. A. Moré i Morató Aragonès

Carlos Morago

XXXIV Saló de Maig

Estiu a la fresca. Obra Gràfica

Maria Perelló

Carlos Díaz

Caixa d’Art. David Casals

Airs de París

Fires

St’art 2006.Estrasburg. França

Inici de la col·laboració amb galeries alemanyes

2006

Exposicions

Lluís Puiggròs

Victor Pedra

Jesús Curiá i Rocío Villatoro

Coia Ibàñez Ferrater

XXXV Saló de Maig

Joaquin Mateo

Saló d’estiu

Alícia Grau

Gómez Gàmez

Caixa d’Art. Marta Duran

Litografies i gravats

Fires

St’art 2007.Estrasburg

Inici del projecte pedagògic de visites escolars a la galeria

2007

Presentació de l’exposició “Airs de París” a la Sala Fòrum Berger de Caixa Penedès.

Lliurament de l’obra gràfica de Marta Duran, obsequi als socis de Caixa d’Art a Rosa Maria Giner. Escollint obres per l’exposició al taller de Jesús Curiá, Madrid.

Estand de la galeria a St’art a Estrasburg amb escultures de Jesús Curiá i obres de Marc Llacuna i Manolo Valdés. Portada del catàleg de l’exposició “Airs de París”.

Visitants contemplant les obres de l’exposició.

ELS SALONS DE MAIG (2001-2007)

Durant l’etapa més expansiva de la galeria ANQUINS es van celebrar set Salons de Maig dedicats a artistes com Antoni Vives Fierro, o a esdeveniments com l’Any del Llibre. L’edició de l’any 2002 va commemorar el 30è Saló de Maig, amb l’edició d’un catàleg especial. En van ser els presentadors, personalitats del món cultural: el director de teatre Lluís Pasqual, l’escriptora M. de la Pau Janer, el polític Ernest Benach, l’escriptor Xavier Amorós, el crític d’art Daniel Giralt-Miracle i el director de teatre i pedagog Ricard Salvat.

2001

Antoni Vives Fierro va ser l’homenatjat del 29è Saló de Maig, on van participar 62 artistes habituals i d’altres nous com Arranz Bravo, Bartolozzi i Viladecans. El Sopar de les Arts va realizar-se al golf Aigüesverds.

Antoni Vives Fierro was honoured at the 29th May Salon where 62 of the regular artists participated as well as some new ones such as Arranz Bravo, Bartolozzi and Viladecans. The Arts Dinner was held at the Aigüesverds golf club.

L’artista històric de la galería Antoni Vives Fierro durant el sopar, i amb l’alcalde de Reus fent donació d’una obra a la ciutat.

2002

El 30è Saló de Maig va comptar amb 78 artistes. Van col·laborar-hi els intel·lectuals Lluís Pasqual i Arnau Puig. La Boella va acollir el Sopar de les Arts, amenitzat amb jazz i ballet.

The 30th May Salon included 78 artists, with the collaboration of intellectuals Lluís Pasqual and Arnau Puig. The Arts Dinner was held at La Boella, accompanied by live jazz and ballet.

2003

Barceló, Tàpies, Sicilia, Cuixart, Clavé… Fins a 47 artistes van participar al 31è Saló de Maig, presentat per l’escriptora M. de la Pau Janer. El Sopar de les Arts va canviar al format plein air.

Barceló, Tàpies, Sicilia, Cuixart, Clavé... 47 artists took part in the 31st May Salon which was presented by the writer Maria de la Pau Janer. That year the Arts Dinner went al fresco

THE MAY SALONS (2001-2007)

During the most expansive period of ANQUINS gallery seven May Salons were held, dedicated to artists such as Antoni Vives Fierro, or to events like the Year of the Book. In 2002 the 30th May Salon was celebrated with the publication of a special catalogue. The speakers were personalities from the world of culture: theatre director Lluís Pasqual, writer M. de la Pau Janer, politician Ernest Benach, writer Xavier Amorós, art critic Daniel Giralt-Miracle and theatre director and teacher Ricard Salvat.

A l’esquerra les personalitats convidades que a la dreta es barregen amb els artistes per a la foto de grup commemorativa.

Imatge exterior de la galeria durant el 31è Saló de Maig. L’escriptora M. Pau Janer amb la directora Pepa Quinteiro. Fotografia de grup.

2004

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va ser President d’Honor del 32è Saló de Maig, amb 46 artistes entre els quals els pintors Capella i Cuixart, i els escultors Cusachs i Jassans.

Ernest Benach, President of the Parliament of Catalonia, was President of Honour at the 32nd May Salon, with 46 artists including painters Capella and Cuixart, and sculptors Cusachs and Jassans.

2005

El 33è Saló de Maig va coincidir amb l’Any del Llibre, i va barrejar la literatura de Xavier Amorós, Gabriel i Joan Ferrater, i Antoni Correig amb l’art de Juan Genovés, Feito, Eduard Arroyo, o Tàpies, entre d’altres.

The 33rd May Salon coincided with the Year of the Book, and was a blend of literature by Xavier Amorós, Gabriel and Joan Ferrater, and Antoni Correig and art by Juan Genovés, Feito, Eduard Arroyo, and Tàpies, among others.

2006

Daniel Giralt-Miracle va presidir el 34è Saló de Maig, amb 44 artistes com Manolo Valdés, Montserrat Gudiol a més dels habituals. Paral·lelament s’inaugurava a l’ARTLOFT l’exposició de Marc Llacuna i Hank de Ricco.

Daniel Giralt-Miracle presided over the 34th May Salon, with 44 artists including Manolo Valdés and Montserrat Gudiol in addition to the regular exhibitors. In parallel the exhibition by Marc Llacuna and Hank de Ricco opened at ARTLOFT.

2007

El 35è Saló de Maig, amb 43 artistes, entre els quals Plensa, Barceló, o l’italià Matteo Massagrande, va ser presentat pel dramaturg Ricard Salvat, mentre que a l’ARTLOFT es presentava al pintor Modest Almirall.

The 35th May Salon, with 43 artists including Plensa, Barceló, and the Italian Matteo Massagrande, was presented by the dramatist Ricard Salvat, while ARTLOFT presented the painter Modest Almirall.

Foto de grup d’artistes amb Ernest Benach, President d’Honor, i espectadors contemplant una obra de Montserrat Gudiol.

A l’esq. Xavier Amorós, President d’Honor, llegint el pregó inaugural, i concert de guitarra clàssica a l’exterior de la galeria.

Observant quadres de Carlos Díaz a l’exposició del Saló de Maig, i a la dreta, Daniel Giral Miracle amb les autoritats locals en la presentació del 34è Saló de Maig.

Ricard Salvat en l’acte inaugural del Saló de Maig i imatge de l’exterior de la galeria.

ANTONI QUINTEIRO I LES AVANTGUARDES

Antoni Quinteiro va ser fundador de L’ANQUINS. Li va donar el seu nom a la galeria, a la qual sempre va estar vinculat. I durant aquesta etapa expansiva va promoure les exposicions centrades en les avantguardes històriques que l’entusiasmaven personalment i que li encantava compartir amb els apassionats com ell. També escrivia i feia recerca sobre personatges històrics del segle xix, com el pintor Marià Fortuny, sobre el qual va impartir una conferència al Centre de Lectura.*

Sota l’ègida de Quinteiro i en sintonia amb la seva filla, la galeria va presentar obres dels grans clàssics europeus; amb Pablo Picasso, Henri de ToulouseLautrec, Henry Matisse, Serge Poliakoff, Albert Gleizes, Louis Marcoussis... I la publicació dels llibres: París segle xx i Cubisme i Avantguarda.

Antoni Quinteiro també va impulsar les exposicions Nous Clàssics (2001), Tharrats i els artistes de Dau al Set (2003), Avantguardes (2005), Airs de Paris (2006) i Litografies i Gravats (2007). Aquesta programació va néixer com a resultat dels seus constants viatges a París, Londres i els EUA, i la relació professional que va establir amb Sotheby’s, Christie’s, la galeria René Metras i amb el periodista i escriptor mallorquí Baltasar Porcel.

La seva amistat amb Porcel es basava en l’interès que ambdós compartien en el món de l’art i en el del mar. Porcel va ser un actiu col·laborador de l’ANQUINS amb presentacions i textos que donaven veu a les activitats de la galeria a través de la seva columna a La Vanguardia

Antoni Quinteiro va col·leccionar, promoure i exposar obra de les avantguardes històriques, tema que l’entusiasmava i sobre el qual li encantava departir amb artistes i escriptors apassionats com ell.

A dalt: Retrat d’Antoni i Pepa Quinteiro d’Anna Malagrida.

A baix: Exposició “Cubisme i Avantguarda” a la sala René Metras: Margaret Metras, Antoni Quinteiro, Tate Cabré, Pepa Quinteiro i Baltasar Porcel.

* L’any 2016, un any després de la seva mort, el Centre de lectura va organitzar una mostra de les obres de la col·lecció d’Antoni Quinteiro, en homenatge a la seva figura.

ANTONI QUINTEIRO AND THE AVANTGARDES

Antoni Quinteiro was the founder of the ANQUINS gallery. He gave it his own name and always had an involvement with it. During the phase of expansion he promoted exhibitions focussed on the historical avantgardes for which he had a personal enthusiasm and which he delighted in sharing with fellow enthusiasts. He also did research and wrote about historical figures from the nineteenth century such as the painter Marià Fortuny, and gave a lecture about him at the Centre de Lectura (Reading Centre).*

Under the aegis of Quinteiro and in agreement with his daughter the gallery was able to present works by the great European classical artists: Pablo Picasso, Henri de ToulouseLautrec, Henry Matisse, Serge Poliakoff, Albert Gleizes, Louis Marcoussis, among others, and publish the books París segle xx (Twentieth-century Paris) and Cubisme i Avantguarda (Cubism and Avant-garde).

