ANIMAC 2019

Page 1

Índex per autors

MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA D’ANIMACIÓ DE CATALUNYA / LLEIDA DEL 21 AL 24 DE FEBRER

01


Salutació SALUDA WELCOME

Lleida és, un any més, el centre de l’animació internacional. Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, organitzada per l’Ajuntament de Lleida i que se celebra del 21 al 24 de febrer, arriba a la 23a edició, la qual cosa ens converteix en el festival especialitzat més veterà de l’Estat espanyol i el de més èxit de públic, sense renunciar al seu esperit més jove.

MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA D’ANIMACIÓ DE CATALUNYA / LLEIDA DEL 21 AL 24 DE FEBRER

Animac és mercat de talent i motor de la indústria de l’animació. És, sota la direcció de Carolina López, una mostra d’alt nivell que té en el seu ADN donar a conèixer l’animació més puntera, així com un punt de trobada per transmetre aquest coneixement als joves creadors. Animac és cultura, amb la projecció del millor de l’animació mundial, conferències i altres activitats; Animac és educació, amb les sessions escolars i els tallers; Animac és, també, indústria, amb l’espai Pro. Per a l’edició d’enguany el tema triat és Stop Motion, el rodatge fotograma a fotograma, una tècnica dels inicis del cinema però que compta amb molts creadors que la fan servir de manera extraordinària i que l’han anat actualitzant i millorant. És una edició, a més, de convidats d’excepció: Animac posarà la catifa vermella per rebre Peter Lord, animador, director i co-fundador d’Aardman Animations, que ha produït la sèrie infantil El xai Shaun i la pel·lícula Wallace i Gromit. Aardman Animations, que té un segell d’autor inconfusible, acumula quatre premis Oscar® i representa, en definitiva, el triomf de la creativitat aplicada a la indústria. Mark Osborne, director de Kung Fu Panda i The Little Prince, o Chris Lavis & Maciek Szcerzbowski, reconeguts internacionalment pel seu premiat curt en stop motion, Madame Tutli-Putli, seran alguns dels primers espases que assistiran a la 23a edició de l’Animac. Una edició que arriba al rècord de pel·lícules presentades per convocatòria oberta, 1.050, i en la qual també s’estrenarà a Catalunya La casa lobo, de Cristóbal León i Joaquín Cociña (Xile), llargmetratge experimental i col·laboratiu en stop motion.

CRÈDITS CRÉDITOS CREDITS Promou i organitza Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida Coordinació catàleg Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida Direcció Carolina López Imatge d’Animac Carles Porta carlesporta.com Disseny editorial Latipo latipo.cat
 Fotografia David del Val daviddelval.com Fotografia Fèlix Larrosa Jordi Adrià Fotografia Carolina López Oscar Fernández Orengo Impressió Impremta Pagès

El Petit Animac, Animacrea, els tallers i les activitats paral·leles, així com l’Animac Pro completaran la gran oferta que ens ofereix Animac 2019 que, sens dubte, referma l’aposta de Lleida per l’art audiovisual, per la cultura i per la nostra internacionalització. Som-hi Lleida! Fèlix Larrosa i Piqué Paer en Cap

Agraïment a tots aquells que, amb la seva col·laboració i dedicació, fan possible Animac. Preu / Precio / Price: 5 € Dipòsit legal: DL L 53-2019 ISBN: 978-84-96855-94-6 02

3


Lleida es, un año más, el centro de la animación internacional. Animac, la Muestra Internacional de Cine de Animación de Cataluña, organizada por el Ayuntamiento de Lleida y que se celebra del 21 al 24 de febrero, llega a su 23ª edición, lo que nos convierte en el festival especializado más veterano del Estado español y el de mayor éxito de público, sin renunciar a su espíritu más joven. Animac es mercado de talento y motor de la industria de la animación. Es, bajo la dirección de Carolina López, una muestra de alto nivel que tiene en su ADN dar a conocer la animación más puntera, así como un punto de encuentro para trasmitir este conocimiento a los jóvenes creadores. Animac es cultura, con la proyección de lo mejor de la animación mundial, conferencias y demás actividades; Animac es educación, con las sesiones escolares y los talleres; Animac es, también, industria, con el espacio Pro. Para la edición de este año el tema escogido es stop motion, el rodaje fotograma a fotograma, una técnica de los inicios del cine que cuenta con muchos creadores que la utilizan de manera extraordinaria y que la han ido actualizando y mejorando. Es una edición, además, de invitados de excepción: Animac pondrá la alfombra roja para recibir a Peter Lord, animador, director y cofundador de Aardman Animations, que ha producido la serie infantil La oveja Shaun y la película Wallace y Gromit. Aardman Animations, que tiene un sello de autor inconfundible, acumula cuatro premios Oscar® y representa, en definitiva, el triunfo de la creatividad aplicada a la industria. Mark Osborne, director de Kung Fu Panda y The Little Prince, o Chris Lavis & Maciek Szcerzbowski, reconocidos internacionalmente por su premiado corto en stop motion Madame Tutli-Putli, serán algunos de los primeras espadas que asistirán a la 23ª edición de Animac. Una edición que llega al récord de películas presentadas por convocatoria abierta, 1.050, y en la que también se estrenará en Cataluña La Casa lobo, de Cristóbal León y Joaquín Cociña (Chile), largometraje experimental y colaborativo en stop motion. Pequeño Animac, Animacrea, talleres y las actividades paralelas, así como Animac Pro, completarán la gran oferta que nos brinda Animac 2019 que, sin duda, refuerza la apuesta de Lleida por el arte audiovisual, por la cultura y por nuestra internacionalización. ¡Adelante Lleida! Fèlix Larrosa i Piqué Alcalde

4

Once again, Lleida is the centre of international animation. Animac, the International Animation Film Festival of Catalonia, organised by Lleida City Council and held from 21 to 24 February, has reached its 23rd year, making it the oldest specialised festival in Spain and the most popular, while maintaining its youthful spirit. Animac is a market of talent and the engine of the animation industry. Under the direction of Carolina López, it is a high level event committed to showcasing the latest animation, as well as a meeting point for passing on this knowledge to young creators. Animac is culture, with the screening of the best of world animation, lectures and other activities; Animac is education, with the school sessions and workshops; Animac is also industry, with Animac Pro. This year the chosen theme is stop motion, shooting frame by frame, a technique from the early days of cinema used by many creators in an extraordinary manner and who have continued to update and improve it. There are also some exceptional guests: Animac will roll out the red carpet to receive Peter Lord, animator, director and co-founder of Aardman Animations, which has produced the children’s series Shaun the Sheep and the film Wallace and Gromit. Aardman Animations, which has an unmistakable hallmark, has won four Oscars® and simply represents the triumph of creativity applied to industry. Mark Osborne, director of Kung Fu Panda and The Little Prince, or Chris Lavis & Maciek Szcerzbowski, renowned internationally for their awardwinning stop motion short Madame Tutli-Putli, will be some of the leading lights to attend the 23rd Animac. The open call for this year’s festival has achieved a record number of films submitted, 1,050, and it will premiere in Catalonia La Casa lobo, by Cristóbal León and Joaquín Cociña (Chile), an experimental and collaborative stop motion feature film. Little Animac, Animacrea, workshops and parallel activities, as well as Animac Pro, will complete the great programme of Animac 2019 that, without doubt, strengthens Lleida’s commitment to audiovisual art, culture and our internationalisation. Go for it Lleida! Fèlix Larrosa i Piqué Mayor

Una ampolla amb una etiqueta que diu “Beu-me” Si et quedes mirant fixament una casa de nines, acabes entrant-hi, com li va passar a l’Alícia. Acompanyeu-me, si us plau, a través d’una minúscula porta per descobrir un món gegantí. Benvingudes i benvinguts a Animac 2019, en una edició dedicada a la tècnica animada més antiga, la de mestres com Ladislas Starewitch, que torna avui amb força: l’stop motion. Hi podreu veure més pel·lícules i més exclusives, com els llargmetratges La casa lobo, un experiment brutal en tots els sentits, Hoffmaniada, una exquisidesa russa per als amants d’E. T. A. Hoffmann, o The Tower, titelles per comprendre com viu una nena palestina. Hi ha molts curts, tan magnífics com La chute, tan insòlits com Muedra i tan divertits com Animal Behaviour. Però classificar les pel·lícules per la seva durada equival a ignorar la seva capacitat d’impacte. Qui oblidarà This Magnificent Cake! i la seva contundència anticolonialista? Apostem per la creació lliure —no és cert Anna Solanas i Marc Riba?— i reconeixem l’èxit de productores que, com Aardman Animations, han conquerit el gran mercat amb creacions com Wallace i Gromit i El xai Shaun. Aquí els guardons els dóna el públic, però també premiem gent que s’ha dedicat durant anys en cos i ànima a l’animació. Bravo, Peter Lord, Katariina Lillqvist, Rodolfo Pastor i Petra Steinmeyer! Sou un exemple per a la inspiració. Nenes i nens, vingueu a veure animació o feu-la directament als tallers d’Animacrea. Hi trobareu personatges infantils com Pat i Mat, Bita i Cora o també Bob Esponja en stop motion! El biòleg marí i creador del cèlebre porífer quadrat i sorneguer, Stephen Hillenburg, ens ha deixat fa poc, però des de Lleida el recordarem amb les veus blanques de l’Orfeó Lleidatà i les paraules del seu amic i col·lega Mark Osborne. Diuen que ve un altre Caballero de Califòrnia junt amb la seva colla de Screen Novelties, creador de la intro stop motion de Fortnite. Serà veritat? Abans de menjar-me la galeta i créixer sense remei, en altura i en amplada, me’n vaig a la Isla Basura, a veure si els espanyols que van treballar fotograma a fotograma amb Wes Anderson m’ensenyen els seus trucs. Pel camí ensopego amb personatges de The Shivering Truth sortits del pitjor dels malsons. Em donen unes ulleres de realitat virtual i vaig a petar a un gimnàs abandonat, cara a cara amb un titella de mirada penetrant. Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski, els seus creadors, em saluden... Quin viatge… Llarga vida a la fantasia i a la imaginació, llarga vida al poder transformador de l’art de l’animació! Carolina López Caballero Directora d’ANIMAC

5


Una botella con una etiqueta que A bottle with a label that says dice «Bébeme» “Drink me” Si te quedas mirando fijamente una casa de muñecas, acabas entrando en ella, como le sucedió a Alicia. Acompáñenme, por favor, a través de una minúscula puerta para descubrir un mundo gigante. Bienvenidas y bienvenidos a Animac 2019, en una edición dedicada a la técnica animada más antigua, la de maestros como Ladislas Starewitch, que hoy vuelve con fuerza: el stop motion. Podrán ver más películas y más exclusivas, como los largometrajes La casa lobo, un experimento brutal en todos los sentidos, Hoffmaniada, una exquisitez rusa para los amantes de E. T. A. Hoffmann, o The Tower, marionetas para comprender cómo vive una niña palestina. Hay muchos cortos, tan magníficos como La chute, tan insólitos como Muedra, y tan divertidos como Animal Behaviour. Pero clasificar las películas por su duración es ignorar su capacidad de impacto. ¿Quién olvidará This Magnificent Cake! y su contundencia anticolonialista? Apostamos por la creación libre –¿no es cierto Anna Solanas y Marc Riba?– y reconocemos el logro de productoras que, como Aardman Animations, han conquistado el gran mercado con creaciones como Wallace y Gromit o La oveja Shaun. Aquí los galardones los da el público, pero también premiamos a gente que se ha dedicado durante años en cuerpo y alma a la animación. ¡Bravo, Peter Lord, Katariina Lillqvist, Rodolfo Pastor y Petra Steinmeyer! Sois un ejemplo para la inspiración. Muchachada, vengan a ver animación o háganla directamente en los talleres de Animacrea. Personajes infantiles como Pat y Mat están aquí y también Bita y Cora y Bob Esponja ¡en stop motion! El biólogo marino y creador del célebre porífero cuadrado y socarrón, Stephen Hillenburg, nos ha dejado recientemente, pero desde Lleida le recordaremos con las voces blancas del Orfeó Lleidatà y las palabras de su amigo y colega Mark Osborne. Dicen que viene otro Caballero de California junto a su pandilla de Screen Novelties, creadores de la intro stop motion de Fortnite. ¿Será verdad? Antes de comerme la galleta y crecer sin remedio, a lo alto y a lo ancho, me voy a Isla Basura, a ver si los españoles que trabajaron fotograma a fotograma con Wes Anderson me enseñan sus trucos. Por el camino me tropiezo con personajes de The Shivering Truth salidos de la peor de las pesadillas. Me dan unas gafas de realidad virtual y aparezco en un gimnasio abandonado, cara a cara con una marioneta de mirada penetrante. Chris Lavis y Maciek Szcerzbowski, sus creadores, me saludan. Menudo viaje… ¡Larga vida a la fantasía y a la imaginación, larga vida al poder transformador del arte de la animación! Carolina López Caballero Directora de ANIMAC

6

If you stare at a doll’s house, you end up going in, like Alice did. Please come with me through a tiny door to discover a gigantic world. Welcome to Animac 2019, in a year dedicated to the oldest animation technique, used by masters such as Ladislas Starewitch, which has returned with a vengeance: stop motion. You can see more films and more exclusives, such as the feature films La casa lobo, a brutal and brilliant experiment, Hoffmaniada, an exquisite Russian film for lovers of E. T. A. Hoffmann, or The Tower, puppets that show us how a Palestinian girl lives. There are lots of shorts, as wonderful as La chute, as surprising as Muedra, and as entertaining as Animal Behaviour. But classifying films by their length overlooks their power to make an impact. Who will ever forget This Magnificent Cake! and its powerful anti-colonialism? We support free creation – isn’t that right Anna Solanas and Marc Riba? – and recognise the achievement of production companies that, like Aardman Animations, have conquered the market with creations like Wallace and Gromit and Shaun the Sheep. Here the awards are given by the audience, but we also recognise people who have dedicated their life and soul to animation. Bravo, Peter Lord, Katariina Lillqvist, Rodolfo Pastor and Petra Steinmeyer! You are fine inspirations. Kids, come and see animation or make it yourself in the workshops of Animacrea. Children’s characters such as Pat & Mat are here and also Bita and Cora and SpongeBob SquarePants in stop motion! The marine biologist and creator of the famous square and crafty sponge, Stephen Hillenburg, has left us recently, but in Lleida we will remember him with the white voices of the Orfeó Lleidatà and the words of his friend and colleague Mark Osborne. They say another Caballero is coming from California together with his group of Screen Novelties, creators of the stop motion intro of Fortnite. Can it be true? Before I eat the biscuit and grow uncontrollably, in every direction, I’m going to Trash Island, to see if the Spaniards who worked there frame by frame with Wes Anderson will teach me their tricks. Along the way I bump into characters from The Shivering Truth just out of the worse of nightmares. They give me some virtual reality glasses and I appear in an abandoned gymnasium, face to face with a puppet with a penetrating look. I am greeted by Chris Lavis and Maciek Szcerzbowski, its creators. What a trip…

Sumari SUMARIO CONTENTS

Premis

Masterclass

Premios Awards Peter Lord Katariina Lillqvist Rodolfo Pastor i Petra Steinmeyer 8

82

Curts

Petit Animac

Cortos Shorts 15

Pequeño Animac Little Animac 93

Futur talent

Sessions escolars

Futuro talento Future Talent 34

Sesiones escolares School Sessions 107

Monogràfic Stop motion

Animac Cartoons

Monográfico stop motion Monographic Sessions Stop Motion 45

Animació Pro social Animación Pro social Pro Social Animation 74

Homenatge a Stephen Hillenburg

Conferències Conferencias Lectures 87

108

Activitats Actividades Activities 110

Índex per autors Índice por autores Index by Filmmakers 115

Homenaje a Stephen Hillenburg Tribute to Stephen Hillenburg 78

Long live fantasy and imagination, long live the transforming power of the art of animation! Carolina López Caballero Director of ANIMAC 7


Premis

Premis PREMIOS AWARDS

Peter Lord

Peter Lord, nascut el 4 de novembre de 1953, ha estat sempre l’hemisferi dret del cervell que guia l’estudi Aardman: fàbrica d’alegries multiformat amb seu a Bristol que porta tacada de plastilina d’ençà que als anys setanta Lord i David Sproxton, el nen que es va asseure al seu costat al pupitre de l’escola, van endegar plegats el camí dins del món de l’animació. Poc intuïen aquests dos nens que la seva amistat inexpugnable tindria com a resultat la productora d’animació stop motion més longeva i reeixida de la història del cinema. Morph va ser el primer gran ésser que va sortir de l’imaginari, una mica esbojarrat però terriblement fruïble, de Peter Lord. Personatge d’aparença senzilla format per un cos de plastilina de color terracota i uns ulls d’escleròtica blanca i pupil·la negra. La seva delicada fluïdesa de moviments va fer que la mainada de la Gran Bretanya de l’època, abduïda pels programes infantils de la BBC, el convertís en tota una icona pop britànica. Des d’aleshores, acompanya Lord com un diminut fill que el pas del temps no ha fet augmentar de mida. El seu estudi sí que aniria creixent any rere any, tant en nous talents -calia esmentar Nick Park- com en reptes. Peter Lord s’hi adaptaria de forma prominent, creant personatges tan estimats com Adam, el protagonista del curt homònim nominat a l’Oscar®, el gat blanc que s’enamorava d’una sensual felina amb el timbre de Nina Simone, la mascota mantegosa d’una enorme col·lecció d’anuncis, o un grup de pirates mamarratxos comandats per un Pirata Capità d’aparença física i sensual absolutament lordiana. Per aquestes i moltes altres raons, aquest nadiu de Bristol de barba cendrosa serà guardonat amb el Premi Honorífic d’Animac 2019; excusa ideal que farà que els assistents al festival puguin gaudir d’una masterclass sobre la seva trajectòria, a banda d’una completíssima retrospectiva en 10 sessions d’Aardman Animations. Benvingut a Lleida, Lord Peter! Adrián Encinas Salamanca Pirates!

8

9


Premis

Peter Lord

Peter Lord

Peter Lord, nacido el 4 de noviembre de 1953, ha sido siempre el hemisferio derecho del cerebro que gobierna el estudio Aardman: fábrica de alegrías multiformato establecida en Brístol que lleva manchada de plastilina desde que en los setenta Lord y David Sproxton, el niño que se sentó a su lado en el pupitre de la escuela infantil, iniciaran su andadura en el terreno animado. Poco intuían estos dos infantes que su amistad inexpugnable daría como resultado la productora de animación stop motion más longeva y exitosa de la historia del cine.

Peter Lord, born on 4 November 1953, has always been the right hemisphere of the brain that runs the Aardman studio: a factory of multiform joys established in Bristol that has been stained with plasticine since in the 1970s Lord and David Sproxton, the boy who sat next to him at school, began their path in the field of animation. Little did they know that their unbreakable friendship would result in the most long-running and successful stop motion production company in the history of cinema.

Morph fue el primer gran ser que salió del imaginario, un poco loco pero tremendamente disfrutable, de Peter Lord. Personaje sencillo en apariencia formado por un cuerpo de plastilina de color terracota y unos ojos de esclerótica blanca y pupila negra. Su delicada fluidez de movimientos hizo que la chavalería inglesa de la época, abducida por los programas infantiles de la BBC, le convirtiera en todo un icono pop británico. Desde entonces, Morph acompaña a Lord como un diminuto hijo al que el paso del tiempo no ha hecho nunca aumentar de tamaño. Su estudio sí que iría creciendo año tras año, tanto en nuevos talentos -había que nombrar a Nick Park- como en desafíos. Peter Lord se adaptaría de forma sobresaliente a todos ellos, logrando personajes tan queridos como Adam, el protagonista del homónimo corto nominado al Oscar®, el gato blanco de pajarita roja que se enamoraba de una sensual felina con el timbre de Nina Simone, la mascota mantequillosa de una enorme colección de anuncios, o un grupo de piratas mamarrachos comandados por un Pirata Capitán de apariencia física y gestual absolutamente lordiana. Por estas y otras muchas razones, este bristolense de barba cana será galardonado con el Premio Honorífico de Animac 2019; excusa ideal que hará disfrutar a los asistentes al festival de una masterclass sobre su trayectoria, además de una completísima retrospectiva en 10 sesiones de Aardman Animations. ¡Bienvenido a Lleida, Lord Peter! Adrián Encinas Salamanca

Katariina Lillqvist, l’animadora imprescindible

Morph was the first major being to come out of Peter Lord’s imaginary, a bit crazy but incredibly enjoyable. An apparently simple character with a terracotta-coloured plasticine body and white eyes and black pupils. Its delicately fluid movements led British kids of the time, glued to BBC children’s programmes, to turn it into a real British pop icon. Since then, Morph has been like Lord’s diminutive son that time has never allowed to grow up. But the studio has grown year after year, both in new talents – notably with Nick Park – and challenges. Peter Lord adapted superbly well to all of them, creating such beloved characters as Adam, the protagonist of the eponymous Oscar®-nominated short, the white cat with the red bow tie that falls in love with a sensual feline with the timbre of Nina Simone, the buttery protagonist of a long series of commercials, or a group of clownish pirates commanded by a Pirate Captain with an appearance and body language typical of Lord. For these and many other reasons, this grey-bearded Bristolian will receive the Animac Honorary Award 2019, an ideal occasion for those attending the festival to enjoy a masterclass on his career, and a complete retrospective of Aardman Animations in 10 sessions. Welcome to Lleida, Lord Peter! Adrián Encinas Salamanca

És un honor rebre la visita d’una autora increïble i reivindicar l’obra magnífica d’una de les dones de major trajectòria de l’animació independent europea de tots els temps i, no obstant això, gairebé desconeguda al nostre país, la finlandesa Katariina Lillqvist. Guionista, directora i productora, ha signat una vintena de títols en animació stop motion d’inspiració literària i també amb un fort compromís polític i social. Amb les seves històries, de vegades polèmiques, aquesta gran narradora i animadora reescriu des dels marges la gran història d’Europa. Els preciosos titelles, de clara influència txeca i d’un marcat caràcter adult, recreen obres literàries i ficcions alhora que les impregna d’un rerefons sociocultural i polític. El seu segell d’autora, deutor també de les grans narracions ancestrals del nord d’Europa, es transmuta en relats contemporanis en què mostra el destí dels fills de Sarajevo (The Country Doctor), la posició de les comunitats romanís a l’Europa canviant (Tales from the Endless Roads: The Romary Mirror), la desaparició de les cultures tradicionals de les petites tribus del nord, la vida quotidiana a la seva ciutat natal de Tampere durant la Guerra Civil finlandesa (Far Away from Ural) i el dolor de les víctimes de la Guerra Civil espanyola (Radio Dolores), entre altres temes que donen fe de la mentalitat europea a través de les seves ferides i traumes. Ha treballat des de l’any 1989 a Praga, on va crear Camera Cagliostro, productora i avui cooperativa de cinema i d’art independent, registrada a Tampere. Actualment treballa a Estocolm combinant el desenvolupament del Museu de Titelles Lapinlahticon amb la realització del seu primer llargmetratge d’animació The Master and Margarita. Fa alguns anys vaig programar els curtmetratges de Katariina Lillqvist, fascinada per les seves adaptacions de Kafka i Brecht en titelles animats. Més tard vaig conèixer l’autora i em va lliurar generosament una cinta amb els seus contes romanís demanantme que els mostrés al més gran nombre de persones possible. Manllevant les paraules de Brecht, diria que hi ha animadors importants i després hi ha els imprescindibles, i Katariina n’és una, de les que lluiten per l’art de l’animació i el seu potencial, tota la vida. Carolina López Caballero

10

11


Premis

Katariina Lillqvist, la animadora Katariina Lillqvist, the essential imprescindible animator Es un honor recibir la visita de una autora increíble y reivindicar la magnífica obra de una de las mujeres de mayor trayectoria en la animación independiente europea de todos los tiempos y, sin embargo, apenas conocida en nuestro país, la finlandesa Katariina Lillqvist. Guionista, directora y productora, ha firmado una veintena de títulos en animación stop motion de inspiración literaria y también con un fuerte compromiso político y social. Con sus historias, en ocasiones polémicas, esta gran narradora y animadora reescribe desde los márgenes la gran historia de Europa. Las preciosas marionetas, de clara influencia checa y de un marcado carácter adulto, recrean obras literarias y ficciones a la vez que las impregna de un trasfondo sociocultural y político. Su sello de autora, deudor también de las grandes narraciones ancestrales del norte de Europa, se transmuta en relatos contemporáneos al mostrar los destinos de los hijos de Sarajevo (The Country Doctor), la posición de las comunidades romaníes en la Europa cambiante (Tales from the Endless Roads: The Romary Mirror), la desaparición de las culturas tradicionales de las pequeñas tribus del norte, la vida cotidiana en su ciudad natal de Tampere durante la Guerra Civil finlandesa (Far Away from Ural) y el dolor de las víctimas en la Guerra Civil española (Radio Dolores), entre otros temas que dan cuenta de la mentalidad europea a través de sus heridas y traumas. Ha trabajado desde 1989 en Praga, donde creó Camera Cagliostro, productora y hoy cooperativa de cine y arte independiente, registrada en Tampere. Actualmente trabaja en Estocolmo combinando el desarrollo del Museo de Marionetas Lapinlahticon con la realización de su primer largometraje de animación The Master and Margarita. Hace varios años programé los cortometrajes de Katariina Lillqvist, fascinada por sus adaptaciones de Kafka y Brecht en marionetas animadas. Más tarde conocí a la autora y me entregó generosamente una cinta con sus cuentos romaníes pidiéndome que los mostrara al mayor número de personas posible. Tomando prestadas las palabras de Brecht, diría que hay animadores importantes y luego están los imprescindibles, y Katariina es una de ellos, de las que luchan por el arte de la animación y su potencial, toda la vida. Carolina López Caballero

Rodolfo Pastor

It is an honour to welcome an incredible author and celebrate the magnificent work of one the most experienced women in European independent animation of all time and yet still fairly unknown in this country: the Finnish Katariina Lillqvist. Scriptwriter, director and producer, she has made around twenty stop motion animated films inspired by literature and also with a firm political and social commitment. With her sometimes controversial stories, this great storyteller and animator rewrites the great history of Europe. The beautiful puppets, of clear Czech influence and with a marked adult character, recreate literary works and fiction while giving them a sociocultural and political background. Her hallmark, also indebted to the great ancestral narrations of northern Europe, is transformed into contemporary tales where she shows the destiny of the sons of Sarajevo (The Country Doctor), the position of the Romani communities in changing Europe (Tales from the Endless Roads: The Romary Mirror), the disappearance of traditional cultures of small tribes of the north, the everyday life in her home city of Tampere during the Finnish Civil War (Far Away from Ural) and the pain of the victims of the Spanish Civil War (Radio Dolores), among other themes that bear witness to the European mentality through its wounds and traumas.

Petra Steinmeyer

She has worked since 1989 in Prague where she created Camera Cagliostro, a production company and today a cinema and independent art cooperative, registered in Tampere. Today she works in Stockholm combining the development of the Lapinlahticon Museum of Puppets with her first animated feature film The Master and Margarita. Several years ago I programmed Katariina Lillqvist’s shorts, fascinated by her adaptations of Kafka and Brecht with animated puppets. Later I met her and she generously gave me a film of her Romani stories asking me to show it to as many people as possible. Borrowing Brecht’s words, I would say there are important animators and then there are essential ones and Katariina is one of them, of those who fight for the art of animation and its potential, endlessly. Carolina López Caballero

Rodolfo Pastor (1940) es va dedicar en els seus anys de joventut a l’Argentina a aprendre, de forma força autodidacta, tot allò relacionat amb el cinema. Va fundar a Olivos l’organització cultural Cinema Infantil Educativo (C.IN.E.) de la qual van formar part altres talents argentins relacionats amb el món de l’art com el compositor Carlos Grätzer o la il·lustradora Petra Steinmeyer (1953). “Ella va entrar carregant una enorme carpeta amb els seus dibuixos, i es va quedar al Grup C.IN.E. i a la meva vida”, recordava Rodolfo en una entrevista l’any 2012. Motivats per l’arribada d’una altra dictadura al seu país, Petra i Rodolfo van decidir provar sort en una democràcia en bolquers: l’espanyola. S’instal·laran definitivament al Raval de Barcelona l’any 1978, lloc des del qual muntaran la base d’operacions animades que els durà a aportar el seu granet de sorra en programes tan importants com Barrio Sésamo o Los mundos de Yupi. Després arribarien altres produccions per a la televisió com Cartas de un papá, en la qual col·laborava el seu fill Ernesto; Langostino, al qual posava veu en Jordi Estadella, o Capelito, el gran èxit internacional d’un bolet de plastilina. Per si no n’hi hagués prou, l’amor al cinema stop motion de Petra i Rodolfo els va fer crear curtmetratges tan variats i al·lucinants com Animatango, Nico & Tina o Un pobre Dios, seleccionats en nombrosos festivals especialitzats de tot el planeta. Animac té l’orgull de guardonar la trajectòria professional d’aquesta parella d’artistes que van alegrar, durant diversos lustres, les vides dels nens de l’Espanya postfranquista. Adrián Encinas Salamanca

12

13


Curts

Curts

CORTOS SHORTS

Rodolfo Pastor Petra Steinmeyer

Rodolfo Pastor Petra Steinmeyer

Rodolfo Pastor (1940) se dedicó en sus años de juventud en Argentina a aprender, de forma bastante autodidacta, todo lo relacionado con el cine. Fundó en Olivos la organización cultural Cine Infantil Educativo (C.IN.E.) de la que formarían parte otros talentos argentinos relacionados con el mundo del arte como el compositor Carlos Grätzer o la ilustradora Petra Steinmeyer (1953). “Ella entró cargando una enorme carpeta con sus dibujos, y se quedó en el Grupo C.IN.E. y en mi vida”, recordaba Rodolfo en una entrevista en 2012.

Rodolfo Pastor (1940) spent his young years in Argentina learning about everything related to cinema by mostly teaching himself. He founded the cultural organisation Cine Infantil Educativo (C.IN.E.) in Olivos, which would attract other Argentinean talents from the world of art such as the composer Carlos Grätzer and the illustrator Petra Steinmeyer (1953). “She came with an enormous folder of her drawings, and stayed in the Grupo C.IN.E. and in my life,” recalled Rodolfo in an interview in 2012.

Motivados por la llegada de otra dictadura en su país, Petra y Rodolfo decidieron probar suerte en una incipiente democracia: la española. Se instalarán definitivamente en el Raval de Barcelona en 1978, lugar desde el que montarán la base de operaciones animadas que les llevará a aportar su granito de arena en programas tan importantes como Barrio Sésamo o Los mundos de Yupi.

Motivated by the arrival of another dictatorship in their country, Petra and Rodolfo decided to try their luck in a young democracy: Spain. They moved definitively to El Raval in Barcelona in 1978, where they would set up the base of their animation operations, which would enable them to make their contributions to programmes as important as Sesame Street or Los mundos de Yupi.

Después llegarían otras producciones para televisión como Cartas de un papá, en la que colaboraba su hijo Ernesto; Langostino, en la que ponía voz Jordi Estadella, o Capelito, el mayor éxito internacional de un hongo de plastilina. Por si esto no fuera suficiente, el amor al cine stop motion de Petra y Rodolfo les hizo crear cortometrajes tan variopintos y alucinantes como Animatango, Nico & Tina o Un pobre Dios, seleccionados en numerosos festivales especializados de todo el globo.

Later, other television productions would follow such as Cartas de un papá, in collaboration with their son Ernesto; Langostino, voiced by Jordi Estadella, and Capelito, the greatest international success of a plasticine mushroom. As if this were not enough, Petra and Rodolfo’s love of stop motion cinema led them to create shorts as varied and incredible as Animatango, Nico & Tina and Un pobre Dios, selected in numerous specialised festivals around the globe.

Animac tiene el orgullo de galardonar la trayectoria profesional de esta pareja de artistas que alegraron durante varios lustros las vidas de los niños de la España postfranquista.

Animac is proud to recognise the career of this artistic couple who brought joy, for many years, to the lives of children in postFranco Spain.