Antoni Quinteiro also promoted the exhibitions “Nous Clàssics” (2001), “Tharrats i els artistes de Dau al Set” (2003), “Avantguardes” (2005), “Airs de Paris” (2006) and “Litografies i Gravats” (2007). These projects were the result of his constant trips to Paris, London and the USA, and also the professional relations he established with Sotheby’s, Christie’s, the René Metras gallery and the Mallorcan writer and journalist Baltasar Porcel.

His friendship with Porcel was founded on a shared interest in the artworld and in the sea. Porcel was an active collaborator with ANQUINS, with presentations and texts that gave a voice to the gallery through his column in La Vanguardia newspaper.

Antoni Quinteiro collected, promoted and exhibited the works of the historical avant-garde artists, an area which excited him and which he was delighted to talk about with fellow enthusiasts.

Antonio Quinteiro oferint una xerrada al Centre de Lectura, l’any 2011. Obra de Serge Poliakoff presentada a l’Artexpo, Barcelona.

* In 2016, one year after his death, the Centre de Lectura (Reading Centre) organised a show of works from the Antoni Quinteiro collection in his honour.

L’ARTLOFT naixia amb la idea de promoure l’art contemporani i els artistes emergents amb propostes molt arriscades, física i conceptualment independents de la galeria ANQUINS, on es va seguir amb la programació tradicional i els artistes habituals. Ambdues sales van funcionar per separat durant una dècada.

NEIX L’ARTLOFT: TRENCANT MOTLLES

Al novembre del 2002, l’ARTLOFT naixia amb la idea de promoure l’art contemporani menys comercial i els artistes emergents amb propostes arriscades, física i conceptualment separat de la galeria ANQUINS, on es van seguir programant els artistes habituals. Ambdues sales van funcionar independentment durant una dècada.

El nou espai es va inaugurar amb la magnífica exposició “El taller de l’escultor” de l’artista internacional i professor de la UB Salvador Juanpere, que mostrava les seves eines de treball versionades en marbre blanc i fusta.

A l’ARTLOFT es van organitzar exposicions d’art singulars, sempre acompanyades de projeccions, concerts, recitals de poesia, tallers experimentals, conferències, happenings, cursos per a adults, joves i infants... Un espai on les propostes més contemporànies i arriscades barrejaven disciplines entre elles creant una agradable atmosfera creativa i de plaer intel·lectual.

Dins d’aquest període van destacar l’exposició de Carles Amill “Mira’m”, amb una vídeoperformance (2003); la de Jordi Abelló “Aire” (2004); “Només pintura, més que pintura”, comissariada per la crítica d’art Assumpta Rosés; “Escumogrames” de Marie France Veyrat (2004); “Epilamvaneim” de Glòria Cot i Gabriel (2004); “Bosc Blanc” de Modest Almirall (2005); “Paisatges de la memòria” de Teresa Salcedo (2006); “En construcció” de Marc Llacuna (2006); “Shapes & Signs” de Hank de Ricco (2006); “Actituds” de Teresa Riba (2006); “Fum” de J. J. White (2006); i al 2007 pintures d’Isabel Saludes i Fernando Alday. A més d’aquestes mostres es va obrir la porta a la fotografia amb una primera mostra de Josep Borrell i Garcíapons, seguida de la col·lectiva Fotografiar l’Espai (2004) amb noms com Bleda i Rosa o Magdalena Correa.

Exterior del nou espai d’art contemporani ARTLOFT. Interior de l’ARTLOFT amb una escultura de Salvador Juanpere.

ARTLOFT IS BORN: BREAKING MOULDS

In November 2002, ARTLOFT was established with the idea of promoting contemporary art and emerging artists taking more risks in their work. The space was both physically and conceptually separate from ANQUINS where the regular artists continued to be shown, and the two spaces operated independently for a decade.

The new space was inaugurated with the magnificent exhibition “El taller de l’escultor” by internationally known artist and professor at the University of Barcelona Salvador Juanpere, which showed the tools of his trade reproduced in marble and wood.

The success of the space was the result of exhibitions of unique artworks accompanied by other events such as projections, concerts, poetry recitals, experimental workshops, talks, happenings, and courses for adults, young people and children. It was a space where the most risky and contemporary projects crossed lines and combined disciplines to produce an atmosphere of creativity and intellectual pleasure.

During this period some of the most outstanding exhibitions were “Mira’m” by Carles Amill, with a video performance (2003); “Aire” by Jordi Abelló (2004); “Només pintura, més que pintura”, curated by art critic Assumpta Rosés; “Escumogrames” by Marie France Veyrat (2004); “Epilamvaneim” by Glòria Cot i Gabriel (2004); “Bosc Blanc” by Modest Almirall (2005); “Paisatges de la memòria” by Teresa Salcedo (2006); “En construcció” by Marc Llacuna (2006); “Shapes & Signs” by Hank de Ricco (2006); “Actituds” by Teresa Riba (2006); “Fum” by J. J. White (2006); and in 2007 paintings by Isabel Saludes and Fernando Alday. In addition to all these shows the door was opened to photography with an inaugural exhibition by Josep Borrell i Garcíapons, followed by the group show “Fotografiar l’Espai” (2004) including photographers such as Bleda & Rosa and Magdalena Correa.

ARTLOFT was established with the idea of promoting contemporary art and emerging artists taking more risks in their work. The space was both physically and conceptually separate from ANQUINS where the regular artists continued to be shown, and the two spaces operated independently for a decade.

de Jordi Abelló.

Espectacle de dansa contemporània durant la inauguració de l’exposició de Marc Llacuna i Hank de Ricco. Èxit d’aforament en la inauguració de l’exposició “Només pintura-més que pintura”. Exposició “Portraits”

Interior de l’espai ARTLOFT durant l’exposició de Modest Almirall.

ESPAI ARTLOFT CRONOLOGIA TIMELINE

A l’Espai ARTLOFT es van organitzar 5 mostres a l’any de pintura i escultura i es va obrir la porta a la fotografia amb una primera mostra de Josep Borrell i Garcíapons, seguida de la col·lectiva Fotografiar l’Espai (2004) amb noms com Bleda i Rosa o Magdalena Correa.

Exposicions

Salvador Juanpere

Inauguració de l’espai ARTLOFT

2002

The ARTLOFT space organised 5 painting and sculpture shows a year, and opened the door to photography with an inaugural exhibition by Josep Borrell i Garcíapons, followed by the group show “Fotografiar l’Espai” (2004) including photographers such as Bleda & Rosa and Magdalena Correa.

Exposicions

Exposicions

Carles Amill

Waltraud Maczassek

Només Pintura-Mes que Pintura

Josep Borrell Garcíapons

Jordi Abelló

2003

Inauguració

Marc Llacuna

Gloria Cot i Gabriel

Fotografiar l’Espai

Obres seleccionades al XI Concurs Biennal

M France Veyrat

Trajectes

2004

de l’exposició del fotògraf Josep Borrell amb la presència del director de cinema Bigas Luna. Performance realitzada per Carles Amill en el decurs de la seva exposició “Mira’m”.

Acte inaugural de l’espai ARTLOFT. D’esquerra a dreta, Xavier Filella, regidor de Cultura, Pepa Quinteiro, el crític d’art, Arnau Puig i l’artista Salvador Juanpere. Entrevista a Salvador Juanpere durant l’exposició inaugural.

Exposició “Fotografiar l’espai”. Visita de la directora de la fira Arco, Rosina Gómez Baeza a l’exposició “Escumogrames” de Marie France Veyrat.

Exposicions

Modest Almirall

5x1

Oriol Texidor

Teresa Salcedo

2005

Exposició

Exposicions

Frank Jensen

Teresa Riba

Marc Llacuna i Hank de Ricco

JJ. White

Jaime De Córdoba

2006

Exposicions

Carles Amill

Isabel Saludes

Juan Lorenzo

Modest Almirall

Fernando Alday

2007

Exposició “Bosc blanc” de Modest Almirall. Pepa Quinteiro conversant amb l’artista Teresa Salcedo a la seva exposició.

“Espectadors” d’Oriol Texidor.

Antoni Quinteiro, l’artista nord-americà Hank de Ricco, Pepa Quinteiro i Marc Llacuna.

Exposició d’escultures i dibuixos de Teresa Riba. Catàleg de l’exposició “Fum” de l’artista americà resident a Tarragona, J.J. White.

Exposició de Modest Almirall. Inauguració de l’exposició d’Isabel Saludes. Visita comentada per Manuela Aragonès a l’exposició de Carles Amill.

2008 2012 5 RESILIÈNCIA

Vista nocturna dels aparadors de la galeria.

Malgrat la recessió mundial del 2008, l’ANQUINS i l’ARTLOFT van mantenir les activitats tradicionals, com el Saló de Maig, es va doblar la dotació dels premis de pintura jove, es va fer el salt a les fires internacionals i van començar les edicions de l’Art i Vi.

L’ETAPA DE LA RESILIÈNCIA: 2008-2012

Malgrat la crisi internacional del 2008, desencadenada amb l’afer Lehman Brothers, l’ANQUINS i l’ARTLOFT van desenvolupar una gran resiliència fruit de la qual van néixer nous projectes com l’Art i Vi, i la col·laboració amb Caixa Penedès, tan pel que fa al patrocini dels concursos de Pintura Jove com en la itinerància de les exposicions de Reus a la seu central de l’entitat, la sala Fòrum Berger-Balaguer de Vilafranca del Penedès, temes als quals es dediquen les pàgines centrals d’aquest capítol.

S’intensifica la presència de la galeria a fires estatals com a Art Madrid al 2008, i Internacionals a Alemanya amb la fira Art KARLSRUHE, a partir del 2008 i Art-Fair Köln, a partir del 2011; i a Àustria, amb l’Art Bodensee, al 2012. A aquestes primeres fires es presenta obra clàssica dels fons de la galeria –Antoni Tàpies, Antoni Clavé, Manuel Valdés...– així com una acurada selecció de pintura i escultura dels artistes de la galeria. En aquesta etapa van gaudir d’una gran acollida els escultors Jesús Curiá i Teresa Riba, i els pintors Modest Almirall, Frank Jensen, Marc Llacuna, Raül Mateo, i Carlos Díaz, entre d’altres.

A banda dels nous projectes, la galeria segueix amb les seves propostes tradicionals, com la doble programació ANQUINS/ARTLOFT i celebra el 40è i darrer Saló de Maig amb una gran festa de comiat als cellers Vermuts Rofes i una exposició de 40 artistes que itinerarà al Tinglado del Port de Tarragona, i que tindrà una gran recepció a la premsa del moment.

Un altre activitat continuada des de l’etapa fundacional i que relaciona la galeria amb la història de la ciutat de Reus és el disseny del Ciri Pasqual que la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N. S. J. anualment encarrega a un artista de la galeria. Hi van participar Coia Ibàñez Ferrater, Neus Segrià, Alícia Grau, Mercé Bessó i Lluís Puiggròs, entre d’altres.

També seguint amb el tarannà d’interactuar amb la societat reusenca mai no s’han deixat de realitzar les activitats pedagògiques, tallers per a famílies i visites d’escoles a les exposicions, sempre amb el suport de professionals de l’art i la pedagogia, coordinats amb els artistes Alícia Grau, Mònica Castanys, Coia Ibáñez, entre d’altres. Als estius, en col·laboració amb el gabinet Àbac es posava en marxa el projecte “Estiu Creatiu” amb el mateix esperit de fomentar l’art entre els més joves, futurs compradors, col·leccionistes i amants del món de les arts creatives.

Cada tardor durant aquests anys, el Gremi de Galeries de Catalunya convocava les galeries agremiades afegir-se a la iniciativa “Tardor de l’Art” d’exposicions a diferents ciutats per a les quals s’editava un catàleg de qualitat. Destaca la participació l’any 2009 sota el tema “El paper de l’art”, amb el fons de la galeria de Dau al Set i de l’artista Fernando Alday.

THE RESILIENCE PHASE: 2008-2012

Despite the international crisis of 2008 following the Lehman Brothers affair, ANQUINS and ARTLOFT demonstrated great resilience and as a consequence were able to launch projects such as Art and Wine, in collaboration with the Caixa Penedès savings bank which not only provided patronage for the Young Painter competitions but also for exhibitions to travel to the BergerBalanguer Forum room of its head offices in Vilafanca del Penedès, as described in the middle pages of this chapter.

The gallery’s presence at Spanish art fairs intensified with Art Madrid in 2008 and international fairs such as the German Art KARLSRUHE fair from 2008 and Art-Fair Köln, from 2011, and the Austrian Art Bodensee fair in 2012. At the Spanish fairs the work of the classic artists of the gallery’s collection were shown, such as Antoni Tàpies, Antoni Clavé, Manuel and Valdés, as well as a careful selection of painting and sculpture by artists of the gallery. The works of sculptors such as Jesús Curia and Teresa Riba, and painters Modest Almirall, Frank Jensen, Marc Llacuna, Raül Mateo, and Carlos Díaz, among others, were enthusiastically received at that time.

Apart from the new projects, the gallery continued with its traditional activities such as the parallel ANQUINS/ARTLOFT programming and it celebrated the 40th and final May Salon with a great farewell party at the Rofes Vermouth cellar and an exhibition of 40 artists which would travel to the Tinglado Cultural Centre at the Port of Tarragona, to a great reception by the media of the time.

Another activity which continued since the gallery had opened and related it to the history of the city of Reus was the Paschal candle design commissioned every year by the Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus to an artist of the gallery. Participants included Coia Ibàñez Ferrater, Neus Segrià, Alícia Grau, Mercé Bessó and Lluís Puiggròs, among others.

Also, continuing the task of interacting with members of Reus society there were teaching activities, family workshops and school visits to the exhibitions, with the support of art and teaching professionals, in coordination with the artists Alícia Grau, Mònica Castanys, Coia Ibáñez, and others. During the summers the gallery worked in collaboration with the Abac psycho-pedagogical and language consultancy to launch the “Creative Summer” project in the same spirit of promoting art among young people, future buyers, collectors and lovers of the creative arts.

Every autumn during this period the Guild of Gremi de Galeries d’Art de Catalunya invited members to join the “Autumn of Art” initiative of exhibitions from different cities with the production of a quality catalogue. One particular highlight was in 2009 under the theme “The role of art” in which the gallery participated with work from its Dau al Set collection and also by the artist Fernando Alday.

Despite the world recession of 2008, ANQUINS and ARTLOFT managed to maintain their traditional activities such as the May Salon, the prize money for the Young Painter competition doubled, it embarked on the international art fair circuit and the Art and Wine event was launched.

Imatge interior de la galeria. Estand de la galeria a la fira Artfair de Colònia. Caixes de vi obra d’artistes de la galeria presentades al Tinglado de Tarragona.

ANQUINS

CRONOLOGIA TIMELINE

Es van incorporar joves artistes com Mònica Castanys i artistes de reconegut prestigi com Perico Pastor i Didier Lourenço (2010). En escultura van destacar les exposicions de Jesús Curiá i Rocío Villatoro (2009) i la de Pere Sala. En aquesta etapa s’organitzaven tertúlies amb els artistes, tallers i visites per a escolars; s’allargava la durada de les exposicions per compaginar la programació de les dues sales i intercalar-hi les fires.

Young artists such and Mònica Castanys and well-established artists such as Perico Pastor and Didier Lourenço joined the gallery (2010). Sculpture exhibitions included those of Jesús Curiá and Rocío Villatoro (2009) and also Pere Sala. During this period conversations with artists, workshops and school visits were organised; the exhibitions were extended to ensure coordination between the two exhibition spaces and also to take account of the art fairs.

Exposicions

Arquitectures Modernistes

Albert Alís

Eva Llorens

David Casals

XXXVI Saló de Maig. Homenatge a Cuixart

M. Dolors Trenchs

Mònica Castanys

Ana García i Alberto Romero

Caixa d’Art. Coia Ibàñez Ferrater Impresionista, modern i contemporani XII Concurs Biennal de Pintura Jove Guanyador: Rui Gomes

Fires

Art Madrid 2008

St’art 2008. Estrasburg. França Art Karlsruhe 2008. Alemanya

S’inicia la col·laboració amb Caixa Penedés com a patrocinador del Concurs i de les exposicions a la Sala Fòrum BergerBalaguer de Vilafranca

2008

Exposicions

Lluís Puiggròs

Víctor Pedra

Carlos Morago

XXXVII Saló de Maig

Artistes de Dau al Set. Obra gràfica

Jesús Curiá i Rocio Villatoro

Caixa d’Art. Mònica Castanys

Ramon Aguilar Moré

Fires

St’art 2009. Estrasburg. França Art Karlsruhe 2009. Alemanya

Presentació del projecte Art i Vi amb el Celler Clos Galena a l’espai Gaudí

2009

Estand de la galeria a Artmadrid. Tertúlia amb Coia Ibáñez Ferrater.

Exposició d’escultures de Jesús Curiá i Rocío Villatoro. Exposició de pintura de LLuis Puiggròs. Quadres de petit format de diversos artistes en l’exposició Caixa d’Art

Exposicions

Realisme contemporani

Didier Lourenço

Pere Sala i Maria Perelló

XXXVIII Saló de Maig

Joaquín Mateo

Albert Alís

Caixa d’Art. Carlos Morago

Perico Pastor

XIII Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: Gustavo Díaz Sosa

Fires

St’art 2010. Estrasburg. França Art Karlsruhe 2010. Alemanya

Primeres individuals de Perico Pastor i Didier Lourenço

2010

Exposicions

Antoni Vives Fierro

Mònica Castanys

Lluís Puiggròs

XXXIX Saló de Maig

Tot sobre paper

David Casals

Víctor Pedra

Caixa d’Art. Salvador Montó

Fires

St’art 2011. Estrasburg. França

Art Karlsruhe 2011. Alemanya

Art Fair Köln 2011. Alemanya

Primera participació a la fira Art Fair a Colònia

2011

Presentació

Exposicions

Ramon Aguilar Moré

Coia Ibàñez Ferrater

Carlos Díaz

Jordi Pintó

XL Saló de Maig

XL Saló de Maig al Tinglado de Tarragona

XIV Concurs Biennal de Pintura Jove

Guanyador: Oliver Roura

Fires

St’art 2012. Estrasburg. França

Art Karlsruhe 2012. Alemanya

Art Fair Köln 2012. Alemanya

Art Bodensee 2012. Àustria

Darrera edició del Saló de Maig. Trasllat de l’ANQUINS de l’Avinguda

Dr. Vilaseca al carrer Campoamor.