Adrián Encinas Salamanca

Adrián Encinas Salamanca

Soy una tumba

14

15


C1

Curts

CURTS 1 Tots els públics Dijous 21 de febrer 19 h La Llotja, Sala Ricard Viñes Divendres 22 de febrer 20.30 h CaixaForum

Mirrors and The Message Suïssa, 5 min 55 s, 2018, animació 2D i tinta xinesa sobre paper, sense diàlegs Direcció i producció: Marie Lavis

Gorgam-o-Gale Mibaram (Am I a Wolf) Iran, 8 min 15 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Amir Houshang Moein

Celica (The Box)

Love Me, Fear Me

Bloeistraat 11

Eslovènia, 12 min 22 s, 2017, animació 3D, sense diàlegs

Alemanya, 6 min 7 s, 2018, argila i stop motion, sense diàlegs

Bèlgica i Països Baixos, 9 min 41 s, 2018, animació 2D i stop motion, sense diàlegs

Direcció: Dušan Kastelic

Direcció: Veronica Solomon

Direcció: Nienke Deutz

Producció: Bugbrain Institute

Producció: Film University Babelsberg Konrad Wolf

Producció: Lunanime, Need Productions, Windmill Film i Beast Animation

La vida a la Capsa és avorrida i miserable. Fins que un dia un nou bebè comença a créixer dins la Capsa! És un bebè diferent dels altres habitants de cap pla de la Capsa: ell és feliç, molt viu i curiós. A mesura que el bebè creix, els seus veïns de cap pla estan cada vegada més molestos amb ell.

Què estaries disposat a fer perquè t’estimessin? Love Me, Fear Me és una dansa metafòrica sobre els papers que representem i les formes que prenem, sobre les etapes que triem, el públic que intentem impressionar i el preu de l’acceptació.

Un grup d’amics inseparables passa el seu darrer estiu d’infantesa divertint-se al voltant de la casa. A mesura que l’estiu avança els seus cossos comencen a canviar i una incomoditat envaeix la seva amistat. La pubertat sembla decidida a interrompre el seu vincle.

Producció: Institute for the Intellectual Development of Children i Young Adults, KANOON

Una animació concebuda per a Mirrors i The Message, dues composicions complementàries de piano creades per Shai Maestro i els seus músics. Ambdues són moments de música improvisats plens de llibertat i d’emocions.

Els nens interpreten la història familiar del llop i les cabretes a l’escola com un teatre de titelles. La cabra i el llop s’enfronten. Com de costum, el llop perd, però…

Una animación concebida para Mirrors y The Message, dos composiciones complementarias de piano creadas por Shai Maestro y sus músicos. Ambas son momentos de música improvisados llenos de libertad y de emociones.

Los niños interpretan la historia familiar del lobo y las cabritillas en la escuela como un teatro de títeres. La cabra y el lobo se enfrentan entre sí. Como de costumbre, el lobo pierde, pero...

An animation conceived for Mirrors and The Message, two complementary piano compositions created by Shai Maestro and his musicians. They were both improvised musical moments, full of freedom and emotions.

Children perform the familiar story of the wolf and yeanlings in school as a puppet theatre. The goat and the wolf face each other. As usual, the wolf loses, but…

La vida en la Caja es aburrida y miserable. Hasta que un día un bebé recién nacido comienza a crecer en medio de la Caja. Es un bebé distinto al resto de los habitantes de cabeza plana de la Caja. Él es feliz, vivaz y curioso. A medida que el bebé crece, sus vecinos de cabeza plana están cada vez más molestos con él.

Life in the Box is boring and miserable. Until one day when a new baby boy starts to grow in the middle of the Box. This baby is very different from other flat-headed inhabitants of the Box. He’s happy, lively and curious. As the baby grows bigger and bigger, his flat-headed neighbours become more and more annoyed with him.

16

¿Qué estarías dispuesto a hacer para que te quisieran? Love Me, Fear Me es una danza metafórica sobre los papeles que representamos y las formas que tomamos, sobre las etapas que elegimos, el público al que intentamos impresionar y el precio de la aceptación.

What would you be willing to do for them to love you? Love Me, Fear Me is a dance metaphor about the roles we play and the shapes we take, about the stages we choose, the audience we try to impress and the price of acceptance.

Un grupo de amigos inseparables pasa su último verano de infancia divirtiéndose alrededor de la casa. A medida que el verano avanza sus cuerpos empiezan a cambiar y una incomodidad invade su amistad. La pubertad parece decidida a interrumpir su vínculo.

Inseparable best friends spend their last summer holiday of childhood amusing themselves around the house. As summer progresses, their bodies start to morph and shift and awkwardness descends on their friendship. Puberty seems determined to interrupt their bond.

17


Curts

Elektrika diena (Electrician’s Day)

An Island

Medium Rare

Água mole

Bacchus

Letònia, 8 min 44 s, 2018, tinta sobre paper, sense diàlegs

Irlanda, 12 min 51 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Itàlia, 4 min 35 s, 2018, stop motion, sense diàlegs

Portugal, 9 min 44 s, 2017, animació tradicional 2D, VOS (portuguès)

Dinamarca, 5 min 8 s, 2018, animació 2D i 3D, sense diàlegs

Direcció: Vladimir Leschiov

Direcció: Rory Byrne

Direcció i producció: Luca Cioci

Producció: And Maps And Plans

Direcció: Laura Gonçalves i Xá (Alexandra Ramires)

Direccio: Rikke A. K . Planeta

Producció: Lunohod

Tot va començar amb un tall d’electricitat.

An Island és un curtmetratge immersiu que retrata el viatge físic i emocional que duu a terme un explorador solitari quan intenta arribar al cim d’una illa remota. A mesura que transcorren els esdeveniments, el protagonista s’enfronta amb l’alegria i l’agonia de la vida, l’amor i la pèrdua, i la meravella del món natural.

Todo empezó con un corte de electricidad. It all started with a power outage.

An Island es un cortometraje inmersivo que retrata el viaje físico y emocional que realiza un explorador solitario cuando intenta llegar a la cima de una isla remota. A medida que transcurren los acontecimientos, el protagonista se enfrenta a la alegría y la agonía de la vida, al amor y a la pérdida, y a la maravilla del mundo natural.

Producció: Rodrigo Areias - bando à parte

Producció: The Animation Workshop

Analitzar la interacció humana amb objectes i la seva presència funcional i estètica en escenaris domèstics recurrents però qüestionables.

Els últims habitants d’un poble es neguen a caure en l’oblit. En un món on la idea de progrés sembla ser el més important, aquesta casa flota.

Alex, una dona jove avorrida de la vida moderna, és atreta per Bacchus cap a un món ple de colors i misteris per explorar els seus desigs més profunds.

Analizar la interacción humana con objetos y su presencia funcional y estética en escenarios domésticos recurrentes pero cuestionables.

Los últimos habitantes de un pueblo se niegan a dejarse caer en el olvido. En un mundo donde la idea de progreso parece ser lo más importante, esta casa flota.

Alex, una mujer joven aburrida de la vida moderna, es atraída por Bacchus hacia un mundo lleno de colores y misterios para explorar sus deseos más profundos.

Analysing human interaction with objects and their functional and aesthetic presence in recurrent, yet questionable, domestic scenarios.

The last inhabitants of a village refuse to let themselves sink into oblivion. In a world where the idea of progress seems to come first, this home floats.

Alex, a young woman bored with modern life, is lured by Bacchus into a colourful and mysterious world to explore her deepest desires.

An Island is an immersive short film portraying the physical and emotional journey undertaken by a lone explorer as he attempts to reach the summit of a remote island. As events unfold around him, our protagonist is confronted with the joy and agony of life, love and loss, and the wonder of the natural world.

18

19


C2

Curts

CURTS 2 +12 Divendres 22 de febrer 19 h La Llotja, Sala Ricard Viñes Diumenge 24 de febrer 16 h CaixaForum

Soy una tumba

Telefonul (The Call)

El pou

Brexicuted

The Voice Over

Espanya, 12 min 32 s, 2018, animació 2D i animació amb sorra, VOS (gallec)

Romania, 10 min 12 s, 2018, diverses tècniques, VOS (anglès)

Espanya, 2 min 23 s, 2017, stop motion i cut out, sense diàlegs

França, 6 min, 2018, animació per ordinador 2D, VOS (anglès)

Bèlgica, 4 min 39 s, 2018, animació per ordinador 2D i tècnica mixta, VOS (anglès)

Direcció: Khris Cembe

Direcció: Anca Damian

Direcció: Anna Solanas i Marc Riba

Direcció: Chris Shepherd

Producció: UniKo

Producció: Aparte Film

Producció: I+G Stop Motion

Producció: Autour de Minuit

Direcció: Claudia Cortés Espejo, Lora D’Addazio i Mathilde Remy (CaLM!)

Com de costum, un nen observa d’amagat com el seu pare descarrega tabac de contraban al bell mig de la nit. Però aquesta nit no és tabac.

Una dona d’avançada edat s’està banyant. Mentre entra a l’aigua un nou món se li fa palès. El telèfon, en una cadira, la connecta amb del seu fill i la manté en contacte amb el món.

Una visita inesperada interromprà un plàcid dia de pesca.

Aquesta animació satírica reflexiona sobre els motius del Brexit. Una varietat de personatges britànics, entrevistats el dia després que el Regne Unit votés a favor de deixar la UE, parlen sobre què els va motivar a prendre aquesta decisió.

Como de costumbre, un niño observa escondido a su padre descargar tabaco de contrabando en mitad de la noche. Pero esta noche no es tabaco.

As usual, a child sees his father hiding smuggled tobacco in the middle of the night. But tonight it is not tobacco.

20

Una mujer de avanzada edad está tomando un baño. Mientras entra en el agua se le revela un nuevo mundo. El teléfono, en una silla, la conecta con su hijo y la mantiene en contacto con el mundo.

An aged woman is taking a bath. While entering the water a new world is revealed to her. The phone, on a chair, connects her with her son and keeps her linked to the world.

Una visita inesperada interrumpirá un plácido día de pesca.

An unexpected visit will interrupt a peaceful day of fishing.

Esta animación satírica reflexiona sobre por qué está sucediendo el Brexit. Una variedad de personajes británicos, entrevistados el día después que el Reino Unido votara a favor de dejar la UE, hablan sobre qué les motivó a tomar esta decisión.

Producció: I do What I Want

Un home portava una vida tranquil·la… si no fos per les constants veus dins del seu cap.

Un hombre llevaba una vida tranquila… si no fuera por las constantes voces dentro de su cabeza.

A man led a simple life... if only it weren’t for the constant voices in his head.

This satirical animation considers why Brexit is happening. A variety of British characters, interviewed the day after the UK voted to leave the EU, speak about what motivated their decision.

21


Curts

Fest

Reach the Sky

Take Rabbit

Kötü kiz (Wicked Girl)

59 Secondi (59 Seconds)

Alemanya, 2 min 55 s, 2018, titelles, sense diàlegs

Canadà, 5 min 50 s, 2018, stop motion, VOS (anglès)

Regne Unit, 15 min 29 s, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

França i Turquia, 8 min 09 s, 2017, animació 2D, VOS (turc)

Suïssa, 15 min 50 s, 2017, animació per ordinador 2D i 3D, VOS (anglès)

Direcció i producció: Nikita Diakur

Direcció: Daniel Sterlin-Altman

Direcció: Peter Peake

Direcció: Ayce Kartal

Direcció: Mauro Carraro

Producció: Queer Songbook Orchestra

Producció: Peter Peake Limited

Producció: Les Valseurs

Producció: Nadasdy Film

A la carretera, tres amics queer en tres cotxes queer són separats per una inesperada bifurcació queer.

En un trencaclosques mil·lenari, un home intenta transportar passatgers sorprenents a l’altra riba del riu en la seva barqueta quan, de sobte s’adona que n’ha volgut carregar més dels que podia.

S. és una nena turca de 8 anys amb una imaginació desbordant. Li encanta la naturalesa i els animals. Mentre és a l’hospital, recorda les felices vacances al poble dels seus avis, però records foscos i esfereïdors surten a la llum i, a poc a poc, comencen a tenir sentit.

La història d’amor de Tiziana i Bruno es capgira pels 59 segons que van escriure una de les pàgines més tràgiques de la història d’Itàlia, el terratrèmol que va devastar el Friuli el maig de 1976.

Dron. Escena perillosa. Rave

Drone. Escena peligrosa. Rave

Dron. Stunt. Rave.

En la carretera, tres amigos queer en tres coches queer son separados por una inesperada bifurcación queer.

On the open road, three queer friends in three queer cars are separated by an unexpected queer fork in the road.

En un rompecabezas milenario, un hombre intenta transportar a pasajeros sorprendentes a la otra orilla del río cuando, de repente se da cuenta de que ha querido cargar a más de los que podía.

In an age-old conundrum a man attempts to transport some unlikely passengers across a river in his tiny boat but soon realises he’s taken on more than he bargained for.

22

S. es una niña turca de 8 años con una imaginación desbordante. Le interesa la naturaleza y los animales. Mientras está en el hospital, recuerda las felices vacaciones en el pueblo de sus abuelos, pero surgen oscuros y aterradores recuerdos y, poco a poco, empiezan a tener sentido.

8-year-old S. is a little Turkish girl with an overflowing imagination. She is keen on nature and animals. As she is in hospital, she is looking back on happy holidays in her grandparents’ village, but dark and terrifying memories emerge and, little by little, begin to make sense.

La historia de amor de Tiziana y Bruno se tuerce por los 59 segundos que escribieron una de las páginas más trágicas de la historia de Italia, el terremoto que desbastó el Friuli en mayo de 1976.

The love story of Tiziana and Bruno is turned upside down by the 59 seconds that wrote one of the most tragic pages of Italy’s history, the earthquake that devastated Friuli in May 1976.

23


C3

Curts

CURTS 3 Tots els públics Divendres 22 de febrer 17.30 h CaixaForum Dissabte 23 de febrer 19 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Muedra

The Juggler

Sister

Animal Behaviour

Grozna prikaza (Ugly Fairy Tale)

Espanya, 8 min 03 s, 2019, stop motion, sense diàlegs

Lituània i França, 11 min 5 s, 2018, animació 2D, VOS (anglès)

Xina, 8 min 2 s, 2018, stop motion, VOS (xinès)

Canadà, 14 min 27 s, 2018, animació 2D, VOS (anglès)

Bulgària, 11 min 44 s, 2018, brodats a mà, VOS (anglès)

Direcció: César Díaz Meléndez

Direcció: Skirmanta Jakaitė

Direcció i producció: Siqi Song

Direcció: David Fine i Alison Snowden

Direcció: Radostina Neykova

Producció: Mizunonaka

Producció: Art Shot, Tripode Productions i Perspective Films

Producció: NFBC

Producció: Korund X

La vida pot sorgir en qualsevol racó, la naturalesa comportar-se de forma estranya i els dies durar minuts. Encara que tot ens sigui familiar, res no és el que sembla ser en aquest indret.

L’altra banda de la vida, la banda aterridora i desconeguda que mai no entenem del tot, però és allà, en algun lloc a prop, molt a prop.

Cinc animals es reuneixen amb regularitat per parlar d’allò que els angoixa en una teràpia de grup dirigida pel Dr. Clement, un psicoterapeuta caní. En el grup hi ha la Lorraine, una sangonera que pateix d’ansietat per separació; la Cheryl, una mantis religiosa que no sembla que sàpiga retenir un home; en Todd, un porc amb desordre alimentari; en Jeffrey, un ocell amb problemes de culpabilitat; i la Linda, una gata obsessiva-compulsiva.

Un home i una dona passen els dies en discussions inútils. Un dia la seva caseta es cansa de baralles interminables i fuig d’ells.

La vida puede surgir en cualquier parte, la naturaleza comportarse de forma extraña y los días durar minutos. Aunque todo nos sea familiar nada es lo que parece en este lugar.

Life can arise anywhere, nature can behave strangely and days can last for minutes. Although everything is familiar to us, nothing is what it seems in this place.

El otro lado de la vida, el lado aterrador y desconocido que nunca comprendemos del todo, pero está allí, en algún lugar cercano, muy cercano.

The other side of life, the scary, unknown side we never fully grasp but we know is there, somewhere near, so close.

Un home recorda que quan era un nen es va criar amb una horrible germana petita a la Xina dels anys 1990. Com hauria estat la seva vida si les coses haguessin anat de forma diferent?

Un hombre recuerda que cuando era un niño se crió con una molesta hermana pequeña en la China de los años 1990. ¿Cómo habría sido su vida si las cosas hubieran ido de forma diferente?

A man remembers his childhood memory of growing up with an annoying little sister in 1990s China. How would his life have been if things had gone differently?

Cinco animales se reúnen con regularidad para hablar sobre lo que les angustia en una terapia de grupo dirigida por el Dr. Clement, un psicoterapeuta canino. En el grupo está Lorraine, una sanguijuela que sufre ansiedad por separación; Cheryl, una mantis religiosa que no parece que sepa retener a un hombre; Todd, un cerdo con desorden alimenticio; Jeffrey, un pájaro con problemas de culpabilidad; y Linda, una gata obsesiva-compulsiva.

Un hombre y una mujer discuten inútilmente a lo largo del día. Un buen día su casita se cansa de sus peleas interminables y huye de ellos.

Man and Woman spend their days in pointless arguments. One day their little House is fed up with their never ending quarrels and runs away.

Five animals meet regularly to discuss their inner angst in a group therapy session led by Dr. Clement, a canine psychotherapist. The group includes Lorraine, a leech who suffers from separation anxiety; Cheryl, a praying mantis who can’t seem to keep a man; Todd, a pig with an eating disorder; Jeffrey, a bird with guilt issues; and Linda, an obsessive-compulsive cat.

24

25


C4

Curts

CURTS 4 +18 Divendres 22 de febrer 22 h CaixaForum Dissabte 23 de febrer 22 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Muzicke traume (Musical Traumas)

Weekends

Enough

La noche

Sèrbia, 10 min 26 s, 2018, diverses tècniques, VOS (serbi)

Estats Units, 15 min 17 s, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

Regne Unit, 2 min 22s, 2018, stop motion, sense diàlegs

Espanya, 11 min 45 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Direcció: Milos Tomic

Direcció: Trevor Jimenez

Direcció: Anna Mantzaris

Direcció: Martín Romero

Producció: Dribbling Pictures

Producció: Past Lives Productions

Escola: Royal College of Art

Producció: UniKo

És un recull rítmic de confessions traumàtiques però divertides d’antics alumnes, així com l’intent de visualitzar la música amb delicioses animacions fetes a mà. Les experiències poden ser documentals, però la imatge prové directament del món de les impressions musicals.

Un nen reparteix la seva vida entre les cases dels seus pares acabats de divorciar. Moments surrealistes i onírics es barregen amb les realitats domèstiques d’una família desintegrada en aquesta pel·lícula ambientada a la dècada dels vuitanta a Toronto.

Els veïns estressats d’una ciutat ja n’estan tips i han començat a actuar moguts pels seus impulsos més foscos.

Un Home Llop i una Dona Lluna es troben en una càlida nit d’estiu als voltants d’un gran llac. La passió sorgeix entre ells i immediatament comencen una idíl·lica relació amorosa, però un fet inesperat farà que res no torni a ser igual.

Es una compilación rítmica de confesiones traumáticas pero divertidas de antiguos alumnos, así como el intento de visualizar la música con deliciosas animaciones hechas a mano. Las experiencias pueden ser documentales, pero la imagen proviene directamente del mundo de las impresiones musicales.

Un niño reparte su vida entre las casas de sus padres recién divorciados. Momentos surrealistas y oníricos se mezclan con las realidades domésticas de una familia desintegrada en esta película ambientada en la década de los ochenta en Toronto.

It is a rhythmic compilation of traumatic but amusing confessions of former students, as well as an attempt to visualise music with scrumptious, hand-drawn animation. The experiences may be documentary, but the image comes straight from the world of musical impressions.

26

The story of a young boy shuffling between the homes of his recently divorced parents. Surreal, dream-like moments mix with the domestic realities of a broken family in this film set in 1980s Toronto.

Los estresados habitantes de una ciudad están hartos y han empezado a actuar movidos por sus impulsos más oscuros.

The stressed inhabitants of a city have had enough and start acting on their dark impulses.

Un Hombre Lobo y una Mujer Luna se encuentran una cálida noche de verano en las inmediaciones de un gran lago. La pasión surge entre ellos e inmediatamente comienzan una idílica relación amorosa, pero un hecho inesperado hará que nada vuelva a ser igual.

A Wolf Man and a Moon Woman meet on a warm summer night in the surroundings of a lake. Passion is aroused between them and they immediately start an idyllic relationship, but an unexpected event means that nothing will ever be the same again.

27


Curts

La noria

My Little Goat

Love He Said

Roughhouse

Biciklisti (Cyclists)

Under Covers

Espanya, 12 min 54 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs

Japó, 10 min 13 s, 2018, titelles i stop motion, VOS (japonès)

Regne Unit, 15 min 35 s, 2018, animació per ordinador 2D i 3D, VOS (anglès)

Croàcia, 7 min 20 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Estats Units, 7 min 22 s, 2018, stop motion, sense diàlegs

Direcció: Carlos Baena

Direcció: Tomoki Misato

França, 5 min 40 s, 2018, pintura, rotoscòpia, dibuix i aquarel·la, VOS (anglès)

Direcció: Veljko Popovic

Direcció: Michaela Olsen

Producció: Tokyo University of the Arts

Direcció: Ines Sedan

Direcció: Jonathan Hodgson

Producció: NightWheel Pictures

Producció: Hodgson Films i Papy3D Productions

Producció: Lemonade3d i Bagan Films

Producció: Mighty Oak

La foscor no és sempre el que sembla.

La mamà cabra rescata els seus cabrits de la panxa del llop. Però no troba en Toruku, el seu fill gran! On és en Toruku?!

1973, San Francisco. Charles Bukowski, poeta underground i punk avançat al seu temps, llegeix el seu poema LOVE davant d’un públic entusiasmat que ha vingut a escoltar les provocacions del poeta. Però aquest dia, en lloc del punk, es troben un home destrossat assedegat d’amor.

Tres amics s’embarquen en una nova aventura en una estranya ciutat, però quan un nou membre manipulador s’uneix a la seva colla, la lleialtat s’esmicola amb terribles conseqüències.

La temporada de ciclisme està arribant a la seva gran final. Durant l’última cursa, els dos homes que la lideren competeixen per alguna cosa més que el Gran Trofeu, lluiten per l’estima d’una dona i la satisfacció de les seves fantasies eròtiques. Mentrestant, la petita ciutat portuària es prepara per a l’arribada d’un gran transatlàntic i el seu capità ben plantat.

La nit d’un eclipsi lunar descobrim els dolços, lascius i esgarrifosos secrets d’una petita ciutat. Des d’un psicòpata amb trenes a unes monges entremaliades i tot el que hi ha pel mig. Es dibuixa un pensament reconfortant: allò estrany és relatiu.

La oscuridad no es siempre lo que parece.

Darkness is not always what it seems to be.

Mamá cabra rescata a sus cabritillos de la barriga del lobo. ¡Pero no encuentra a Toruku, su hijo mayor! ¡¿Dónde está Toruku?!

The mother goat rescues her little goats from the wolf’s belly. But she can’t find Toruku, her eldest son! Where is Toruku?!

Producció: Lardux Films

1973, San Francisco. Charles Bukowski, poeta underground y punk avanzado a su tiempo, lee su poema LOVE ante un público entusiasmado que ha venido a escuchar las provocaciones del poeta. Pero este día, en vez de al punk, encuentran a un hombre roto sediento de amor.

1973, San Francisco. Charles Bukowski, underground poet and punk ahead of his time, reads his poem LOVE in front of a wild audience who came to listen to the trash poet’s provocations. But that day, instead of the punk, they found a broken man hungry for love.

28

Tres amigos se embarcan en una nueva aventura en una extraña ciudad, pero cuando un nuevo miembro manipulador se une a su pandilla, su lealtad se desgarra con terribles consecuencias.

Three friends embark on a new adventure in a strange town, but when a manipulative new member joins their gang their loyalty is torn apart with terrifying consequences.

La temporada de ciclismo está llegando a su gran final. Durante la última carrera, los dos hombres que la lideran compiten por algo más que el Gran Trofeo, luchan por el cariño de una mujer y la satisfacción de sus fantasías eróticas. Mientras tanto, la pequeña ciudad portuaria se prepara para la llegada de un gran transatlántico y su apuesto capitán.

The cycling season is nearing its grand finale. During the final race, the two men in the lead are competing for more than the Grand Trophy, they are fighting for the affection of a lady and fulfilment of their erotic fantasies. Meanwhile, the small port town prepares for the arrival of a large ocean liner and its dashing captain.

En la noche de un eclipse lunar descubrimos los dulces, salaces y espeluznantes secretos de una pequeña ciudad. Desde un psicópata con trenzas a unas monjas traviesas y todo lo que está por el medio. Surge un pensamiento reconfortante: lo extraño es relativo.

On the night of a lunar eclipse, we uncover the sweet, salacious and spooky secrets of a small town. From a pigtailed psychopath to naughty nuns and everything in between. This stop motion animated film conjures a comforting thought: that weird is relative.

29


C5

Curts

CURTS 5 WHITE CUBE +12 Dissabte 23 de febrer 20.30 h CaixaForum Diumenge 24 de febrer 11 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Togetherness

La chute (The Fall)

In Trance It

Matter and Motion

Nebula

Regne Unit, 4 min, 2018, pixelació, VOS (anglès)

França, 14 min 22 s, 2018, diverses tècniques, sense diàlegs

Àustria, 6 min 19 s, 2018, diverses tècniques, VOS (anglès i polonès)

Hong Kong, 2 min 15 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Polònia, 3 min 35 s, 2017, animació 3D, VOS (anglès)

Direcció: Shaun Clark i Kim Noce

Direcció: Boris Labbé

Direcció i producció: Reinhold Bidner

Direcció i producció: Max Hattler

Direcció: Marcin Nowrotek

Producció: Mew Lab

Producció: Sacrebleu Productions

Una història de parts del cos desil· lusionades que se separen, creient que estaran millor soles. Però a mesura que es dispersen, aviat s’adonen que estan millor juntes.

Quan els éssers celestials baixen a la Terra per contaminar els seus habitants, l’ordre del món es capgira. És l’inici d’una caiguda tràgica de la qual sorgiran l’infern i el seus contraris, les esferes del paradís…

Una historia de partes del cuerpo desilusionadas que se separan, creyendo que estarán mejor solas. Pero a medida que se dispersan, pronto se dan cuenta de que están mejor juntas.

Cuando los seres celestes bajan a la Tierra para contaminar a sus habitantes, el orden del mundo cambia por completo. Es el inicio de una caída trágica de la que surgirán el infierno y sus contrarios, las esferas del paraíso…

A story of disillusioned body parts which separate, believing they are better off alone. But as they scatter, they soon realise they are better off together.

30

When celestial beings descend to Earth to contaminate its population, the world order completely changes. It is the start of a tragic fall that will lead to the inferno and its opposites, the spheres of paradise …

Producció: Cinetic

Inspirat i basat en una visita espontània al Kunsthistorisches Museum Wien (Museu d’Història de l’Art de Viena, Àustria) durant el mes de setembre de 2018. Pintures polsoses criden per captar l’atenció i decideixen convertir-se en imatges en moviment per ser reconegudes per un públic sobrecarregat d’art.

Inspirado y basado en una visita espontánea al Kunsthistorisches Museum Wien (Museo de Historia del Arte de Viena, Austria) en septiembre de 2018. Pinturas polvorientas gritan para llamar la atención y deciden convertirse en imágenes en movimiento para ser reconocidas por un público sobrecargado de arte.

Inspired by and based on a spontaneous visit to Kunsthistorisches Museum Wien (Museum of Art History Vienna, Austria) in September 2018. Dusty paintings scream for attention and decide to become moving images in order to get recognised by an overstrained art audience.

Creació de moviment, transmissió d’energia, matèria i moviment. Col·laboració audiovisual entre el compositor Lux Prima, el director Max Hattler i un grup d’animadors de l’Escola de Mitjans Creatius de la City University de Hong Kong.

Creación de movimiento, transmisión de energía, materia y movimiento. Colaboración audiovisual entre el compositor Lux Prima, el director Max Hattler y un grupo de animadores de la Escuela de Medios Creativos de la City University de Hong Kong.

Motion creation, energy transmission, matter and motion. Audiovisual collaboration between composer Lux Prima, director Max Hattler, and a group of animators from the School of Creative Media at City University of Hong Kong.

Nebula és un experiment que té com a objectiu trobar el vincle entre dues tendències desenvolupades simultàniament en la història del cinema: la idea dels germans Lumière de crear una pel·lícula com un registre de la realitat i la idea de la pel·lícula com a eina per a la creació de mons imaginatius de Méliès. L’objectiu d’aquest projecte, a més d’examinar els lligams entre el registre i la creació basats en formes no figuratives, és també l’exploració de la nova tècnica de creació de pel·lícules volumètriques (imatge gravada per un sensor Kinect). Nebula es un experimento que tiene como objetivo encontrar el vínculo entre dos tendencias que se desarrollaron simultáneamente en la historia del cine: la idea de los hermanos Lumière de una película como un registro de la realidad y la idea de utilizar la película como herramienta para la creación de mundos imaginativos de Méliès. El objetivo de este proyecto, además de examinar los lazos entre el registro y la creación basados en formas no figurativas, es también la exploración de la nueva técnica de creación de películas volumétricas (imagen grabada por un sensor Kinect). Nebula is an experiment that aims at finding the link between two trends that develop simultaneously in the history of film: Lumière’s concept of a movie as a record of reality and Méliès’s idea that uses the film as a tool for creation of imaginative worlds. The aim of this project, besides examining the links between record and creation based on non-figurative forms, is also the exploration of the new volumetric filmmaking technique (picture recorded by a Kinect sensor).

31


Curts

I Don’t Like the Comics You Drew

Miraila (Mirror)

Bavure (Smudge)

Miazmat

Dreamland

Reruns

Xina, 3 min 38 s, 2018, animació per ordinador 2D, VOS (xinès)

Espanya, 6 min 28 s, 2018, diverses tècniques, VOS (eusquera)

França, 4 min 45 s, 2018, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Polònia, 4 min 8 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs

França, 5 min, 2017, llapis sobre paper, sense diàlegs

Direcció i producció: Lei Lei

Direcció: Armintxe Animazio Taldea

Direcció: Donato Sansone

Direcció: Klaudiusz Wesolowski

Direcció: Mirai Mizue

Països Baixos, Regne Unit, Bèlgica i França, 14 min 15 s, 2018, acció en viu i animació, VOS (anglès)

Producció: Lekuk Kultur Elkartea

Producció: Autour de Minuit

Producció: Platige Image

Producció: CaRTe bLaNChe i Mirai Film

Direcció: Rosto

No sabem si els primers dibuixos es van fer a la platja, amb una branca. Però sí que recordem que, en sentir apropar-se les onades, vam fer un pas enrere perquè el fred de l’escuma de mar no ens atrapés.

Tot comença amb una taca de pintura i un pinzell. L’activitat frenètica del pinzell per sobre de la taca de pintura revela la història de l’evolució.

Miazmat és un intent d’enginyeria inversa de la visió que va portar S. I. Witkiewicz a crear la seva pintura Composition l’any 1922. L’animació va ser creada d’acord amb els preceptes de l’anomenada teoria de la "Pure Form", desenvolupada per S. I. Witkiewicz.

Dreamland mai no s’acabarà. Continuarà creixent mentre hi hagi imaginació al món.

Tot és diferent però res no ha canviat. Un viatge a través d’un laberint de records i somnis enfonsats.

Miazmat es un intento de ingeniería inversa de la visión que llevó a S. I. Witkiewicz a crear su pintura Composition en 1922. La animación fue creada de acuerdo con los preceptos de la llamada teoría de la "Pure Form", desarrollada por S. I. Witkiewicz.

Dreamland will never be completed. It will continue to grow as long as there is imagination left in the world.

En Dave dibuixa la primera pàgina del seu còmic i l’ensenya amb entusiasme al seu amic Lei, però aquest no s’impressiona

Dave dibuja la primera página de su cómic y se la enseña con entusiasmo a su amigo Lei Lei, pero éste no se impresiona.

Dave draws the first page of his comic book and excitedly shows it to his friend Lei Lei. Lei Lei is not impressed.

No sabemos si los primeros dibujos se hicieron en la playa, con una rama. Pero sí recordamos que, al sentir acercarse las olas, dimos un paso atrás para que el frío de su espuma no nos atrapara.

We don’t know if the first drawings were sketched on the beach, with a branch. But we do remember that, as we felt the waves approach, we took a step back, so that the cold of its foam didn’t catch us.

32

Todo empieza con una mancha de pintura y un pincel. La actividad frenética del pincel por encima de la mancha de pintura revela la historia de la evolución.