2012

Didier Lourenço acompanyat del amics artistes, Josep i Ramon Moscardó i Coia Ibàñez en la seva primera individual a la galeria. La Congregació de la Sang presentant el ciri Pasqual decorat per Mònica Castanys.

de l’exposició de Perico Pastor. Tertúlia amb Carlos Morago.

Estand de la galeria a St’art Estrasburg Tertúlia amb l’artista Salvador Montó, artista convidat de la Nit de la Caixa d’Art Escollint obres per l’exposició al taller de Vives Fierro.

Estand de la galería a l’Art Karlsruhe amb una gran escultura de Jesús Curiá en primer pla. Música en viu durant la Nit dels Museus fins a mitjanit. Joc de pistes per a nens a l’exposició de Coia Ibàñez.

ELS SALONS DE MAIG (2008-2012)

Els cinc anys de l’etapa de resiliència van suposar un exercici de resistència i de militància cultural durant els quals els Salons de Maig van anar canviant de format i d’artistes adaptant-se a la globalització, amb la presència d’artistes de fora i a la nova situació econòmica mundial amb canvis de format: com ara el sopar de les arts a l’aire lliure, la itinerància del Saló de Maig al Tinglado 2 del port de Tarragona, la simultaneïtzació del Saló de Maig amb exposicions a l’ARTLOFT, i l’augment de la presència dels escultors i les escultures.

THE MAY SALONS (2008-2012)

The five years of the resilience phase involved an exercise in resistance and cultural militance during which the May Salons gradually changed format and introduced new artists from abroad to adapt to globalisation and the new world economic situation: the Art Dinner now took place in the open air, the May Salon travelled to the Tinglado 2 space in Tarragona, the May Salon took place simultaneously with exhibitions in ARTLOFT and the number of sculptors and sculptures increased.

2008

El 36è Saló de Maig va homenatjar Cuixart, històric de la galeria i de Dau al Set, amb textos al catàleg de Ricard Planas i Tate Cabré. Anton Lladó, president de l’ICIC en va ser president d’honor.

The 36th May Salon paid homage to Cuixart, one of the historic artists of the gallery and member of Dau al Set, with catalogue texts by Ricard Planas and Tate Cabré. Anton Lladó, President of Catalan Institute for the Cultural Industries was the guest of honour.

2009

Al 37è Saló de Maig, amb 42 artistes, se’n van convidar d’ italians com Giovanni de la Cognata, Sandro Brachita o Piero Guccione. En va ser president d’honor Jordi Barnadas, president del Gremi de Galeristes.

In the 37th May Salon there were 42 artists including invited Italian artists such as Giovanni de la Cognata, Sandro Brachita and Piero Guccione. The guest of honour was Jordi Barnadas, President of

the Galleries Guild.

Obres de Manolo Valdés i Magí Puig a l’aparador. Grup d’artistes a l’interior de la galeria.

Acte de presentació del Saló de Maig amb el President d’Honor, Jordi Barnadas i Empar Pont, regidora de cultura. Artistes participants al 37è Saló de Maig.

2010

Nombrosos artistes internacionals com Kubach&Kropp, Roger Dale, Ilya Zhelev, o Yang Shun i nacionals fins a sumar 41, van conformar el 38è Saló de Maig, presidit per Jordi Agràs, president del Centre de Lectura.

A number of international artists including Kubach&Kropp, Roger Dale, Ilya Zhelev, and Yang Shun joined the national presence to make a total of 41 at the 38th May Salon, presided over by Jordi Agràs, President of the Centre de Lectura

Escultura de Pere Sala dins el 38è Saló de Maig. Música i festa a l’exterior de la galeria.

2011

El 39è Saló es va centrar en l’escultura, entre d’altres, de Josep Bofill, Joan Mora, Kubach&Kropp, Jaime de Córdoba, Jesús Curia, Antonello Santé, Mercè Bessó, Manuel Cusachs, i Tom Carr, aquest darrer a l’ARTLOFT.

The 39th Salon was focused on sculpture and featured Josep Bofill, Joan Mora, Kubach&Kropp, Jaime de Córdoba, Jesús Curia, Antonello Santé, Mercè Bessó, Manuel Cusachs, and Tom Carr from ARTLOFT, among others.

Obres de Gustavo Díaz Sosa i Fernando Alday amb una escultura de Joan Mora en el 39è Saló de Maig. Grup d’artistes.

2012

El 40è i darrer Saló de Maig va homenatjar 40 anys i 40 artistes, amb el fundador Antoni Quinteiro com a president d’honor, textos de Joaquim Mallafré, i un sopar amb escultures de Tom Carr, Oriol Texidor i Jaime de Córdoba als cellers Rofes. L’exposició es va reobrir a l’agost al Tinglado 2 de Tarragona.

The 40th and final May Salon paid homage to 40 years and 40 artists, with the founder Antoni Quinteiro as guest of honour, texts by Joaquim Mallafré, and a dinner with sculptures by Tom Carr, Oriol Texidor and Jaime de Córdoba at the Rofes Cellar. The exhibition reopened in August at the Tinglado 2 in Tarragona.

Exposició del LX Saló de Maig al Tinglado de Tarragona. Grup d’artistes durant la inauguració. Interior de la galeria en la darrera edició del Saló de Maig.

Interior de la galeria amb obres d’Antoni Clavé, Antoni Tàpies i Frank Jensen.

ESPAI ARTLOFT CRONOLOGIA TIMELINE

A l’ARTLOFT es van destacar les exposicions de Gustavo Díaz Sosa, Rui Gomes, Fernando Alday, Tom Carr, Isabel Saludes, Jaime de Córdoba, Marc Llacuna i Jordi Abelló.

Highlights of the ARTLOFT exhibitions were Gustavo Díaz Sosa, Rui Gomes, Fernando Alday, Tom Carr, Isabel Saludes, Jaime de Córdoba, Marc Llacuna and Jordi Abelló.

Exposicions

Obres seleccionades del XII Concurs de Pintura Jove

Dario Aguilar

Frank Jensen

Oriol Texidor

2008

Exposicions

Sergi Cambrils

Rui Gomes

J. J. White. Zodiac

Fernando Alday

2009

Gran assistència de públic a la inauguració de l’exposició de Frank Jensen. Exposició de les obres seleccionades del Concurs de Pintura Jove.

Exterior de la galeria ARTLOFT.

Inauguració de l’exposició “Zodiac” de J.J. White. Portada del catàleg de Sergi Cambrils.

Exposicions

Obres seleccionades del XIII Concurs de Pintura Jove

Jordi Abelló

Marc Llacuna

Yang Shun

2010

Exposicions

Gustavo Díaz Sosa

Tom Carr

Col·lecció Art, vi i Mediterrani

2011

Exposicions

Obres seleccionades al XIV Concurs de Pintura Jove

Frank Jensen

Isabel Saludes

Didier Lourenço

Art per emportar

2012

Observant una obra de Marc Llacuna. Taller de fotografia realitzat per Tate Cabré en col·laboració amb Concepció Pallejà del gabinet Àbac.

Taller d’origami durant l’exposició de Tom Carr. Exposició de l’artista cubà Gustavo Díaz Sosa, guanyador del XIII Concurs de Pintura Jove.

Gustavo Díaz Sosa, guanyador del premi Go, en l’exposició a la Sala Forum Berger de Vilafranca del Penedès.

L’artista Isabel Saludes a l’entrada de la seva exposició. Interior de la galeria amb obres de Frank Jensen.

ELS PREMIS GO DE PINTURA JOVE

L’any 2007 es va iniciar una fructífera col·laboració de la galeria amb Caixa Penedès que no s’ha interromput mai malgrat la reconversió, al 2013, de l’Obra Social de l’entitat, en la Fundació Pinnae.

El resultat més important d’aquesta relació són les 3 edicions dels Premis Go de pintura, els anys 2008, 2010 i 2012, una evolució de l’antic Concurs Bianual de Pintura Jove que l’ANQUINS organitzava des dels anys 80s, i que gràcies al nou esponsor van doblar la dotació, malgrat el context de crisi internacional, i van permetre que tan els guanyadors del concurs com els artistes seleccionats poguessin veure les seves obres reproduïdes en un catàleg i exposades a L’ARTLOFT, i a la seu social de l’entitat, el Forum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès.

Els guanyadors del concurs, que a més, gaudien d’una exposició individual i de l’edició d’un catàleg monogràfic van ser tres joves artistes cosmopolites: el portuguès resident a Girona Rui Gomes, el català resident a Berlín Oliver Roura, i el cubà resident a Madrid Gustavo Díaz Sousa. Tots tres van incorporar-se al planter d’artistes de la galeria.

El Jurat dels Concursos el formaven noms rellevants del món de la cultura i artistes com Arranz Bravo o Tom Carr. Van ser crucials, a nivell organitzatiu, Josep Cortès i Xavier Freixedas de l’Obra Social de Caixa Penedès, i Ricard Planas, director de la revista Bonart. L’exposició dels seleccionats a la darrera edició del concurs va itinerar al Palau Moja de Barcelona.

La sala Forum Berger Balaguer de Vilafranca del Penedès, va acollir, a més de les exposicions dels seleccionats i dels guanyadors dels Concursos de Pintura, moltes altres exposicions organitzades per la galeria com la d’ Airs de Paris, o individuals com la de Joaquin Mateo, i més endavant de Teresa Riba o Mònica Castanys, entre d’altres.

Les tres edicions dels Premis Go de pintura van ser un trampolí de sortida tan pels joves artistes guanyadors com pels seleccionats, l’obra dels quals era exposada i divulgada a través dels mitjans.

Rui Gomes, artista portuguès-català, guanyador del XII Concurs de Pintura Jove. Oliver Roura, poeta de la geometria i el color, guanyador del XIV Concurs de Pintura Jove.

THE GO YOUNG PAINTER AWARDS

In 2007 a fruitful collaboration between the gallery and the Caixa Penedès savings bank was set up, and has remained uninterrupted despite the bank’s Social Projects branch becoming the Pinnae Foundation.

The most significant result of this relation between the two were the three years of the Go painting awards in 2008, 2010 and 2012. The awards emerged as an evolution of the old Young Painter Biennial Competition that ANQUINS organised in the 1980s. Thanks to the new sponsor and despite the international crisis the prize money doubled, allowing both the competition winners and the selected artists to see their work published in a catalogue and exhibited in ARTLOFT and at the Berger-Balaguer Forum room of the bank’s headquarters in Vilafranca del Penedès.

The winners of the competition, who also had a solo exhibition and individual catalogue, were three young cosmopolitan artists: the Portuguese Rui Gomes, resident in Girona, the Catalan resident in Berlin, Oliver Roura, and the Cuban resident in Madrid, Gustavo Díaz Sousa. All three joined ANQUINS as artists of the gallery.

The competition judges included big names from the world of culture and artists such as Arranz Bravo and Tom Carr. In terms of organising the competitions the participation of Josep Cortès and Xavier Freixedas from the Social Projects of the Caixa Penedès, and Ricard Planas, Director of Bonart magazine were crucial. The exhibition of the works selected for the final year of the competition took place at the Palau Moja in Barcelona.

In addition to the exhibition of the winners and runners up of the painting competitions, the Berger-Balaguer Forum room in Vilafranca del Penedès also hosted many other exhibitions organised by the gallery, such as the “Airs de Paris” group show and solo exhibitions by Joaquin Mateo and later on Teresa Riba and Mònica Castanys, among others.

The three years of the Go painting awards provided a springboard for both for the winning artists and for the runners up, whose work was exhibited and publicised in the media.

Xavier Freixedas, de Caixa Penedés, lliura el premi del XIII Concurs de Pintura Jove al pintor cubà resident a Madrid, Gustavo Díaz Sosa. Exposició de Gustavo Díaz Sosa a la Sala Fòrum Berger-Balaguer de Vilafranca del Penedés. Presentació de les obres seleccionades del XIV Concurs al Palau Moja de Barcelona.

Caixes de vi pintades de la col·lecció “Art, vi i territori”. Grup d’artistes visitant el Celler “Clos Galena” al Molar. Exposició de caixes de vi pintades al Tinglado de Tarragona.

MARIDANT ART I VI

L’any 2009 neix el projecte Art i Vi de col·laboració entre l’ANQUINS i el Celler del Priorat Clos Galena fruit de la idea de l’artista plàstica Alícia Grau. Merche Dalmau i Miquel Pérez, propietaris del celler, adopten amb entusiasme la idea d’una col·lecció de caixes de vi pintades a l’oli o amb diferents materials pels artistes de la galeria. Sota el tema “Art, vi i emocions”, es presenta la primera col·lecció al restaurant Gaudir de Reus amb gran èxit. L’any següent, al 2010, serà la col·lecció “Art, vi i Mediterrani” que es presentarà a Can Bosch de Cambrils (on es farà els anys 2011, 2012 i 2015) i també a Barcelona, a Madrid i amb una gran exposició al Tinglado 2 de Tarragona (2012).

Al llarg dels anys posteriors a aquesta etapa de resiliència, el projecte es va internacionalitzar amb presentacions d’una nova col·lecció “Art, vi i Territori” a Hong Kong, Nova York (2016), Moscou (2017) i Estocolm (2018). La col·lecció va esdevenir una carta de presentació del vi i l’art del territori a l’estranger i al projecte de l’ANQUINS s’hi va unir l’Ajuntament de Reus.

Els artistes participants en totes les edicions van ser Albert Alís, Mònica Castanys, David Casals, Carlos Díaz, Alícia Grau, Frank Jensen, Coia Ibàñez Ferrater, Didier Lourenço, Josep Moscardó, Ramón Moscardó, Lluís Puiggròs, Joaquín Mateo, Isabel Saludes i Benjamín Torcal.

Fruit del maridatge entre l’art i el vi van néixer les col·leccions “Emocions”, “Mediterrani” i “Territori” que exportarien els fruits saborosos dels pinzells i les vinyes prioratines a tot el món.

A MARRIAGE OF ART AND WINE

In 2009 the “Art and Wine” project was launched as a collaboration between ANQUINS and the Priorat Clos Galena Cellar, as a result of an idea by artist Alícia Grau. The owners of the cellar, Merche Dalmau and Miquel Pérez, enthusiastically took on the idea of a collection of wine boxes painted in oils or using different materials by the artists of the gallery. Under the theme “Art, wine and emotions” the first collection was presented at the Gaudir de Reus restaurant to great acclaim. The following year, in 2010, the “Art, wine and the Mediterranean” collection was presented at Can Bosch in Cambrils (where the exhibitions would also take place in 2012 and 2015) as well as in Barcelona and Madrid, and with a great exhibition at the Tinglado 2 centre in Tarragona in 2012.

During the years that followed this resilience phase, the project became more international with presentation of a new collection named “Art, wine and territory” in Hong Kong and New York in 2016, Moscow in 2017 and Stockholm in 2018. The collection provided an introduction to the wine and art of the territory abroad and ANQUINS’ project was joined by Reus City Council.

The artists participating in all the years of the project were Albert Alís, Mònica Castanys, David Casals, Carlos Díaz, Alícia Grau, Frank Jensen, Coia Ibàñez Ferrater, Didier Lourenço, Josep Moscardó, Ramón Moscardó, Lluís Puiggròs, Isabel Saludes and Benjamín Torcal.

Presentació del projecte Art i Vi al Museu NY City. Caixes de vi pintades per diversos artistes amb temes del territori. Presentació d’Art i Vi a la Capsa Gaudí amb el restaurador Diego, Pepa Quinteiro, Merche Dalmau, Miquel Pérez i els propietaris del Celler “Clos Galena”.

As a result of the marriage between art and wine the “Emocions”, “Mediterrani”, and “Territori” collections exported the rich fruits of the artists’ brushes and the wines of the Priorat region all over the world.

2013 2023

6 LA INTERNACIONALITZACIÓ

L’ETAPA DEL SALT INTERNACIONAL: 2013-2023

Al llarg de l’última dècada, el mercat de l’art i els artistes s’han adaptat al nou paradigma mundial, basat en la digitalització a nivell global, gràcies a l’ús general d’internet. L’ANQUINS ha estat pionera en fer el salt a aquest món cablejat i intercomunicat, de la immediatesa i el curt termini, tan ple de nous reptes -especialment durant els mesos de confinament pandèmic al 2020- i també d’enriquidores experiències com l’inici de noves relacions comercials, culturals, i d’amistat amb nous clients i galeristes als nous mercats i països.

En aquesta etapa es van integrar les galeries ANQUINS/ARTLOFT en un únic espai adaptat a l’estètica internacional del Cub Blanc, i es van fusionar les dues programacions en una única línia d’artistes, per tal de facilitar-ne l’acció exterior conjunta, via fires mundials i via internet: amb una web pròpia de venda online i la difusió a través de les xarxes socials, com veurem a les seccions centrals d’aquest capítol. La galeria va ser pionera l’any 2014 en la implementació d’una web pròpia amb venda directa a clients dels cinc continents, un servei que encara avui no tenen la majoria de galeries, i que consolida la internacionalització i dóna continuïtat als contactes de les fires.

I el salt als mercats exteriors no només es va fer a través de la venda online i de les fires, sinó que també es va iniciar una fructífera relació comercial amb galeries alemanyes, que es tradueix en interessants intercanvis d’obra i de visites d’artistes de l’ANQUINS a Alemanya i viceversa, principalment amb les galeries: Filser & Gräf i Hegemann de Munic; la galeria am Dom de Frankfurt, galerie Freitag 18.30 d’Aachen i la galeria ARTLETstudio de Münster. Amb la galeria Root de Berlin, es va organitzar una exposició d’artistes berlinesos a l’ANQUINS l’any 2018.

A nivell de Galeria, al llarg d’aquesta dècada l’ANQUINS ha incorporat nous artistes fixes, entre els quals Béatrice Bizot, Alejandra Caballero, Marta Lafuente, Joanpere Massana o Jordi Sàbat, i s’ha seguit aproximant a les institucions del món de l’art i la cultura: L’any 2020 Pepa Quinteiro va ser presidenta dels premis GAC (Galeries d’Art de Catalunya) i l’any següent, 2021, va ser nomenada Acadèmica Corresponent per Reus a l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, constituint la primera dona galerista i de les comarques tarragonines a entrar a aquesta acadèmia històrica.

Aquesta darrera etapa d’internacionalització de la galeria es tanca l’any 2023 amb les celebracions de les Noces d’Or, cinc dècades que es sintetitzen en el llibre que teniu a les mans i que també s’explicaran al públic per mitjà d’exposicions commemoratives presencials i online, dedicades al Cinquantenari i a homenatjar artistes històrics de la galeria com Modest Cuixart i Josep Morató Aragonès.

Exposició de Jesús Curiá a la galeria alemanya ARTLET de Münster en col·laboració amb ANQUINS.

La dècada del cinquantenari de l’ANQUINS és la del salt definitiu al món online, i la de la presència sistemàtica a les fires d’art d’Europa i Amèrica, tenint cura alhora -gràcies a les exposicions presencialsdels artistes i del públic de proximitat.