Everything begins with a paint stain and a brush. The brush’s frenetic activity on top of the paint stain reveals the history of evolution.

Dreamland nunca se acabará. Continuará creciendo mientras haya imaginación en el mundo.

Producció: Studio Rosto A.D., Autour de Minuit Productions i A Private View

Todo es diferente pero nada ha cambiado. Un viaje a través de un laberinto de recuerdos y sueños hundidos.

Everything is different but nothing has changed. A trip through a sunken maze of memories and dreams.

Miazmat is an attempt to reverse engineer the vision that drove S. I. Witkiewicz to create his 1922 painting Composition. The animation was created according to the precepts of the so-called “Pure Form” theory, developed by S. I. Witkiewicz.

33


Futur talent

FT1

FUTURO TALENTO FUTURE TALENT

FUTUR TALENT 1 +12 Dijous 21 de desembre 17.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Pura Vida

Facing It

Estònia, 9 min 35 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Regne Unit, 7 min 32 , 2018, stop motion, pixilació i acció en viu, sense diàlegs

Direcció: Nata Metlukh

Direcció: Sam Gainsborough

Escola: Estonian Academy of Arts

Escola: The National Film & Television School

Quatre amics poc perfectes viatgen als tròpics, però allà les coses surten malament.

En Shaun no encaixa. No és que vulgui estar sol però, d’alguna manera, sempre se sent separat i aïllat del món confiat i feliç que l’envolta. Mentre espera els seus pares en un pub ple de gent, en Shaun lluita amb valentia per unir-se a la gent admirablement feliç, però com més ho intenta, més s’altera.

Cuatro amigos poco perfectos viajan a los trópicos, pero allí las cosas salen mal.

Four flawed friends travel to the tropics, where things go wrong.

Shaun no encaja. No es que quiera estar solo, pero, de alguna manera, siempre se siente separado y aislado del mundo confiado y feliz que lo rodea. Mientras espera a sus padres en un pub lleno de gente, Shaun lucha con valentía por unirse a la gente admirablemente feliz, pero cuanto más lo intenta, más se altera.

Shaun doesn’t fit in. It’s not that he wants to be alone but, somehow, he always feels separate and isolated from the confident, happy world around him. Whilst waiting for his parents in a busy pub, Shaun struggles valiantly to join in with the admirably happy people in the crowd, but the more he tries, the more he goes awry.

Las del diente

34

35


Futur talent

Overflow

After Silence

Las del diente

61 Beehive Street

Sonder

Paranoja paranoje

França, 3 min 19 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Alemanya, 4 min, 2018, animació per ordinador 3D, sense diàlegs

Espanya, 5 min 28 s, 2018, animació 2D, VO (castellà)

Regne Unit, 5 min 30 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Índia, 2 min 30 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Croàcia, 4 min 56 s, 2018, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Direcció: Maia Esquerre, Oihana Hauet, Charlotte Moyen, Gabriel Ramain i Florent Tailhades

Direcció: Henning Himmelreich

Direcció: Ana Pérez López

Direcció: Helena Bonastre Rodriguez

Direcció: Debjyoti Saha

Direcció: Katarina Jukić

Escola: Filmakademie Baden-Württemberg

Escola: Calarts

Escola: Central Saint Martins, University of Arts of London

Escola: National Institute of Design

Escola: Zagreb Film

El procés d’autopurificació es visualitza a través de representacions abstractes de les deïtats i altres elements de la mitologia egípcia, combinats amb elements gràfics moderns.

Tenir una criatura és una cosa estranyíssima, però més estrany és haver de plantejar-se com afectarà la teva carrera professional. Tres dones discuteixen sobre la pressió social per tenir fills mentre celebren la singularitat dels seus cossos.

Veiem les vides privades de quatre excèntrics personatges que viuen al mateix apartament.

Somnis de grandesa d’un pintor de carrer, plasmats amb humor i una acurada animació.

Descubrimos las vidas privadas de cuatro excéntricos personajes que viven en el mismo piso.

Sueños de grandeza de un pintor callejero, plasmados con humor y una cuidada animación.

Al llarg de la vida, les persones hem de bregar amb certes obligacions i responsabilitats. Si bé la majoria de la gent només sent incomoditat, algunes persones experimenten ansietat per por de realitzar les tasques més senzilles de forma incorrecta.

We discover the private lives of four eccentric characters who live in the same apartment.

A street painter’s dreams of grandeur, depicted with humour and painstaking animation.

Escola: ECV Bordeaux

Una nena s’enfronta amb els seus dimonis durant la festa d’aniversari de la seva millor amiga.

Una niña se enfrenta a sus demonios durante la fiesta de cumpleaños de su mejor amiga.

A young girl is faced with her demons during a birthday party for her best friend.

El proceso de autopurificación se visualiza a través de representaciones abstractas de las deidades y otros elementos de la mitología egipcia, combinados con elementos gráficos modernos.

The process of self-purification is visualised through both abstract representations of deities and other elements from Egyptian mythology, combined with modern graphical elements.

36

Tener un bebé es una cosa rarísima, pero más extraño es tener que plantearse cómo afectará a tu carrera profesional. Tres mujeres discuten la presión social de tener hijos mientras celebran la singularidad de sus cuerpos.

Having a baby is a very rare thing, but even stranger is having to consider how it will affect your career. Three women discuss the social pressure of having children while celebrating the uniqueness of their bodies.

A lo largo de la vida, las personas tenemos que lidiar con ciertas obligaciones y responsabilidades. Aunque la mayoría de las personas solo sienten incomodidad, otras personas experimentan ansiedad por miedo a realizar las tareas más sencillas de manera incorrecta.

Through life each person needs to deal with certain obligations and responsibilities. While most people only feel discomfort, others experience anxiety over performing even the simplest tasks wrongly.

37


Futur talent

Vertigo

Augenblicke (A Blink of an Eye)

Baraa

Patchwork

Homesick

Reverie

Letònia, 3 min 25 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Alemanya, 3 min 55 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Regne Unit, 4 min 30 s, 2018, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Israel, 7 min 15 s, 2018, stop motion i animació tradicional, sense diàlegs

Dinamarca, 7 min 45 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs

Direcció: Liana Mihailova

Direcció: Kiana Naghshineh

Direcció: Natasza Cetner

Espanya, 8 min 44 s, 2018, stop motion, retallables, brodat animat i animació 2D, VO (castellà)

Direcció: Philip Louis Piaget Rodriguez

Escola: Filmakademie Baden-Württemberg

Escola: Royal College of Art

Direcció: María Manero

Direcció: Hila Einy, Yoav Aluf i Noy Bar

Escola: KAS

Escola: Bezalel Academy of Arts and Design

Escola: The Animation Workshop

Una emocionant immersió a l’estiu fa un gir inesperat i es converteix en una gran experiència quan ets davant de l’extrem insuperable del penya-segat.

Una dona camina cap a casa de nit. És assetjada per darrere per un estrany. Ell l’agafa i intenta arrancar-li la roba. Lluiten. El punt de vista canvia entre home i dona. La realitat i les pors els confonen.

Quan un somni tan esperat s’esvaeix, la realitat comença a envoltar-nos i tancar-nos a l’espai claustrofòbic de les nostres pors i la nostra ansietat distorsionadora.

La història de la Loly, una dona que va necessitar un fetge nou perquè el seu es va trencar.

Una crisi en la vida d’una jove l’obliga a tornar a casa dels seus pares. La seva reaparició sacseja el delicat equilibri al niu familiar.

En la profunditat del camp hostil, on la vida s’esvaeix amb cada respiració, un nen turmentat pel dolor lluita contra un animal del qual no pot escapar.

Una crisis en la vida de una joven la obliga a regresar a casa de sus padres. Su reaparición sacude el delicado equilibrio en el nido familiar.

En la profundidad de la hostil campiña, donde la vida se desvanece con cada respiración, un niño atormentado por el dolor lucha contra un animal del que no puede escapar.

Una emocionante inmersión en verano da un giro inesperado y se convierte en una gran experiencia cuando te encuentras frente al extremo insuperable del acantilado.

An exciting summer dive takes an unexpected turn and grows into an amplified experience when one faces the unsurpassable edge of the cliff.

38

Una mujer camina hacia casa por la noche. Es acosada por detrás por un extraño. Él la agarra y trata de arrancarle la ropa. Pelean. El punto de vista cambia entre hombre y mujer. La realidad y los miedos los confunden.

A woman walks home at night. She is attacked from behind by a stranger. He grabs her and tries to rip off her clothes. They fight. The point of view switches between man and woman. Reality and fears blur into each other.

Cuando un sueño tan esperado se desvanece, la realidad comienza a rodearnos y encerrarnos en el espacio claustrofóbico de nuestros miedos y nuestra ansiedad distorsionadora.

When a long-awaited dream dies, reality begins to circle around us and encage us in the claustrophobic space of our fears and distorting anxiety.

Escola: Universitat Politècnica de València. Màster en Animació

La historia de Loly, una mujer que necesitó un hígado nuevo porque el suyo se rompió.

The story of Loly, a woman who needed a new liver because hers was broken.

A crisis in a young woman’s life forces her to return to her parents’ home. Her reappearance shakes the delicate balance in the family nest.

Deep in the harsh countryside, where life fades with every breath, a boy tormented with grief battles an inescapable beast.

39


FT2

Futur talent

FUTUR TALENT 2 +12 Divendres 22 de febrer 17.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

La plongeuse

The Stained Club

Caldeira

Sounds Good

Shadow

França, 4 min 9 s, 2018, retallables i tècnica mixta, sense diàlegs

França, 6 min 39 s, 2018, animació per ordinador 3D, VOS (francès)

França, 5 min 58 s, 2018, animació 2D, VOS (francès)

Estònia, 9 min 50 s, 2018, animació per ordinador 2D, VOS (anglès)

Xina, 5 min 32 s, 2017, pintura sobre vidre i stop motion, (VOS) xinès i anglès

Direcció: Iulia Voitova

Direcció: Mélanie Lopez, Simon Boucly, Marie Ciesielski, Alice Jaunet, Chan Stéphie Peang i Béatrice Viguier

Direcció: Julie Bousquet, Estelle Hocquet, Catherine Manesse

Direcció: Sander Joon

Direcció: Lei lei

Escola: Estonian Academy of Arts

Escola: China Academy of Art

Durant la seva jornada laboral, un microfonista intenta enregistrar el so dels bolets.

Shadow combina la pintura a l’oli i la fotografia per mostrar un relat de les lesions infringides a una nena després de ser seguida i assetjada sexualment.

Escola: La Poudrière

Escola: Supinfocom Rubika

Una bussejadora professional se sotmet a un intens règim d’entrenament interromput pels implacables xiulets del seu entrenador. Completament esgotada, es nega a bussejar de nou i decideix visitar un massatgista.

Una buceadora profesional se somete a un intenso régimen de entrenamiento interrumpido por los implacables silbidos de su entrenador. Completamente agotada, se niega a bucear de nuevo y decide visitar a un masajista.

A professional diver undergoes an intense training regime punctuated by relentless blows on her trainer’s whistle. Utterly exhausted, she refuses to dive again and decides to visit a masseur.

40

En Finn té taques a la pell. Un dia coneix un grup de nens genials amb diferents taques al cos. Un dia entén que aquestes taques no són només boniques.

Finn tiene manchas en la piel. Un día conoce a un grupo de niños geniales con diferentes manchas en el cuerpo. Un día entiende que estas manchas no son solo bonitas.

Finn has stains on his skin. One day, he meets a group of cool kids with different stains on their bodies. One day, he understands that these stains aren’t just pretty.

Escola: École de l’image des Gobelins

La Inès ha viscut tota la vida a l’ombra de la seva germana, una brillant vulcanòloga. Com a repte, decideix unir-se a una expedició científica que planeja escalar un volcà.

Inès ha vivido toda su vida a la sombra de su hermana, una brillante vulcanóloga. Como reto, decide unirse a una expedición científica que planea escalar un volcán.

Inès has lived all her life in the shadow of her sister, a brilliant volcanologist. As a challenge, she decides to join a scientific expedition that plans to climb a volcano.

Durante su jornada laboral, un microfonista intenta grabar el sonido de las setas.

A boom operator on a journey, trying to record the sound of mushrooms.

Shadow combina la pintura al óleo y la fotografía para mostrar un relato de las lesiones infligidas a una niña tras ser seguida y acosada sexualmente.

Shadow combines oil painting and photography to show an account of the injuries inflicted on a girl after she was followed and sexually harassed.

41


Futur talent

Fishboy

Time Autobahn

Hedgehog

Bound

Body Echo

Nosis

Regne Unit, 8 min 42 s, 2018, pintura sobre vidre i stop motion, VOS (anglès)

Japó, 3 min 33 s, 2018, animació per ordinador 2D, VOS (japonès, anglès i xinès)

Regne Unit, 11 min 10 s, 2018, diverses tècniques, VOS (anglès)

França, 4 min 55 s, 2018, animació 2D, VOS (francès)

Regne Unit, 2 min 58 s, 2018, stop motion amb titelles, VOS (anglès)

Alemanya, 8 min 8 s, 2018, dibuix, VOS (anglès)

Direcció: Anita Bruvere

Direcció: Sijia Luo

Direcció: Edward Bulmer

Direcció: Lesego Vorster, Pierre-Yves Vauzelle, Diego Torres, Venkatram Viswanathan i Kirill Blumenkrants

Direcció: Ali Aschman

Direcció: Vincenz Neuhaus

Escola: Royal College of Art

Escola: Film University Babelsberg Konrad Wolf

Una dona descobreix el seu propi jo fracturat a l’habitació del costat. Body Echo expressa la fragilitat psicològica i la fragmentació de la identitat.

Quan un nen amb un nas excepcionalment llarg cau accidentalment en un pastís, la seva vida canvia de forma inesperada. Equipat amb un supernàs, comença a tornar a explorar la vida. Però tot té un preu.

Escola: The National Film & Television School

Escola: The National Film & Television School

FishBoy viu en l’obscuritat, la seva culpa pel passat el consumeix lentament. La seva xicota, la Laura, és una llum d’esperança en el seu món fosc. Tot i els seus esforços, el passat de FishBoy continua perseguint-lo, i amb el temps el posa a ell i a la Laura en perill. En adonar-se que mai no podrà escapar de la seva culpa, FishBoy finalment ha de deixar anar la Laura i torna al mar, on pertany.

Un automòbil que va a gran velocitat salta a la carretera del Temps i corre ràpidament cap endavant, cap al futur. La seva velocitat és il·limitada.

FishBoy vive en la oscuridad, su culpa por el pasado lo consume lentamente. Su novia Laura es una luz de esperanza en su mundo oscuro. A pesar de sus esfuerzos, el pasado de FishBoy continúa persiguiéndolo, y con el tiempo lo pone a él y a Laura en peligro. Al darse cuenta de que nunca podrá escapar de su culpa, FishBoy finalmente debe dejar marchar a Laura y regresa al mar, donde pertenece.

A speeding car leaps onto the highway of Time and hurtles forward, towards the future. Its speed is limitless.

Un automóvil que avanza a gran velocidad salta a la carretera del Tiempo y corre hacia adelante rápidamente, hacia el futuro. Su velocidad es ilimitada.

La vida mundana d’en Gareth, un home de 28 anys que treballa en un restaurant brut de menjar ràpid. Viu a casa amb el seu pare, addicte a la televisió, i vol sortir desesperadament de la seva rutina i menjar-se el món.

La vida mundana de Gareth, un hombre de 28 años que trabaja en un sucio restaurante de comida rápida. Vive en casa con su padre, adicto a la televisión, y quiere desesperadamente salir de su rutina y comerse el mundo.

The mundane life of Gareth, a 28-year-old man who works in a dingy fast-food restaurant. He lives at home with his couch-potato father and wants desperately to break out of his routine and experience the world.

Escola: École de l’image des Gobelins

Dos germans joves trenquen la seva relació per orgull.

Dos hermanos jóvenes rompen su relación por orgullo.

Two young brothers break their relationship out of pride.

Una mujer descubre su propio yo fracturado en la habitación de al lado. Body Echo expresa la fragilidad psicológica y la fragmentación de la identidad.

A woman discovers her own fractured self in the room next door. Body Echo expresses psychological fragility and fragmentation of identity.

Cuando un niño con una nariz excepcionalmente larga cae accidentalmente en un pastel, su vida cambia de manera inesperada. Equipado con una supernariz, empieza a volver a explorar la vida. Pero todo tiene un precio.

As a boy with an exceptionally long nose accidentally falls into a cake, his life changes in unforseen ways. Equipped with a supernose, he begins to reexplore life. But everything comes at a price.

FishBoy lives in darkness, his guilt about the past slowly consuming him. His girlfriend Laura is a light of hope in his dark world. Despite her efforts, FishBoy’s past continues to chase him, eventually putting both him and Laura in danger. Realising that he will never be able to escape his guilt, FishBoy must finally let go of Laura, and return to the sea, where he belongs.

42

43


Monogràfic stop motion

Monogràfic stop motion

MONOGRÁFICO STOP MOTION MONOGRAPHIC SESSION STOP MOTION

Fuse Alemanya, 7 min 18 s, 2018, animació 2D, VOS (anglès) Direcció: Shadi Adib Escola: Filmakademie Baden-Württemberg

Una trampa per a ratolins es tanca de cop, un mercat es desperta. Un grup d’homes discuteix acaloradament sobre com matar l’animal a la capseta. Els uns rere els altres, intenten superar les fantasies sàdiques de l’anterior.

Una trampa para ratones se cierra de golpe, un mercado se despierta. Un grupo de hombres discute acaloradamente cómo matar al animal en la cajita. Uno tras otro, intentan superar las fantasías sádicas del anterior.

A mousetrap snaps shut, a market place awakens. A group of men heatedly discuss how to kill the animal in the little box. One after the other, they try to trump each other’s sadistic fantasies.

Fétiche 33-12. Collection Martin-Starewitch

44

45


Monogràfic stop motion

Stop motion: sobre la vida dels titelles Xavier Kawa-Topor

Fantastic Mr. Fox de Wes Anderson

Pensàvem que l’animació 3D relegaria les pel·lícules de titelles i plastilina al calaix de les andròmines cinematogràfiques. Però no ha estat així. Ans al contrari, actualment l’stop motion ha tornat amb força tot qüestionant l’especificitat de la seva estètica. A banda del volum, què més té que l’animació digital? És la imperfecció de la tècnica la que produeix una vibració especial i insufla sensació de vida? O bé és la matèria la que dóna a les seves figures una existència tangible a la pantalla en la qual l’espectador ha de creure perquè davant seu es produeixi la màgia de l’ésser inert que pren vida? L’stop motion apareix a principis del segle XX com una nova atracció del cinema de fira, una «cosa» que permet fer moure objectes inanimats: els plats i mobles embruixats d’una habitació d’hotel encantada, el teatre automatitzat i el xoc en cadena de joguines mecàniques aporten inversemblança i imaginació a les primeres escenes esbojarrades i espirituals imaginades per Segundo de Chomón, Arthur MelbourneCooper, Stuart Blackton... Mentre que molts dels seus primers artefactes animats són bellugats des de fora per una «força invisible» –elèctrica o màgica–, alguns assoleixen ja una mena d’existència autònoma, com les joguines de Dream of Toyland (1908) d’Arthur Melbourne-Cooper que «comencen a viure» mentre l’infant dorm. En certa manera, és l’espai del somni el que condiciona i circumscriu la seva existència. L’stop motion s’allibera de seguida de la seva unió híbrida amb l’angle de càmera real: ja no està confinat a la funció d’efecte especial, sinó que inventa el seu propi espai, el qual es presenta com un món de ficció en si mateix. I aquest món és en miniatura. Dream of Toyland és la primera d’una llarga sèrie de pel·lícules que, de La Petite Parade (1928) de Ladislas Starewitch a La Révolte des Jouets d’Hermina Tyrlova (1947), preparen el camí 46

de Toy Story de John Lasseter (1995). En donar moviment als objectes als quals els infants, amb els seus jocs, confereixen una existència i una ànima, el cinematògraf, igual que les joguines mecàniques, «fa visibles els somnis de la imaginació», tal com diu Starewitch. El tema del despertar nocturn de les joguines s’inscriu dins de la llarga tradició literària europea que il·lustren sobretot El soldadet de plom d’Andersen i El trencanous i el rei dels ratolins de Hoffmann que van inspirar Starewitch. Però, de la mateixa manera que Fétiche, el gosset de peluix que imagina l’any 1933 i al qual una llàgrima dóna un cor que batega, la seva existència desborda aviat els somnis infantils per interferir amb la realitat. A La Révolte des Jouets, s’uneixen contra un agent de la Gestapo que ve a detenir el seu fabricant, la qual cosa demostra que aquests objectes no només tenen una ànima, sinó també una consciència i valors morals! En poques paraules, res del que és humà no els és aliè. Segons aquest mateix estil de ficció, l’animador Jiří Barta postularà molt més tard, a Drôle de Grenier (2009), que les joguines, fins i tot relegades a les golfes, continuen vivint molt després que els infants hagin deixat d’interessar-s’hi. Aquí es dibuixa una altra poètica: la dels objectes deixats de banda però que encara viuen dels records amb què estan carregats. Molt aviat, l’stop motion, a la recerca del seu propi espai de ficció, també va explorar el teatre de titelles. Émile Cohl va ser-ne pioner, aventurant-s’hi a partir de 1910 amb Le Petit Chantecler i Le Tout Petit Faust. L’espectacle en miniatura que els seus títols anuncien prové de la «reducció» irreverent de l’obra original l’èmfasi de la qual el director ridiculitza. La manera de fer s’inscriu en una certa tradició satírica del teatre de titelles. Jiří Trnka és el primer que elabora una poètica pròpia del titella cinematogràfic. Trnka, hereu del teatre de titelles txec format en la dissidència cultural de la dominació austrohongaresa, fa que els personatges i les seves fisonomies

tinguin un cert hieratisme. Amb ell, el rostre del titella té el mateix paper que la màscara de teatre. Pintant el rostre i els ulls immutables del personatge, li insufla el seu caràcter i les seves passions. La posició del titella, el punt de vista i la llum, més que els gestos, li donaran el seu poder d’expressió i conferiran interioritat al drama. Brestilav Pojar, que va treballar amb ell, assenyalava: «Teníem la impressió que el titella amagava molt més que no mostrava, i que el seu cor de fusta amagava encara més coses». Aquest hieratisme es troba formalment als antípodes de l’estètica de la plastilina que, al contrari, se serveix, com Will Vinton per exemple, de la plasticitat del seu material i del seu poder metamòrfic per dotar els personatges de fisonomies canviants, grotesques i caricaturesques. Això no obstant, el pamflet i la sàtira no queden fora de l’abast del titella animat, ni molt menys. En certa manera, podríem situar l’obra apassionant i compromesa de la directora finlandesa Katariina Lillqvist en el punt d’unió d’aquestes diverses tendències. L’expressió fixa dels seus titelles prové de Trnka, la caricatura s’expressa mitjançant el moviment dels personatges (The Country Doctor, 1996) i la negror és la del Grand-Guignol (Far Away from Ural, 2008). El nou tarannà que Bretislav Pojar dóna al gènere amb Un verre de trop (1954) és el d’una dramatúrgia que no se sosté tant pel joc dels titelles com per la càmera que segueix, mòbil i intrusiva, una cursa esbojarrada d’un motorista per una carretera, en un decorat reduït a l’essencial. Si bé aquesta vegada els enquadraments i els talls creen un espai més pròpiament cinematogràfic, encara es tracta d’un espai en miniatura. La proposta és la d’un «cinema de model reduït» en què l’stop motion imita alhora el dispositiu –a través del seu plató, els seus decorats, els seus projectors, l’angle de la seva càmera– i l’estètica, submergint l’espectador en un món a petita escala. Aquest es convertirà en l’àmbit privilegiat dels britànics de l’estudi Aardman. Els seus herois de plastilina, Wallace, Gromit i consorts, viuen paròdies de pel·lícules de gènere l’estètica de les quals els serveix de referència: guions, decorats, llums, enquadraments, muntatge… Tanmateix, els directors Nick Park i Peter Lord han entès bé l’essència de la seva obra: «D’una banda, volem que els espectadors completament absorbits per la història que els expliquem, creguin en els nostres personatges. Els espectadors han d’estar captivats, immergits, implicats (…) De l’altra, sabem per experiència el següent: quan els espectadors estan captivats per les nostres històries, quan es troben en simbiosi amb els nostres personatges, una altra part del seu esperit s’adona que només mesuren 25 centímetres d’alt, que estan fets de plastilina, que hi ha empremtes dactilars per tot arreu, vaja que estan fets a mà. Creiem que el fet que les nostres pel·lícules estiguin fetes a mà ’fent servir ninots’ constitueix una part important del plaer que el nostre treball proporciona».1

1 Peter Lord, citat per Philippe Moins a Le Cinéma d’animation en 100 films, Ed. Capricci, 2016, p. 245.

Sigui quina sigui la referència –el món de les joguines, el teatre de titelles o el propi cinema–, la miniatura és part constitutiva de l’estètica de l’stop motion. Aquest últim prové d’un «règim de creença» que no busca l’estupefacció del seu espectador, sinó més aviat la seva connivència. Tal com fa amb la textura, la matèria visible de les figures o les imperfeccions de la tècnica amb què juga Wes Anderson per recordar-nos «contínuament que la figura només és una figura i no deixa mai del tot el plató»,2 l’stop motion utilitza un efecte d’escala per fer-nos veure el món en petit, posar a distància allò representat i crear les condicions de la transferència cap a la figura animada, cap a un fetitxe. Niki Lindroth von Bahr n’extreu un efecte sorprenent a Min börda (2017), on personatges zoomorfes perduts en els no-llocs de les ciutats contemporànies –un supermercat, un hotel per a estades de llarga durada, un call centre i una hamburgueseria– narren la vacuïtat de la seva existència, tan difícil de suportar. A l’obra d’aquesta artista, escultora i cineasta, els paisatges en miniatura són extremadament detallats, minuciosament recreats fins als seus detalls més prosaics, per convidar a una experiència del que és gairebé real. L’existència dels seus personatges ni realistes ni naturalistes, a vegades fins i tot mutants, apareix, doncs, més flotant, fabulosa i vertadera. Però hi ha molt més: fent moure la matèria inerta, insuflant un simulacre de vida a objectes inanimats, l’stop motion inicia l’animació en metafísica. Contràriament a l’animació en 3D que se situa en el camp de la representació pura, fora de tota materialitat, l’stop motion planteja, de fet, la presència física de les seves figures com una condició pròpia de la seva existència. Així, obre de bat a bat la qüestió de l’ésser viu. Quins són aquests cossos animats que es belluguen a la pantalla? On rau el principi que els anima? La vida pot no ser orgànica? Aquesta és la pregunta que evoquen els personatges animats de Wes Anderson per la seva semblança amb els de Ladislas Starewitch. Aquest últim, entomòleg abans de ser un dels pioners del cinema d’animació, va crear les seves primeres figures amb insectes morts als quals va reforçar les potes amb filferro per animar-los fotograma a fotograma. Més endavant, l’estètica dels seus titelles continua propera a la taxidèrmia: pell d’isard cosida directament sobre la fusta, pèls, becs i urpes donen als seus personatges un aspecte naturalista proper al d’animals dissecats, deixant de banda l’antropomorfisme. A l’obra de Wes Anderson hi ha aquesta mateixa idea de la vida en què la mort també té el seu espai, els animals no són de peluix: n’hi ha prou amb veure’ls menjar –o més exactament devorar– per convèncer-se’n i mesurar la importància del principi vital que els anima. També podríem situar Peter and the Wolf (2009) de Suzie Templeton en aquesta línia per la seva recerca de realisme en l’animació i els decorats i els seus personatges, realistes i estilitzats alhora. 2 Stéphane Delorme «Animation minutieuse», Les cahiers du cinéma, 743, abril de 2018.

47


Monogràfic stop motion

Tanmateix, l’animació és un art de la imatge congelada, del temps mort. En oposició al temps de la vida que passa, crea una ficció en què l’ésser viu ja no existeix com a tal i en què només el seu espectre persisteix. No ens ha de sorprendre, doncs, que el surrealista txec Jan Svankmajer, sondejant l’inconscient dels ninots animats, faci palesa la mort orgànica del cos i la seva ressurgència en el que és híbrid. Esquelets, carn, pell, criatures quimèriques nascudes del trasplantament mecànic i orgànic poblen la seva Alícia al país de les meravelles (1988), com tants altres zombis. Aquest és el destí dels que s’aventuren en profunditat en l’estètica de l’stop motion: les seves pel·lícules exhalen l’ontològica malenconia del cinema d’animació. Tim Burton no és l’únic a haver celebrat –amb la complicitat de Henry Selick i Mike Johnson– les noces fúnebres del cinema i del titella. Com totes les seves pel·lícules, Street of Crocodiles (1986) dels germans Quay desplega la seva insondable malenconia en un univers minuciosament organitzat com el museu imaginari dels records. La vida, fràgil i passatgera, ja passada, només seria el laboratori dels somnis? Aquí, una mica de saliva torna a engegar els mecanismes rovellats d’un univers en miniatura que s’anima pel lent contagi d’una vida estranya. Allà, un mico autòmat té espasmes a la vitrina. Més enllà, un ninot envia un raig de llum a un petit ésser mecànic amb el cap en forma de bombeta que intenta aixecar-se. Un titella, alliberat dels seus fils, va per aquest univers quimèric a la recerca de la mà que dirigeix tots els mecanismes… La figureta d’stop motion representa sempre la presència/absència de la mà que el manipula? En tot cas és l’herència dels seus avantpassats: titella de teatre, ninot o joguina d’infant. Menys lliure que el personatge de dibuixos animats, no ha tallat els fils amb el seu creador. Per tant, la seva existència condicionada s’ofereix com una metàfora privilegiada de la pròpia condició humana. Sota el jou soviètic, Jiri Trnka la va fer servir per fustigar la subjecció de l’artista al poder totalitari a La mà (1965), el títol de la qual reflecteix molt bé aquesta situació. El duo belga Patar i Aubier se’n riu a l’irresistible Panique au village, en què l’animació dels personatges imita deliberadament el sacseig de joguines manipulades per mans d’infants… Al final poc importa la direcció escollida: la vida dels titelles sembla que topa amb el marc que la circumscriu, ja sigui la figura palpitant de Kirsten Lepore a Hi Stranger (2016) que en reivindica l’autonomia, mirant la càmera, tornant-se a apropiar del seu cos, o els que confecciona Ainslie Henderson improvisant davant nostre, a partir de materials reciclats en la seva metapel·lícula Stems (2018). En poc més de 2’25’’, assistim a la gènesi dels personatges fabricats pel director, a la seva vida davant la càmera i a la seva fi quan el moviment s’atura.