THE INTERNATIONAL SPRINGBOARD PHASE: 2013-2023

Over the last decade the art market and the artists has adapted to a new world paradigm, based on digitisation on a global scale thanks to the use of internet. ANQUINS was a pioneer in making the transition to this cabled and intercommunicated world, to this world of immediacy and short-term projects, full of new challenges (especially during the Covid lockdown of 2020) and also enriching experiences like the beginning of new commercial and cultural relations and friendships with new clients and gallery owners in new markets and countries.

During this phase ANQUINS/ARTLOFT joined together in a single space adapted to the international aesthetic of the White Cube, and the two programmes they had previously were joined in a single line of artists to facilitate joint international action. This was possible via world art fairs and the internet, the online sales website and the diffusion of work and activities through social media, as we shall see in the middle of this chapter. In 2014 the gallery was a pioneer in the implementation of its own website with direct sales to clients across five continents, consolidating its internationalisation and ensuring continuity with contacts from the art fairs.

This leap into foreign markets not only took place via online sales and art fairs but also through a fruitful relationship with German art galleries which resulted in an interesting exchange of work and artists’ visits to Germany from ANQUINS and vice versa. The main galleries were: Filser & Gräf and Hegemann of Munich; Galerie am Dom in Frankfurt, galerie Freitag 18.30 in Aachen, and the ARTLETstudio in Munster. A joint exhibition of artists from Berlin and from ANQUINS was organised in 2018 with the Root gallery in Berlin.

On the gallery level, during this decade ANQUINS incorporated new permanent artists, including Béatrice Bizot, Alejandra Caballero, Marta Lafuente, Joanpere Massana and Jordi Sàbat, and continued its activities with institutions from the world of art and culture. In 2020 Pepa Quinteiro presided the GAC Awards for the art galleries of Catalonia and the following year she was nominated Academic Correspondent for Reus by the Royal Academy of Fine Arts Sant Jordi, becoming the first woman gallery owner and the first from Tarragona province to enter this historic academy.

This final phase of internationalisation concluded in 2023 with the celebration of the 50th anniversary of the gallery—five decades that are brought together in this book and which are also presented to the public in the form of commemorative physical and online anniversary exhibitions which pay homage to historic artists of the gallery such as Modest Cuixart and Josep Morató Aragonès.

The decade of the 50th Anniversary of ANQUINS represented its definitive transition to the online world and its systematic presence in art fairs in Europe and America while also looking after its own artists and local audiences through physical exhibitions in the gallery.

Exposició “Identitats” de Marta Fàbregas a la galeria. Conversant amb col·leccionistes a la Fira Art Karlsruhe 2022, Alemanya.

ANQUINS

CRONOLOGIA TIMELINE

En l’última dècada l’ANQUINS ha arribat a combinar sis fires internacionals amb vuit exposicions presencials anuals, incorporant nous noms com Béatrice Bizot, Tatiana Blanqué, Alejandra Caballero, Marta Lafuente, Joanpere Massana, Marta Fàbregas, Àlex Prunés, Jordi Sàbat, Aurembiaix Sabaté o Miquel Wert.

Destaquen les exposicions de Perico Pastor, “Revisitar Fortuny” i “Dibuixant la nit” -2013- , així com esdeveniments per tal d’atraure nous públics, com els afterworks, l’actuació de les “Mamzelles”, els vermuts amb l’artista, els tallers per a famílies, la “Setmana de l’Art”, i el “Passaport Cultural” de la ciutat, que promou la visita d’escolars als espais culturals.

During the last decade ANQUINS combined six international art fairs with eight annual exhibitions at the gallery including new artists such as Béatrice Bizot, Tatiana Blanqué, Alejandra Caballero, Marta Lafuente, Joanpere Massana, Àlex Prunés, Jordi Sàbat, Aurembiaix Sabaté and Miquel Wert.

There were also highlights such as the exhibitions of work by Perico Pastor, “Revisitar Fortuny” and “Dibuixant la nit” (2013), as well as events to attract new audiences, such as afterworks, the “Mamzelles” performance, aperitifs with the artists, family workshops, “Art Week”, and the “Cultural Passport” to the city, promoting school visits to cultural spaces.

Exposicions

Oliver Roura

Mònica Castanys

Carlos Morago i Teresa Riba

Perico Pastor

Litografies i gravats

Dibuixant La Nit

Xavier Rodés

Art per emportar 2013

Fires

Art Karlsruhe 2013. Alemanya

Art Bodensee 2013. Àustria

Art Copenhaguen 2013. Dinamarca

Art Fair Köln 2013. Alemanya

St’art 2013. Estrasburg. França

Fusió de la galeria en un únic espai al carrer Campoamor

2013

Exposicions

Frank Jensen i Kubach&Kropp

Carlos Díaz

Miquel Wert

Jesús Curiá

Cel d’estiu

Benjamín Torcal

Didier Lourenço

Art Per Emportar 2014

Fires

Art Karlsruhe 2014. Alemanya

AAF Brussel·les 2014. Bèlgica

Art3f Bordeaux 2014. França

Art Bodensee 2014. Àustria

Art Fair Köln 2014. Alemanya

St’art 2014. Estrasburg. França

Nova web de la galeria amb venda online

2014

Exposició de l’artista resident a Berlín, Oliver Roura. Artistes dibuixant a la Plaça Prim durant l’exposició “Dibuixant la nit”.

Amb Anna Mombiedro a la Fira St’art a Estrasburg.

Exposició de Miquel Wert a la galeria. Estand de la galeria a St’art. Estrasburg. Animada inauguració de l’exposició de Mònica Castanys.

Exposicions

Aurembiaix Sabaté

Alejandra Caballero

Fernando Alday

Jaime de Córdoba i Tina Rusiñol

Summertime 2015

Mònica Castanys

Art Per Emportar 2015

Fires

Art Karlsruhe 2015. Alemanya

AAF Brussel·les 2015. Bèlgica

AAF Amsterdam 2015. Països Baixos

Art Bodensee 2015. Àustria

Art Fair Köln 2015. Alemanya

St’art 2015. Estrasburg. França

Decés d’Antoni Quinteiro, co-fundador de la galeria, a la qual va donar el seu nom.

2015

Exposicions

Rui Gomes

Albert Alís

Homenatge a Magda Folch

Teresa Riba i Modest Almirall

Francesc Casademont. In memoriam

Carlos Morago

On paper 2016

Fires

Art Karlsruhe 2016. Alemanya

AAF Brussel·les 2016. Bèlgica

Art Bodensee 2016. Àustria

Art Fair Köln 2016. Alemanya

St’art 2016. Estrasburg. França

La galeria participa en 5 fires internacionals

El projecte Art i Vi es presenta a Nova York

2016

Exposicions

Lluc Queralt i Béatrice Bizot

Didier Lourenço

Fernando Alday

Marta Lafuente

Miquel Wert

Perico Pastor

Fires

For Real 2017. Amsterdam. Països Baixos

Art Karlsruhe 2017. Alemanya

Art Bodensee 2017. Àustria

AAF Amsterdam 2017. Països Baixos

St’art 2017. Estrasburg. França

El projecte Art i Vi es presenta a Moscou de la mà de l’Ajuntament de Reus i de la Cambra de Comerç de Reus

2017

Collages de gran format en l’exposició de Fernando Alday. Estand de la galeria a la AAF d’Amsterdam. Escultures de Jaime de Córdoba i pintures de Tina Rusiñol a la galeria.

Trobada amb representants de la Generalitat a Nova York dins el projecte Art i Vi. Exposició de les obres de la col·lecció d’Antoni Quinteiro al Centre de Lectura. Visita de Muriel Casals a l’exposició de Rui Gomes.

Ballet clàssic en la inauguració de Marta Lafuente. Presentació de la col·lecció Art i Vi a Moscou. Col·leccionistes interessats a la Fira d’Art Bodensee a Àustria.

Exposicions

Oriol Texidor

David Casals

Carlos Díaz

Artist from Berlin

Joan Vila Grau

Mònica Castanys

Béatrice Bizot i Ramon Cornadó

Fires

AAF Estocolm 2018. Suècia

AAF Brussel·les 2018. Bèlgica

Art Karlsruhe 2018. Alemanya

Art Bodensee 2018. Àustria

St’art 2018. Estrasburg. França

L’ANQUINS col·labora amb galeries alemanyes i artistes berlinesos exposen a la galeria

2018

Exposicions

Tatiana Blanqué

Montse Valdés

Àlex Prunés

Summertime 2019

Jordi Sàbat

Bon Voyage!

Fires

Art Karlsruhe 2019. Alemanya

AAF Brussel·les 2019. Bèlgica

Kuntsrai Amsterdam 2019. Països Baixos

Art Bodensee 2109. Àustria

AAF Estocolm 2019. Suècia

AAF Hamburg 2019. Alemanya

Incorporació de nous artistes a la galeria

2019

Exposicions

Aurembiaix Sabaté

Coia Ibàñez Ferrater

Marta Lafuente

Teresa Riba

Alejandra Caballero

Alejandro Quincoces

Fires

LA Art Show. Los Angeles. EUA

Art Karlsruhe 2020. Alemanya

AAF Fair online

ANQUINS assisteix a la primera fira als EUA. Durant els tres mesos de confinament per la pandèmia la galeria atén els clients online

2020

Jordi Sàbat i Pepa Quinteiro durant la inauguració. Exposició de Jesús Curiá a la galeria Hegemann de Münich. Primera exposició de Tatiana Blanqué a la galeria.

Exposició de Mònica Castanys a la galeria. La col·leció “Art, vi i territori” es va presentar al Castell del Cambrer de Reus Estand de la galeria a la Affordable Art Fair de Brussel·les.

Estand de la galeria a Los Angeles. Pepa Quinteiro, Presidenta del Comité organitzador dels Premis GAC 2020 amb els guardonats. Exposició “Pintura de ciudades” d’Alejandro Quincoces.

Exposicions

Marta Fàbregas

Didier Lourenço

Carlos Díaz

Desig de natura

Mònica Castanys

Jordi Sàbat

Small Art’21

Fires

AAF Brussel·les 2021. Bèlgica

AAF Hamburg 2021. Alemanya

S’incrementa la venda online

Projecte solidari: tote bags per l’alzheimer

2021

Exposicions

Joanpere Massana

Josep Moscardó

Béatrice Bizot

Lluís Puiggròs

Frank Jensen

Jaime De Córdoba

Perico Pastor

Fires

AAF Brussel·les 2022. Bèlgica

AAF Estocolm 2022. Suècia

Art Karlsruhe 2022. Alemanya

AAF Hamburg 2022. Alemanya

S’organitzen tallers per a nens i vermuts amb els artistes

2022

Exposicions

Modest Cuixart. Natura diversa Vincles.

Jesús Curiá

Morató Aragonès. Centenari

Didier Lourenço

Alejandro Quincoces

Fires

AAF Brussel·les 2023. Bèlgica

Art Karlsruhe 2023. Alemanya

AAF Hamburg 2023. Alemanya

Celebració dels 50 anys de la galeria

2023

Contemplant obres de Carlos Díaz en la seva exposició. Nomenament de Pepa Quinteiro com acadèmica de Sant Jordi. Small art’21 amb obres de petit format i les “tote bags” per l’Alzheimer.

Obres de gran format de Joanpere Massana. Trobada d’interioristes durant l’exposició de Frank Jensen. Observant l’escultura de Béatrice Bizot.

Visita guiada i vermut amb Perico Pastor. Acte inaugural de l’exposició de Cuixart a càrrec de la comissària, Raquel Medina i amb la presència de M. Victòria Pujoldevall , vídua de l’artista. Estand de la galeria a AAF Brussel·les 2023.

FIRES D’ART THE ART FAIRS

Bèlgica AAF Brussels

França St’art. Estrasburg

Països Baixos For Real

AAF Amsterdam

Art3F Bordeaux Alemanya

Espanya Artexpo. Barcelona

Artmadrid. Madrid De Arte. Madrid

Califòrnia LA Art Show

1997

Artexpo. Barcelona, Espanya

1998

Artexpo. Barcelona, Espanya

1999

Artexpo. Barcelona, Espanya

2001

De Arte. Madrid

2002

Artexpo. Barcelona, Espanya

2003

Artexpo. Barcelona, Espanya

2005

St’art 2005, Estrasburg, França

2006

St’art 2006, Estrasburg, França

2007

St’art 2007, Estrasburg, França

2008

Art Madrid 2008, Espanya

St’art 2008, Estrasburg, França

Art Karlsruhe 2008, Alemanya

2009

St’art 2009, Estrasburg, França

Art Karlsruhe 2009, Alemanya

2010

St’art 2010, Estrasburg, França

Art Karlsruhe 2010, Alemanya

2011

Dinamarca Art Copenhaguen

Àustria Art Bodensee

St’art 2011, Estrasburg, França

Art Karlsruhe 2011, Alemanya

Art Fair Köln, Alemanya

2012

V2012, Estrasburg, França

Art Karlsruhe 2012, Alemanya

Art Fair Köln 2012, Alemanya

Art Bodensee 2012, Àustria

2013

Art Karlsruhe 2013, Alemanya

Art Bodensee 2013, Àustria

Art Copenhaguen 2013, Dinamarca

Art Fair Köln 2013, Alemanya

St’art 2013, Estrasburg, França

2014

Art Karlsruhe 2014, Alemanya

AAF Brussels 2014, Bèlgica

ART3F BORDEAUX 2014, França

Art Bodensee 2014, Àustria

Art Fair Köln 2014, Alemanya

St’art 2014. Estrasburg, Estrasburg, França

Art Karlsruhe

Art Fair Köln

AAF Hamburg

Kuntsrai Amsterdam Suècia

AAF Stockholm

2015

Art Karlsruhe 2015, Alemanya

AAF Brussels 2015, Bèlgica

AAF Amsterdam 2015, Països Baixos

Art Bodensee 2015, Àustria

Art Fair Köln 2015, Alemanya

St’art 2015, Estrasburg, França

2016

Art Karlsruhe 2016, Alemanya

AAF Brussels 2016, Bèlgica

Art Bodensee 2016, Àustria

Art Fair Köln 2016, Alemanya

St’art 2016, Estrasburg, França

2017

FOR REAL 2017, Amsterdam, Països

Baixos

Art Karlsruhe 2017, Alemanya

Art Bodensee 2017, Àustria

AAF Amsterdam 2017, Països Baixos

St’art 2017, Estrasburg, França

2018

AAF Stockholm 2018, Suècia

AAF Brussels 2018, Bèlgica

Art Karlsruhe 2018, Alemanya

Art Bodensee 2018, Dornbirn, Àustria

St’art 2018, Estrasburg, França

2019

Art Karlsruhe 2019, Alemanya

AAF Brussels 2019, Bèlgica

Kuntsrai Amsterdam 2019, Països

Baixos

Art Bodensee 2019, Àustria

AAF Stockholm 2019, Suècia

AAF Hamburg 2019, Alemanya

2020

LA Art Show. Los Angeles, Califòrnia, EEUU

Art Karlsruhe 2020, Alemanya

AAF Online Fair

2021

AAF Brussels 2021, Bèlgica

AAF Hamburg 2021, Alemanya

2022

AAF Brussels 2022, Bèlgica

AAF Stockholm 2022, Suècia

Art Karlsruhe 2022, Alemanya

AAF Hamburg 2022, Alemanya

2023

AAF Brussels 2023, Bèlgica

Art Karlsruhe 2023, Alemanya

AAF Hamburg 2023, Alemanya

LES FIRES D’ART INTERNACIONALS

Des de l’any 2005, l’ANQUINS ha presentat els seus artistes a més de 70 fires internacionals, tenint sempre molta cura d’escollir les de millor qualitat i amb un nivell d’exigència més alt.

Amb el canvi de paradigma del mercat de l’art, l’assistència a fires internacionals s’ha convertit en una baula sine qua non de la cadena de la promoció dels artistes i de les galeries, que han d’escollir quines ciutats, quines fires, quin públic... s’adeqüen al perfil d’artistes que es volen exportar. Sis mesos abans de cada convocatòria les galeries han de presentar el brieffing complet dels artistes que postulen, i aconseguir ser acceptades. El valor diferencial d’ANQUINS respecte a d’altres galeries concurrents, en aquest punt, és l’aposta per l’escultura d’alt nivell.

Amb el cost material important que representa el transport de l’obra i els desplaçaments del personal a les fires, les ajudes a la internacionalització que fa anys va iniciar l’ICEC de la Generalitat, constitueixen un bon suport a l’aventura que sempre suposa obrir-se a nous mercats amb sensibilitats diverses.

THE INTERNATIONAL ART FAIRS

Since 2005 ANQUINS has presented its artists at more than 70 international art fairs, always selecting the best and most demanding in terms of quality.

With the change of paradigm in the art market as a whole, participation in international art fairs has become an essential link in the chain to promote artists and galleries, which have to ensure that the different cities, fairs and audiences, etc. are the most appropriate for the profiles of the artists they wish to export. Six months beforehand the galleries have to present a complete briefing with details of the artists they propose and ensure they are accepted. What sets ANQUINS apart from the other galleries is its solid promotion of high level sculpture.

With the high cost of transporting the work and the travel costs, the grants that were established years ago by the Catalan Institute for Cultural Industries of the Catalan government have provided great support in our venture to open up to new markets with different sympathies.

Estand a Artkarlsruhe 2018 a Alemanya amb escultures de Jesús Curiá, Teresa Riba i Béatrice Bizot i un collage de Fernando Alday. Estand a la fira de Artbodensee 2018 a Àustria. Estand a la fira Artkarlsruhe 2019 a Alemanya.

MAKING OF DE LES FIRES INTERNACIONALS ‘MAKING OF’ THE INTERNATIONAL FAIRS

1. Pepa Quinteiro acompanyant el camió d’Arterri que transportava obres per una Fira.

2. Penjant les obres a l’estand a la Fira d’Estocolm.

3. Col·leccionistes contents després d’adquirir una obra a la fira d’Hamburg.

4. Lliurament d’una escultura de Jesús Curiá a col·leccionistes alemanys.

5. Pepa Quinteiro amb el seu fill Pau, a la Fira de Los Angeles.

6. Pepa Quinteiro i Mònica Castanys a Estocolm.

7. Jesús Curiá i amics col·leccionistes alemanys a Münster

8. A la Fira d’Estrasburg Pepa Quinteiro amb Anna Mombiedro i Tate Cabré.

9. A la Fira de Karlsruhe amb Concepció Pallejà i Eulàlia March.

10. La família García-Quinteiro a l’estand de la Fira Art Copenhaguen.

11. A la Fira de Colònia Pepa Quinteiro amb el seu fill Lluís i Anna Estrada.

12. Pepa Quinteiro amb els seus fills a la Fira d’Estocolm.

13. A la sortida del bar “Les aviateurs” amb galeristes i amics de la galeria.

14. Grup de galeristes italians i catalans en un sopar a Estrasburg.

VENDA ONLINE

La venda directa online va començar en una data molt pionera, al 2014, a través de la web pròpia, i a portals d’art, com Artsy o Artsper. Segons Pepa Quinteiro: “Artsy és un portal internacional en el qual es concentren molts clients americans, mentre que a Artsper, originari de França, els clients ens arriben del Japó, d’Austràlia... de tot el món”.