48

Stop motion: sobre la vida de las marionetas Xavier Kawa-Topor

Pensábamos que la animación 3D relegaría las películas de marionetas y plastilina al cajón de las antiguallas cinematográficas. Pero nada más lejos. Más bien lo contrario, actualmente el stop motion ha regresado con fuerza a la vez que cuestiona la especificidad de su estética. Aparte del volumen, ¿qué más tiene que la animación digital? ¿Acaso la imperfección de la técnica produce una vibración especial e insufla sensación de vida? ¿O es la materia la que da a sus figuras una existencia tangible en la pantalla en la que el espectador tiene que creer para que se produzca ante él la magia del ser inerte que cobra vida? El stop motion aparece a principios del siglo XX como una nueva atracción del cine de feria, una «cosa» que permite poner en movimiento objetos inanimados: los platos y muebles embrujados de una habitación de hotel encantada, el teatro automatizado y el choque en cadena de juguetes mecánicos contagian inverosimilitud e imaginación a las primeras escenas enloquecidas y espirituales imaginadas por Segundo de Chomón, Arthur Melbourne-Cooper, Stuart Blackton... Mientras que muchos de sus primeros artefactos animados siguen siendo movidos desde fuera por una «fuerza invisible» –eléctrica o mágica– algunos alcanzan ya una suerte de existencia autónoma, como los juguetes de Dream of Toyland (1908) de Arthur Melbourne-Cooper que «cobran vida» mientras el niño duerme. En cierto modo, es el espacio del sueño el que condiciona y circunscribe su existencia. El stop motion se libera ya de su unión híbrida con el ángulo de cámara real: ya no está confinado a la función de efecto especial sino que inventa su propio espacio, el cual se presenta como un mundo de ficción en sí mismo. Y este mundo es en miniatura. Dream of Toyland es la primera de una larga serie de películas que, de La Petite Parade (1928) de Ladislas Starewitch a La Révolte des Jouets de Hermina Tyrlova (1947), preparan el camino para Toy Story de John Lasseter (1995). Dando movimiento a los objetos a los que los niños, con sus juegos, confieren una existencia y un alma, el cinematógrafo, al igual que los juguetes mecánicos, «hace visibles los sueños de la imaginación», tal como afirma Starewitch. El tema del despertar nocturno de los juguetes se inscribe en una larga tradición literaria europea que ilustran especialmente El

soldadito de plomo de Andersen y El cascanueces y el rey de los ratones de Hoffmann que inspiraron a Starewitch. Sin embargo, al igual que Fétiche, el perrito de peluche que imagina en 1933 y al que una lágrima da un corazón que late, su existencia desborda pronto los sueños infantiles para interferir con lo real. En La Révolte des Jouets, se alían en contra de un agente de la Gestapo que viene a arrestar a su fabricante, lo que demuestra que estos objetos no tienen sólo un alma, sino también… ¡una consciencia y valores morales! Es decir, nada de lo que es humano no les es ajeno. Según este mismo régimen de ficción, el animador Jiří Barta postulará mucho más tarde, en Drôle de Grenier (2009), que los juguetes, incluso relegados al desván, siguen viviendo mucho después de que los niños hayan dejado de interesarse por ellos. Aquí se dibuja otra poética: la de los objetos dejados de lado pero que aún viven de la memoria de la que están cargados. Muy pronto, el stop motion, en la búsqueda de su propio espacio de ficción, también exploró el teatro de marionetas. Émile Cohl fue pionero aventurándose a partir de 1910 con Le Petit Chantecler y Le Tout Petit Faust. El espectáculo en miniatura que sus títulos anuncian procede de la «reducción» irreverente de la obra original cuyo énfasis el director ridiculiza. La forma de proceder se inscribe en una cierta tradición satírica del teatro de marionetas. Jiří Trnka es el primero en elaborar una poética propia de la marioneta cinematográfica. Trnka, heredero del teatro de marionetas checo, formado en la disidencia cultural de la dominación austrohúngara, hace que los personajes y sus fisonomías tengan cierto hieratismo. En él, el rostro de la marioneta juega el mismo papel que la máscara de teatro. Pintando la cara y los ojos inmutables del personaje, le insufla su carácter y sus pasiones. La posición de la marioneta, el ángulo de visión y la luz, más que los gestos, le darán su potencia de expresión, y conferirán interioridad al drama. Brestilav Pojar, que trabajó junto a él, señalaba: «Teníamos la impresión de que el títere escondía mucho más de lo que mostraba, y que su corazón de madera escondía aún más». Este hieratismo está formalmente a las antípodas de la estética de la plastilina y se sirve, como Will Vinton por ejemplo, de la plasticidad de su material y de su poder metamórfico para dotar a los personajes de fisonomías cambiantes, grotescas y caricaturescas. No obstante, el panfleto y la sátira no quedan

49


Monogràfic stop motion

fuera del alcance de la marioneta animada, ni mucho menos. En cierto modo, podríamos situar la obra apasionante y comprometida de la directora finlandesa Katariina Lillqvist en el punto de convergencia de estas diversas tendencias. La expresión fija de sus marionetas proviene de Trnka, la caricatura se expresa mediante el movimiento de los personajes (The Country Doctor, 1996) y la oscuridad es la del Grand-Guignol (Far Away from Ura, 2008). La nueva dirección que Bretislav Pojar da al género con Un verre de trop (1954) es la de una dramaturgia que no se sostiene tanto por el juego de las marionetas como por la cámara que sigue, móvil e intrusiva, la loca carrera de un motorista por una carretera, en un decorado reducido a lo esencial. Si bien los encuadres y cortes esta vez inventan un espacio más propiamente cinematográfico, aún se trata de un espacio en miniatura. La propuesta es la de un «cine de modelo reducido» en la que el stop motion imita a la vez el dispositivo –a través de su plató, sus decorados, sus proyectores, el ángulo de su cámara– y la estética, sumergiendo al espectador en un mundo a pequeña escala. Este se convertirá en el ámbito privilegiado de los británicos del estudio Aardman. Sus héroes de plastilina, Wallace, Gromit y consortes, viven parodias de películas de género cuya estética les sirve de referencia: guiones, decorados, luces, encuadres, montaje… Sin embargo, los directores Nick Park y Peter Lord han entendido bien la esencia de su obra: «Por un lado, queremos que el público esté completamente absorto por la historia que le contamos, que crea en nuestros personajes. El público debe estar cautivado, sumergido, implicado (…) Por el otro, sabemos por experiencia que cuando el público está cautivado por nuestras historias, cuando se encuentra en simbiosis con nuestros personajes, otra parte de su espíritu es consciente de que sólo tienen una altura de 25 centímetros, que están hechos de plastilina, que hay huellas dactilares por todas partes; vaya, que están hechos a manos. Creemos que el hecho de que nuestras películas estén hechas a mano utilizando muñecos constituye una parte importante del placer que procura nuestro trabajo».1 Sea cual sea la referencia –el mundo de los juguetes, el teatro de marionetas o el propio cine–, la miniatura es parte constitutiva de la estética del stop motion. Este último procede de un «régimen de creencia» que no busca la estupefacción de su espectador, sino más bien su connivencia. Como pasa con la textura, la materia visible de las figuras o las imperfecciones de la técnica con las que juega Wes Anderson para recordarnos «continuamente que la figura sólo es una figura y que no deja nunca completamente el plató»2, el stop motion utiliza un efecto a escala para hacernos ver el mundo en pequeño, poner distancia con lo representado y crear las condiciones de la transferencia hacia la figura animada, hacia un fetiche. Niki Lindroth von Bahr consigue un efecto sorprendente en Min börda (2017), donde personajes zoomorfos perdidos en los no-lugares de las ciudades contemporáneas –un 1 Peter Lord, citado por Philippe Moins en Le Cinéma d’animation en 100 films, Ed. Capricci, 2016, p. 245. 2 Stéphane Delorme, «Animation minutieuse», Les cahiers du cinéma, 743, abril de 2018.

50

supermercado, un hotel para estancias de larga duración, un centro de atención telefónica y una hamburguesería– expresan la vacuidad de su existencia, tan difícil de llevar. En la obra de esta artista, escultora y cineasta, los paisajes en miniatura son extremadamente detallados, minuciosamente recreados hasta sus detalles más prosaicos, para invitar a una experiencia de lo casi real. La existencia de sus personajes ni realistas ni naturalistas, a veces incluso mutantes, aparece aún más flotante, fabulosa y verdadera. Pero hay mucho más: poniendo en movimiento la materia inerte, insuflando un simulacro de vida a objetos inanimados, el stop motion inicia la animación en metafísica. Contrariamente a la animación 3D que se sitúa en el campo de la representación pura, fuera de toda materialidad, el stop motion plantea, de hecho, la presencia física de sus figuras como una condición misma de su existencia. De esta forma, plantea abiertamente la cuestión de lo vivo. ¿Cuáles son sus cuerpos animados que se mueven en la pantalla? ¿Dónde reside el principio que los anima? ¿La vida puede no ser orgánica? Esta es la cuestión que evocan los personajes animados de Wes Anderson por su similitud con los de Ladislas Starewitch. Este último, entomólogo antes de ser uno de los pioneros del cine de animación, creó sus primeras figuras con insectos muertos a los que reforzaba las patas con alambres para animarlos fotograma a fotograma. Más adelante, la estética de sus marionetas sigue pareciéndose a la taxidermia: piel de gamuza cosida directamente sobre madera, pelos, picos y zarpas dan a sus personajes un aspecto naturalista cercano al de los animales disecados, dejando de lado el antropomorfismo. En la obra de Wes Anderson existe esta misma idea de lo vivo en la que la muerte también tiene su espacio, donde los animales no son de peluche: basta con verlos comer –o más exactamente devorar– para convencerse y medir la importancia del principio vital que los anima. También podríamos situar Pedro y el lobo (2009) de Suzie Templeton en esta línea por su búsqueda de realismo en la animación y los decorados, así como por sus personajes, realistas y estilizados a la vez.

películas, La calle de los cocodrilos (1986) de los hermanos Quay despliega su insondable melancolía en un universo minuciosamente organizado como el museo imaginario de los recuerdos. ¿La vida, frágil y pasajera, ya pasada, no sería simplemente el laboratorio de los sueños? Aquí, un poco de saliva vuelve a poner en marcha los mecanismos oxidados de un universo en miniatura que se anima por el lento contagio de una vida extraña. Allá, un mono autómata tiene espasmos en su vitrina. Más allá, un muñeco envía un rayo de luz a un pequeño ser mecánico con la cabeza en forma de bombilla que intenta incorporarse. Una marioneta, liberada de sus hilos, va y viene por este universo quimérico en busca de la mano que dirige todos los mecanismos… ¿La figura de stop motion representa siempre la presencia/ ausencia de la mano que la manipula? En cualquier caso, esta es la herencia de sus antepasados: marioneta de teatro, muñeco o juego de niño. Menos libre que el personaje de dibujos animados, no ha cortado los hilos con su creador. Por lo tanto, su existencia condicionada se ofrece como una metáfora privilegiada de la propia condición humana. Bajo el yugo soviético, Jiri Trnka lo utiliza para fustigar la sujeción del artista al poder totalitario en La mano (1965), cuyo título refleja muy bien esta situación. El dúo belga Patar y Aubier bromea con ello en la irresistible Panique au village en la que la animación de los personajes imita deliberadamente el movimiento brusco de juguetes manipulados por manos de niños… Al final poco importa la dirección elegida: la vida de las marionetas parece chocar con el marco que la circunscribe, ya sea la figura palpitante de Kirsten Lepore en Hi Stranger (2016) que reivindica su autonomía, mirando a la cámara, reapropiándose de su cuerpo, o las que confecciona Ainslie Henderson improvisando ante nosotros a partir de materiales reciclados en su metapelícula Stems (2018). En apenas 2’25’’, asistimos a la génesis de los personajes moldeados por el director, a su vida ante la cámara y a su fin cuando el movimiento se detiene.

Sin embargo, la animación es un arte de la imagen detenida, del tiempo muerto. Contra el tiempo de lo vivo que pasa, crea una ficción en la que lo vivo ya no existe como tal y donde solo su espectro persiste. Por lo que no tiene que sorprendernos que el surrealista checo Jan Svankmajer, sondeando el inconsciente de los muñecos animados, desvele la muerte orgánica del cuerpo y su resurgencia en lo híbrido. Esqueletos, carne, piel, criaturas quiméricas nacidas del trasplante mecánico y orgánico pueblan su Alicia en el país de las maravillas (1988), como tantos otros zombis. Este es el destino de los que se aventuran en profundidad en la estética del stop motion: sus películas exhalan la ontológica melancolía del cine de animación. Tim Burton no es el único que celebró –con la complicidad de Henry Selick y Mike Johnson– las bodas fúnebres del cine y de la marioneta. Como cada una de sus 51


Monogràfic stop motion

Stop Motion: On the Life of Puppets Xavier Kawa-Topor

We thought that 3D animation would relegate films with puppets and plasticine to the drawer of cinematographic relics. But this was not so. On the contrary, today stop motion has come back with a vengeance while challenging the specificity of its aesthetic. Apart from volume, what else does digital animation offer? Is it the imperfection of the technique that creates a special vibe and imbues it with a feeling of life? Or is it the material that gives the figures a tangible on-screen existence in which viewers have to believe so that the magic of the inert being brought to life is performed before their eyes? Stop motion emerged in the early 20th century as a new cinema fairground attraction, a “thing” that enabled inanimate objects to move: bewitched crockery and furniture in a haunted hotel room, the automated theatre and the pileup of mechanical toys lent improbability and imagination to the first crazy and spiritual scenes created by Segundo de Chomón, Arthur Melbourne-Cooper, Stuart Blackton... While many of their early animated artefacts were moved from outside by an “invisible force” – electrical or magical –, some then achieved a kind of autonomous existence, like the toys in Dream of Toyland (1908) by Arthur Melbourne-Cooper that “begin to live” while the child sleeps. To some extent, it is the world of dream that determines and circumscribes their existence. Stop motion was immediately freed of its hybrid link with the real camera angle: it was no longer confined to the function of special effect but invented its own space, presented as a world of fiction in itself. And this world was in miniature. Dream of Toyland was the first in a long series of films that, from Ladislas Starewitch’s The Little Parade (1928) to Hermina Tyrlova’s Revolution in Toyland (1947), laid the ground for John Lasseter’s Toy Story (1995). By giving movement to objects that children, with their games, attribute an existence and a soul, the cinematograph, like mechanical toys, “makes the dreams of the imagination visible,” in Starewitch’s own words. The nocturnal awakening of toys is part of the long European literary tradition illustrated above all by Andersen’s The Steadfast Tin Soldier and Hoffmann’s The Nutcracker and the Mouse King, which inspired Starewitch. However, just like Fétiche, the stuffed toy dog he imagined in 1933 and to which a tear gives a beating heart, its existence soon overpowered childhood dreams to interfere with reality. In Revolution in Toyland, they unite against a Gestapo agent that comes to arrest their maker, which shows that these objects not only have a soul but a conscience and moral values! In a few words,

52

nothing that is human is strange to them. According to this same style of fiction, the animator Jiří Barta would postulate much later, in Toys in the Attic (2009), that toys, even relegated to the attic, continue to live long after children have lost interest in them. Here we have another poetic: that of objects abandoned but that continue to live through their memories. Very soon, stop motion, in search of its own space in fiction, also explored puppet theatre. Émile Cohl was a pioneer in 1910 with Le Petit Chantecler and Le Tout Petit Faust. The miniature show that his puppets announce comes from the irreverent “reduction” of the original work whose emphasis the director ridicules. The method is part of a certain satirical tradition of puppet theatre. Jiří Trnka was the first to develop a cinema puppet poetics. Heir to Czech puppet theatre and trained in the cultural dissidence of Austro-Hungarian domination, Trnka gave the characters and their physiognomies a certain hieratic nature. In his work, the face of the puppet has the same role as the theatre mask. By painting the immutable face and eyes of the character, he breathed life into their personality and passions. The position of the puppet, the angle of view and light, more than the movements, provide their power of expression, and bring interiority to the drama. Brestilav Pojar, who worked with him, observed: “We had the impression that the puppet concealed much more than it showed, and that its wooden heart concealed even more.” This hieratic nature was formally at the antipodes of the aesthetic of plasticine that, in contrast, exploited, like Will Vinton for example, the plasticity of the material and metamorphic power to give the characters shifting grotesque and caricatured physiognomies. Nevertheless, the pamphlet and satire were absolutely not beyond the reach of the animated puppet. To some extent, we could locate the impassioned and committed work of the Finnish director Katariina Lillqvist at the point of convergence of these different trends. Her puppets’ fixed expression came from Trnka and the caricature is expressed by the movement of the characters (The Country Doctor, 1996), and the blackness was that of the GrandGuignol (Far Away from Ura, 2008). The new direction that Bretislav Pojar brought to the genre with Un verre de trop (1954) was that of a dramaturgy not based so much on the play of the puppets as the mobile and intrusive camera that follows a crazy race of a motorcyclist on a road, in a set reduced to the essential. Although this time the framing and cuts invented a more typically cinematographic space, it was still a miniature space. The idea was

that of a “reduced cinema model” in which stop motion imitated both the device – through its set, its decors, its projectors, the angle of its camera – and the aesthetic, immersing the viewer in a small-scale world. This became the exceptional world of the British animators of the Aardman studio. Their plasticine heroes, Wallace, Gromit and consorts, populate parodies of film genres which they use as a point of reference: scripts, sets, lighting, framings, editing… However, the directors Nick Park and Peter Lord have well understood the essence of their work: “On the one hand, we want the viewers to be completely absorbed by the story we are telling, to believe in our characters. The audience must be captivated, immersed, involved (…) On the other, we know by experience that when the audience is captivated by our stories, when they are in a symbiosis with our characters, another part of their spirit understands that they are only 25 centimetres tall, that they are made of plasticine, that there are fingerprints everywhere, that they are handmade. We believe that the fact that our films are made by hand using puppets is a major part of the pleasure our work gives.” 1 Whatever the reference – the world of toys, puppet theatre or cinema itself – the miniature is an essential part of the stop motion aesthetic. The latter comes from a “regime of belief” that does not seek the stupefaction of viewers but rather their collusion. Just as it does with texture, the visible material of the figures or the imperfections of the technique that Wes Anderson plays with to remind us “continuously that the figure is only a figure and never completely leaves the set,”2 stop motion uses a scale effect to make us see the world on a small scale, to create a distance with its subject and the conditions for the transfer towards the animated figure, as if it were a fetish. Niki Lindroth von Bahr achieved a surprising effect in Min börda (2017) where zoomorphic characters lost in the non-places of contemporary cities – a supermarket, a hotel for long-term stays, a call centre and a hamburger restaurant – explain the vacuity of their existence, so difficult to bear. In the work of this artist, sculptor and filmmaker, the miniature landscapes are extremely detailed, minutely recreated in the most prosaic details, to invite us to an experience of what is almost real. The existence of her characters, which are neither realistic nor naturalistic and sometimes even mutant, therefore appears more floating, fabulous and true. But there is much more: by making inert material move, breathing a sham of life into inanimate objects, stop motion initiated animation into metaphysics. In contrast to 3D animation located in the field of pure representation, outside any materiality, stop motion suggested, in fact, the physical presence of its figures as a condition of their existence. Thus, it completely opened the issue of the living being. Who are these animated bodies moving across the screen? Where is the principle that animates them? Can life be non-organic? This is the question evoked by Wes Anderson’s characters through their similitude with those of Ladislas Starewitch. The latter, an entomologist before becoming one of the pioneers of film animation, created his first figures with dead insects whose 1 Peter Lord, cited by Philippe Moins in Le Cinéma d’animation en 100 films, Ed. Capricci, 2016, p. 245. 2 Stéphane Delorme, “Animation minutieuse”, Les cahiers du cinéma, 743, April 2018.

legs he reinforced with wire to animate them frame by frame. Later, the aesthetic of his puppets resembled taxidermy: wild goat leather sewn on wood, hair, beaks and claws give his characters a naturalistic appearance similar to stuffed animals, leaving anthropomorphism aside. In the work of Wes Anderson there is this same idea of life where death also has its place; the animals are not soft toys: you only have to see them eat – or more precisely devour – to be convinced and measure the significance of the source of life that animates them. We could also place Peter and the Wolf (2009) by Suzie Templeton in this line based on her search for realism in animation and sets and her characters, simultaneously realistic and stylised. However, animation is an art of the frozen image, of still time. In contrast to the time of passing life, it creates a fiction in which the living being no longer exists as such and where only its spectre remains. So we should not be surprised that the Czech surrealist Jan Svankmajer, probing the unconsciousness of animated puppets, revealed the organic death of the body and its resurgence in the hybrid. Skeletons, flesh, skin and chimerical creatures born of the mechanical and organic graft populate his Alice (1988), like so many other zombies. This is the destiny of those who venture deeply into in the aesthetic of stop motion: their films exhale the ontological melancholia of animated cinema. Tim Burton is not the only one to have celebrated – with the complicity of Henry Selick and Mike Johnson – the funereal wedding of cinema and puppets. Like each one of their films, Street of Crocodiles (1986) by the Quay Brothers develops its impenetrable melancholy in a universe minutely organised like the imaginary museum of memories. Would life, fragile and fleeting, already passed, only be the laboratory of dreams? Here, a little saliva re-greases the rusted mechanisms of a miniature universe animated by the slow contagion of a strange life. There, an automated monkey has spasms in the display cabinet. Further along, a puppet fires a ray of light at a small mechanical being with a head in the shape of a light bulb that tries to stand up. A puppet, freed from its strings, goes through this chimerical world in search of the hand that guides all mechanisms… Does the stop motion figurine always represent the presence/ absence of the hand that controls it? In any case, it is the legacy of its predecessors: puppet theatre, doll or child’s toy. Less free than cartoon characters, it has not cut the ties with its creator. Therefore, its conditioned existence is offered as a special metaphor for the human condition. Under the Soviet yoke, Jiri Trnka used it to upbraid the subjection of the artist to totalitarian power in The Hand (1965), whose title rightly reflects this situation. The Belgian duo Patar and Aubier laughed at it in the irresistible Panique au village where the animation of the characters deliberately imitates the shaking of toys controlled by children’s hands… In the end, the direction taken doesn’t matter: the life of puppets seems to clash with their framework, whether it is the palpitating figure of Kirsten Lepore in Hi Stranger (2016) that demands its autonomy, looking at the camera and re-appropriating its body, or those made by Ainslie Henderson by improvising in front of us, using recycled materials in her meta film Stems (2018). In barely 2’25’’, we witness the genesis of the characters made by the director, their life in front the camera and their end when movement stops.

53


SM1

SM2

STOP MOTION 1

STOP MOTION 2

+12

CURTS RECENTS CORTOS RECIENTES RECENT SHORTS

Dijous 21 de febrer 22 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

La casa lobo Xile, 1h 14 min, 2018, stop motion, VOSE (castellà i alemany)

Monogràfic stop motion

+12 Diumenge 24 de desembre 17.30 h CaixaForum

Direcció: Cristóbal León i Joaquín Cociña Producció: Diluvio/Globo Rojo “Hi havia una vegada d’un país dins un país, del qual ningú no podia fugir.” La Maria és una jove que busca refugi en una casa després d’escapar d’una secta de fanàtics religiosos alemanys a Xile. Com en un somni, l’univers de la casa reacciona als sentiments de la Maria i evoca un món de malson. Inspirada en el cas de la Colonia Dignidad, La casa lobo és un llargmetratge delirant en pla seqüència i un aparent conte de fades produït pel líder de la secta… per adoctrinar els seus seguidors. “Érase una vez un país dentro de un país, del cual nadie podía huir.” María es una joven que busca refugio en una casa tras escapar de una secta de fanáticos religiosos alemanes en Chile. Como en un sueño, el universo de la casa reacciona a los sentimientos de María y evoca un mundo de pesadilla. Inspirada en el caso de Colonia Dignidad, La casa lobo es un largometraje delirante en plano secuencia y un aparente cuento de hadas producido por el líder de la secta… para adoctrinar a sus seguidores. “Once upon a time there was a country within a country, from which no one could escape.” María is a young girl seeking refuge after escaping a cult formed by German religious fanatics based in Chile. Like in a dream, the house reacts to María’s feelings and conjures up a nightmarish world. Inspired by the case of Colonia Dignidad, La casa lobo is a delirious feature film and a twisted fairy tale apparently produced by the cult’s leader… to indoctrinate his followers.

Ride

Finity Calling

Portugal i Regne Unit, 5 min 42 s, 2018, pixilació, sense diàlegs

Països Baixos i Bèlgica, 15 min, 2018, stop motion, sense diàlegs

Direcció: Paul Bush

Direcció: Jasper Kuipers

Producció: Ciclope Filmes i Ancient Mariner Productions

Producció: seriousFilm i Walking the Dog

Centenars de motos animades fotograma a fotograma en aquest homenatge a l’icònic disseny de la motocicleta i la cultura dels anys cinquanta i seixanta. Un motociclista prepara la seva moto i emprèn un viatge idealitzat cap al camp i cap al futur.

Una habitació buida amb cinc persones assegudes en una taula amb capacitat per a sis. Amb els seus cossos pansits adornats amb teles exuberants i joies, passen l’eternitat jugant amb el menjar. Un silenci carregat omple l’aire. Quan les constants molèsties del nen trenquen el fràgil equilibri del grup, els resultats són explosius.

Centenares de motos animadas fotograma a fotograma en este homenaje al icónico diseño de la motocicleta y la cultura de los años cincuenta y sesenta. Un motociclista prepara su moto y emprende un viaje idealizado hacia el campo y el futuro.

Hundreds of motorbikes are animated frame by frame in this homage to the iconic motorcycle design and culture of the 1950s and 60s. A rider prepares his bike and departs on an idealised journey into the countryside and into the future.

54

Una habitación vacía con cinco personas sentadas en una mesa con capacidad para seis. Con sus cuerpos marchitos adornados con telas exuberantes y joyas, pasan la eternidad jugando con la comida. Un silencio cargado llena el aire. Cuando las constantes molestias del niño rompen el frágil equilibrio del grupo, los resultados son explosivos.

An empty room with five people sitting at a table that seats six. Their withered bodies adorned with lush fabrics and jewelry, they spend eternity playing with their food. A charged silence fills the air. When the fragile equilibrium in the group is broken by the boy’s constant pestering, the results are explosive.

55


Monogràfic stop motion

Chemicals - Parker Bossley

Entre sombras

Beebox

The Moon’s Milk

Bury the Cat

300 g/m2

Regne Unit, 4 min 12 s, 2018, retallables, VOS (anglès)

Portugal i França, 13 min 25 s, 2018, pixilació i stop motion, VOS (portuguès)

Estats Units, 2 min 13 s, 2018, stop motion, sense diàlegs

Estats Units, 13 min 50 s, 2018, stop motion, (VOS) anglès

Espanya, 3 min 4 s, 2018, stop motion, VOS (anglès)

Estònia, 5 min 33 s, 2018, stop motion, sense diàlegs

Direcció: Joseph Wallace

Direcció: Mónica Santos i Alice Guimarães

Direcció i producció: Cable Hardin

Direcció: Ri Crawford

Direcció i producció: Miki Emes

Direcció: Kamila Kučíková

Producció: Cardel

Producció: Animais AVPL, Vivement lundi! i Um segundo filmes

Parker Bossley fa un viatge psicodèlic, es metamorfosa en animals exòtics i viatja a través de paisatges plens de color en aquest vídeo musical animat.

Natàlia, atrapada en un treball tediós, es dedica a cercar un cor robat. En un món on els cors es poden dipositar en un banc, la protagonista s’enfronta amb un dilema: donar el seu cor o guardar-se’l per a ella mateixa.

Parker Bossley hace un viaje psicodélico, se metamorfosea en animales exóticos y viaja a través de paisajes llenos de color en este video musical animado.

Parker Bossley takes a psychedelic trip, metamorphosing into exotic animals and travelling through colourful landscapes in this animated music video.

Natália, atrapada en un trabajo tedioso, se dedica a buscar un corazón robado. En un mundo donde los corazones se pueden depositar en un banco, la protagonista se enfrenta a un dilema: dar su corazón o guardarlo para sí misma.

Natália, trapped in a tedious job, engages in a search for a stolen heart. In a world where hearts can be deposited in a bank, the protagonist faces a dilemma: give her heart or keep it to herself.

Producció: Dork Room

Una història de l’agricultura, i de la seva necessitat de canvi, explicada a través d’una abella i la seva caixa.

Una historia de la agricultura, y de su necesidad de cambio, explicada a través de una abeja y su caja.

A story of agriculture and a need for change, as told by a bee and its box.

The Moon’s Milk és d’una època en què la lluna estava prou a prop com per arribar-hi amb una escala. El curtmetratge narra l’última expedició del capità Millipede i la seva tripulació per recollir la llet que es filtra dels cràters. L’acció té lloc entre la gravetat de dos cossos celestes, la qual cosa complica encara més l’atracció entre els personatges.

The Moon’s Milk es de una época en que la luna estaba lo suficientemente cerca como para alcanzarla con una escalera. El corto narra la última expedición del capitán Millipede y su tripulación para recoger la leche que se filtra de los cráteres. La acción tiene lugar entre la gravedad de dos cuerpos celestes, lo que complica aún más la atracción entre los personajes.

Producció: Estonian Academy of Arts i Your Dreams Factory

Per molt punyent que sigui, no es pot enterrar allò que forma part d’un mateix.

Por muy desgarrador que sea, no se puede enterrar aquello que forma parte de uno mismo.

És el monodrama d’un paper blanc-blanc.

Es el monodrama de un papel blanco-blanco.

It’s a monodrama about a white-white paper.

As heartbreaking it may be, you cannot bury that which is part of yourself.

The Moon’s Milk is about a time when the moon was close enough to be reached by ladder. The short film chronicles the last expedition of Captain Millipede and his crew to harvest the milk seeping from the craters. The action takes place between the gravities of two heavenly bodies, which further complicates the attraction between the characters.

56

57


SM3

Monogràfic stop motion

STOP MOTION 3 +16 Divendres 22 de febrer 20.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Hoffmaniada Rússia, 1 h 10 min, 2018, titelles, VOS (rus) Direcció: Stanislav Sokolov Producció: Soyuzmult film Studio

La chambre des filles (The Girls’ Bedroom)

Aghaye Gavazn (Mr. Deer)

Canadà, 6 min 26 s, 2018, titelles d’argila, sense diàlegs

Direcció: Mojtaba Mousavi

Direcció: Claire Brognez

Iran, 9 min, 2018, stop motion, VOS (anglès) Producció: RPTCA

Producció: Les Films de l’Autre

La Louise gaudeix d’un moment d’intimitat per obrir la seva caixa dels tresors a l’habitació que comparteix amb la seva germana petita. No sap que la seva germa s’ha amagat sota el llit per espiar-la. La pel·lícula tracta de la sensualitat a través de la experiència tan encantadora com eròtica d’una interacció involuntària entre dues germanes.

Louise disfruta de un momento de intimidad para abrir su caja de tesoros en la habitación que comparte con su hermana pequeña. No sabe que ésta se ha escondido debajo de la cama para espiarla. La película trata de la sensualidad a través de la experiencia tan encantadora como erótica de una interacción involuntaria entre dos hermanas.

Louise enjoys a private moment to open her treasure box in the room she shares with her little sister. She does not know that she has been hiding under her bed to spy on her. The film deals with sensuality through a both charming and erotic experience of an involuntary interaction between two sisters.

58

La història es narra en un moment desconegut, en un metro modern en ruïnes. En aquesta societat, les persones tenen cares d’animals, han oblidat la humanitat i l’ètica i no eviten els pecats. Hi ha algú amb cara de cérvol que intenta reformar la societat.

La historia se narra en un momento desconocido, en un metro moderno en ruinas. En esta sociedad, las personas tienen caras de animales, han olvidado la humanidad y la ética y no evitan los pecados. Hay alguien con cara de ciervo que intenta reformar la sociedad.

L’escriptor romàntic E. T. A. Hoffmann és transportat al món de les seves obres fantasmagòriques i s’haurà d’enfrontar amb els brivalls que ell mateix va plasmar sobre la pàgina mentre defensa l’amor i la bellesa davant les trames filistees que s’arremolinen al seu voltant. Aquest recargolat llargmetratge stop motion, realitzat i en fase de producció durant més d’una dècada, és un somni (o un malson?) fet realitat del director Stanislav Sokolov, un dels mestres del stop motion rus, sota l’empara del llegendari estudi Soyuzmutlfilm i amb la col·laboració del pintor i escenògraf Mikhail Shemyakin.

El escritor romántico E. T. A. Hoffman es transportado al mundo de sus fantasmagóricas obras y tendrá que enfrentarse a los villanos que él mismo plasmó sobre la página mientras defiende el amor y la belleza ante las tramas filisteas que se arremolinan alrededor suyo. Este retorcido largometraje stop motion, realizado y en fase de producción durante más de una década, es un sueño (¿o una pesadilla?) hecho realidad del director Stanislav Sokolov, uno de los maestros del stop motion ruso, bajo el amparo del legendario estudio Soyuzmutlfilm y con la colaboración del pintor y escenógrafo Mikhail Shemyakin.

Romantic Prussian writer E. T. A. Hoffmann is transported into the world of his own phantasmagorical writings and pitted against the villains he created on the page as he struggles to defend love and beauty against the philistine plots closing in around him. In development and production for over a decade, this twisted stop motion feature film is a dream (or a nightmare?) come true for director Stanislav Sokolov, one of the masters of Russian stop motion animation, under the umbrella of the legendary studio Soyuzmutlfilm and in collaboration with painter and stage designer Mikhail Shemyakin.

The story is narrated in an unknown time, in a ruined modern subway. People in this society have animal faces, they have forgotten humanity and ethics and they do not avoid sins. There is someone with a deer face who is trying to reform the society.

59


SM4

Monogràfic stop motion

STOP MOTION 4 SPOOKY NIGHT +18 Divendres 22 de febrer 22 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Almofada de penas (The Feather Pillow) Brasil, 12 min 17 s, 2018, stop motion amb titelles, VOS (portuguès) Direcció: Joseph Specker Nys

Cerulia Mèxic, 12 min 56 s, 2017, stop motion, VO (castellà)

Poco después de su luna de miel, Alicia contrae una enfermedad inexplicable, pero su esposo Jordan parece indiferente. Algo oculto la está volviendo loca. La enfermedad hace que la joven mezcle la realidad con espeluznantes alucinaciones.

Shortly after her honeymoon Alicia contracts an inexplicable illness while her husband Jordan seems indifferent. Something hidden is driving her insane. The disease makes the young woman mix reality with gruesome hallucinations.

60

Crankub Halloween Story

Posljednji izazov (The Last Quest)

Espanya, 1 min 10 s, 2018, stop motion, sense diàlegs

Croàcia, 15 min 57 s, 2017, stop motion amb titelles, sense diàlegs

Direcció: Sara Esteban i Martí Montañola

Direcció: Božidar Trkulja

Producció: Crankub Animation Studio

Producció: Zagreb film

És la història d’un home que morirà… potser.

Una bruixa prepara una poció especial per a la nit de Halloween.

Cinc valents herois. Tres nans molt motivats. Un premi temptador. Avarícia, vanitat i luxúria en el concurs fins al final. Qui és digne del premi?

Es la historia de un hombre que morirá… quizás.

Una bruja prepara una poción especial para la noche de Halloween.

This is the story of a guy who’s gonna die… Maybe.

A witch prepares a special potion for Halloween night.

Direcció: Sofía Carrillo

França i Bèlgica, 13 min, 2018, animació 2D i stop motion, VOS (francès)

Producció: IMCINE

Direcció: Bruno Tondeur

Producció: Maria Emilia Oliveira de Azevedo, José Manuel Sappino i Joseph Specker Nys

Poc després de la seva lluna de mel, l’Alicia contrau una malaltia inexplicable, però el seu espòs Jordan sembla totalment indiferent. Alguna cosa oculta l’està tornant boja. La seva malaltia fa que la jove barregi la realitat amb esgarrifoses al·lucinacions.

Sous le cartilage des côtes (Under the Rib Cage)

Producció: Autour de Minuit i Take Five

Cerulia comença un viatge per acomiadar-se de la casa de la seva infància, però els records i la presència dels seus avis no la deixaran marxar.

Cerulia empieza un viaje para despedirse de la casa de su niñez pero los recuerdos y la presencia de sus abuelos no la dejarán partir.

Cerulia starts a trip to say goodbye to her childhood home but the memories and presence of the grandparents will not let her go.

Cinco valientes héroes. Tres enanos muy motivados. Un premio tentador. Avaricia, vanidad y lujuria en el concurso hasta el final. ¿Quién es digno del premio?

Five brave heroes. Three incentive dwarfs. One tempting prize. Greed, vanity and lust in the contest until the very end. Who is worthy of the prize?

61


SM5

Monogràfic stop motion

STOP MOTION 5 THIS MAGNIFICENT CAKE + CURTS/CORTOS/SHORTS +18 Dissabte 23 de febrer 20.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

This Magnificent Cake!

30 Amper

El caso Svanhausen

Framed

Eslovàquia, 13 min 47 s, 2018, stop motion, sense diàlegs

Espanya, 3 min 45 s, 2017, stop motion, sense diàlegs

Itàlia, 6 min 59 s, 2017, stop motion, VOS (italià)

Direcció: Michal Kubíček

Direcció: Lula Gómez i Jordi Piulachs

Direcció: Marco Jemolo

Producció: Kreus

Producció: La Academia de Animación

Producció: Grey Ladder

En un món postapocalíptic, un heroi busca alguna cosa en un món mort. Després de batalles amb monstres estranys, finalment troba l’objecte desitjat que el condueix a un resultat sorprenent.

Un naixement fora del comú, el resultat dels experiments d’un sinistre científic. Una mare que estima i odia el seu fill.

Framed investiga el paper de l’individu a la societat. En una comissaria de policia anònima, F. K. demana ajuda a la llei per intentar denunciar els abusos que ha patit: el seu naixement, la seva formació, el seu treball forçat. Acabarà atrapat en un malson sense fi.

En un mundo postapocalíptico, un héroe busca algo en un mundo muerto. Después de batallas con monstruos extraños, finalmente encuentra el objeto deseado que lo conduce a un resultado sorprendente.

In a post-apocalyptic world a hero searches for a certain something in a dead world. After battles with strange monsters he finally finds the desired object which leads to a surprising outcome.

62

Un nacimiento fuera de lo común, el resultado de los experimentos de un siniestro científico. Una madre que ama y odia a su hijo.

A birth out of the ordinary, the consequence of the experiments of a sinister scientist. A mother who loves and hates her son.

Framed investiga el papel del individuo en la sociedad. En una comisaría de policía anónima, F. K. pide ayuda a la ley en un intento de denunciar los abusos que ha sufrido: su nacimiento, su formación, su trabajo forzado. Terminará atrapado en una pesadilla sin fin.

Framed investigates the role of the individual in society. In an anonymous police station, F. K. asks the law for help in the attempt to report the abuses he has been through: his birth, his formation, his forced work. He will end up stuck in an endless nightmare.

Bèlgica, 45 min, 2018, stop motion, VOS (anglès) Direcció: Emma De Swaef i Marc James Roels Producció: Ben Tesseur, Steven De Beul i Koen Vermaanen This Magnificent Cake! és una antologia èpica en cinc capítols, un migmetratge ambientat a l’Àfrica colonial de finals del segle XIX que narra les històries interconnectades d’un rei afligit, un pigmeu de mitjana edat que treballa en un hotel de luxe, un home de negocis fracassat en plena expedició, un grum perdut i un jove desertor de l’exèrcit. Després de sis anys en producció, This Magnificent Cake! és una exploració deliciosament fosca en clau d’humor de l’impacte del colonialisme i el postcolonialisme des d’una perspectiva diferent -no la del salvador blanc, sinó d’una multiplicitat de narratives inspirades en l’obra de novel·listes com Joseph Conrad o Louis-Ferdinand Céline… amb un toc de realisme màgic. Escrit, dirigit i animat per Emma De Swaef i Marc James Roels, la parella creativa belga que va inspirar una nova onada d’animació stop motion en llana amb la seva obra mestra, el curtmetratge Oh Willy… (2012), seleccionat per l’Animac 2013 i un dels curtmetratges animats amb més d’èxit dels darrers anys al circuit de festivals.

This Magnificent Cake! es una antología épica en cinco capítulos, un mediometraje ambientado en el África colonial de finales del siglo XIX que narra las historias interconectadas de un rey afligido, un pigmeo de mediana edad que trabaja en un hotel de lujo, un hombre de negocios fracasado en plena expedición, un botones perdido y un joven desertor del ejército. Tras seis años en producción, This Magnificent Cake! es una exploración deliciosamente oscura en clave de humor del impacto del colonialismo y el poscolonialismo desde una perspectiva distinta -no la del salvador blanco, sino una multiplicidad de narrativas inspiradas en la obra de novelistas como Joseph Conrad o Louis-Ferdinand Céline… con un toque de realismo mágico. Escrito, dirigido y animado por Emma De Swaef y Marc James Roels, la pareja creativa belga que inspiró una nueva ola de animación stop motion en lana con su obra maestra, el cortometraje Oh Willy… (2012), seleccionado para el Animac 2013 y uno de los cortometrajes animados más exitosos de los últimos años en el circuito de festivales.

This Magnificent Cake! is an epic 5-chapter anthology, a medium-lenght film set in Colonial Africa in the late 19th century telling the connected stories of a troubled king, a middle-aged Pygmy working in a luxury hotel, a failed businessman on an expedition, a lost porter and a young army deserter. After six years in the making, This Magnificent Cake! is a dark, comedic exploration of the impact of colonialism and post-colonialism from a different perspective – not the one of the white saviour but a multiplicity of narratives inspired by the works of novelists like Joseph Conrad or Louis-Ferdinand Céline… with a pinch of magical realism. Written, directed and animated by Emma De Swaef and Marc James Roels, this Belgian stop motion duo inspired a new wave of stop motion animated with wool with their 17-minute magnum opus: the short film Oh Willy… (2012), selected for Animac 2013 and one of the most successful animated short films on the festival circuit in recent years.

63


SM6

Monogràfic stop motion

STOP MOTION 6 Tots els públics Diumenge 24 de febrer 20.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Fantastic Mr. Fox Estats Units, 1 h i 28 min, 2009, stop motion, VOS (anglès) Direcció: Wes Anderson

Dancing Frog Corea del Sud, 9 min, 2018, stop motion, VOS (anglès)

Raymonde ou l’évasion verticale (Raymonde or the Vertical Escape)

Direcció: Kin Jin-man

França, 16 min 35 s, 2018, animació 2D i stop motion, VOS (francès)

Producció: Studio HUMUHUMU

Direcció: Sarah Van Den Boom Producció: Papy3D Productions

Tot està connectat. Quan t’adones que tothom està connectat, tots els nostres moviments es converteixen en balls.

Todo está conectado. Cuando te das cuenta de que todo el mundo está conectado, todos nuestros movimientos se convierten en bailes.

Everything is connected. When you realise that everyone is connected, all our moves become dances.

Raymonde està realment farta dels pèsols, els pugons, les calces brutes i l’horta per cavar. Al cap i a la fi, preferiria el sexe, l’amor i la immensitat del cel...

Raymonde está realmente harta de los guisantes, los pulgones, la bragas sucias y la huerta para cavar. Al fin y al cabo, preferiría el sexo, el amor y la inmensidad del cielo...

Raymonde is really fed up with peas, aphids, dirty panties and the kitchen garden to dig. After all, she would prefer sex, and love, and the immensity of the sky…

Inanimate Regne Unit, 8 min 30 s, 2018, stop motion, VOS (anglès) Direcció: Lucia Bulgheroni Producció: National Film and Television School

Katrine porta una vida normal, amb una feina normal i una relació normal. Però un dia es desperta i descobreix que el món que l’envolta ha canviat. O, més ben dit, és el mateix però ella el veu amb uns altres ulls, notant coses que mai no havia vist abans.

Katrine lleva una vida normal, con un trabajo normal y una relación normal. Pero un día se despierta y descubre que el mundo que la rodea ha cambiado. O, mejor dicho, es el mismo pero ella lo ve con otros ojos, notando cosas que nunca había visto antes.

Producció: Revolution Studios L’inconfusible Wes Anderson va trobar en l’animació un nou territori estètic per explorar i controlar amb precisió mil·limètrica. La seva primera incursió en l’animació stop motion adapta la novel·la infantil de Roald Dahl i hi aboca totes les seves dèries d’autor: una família en crisi, una galeria de personatges adorablement estrambòtics i una visió de la realitat no pas edulcorada sinó transformada per la voluntat quixotesca dels seus protagonistes, sempre buscant un món millor on viure. I és que el fantàstic Senyor Guineu haurà de tornar-se salvatge per lluitar contra la mà destructora de l’home.

El inconfundible Wes Anderson encontró en la animación un nuevo territorio estético por explorar y controlar con precisión milimétrica. Su primera incursión en la animación stop motion adapta la novela infantil de Roald Dahl y vierte en ella todas sus obsesiones: una familia en crisis, una galería de personajes adorablemente estrambóticos y una visión de la realidad no edulcorada sino transformada por la voluntad quijotesca de sus protagonistas, siempre buscando un mundo mejor donde vivir. Y es que el fantástico Señor Zorro tendrá que volverse salvaje para luchar contra la mano destructora del hombre.

The unmistakable Wes Anderson found in animation a new aesthetic territory to explore and control with pintpoint precision. His first incursion into stop motion animation adapts the children’s novel of the same name by Roald Dahl and pours all his obsessions into it: a family in crisis, a gallery of adorable bizarre characters, and a visually pleasant depiction of reality that might seem too sweet but instead is a conscious effort by Anderson’s Quixotesque characters, always looking for a better world to live in. And Fantastic Mr. Fox will have to go wild to fight against man’s destructive hands.

Katrine leads a normal life, with a normal job and a normal relationship. But one day she awakes to find the world around her has changed. Or rather, its the same but she is seeing it with different eyes, noticing things she never saw before.

64

65


SM7

Monogràfic stop motion

STOP MOTION 7 RETROSPECTIVA AARDMAN 1: EARLY SHORTS. ELS ANYS 80 RETROSPECTIVA AARDMAN 1: EARLY SHORTS. LOS AÑOS 80 RETROSPECTIVE AARDMAN 1: EARLY SHORTS. THE 1980s +12 Dissabte 23 de febrer 19.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

War Story Regne Unit, 5 min 11s, 1989, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: Peter Lord Ident Regne Unit, 5 min 3 s, 1990, stop motion, sense diàlegs Direcció: Richard Goleszowski Creature Comforts Regne Unit, 5 min 15 s, 1989, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: Nick Park

Plastilina al poder!

¡Plastilina al poder! Power to plasticine!

Aardman Original Cartoon Regne Unit, 24 s, 1971, stop motion, sense diàlegs Direcció: Peter Lord Grand Morph Home Movies Regne Unit, 4 min 40 s, 1980, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: David Sproxton i Peter Lord Early Bird Regne Unit, 4 min 54 s, 1983, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: David Sproxton i Peter Lord Babylon Regne Unit, 13 min 14 s, 1986, stop motion, VOS (anglès) Direcció: David Sproxton i Peter Lord Nina Simone - My Baby Just Cares for Me Regne Unit, 3 min 53 s, 1987, stop motion, lletra en anglès Direcció: Peter Lord Robert Parker - Barefooti’n Regne Unit, 2 min 54 s, 1987, stop motion, lletra en anglès Direcció: Richard Golezowski Next Regne Unit, 5 min 16 s, 1989, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: Barry Purves

66

RETROSPECTIVA AARDMAN 2: SHORTS (1990-2015) RETROSPECTIVA AARDMAN 2: SHORTS(1990-2015) RETROSPECTIVE AARDMAN 2: SHORTS (1990-2015) Tots els públics Diumenge 24 de febrer 19.30 h CaixaForum Una productora mundialment reconeguda, amb segell d’autor. Una productora mundialmente reconocida, con sello de autor. An internationally-renowned production company with an unmistakable hallmark.

Adam Regne Unit, 6 min 15 s, 1991, stop motion, sense diàlegs Direcció: Peter Lord Rex the Runt Regne Unit, 2 min, 1995, stop motion, VOS (anglès) Direcció: Richard Golezowsk

Not Without My Handbag Regne Unit, 12 min 40 s, 1993, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: Boris Kosmehl Loves Me, Loves Me Not Regne Unit, 7 min 50 s, 1992, VOS (anglès) Direcció: Jeff Newitt Pib and Pog Regne Unit, 6 min 13 s, 1994, stop motion, VOS (anglès) Direcció: Peter Peake What’s Pig Regne Unit, 10 min 59 s, 1996, stop motion, sense diàlegs Direcció: Peter Lord Hundrum Regne Unit, 6 min 36 s, 1998, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: Peter Peake Angry Kid: Bone Regne Unit, 1 min 9 s, 1998, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: Darren Walsh Aardman Nathan Love Regne Unit, 2 min 25 s, 2015, stop motion, sense diàlegs Direcció: Joe Burrasco Ray’s Big Idea Regne Unit, 3 min 24 s, 2015, stop motion, sense diàlegs Direcció: Steve Harding-Hill

RETROSPECTIVA AARDMAN 3 RETROSPECTIVA AARDMAN 3 RETROSPECTIVE AARDMAN 3 Tots els públics / Infantil Dissabte 23 de febrer 16 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

¡Piratas! Regne Unit, 1h 28 min, 2011, animació 3D, VOS (anglès) Direcció: Jeff Newitt i Peter Lord Producció: Aardman Animation (Regne Unit) i Sony Pictures Animation (Estats Units) L’inexpert Capità Pirata i la seva tripulació volen guanyar el premi al “Pirata de l’Any” saquejant vaixells. Quan es creuen amb Charles Darwin, el naturalista britànic identifica la Polly -el lloro del capità- com l’últim dodo viu. Darwin se les empesca per segrestar la Polly i lliurar-la a la seva estimada reina Victòria, però els pirates mouran cel i terra per recuperar-la. Després del clàssic d’Aardman Evasió a la granja (2000), Peter Lord va dirigir el seu segon llargmetratge de culte, adaptat pel propi Gideon Defoe, autor de la saga de llibres del mateix nom. El inexperto Capitán Pirata y su tripulación quieren ganar el premio al “Pirata del Año” saqueando barcos. Al cruzarse con Charles Darwin, el naturalista británico identifica a Polly -el loro del capitán- como el último dodo vivo. Darwin se las ingenia para secuestrar a Polly y entregarla a su amada reina Victoria, pero los piratas moverán cielo y tierra para recuperarla. Tras el clásico de Aardman Evasión en la granja, Peter Lord dirigió su segundo largometraje de culto, adaptado por el propio Gideon Defoe, autor de la saga de libros del mismo nombre. The inexperienced Pirate Captain and his crew desire to win the “Pirate of the Year” award by plundering ships. After they come across Charles Darwin, the British naturalist recognises Polly – the captain’s parrot – as the last living dodo. Darwin manages to kidnap Polly to give her to his love interest Queen Victoria, but the pirates will move heaven and earth to get her back. After Aardman’s classic Chicken Run, Peter Lord directed his second cult feature film, adapted by Gideon Defoe himself, author of the book series of the same name.

Colour Yourself Happy Regne Unit, 30 s, 2018, stop motion, sense diàlegs Direcció: Steve Harding-Hill Change 4 life ’Cube Invaders’ Regne Unit, 30 s, 2018, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: Asa Lucander

Pop Regne Unit, 3 min, 1996, stop motion, sense diàlegs Direcció: Sam Fell

67


SM8

Monogràfic stop motion

STOP MOTION 8 RETROSPECTIVA AARDMAN 4: MORPH RETROSPECTIVA AARDMAN 4: MORPH RETROSPECTIVE AARDMAN 4: MORPH Les mítiques sèries The Amazing Adventures of Morph (1980-1981) i The Morph Files (1995). Las míticas series The Amazing Adventures of Morph (1980-1981) y The Morph Files (1995). The legendary series The Amazing Adventures of Morph (1980-1981) and The Morph Files (1995).

RETROSPECTIVA AARDMAN 5 i 6: WALLACE I GROMIT RETROSPECTIVA AARDMAN 5 y 6: WALLACE Y GROMIT RETROSPECTIVE AARDMAN 5 and 6: WALLACE AND GROMIT Wallace i Gromit, els guardonats i populars migmetratges protagonitzats per una de les parelles més divertides, British i populars de l’animació de tots els temps, el solter Wallace i el seu gos Gromit, i produïts per Aardman Animations. En concret, es projectaran The Wrong Trousers (Els pantalons equivocats), A Close Shave (Al zero) i A matter of Loaf and Death (La fleca o la vida), tots de Nick Park. Wallace y Gromit, los galardonados y populares mediometrajes protagonizados por una de las parejas más divertidas, British y populares de la animación de todos los tiempos, el soltero Wallace y su perro Gromit, y producidos por Aardman Animations. En concreto, se proyectarán The Wrong Trousers (Los pantalones equivocados), A Close Shave (Al cero) y A matter of Loaf and Death (La panadería o la vida), todos de Nick Park. Wallace and Gromit, the award-winning and popular medium-length films starring one of the most amusing, British and popular couples of animation of all the time, the unmarried Wallace and his dog Gromit, and produced by Aardman Animations. Specifically, there will be screenings of The Wrong Trousers, A Close Shave and A Matter of Loaf and Death, all by Nick Park.

68

RETROSPECTIVA AARDMAN 7: REX THE RUNT & ANGRY KID RETROSPECTIVA AARDMAN 7: REX THE RUNT & ANGRY KID

RETROSPECTIVA AARDMAN 9: EL XAI SHAUN RETROSPECTIVA AARDMAN 9: LA OVEJA SHAUN

RETROSPECTIVE AARDMAN 7: REX THE RUNT & ANGRY KID

RETROSPECTIVE AARDMAN 9: SHAUN THE SHEEP

Dissabte 23 de febrer 19.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Shaun the Sheep es va estrenar a la BBC el març del 2007. El personatge de l’ovella intel·ligent va néixer com a personatge secundari a l’oscaritzat migmetratge protagonitzat per Wallace i Gromit A Close Shave, dirigit per Nick Park l’any 1995.

Les sèries més bizarres i irreverents d’Aardman, Angry Kid (1999-2016) i Rex the Runt (1998-2001), amb els estils personals de dos dels grans realitzadors de la casa les signen: Darren Walsh i Richard Goleszowski, respectivament.

Shaun the Sheep se estrenó en la BBC en marzo del 2007. El personaje de la oveja inteligente nació como personaje secundario en el oscarizado mediometraje protagonizado por Wallace y Gromit A Close Shave, dirigido por Nick Park en 1995.

Las series más bizarras e irreverentes de Aardman, Angry Kid (1999-2016) y Rex the Runt (1998-2001), con los estilos personales de dos de los grandes realizadores de la casa las firman: Darren Walsh y Richard Goleszowski, respectivamente.

Shaun the Sheep began on the BBC in March 2007. The character of the clever sheep started out as a secondary figure in the Oscar®-winning medium-length film starring Wallace and Gromit A Close Shave, directed by Nick Park in 1995.

The most bizarre and irreverent series by Aardman, Angry Kid (1999-2016) and Rex the Runt (1998-2001), with the personal styles of two of the great filmmakers of the studio, who made the two films: Darren Walsh and Richard Goleszowski, respectively.

RETROSPECTIVA AARDMAN 8: CREATURE COMFORTS RETROSPECTIVA AARDMAN 8: CREATURE COMFORTS RETROSPECTIVE AARDMAN 8: CREATURE COMFORTS Animació stop motion d’humor amb recursos de documental, creada per Nick Park i Aardman Animations. Va néixer com a curtmetratge l’any 1989 i va guanyar un premi Oscar®. Animación stop motion de humor con recursos de documental, creada por Nick Park y Aardman Animations. Nació como cortometraje en 1989 y ganó un premio Oscar®. Humorous stop motion animation with documentary resources, created by Nick Park and Aardman Animations. It was created as a short in 1989 and won an Oscar®.

RETROSPECTIVA AARDMAN 10: ESPOTS PUBLICITARIS RETROSPECTIVA AARDMAN 10: ESPOTS PUBLICITARIOS RETROSPECTIVA AARDMAN 10: COMMERCIALS Anuncis i films d’encàrrec que la productora de Bristol ha fet al llarg dels darrers anys. Anuncios y films de encargo que la productora de Bristol ha hecho a lo largo de los últimos años. Commercials and commissioned films that the Bristol production company has made over the last few years. Aquesta retrospectiva no hauria estat possible sense el suport d’Aardman Animations i la col·laboració de TV3.

Tots els públics Divendres 22 de febrer 16 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

El gran pioner: Ladislas Starewitch Pioner i mestre indiscutible de l’animació de titelles, cineasta autodidacte, antropòleg de formació i entomòleg aficionat, Starewitch, nascut a Moscou el 1882 de família polonesa, va fer més d’un centenar d’obres a Lituània, a Rússia i, a partir del 1920, a França. La seva afició primerenca pel dibuix i la fotografia i la seva fascinació per la natura, especialment pels insectes, que col·leccionava des de jove, van confluir en la creació d’una obra única. Els seus primers personatges animats van ser insectes; va confeccionar titelles pràcticament indistingibles dels models dissecats i va anar ampliant la fauna, mantenint sempre en els seus animals una meravellosa i inquietant aparença realista. Molts dels seus relats s’inspiren en contes i faules tradicionals, però els més celebrats els va basar en històries pròpies. El seu talent per al ritme narratiu, la seva inventiva tècnica i la vida que desprenen els seus personatges, plens de murrieria, fan de cada pel·lícula una obra mestra en què l’humor absurd de tradició gogoliana se suma a la poesia i a la sàtira política. L’èxit de la sèrie d’aventures protagonitzades pel gos Fétiche li va suposar la trucada de Hollywood, que ell va desatendre per continuar treballant en el seu petit taller als afores de París amb un equip de producció modestíssim (la seva dona, Anna Zimmermann, com a assistent, i les seves filles: Irène rere la càmera, com a coguionista i animadora, i Nina com a actriu en moltes de les seves pel·lícules), però amb absoluta llibertat. Tot i el reconeixement que va obtenir tant al Moscou dels anys previs a la revolució bolxevic com al París de les dècades de 1920 i 1930, va morir en l’oblit, el 1965. La seva obra es va començar a restaurar als anys noranta. Han elogiat Starewitch directors como Nick Park, John Lasseter, Tim Burton i Wes Anderson. Per Jan Švankmajer és «el Méliès de l’animació», i per als germans Quay, un mestre.

Comment naît et s’anime une cinémarionnette França, 3 min, 1932, stop motion, titelles i objectes, sense diàlegs Direcció: Ladislas Starewitch La revanche du ciné-opérateur França, 10 min, 1912, stop motion, titelles i objectes, sense diàlegs Direcció: Ladislas Starewitch Le mariage de Babylas França, 15 min, 1921, stop motion, titelles i objectes, sense diàlegs Direcció: Ladislas Starewitch Fétiche Mascotte / Fétiche 33-12 França, 38 min, 1933, stop motion, titelles i objectes, sense diàlegs Direcció: Ladislas Starewitch Fleur de Fougère França, 24 min, 1949, stop motion, titelles i objectes, sense diàlegs Direcció: Ladislas Starewitch

Carolina López Caballero

Text de l’exposició Metamorfosi. Visions fantàstiques d’Starewitch, Švankmajer i els germans Quay.

Esta retrospectiva no habría sido posible sin el apoyo de Aardman Animations y la colaboración de TV3.

This retrospective would not have been possible without the support of Aardman Animations and the collaboration of the Catalan television TV3.

69


SM9

Monogràfic stop motion

STOP MOTION 9 Ladislas Starewitch i Jeanne Starewitch, Nina Star, al seu estudi al voltant de 1927. Collection Martin-Starewitch.

+12 Divendres 22 de febrer 19 h CaixaForum

Retrospectiva Katariina Lillqvist Kafka, Brecht i contes romanís en un stop motion captivador. Kafka, Brecht y cuentos romaníes en un stop motion cautivador.

El gran pionero: Ladislas Starewitch

The great pioneer: Ladislas Starewitch

Pionero y maestro indiscutible de la animación de marionetas, cineasta autodidacta, antropólogo de formación y entomólogo aficionado, Starewitch, nacido en Moscú en 1882 de familia polaca, realizó más de un centenar de obras, en Lituania, en Rusia y, a partir de 1920, en Francia.

Starewitch was a pioneer and undisputed master of puppet animation, a self-taught filmmaker, a trained anthropologist and an amateur entomologist. He was born in Moscow in 1882 to Polish parents and made more than 100 films in Lithuania, in Russia and, from 1920 onwards, in France.

Su temprana afición por el dibujo y la fotografía y su fascinación por la naturaleza, especialmente por los insectos, que coleccionaba desde joven, confluyeron en la creación de una obra única. Sus primeros personajes animados fueron insectos; confeccionó marionetas prácticamente indistinguibles de sus modelos disecados y fue ampliando la fauna, manteniendo siempre en sus animales una maravillosa e inquietante apariencia realista.

His early passion for drawing and photography and fascination with nature, particularly insects, which he had collected from a young age, came together to create a unique body of work. His first animal characters were actual insects but he went on to make puppets that were practically indistinguishable from these real-life models. To these he added a wide variety of fauna which lost none of their wonderful and somewhat disturbing realism.

Muchos de sus relatos se inspiran en cuentos y fábulas tradicionales, pero los más celebrados los realizó sobre historias propias. Su talento para el ritmo narrativo, su inventiva técnica y la vida que desprenden sus pícaros personajes hacen de cada película una obra maestra donde el humor absurdo de tradición gogoliana se suma a la poesía y a la sátira política.

Many of Starewitch’s tales are inspired by traditional fables, however his most celebrated ones are based on his own stories. His talent for narrative rhythm, technical inventiveness and for imbuing his roguish characters with life, make each film a masterpiece which combines Gogolesque absurd humour with poetry or political satire.

El éxito de la serie de aventuras protagonizadas por el perro Fétiche le valió la llamada de Hollywood, que él desoyó para continuar trabajando en su pequeño taller en las afueras de París con un modestísimo equipo de producción (su mujer, Anna Zimmermann, como asistente, y sus hijas: Irène tras la cámara, como coguionista y animadora, y Nina como actriz en muchas de sus películas), pero con absoluta libertad. A pesar del reconocimiento que obtuvo tanto en el Moscú de los años previos a la revolución bolchevique como en el París de las décadas de 1920 y 1930, murió en el olvido, en 1965. Su obra empezó a restaurarse en los años noventa. Starewitch ha sido elogiado por directores como Nick Park, John Lasseter, Tim Burton y Wes Anderson. Para Jan Švankmajer es «el Méliès de la animación», y para los hermanos Quay, un maestro.

Carolina López Caballero Texto de la exposición Metamorfosis. Visiones fantásticas de Starewitch, Švankmajer y los hermanos Quay.

70

The success of the series of adventures starring the dog Fetiche brought Hollywood knocking, but Starewitch rejected its advances and continued working in his little studio on the outskirts of Paris with his small production team but with absolute freedom. His wife Ana Zimmerman was his assistant; his daughter Irène worked behind the camera as well as being co-writer and animator; and his other daughter Nina acted in many of his films. In spite of the recognition Starewitch received in Moscow in the years leading up to the Bolshevik revolution, and in Paris in the 1920s and 30s, he died in obscurity in 1965. In the 1990s, his films were rediscovered and restored. Starewitch has been praised by directors such as Nick Park, John Lasseter, Tim Burton and Wes Anderson. Jan Švankmajer considers him "the Méliès of animation" and the Quay Brothers have described him as a master.

Kafka, Brecht and Romani tales in a captivating stop motion film.

Mire Bala Kale Hin: Romanien Peili (Tales from the Endless Roads: The Romary Mirror) Finlàndia, República Txeca, Països Baixos i Noruega, 8 min 45 s, 1996, stop motion, sense diàlegs Direcció: Katariina Lillqvist

Tyttö ja sotamies (The Maiden and the Soldier)

Maalaislääkäri (The Country Doctor)

Finlàndia i República Txeca, 8 min 30 s, 1995, stop motion, sense diàlegs

Finlàndia i República Txeca, 15 min, 1996, stop motion, sense diàlegs

Direcció: Katariina Lillqvist i Tuma Lubos

Direcció: Katariina Lillqvist

Producció: Kinotuotanto Oy/Studio Jiří Trnka

Producció: Camera Cagliostro

Uralin perhonen (Far Away from Ural)

Radio Dolores

Finlàndia, 27 min, 2008, stop motion, VOS (finès) Direcció: Katariina Lillqvist Producció: Jyrki Kaipainen

Finlàndia i República Txeca, 18 min 5s, 2016, stop motion, VOS (anglès i castellà) Direcció: Katariina Lillqvist Producció: Film Cooperative Camera Cagliosto

Producció: Camera Cagliostro Carolina López Caballero Text of the exhibition Metamorphosis. Fantasy Visions in Starewitch, Švankmajer and the Quay Brothers

71


SM10

Monogràfic stop motion

STOP MOTION 10 +18 Dissabte 23 de febrer 22 h CaixaForum

Clyde and Henry

Saint-Louis Square

Madame Tutli-Putli

Cochemare

Canadà, 1 min 26 s, 2016, stop motion amb titelles, sense diàlegs

Canadà, 17 min 16 s, 2016, stop motion amb titelles, sense diàlegs

Direcció: Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski

Direcció: Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski

Canadà, 12 min 19 s, 2013, objectes animats, titelles, animació 3D, sense diàlegs

Producció: Clyde Henry Productions

Producció: Clyde Henry Productions

Love Songs for Robots

Higglety Pigglety Pop! or There Must Be More to Life

Direcció: Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski Producció: Phi Films, Phoebe Greenberg i Penny Mancuso

Animac rep el duo creatiu canadenc format per Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski en una conferència que explorarà el seu passat, present i futur com a animadors d’un stop motion d’allò més recargolat i experimental. L’any 1997, van fundar el seu propi estudi a Montreal -Clyde Henry Productions especialitzat en animació amb titelles- i van passar a la història amb el seu cèlebre curtmetratge stop motion Madame Tutli-Putli (2007), nominat a l’Oscar®. Impressionat per la seva feina, Spike Jonze els va encarregar el curt Higglety Pigglety Pop! or There Must Be More to Life (2010), una adaptació del conte homònim de Maurice Sendak inspirat en la seva gossa Jennie i interpretat per Meryl Streep. Després del seu film experimental estereoscòpic Cochemare (2013) i d’haver treballat amb el cineasta Guy Maddin, en Chris i en Maciek es van aliar amb Felix & Paul Studios i ara exploren l’animació stop motion amb un nou llenguatge immersiu: la realitat virtual. Gymnasia és el seu nou curtmetratge experimental encara en fase de producció, un malson d’allò més vívid protagonitzat per titelles esfereïdors en un gimnàs abandonat.

Animac recibe al dúo creativo canadiense formado por Chris Lavis y Maciek Szcerzbowski en una conferencia que explorará su pasado, presente y futuro como animadores de un stop motion de lo más retorcido y experimental. En 1997, fundaron su propio estudio en Montreal -Clyde Henry Productions, especializado en animación con títeres- y pasaron a la historia con su célebre cortometraje stop motion Madame Tutli-Putli (2007), nominado al Oscar®. Impresionado por su trabajo, Spike Jonze les encargó el cortometraje Higglety Pigglety Pop! or There Must Be More to Life (2010), una adaptación del cuento homónimo de Maurice Sendak inspirado en su perra Jennie e interpretado por Meryl Streep. Tras su filme experimental estereoscópico Cochemare (2013) y su colaboración con el cineasta Guy Maddin, Chris y Maciek se aliaron con Felix & Paul Studios y ahora exploran la animación stop motion con un nuevo lenguaje inmersivo: la realidad virtual. Gymnasia es su nuevo cortometraje experimental todavía en fase de producción, una pesadilla de lo más vivida protagonizada por títeres espeluznantes en un gimnasio abandonado.

Canadà, 4 min, 2015, animació 3D i acció en viu, sense diàlegs Animac receives the Canadian creative duo formed by Chris Lavis and Maciek Szcerzbowski in a lecture that will explore their past, present and future as stop motion animators — and their twisted, experimental style. In 1997, they founded their animation studio in Montreal — Clyde Henry Productions, specialized in puppet animation — and went down in history with their renowned stop motion short film Madame Tutli—Putli (2007), nominated for an Oscar®. Impressed by their work, Spike Jonze commissioned them with the short film Higglety Pigglety Pop! or There Must Be More to Life (2010), an adaptation of the homonymous short story by Maurice Sendak inspired by his pet dog Jannie and played by Meryl Streep. After their experimental stereoscopic piece Cochemare (2013) and their collaboration with filmmaker Guy Maddin, Chris and Maciek teamed up with Felix & Paul Studios and now explore stop motion animation with a new immersive language: virtual reality. Gymnasia is their latest experimental short film still in production, a vivid nightmare starring spooky puppets inhabiting an abandoned gym.

72

Direcció: Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski Producció: Clyde Henry Productions

Canadà, 25 min 27 s, 2010, stop motion i acció en viu, sense diàlegs Direcció: Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski Producció: Office national du film du Canada, Marcy Page, Spike Jonze i Vincent Landay

We Eat Shit Canadà, 39 s, 2016, stop motion, sense dialegs Direccio: Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski Produccio: Clyde Henry Productions

73


Animació Pro social

APS

ANIMACIÓN PRO SOCIAL PRO SOCIAL ANIMATION

ANIMACIÓ PRO SOCIAL

Animació Pro social

L’animació com a motor de canvi La animación como motor de cambio Animations as a driver of change

+8 Divendres 22 de febrer 16 h CaixaForum

Things Don’t Have Rights

Obon

Regne Unit, 5 min, 2018, animació 2D, VOS (anglès)

Alemanya, 15 min, 2018, dibuix animat, VOS (japonès)

Direcció: Nicolai Troshinsky i Raj Yagnik

Direcció: André Hörmann i Samo (Anna Bergmann)

Producció: Wired Video

A diferència dels humans, les coses no tenen drets. Aquesta pel·lícula fa pública la feina de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans (OACDH) de les Nacions Unides i els òrgans de drets humans que vetllen per la seva protecció a nivell internacional.

A diferencia de los humanos, las cosas no tienen derechos. Esta película hace público el trabajo de la Oficina del Alto Comisionado para los Derechos Humanos (OACDH) de las Naciones Unidas y los órganos de derechos humanos que velan por su protección a nivel internacional.

Unlike humans, things don’t have rights. This film publicises the work of the Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights (OHCHR) and the UN Treaty Bodies which oversee the protection of human rights internationally.

Producció: Hörmann-Filmproduction

Akiko Takakura és una de les últimes supervivents de l’explosió de la bomba atòmica d’Hiroshima. Durant l’Obon, rep els esperits dels seus pares i està obsessionada pels records. La infància d’Akiko consisteix en constants rebutjos i pallisses. Finalment, Akiko viu l’amor patern enmig de les ruïnes d’Hiroshima.

Akiko Takakura es una de las últimas supervivientes de la explosión de la bomba atómica de Hiroshima. Durante el Obon, recibe a los espíritus de sus padres y está obsesionada por los recuerdos. La infancia de Akiko consiste en constantes rechazos y palizas. Finalmente, Akiko vive el amor paterno en medio de las ruinas de Hiroshima.

Akiko Takakura is one of the last survivors of the atomic bomb explosion of Hiroshima. During Obon, she receives the spirits of her parents and is haunted by memories. Akiko’s childhood consists of constant rejections and beatings. Finally, Akiko experiences fatherly love in the midst of Hiroshima’s ruins.

Aazar

74

75


Animació Pro social

City of Memories

El olvido

Aazar

1992

França, 5 min 46 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs

Espanya, 4 min 54 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Espanya, 4 min 49 s, 2017, animació 2D i 3D, sense diàlegs

Canadà, 1 min 47 s, 2018, animació 2D, VOS (anglès)

Direcció: Signe Tveitan

Direcció: Xenia Grey Producció: Horizonte seis quince

Direcció i producció: Alberto Rodriguez, Alice Labourel, Fabian Riquejo, Ignazio Acerenza, José Luis Herrera i Juan González

Direcció i producció: Una Di Gallo

Producció: ArtFX

Una nena òrfena està atrapada en una ciutat en ruïnes on viu entre els records. La seva vida canvia quan finalment connecta amb algú del present.

Els pescadors tornen al port, la pesca ha estat magra. La fam assola el país.

Aazar viatja a través del gran univers i el seu destí final és el planeta Terra, aquell món ple de color i esperança que brilla al final de l’insòlit camí d’asteroides que haurà de recórrer. Tanmateix, a mesura que avança en la seva aventura viurà successos que superaran la seva imaginació i que canviaran el seu destí per sempre.

Una família jove viu a l’epicentre de la creixent pressió de la guerra de Iugoslàvia, sense saber quin serà el seu proper moviment.

Una niña huérfana está atrapada en una ciudad en ruinas donde vive entre los recuerdos. Su vida cambia cuando finalmente se conecta con alguien en el presente.

An orphan girl is stuck in a crumbling city, living among memories. Her life changes when she finally connects with someone in the present.

Són les 11 del matí i el mercat d’Alacant és ple a vessar. Són els instants previs al bombardeig. El olvido és un homenatge a les víctimes d’aquell fatídic dia de fa 80 anys.

Los pescadores regresan al puerto, la pesca ha sido escasa. El hambre asola el país. Son las 11 de la mañana y el mercado de Alicante está lleno a rebosar. Son los instantes previos al bombardeo. El olvido es un homenaje a las víctimas de aquel fatídico día de hace 80 años.

The fishermen return to the harbour, the catch has been poor. Famine is ravaging the country. It’s 11 am and the Alicante market is packed. They are the moments prior to the bombing. El olvido is a tribute to the victims of that fateful day 80 years ago.

76

Aazar se encuentra inmersa en un viaje a través del gran universo cuyo destino final es el planeta Tierra, ese mundo lleno de color y esperanza que brilla al final del insólito camino de asteroides que deberá recorrer. Sin embargo, a medida que avanza en su aventura, vivirá sucesos que superarán su imaginación y que cambiarán su destino para siempre.

Aazar is in the middle of a journey through the great universe heading for the planet Earth, that world full of colour and hope that shines at the end of the unusual asteroid path that she will have to go through. However, as she advances on her adventure she will experience events that will surpass all her imagination and change her destiny forever.

Makun (No llores) - Dibujos en un CIE Espanya, 30 min, 2018, animació 2D, VO (castellà)

Hate for Sale Països Baixos, 2 min 39 s, 2017, animació 2D i retallables, sense diàlegs Direcció i producció: Anna Eijsbouts

Direcció i producció: Emilio Martí López

Una familia joven vive en el epicentro de la creciente presión de la guerra de Yugoslavia, sin saber cuál será su próximo movimiento.

A young family lives at the epicentre of the mounting pressure of the Yugoslavian War, unsure of what their next move is.

Desenes de milers de persones són tancades cada any a Europa en Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs) tot i no haver comès cap delicte, només pel fet de no tenir papers. L’obscurantisme del govern espanyol sobre aquests centres, en els quals els presos no poden ni tan sols fer fotografies, fa que els dibuixos trobats a les parets d’un d’aquests centres sigui un dels pocs documents gràfics disponibles per denunciar la falta de drets humans que hi impera. Decenas de miles de personas son encerradas cada año en Europa en los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIEs) a pesar de no haber cometido ningún delito, solo por no tener papeles. El oscurantismo del gobierno español sobre estos centros, en los que ni los presos pueden tomar fotografías, hace que los dibujos encontrados en las paredes de uno de estos centros sean uno de los pocos documentos gráficos disponibles para denunciar la falta de derechos humanos que impera allí.

Vivim en un món en què consumim odi en igual mesura que l’odi ens consumeix a nosaltres. Aquesta pel·lícula examina les qualitats seductores i temptadores d’aquesta emoció devoradora i per què seguim acceptant-la.

Vivimos en un mundo en el que consumimos odio en igual medida en que el odio nos consume. Esta película examina las cualidades seductoras y tentadoras de esta emoción devoradora y por qué seguimos aceptándola.

We live in a world in which we consume hate as much as we are consumed by it. This film examines the alluring and tempting qualities of this devouring emotion and why we keep buying into it.

Tens of thousands of people are imprisoned every year in Europe in Foreigner Internment Centres (FICs) despite not having committed any crime; just for not having papers. The Spanish government’s obscurantism regarding these centres, in which prisoners cannot even take photographs, makes the drawings found on the walls of one of these FICs one of the few graphic documents available to denounce the lack of human rights there. 77


Homenatge a Stephen Hillenburg

Homenatge a Stephen Hillenburg HOMENAJE A STEPHEN HILLENBURG TRIBUTE TO STEPHEN HILLENBURG

Tots els públics Diumenge 24 de febrer 19.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes Amb la col·laboració especial de l’Orfeó Lleidata i Nickelodeon. Con la colaboración especial del Orfeo Lleidatà y Nickelodeon. With the special collaboration of the Orfeó Lleidatà and Nickelodeon.

Qui viu en una pinya, al fons dels nostres cors? El biòleg marí i creador de Bob Esponja, Stephen Hillenburg (1961-1918), va saber dotar l’avui famós personatge amb un sentit de l’humor únic i genuí que ha encantat famílies i fans d’arreu del món. Amb el seu incombustible entusiasme, aquest porífer i els seus desenraonats amics contagien valors com el respecte per la diferència, l’optimisme, l’amistat i sobretot el poder de la imaginació. Bob Esponja és també una icona més enllà de la pantalla i de la sèrie original de Nickelodeon. Animac vol retre un sentit homenatge a l’autor que va saber injectar sobredosis de creativitat i simpàtica irreverència a l’animació mainstream. El recordarem a Lleida projectant les seves aventures, celebrant els seus personatges i cantant les seves melodies, us ho podeu ben creure, junt amb cent veus infantils de l’Orfeó Lleidatà. Esteu preparats?

¿Quién vive en una piña, en el fondo de nuestros corazones? El biólogo marino y creador de Bob Esponja, Stephen Hillenburg (1961-1918), supo dotar al hoy célebre personaje de un sentido del humor único y genuino que ha encandilado a familias y fans de todo el mundo. Con su incombustible entusiasmo, este porífero y sus disparatados amigos contagian valores como el respeto a la diferencia, el optimismo, la amistad y sobre todo el poder de la imaginación. Bob Esponja es también un icono más allá de la pantalla y de la serie original de Nickelodeon. Animac quiere rendir un sentido homenaje al autor que supo inyectar sobredosis de creatividad y simpática irreverencia en la animación mainstream. Lo recordaremos en Lleida proyectando sus aventuras, celebrando a sus personajes y cantando sus melodías, creéoslo, junto a cien voces infantiles del Orfeó Lleidatà. ¿Estáis listos?

Who lives in a pineapple, in the depth of our hearts? The marine biologist and creator of SpongeBob, Stephen Hillenburg (1961-1918), gave the now famous character a unique and genuine sense of humour that delighted families and fans all over the world. With his incombustible enthusiasm, this sponge and his crazy friends instil values such as respect for difference, optimism, friendship and above all the power of imagination. SpongeBob is also an icon beyond the screen, from the original Nickelodeon series. Animac wants to pay homage to the creator who injected mainstream animation with overdoses of creativity and friendly irreverence. We will remember him in Lleida by screening his adventures, celebrating his characters and singing his melodies, imagine it, with one hundred children’s voices of the Orfeó Lleidatà. Are you ready?

SpongeBob SquarePants: The Legend of Boo-Kini Bottom

78

79


Homenatge a Stephen Hillenburg

Tots els públics

Sèrie. Tots els públics

Dissabte 23 de febrer 11 h CaixaForum

Diumenge 24 de febrer 19 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Bob Esponja, la pel·lícula

SpongeBob SquarePants: The Legend of Boo-Kini Bottom

Estats Units, 1h 27 min, 2004, animació 2D i imatge real, VOS (anglès)

Estats Units, 23 min 17 s, stop motion, VOS (anglès)

Direcció: Stephen Hillenburg i Mark Osborne

Direcció: Mark Caballero i Seamus Walsh (co-escrit amb Stephen Hillenburg)

Producció: Stephen Hillenburg, Julia Pistor i Albie Hecht

L’esponja de mar més famosa del món dels dibuixos animats (i probablement l’única) va protagonitzar un llargmetratge que podríem considerar el series finale dissenyat per Stephen Hillenburg després de les seves brillants tres temporades inicials de sàtira irreverent en clau d’slapstick. Ambientada després dels fets de la sèrie, Bob Esponja: La pel·lícula és un èpic llargmetratge d’aventures heroiques à la Joseph Campbell amb monstres marins, bigotis molt masculins, David Hasselhoff (de debò!) i la corona de Neptú com a MacGuffin. El millor final possible per a la millor sèrie possible de l’enyorat Stephen Hillenburg, en pau descansi.

La nit de Halloween, el sempre entusiasta Bob Esponja s’enfronta, amb el seu particular estil, a la por. Els seus amics s’uneixen a ell fins que les seves ànimes acaben al vaixell de l’Holandès Errant i només el nostre heroi pot rescatar-les. Produït per Nickelodeon Animation Studios i animat pel col·lectiu stop motion Screen Novelties, responsables de It’s a SpongeBob Christmas! i d’altres reinterpretacions d’icones pop dels nostres temps, The Legend of Boo-Kini Bottom és tota una delícia per als amants de la sensibilitat còmica més slapstick i absurdista, a més d’incloure una seqüència especial firmada per la llegendària animadora Sally Cruikshank.

La esponja de mar más famosa del mundo de los dibujos animados (y probablemente la única) protagonizó un largometraje que podríamos considerar el series finale diseñado por Stephen Hillenburg tras sus brillantes tres temporadas iniciales de sátira irreverente en clave slapstick. Ambientada después de los hechos de la serie, Bob Esponja: La película es un épico largometraje de aventuras heroicas à la Joseph Campbell con monstruos marinos, bigotes muy masculinos, David Hasselhoff (¡de verdad!) y la corona de Neptuno como MacGuffin. El mejor final posible para la mejor serie posible del añorado Stephen Hillenburg, en paz descanse.

En la noche de Halloween, el siempre entusiasta Bob Esponja se enfrenta, con su particular estilo, al miedo. Sus amigos se unen a él hasta que sus almas acaban en el barco del Holandés Errante y solo nuestro héroe puede rescatarlas. Producido por Nickelodeon Animation Studios y animado por el colectivo stop motion Screen Novelties, responsables de It’s a SpongeBob Christmas! y de otras reinterpretaciones de iconos pop de nuestros tiempos, The Legend of Boo-Kini Bottom es toda una delicia para los amantes de la sensibilidad cómica más slapstick y absurdista, además de incluir una secuencia especial firmada por la legendaria animadora Sally Cruikshank.

The most famous sea sponge in the cartoon world (and probably the only one) starred in a feature film we could consider the series finale, designed by Stephen Hillenburg after three brilliant seasons full of irreverent satire in slapstick style. Set after the events of the original series, The SpongeBob SquarePants Movie is an epic, heroic, adventure film à la Joseph Cambell featuring sea monsters, very manly moustaches, David Hasselhoff (really!) and the Neptune’s crown as the MacGuffin. The best possible ending for the best possible series from much-missed Stephen Hillenburg. Rest in peace.

On Halloween night, the eternally enthusiastic SpongeBob faces fear in his own particular way. His friends join him until their souls end up on the Flying Dutchman’s ship, where only our hero can rescue them. Produced by Nickelodeon Animation Studios and animated by the stop motion group Screen Novelties, which also helmed It’s a SpongeBob Christmas! and many other reinventions of current pop icons, The Legend of Boo-Kini Bottom is a delight for lovers of slapstick and absurdist comic sensibilities, in addition to including a special sequence by legendary animator Sally Cruikshank.

80

81


Masterclass

Masterclass

Conferència. Tots els públics Dissabte 23 de febrer 17.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Masterclass Peter Lord. Aardman Frame by Frame

Masterclass Peter Lord. Aardman Frame by Frame

Masterclass Peter Lord. Aardman Frame by Frame

Quan Peter Lord va fundar junt amb David Sproxton l’estudi Aardman Animations l’any 1972 a la humil Bristol, simplement volien fer pel·lícules d’animació de baix pressupost. Gairebé mig segle més tard, Aardman és un dels estudis més influents del món animat amb una estètica pròpia, gràcies en part a la incorporació de Nick Park i el seu estil inconfusible com a creador de personatges com Wallace, Gromit o el xai Shaun. Però l’ADN d’Aardman -personatges icònics i una exploració satírica de la realitat- ha estat present des dels inicis de l’estudi.

Cuando Peter Lord fundó junto a David Sproxton el estudio Aardman Animations en 1972 en la humilde Bristol, simplemente querían hacer películas de animación de bajo presupuesto. Casi medio siglo más tarde, Aardman es uno de los estudios más influyentes del mundo animado con una estética propia, gracias en parte a la incorporación de Nick Park y su estilo inconfundible como creador de personajes como Wallace, Gromit o la oveja Shaun. Pero el ADN de Aardman -personajes icónicos y una exploración satírica de la realidad- ha estado presente desde los inicios del estudio.

When Peter Lord founded the studio Aardman Animations with David Sproxton in 1972 in humble Bristol, they simply wanted to make low-budget animated films. Almost half a century later, Aardman is one of the most influential studios in the animation world with its unique look, thanks, in part, to the incorporation of Nick Park and his unmistakable style as the creator of characters like Wallace & Gromit and Shaun the Sheep. But Aardman’s DNA – iconic characters and a satirical exploration of reality – has been present since the very beginning of the studio.

Peter Lord compartirà amb el públic d’Animac la seva fascinant carrera com a animador, director i productor durant més de 40 anys: el naixement del seu personatge Morph, com Sledgehammer de Peter Gabriel va donar veu a una animació trencadora, l’aposta pel documental animat per a adults amb Animated Conversations per a Channel 4, o com l’arribada de Nick Park i els seus animalons van donar llum a l’irrerevent franquícia Creature Comforts. Amb el món expansiu de Wallace i Gromit arriba el boom internacional d’Aardman, i aquí es demostra el mestratge d’Aardman i Lord en desenvolupar i fer créixer IPs d’èxit amb grans estudis nord-americans com Dreamworks (Chicken Run, Flushed Away) o Sony (Arthur Christmas, Pirates!). Després de l’èxit de el xai Shaun, Aardman ha aconseguit la seva independència creativa en més d’un sentit. L’any passat, Lord i Sproxton van atorgar als 140 treballadors del seu estudi una participació majoritària del 75%, deixant Aardman en mans de tothom. Peter Lord no només ha construït un imperi, ha compartit el seu pati de jocs amb tots aquells que s’hi han volgut unir. Morph

82

Peter Lord compartirá con el público de Animac su fascinante carrera como animador, director y productor durante más de 40 años: el nacimiento de su personaje Morph, cómo Sledgehammer de Peter Gabriel dio voz a una animación rompedora, la apuesta por el documental animado para adultos con Animated Conversations para Channel 4, o cómo la llegada de Nick Park y sus animalitos dieron luz a la irreverente franquicia Creature Comforts. Con el mundo expansivo de Wallace y Gromit llegó el boom internacional de Aardman, y aquí se demuestra la maestría de Aardman y Lord al desarrollar y hacer crecer IPs de éxito con grandes estudios norteamericanos como Dreamworks (Chicken Run, Flushed Away) o Sony (Arthur Christmas, Pirates!). Tras el éxito de La oveja Shaun, Aardman ha conseguido su independencia creativa en más de un sentido. El año pasado, Lord y Sproxton otorgaron a los 140 trabajadores de su estudio una participación mayoritaria del 75%, dejando Aardman en manos de todos. Peter Lord no solamente ha construido un imperio, ha compartido su patio de juegos con todos aquellos que han querido unirse.

Peter Lord will share with Animac’s audience his fascinating career as an animator, director, and producer for more than 40 years: the birth of his character Morph, how Peter Gabriel’s Sledgehammer gave a voice to groundbreaking animation, Aardman’s move into animated documentary for adults with Animated Conversations for Channel 4, or how the arrival of Nick Park and his animal characters gave birth to the irreverent franchise Creature Comforts. With the expansive world of Wallace & Gromit, Aardman enjoyed an international boom, thus showing Lord’s expertise in developing and growing successful IPs with big US studios like Dreamworks (Chicken Run, Flushed Away) or Sony (Arthur Christmas, Pirates!). Since the success of Shaun the Sheep, Aardman has achieved his creative independence in more ways than one. Last 2018, Lord and Sproxton handed over a 75% stake in the business to their 140 employees, leaving Aardman in everyone’s hands. Peter Lord has not only built an empire, he has shared his playground with those who wanted to join in.

83


Masterclass

Conferència. Tots els públics

Conferència. Tots els públics

Dissabte 23 de febrer 12.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Diumenge 24 de febrer 12.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Masterclass Katariina Masterclass Katariina Lillqvist. La gran narradora Lillqvist. La gran narradora

Masterclass Katariina Lillqvist. The great storyteller

Masterclass. Planeta Mark Osborne

Masterclass. Planeta Mark Osborne

Masterclass. Planet Mark Osborne

La directora, productora, guionista i periodista finlandesa Katariina Lillqvist visita Animac amb una maleta carregada d’històries impregnades de realitat pura i dura en una masterclass apassionant sobre la seva trajectòria com a artista, ja que duu des de l’any 1989 donant guerra des de Praga i Estocolm amb una producció animada compromesa socialment i políticament.

Finnish director, producer, screenwriter and journalist Katariina Lillqvist visits Animac with a suitcase full of stories imbued with pure and hard reality in a thrilling masterclass about her career as an artist as she’s been fighting since 1989 in Prague and Stockholm with socially and politically charged animated works.

Amb un sentit de l’humor deliciosament pervers, Mark Osborne es defineix com una criatura verdosa amb ulls d’insecte controlada i explotada per una entitat corporativa anomenada Happy Product Inc., que l’ha obligat durant més de 30 anys a produir “entreteniment” que transmeti felicitat o alguna cosa semblant.

Con un sentido del humor deliciosamente perverso, Mark Osborne se define como una criatura verdosa con ojos de insecto controlada y explotada por una entidad corporativa llamada Happy Product Inc., que le ha obligado durante más de 30 años a producir “entretenimiento” que transmita felicidad o algo que se le parezca.

With a deliciously perverse sense of humour, Mark Osborne defines himself as a splotchy green-skinned, bug-eyed creature controlled and exploited by a corporate entity called Happy Product Inc., which has forced him for more than 30 years to produce “entertainment” that creates happiness or something that resembles it.

Her films and projects explore the European mentality through war-time traumas and the minority viewpoint: the fate of the children of Sarajevo, the struggle of the Romani communities – Lillqvist also cooperates with the Museum of Romani Culture in Brno – or the vanishing of traditional and tribal cultures in her hometown Tampere during the Finnish Civil War… Her brilliant documentary Radio Dolores (2016) explores the fears and dreams of the antifascist movement in 1930s Tampere through the character of Arvo, a young shoemaker who disappears in the Spanish Civil War. In fact, it’s not the only project that hits home: A Train to Spain is Lillqvist’s travelling crossmedia installation dedicated to the memory of Scandinavian volunteers who joined the Spanish Civil War to fight against fascism.

La brillant carrera del director i animador nord-americà Mark Osborne -un dels artífexs de la saga Kung Fu Panda de Dreamworks- va començar i es va construir en el món de l’stop motion. Format en animació experimental a CalArts, Osborne va dirigir el curtmetratge Greener (1994), una visionària peça d’estudiant rodada en 16mm, i el curtmetratge en format IMAX More (1998), nominat a l’Oscar® i guanyador a Sundance, entre molts altres guardons.

La brillante carrera del director y animador norteamericano Mark Osborne -uno de los artífices de la saga Kung Fu Panda de Dreamworks- empezó y se construyó en el mundo del stop motion. Formado en animación experimental en CalArts, Osborne dirigió el cortometraje Greener (1994), una visionaria pieza de estudiante rodada en 16mm, y el cortometraje en formato IMAX More (1998), nominado al Oscar® y ganador de Sundance, entre muchos otros galardones.

The brilliant career of US director and animator Mark Osborne – one of the architects of Dreamwork’s Kung Fu Panda franchise – started and was built in stop motion. Trained in experimental animation at CalArts, Osborne directed the short film Greener (1994), a visionary student piece shot in 16mm, and the IMAX short film More (1998), nominated for an Oscar® and awarded at Sundance, among many other honours.

Company de classe i aventures creatives de Stephen Hillenburg -el creador de Bob Esponja- Osborne va dirigir-ne totes les seqüències en imatge real tant per a la sèrie televisiva com per al primer llargmetratge. Arran de l’èxit de Kung Fu Panda, Osborne va tenir l’oportunitat d’adaptar el clàssic d’Antoine de SaintExupéry El Petit Príncep, on l’animació stop motion va ser-ne la protagonista en les seqüències més poètiques i meravelloses del llargmetratge. Osborne ens parlarà del seu particular planeta creatiu i dels seus futurs projectes en una masterclass d’allò més marciana.

Compañero de clase y aventuras creativas de Stephen Hillenburg -el creador de Bob Esponja- Osborne dirigió todas las secuencias de imagen real tanto para la serie televisiva como para su primer largometraje. Tras el éxito de Kung Fu Panda, Osborne tuvo la oportunidad de adaptar el clásico de Antoine de SaintExúpery El Principito, donde la animación stop motion fue la protagonista de las secuencias más poéticas y maravillosas del largometraje. Osborne nos hablará de su particular planeta creativo y de sus futuros proyectos en una masterclass de lo más marciana.

Les seves pel·lícules i projectes exploren la mentalitat europea a través dels traumes de la guerra i el punt de vista de les minories: el destí dels nens de Sarajevo, les dificultats del poble romaní -Katariina també col·labora amb el Museu de la Cultura Romaní de Brno- o la desaparició de la cultura tradicional i tribal a la seva Tampere natal durant la guerra civil finlandesa… El seu brillant documental en stop motion Radio Dolores (2016) explora les pors i els somnis del moviment antifeixista a la Tampere dels anys 30 a través del personatge d’Arvo, un jove sabater desaparegut a la Guerra Civil espanyola. De fet, no és l’únic projecte que ens toca de prop: Un tren hacia España és una instal·lació itinerant crossmedia de Lillqvist dedicada a la memòria dels voluntaris escandinaus que van participar fa 80 anys a la Guerra Civil espanyola per combatre el feixisme. Presidenta de la cooperativa de cinema Camera Cagliostro, productora de l’estudi d’animació Mamiwata i alma mater del Museu de Titelles d’Animació de Lapinlahti (Finlàndia), Lillqvist és una figura essencial per entendre l’stop motion d’autor amb una vocació plurinacional i pancultural.

84

La directora, productora, guionista y periodista finlandesa Katariina Lillqvist visita Animac con una maleta cargada de historias impregnadas de realidad pura y dura en una masterclass apasionante sobre su trayectoria como artista, ya que lleva desde 1989 dando guerra desde Praga y Estocolmo con una producción animada comprometida social y políticamente. Sus películas y proyectos exploran la mentalidad europea a través de los traumas de la guerra y el punto de vista de las minorías: el destino de los niños de Sarajevo, las dificultades del pueblo romaní -Lillqvist también colabora con el Museo de la Cultura Romaní de Brno- o la desaparición de la cultura tradicional y tribal en su Tampere natal durante la guerra civil finlandesa… Su brillante documental en stop motion Radio Dolores (2016) explora los miedos y sueños del movimiento antifascista en la Tampere de los años 30 a través del personaje de Arvo, un joven zapatero desaparecido en la Guerra Civil española. De hecho, no es el único proyecto que nos toca de cerca: Un tren hacia España es una instalación itinerante crossmedia de Lillqvist dedicada a la memoria de los voluntarios escandinavos que participaron hace 80 años en la Guerra Civil española para combatir el fascismo. Presidenta de la cooperativa de cine Camera Cagliostro, productora del estudio de animación Mamiwata y alma mater del Museo de Títeres de Animación de Lapinlahti (Finlandia), Lillqvist es una figura esencial para entender el stop motion de autor con una vocación plurinacional y pancultural.

Chairperson of film co-operative Camera Cagliostro, producer in animation studio Mamiwata, and the driving force behind Lapinlahti Puppet Animation Museum in Finland, Lillqvist is an essential figure to understand auteur stop motion with a plurinational, pancultural vocation.

A classmate and creative partner of Stephen Hillenburg, the mind behind SpongeBob SquarePants, Osborne directed all its live-action sequences for both the TV series and its first feature film. After the success of Kung Fu Panda, Osborne had the opportunity to adapt the French classic by Antoine de Saint-Exúpery The Little Prince, where stop motion animation was the protagonist of the most poetic, wonderful sequences of the feature film. Osborne will talk about his particular creative planet and his future projects in a wacky, alienish masterclass.

85


Conferències

Masterclass

CONFERENCIAS LECTURES Tots els públics Diumenge 24 de febrer 16 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

The Little Prince França, 1 h 46 min, 2015, animació 2D i stop motion, VOS (anglès) Direcció: Mark Osborne Producció: On Animation Studios Mark Osborne, autor del mític i multipremiat curtmetratge More (1998), va tornar a l’stop motion amb aquesta adaptació híbrida del clàssic universal d’Antoine de Saint-Exupéry. Aquest cop la protagonista és una nena que s’acaba de traslladar a un avorrit barri residencial, on entaula amistat amb un vell aviador que va conèixer el Petit Príncep anys ençà al Sàhara. Quan l’ancià és ingressat a l’hospital per problemes de salut, la nena agafa l’avioneta i se’n va a buscar el Petit Príncep en persona… per acabar rescatant-lo d’un futur gris i sense estrelles.

Mark Osborne, autor del mítico y multipremiado cortometraje More (1998), volvió a utilizar el stop motion con esta adaptación híbrida del clásico universal de Antoine de Saint-Exupéry. Esta vez la protagonista es una niña que acaba de mudarse a un aburrido barrio residencial, donde entabla amistad con un viejo aviador que conoció al Principito años ha en el Sáhara. Cuando el anciano es ingresado en el hospital por problemas de salud, la niña coge su avioneta y se va a buscar al Principito en persona… para acabar rescatándolo de un futuro gris y sin estrellas.

Mark Osborne, the director of the multi-awarded cult short film More (1998), once again tackled stop motion with this hybrid adaptation of Antoine de Saint-Exupéry’s universal classic. This time, the main character is a little girl who has just moved to a boring residential area, where she befriends an old aviator who actually met the Little Prince at the Sahara, a long time ago. When the old man is hospitalised due to health issues, the little girl takes his plane and flies to find the Little Prince in person… to end up rescuing him from a grey future with no stars.

Isla de perros

86

87


Conferències

Fundada en el año 2000 por Paloma Mora, la productora valenciana TV ON Producciones hizo el salto a la animación de la mano del veterano animador y realizador de stop motion Vicente Mallols. Tras su cortometraje El Criptozoólogo (2015), Mallols dio luz a los personajes Bita y Cora en un entrañable cortometraje epónimo de exploración espacial para toda la familia. Las dos aventureras ahora exploran todo tipo de planetas como protagonistas de El Diario de Bita y Cora, una serie de animación stop motion para la nueva cadena valenciana À Punt.

El Diari de Bita i Cora. Produir una sèrie stop motion El Diario de Bita y Cora. Producir una serie stop motion The Diary of Bita and Cora. The pipeline of a stop motion TV series Dijous 21 de febrer 18 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Fundada l’any 2000 per Paloma Mora, la productora valenciana TV ON Producciones va fer el salt a l’animació de la mà del veterà animador i realitzador d’stop motion Vicente Mallols. Després del seu curtmetratge El Criptozoólogo (2015), Mallols va donar llum als personatges Bita i Cora en un entranyable curtmetratge epònim d’exploració espacial per a tota la família. Les dues aventureres ara exploren tota mena de planetes com a protagonistes de El Diari de Bita i Cora, una sèrie d’animació stop motion per a la nova cadena valenciana À Punt. Com és el pipeline -el procés de producció- d’una sèrie animada en stop motion feta al nostre país? Paloma Mora i Vicente Mallols ens explicaran en primera persona les seves influències, reptes i rutines i com han aconseguit finançar i tirar endavant una sèrie televisiva d’allò més ambiciosa i creativa en el seu apartat artístic. Llarga vida a aquests adorables alienígenes!

¿Cómo es el pipeline -el proceso de producción- de una serie animada en stop motion hecha en nuestro país? Paloma Mora y Vicente Mallols nos contarán en primera persona sus influencias, retos y rutinas y cómo han conseguido financiar y sacar adelante una serie televisiva de lo más ambiciosa y creativa en su apartado artístico. ¡Larga vida a estos adorables alienígenas!

Founded in 2000 by Paloma Mora, Valencia-based production company TV ON Producciones made a leap into animation by bringing along veteran stop motion animator/director Vicente Mallols. After his short film El Criptozoólogo (2015), Mallols gave birth to the characters Bita and Cora in an endearing short film of the same name about space exploration for all ages. The two adventurers now explore all kinds of planets as the main heroines of The Diary of Bita and Cora, a very ambitious stop motion animated TV series for the new Valencian broadcaster À Punt. How is the pipeline – the production process – of an animated stop motion series made in our own country? Paloma Mora and Vicente Mallols will share first-hand their influences, challenges and routines and how they managed to fund and get off the ground such an ambitious and creative animated series. Long life to adorable aliens!

Molts cops, el talent patri no és profeta a la seva terra i acaba viatjant arreu del món. I en el món de l’stop motion hi trobem la feina exemplar dels animadors César Díaz Meléndez i Sergio Lara, o de les constructores Cristina Acuña i Sonia Iglesias. Tots ells van confluir en el llargmetratge de Wes Anderson Isla de perros (2018) i ens explicaran la seva experiència i els seus recorreguts en zigzaga creativa. El madrileny César Díaz Meléndez té 25 anys d’experiència com a animador especialitzat en stop motion en totes les seves formes: titelles, objectes, pixil·lació o animació amb sorra -una tècnica amb què ha donat forma a diversos curtmetratges com el multipremiat Zepo (2014). César ha treballat en llargmetratges comercials però de culte com ParaNorman (2012) de l’estudi Laika, Frankenweenie (2012) de Tim Burton, Anomalisa (2015) de Charlie Kaufman, o La vida d’en Carbassó (2016) de Claude Barras. El seu darrer curtmetratge -Muedra (2019), animació stop motion en paisatges naturals- s’estrenarà en exclusiva mundial a Animac 2019.

Talent espanyol a Isla de perros Talent espanyol a Isla de perros Spanish talent in Isle of Dogs Divendres 22 de febrer 16.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes En muchas ocasiones, el talento patrio no es profeta en su tierra y acaba viajando por todo el mundo. Y en el mundo del stop motion, encontramos el trabajo ejemplar de los animadores César Díaz Meléndez y Sergio Lara, o de las constructoras Cristina Acuña y Sonia Iglesias. Todos ellos confluyeron en el largometraje de Wes Anderson Isla de perros (2018) y nos contarán su experiencia y sus recorridos internacionales en zigzag creativo. El madrileño César Díaz Meléndez tiene 25 años de experiencia como animador especializado en stop motion en todas sus formas: títeres, objetos, plastilina, pixilación o animación con arena -una técnica con la que ha dado forma a diversos cortometrajes de autor como el multipremiado Zepo (2014). César ha trabajado en largometrajes comerciales pero de culto como ParaNorman (2012) del estudio Laika, Frankenweenie (2012) de Tim Burton, Anomalisa (2015) de Charlie Kaufman, o La vida de Calabacín (2016) de Claude Barras. Su último cortometraje -Muedra (2019), animación stop motion en paisajes naturales- será estrenado en exclusiva mundial en Animac 2019. En Anomalisa, César coincidió por primera vez con Sergio Lara: de una generación más joven, este animador valenciano formado en Barcelona ha trabajado en producciones autóctonas como Clay Kids de Javier Tostado y, tras su paso por Los Ángeles y Londres, ahora trabaja como animador de la serie stop motion valenciana El Diario de Bita y Cora, también presente en Animac 2019. La gallega Cristina Acuña se formó en restauración de esculturas para luego dar el salto al mundo del stop motion como set dresser, pintora escénica y constructora de escenarios y atrezo. Ha trabajado en producciones como O Apostolo (2012) de Fernando Cortizo, La vida de Calabacín (2016) o Kubo y las dos cuerdas mágicas (2016) del estudio Laika. La gallega Sonia Iglesias es una model maker especializada en armaduras de stop motion, y también ha trabajado en largometrajes como O Apostolo (2011), Frankenweenie (2012), ¡Piratas! (2012) del estudio Aardman o La vida de Calabacín (2016).

88

A Anomalisa, César va coincidir per primera vegada amb Sergio Lara: d’una generació més jove, aquest animador valencià format a Barcelona ha treballat en produccions com Clay Kids de Javier Tostado i, després del seu pas per Los Angeles i Londres, ara treballa com a animador de la sèrie stop motion valenciana El Diari de Bita i Cora, també present a Animac 2019. La gallega Cristina Acuña es va formar en restauració d’escultures per més endavant fer el salt al món de l’stop motion com a set dresser, pintora escènica i constructora d’escenaris i atretzo. Ha treballat en produccions com O Apostolo (2012) de Fernando Cortizo, La vida d’en Carbassó (2016) o Kubo y las dos cuerdas mágicas (2016) de l’estudi Laika. La gallega Sonia Iglesias és una model maker especialitzada en armadures d’stop motion i també ha treballat en llargmetratges com O Apostolo (2011), Frankenweenie (2012), Pirates! (2012) de l’estudio Aardman o La vida d’en Carbassó (2016).

On many occasions, local talent is not a prophet in its own land and ends up travelling all around the world. And in the world of stop motion, we can find the stellar work of animators like César Díaz Meléndez and Sergio Lara, or set and model makers like Cristina Acuña and Sonia Iglesias. All of them worked together on Wes Anderson’s Isle of Dogs (2018) and they will share their experiences and talk about their international career as a creative zigzag. Madrid—born César Díaz Meléndez has 25 years of experience as an animator specialised in stop motion in all its forms: puppets, objects, clay, pixilation or sand animation, a technique with which he has created numerous short films such as Zepo (2014). César has worked on commercial and cult feature films such as ParaNorman (2012) by Laika studio, Frankenweenie (2012) by Tim Burton, Anomalisa (2015) by Charlie Kaumfan, My Life as a Zucchini (2016) by Claude Barras, or Isle of Dogs (2018) by Wes Anderson. His latest short film — Muedra (2019), stop motion animation in natural landscapes — will have its world premiere in Animac 2019. It was in Anomalisa where César first worked with Sergio Lara: this Valencian animator trained in Barcelona has worked on local productions such as Clay Kids by Javier Tostado and, after his work in Los Angeles and London, he’s now working as a stop motion animator for the Valencia-based TV production The Diary of Bita and Cora, also present in Animac 2019. The Galician Cristina Acuña trained and worked in sculpture restoration to then made a leap into the world of stop motion as a set dresser, scenic painter, and set and prop maker. She has worked on productions like O Apostolo (2012) by Fernando Cortizo, My Life as a Zucchini (2016) and Kubo and the Two Strings (2016) by Laika studio. Galicia-born Sonia Iglesias is a model maker specialised in stop motion armatures, and she has also worked on feature films like O Apostolo (2011), Frankenweenie (2012), Pirates! (2012) by Aardman Animations and My Life as a Zucchini (2016). 89


Conferències

Los canadienses Chris Lavis y Maciek Szcerzbowski, fundadores del estudio Clyde Henry y creadores independientes y con marcado sello de autor, son conocidos internacionalmente por su premiado corto stop motion Madame Tutli-Putli (NFB, 2007, nominado a los premios Oscar® de la Academia de Hollywood y premiado en los festivales de Cannes y Annecy), por la dirección artística en el film de Guy Maddin The Forbidden Room y por Higglety-Pigglety Pop!, producido por Spike Jonze.

Anna Solanas y Marc Riba nos hablan de una combinación explosiva: talento, terror, ternura y marionetas. Desde su ópera prima El Negre és el color dels déus, el trabajo increíble de Anna y Marc al frente del estudio barcelonés I+G Stop Motion no ha dejado de crecer tanto técnica como artísticamente hasta situar nuestra animación stop motion en el mapa internacional. Con casi una veintena de obras y un centenar de premios, sus historias han llegado a públicos de todo el mundo.

Este año vienen a Animac a hablar de la importancia del “simbolismo del sonido” en la animación stop motion y como pioneros de la realidad virtual en stop motion, además del mencionado Madame Tutli-Putli y otros títulos de su cinematografía en los que combinan la animación con la imagen real destilando su gusto por otras artes como la música y la danza.

Su creación “bipolar” combina la producción de preciosas piezas para público infantil como Grand Prix o El cocodril no em fa por (Animac 2019) con animaciones de guiones tan oscuros como las peores pesadillas (Canis, Les bessones del carrer de Ponent, Cavalls morts…) y siempre con un extraordinario diseño de personajes y amor por el detalle en cada elemento de su cinematografía.

El clarobscur de I+G Stop Motion El claroscuro de I+G Stop Motion The chiaroscuro of I+G stop motion Divendres 22 de febrer 18 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Anna Solanas i Marc Riba ens parlen d’una combinació explosiva: talent, terror, tendresa i titelles. Des de la seva òpera prima El Negre és el color dels déus, la feina increïble de l’Anna i en Marc al capdavant de l’estudi barceloní I+G Stop Motion no ha deixat de créixer tant tècnicament com artística fins a situar la nostra animació stop motion en el mapa internacional. Amb gairebé una vintena d’obres i centenars de premis, les seves històries han arribat a públics de tot el món. La seva creació “bipolar” combina la producció de precioses peces per a públic infantil com ara Grand Prix o El cocodril no em fa por (Animac 2019) amb animacions de guions tan foscos com els pitjors malsons (Canis, Les bessones del carrer de Ponent, Cavalls morts…) i sempre amb un extraordinari disseny de personatges i amor pel detall en cada element de la seva cinematografia.

90

Anna Solanas and Marc Riba talk to us about an explosive combination: talent, terror, tenderness and puppets. Since their first film El Negre és el color dels déus, the incredible work of Anna and Marc at the head of the Barcelona-based studio I+G Stop Motion has continued to grow both technically and artistically until putting our stop motion animation on the international map. With almost twenty pieces and a hundred awards, their sto-ries have reached audiences all over the world. Their “bipolar” creation combines the production of beautiful pieces for children such as Grand Prix or El cocodril no em fa por (Animac 2019) with scripted animations as dark as the worst nightmares (Canis, Les bessones del carrer de Ponent, Cavalls morts…) and always with an extraordinary design of characters and devotion to detail in every element of their cinematography.

La penetrant mirada de Clyde Henry Productions La penetrante mirada de Clyde Henry Productions The penetrating gaze of Clyde Henry Productions Dissabte 23 de febrer 16.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Els canadencs Chris Lavis i Maciek Szcerzbowski, fundadors de l’estudi Clyde Henry i creadors independents i amb marcat segell d’autor, són coneguts internacionalment pel seu premiat curt stop motion Madame Tutli-Putli (NFB, 2007, nominat als premis Oscar® de l’Acadèmia de Hollywood i premiat als festivals de Cannes i Annecy), per la direcció artística al film de Guy Maddin The Forbidden Room i per Higglety-Pigglety Pop!, produït per Spike Jonze.

The Canadians Chris Lavis and Maciek Szcerzbowski, founders of the Clyde Henry studio and independent creators with their own hallmark, are internationally renowned for their award-winning stop motion short Madame Tutli-Putli (NFB, 2007, nominated for the Oscar® awards of the Hollywood Academy and awarded in the Cannes and Annecy festivals), for the art direction in Guy Maddin’s film The Forbidden Room and for Higglety-Pigglety Pop!, produced by Spike Jonze. This year they come to Animac to talk about the importance of "sound symbolism" to the medium of stop motion animation and as pioneers of virtual reality in stop motion, with an emphasis on their film Madame Tutli-Putli and other titles of their cinematography, in which they combine real image with a taste for other arts such as music and dance.

Enguany vénen a Animac a parlar de la importància del “simbolisme del so” en l’animació stop motion i com a pioners de la realitat virtual en stop motion, a més del mencionat Madame Tutli-Putli i altres títols de la seva cinematografia en què combinen l’animació amb la imatge real tot destil·lant el seu gust per altres arts com la música i la dansa.

91


Petit Animac

Conferències

PEQUEÑO ANIMAC LITTLE ANIMAC Animac recibe con todos los honores a una de las productoras independientes especializadas en stop motion más singulares de la industria animada norteamericana: Screen Novelties. Fundada en 2003 en Los Angeles por Mark Caballero, Seamus Walsh y Chris Finnegan, el estudio reúne a un colectivo de directores, animadores, escultores, diseñadores, fotógrafos y artistas digitales y tiene un ADN marcadamente caricaturesco -dinámico y extravagantedentro del reino de la animación stop motion con marionetas y otras técnicas híbridas.

Screen Novelties. Stop Motion Súper Pop Screen Novelties. Stop Motion Súper Pop Screen Novelties. Super Pop Stop Motion Diumenge 24 de febrer 16.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Animac rep amb tots els honors una de les productores independents especialitzades en stop motion més singulars de la indústria animada nord-americana: Screen Novelties. Fundada el 2003 a Los Angeles per Mark Caballero, Seamus Walsh i Chris Finnegan, l’estudi aplega un col·lectiu de directors, animadors, escultors, dissenyadors, fotògrafs i artistes digitals i té un ADN marcadament caraticaturesc -dinàmic i extravagant- dins del regne de l’animació stop motion amb titelles i altres tècniques híbrides. Screen Novelties ha treballat per a cadenes de prestigi com Cartoon Network, Disney, Nickelodeon o FOX, estudis com Paramount, clients com Nike o Hallmark, o estudis desenvolupadors de videojocs com Epic Games i el seu cèlebre èxit mundial Fortnite. També han donat vida en stop motion a personatges emblemàtics dels dibuixos animats com els Picapedra, Bob Esponja, Chowder, Flapjack, Finn i Jake de Hora de Aventuras o Harvey Beaks i han format part del naixement de sèries de culte d’Adult Swim com Robot Chicken o Moral Orel en les seves primeres temporades, ambdues també presents a Animac 2019. Caballero, Walsh i Finnegan ens explicaran el seu periple com a productora independent al servei dels grans estudis i cadenes de televisió i com trobar un segell d’autor, envoltats de personatges icònics de la cultura pop.

Screen Novelties ha trabajado para cadenas de prestigio como Cartoon Network, Disney, Nickelodeon o Fox, estudios como Paramount, clientes como Nike o Hallmark, o estudios desarrolladores de videojuegos como Epic Games y su célebre éxito mundial Fortnite. También han dado vida en stop motion a personajes emblemáticos de los dibujos animados como los Picapiedra, Bob Esponja, Chowder, Flapjack, Finn y Jake de Hora de Aventuras o Harvey Beaks y han formado parte del nacimiento de series de culto de Adult Swim como Robot Chicken o Moral Orel en sus primeras temporadas, ambas también presentes en Animac 2019. Caballero, Walsh y Finnegan nos explicarán su periplo como productora independiente al servicio de los grandes estudios y cadenas de televisión y cómo encontrar un sello de autor, rodeados de personajes icónicos de la cultura pop.

Animac receives with all the honours one of the most singular indie stop motion production companies in the US animated industry: Screen Novelties. Founded in 2003 in Los Angeles by Mark Caballero, Seamus Walsh and Chris Finnegan, the studio brings together a group of directors, animators, sculptors, designers, photographers and digital artists, and you can feel their cartoonish DNA — whimsical and dynamic — within their stop motion animation with pup—pets and other mixed—media techniques. Screen Novelties has worked for prestigious networks like Cartoon Network, Disney, Nickelodeon and Fox, film studios such as Paramount, clients like Nike and Hallmark, and video game developers such as Epic Games and their worldwide famous Fortnite. They have also given life in stop motion to many iconic cartoon characters, such as The Flintstones, Spongebob SquarePants, Chowder, Flapjack, Finn and Jake from Adventure Time, and Harvey Beaks, and they have been instrumental in the birth of Adult Swim’s cult TV series Robot Chicken and Moral Orel in their first seasons, both TV shows also present in Animac 2019. Caballero, Walsh and Finnegan will share with us their journey as an independent studio at the service of the biggest studios and networks, while trying to find authorship surrounded by so many pop culture characters.

Captain Morten and the Spider Queen

92

93


P1

Petit Animac

PETIT ANIMAC 1 SHORT&SWEET Sushi en stop motion i altres fantasies Sushi en stop motion y otras fantasías Stop motion Sushi and other fantasies

Tots els públics /+0 anys Dissabte 23 de febrer 12 h La Llotja, Open Screen 17 h La Llotja, Open Screen Diumenge 24 de febrer 11 h CaixaForum 12 h La Llotja, Open Screen 17 h La Llotja, Open Screen

Final_Final

Moon Girl

Fliege (Fly)

June

Bei Nacht Erwacht (Night Moves)

Canadà, 55 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs

França, 3 min 7 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Alemanya, 3 min 37 s, 2018, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

França, 2 min, 2017, stop motion, sense diàlegs

Alemanya, 4 min 24 s, 2018, dibuix animat i stop motion, sense diàlegs

Direcció i producció: Matt Greenwood

Direcció: Nicolas Bianco-Levrin

Direcció: Julia Ocker

Direcció: Isis Leterrier

Direcció: Falk Schuster

Producció: Prototypes Productions

Producció: Studio Film Bilder GmbH

Producció: EMCA: École des Métiers du Cinéma d’Animation

Producció: animated stories

Banana Bread

Swim

Pearfall

Crane

Costa Rica, 1 m 36 s, 2018, animació tradicional, sense diàlegs

Alemanya, 3 min 1 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Estònia, 3 min, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Israel, 2 min, 2018, stop motion, sense diàlegs

Direcció i producció: Julian Gallese

Direcció: Maike Mahira Koller

Direcció: Leonid Shmelkov

Direcció: Tom Kouris i Hani Dombe

Producció: Filmakademie BadenWürttemberg

Producció: Estonian Academy of Arts, Your Dreams Factory

Producció: To & Hani Animation

Konigiri-Kun Undokai (Konigiri-Kun Kitchen Sports Day)

Étourdis étourneaux (Birdbrained Starlings)

Japó, 5 min, 2016, stop motion, sense diàlegs

França, 3 min, 2018, animació 2D, VOS (francès)

Direcció: Mari Miyazawa

Direcció: Mélody Boulissière

Producció: NHK Enterprises, Inc.

Producció: Tant Mieux Prod

94

95


P2

Petit Animac

PETIT ANIMAC 2 Imaginació al poder! ¡Imaginación al poder! Imagination to the power!

Tots els públics /+3 anys Dissabte 23 de febrer 12.30 h La Llotja, Sala 1 Diumenge 24 de febrer 12.30 h CaixaForum

Matilda

Tend

Tutu

Flipped

Espanya, 6 min 36 s, 2018, sense diàlegs

Regne Unit, 8 min 16 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Bèlgica, 3 min 22 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Regne Unit, 4 min 54 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Direcció: Tom Judd i Ed Barrett

Direcció: Gaspar Chabaud

Direcció: Hend Esmat & Lamiaa Diab

Producció: Animade

Producció: La Cambre

Producció: Bristol School of Animation

Direcció: Irene Iborra i Edu Puertas Producció: Citoplasmas

Wo die Rehe Schlafen (The Heart of the Forest) Alemanya, 5 min 20 s, 2018, animació 2 i 3D, VOS (alemany) Direcció: Leonie Kustermann i Jill Groitschnig Producció: FH Salzburg

After the Rain

6:1

The Bird & the Whale

El cocodril no em fa por

Krasnalyudki

Ryoko

França, 8 min 42s,

Rússia, 2 min 53 s, 2018, stop motion, VOS (rus)

Irlanda, 7 min 4 s, 2018, dibuix sobre vidre, sense diàlegs

Espanya, 4 min, 2018, stop motion, VO (català)

Bielorússia, 4 min 50 s, 2018, diverses tècniques, sense diàlegs

Espanya, 3 min 45s, 2018, animació 2D, VOS (anglès)

Direcció: Sergei Ryabov

Direcció: Carol Freeman

Direcció: Marc Riba i Anna Solanas

Direcció: Raman Burmakau

Direcció: Emilio i Jesús Gallego

Producció: Sergei Ryabov Studio

Producció: Paper Panther Productions

Producció: I+G Stop Motion

Producció: National Film Studio Belarusfilm

Producció: Gallego Bros, SL

Direcció: Valérian Desterne, Rebecca Black, Céline Collin, Juan Olarte, Juan Pablo De La Rosa Zalamea, Carlos Osmar Salazar Tornero i Lucile Palomino Producció: MOPA

96

97


P3

Petit Animac

PETIT ANIMAC 3 Somiar és gratis Soñar es gratis Dreaming is free

Tots els públics /+8 anys Dissabte 23 de febrer 17.30 h CaixaForum

Lystfiskeren

One Small Step

1 mètre/heure (One Metre/Hour)

Dinamarca, 5 min 43 s, 2018, animació 3D, VOS (danès)

Estats Units, 7 min 40 s, animació 3D, sense diàlegs

França, 8 min 37 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs

Direcció: Sara Aunbirk

Direcció: Andrew Chesworth i Bobby Pontillas

Direcció: Nicolas Deveaux

Producció: The Open Workshop

98

Producció: Taiko Studios

Producció: Cube Creative Productions

Hello Jemima

Flachmann (Flatman)

Pip

Regne Unit, 3 min 2 s, 2018, diverses tècniques, VOS (anglès)

Suïssa, 14 min, 2018, stop motion, sense diàlegs

Espanya, 4 min 5 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs

Direcció: Peter Baynton

Direcció: Philipp Bürge

Direcció: Bruno Simões

Producció: Radish Pictures Ltd

Producció: Küchentisch Films

Producció: Studio Kimchi

99


P4

Petit Animac

PETIT ANIMAC 4 Coses de casa Cosas de casa House Things

Tots els públics /+8 anys Dissabte 23 de febrer 12.30 h CaixaForum 18 h La Llotja, Sala 2

Héroes

Water in the Cup

La chasse (The Hunting)

Domek (The House)

Weekends

Argentina, 3 min 10 s, 2018, stop motion, VO (castellà)

Japó, 5 min 43 s, 2018, dibuix sobre paper, sense diàlegs

França, 5 min 36 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

República Txeca, 5 min 27 s, 2016, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Estats Units, 15 min 17 s, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

Direcció: Juan Pablo Zaramella

Direcció: Ikuo Kato

Direcció: Alexey Alekseev

Direcció: Veronika Zacharová

Direcció: Trevor Jimenez

Producció: JPZtudio

Producció: TaMaNiFilm

Producció: Am Stram Gram

Producció: Tomas Bata University in Zlín

Producció: Past Lives Productions

A Bus

I Wish...

Prebúdzač (Awaker)

Neko No Hi (Cat Days)

Jogo da velha

Hitchhikers

Xina, 6 min 36 s, 2018, dibuix sobre paper, sense diàlegs

Espanya, 4 min 31 s, 2018, animació 2D, VO (castellà)

República Txeca, 9 min 31 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Alemanya, 11 min 9 s, 2018, animació per ordinador 2D, VOS (alemany i japonès)

Brasil, 10 min 1 s, 2018, stop motion, sense diàlegs

Polònia, 3 min 20 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Direcció i producció: Wenyu Li

Direcció: Victor L. Pinel

Direcció: Filip Diviak

Direcció i producció: Jon Frickey

Direcció: Daniel Rabanéa

Direcció: Rafal Blecharz i Katarzyna Klas

Producció: ESDIP, Escuela de Arte

Producció: Tomas Bata University in Zlín

Producció: Mandril Audiovisual 2018

Producció: Pigeon Studio

100

101


P5

Petit Animac

PETIT ANIMAC 5 Tots els públics /+6 anys Dissabte 23 de febrer 11 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Captain Morten and the Spider Queen Estònia, Bèlgica, Irlanda i Regne Unit, 1h i 19 min, 2018, stop motion, VOS (anglès) Direcció: Kaspar Jancis Producció: OÜ Nukufilm (Estònia), Telegae (Irlanda), Grid VFX (Bèlgica), Calon (Regne Unit)

Pinchpot

Here’s the Plan

Austràlia, 4 min 21 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs

Xile, 18 min 29 s, 2017, animació 3D, VOS (anglès)

Direcció: Greg Holfeld

Direcció: Fernanda Frick

Producció: Panic Productions

Producció: Fernanda Frick Producciones

Fill d’un capità de vaixell, en Morten és un noi de deu anys d’un poble irlandès que passa els dies esperant el seu pare i somiant convertir-se en mariner. En Morten agafa les regnes del seu destí quan és reduït a la mida d’un insecte i ha de navegar amb el seu propi vaixell de joguina i la seva tripulació formada per insectes per la seva casa de dimensions descomunals: un cafè inundat. Després de tres anys de producció, Captain Morten és el debut en el llargmetratge de l’estonià Kaspar Jancis, produït a Nukufilm, l’estudi de stop motion en actiu més antic del món, amb seu a Tallin.

Hijo de un capitán de barco, Morten es un niño de diez años de un pueblo irlandés que pasa sus días esperando a su padre y soñando con ser marinero. Morten toma las riendas de su destino cuando es reducido al tamaño de un insecto y tiene que navegar con su propio barco de juguete y su tripulación formada por insectos por su casa de dimensiones descomunales: un café inundado. Tras tres años de producción, Captain Morten es el debut en el largometraje del estonio Kaspar Jancis, producido en Nukufilm, el estudio de stop motion en activo más antiguo del mundo, con sede en Tallinn.

The son of a ship’s captain, Morten is a ten-year-old boy in an Irish town who spends his days waiting for his dad and dreaming of becoming a sailor. Morten will learn to take control over his life when he is shrunk to the size of an insect and has to sail his own toy boat with his bug crew through his now giant home, a flooded café. Three years in the making, Captain Morten is Kaspar Jancis’ feature film debut, produced at Nukufilm in Tallinn, the world’s oldest active stop motion studio.

102

103


P6

P7/8

PETIT ANIMAC 6

PETIT ANIMAC 7/8

Petit Animac

Tots els públics /+12 anys Dissabte 23 de febrer 19 h CaixaForum

The Tower França, Noruega i Suècia, 1 h i 14 min, 2018, stop motion, VOS (anglès i àrab) Direcció: Mats Grorud

PETIT ANIMAC 7. PAT I MAT. PASSATEMPS D’HIVERN

PETIT ANIMAC 8. PAT I MAT. I JA ESTÀ!

SD. LLARGMETRATGE. Tots els públics

SD. PRESENTACIÓ I SÈRIE. Tots els públics

Dissabte 23 de febrer 16 h CaixaForum

Diumenge 24 de febrer 11 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Producció: Les Contes modernes, Cinenic Film i Tenk.tv. Coproducció França-SuèciaNoruega Wardi, una nena palestina d’onze anys, viu al camp de refugiats on va néixer. El dia en què el seu besavi li dóna la clau de la seva antiga casa a Galilea, l’envaeix la por que ell hagi perdut tota esperança de tornar a la seva llar. Inspirat i basat en el camp de refugiats de Bourj el Barajneh a Beirut, el primer llargmetratge del director noruec Mats Grorud explora i reconstrueix per mitjà de la tècnica del stop motion la història d’una família exiliada durant quatre generacions amb sensibilitat i rigor històric.

El Petit Animac té aquest any tres convidats d’excepció: el director i productor txec Marek Beneš i la divertida parella de titelles Pat i Mat.

Wardi, una niña palestina de once años, vive en el campo de refugiados en el que ha nacido. El día en que su bisabuelo le entrega la llave de su antigua casa en Galilea, le invade el miedo de que él haya perdido toda esperanza de volver a su hogar. Inspirado y basado en el campo de refugiados de Bourj el Barajneh en Beirut, el primer largometraje del director noruego Mats Grorud explora y reconstruye por medio de la técnica del stop motion la historia de una familia exiliada durante cuatro generaciones con sensibilidad y rigor histórico.

Amb la millor de les intencions, Pat i Mat fan obres o arreglen coses a domicili, però no sempre amb la millor fortuna. Això sí, perseveren, no es culpen pels errors i, amb una actitud positiva, sempre aconsegueixen els seus objectius, encara que no sigui de la manera més ortodoxa. Després de problemes amb el règim socialista per la seva falta de càrrega ideològica, durant els anys noranta la sèrie es va enlairar també internacionalment gràcies al carisma de les seves històries, els seus personatges inoblidables i la tècnica emprada, a més del fet que no té diàlegs i l’encertada música de Petr Skoumal. A dia d’avui se n’han fet més de cent capítols.

Wardi, an eleven-year-old Palestinian girl, lives in a refugee camp where she was born. The day her great-grandfather Sidi gives her the key to his old house back in Galilea, she fears he may have lost hope of someday going home. Based and inspired by Bourj el Barajneh refugee camp in Beirut, the first feature film by Norwegian director Mats Grorud uses stop motion to explore and rebuild the story of a family exiled for four generations with sensitivity and historical accuracy.

Marek Beneš va començar animant Pat i Mat l’any 1988 a l’estudi Krátký film Praha sota la direcció del seu pare i creador de Pat i Mat, Lubomír Beneš (1935-1995). Al seu costat va fundar l’any 1989 la societat AIF, s.r.o. En l’actualitat Marek Beneš és propietari de dues societats, Patmat s.r.o. i Patmat film s.r.o., on escriu i dirigeix nous episodis de la sèrie Pat i Mat. I Ja està! La jove Tereza Benešová, tercera generació de la saga Beneš i que ja comença a col·laborar en la sèrie, també serà present en aquesta edició d’Animac.

104

Pat i Mat són els sapastres protagonistes d’una original i encantadora sèrie d’animació en stop motion per a nens i nenes creada a Txecoslovàquia l’any 1976 per Lubomír Beneš i Vladímir Jiránek, Pat a Mat - A je to! (Pat i Mat. I ja està!).

105


El Pequeño Animac cuenta este año con tres invitados de excepción: el director y productor checo Marek Beneš y la divertida pareja de marionetas Pat y Mat. Pat y Mat son los manitas protagonistas de una original y encantadora serie de animación en stop motion para niños y niñas creada en Checoslovaquia en 1976 por Lubomír Beneš y Vladímir Jiránek, Par a Mat - A je to! (Pat y Mat. ¡Y ya está!). Con la mejor de las intenciones, Pat y Mat hacen obras o arreglan cosas a domicilio, pero no siempre con la mejor fortuna. Eso sí, perseveran, no se echan la culpa por los errores y, con una actitud positiva, siempre consiguen sus objetivos, aunque no sea de la manera más ortodoxa. Tras problemas con el régimen socialista por su falta de carga ideológica, en los noventa la serie despegó también internacionalmente gracias al encanto de sus historias, sus personajes inolvidables y la técnica empleada, además del hecho de que no tiene diálogos y la acertada música de Petr Skoumal. Hasta la fecha se han hecho más de cien capítulos. Marek Beneš empezó animando a Pat y Mat en 1988 en el estudio Krátký film Praha bajo la dirección de su padre y creador de Pat y Mat, Lubomír Beneš (1935-1995). Junto a él fundó en 1989 la sociedad AIF, s.r.o. En la actualidad Marek Beneš posee dos sociedades, Patmat s.r.o. y Patmat film s.r.o., en las que escribe y dirige nuevos episodios de la serie Pat y Mat. ¡Y ya está! La joven Tereza Benešová, tercera generación de la saga Beneš y que ya empieza a colaborar en la serie, también estará presente en esta edición de Animac.

This year Little Animac welcomes three exceptional guests: the Czech director and producer Marek Beneš and the amusing puppet couple Pat & Mat. Pat & Mat are the handymen protagonists of an original and enchanting stop motion animation series for boys and girls created in Czechoslovakia in 1976 by Lubomír Beneš and Vladímir Jiránek, Par a Mat - A je to! (Pat & Mat. And It’s Done!). With the best of intentions, Pat & Mat do jobs or arrange things at home, but not always with the best of outcomes. But they persevere, blame no one for the mistakes and with a positive attitude they always achieve their objectives, albeit not in the most orthodox way. After problems with the socialist regime because of their lack of ideological fervour, in the 1990s the series also took off internationally thanks to the charm of its stories, its unforgettable characters, the technique used, the fact that there are no dialogues and Petr Skoumal’s appropriate music. There have been over a hundred episodes to date. Marek Beneš began animating Pat & Mat in 1988 in the studio Krátký film Praha under the direction of his father and creator of Pat & Mat, Lubomír Beneš (1935-1995). Together with his father in 1989 he founded the company AIF, s.r.o. Today, Marek Beneš has two companies, Patmat s.r.o. and Patmat film s.r.o., in which he writes and directs new episodes of the series Pat & Mat. And It’s Done! The young Tereza Benešová, third generation of the Beneš family and already working on the series, will also attend this year’s Animac.

S1

S2

S3

SESSIÓ ESCOLAR 1 EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL

SESSIÓ ESCOLAR 2 CICLE MITJÀ I CICLE SUPERIOR

SESSIÓ ESCOLAR 3 SECUNDÀRIA

Amics, rimes i una rata pirata

Un món de fantasies ple d’humanitat

Imagina el futur #biotecnologia #dretshumans #postapocalipsis

Doña Ubenza Argentina, 3 min 32 s, 2015, stop motion, sense diàlegs Direcció: Juan Manuel Costa i Agustín Touriño Producció: El Birque

The Typewriter Països Baixos, 1 min 37 s, 2018, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Evelyne du Bois Producció: University of the Arts Utrecht

Pointy Escòcia, 4 min 42 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Amy Bruning Producció: ECA

Ride Portugal, 5 min 42 s, 2018, pixilació, sense diàlegs Direcció: Paul Bush Producció: Ciclope Filmes i Ancient Mariner Productions

The Opposite Day Alemanya, 1 min 34 s, 2017, animació 2D, VOSC (anglès) Direcció: Fabian Friedrich Producció: Filmakademie BadenWürttemberg 6:1 Rússia, 2 min 53 s, 2018, stop motion, VOS (rus) Direcció: Sergei Ryabov Producció: Sergei Ryabov Studio Bijela vrana (White Crow) Croàcia, 9 min 7 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Miran Miošić Producció: Zagreb film Korablik (The Little Ship) Rússia, 5 min 31 s, 2018, stop motion, sense diàlegs Direcció: Anastasia Makhlina Billie Regne Unit, 4 min, 2018, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció i producció: Maki Yoshikura La rata pirata Regne Unit, 25 min 54 s, 2017, animació 3D, VDC (català) Direcció: Jeroen Jaspaert Producció: Michael Rose, Magic Light Pictures i Martin Pope

Anima Espanya, 7 min 45 s, 2018, stop motion, sense diàlegs Direcció: Syma Kahil, Laura Catalina Guzmán Jiménez, Carlos E. González Penagos, Marco Antonio Castillejos, Laura González Cózar, Neus Brasó Vives i Andreu Anglada Cuxart Producció: Dosmentes Produccions S.L.U i ECIB Stuffed França, 6 min 34 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs Direcció: Élise Simoulin, Édouard Heutte, Clotilde Bonnotte, Anna Komaromi, Marisa Di Vora Peixoto i Helena Bastioni Producció: Supinfocom Rubika Basav! Chante! (Basav! Sing!) França, 4 min, 2018, cut out, sense diàlegs Direcció: Janis Aussel Producció: La Poudrière, École du film d’animation La chasse (The Hunting) França, 5 min 36 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Alexey Alekseev Producció: Am Stram Gram The Trouble with Trolls Estats Units, 2 min 54 s, 2018, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció i producció: Alan Jennings A gong (Grandpa) França, 5 min 39 s, 2018, animació 2D, VOSC (xinès) Direcció: D.A. Producció: Gobelins, l’École de l’image

Petit Animac

Things Don’t Have Rights 1-5 Regne Unit, 2 min 42 s, 2018, VOS (anglès) Direcció: Nicolai Troshinsky i Raj Yagnik Producció: Wired Video Widdershins Regne Unit, 11 min 16 s, 2018, animació 2D i 3D, VOS (anglès) Direcció: Simon P. Biggs Producció: Once Were Farmers 2018 Better Humans Regne Unit, 3 min 17 s, diverses tècniques, VOS (anglès) Direcció i producció: Moth Studio Un día en el parque Espanya, 2 min 55 s, 2017, animació 3D, VO (castellà) Direcció i producció: Diego Porral Space Between Stars Canadà, 10 min 9 s, 2018, animació 2D i 3D, sense diàlegs Direcció: Samuel W. Bradley Producció: Guru Studio Best Friend França, 5 min 45 s, 2018, VOS (anglès) Direcció: Nicholas Olivieri, Yi Shen, Juliana De Lucca, Varun Nair i David Feliu Producció: Gobelins, l’École de l’image Floreana Dinamarca, 4 min 5 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Lou Morton Producció: The Open Workshop Beebox Estat Units, 12 min 12 s, 2018, stop motion, sense diàlegs Direcció i producció: Cable Hardin They Hunt Regne Unit, 15 min 01 s, 2018, animació per ordinador 2D, VOS (anglès) Direcció i producció: Rhys Byfield Things Don’t Have Rights 6-10 Regne Unit, 2 min 48 s, 2018, VOS (anglès) Direcció: Nicolai Troshinsky i Raj Yagnik Producció: Wired Video

At First Sight Països Baixos, 16 min 11 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Sjaak Rood Producció: Heer en Meester 106

107


Animac Cartoons

AC

Animac Cartoons

ANIMAC CARTOONS CARTOONS. NOVES SÈRIES CARTOONS. NUEVAS SERIES CARTOONS. NEW SERIES

Sèries. Tots els públics Dijous 21 de febrer 19.30 La Llotja, Sala Leandre Cristòfol Presenta la sessió el productor, guionista, realitzador, còmic i músic Vernon Chatman, creador de The Shivering Truth, cocreador de Wonder Showzen i productor de South Park. Presenta la sesión el productor, guionista, cómico y músico Vernon Chatman, creador de The Shivering Truth, cocreador de Wonder Showzen y productor de South Park. Screening introduced by the producer, writer, stand up comedian and musician Vernon Chatman, creator of The Shivering Truth, co-creator of Wonder Showzen and South Park producer. Tumble Leaf - Hopscotch Highway Estats Units, 11 min, 2014, animació 3D, VOSE (anglès) Direcció: Drew Hodges Producció: Amazon Studios Pirata & Capitano - L’île aux mystères (Pirata & Capitano - The Mysterious Island) França, 11 min, 2018, animació 3D, VOSE (anglès) Direcció: François Narboux Producció: Millimages

Elvis and Benny - Pirate Treasure Bèlgica, 5 min 30 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Jangojim & Stef Wouters Producció: Haptic i WKND Little Big Awesome - Puppy Shower Estats Units, 11 min, 2018, animació 3D, VOSE (anglès) Direcció: Angelo Hatgistavrou i Adeline Colangelo Producció: Amazon Studios Mushroom and the Forest of the World Estats Units, 8 min 45 s, 2017, animació 2D, VOSE (anglès) Direcció: Madeleine Flores i J.Smith Producció: Scott Malchus - Cartoon Network

CARTOONS: ADULT SWIM THE SHIVERING TRUTH I ALTRES SÈRIES STOP MOTION CARTOONS: ADULT SWIM THE SHIVERING TRUTH Y OTRAS SERIES STOP MOTION CARTOONS: ADULT SWIM THE SHIVERING TRUTH AND OTHER STOP MOTION SERIES

Sèries. +18 Divendres 22 de febrer 19.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol The Shivering Truth - Chaos Beknownst Estats Units, 11 min, 2018, stop motion amb titelles, VOSE (anglès) Direcció: Vernon Chatman i Cat Solen The Shivering Truth - The Nurple Rainbow Estats Units, 11 min, 2018, stop motion amb titelles, VOSE (anglès) Direcció: Vernon Chatman i Cat Solen Moral Orel - School Pageant Estats Units, 11 min, 2018, stop motion amb titelles, VOSE (anglès) Direcció: Jeff Gardner Mary Shelley´s Frankenhole - Jules Verne’s Monster Run Rally Estats Units, 11 min, 2018, stop motion amb titelles, VOSE (anglès) Direcció: David Tuber Robot Chicken - No Wait, He Has a Cane Estats Units, 11 min, 2018, stop motion amb titelles, VOSE (anglès) Direcció: Tom Sheppard

Petit Xile, 6 min 54 s, 2018, animació 2D, VO (castellà) Direcció: Bernardita Ojeda Salas Producció: Pajaro Planet Z - Surprise Egg Finlàndia, 7 min, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Maria Björklund Producció: Pyjama Films

The Shivering Truth

108

109


Activitats

A

ACTIVIDADES ACTIVITIES

ACTIVITATS

Activitats

ANIMACREA

OPENSCREEN

La Llotja, Sala Martina Castells

És el canal d’Animac, obert i gratuït, situat a l’espai Animacrea. Peces animades d’autors locals i internacionals per a totes les edats.

Animacrea és el centre d’Animac. Un espai enmig de La Llotja, atractiu i obert a tothom, on podreu trobar des de tallers dirigits per especialistes i professionals fins a una zona d’esbarjo per als més petits, l’Espai Kids, i l’espai de projecció OpenScreen. Animacrea es el centro de Animac. Un espacio dentro de la Llotja, atractivo y abierto a todos, donde se podrán encontrar desde talleres dirigidos por especialistas y profesionales hasta una zona de recreo para los más pequeños, el Espai Kids, y el espacio de proyección OpenScreen. Animacrea is the heart of Animac. An attractive space open to all, where you can find everything: workshops led by specialists and professionals, a playground for children called Kids Space and OpenScreen.

Escoles participants CFGS d’Animació de l’Escola d’Art de Sant Cugat

Retrospectiva Aardman, talent local, curts no narratius i Petit Animac. Consulteu els horaris a la sala i al web. Es el canal de Animac, abierto y gratuito, situado en el espacio Animacrea. Piezas animadas de autores locales e internacionales para todas las edades. Retrospectiva Aardman, talento local, cortos no narrativos y Pequeño Animac. Consultar los horarios en la sala y en la web. It is the Animac channel, open and free, located in the Animacrea space. Animated pieces by local and international creators for all ages. Aardman retrospective, local talent, nonnarrative shorts and Little Animac. Consult times in the auditorium and on the website.

EASD Serra i Abella ECIB Escola de Cinema de Barcelona Escola d’Art i Disseny Pau Gargallo Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol Escola Ermengol Escola Joso, Centre de Còmic i Arts Visuals ESNE. Escuela Universitaria de diseño, innovación y tecnología IDEM Barcelona S. L. ILERNA. Centre Integral de Formació Professional

Entitats i empreses participants Biblioteca Pública de Lleida IPOP Ràdio KUMON Lleida Mosaics Llibres i El Genet Blau

Animacrea. Tallers

110

EL IGLÚ PRESENTA FRAGMENTS D’UN PLANETA INFINIT EL IGLÚ PRESENTA FRAGMENTOS DE UN PLANETA INFINITO EL IGLÚ PRESENTS FRAGMENTS OF AN INFINITE PLANET Per primer any, durant el cap de setmana, Animac ofereix un taller per a totes les famílies que visitin l’espai Animacrea el dissabte i/o el diumenge al matí. Un iglú, projeccions en 360º i la teva imaginació són els elements necessaris per a l’aventura que et proposem. L’objectiu del taller és reflexionar sobre el nostre planeta i els seus misteris. Es tractarà d’utilitzar la imaginació per inventar criatures fantàstiques, aprendre a animar-les amb la tècnica dels retallables tot entenent les nocions bàsiques de l’animació i, finalment, ser coautors de l’espectacle audiovisual que haureu anat creant.

convidades a assistir a l’espectacle audiovisual immersiu que tindrà lloc el diumenge 24 de febrer a la tarda a l’espai Animacrea.

Por primer año, durante el fin de semana, Animac ofrece un taller para todas las familias que visiten el espacio Animacrea el sábado y/o el domingo por la mañana. Un iglú, proyecciones en 360º y tu imaginación son los elementos necesarios para la aventura que te proponemos. El objetivo del taller es reflexionar sobre nuestro planeta y sus misterios. Se tratará de utilizar la imaginación para inventar criaturas fantásticas, aprender a animarlas con la técnica de los recortables out entendiendo las nociones básicas de la animación y, finalmente, ser coautores del espectáculo audiovisual que se habrá ido creando. El espectáculo se proyectará en 360 o sobre una construcción en forma de iglú. Todas las familias que participen en el taller del sábado y el domingo por la mañana serán invitadas a asistir al espectáculo audiovisual inmersivo que tendrá lugar el domingo 24 de febrero por la tarde en el espacio Animacrea. For the first year, during the weekend, Animac offers a workshop for all families that visit the Animacrea space on Saturday and/or Sunday morning. An igloo, screenings in 360o and your imagination are all you need to join us on this adventure. The objective of the workshop is to reflect on our planet and its mysteries using the imagination to invent creatures, learning how to animate them with the cut out technique while understanding the basic notions of animation and, finally, being cocreators of the audiovisual show produced. The show will be screened in 360o on a construction in the shape of an igloo. All the families participating in the Saturday and/ or Sunday morning workshop will be invited to attend the immersive audiovisual show to be held on Sunday 24 February in the afternoon at the Animacrea space.

L’espectacle es projectarà en 360º sobre una construcció en forma d’iglú. Totes les famílies que participin al taller del dissabte i/o el diumenge al matí seran 111


Activitats

Tallers Dissabte 23 de febrer 11.30 h Espai Animacrea Diumenge 24 de febrer 11.30 h Espai Animacrea Espectacle audiovisual Diumenge 24 de febrer 17.30 h Espai Animacrea Itziar i Viviana, del projecte El Iglú, són les artífex d’aquest taller + espectacle audiovisual. Itziar y Viviana, del proyecto El Iglú, son las artífices de este taller + espectáculo audiovisual. This workshop + audiovisual show were conceived by Itziar and Viviana, from the project El Iglú.

ESPAI KIDS Zona d’esbarjo per a la canalla. Zona de recreo para niños. Playground area for children.

NETWORKING & PITCH Meeting point entre professionals, amb el propòsit d’afavorir la difusió de tot tipus de projectes, serveis i talent. Meeting point entre profesionales, con el fin de propiciar la difusión de todo tipo de proyectos, servicios y talento. Meeting point between professionals in order to encourage the spread of all types of projects, services and talent.

INCUBATOR Dijous 21 de febrer 12 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol A continuació Vermut Networking Divendres 22 de febrer 12 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

I am an animator and I want to show my skills. Portfolio Sessions are the shortest way to promote the work of independent professionals among producers and directors of the industry face to face.

Workshops programmed in collaboration with schools, organisations, the Hospital Universitari Arnau de Vilanova and Segrià pedagogical resources centre, led by outstanding animation professionals and aimed at children and teenagers of all ages. Modelant les dues dimensions Amb l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol Imparteix: I+G Stop Motion Taller d’acting per animadors

Sóc un/a autor/a i tinc una idea. Projectes en fase de pre-producció, producció o post-producció en contacte amb un panel de destacats professionals de la indústria de l’animació que els valoraran i donaran la seva opinió com a experts. Soy un/a autor/a y tengo una idea. Proyectos en fase de preproducción, producción o postproducción en contacto con un panel de destacados profesionales de la industria de la animación que los valorarán y darán su opinión como expertos. I am a creator and I have an idea. Projects in preproduction, production or postproduction in contact with a panel of outstanding animation industry professionals who will assess the works and give their expert opinion.

MARKET PITCH

Amb ILERNA, Centre Integral de Formació Professional

Divendres 22 de febrer 11 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Imparteix: El Bombeto

Animac programa dues sessions Elevator Pitch per a escoles i empreses del món de l’animació durant les quals poden presentar i oferir els seus serveis a un públic especialitzat. Animac programa dos sesiones Elevator Pitch para escuelas y empresas del mundo de la animación en las que pueden presentar y ofrecer sus servicios a un público especializado. Animac programmes two Elevator Pitch sessions for schools and companies from the world of animation where they can present and offer their services to a specialised audience.

Divendres 22 de febrer 11 h La Llotja, espai Davall Sóc un/a animador/a i vull mostrar les meves aptituds. Les Portfolio Sessions són el camí més curt per donar a conèixer la feina de professionals independents a productors i realitzadors del sector en un cara a cara.

Las Portfolio Sessions son el camino

TALLERS EDUCATIUS Programats en col·laboració amb escoles, entitats, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i el Centre de recursos pedagògics del Segrià, aquests tallers dirigits per destacats professionals de l’animació van adreçats a nens i joves de totes les edats. Programados en colaboración con escuelas, entidades, el Hospital Universitario Arnau de Vilanova y el Centre de recursos pedagogicos del Segrià, estos talleres dirigidos por destacados profesionales de la animación van dirigidos a niños y jóvenes de todas las edades.

ANIMAC DE NIT ANIMAC DE NOCHE ANIMAC BY NIGHT CURTS BANDARRES CORTOS CANALLAS SWINE SHORTS Divendres 22 de febrer 23 h Cafè del Teatre +18 Sense censura Sin censura Uncensored

Cinedit Amb l’Aula Hospitalària de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

Confetti Espanya, 2 min 28 s, 2018, stop motion, sense diàlegs Direcció i producció: El tercer pájaro Hedge Estats Units, 6 min 5 s, 2018, dibuix sobre paper, sense diàlegs Direcció: Amanda Bonaiuto Producció: California Institute of the Arts Big Toast Regne Unit, 4 min 21 s, 2018, animació 2D, VOSE (anglès) Direcció i producció: Sacha Beeley D-U-H Estat Units, 56 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Qieer Wang Producció: QieerWangArtsStudio

Imparteix: Joan Pena – Plancton escena Barcelona Espanya, 58 s, 2018, animació 2D, VO (castellà) Direcció i producció: Rocío Quillahuaman Terrazas

Animant amb el que hi ha Amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics del Segrià Imparteix: Viviana Cavazos i Itziar Garaluce – Projecte El Iglú Cinedit Amb la Biblioteca Pública de Lleida

PORTFOLIO SESSIONS

Soy un/a animador/a y quiero mostrar mis aptitudes.

112

mas corto para dar a conocer el trabajo de profesionales independientes a productores y realizadores del sector en un cara a cara.

Imparteix: Joan Pena – Plancton escena Col·laboració amb la setmana de la comunicació de la Universitat de Lleida.

Dios, el hombre, la vida, y dos o tres cositas más Argentina, 5 min 14 s, 2018, stop motion, VOSE (anglès) Direcció: Pablo Latorre Producció: Dos Mangos Producciones Kim França, 4 min 24 s, 2018, animació 3D, sense diàlegs Direcció: Lucas Lermytte, Simon Krieger, Mathilde Dugardin, Simon Ameye, Antoine Dupriez i Thibaud Colin Producció: Pôle 3D The Origin of Sound Bèlgica, 13 min 15 s, 2018, diverses tècniques, sense diàlegs Direcció: Paul Driessen i Toon Loenders Producció: S.O.I.L. vzw i il Luster Productions Experiencias en producción audiovisual #1 Espanya, 28 s, 2019, animació 2D, VO (castellà) Direcció i producció: Rocío Quillahuaman Terrazas

Whispering Onion Regne Unit, 3 min 56 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Akari Hiraoka Producció: Arts University Bournemouth Monsters Walking Espanya, 1 min 5 s, 2018, animació 2D, VOS (anglès) Direcció: Diego Porral Producció: École de l’image Gobelins Do It Again Taiwan, 4 min 17 s, 2018, diverses tècniques, VOSE (xinès) Direcció: Hsin-Hsuan Yeh Producció: Tuna Madrid 30 Espanya, 6 min 32 s, 2018, animació 2D, VO (castellà) Direcció: Julio Garma Producció: Freaklances Project

113


Autors

Índex per autors

ÍNDEX PER AUTORS ÍNDICE POR AUTORES INDEX BY FILMMAKERS Business Meeting Brasil, 1 min 45 s, 2018, animació 2D, VOS (anglès) Direcció i producció: Guy Charnaux Móvil Espanya, 42 s, 2018, animació 2D, VO (castellà) Direcció i producció: Rocío Quillahuaman Terrazas

HELLTOONS Dissabte 23 de febrer 23 h Cafè del Teatre MÚSICA. +18

Dissabte 23 de febrer 00 h Cafè del Teatre

The Hunter Japó, 5 min 29 s, 2018, animació 3D i aquarel·la, sense diàlegs Direcció: Jari Vaara Producció: Tama Art University

Música. +18 Metre el cos aguanti Mientras el cuerpo aguante Until you drop

Coyote Suïssa, 9 min 55 s, 2018, dibuix, sense diàlegs Direcció: Lorenz Wunderle Producció: YK Animation Studio GmbH

114

Dijous 21 de febrer 00 h La Casa de la Bomba

Autors de les pel·lícules Autores de las películas Filmmakers

Divendres 22 de febrer 00 h Cafè del Teatre

Wildebeest Bèlgica, 19 min 6 s, 2017, diverses tècniques, VOSE (neerlandès) Direcció: Nicolas Keppens i Matthias Phlips Producció: Animal Tank

Presupuesto Espanya, 56 s, 2018, animació 2D, VO (castellà) Direcció i producció: Rocío Quillahuaman Terrazas Ego Itàlia, 5 min 6 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Mario Addis Producció: Studio Mario Addis

ANIMAC ÉS LA BOMBA ANIMAC ES LA BOMBA ANIMAC IS FANTASTIC

A

Acerenza, Ignazio (76) Acuña, Cristina (89) Adib, Shadi (44) Alekseev, Alexey (100,17) Aluf, Yoav (39) Ameye, Simon (113) Anderson, Wes (46,47,50,53,66,69,70,89) Armintxe Animazio Taldea (32) Aschman, Ali (43) Aunbirk, Sara (98)

B La nova banda d’en SAM. Temes de pel·lis i sèries animades amb molt metall. Primícia a Animac. La nueva banda de SAM. Temas de pelis y series animades con mucho metal. Primicia en Animac. The new band of SAM. Music from films and animated series with plenty of metal. Premiere at Animac.

Baena, Carlos (28) Bar, Noy (39) Barrett, Ed (96) Baynton, Peter (99) Beeley, Sacha (113) Beneš, Marek (105,106) Bianco-Levrin, Nicolas (94) Bidner, Reinhold (31) Blecharz, Rafal (101) Blumenkrants, Kirill (43) Bonaiuto, Amanda (113) Bonastre Rodriguez, Helena (37) Boucly, Simon (40) Boulissière, Mélody (94) Bousquet, Julie (41) Brognez, Claire (58) Bruvere, Anita (42) Bulgheroni, Lucia (64) Bulmer, Edward (42) Bürge, Philipp (99) Burmakau, Raman (97) Burrasco, Joe (66) Bush, Paul (55,107) Byrne, Rory (18)

C

Caballero, Mark (81,92) Carraro, Mauro (23) Carrillo, Sofía (69) Cembe, Khris (20) Cetner, Natasza (38) Chabaud, Gaspar (97) Charnaux, Guy (114) Chesworth, Andrew (99) Ciesielski, Marie (40) Cioci, Luca (18) Clark, Shaun (30) Cociña, Joaquín (54) Colin, Thibaud (113) Cortés Espejo, Claudia (21) Crawford, Ri (57)

D

D’Addazio, Lora (21) Damian, Anca (20) De Beul, Steven (63) De Swaef, Emma (63) De La Rosa Zalamea, Juan Pablo (96) Deutz, Nienke (17) Deveaux, Nicolas (99) Di Gallo, Una (77) Diab, Lamiaa (97) Diakur, Nikita (22) Díaz Meléndez, Cesar (24,89) Diviak, Filip (100) Dombe, Hani (95) Driessen, Paul (113) Dugardin, Mathilde (113) Dupriez, Antoine (113)

E

Eijsbouts, Anna (77) Einy, Hila (39) Emes, Miki (57) Esmat, Hend (97) Esquerre, Maia (36) Esteban, Sara (61)

F

G

Gainsborough, Sam (35) Gallese, Julian (94) Garma, Julio (113) Golezowski, Richard (66) Gómez, Lula (62) Gonçalves, Laura (19) González, Juan (76) Greenwood, Matt (94) Grey, Xenia (76) Groitschnig, Jill (97) Grorud, Mats (104) Guimarães, Alice (56)

H

Hardin, Cable (56,107) Harding-Hill, Steve (66) Hattler, Max (31) Hauet, Oihana (36) Herrera, José Luis (76) Hillenburg, Stephen (78,79,80,81,85) Himmelreich, Henning (36) Hiraoka, Akari (113) Hocquet, Estelle (41) Hodgson, Jonathan (29) Holfeld, Greg (102) Hörmann, André (75) Houshang Moein, Amir (16)

I

Iborra, Irene (96) Iglesias, Sonia (89)

J

Jakaitė, Skirmanta (24) Jancis, Kaspar (103) Jaunet, Alice (40) Jemolo, Marco (62) Jimenez, Trevor (26,101) Jin-man, Kin (64) Joon, Sander (41) Judd, Tom (96) Jukić, Katarina (37)

Fell, Sam (66) Fine, David (25) Finnegan, Chris (92) Freeman, Carol (94) Frick, Fernanda (102) Frickey, Jon (101)

115


Índex per autors

K

Kartal, Ayce (23) Kastelic, Dušan (17) Kato, Ikuo (100) Keppens, Nicolas (114) Klas, Katarzyna (101) Koller, Maike Mahira (95) Kosmehl, Boris (66) Kouris, Tom (95) Krieger, Simon (113) Kubíček, Michal (62) Kučíková, Kamila (57) Kuipers, Jasper (55) Kustermann, Leonie (97)

L

Labbé, Boris (31) Labourel, Alice (76) Lara, Sergio (89) Latorre, Pablo (113) Lavis, Chris (72,73,91) Lavis, Marie (16) Lei, Lei (32,41) León, Cristóbal (54) Lermytte, Lucas (113) Leschiov, Vladimir (18) Leterrier, Isis (95) Li, Wenyu (100) Lillqvist, Katariina (11,12,47,50,52,71,84) Loenders, Toon (113) Lopez, Mélanie (40) Lord, Peter (9,10,47,50,53,66,67,83) Lubos, Tuma (71) Lucander, Asa (66) Luo, Sijia (42)

N

Naghshineh, Kiana (38) Neuhaus, Vincenz (43) Newitt, Jeff (66,67) Neykova, Radostina (25) Noce, Kim (30) Nowrotek, Marcin (31)

O

Ocker, Julia (95) Olsen, Michaela (59) Osborne, Mark (80,85,86)

P

Park, Nick (09,50,52,53,66,68,69,70,83) Peake, Peter (22,66) Peang, Chan Stéphie (40) Pérez López, Ana (36) Phlips, Matthias (114) Piaget Rodriguez, Philip Louis (39) Pinel, Victor L. (100) Piulachs, Jordi (62) Pontillas, Bobby (99) Popovic, Veljko (29) Porral, Diego (107,113) Puertas, Edu (94) Purves, Barry (64)

Q

Quillahuaman Terrazas, Rocío (113,114)

R M

Mallols, Vicente (88) Manero, María (39) Manesse, Catherine (41) Martí López, Emilio (77) Metlukh, Nata (35) Mihailova, Liana (38) Miyazawa, Mari (94) Mizue, Mirai (33) Montañola, Martí (61) Mora, Paloma (88) Mousavi, Mojtaba (58) Moyen, Charlotte (36)

116

Rabanéa, Daniel (100) Ramain, Gabriel (36) Remy, Mathilde (21) Riba, Marc (21,90,97) Riquejo, Fabian (76) Rodriguez, Alberto (76) Roels, Marc James (63) Romero, Martín (27) Rosto (33) Ryabov, Sergei (96,107)

S

Saha, Debjyoti (37) Samo (Anna Bergmann) (75) Sansone, Donato (32) Santos, Mónica (56) Schuster, Falk (95) Sedan, Ines (28) Shepherd, Chris (21) Shmelkov, Leonid (95)

Simões, Bruno (99) Snowden, Alison (25) Sokolov, Stanislav (59) Solanas, Anna (21,90,97) Solomon, Veronica (17) Song, Siqi (25) Specker Nys, Joseph (60) Sproxton, David (9,10,66,83) Sterlin-Altman, Daniel (22) Szcerzbowski, Maciek (72,73,91)

T

Tailhades, Florent (36) Tomic, Milos (26) Tondeur, Bruno (61) Torres, Diego (43) Trkulja, Božidar (61) Troshinsky, Nicolai (75,107) Tveitan, Signe (76)

V

Van Den Boom, Sarah (62) Vauzelle, Pierre-Yves (43) Viguier, Béatrice (40) Viswanathan, Venkatram (43) Voitova, Iulia (40) Vorster, Lesego (43)

MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA D’ANIMACIÓ DE CATALUNYA / LLEIDA

W

Wallace, Joseph (56) Walsh, Darren (66,68) Walsh, Seamus (82,92) Wang, Qieer (113) Wesolowski, Klaudiusz (33)

X

Xá (Alexandra Ramíres (19)

Y

Yagnik, Raj (75,107) Yeh, Hsin-Hsuan (113)

Z

Zacharová, Veronika (101) Zaramella, Juan Pablo (100)

117


Ă?ndex per autors

118

119


Título Británico en

Animación

Crea, experimenta y comparte en el mayor Campus Universitario de Diseño y Tecnología

esne.es

IMPR_ANIMAC_ANUNCI.pdf

1

5/12/17

17:45

Find your voice. Vine als tallers que hem pensat per a tu a l’espai Animacrea 2019

C

M

Y

CM

MY

TREBALLA DEL QUE SEMPRE HAS SOMIAT CFGS ANIMACIONS 3D, JOCS I ENTORNS INTERACTIUS CFGS REALITZACIÓ DE PROJECTES AUDIOVISUALS I ESPECTACLES CFGM VÍDEO, DISCJÒQUEI I SO lidembarcelona.com

120

T. 973 72 78 78

C/ La Palma, 33 · 25002 Lleida / info@ilerna.com / www.ilerna.com

CY

CMY

K

Centre col·laborador de la Universitat de Vic

Diploma en Animació 180 crèdits ECTS - 3 Anys (especialització 3er any) Màsters - 60 crèdits ECTS CG Animation / Stop - Motion / Dibuix Animat 2D C/ Girona 54, bxos. 08009, Barcelona - T: 93 246 26 15

ecib_escoladecinema

ecibescueladecine

@ecibbarcelona

www.ecib.tv - info@ecib.tv

121


Ilustración: Santi Casas

ORGANITZA

ANIMACIÓ

AMB EL SUPORT DE

Cicle Formatiu de Grau Superior

Con la financiación del GOBIERNO DE ESPAÑA

paugargallo.cat

PARTICIPA

24a Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya 2020 Lleida / SPAIN PATROCINA

ESTUDIS ARTÍSTICS EN COMUNICACIÓ GRÀFICA I AUDIOVISUAL

MITJÀ OFICIAL

Del 27 de febrer a l’1 de març Del 27 de febrero al 1 de marzo From 27th February to 1st March Lleida / SPAIN 2020 INSCRIPCIONS / Del 6 de juny al 31 d’octubre de 2019 INSCRIPCIONES / Del 6 de junio al 31 de octubre de 2019

CALL FOR ENTRIES 2020 From 6th June to 31st October 2019

COL·LABORA

CFGS ANIMACIÓ MITJANS COL·LABORADORS

www.serraiabella.cat

122

www.animac.cat

123


124


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.