Pel que fa a la web pròpia, la galerista explica: “El fet de poder clicar i comprar va aportar transparència i va suprimir la falsa idea que existia, que al món de l’art s’amagaven els preus... Nosaltres sempre hem estat molt transparents i els preus online són els que hi ha a la galeria i als stands de les fires. Els clients ho han comprovat i ens han seguit comprant durant anys, especialment durant la pandèmia, quan no podien venir personalment.”

ONLINE SALES

Direct online sales began in 2013 via the gallery’s own website and also the art portals such as Artsy and Artsper. According to Pepa Quinteiro: “Artsy is an international portal in which there are mainly American clients while Artsper, which is French, attracts clients from Japan, Australia...all over the world”.

She goes on to talk about the gallery’s website: “Being able to click and buy art offered transparency and did away with the myth that the prices were hidden in the artworld. We have always been very transparent and our prices are those which appear both in the gallery and at the art fair stands. Our clients can vouch for this and have continued to buy from us over the years, especially during the pandemic when they could not visit the gallery personally”.

LES XARXES SOCIALS

En sintonia amb l’era digital l’ANQUINS va ampliar l’aparador que representen les xarxes socials, en un principi amb gran activitat, a Twitter, Youtube, Facebook i Instagram, i finalment amb una major concentració en aquesta darrera xarxa, molt especialment durant el confinament de l’any 2020. En aquells mesos es van oferir Instagram Lives amb els artistes: Béatrice Bizot, Tatiana Blanqué, Alejandra Caballero, Marta Fàbregas, Coia Ibáñez Ferrater, Marta Lafuente, Didier Lourenço, Alejandro Quincoces, i Teresa Riba.

Tots els vídeos i continguts digitals estan disponibles a www.anquins.com. En paraules de Pepa Quinteiro: “Les xarxes són la nostra finestra tan pels clients de proximitat com pels que viuen a Hong-Kong o a Nova York. Ens serveixen per donar-nos a conèixer i apropar els artistes al públic, però també tenen pujades i baixades de popularitat i t’imposen reptes com el d’anar augmentant els seguidors. –I Quintero afegeix– En els últims anys, l’Instagram, on hi prima la imatge, amb els posts, les stories, els making of i els Instagram Lives és la xarxa en la qual hem estat més actius.”

SOCIAL MEDIA

In keeping with the digital age ANQUINS extended its showcase on social media, with intense activity at the start on Twitter, YouTube, Facebook and Instagram, and latterly focused mainly on Instagram, especially during the lockdown of 2020. During those months it published Instagram Live with the artists Béatrice Bizot, Tatiana Blanqué, Alejandra Caballero, Marta Fàbregas, Coia Ibáñez-Ferrater, Marta Lafuente, Didier Lourenço, Alejandro Quincoces, and Teresa Riba.

All the videos and the digital content are available at www.anquins. com. Again, in the words of Pepa Quinteiro, “Social media is our window both for our local clients and for those in Hong Kong or New York. It allows us to bring our artists into the public eye but it also has its ups and downs in terms of popularity and there are always challenges such as increasing the number of followers. She adds, “In recent years Instagram, with its focus on images, as well as the posts, stories, ‘making of’ and Instagram Live has become the channel on which we are most active”.

La pàgina web de la galeria amb venda online: www.anquins.com

Captura de pantalla de l’instagram @anquinsgallery amb gran nombre de seguidors.

El mòbil és una eina imprescindible per a la difusió d’imatges. Escultura de Béatrice Bizot.

Els visitants capten les obres amb els seus mòbils. Obres de Perico Pastor.

L’ANQUINS ALS MASS MEDIA

Des de la primera inauguració al 1973, l’ANQUINS sempre ha gaudit de cobertura informativa, com es pot confirmar en consultar l’hemeroteca de qualsevol publicació. Tan pel que fa als mitjans generalistes –La Vanguardia, TV3, RTVE, etc– com a la premsa local tarragonina –Diari de Tarragona, Reus Diari, Canal Reus, etc– com als mitjans especialitzats: a les revistes Bonart i Gal’Art. Periodistes i escriptors de primera línia han entrevistat els artistes de la galeria tan per als seus mitjans en versió impresa i online, com per a newsletters, blogs i edicions artístiques de tots tipus.

ANQUINS IN THE MASS MEDIA

Since the first opening in 1973, ANQUINS has always had good press coverage, as you can see in the media archives. This has been the case for the generalist media (La Vanguardia, TV3, RTVE, etc.), the local Tarragona press (Diari de Tarragona, Reus Diari, Canal Reus, etc.) and specialist media, such as the art magazines Bonart and Gal’Art. Leading journalists and writers have interviewed the artists of the gallery for print and online editions, newsletters, blogs and all kinds of other art publications.

Entrevista a Pepa Quinteiro publicada al Diari de Tarragona el maig de 2021.

La galeria ha estat presents als mitjans de comunicació al llarg dels anys.

Exposició de l’històric artista Modest Cuixart dins la programació especial del cinquanta aniversari.

MISCEL·LÀNIA D’ARTISTES: 2001-2023

La societat dels últims 25 anys ha esdevingut menys encotillada i més informal, i el món dels artistes n’és un reflex, plasmat en el directisme en la manera de presentar la seva obra als mitjans de comunicació, d’obrir els seus tallers a les càmeres i de presentar-se ells mateixos a les inauguracions i actes oficials, amb posat esportiu, lluny de l’etiqueta anterior. La situació internacional, les noves tecnologies, l’ecologia i la sostenibilitat, la recerca del jo, l’intimisme, la soledat... Els temes actuals substitueixen les natures mortes de roses i els paisatges de les generacions anteriors i els artistes s’involucren en el dia a dia del món contemporani.

MISCELLANY OF ARTISTS: 2001-2023

Over the last 25 years society has become less restricted and more informal, and the world of artists is a reflection of that, shaped by a more direct approach to the way in which their work is presented to the media, opening their studios to the cameras and presenting themselves in their openings and official events, with an informal attire that contrasts with the former dress code. The international situation, new technologies, ecology and sustainability, research into the self, intimism, solitude...all the current themes have substituted the still life with roses and the landscapes of previous generations by artists who are now involved with the everyday circumstances of the contemporary world.

1. L’artista Albert Alís amb Marta Vallés i Pepa Quinteiro a la galeria.

2. Àlex Prunés mostrant les obres al seu estudi.

3. Modest Almirall i Teresa Riba a la Fira d’Artmadrid.

4. Perico Pastor amb l’equip de la galeria.

5. Montse Valdés davant una obra seva de gran format amb Pepa Quinteiro.

6. Els artistes LLuís Puiggròs, Coia Ibàñez Ferrater i Mònica Castanys amb Merche Dalmau, propietària del Celler Clos Galena.

7. Marta Lafuente i Pepa Quinteiro a l’exposició de l’artista.

8. Aurembiaix Sabaté entrevistada per Canal Reus.

9. Frank Jensen i Pepa Quinteiro a la Fira d’Artkarlsruhe.

10. Marta Fàbregas instal·lant una gran fotografia al Casal de Dones de Reus.

11. Mònica Castanys i Pepa Quinteiro a la galeria.

12. L’escultora Béatrice Bizot amb Pepa Quinteiro i Freya Lichtwark a Fira de Brussel·les.

13. Didier Lourenço, Merche Dalmau i Pepa Quinteiro a l’exposició de l’artista a la galeria.

14. Alejandra Caballero amb Pepa Quinteiro a l’exposició que es va realitzar en pandèmia.

15. Andreu Martró entrevistat per la ràdio.

16. Tom Carr al seu estudi.

17. David Casals en la seva darrera exposició a la galeria.

18. Fernando Alday, Pepa Quinteiro i Cuca en la seva exposició a la galeria.

19. Joanpere Massana amb una obra seva a la galeria.

20. Miquel Wert després de pintar el mural de la façana de Vermuts Miró.

21. Marc Llacuna i Pepa Quinteiro a Estrasburg.

22. Jordi Abelló a l’exposició d’Artloft.

23. L’artista bilbaí Alejandro Quincoces.

24. Jordi Sàbat a la seva exposició a la galeria.

25. Josep Moscardó davant la seva obra de la Plaça Mercadal.

26. Els escultors alemanys, Livia Kubach i Michael Kropp amb Pepa Quinteiro a la Fira d’Estrasburg.

27. Carlos Díaz i Pepa Quinteiro a l’estudi de l’artista.

28. Jesús Curiá i Pepa Quinteiro a l’estudi de l’artista a Madrid.

29. Tatiana Blanqué a l’exposició a la galeria.

30. Maria Perelló i Pere Sala a la seva exposició a la galeria.

31. Oriol Texidor al seu estudi.

32. Jaime de Córdoba mostrant les seves escultures a la galeria.

Aquest llibre s’ha editat amb motiu del 50è aniversari de la galeria ANQUINS de Reus, al març de 2023.

Queda rigorosament prohibida, sense autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions previstes per les lleis, la reproducció parcial o total d’aquesta obra amb qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic.

This book has been published on the occasion of the 50th anniversary of ANQUINS gallery in Reus in March 2023.

It is expressly prohibited without the written permission of the copyright holders, under the sanctions provided for by law, to reproduce this work partially or totally by any means or procedure, including reprography and computer processing.

Amb la col·laboració de: