Animac 2018

Page 1


Salutació SALUDA WELCOME

El sector de l’animació innova i es reinventa constantment. El llenguatge, la narració, la tècnica, la fotografia... avancen a un ritme que, sense oblidar els orígens, sempre tenen la capacitat de sorprendre’ns. Això és justament el que pretén Animac en cada edició, sorprendre l’espectador. Ja sigui amb treballs creatius i surrealistes, amb peces espontànies i suggeridores o amb el traç senzill i minuciós de l’autor, Animac vol fer-nos sentir, reflexionar i riure, i alhora traslladar-nos a mons paral·lels, on hi tinguin cabuda totes les idees i temàtiques possibles. La Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya és un referent per al talent artístic, el tecnològic i la indústria cultural. Artistes i professionals d’arreu del món se citen a Lleida per tal de compartir els seus coneixements, per crear sinergies en projectes futurs i per gaudir i aprendre de les sessions audiovisuals, els tallers i les xerrades que omplen la programació de la mostra. Trajectòries consolidades i noms emergents conflueixen en aquest espai, que bull d’activitat a totes hores amb les conferències, les retrospectives, les sessions infantils i per a adults, etc.

C

CRÈDITS CRÉDITOS CREDITS Promou i organitza Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida Coordinació catàleg Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida Direcció Carolina López Imatge d’Animac Carles Porta carlesporta.com Disseny editorial Latipo latipo.cat Fotografia David del Val daviddelval.com Textos Carolina López, Xavier Manuel, Milen Alempijević i Laia Gené Traducció i correcció Mariam Chaïb Impressió Arts Gràfiques Bobalà S.L Agraïment a tots aquells que, amb la seva col·laboració i dedicació, fan possible Animac.

La música té una funció fonamental en l’animació. I enguany Animac ho vol reconèixer amb una edició més musical que mai. Entre els convidats i els participants no hi falten produccions del nostre territori. En una edició plena de ritme, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell posarà la música en directe a la producció japonesa Les Quatre Estacions de Vivaldi Animades, que és estrena internacional. Normand Roger, compositor canadenc i dissenyador de so per a pel·lícules, reconegut amb tretze nominacions i sis premis Oscar®, serà el convidat especial. I, entre altres, estarà acompanyat pel fundador de la productora belga Camera-etc, Jean-Luc Slock o l’oscaritzada productora del National Film Board del Canadà, Marcy Page. Que la música sigui l’eix vertebrador d’Animac accentua l’interès de l’Ajuntament de Lleida per aquest art, com ha demostrat recentment amb l’Any Granados i com ho farà aquest 2018 amb l’homenatge a Ricard Viñes. El compromís cultural de la Paeria va més enllà i es fa extensiu a la indústria audiovisual, potenciant el Magical, el Centre Experimental de Cinematografia i Arts Audiovisuals de Catalunya o l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol. Si el verb "animar" ve del llatí anima, fem que l’Animac segueixi dotant d’ànima les moltes històries, personatges i creacions que es presenten aquests dies a la nostra ciutat i deixemnos endur per la seva màgia. Benvinguts a una nova edició d’Animac. Àngel Ros i Domingo Paer en cap

Preu / Precio / Price: 5 € Dipòsit legal: DL L 54-2018 ISBN: 978-84-96855-94-6

5


El sector de la animación innova y se reinventa constantemente. El lenguaje, la narración, la técnica, la fotografía... avanzan a un ritmo que, sin olvidar los orígenes, siempre tienen la capacidad de sorprendernos. Esto es justamente lo que pretende Animac en cada edición, sorprender al espectador. Ya sea con trabajos creativos y surrealistas, con piezas espontáneas y sugerentes o con el trazo sencillo y minucioso del autor. Animac quiere hacernos sentir, reflexionar y reir, trasladándonos a la vez a mundos paralelos donde tengan cabida todas las ideas y temáticas posibles. La Muestra Internacional de Cine de Animación de Cataluña constituye un referente para el talento artístico, el tecnológico y la industria cultural, artistas y profesionales de todo el mundo se dan cita en Lleida para compartir sus conocimientos, para crear sinergias en futuros proyectos y para gozar y aprender de las sesiones audiovisuales, los talleres y las charlas que llenan la programación de la muestra. Trayectorias consolidadas y nombres emergentes confluyen en este espacio, que hierve de actividad a todas horas gracias a conferencias, retrospectivas, sesiones infantiles y para adultos, etc. La música desempeña una función fundamental en la animación. Y este año Animac quiere reconocerlo con una edición más musical que nunca. Entre los invitados y los participantes no faltan producciones de nuestro territorio. En una edición llena de ritmo, la Orquesta Sinfónica Julià Carbonell pondrá la música en directo a la producción japonesa Les Cuatro Estaciones de Vivaldi Animadas que se estrena internacionalmente. Normand Roger, compositor canadiense y diseñador de sonido para películas, reconocido con trece nominaciones y seis premios Oscar®, será el invitado especial. Y, entre otros, estará acompañado por el fundador de la productora belga Camera-etc, JeanLuc Slock o la oscarizada productora del National Film Board de Canadá, Marcy Page. Que la música sea la columna vertebral de Animac acentúa el interés del Ayuntamiento de Lleida por este arte, como ha demostrado recientemente con el Año Granados y como hará durante el 2018 con el homenaje a Ricard Viñes. El compromiso cultural de la Paeria va más allá y se hace extensivo a la industria audiovisual, potenciando el Magical, el Centro Experimental de Cinematografía y Artes Audiovisuales de Cataluña o la Escuela de Arte Municipal Leandre Cristòfol. Si el verbo “animar” procede del latín anima, hagamos que el Animac siga dotando de alma las múltiples historias, personajes y creaciones que se presentan estos días en nuestra ciudad y dejémonos llevar por su magia. Bienvenidos a una nueva edición de Animac. Àngel Ros Domingo Alcalde de Lleida

The animation sector is constantly innovating and reinventing itself. Language, storytelling, technique, photography... advance at a pace that, without forgetting the origins, always maintains the capacity to surprise us. This is the aim of Animac every year, to surprise the filmgoer. Whether with creative and surrealist works, spontaneous and suggestive pieces or the creator's simple and painstaking drawing, Animac seeks to make us feel, reflect and laugh, while taking us to parallel worlds, which accommodate all the ideas and themes possible. The International Animation Film Festival of Catalonia is a reference point for artistic and technical talent and the cultural industry. Artists and professionals from around the world make a date in Lleida to share their knowledge, create synergies in future projects and enjoy and learn from the audiovisual sessions, workshops and talks that fill the programme. Established careers and newcomers meet in this event, brimming with activity at all hours with lectures, retrospectives, sessions for children and adults, and so on. Music plays a fundamental role in animation. And this year, Animac throws a spotlight on it with the most musical festival ever. Among the guests and participants there is no lack of productions from home. In an event full of rhythm, the Orquestra Simfònica Julià Carbonell will perform the music live for the Japanese production Vivaldi's Four Seasons Animated, which will receive its international premiere. The Canadian composer and film sound designer Normand Roger, recognised with six Oscar® wins and thirteen nominations, will be the special guest. And, among others, he will be accompanied by the founder of the Belgian production company Camera-etc, Jean-Luc Slock, and the Oscar-winning producer of the National Film Board of Canada, Marcy Page. The prominent place of music in this year's Animac reflects Lleida City Council's interest in this art, as it has shown recently with the Granados Year and will do in 2018 with the homage to Ricard Viñes. The cultural commitment of the City Council also extends to the audiovisual industry, in supporting the Magical Media, the CECAAC (Experimental Centre for Cinematography and the Audiovisual Arts in Catalonia) or the Leandre Cristòfol Municipal Art School. If the verb animate comes from the Latin anima (life), let Animac continue to imbue the many stories, characters and creations presented over these days in our city with life and let us give ourselves to its magic. Welcome to this year's Animac. Àngel Ros Domingo Mayor of Lleida

Que no pari la música La música i el so juguen un paper tan important que era necessari dedicar-los una edició d’Animac. Per tal d’afinar ja de bell antuvi, volíem una inauguració sonada i somniada, amb animació contemporània i música en directe. Aquest somni s’ha acomplert. Gràcies a l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, OJC, i a la Tokyo University of the Arts, gaudirem de l’estrena internacional de Vivaldi’s Four Seasons Animated, quatre animacions creades en exclusiva per a un cinemaconcert extraordinari, signades per grans autors independents: la russa Anna Budanova, la bielorussa i l’estoni Olga i Priit Pärn, el japonès Atsushi Wada i el búlgar-canadenc Theodore Ushev. En un any tan ‘sonat’, el nostre premi honorífic i el premi a la trajectòria recauen, justament, en compositors musicals amb una àmplia trajectòria en l’àmbit de l’animació. És un honor donar la benvinguda a Normand Roger com a convidat especial i receptor del Premi Honorífic Animac 2018. El seu nom és garantia d’excel·lència, signant bandes sonores per Frédéric Back, Michael Dudok de Wit i Paul Driessen, entre d’altres. El premi a la trajectòria, reservat fins avui a creadors catalans, enguany li correspon a Zacarías Martínez de la Riva, autor de la música de la popular saga Tadeo Jones. Altres compositors, intèrprets i dissenyadors de so compromesos amb la creació independent, com Fermín Muguruza (País Basc), Floex (Rep. Txeca), Julie Reier (Alemanya/Espanya), Josep Maria Baldomà (Catalunya) o Juan Ferro (Espanya), també estaran a Animac, en una edició plena de conferències, activitats paral·leles i un nombre rècord de films projectats. A la gran pantalla, els curtmetratges segueixen sent el format de creativitat concentrada, l’espai idoni per al punch, la innovació i l’estil desfermat. Un any més, veurem títols extraordinaris, entre els quals cal destacar els guanyadors de premis arreu del món, com Min Börda, de la sueca Niki Lindroth, Negative Space de Ru Kuwahata i Max Porter i Maniwald de Chintis Lundgren. A aquests noms s’afegiran altres títols menys accessibles, apostes del festival com (Fool Time) JOB de Gilles Cuvelier, Cinéma Emek, Cinéma Labour, Cinéma Travail de Özlem Sulak o Where it Floods de Joel Benjamin. Més dones, més tècniques manuals, millors produccions i bones bandes sonores són la tendència d’aquest any, en la que ha estat la convocatòria oberta de major participació de la nostra història. Enguany estrenem un gran títol, The Breadwinner, dirigit per la Nora Twomey i produït per Cartoon Saloon. Altres llargmetratges que el públic disfrutarà són, sens dubte, Lu Over the Wall, del nou geni de l’Animé japonès Masaaki Yuasa o Loving Vincent, dirigit per la parella formada per Dorota Kobiela i Hugh Welchman, pintat a l’oli quadre a quadre, literalment. Durant el cap de setmana, la programació d’Animac s’amplia al públic familiar, amb projeccions i activitats participatives als espais Animacrea i Petit Animac, el qual compta enguany amb la seva pròpia convidada, la i l·lustradora i realitzadora txeca Galina Miklinová. En paral·lel a les projeccions més independents i arriscades, l’apartat professional creix enguany amb presentacions de creadors de sèries i la presentació de El Llibre Blanc de l'Animació i, gràcies a la presència i col·laboració de les millors escoles d’animació, no hi faltaran tallers i activitats pensades per i per als més fans de l’animació. Més que mai, la cultura ha de servir per a la trobada entre idees i visions. Si la música i les imatges configuren llenguatges que no necessiten traducció, l’animació serà sempre al costat de les solucions, de la creativitat sense límits, constructiva, personal i universal. Per tal que no falti mai aquest estímul, treballem tot l’any, ja fa dècades, des d’Animac. Que no s’aturi la música! Carolina López Directora d’ANIMAC

6

7


La música debe continuar

Music Must Go On

La música y el sonido juegan un papel tan relevante en el cine animado que era necesario dedicarles una edición de Animac. Para afinar ya desde el principio, queríamos una inauguración sonada y soñada, con animación contemporánea y música en directo. Este sueño se ha cumplido. Gracias a la Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, OJC, y a la Tokyo University of the Arts, disfrutaremos del estreno internacional de Vivaldi’s Four Seasons Animated, cuatro animaciones creadas en exclusiva para un cine-concierto extraordinario, firmadas por grandes autores independientes: la rusa Anna Budanova, la bielorrusa y el estonio Olga y Priit Pärn, el japonés Atsushi Wada y el búlgarocanadiense Theodore Ushev.

Music, like sound, plays such a key role in animated films that we needed a specially dedicated Animac.

En un año tan ‘sonado’, nuestro premio honorífico y el premio a la trayectoria recaen precisamente en compositores musicales con amplia trayectoria en el ámbito de la animación. Es un honor dar la bienvenida a Normand Roger como invitado especial y receptor del ‘Premio Honorífico Animac 2018’. Su nombre es garantía de excelencia, firmando bandas sonoras para Frédéric Back, Michäel Dudok de Wit y Paul Driessen, entre otros. El premio a la trayectoria, reservado hasta hoy a creadores catalanes, corresponde este año a Zacarías M. de la Riva, autor de la música de la popular saga Tadeo Jones.

In such a musical year, our honorary award and the lifetime award are for music composers with long experience in the field of animation. It is an honour to welcome Normand Roger as special guest and receiver of the Animac 2018 Honorary Award. His name is a guarantee of excellence, as he has proven by working with Frédéric Back, Michäel Dudok de Wit and Paul Driessen, among others. The Lifetime Award, to date exclusively for Catalan creators, falls this year on Zacarías M. de la Riva, the composer of the music for the popular saga Tadeo Jones.

Otros compositores, intérpretes y diseñadores de sonido comprometidos con la creación independiente, como Fermín Muguruza (País Vasco), Floex (Rep. Checa), Julie Reier (Alemania/España), Josep Maria Baldomà (Cataluña) o Juan Ferro (España), estarán también en Animac, en una edición llena de conferencias, actividades paralelas y un número récord de filmes proyectados. En la gran pantalla, los cortometrajes siguen siendo el formato de creatividad concentrada, el espacio idóneo para el punch, la innovación y el estilo desatado. Un año más, veremos títulos extraordinarios y, entre ellos, los ganadores de premios en todo el mundo, como Min Börda, de la sueca Niki Lindroth, Negative Space de Ru Kuwahata y Max Porter y Manivald de Chintis Lundgren. A ellos se unirán otros títulos menos accesibles, apuestas del festival como (Fool Time) JOB de Gilles Cuvelier, Cinéma Emek, Cinéma Labour, Cinéma Travail de Özlem Sulak o Where it Floods de Joel Benjamin. Más mujeres, más técnicas manuales, mejores producciones y buenas bandas sonoras son la tendencia de este año, en la que ha sido la convocatoria abierta de mayor participación en nuestra la historia. Este año estrenamos un gran título, The Breadwinner, dirigido por Nora Twomey y producido por Cartoon Saloon. Otros largometrajes que el público disfrutará sin duda son Lu Over the Wall, del nuevo genio del Animé japonés Masaaki Yuasa o Loving Vincent, dirigido por la pareja formada por Dorota Kobiela y Hugh Welchman, pintado al óleo, cuadro a cuadro, literalmente. Durante el fin de semana, la programación de Animac se amplía al público familiar, con proyecciones y actividades participativas en los espacios Animacrea y Petit Animac, que este año cuenta con su propia invitada, la ilustradora y realizadora checa Galina Miklínová. En paralelo a las proyecciones más independientes y arriesgadas, este año el apartado profesional crece con presentaciones de creadores de series la presentación de El Libro Blanco de la Animación y, gracias a la presencia y colaboración de las mejores escuelas de animación, no faltarán talleres y actividades pensadas por y para los más fans de la animación. Más que nunca, la cultura debe servir para el encuentro de ideas y visiones. Si la música y las imágenes configuran lenguajes que no necesitan traducción, la animación estará siempre en el lado de las soluciones, de la creatividad sin límites, constructiva, personal y universal. Para que no falte ese estímulo, trabajamos todo el año, desde hace muchos, en Animac. ¡Que no pare la música!

We wanted an opening that would strike the right note, with contemporary animation and live music. Thanks to the Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida OJC and the Tokyo University of the Arts, we will enjoy the world premiere of Vivaldi’s Four Seasons Animated, four animations exclusively created for an extraordinary film-concert session, directed by major independent animators: the Russian Anna Budanova, the Byelorussian and the Estonian Olga and Priit Pärn, the Japanese Atsushi Wada and the BulgarianCanadian Theodore Ushev.

Índex ÍNDICE CONTENTS

Inauguració Inauguración Opening 08

Cloenda Clausura Closing Session 15

Other composers, performers and sound designers committed to independent creation, such as Fermín Muguruza (Basque Country), Floex (Czech Republic), Julie Reier (Germany/Spain), Josep Maria Baldomà (Catalonia) and Juan Ferro (Spain), will also be present in Animac, in a year full of lectures, related activities and a record number of film screenings.

Llargmetratges

On the big screen, the short films continue to be the concentrated format of creativity, the ideal space for punch, innovation and unleashed style. Yet another year, we will see extraordinary titles including award-winning pieces from around the world, such as Min Börda by the Swede Niki Lindroth, Negative Space by Ru Kuwahata and Max Porter and Manivald by Chintis Lundgren. There will also be some rarities nurtured by the festival, such as (Fool Time) JOB by Gilles Cuvelier, Cinéma Emek, Cinéma Labour, Cinéma Travail by Özlem Sulak and Where it Floods by Joel Benjamin.

Curts

More women, more manual techniques, better productions and good soundtracks are this year’s trend, in the open call with the greatest participation in our history. This year we will premiere a major title, The Breadwinner, directed by Nora Twomey and produced by Cartoon Saloon. Other feature films that the audience will undoubtedly enjoy are Lu Over the Wall, by the new genius of Japanese anime Masaaki Yuasa or Loving Vincent, directed by the couple Dorota Kobiela and Hugh Welchman, a film oil-painted frame by frame. During the weekend, the Animac programme welcomes a family audience, with screenings and participatory activities in the Animacrea and Little Animac spaces, which this year has its own guest, the Czech illustrator and filmmaker Galina Miklínová. In parallel to the most independent and riskiest activities, this year the professional section grows with presentations by creators of series the presentation of The White Book of Animation and, thanks to the presence and collaboration of the best animation schools, there will be workshops and activities conceived by and for the biggest fans of animation. More than ever, culture must contribute to the meeting between ideas and visions. If music and images make up languages that do not need translation, animation will always be on the side of solutions, unlimited, constructive, personal and universal creativity. With this in mind, we work on Animac all year round, year after year. Don’t stop the music!

Largometrajes Feature Films 17

Cortos Shorts 23

White Cube

Premi trajectòria Zacarías M. de la Riva Premio trayectoria Lifetime Award 88

Conferències Conferencias Lectures 90

En construcció En construcción Under Construction 94

Escola i productora convidades Escuela y productora invitadas Guest School and Production Company 96

39

Petit Animac

Futur talent

Pequeño Animac Little Animac 104

Futuro talento Future Talent 44

Animac Cartoons 118

Monogràfic: Music Música 56

Activitats Actividades Activities 121

Memòria de la Guerra Civil espanyola

Índex per autors

Memoria de la Guerra Civil española Memory of the Spanish Civil War 78

Índice por autores Index by Filmmakers 125

Premi honorífic Normand Roger Premio honorífico Honorary Award 81

Carolina López Director of ANIMAC

Carolina López Directora d’ANIMAC

8

9


Inauguració

Inauguració INAUGURACIÓN OPENING

I

INAUGURACIÓ Tots els públics Dijous 22 de febrer 20 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Les Quatre Estacions de Vivaldi Animades Primavera. Anna Budanova Estiu. Priit Pärn i Olga Pärn Tardor. Atsushi Wada Hivern. Theodore Ushev

Els grecs solien dir que la música és l’art que ens arriba de les muses i, des de temps immemorials, la font d’inspiració primordial de tots els artistes sempre ha estat la contemplació de la natura. Allò que coneixem com el quart art és el convidat especial en aquesta 22a edició d’Animac, per la qual cosa la cerimònia d’inauguració del festival d’enguany ret tribut a una de les composicions musicals més celebrades i inspiradores de la història de la música clàssica: Les Quatre Estacions, els concerts composats per Antonio Vivaldi i publicats l’any 1725. I els quatre concerti estacionals adquireixen vida gràcies a l’animació! Animac rep amb tots els honors l’estrena internacional de Les Quatre Estacions de Vivaldi Animades: un film animat col·lectiu produït per la Universitat de Les Arts de Tòquio i interpretada en viu per l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, sota la direcció d’Alfons Reverté i amb Joan Espina com a primer violinista. Primavera, Estiu, Tardor i Hivern. La presentació del film consisteix en quatre seccions animades –dues de les quals en un estil figuratiu i les altres dues utilitzant animació abstracta, en la més pura tradició de l’animació d’avantguarda– dirigides, a més, per quatre directors de gran nivell, tots quatre ben coneguts internacionalment. Tots plegats han atorgat una nova vida al riquíssim lirisme musical de Vivaldi, tot seguint el seu propi estil i les seves tècniques favorites. El projecte comença de la mà de la Universitat de les Arts de Tòquio, sota la batuta del productor japonès Mitsuko Okamoto –antic productor de la xarxa NHK– impulsat gràcies a una campanya en línia de micromecenatge al llarg del passat estiu 2017. El director artístic de la pel·lícula és l’aclamat animador independent Koji Yamamura, famós per curts com Mount Head (2002), Franz Kafka: A Country Doctor (2007) i la recent Parade de Satie (2016). Tant Okamoto com Yamamura són professors de la Tokyo University of the Arts al Departament d’Animació. Atsushi Wada

10

Ara us convidem a conèixer els creadors i cadascuna de les seves peces. 11


Inauguració

Animación de las Cuatro Estaciones de Vivaldi

Vivaldi's Four Seasons Animated

Los griegos solían decir que la música es el arte que nos llega de las musas, y desde tiempos inmemoriales, la fuente de inspiración primordial de todos los artistas siempre ha sido la contemplación de la naturaleza.

The Greeks used to say that music is the art that comes from the muses and, since time immemorial, the primordial source of inspiration of all artists has always been the contemplation of nature.

Aquello que conocemos como el cuarto arte es el invitado especial en esta 22ª edición de Animac, por lo que la ceremonia de inauguración del festival de este año rinde tributo a una de las composiciones musicales más celebradas e inspiradoras de la historia de la música clásica: Las Cuatro Estaciones, los conciertos compuestos por Antonio Vivaldi y publicados en el año 1725. ¡Y los cuatro concerti estacionales adquieren vida gracias a la animación! Animac recibe con todos los honores el estreno internacional de las Cuatro estaciones de Vivaldi Animadas, un film animado colectivo producido por la Tokyo University of the Arts e interpretada en vivo por la Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, bajo la dirección de Alfons Reverté y con Joan Espina como primer violinista. Primavera, Verano, Otoño e Invierno. El largometraje consiste en cuatro secciones animadas –dos de ellas en un estilo figurativo y las dos restantes utilizando animación abstracta, en la más pura tradición de la animación de vanguardia- dirigidas además por cuatro directores de gran nivel, todos ellos bien conocidos internacionalmente. Todos juntos han otorgado una nueva vida al riquísimo lirismo musical de Vivaldi, siguiendo su propio estilo y sus técnicas favoritas. El proyecto comienza de la mano de la Tokyo University of the Arts, bajo la batuta del productor japonés Mitsuko Okamoto –antiguo productor de la red NHK- impulsado gracias a una campaña en línea de micromecenazgo a lo largo del verano del 2017. El director artístico de la película es el aclamado animador independiente Koji Yamamura, famoso por cortos como Mount Head (2002), Franz Kafka: A Country Doctor (2007) y la reciente Parade de Satie (2016). Tanto Okamoto como Yamamura son profesores de la Tokyo University of the Arts en el Departamento de Animación. Ahora os invitamos a conocer a los creadores y cada una de sus piezas.

12

Primavera Primavera Spring Anna Budanova

What we call the fourth art is the special guest in this 22nd Animac, and this year the festival's opening ceremony pays homage to one of the most celebrated and inspiring musical compositions in the history of classical music: “The Four Seasons”, the concerts composed by Antonio Vivaldi and published in 1725. And all four seasonal concerti have come alive with animation! Animac receives with all honours the international premiere of Vivaldi's Four Seasons Animated: a collective animated film produced by the Tokyo University of the Arts and performed live by the Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, under the direction of Alfons Reverté and with Joan Espina as the first violinist. Spring. Summer. Autumn. Winter. The feature film consists of four animated sections – two of them in a figurative style and the other two using abstracting animation, in the purest tradition of avantgarde animation – and they have been directed by four high-level animation directors, all well-known internationally. All of them have given new life to Vivaldi’s rich musical lyricism by following their own style and preferred techniques. The project was born under the aegis of the Tokyo University of the Arts and the baton of Japanese producer Mitsuko Okamoto – NHK’s network former producer – and was launched thanks to an online crowdfunding campaign summer 2017. The film’s artistic director is the acclaimed independent animator Koji Yamamura, famous for short films like Mount Head (2002), Franz Kafka: A Country Doctor (2007) and the recent Parade de Satie (2016). Both Okamoto and Yamamura are professors at the Tokyo University of the Arts’ Animation Department. Next, we invite you to meet the creators and each of their pieces.

Anna Budanova, una de les joves promeses de l’animació russa, és la creadora que hi ha al darrera del primer segment, sota el títol de Primavera, la seva primera incursió a l’animació no narrativa, purament abstracta. Inspirada per formes i coses senzilles, Budanova combina el macrofotografia en viu d’objectes i dibuixos digitals, capturant la vivacitat i la brillantor de la primavera. Nascuda l’any 1988 a Yekaterinburg (Rússia), Anna Budanova va estudiar animació a la Unversitat Estatal d’Arquitectura i Art dels Urals. Va dirigir el seu primer curt, intitulat The Wound, l’any 2013, que va resultar guardonat amb el Premi Especial del Jurat a Annecy. L’any 2015, la seva segona pel·lícula, Among the Black Waves –també present l’any 2016 a Animac– va guanyar premis com el Grand Prix al festival Anima de Brussel·les. Anna Budanova, una de las jóvenes promesas de la animación rusa, es la creadora que está detrás del segmento bajo el título de Primavera, su primera incursión en la animación no narrativa, puramente abstracta, inspirada por formas y cosas sencillas. Budanova combina la macrofotografía en vivo de objetos y dibujos digitales, capturando la vivacidad y el brillo de la primavera. Nacida el año 1988 en Ekaterinburgo (Rusia), Anna Budanova estudió animación en la Universidad Estatal de Arquitectura y Arte de los Urales. Dirigió su primer corto, titulado The Wound, en el año 2013, siendo galardonado con el Premio Especial del Jurado en Annecy. En el año 2015, su segunda película, Among the Black Waves –también presente en Animac– ganó premios como el Grand Prix en el festival Anima de Bruselas.

Anna Budanova, one of the young promises of Russian animation, is the creator behind the first segment entitled Spring, and it is her first foray into non-narrative, purely abstract animation. Inspired by simple things and shapes, Budanova has combined live macro shooting of objects and digital drawings to capture the vivacity and brilliance of spring. Born in 1988 in Yekaterinburg (Russia), Anna Budanova studied animation at the Ural State University of Architecture and Art. She directed her first short film in 2013, entitled The Wound, which was awarded the Special Jury Prize in Annecy. In 2015, her second short film Among the Black Waves – also present in Animac – won prizes such as the Grand Prix at Anima festival in Brussels.

13


Inauguració

Estiu Verano Summer

Tardor Otoño Autumn

Priit Pärn i Olga Pärn

Atsushi Wada

Els autors d’Estiu són: Olga i Priit Pärn, el darrer dels quals està considerat una llegenda de l’animació surrealista subversiva. Els Pärn han recreat la seva personal visió de l’estiu, i expressen el seu propi eclecticisme amb una munió d’estils. La peça barreja una sèrie de tècniques artesanes com el dibuix al carbonet i la pintura acrílica en superfícies verticals, retoladors de pissarra i alguns elements retallables –tot plegat rodat fotograma a fotograma damunt paper o vidre. Priit Pärn va néixer a Tallinn (Estònia) l’any 1946, va debutar amb la pel·lícula Is the Earth Round? (1977) i va obtenir reconeixement internacional amb Breakfast on the Grass (1987), Hotel E (1992) i 1895 (1995). L’any 2006 va començar el departament d’animació a l'Acadèmia d’Arts d’Estònia, lloc on ha desenvolupat un paper fonamental fins a l’actualitat. Olga Marchenko/Pärn va néixer l’any 1976 (Bielorússia), es prepara i treballa com a directora d’art al seu país, on va estudiar a l’escola d’animació La Poudrière. Més tard es va traslladar a Estònia, on va començar dirigint amb Priit Pärn. Divers in the Rain (2010) va rebre el reconeixement a diversos festivals, com l'Internacional d'Animació d'Hiroshima. Los autores de Verano son: Olga y Priit Pärn, el último de ellos considerado como una leyenda de la animación surrealista subversiva. Los Pärn han recreado su personal visión del verano, expresando su propio eclecticismo con una gran variedad de estilos. La pieza mezcla una serie de técnicas artesanas con el dibujo al carboncillo y la pintura acrílica en superficies verticales, rotuladores de pizarra y algunos elementos de recortables –todo ello rodado fotograma a fotograma, sobre papel o cristal.

Els arbres perdran les fulles de la mà de l’animador japonès Atsushi Wada, el qual ha donat nova vida a aquesta Tardor. Wada ha fet la seva pròpia interpretació de la composició de Vivaldi, tot permetent-se la llicència artística d’incloure animals salvatges en contrast amb les figures humanes i les seves típiques activitats de tardor. Humans i animals, caçadors i les seves preses, somnis i realitat; aquestes són les tres parelles conceptuals que es poden trobar a la peça de Wada. Nascut l’any 1980 a la prefectura d’Hyogo (Japó) i antic estudiant de la Tokyo University of the Arts, Wada va començar a treballar en els seus propis curts l’any 2002, guiat pel tradicional concepte japonès del Ma, la tensió produïda entre moviments. El seu curt A Pig’s Eye (2010) ha guanyat una infinitat de premis, inclòs el de Millor Pel·lícula al Fantoche International Animation Film Festival i el premi a l’excel·lència al Japan Media Arts Festival. The Great Rabbit (2012) va guanyar l’Ós de Plata a la Berlinale. Los árboles perderán sus hojas de la mano del animador japonés Atsushi Wada, quien ha dado vida a este Otoño. Wada ha hecho su propia interpretación de la composición de Vivaldi, permitiéndose la licencia artística de incluir animales salvajes en contraste con las figuras humanas y sus típicas actividades de otoño. Humanos y animales, cazadores y sus presas, sueños y realidad: éstas son las tres parejas conceptuales que se pueden encontrar en la pieza de Wada,

Priit Pärn nació en Tallin (Estonia) en el año 1946, debutó con la película Is the Earth Round? (1977) y obtuvo reconocimiento internacional con Breakfast on the Grass (1987), Hotel E (1992) y 1895 (1995). En 2006 creó el departamento de animación en la Academia de Artes de Estonia, lugar donde ha desarrollado un papel fundamental hasta la actualidad. Olga Marchenko/Pärn nació en el año 1976 (Bielorrusia), preparándose y trabajando como directora de arte en su país, tras estudiar en la escuela de animación La Poudrière. Más tarde se trasladó a Estonia, donde empezó dirigiendo con Priit Pärn. Divers in the Rain (2010) recibió el reconocimiento en varios festivales, como en varios festivalse, como el Internacional de Animación de Hiroshima.

Nacido en el año 1980 en la prefectura de Hyugo (Japón) y antiguo estudiante de la Tokyo University of the Arts, Wada empezó a trabajar en sus propios cortos en el año 2002, guiado por el tradicional concepto japonés del Ma, la tensión producida entre movimientos. Su corto A Pig’s Eye (2010) ha ganado un gran número de premios, incluido el de Mejor Película en el Fantoche International Animation Film Festival y el premio a la excelencia en el Japan Media Arts Festival. The Great Rabbit (2012) ganó el Oso de Plata en la Berlinale.

Summer is authored by two: Olga and Priit Pärn, the latter considered a legend of surrealist, subversive animation. The Pärns have recreated their personal vision of summer, as they wanted to express its inner eclecticism with a multitude of styles. The piece brings together a mix of artisan techniques such as charcoal drawing and acrylic painting on vertical surfaces, whiteboard markers and some elements of cut-out – all of it shot frame by frame over paper or glass.

Trees will lose their leaves under the hand of Japanese animator Atsushi Wada, who has breathed new life into Autumn. Wada has made his own interpretation of Vivaldi’s composition and has taken artistic licence to include wild animals in contrast to human figures and their typical autumn activities. Humans and animals, hunters and the hunted, dreams and reality: these are the three conceptual pairings found in Wada’s piece.

Priit Pärn was born in Tallinn (Estonia) in 1946, debuted with the film Is the Earth Round? (1977), and gained international recognition with Breakfast on the Grass (1987), Hotel E (1992) and 1895 (1995). In 2006 he started the animation department at the Estonian Academy of Arts, where he has played a key role until today. Olga Marchenko/Pärn was born in 1976 (Belarus), trained and worked as an art director and animator in her native country, went on learning at the animation school La Poudrière, and landed in Estonia where she started directing with Priit Pärn. Divers in the Rain (2010) received awards at different festivals such as the Hiroshima International Animation Festival. 14

Born in 1980 in Hyogo prefecture (Japan), and a former student of the Tokyo University of the Arts, Atsushi Wada began working on his own short films in 2002, guided by the traditional Japanese concept of Ma: the tension produced between movements. His short film A Pig’s Eye (2010) won a multitude of awards including Best Film at the Fantoche International Animation Film Festival and the excellence award at Japan Media Arts Festival. The Great Rabbit (2012) won the Silver Bear at Berlinale.

15


Cloenda

Hivern Invierno Winter

Cloenda CLAUSURA CLOSING SESSION

Theodore Ushev Finalment, adreçarem la nostra mirada al fred d’Hivern amb l’animador búlgar Theodore Ushev, convidat especial d’Animac l’any 2013 i nominat per un dels Oscar® l’any 2017, després d’haver merescut dotzenes de premis pel seu curt Blind Vaysha (2016). Ushev defineix la seva peça com una turbulència expressionista que captura el drama subconscient de la música i la juxtaposició de moviments. Es tracta d’una immersió en una tempesta de neu per tal de tornar a les arrels de l’animació “pura” abstracta –creada utilitzant software d’ordinador en 2D amb tractament manual. La peça marca un final i un principi com també ho fa el propi hivern. Nascut a Kyustendil (Bulgària) l’any 1958, es va graduar a l’Acadèmia Nacional d’Arts de Sofia. Va treballar com a dissenyador gràfic fins que es va traslladar a Mont-real l’any 1999, lloc on ràpidament es va guanyar el prestigi com a animador prolífic i amb talent al National Film Board del Canadà. L’any 2005 va començar a treballar en una trilogia de films que exploren nombroses ideologies i sensibilitats del segle XX: Tower Bawher (2006), Drux Flux (2008) i Gloria Victoria (2013), totes tres mereixedores d’un gran èxit. Lipsett Diaries (2010) –una biografia imaginària del reconegut productor experimental cinematogràfic canadenc– va ser aclamat per la crítica, i va guanyar el prestigiós Genie Award al millor curt d’animació. Finalmente, dirigiremos nuestra mirada al frío del Invierno con el animador búlgaro Theodore Ushev, invitado especial de Animac en 2013 y nominado para uno de los Oscar® en el año 2017, tras haber recolectado docenas de premios por su corto Blind Vaysha (2016). Ushev define su pieza como una turbulencia expresionista que captura el drama subconsciente de la música y la yuxtaposición de movimientos. Se trata de una inmersión en una tempestad de nieve para volver a las raíces de la animación “pura” abstracta –creada utilizando software de ordenador en 2D con tratamiento manual. La pieza marca un final y un comienzo como también sucede con el propio invierno. Nacido en Kyustendil (Bulgaria) en 1958, se graduó en la Academia Nacional de Arte de Sofía. Trabajó como diseñador gráfico hasta que se trasladó a Montreal en el año 1999, lugar donde rápidamente se ganó el prestigio como animador prolífico y con talento en el National Film Board del Canadá. En el 2005 comenzó a trabajar en una trilogía que explora numerosas ideologías y sensibilidades del siglo XX: Tower Bawher (2006), Drux Flux (2008) y Gloria Victoria (2013), también merecedoras de un gran éxito. Lipsett Diaries (2010) –una biografía imaginaria del reconocido productor experimental cinematográfico canadiense– fue aclamado por la crítica, ganando el prestigioso Genie Award al mejor corto de animación.

Last but not least, we will gaze at the coldness of Winter with Bulgarian animator Theodore Ushev, special guest of Animac 2013, and nominated for an Oscar® in 2017 after having reaped dozens of awards for his short film Blind Vaysha (2016). Ushev defines his piece as an expressionist turbulence that captures the subconscious drama of the music and the juxtaposition of movements. It is a dive into a snowstorm to return to the roots of the “pure” abstract animation – created using 2D computer software with manual treatment. The piece marks an end and a beginning at a same time as winter itself. Born in Kyustendil (Bulgaria) in 1958, he graduated from the National Academy of Arts in Sofia. He worked as a graphic designer until he moved to Montreal in 1999, where he quickly gained a reputation as a prolific, talented animator at the National Film Board of Canada. In 2005, he began working on a trilogy of films exploring numerous ideologies and sensibilities from the 20th century: Tower Bawher (2006), Drux Flux (2008) and Gloria Victoria (2013), which were all received with great success. His short film Lipsett Diaries (2010) – an imaginary biopic of the renowned Canadian experimental film producer – was acclaimed by critics and won the prestigious Genie Award for Best Animated Short Film. 16

Manivald

17


Llargmetratges

Llargmetratges

C

LARGOMETRAJES FEATURE FILMS

CLOENDA +12 Diumenge 25 de febrer 19 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Humor sense fronteres Humor sin fronteras Humour without Frontiers

Morning Cowboy

Un pobre Dios

Espanya, 15 min, 2016, animació 2D, sense diàleg

Argentina, 12 min, 2017, stop motion, VO (castellà)

Direcció: Fernando Pomares

Direcció: Rodolfo Pastor

Producció: Travelogue Studio

Producció: Estudio Rodolfo Pastor

Goose in High Heels Una oca amb talons d'agulla Una oca con tacones aguja

Manivald

Grans noms de l'animació internacional com John R. Dillworth, creador de la sèrie de Cartoon Network Agallas el perro cobarde; Rodolfo Pastor; la divertidíssima Chintis Lundrgren, amb els seus peculiars dibuixos; i Fernando Pomares, ens diverteixen amb els seus curts més personals. Grandes nombres de la animación internacional como John R. Dillworth, creador de la serie de Cartoon Network Agallas el perro cobarde; Rodolfo Pastor; la divertidísima Chintis Lundrgren, con sus peculiares dibujos; y Fernando Pomares, nos divierten con sus cortos más personales.

Great names of international animation like John R. Dillworth, creator of the Cartoon Network series Courage the Cowardly Dog; Rodolfo Pastor; the highly amusing Chintis Lundrgren, with her peculiar drawings; and Fernando Pomares, entertain us with their most personal shorts.

Estats Units, 21 min 52 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: John R. Dilworth

Estònia, 12 min 58 s, 2017, dibuix animat, VOS (anglès) Direcció: Chintis Lundgren Producció: Chintis Lundgreni Animatsioonistuudio

Producció: Stretch Films

The Breadwinner

18

19


Llargmetratges

L1

L2

+12

+14

Divendres 23 de febrer 16 h CaixaForum

Dissabte 24 de febrer 20.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

LLARGMETRATGE

LLARGMETRATGE

Where it Floods

The Breadwinner Matsu ga eda wo musubi Una branca de pi està lligada Una rama de pino está atada A Branch of a Pine Is Tied Up Japó, 16 min 33 s, 2017, stop motion, sense diàlegs Direcció: Tomoyasu Murata

Estats Units, 1 h 34 min, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

Where it Floods On s’inunda Donde se inunda

Direcció: Nora Twomey Producció: Anthony Leo, Tomm Moore, Andrew Rosen i Paul Young Música: Mychael Danna i Jeff Danna

Estats Units, 46 min, 2017, animació per ordinador i retallables, VOS (anglès) Direcció: Joel Benjamin Producció: Electricbeard Productions

Producció: TMC Co., Ltd. Matsu ga eda wo musubi

Els bessons van ser separats per un tsunami. El globus de neu connecta el present i el passat. Mentre saltem endarrere i endavant en el temps, la bessona morta recupera els seus records. La lluna eclipsa el sol i el passat connecta amb la realitat. El conill ajuda la nena a recuperar els seus records a la terra dels morts.

Los gemelos fueron separados por un tsunami. El globo de nieve conecta el presente y el pasado. Mientras saltamos hacia atrás y hacia adelante en el tiempo, la gemela muerta recupera sus recuerdos. La luna eclipsa el sol y el pasado conecta con la realidad. El conejo guía a la niña, le ayuda a recuperar todos sus recuerdos en la tierra de los muertos.

The twins were separated by the tsunami. The snow globe connects the present and the past. While going back and forth between the pre sent and past, the dead twin girl regains her memories. The moon overlaps the sun and the past connects to reality. The rabbit helps the girl recover all her memories while she is in the land of the dead.

20

La tossuderia cega davant una catàstrofe mundial i les seves víctimes. En Calvin, la seva muller Patty i el seu fill Kenny miren de mantenir la seva granja i sobreviure en un paisatge inundat de l’oest malgrat que (gairebé) tothom sembla haver-se traslladat a un lloc més segur.

La terquedad ciega ante una catástrofe mundial y sus víctimas. Calvin, su esposa Patty y su hijo Kenny intentan conservar su granja y sobrevivir en un paisaje inundado del medio oeste a pesar de que (casi) todo el mundo parece haberse trasladado a un lugar más seguro.

Blind stubbornness in the face of global catastrophe, and the victims thereof. Calvin, his wife Patty and their son, Kenny, try to maintain their farm and survive in a flooded mid-western landscape despite the fact that (mostly) everyone else seems to have moved on to somewhere safer.

La Parvana –una nena afganesa d’11 anys que viu sota el règim talibà– es veu obligada a fer-se passar per un noi per tal d’ajudar la seva família i reunir-se amb el seu pare, arrestat injustament pel govern. Basada en la novel·la de Deborah Ellis, el tercer llargmetratge del prestigiós estudi irlandès Cartoon Saloon aborda el drama històric sota la direcció de Nora Twomey, una de les realitzadores i animadores més rellevants del moment. The Breadwinner explora la cultura, la història i la bellesa d’Afghanistan des d'un punt de vista femení. Parvana –una niña afgana de 11 años que vive bajo el régimen talibán– se ve obligada a hacerse pasar por un muchacho con el fin de ayudar a su familia y reencontrarse con su padre, arrestado injustamente por el gobierno. Basada en la novela de Deborah Ellis, el tercer largometraje del prestigioso estudio irlandés Cartoon Saloon aborda el drama histórico bajo la dirección de Nora Twomey, una de las realizadoras y animadoras más relevantes del momento. The Breadwinner explora la cultura, la historia y la belleza de Afganistán bajo un punto de vista femenino.

Parvana – an 11-year-old Afghan girl living under the Taliban regime – must dress up as a boy in order to help her family and reunite with her father, unfairly imprisoned by the government. Based on Deborah Ellis’ novel, the third feature of the prestigious Irish studio Cartoon Saloon tackles a historical drama under the direction of Nora Twomey, one of the most relevant animator-directors of the moment. The Breadwinner explores the culture, history and beauty of Afghanistan from a female’s point of view.

21


Llargmetratges

L3

L4

+12 #animac4teeens

+12

Divendres 23 de febrer 17.30 h CaixaForum

Diumenge 25 de febrer 20.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

LLARGMETRATGE

Diumenge 25 de febrer 17 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

LLARGMETRATGE

Loving Vincent França, 1 h 33 min, 2016, animació per ordinador 2D i dibuix a mà, VOSE (anglès) Direcció: Dorota Kobiela

Lu Over the Wall Japó, 1 h 52 min, 2017, animació 2D, VOSE (japonès)

Producció: Hugh Welchman, Sean Bobbitt i Ivan Mactaggart Música: Clint Mansell

Direcció: Masaaki Yuasa Producció: Eunyoung Choi Música: Takatsugu Muramatsu

En Kai és un adolescent apàtic que s’acaba de traslladar de Tòquio a una petita localitat pesquera. Quan coneix i es fa amic d’una nena sirena anomenada Lu, en Kai torna a connectar amb el seu jo musical i Lu canvia la seva forma de veure la vida. La presència de la Lu canviarà la vida del poble i fins i tot l’equilibri entre l'ésser humà i la natura. Després de més de deu anys des del seu primer llargmetratge de culte, Mind Game, el director japonès Masaaki Yuasa torna amb un film musical ple d’energia i passió per viure.

Loving Vincent és el primer llargmetratge de la història animat completament amb pintures a l’oli. Per què? El film explora el misteri al voltant de la mort del cèlebre pintor expressionista Vincent Van Gogh. Un equip de 125 pintors són els responsables dels 65.000 fotogrames que recreen l’estil i obres inconfusibles del pintor holandès en aquest film biogràfic finançat per Kickstarter i el Polish Film Institute. Imprescindible per als amants de la pintura, Loving Vincent és un artifici tècnic de primer ordre al servei d’una història laberíntica fascinant.

Kai es un adolescente apático que acaba de mudarse de Tokio a una pequeña localidad pesquera. Cuando conoce y se hace amigo de una niña sirena llamada Lu, Kai reconecta con su yo musical y Lu cambia su forma de ver la vida. La presencia de Lu cambiará la vida del pueblo e incluso el equilibrio entre el ser humano y la naturaleza. Tras más de diez años desde su primer largometraje de culto, Mind Game, el director japonés Masaaki Yuasa vuelve con un film musical repleto de energía y pasión por vivir.

Loving Vincent es el primer largometraje de la historia animado completamente con pinturas al óleo. ¿Por qué? El film explora el misterio alrededor de la muerte del célebre pintor expresionista Vincent Van Gogh. Un equipo de 125 pintores son los responsables de los 65.000 fotogramas que recrean el estilo y obras inconfundibles del pintor holandés en este film biográfico financiado por Kickstarter y el Polish Film Institute. Imprescindible para amantes de la pintura, Loving Vincent es un artificio técnico de primer orden al servicio de una historia laberíntica fascinante.

Kai is an apathetic teenager who just moved from Tokyo to a little fishing village. When he meets and befriends a mermaid girl called Lu, Kai reconnects with his musical self and she changes the way he sees life. Her presence will change the life of the village as well and even the balance between man and nature. After ten years since his first cult feature film Mind Game, the Japanese director Masaaki Yuasa returns with a musical film full of energy and passion for life.

Loving Vincent is the first feature film in history fully animated with oil paintings. Why? The film explores the mystery surrounding the death of the famous expressionist painter Vincent Van Gogh. A team formed by 125 painters were behind the 65,000 frames that recreate the style and unmistakable works of the Dutch painter for a biographical film funded by Kickstarter and the Polish Film Institute. A must-see for art lovers, Loving Vincent is a magnificent, technical artifice at the service of a fascinating labyrinthine story.

22

23


Curts

L5

Curts

Tots els públics. +6

CORTOS SHORTS

LLARGMETRATGE

Diumenge 25 de febrer 17.30 h CaixaForum

Pequeños héroes Veneçuela, 1 h 16 min, 2017, animació 3D, VO (castellà) Direcció: Juan Pablo Buscarini Producció: Orinoco Films 2008, C.A. Música: Zacarías M. de la Riva

Fa més de dos-cents anys, l’Artur, la Pilar i el Tico, tres nens valents d’orígens i històries diferents, descobreixen un secret sorprenent: la clau per ajudar en Simón Bolívar a vèncer l’exèrcit enemic. És hora de lluitar per la llibertat. Les tropes avancen impetuoses. Sorgeix una gran amistat. L’aventura serà èpica. La batalla colossal.

Hace más de doscientos años, Arturo, Pilar y Tico, tres valientes niños de orígenes e historias distintas, descubren un asombroso secreto: la clave para ayudar a Simón Bolívar a vencer al ejército enemigo. Es tiempo de luchar por la libertad. Las tropas avanzan impetuosas. Surge una gran amistad. La aventura será épica. La batalla colosal.

More than two hundred years ago, Arturo, Pilar and Tico, three brave kids with different origins and stories, uncover an amazing secret: the key to help Simón Bolívar to beat the enemy’s army. It’s time to fight for freedom. The troops advance impetuously. A great friendship arises. The adventure will be epic. And the battle, colossal.

Late Afternoon

24

25


Curts

C1 CURTS 1

Tots els públics

Dijous 22 de febrer 22 h La Llotja, Sala Ricard Viñes Divendres 23 de febrer 19.30 h CaixaForum

O Projeto do Meu Pai El projecte del meu pare El proyecto de mi padre My Father's Project Brasil, 5 min 40 s, 2016, animació per ordinador 2D, VOS (portuguès) Direcció: Rosaria

Meeting MacGuffin Coneixent MacGuffin Conociendo a MacGuffin Estats Units, 9 min 58 s, 2017, stop motion, VOS (anglès) Direcció: Catya Plate

Rússia, 8 min 48 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Producció: Clothespin Freak Productions

Direcció: Roman Sokolov

Producció: Fasfavor Desenhos Animados

Premiat curtmetratge basat en les confessions autobiogràfiques d’un dels més aclamats dissenyadors brasilers. Premiado cortometraje basado en las confesiones autobiográficas de uno de los más aclamados diseñadores brasileños.

Award-winning short film based on the autobiographical confessions of one of the most acclaimed Brazilian designers.

Teoria zakata La teoria de la posta de sol La teoría de la puesta de sol The Theory of Sunset

Producció: “PETERBURG” Animation Studio LTD

En un futur post-apocalíptic en què la humanitat s'ha enfonsat, un grup de científics i un senyal animat enllesteixen la construcció d'una nova raça humana i es troben amb una marmota climatòloga que els prepara per a la missió de restablir l'equilibri a la Terra delmada. En un futuro postapocalíptico donde la humanidad se ha venido abajo, un grupo de científicos y una señal animada completan la construcción de una nueva raza humana y conocen a una marmota climatóloga que los prepara para su misión de restaurar el equilibrio en la Tierra diezmada.

Enmig de la nit, un homenet travessa un bosc nevat. Mentre la gent dorm, ell té una tasca molt important: despertar el dia a temps.

En plena noche, un hombrecito cruza un bosque lleno de nieve. Mientras la gente duerme, él tiene un trabajo muy importante: despertar al nuevo día para empezar a tiempo.

Deep in the night, one little man is crossing a snowy forest. While people are sleeping he has to do a very important job: kick start the new day to start on time.

The Neverending Wall El mur que mai acaba El muro interminable

Mr. Carefree Butterfly El despreocupat senyor Papallona El despreocupado señor Mariposa

Espanya, 12 min 1 s, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

Estats Units, 5 min 35 s, 2017, animació per ordinador 2D, VOS (anglès)

Direcció: Silvia Carpizo

Direcció: Yonatan Tal

Producció: Chelo Loureiro i Abano produccions

Producció: CalArts

Un al·legat contra la construcció de murs que divideixen i coarten llibertats a través de l'animació de 102 grafits d'artistes d'arreu del món pintats al mur de Berlin.

Un millennial despreocupat ajuda el seu amic a traslladar-se als suburbis. Un millennial despreocupado ayuda a su amigo a mudarse a los suburbios.

Un alegato contra la construcción de muros que dividen y coartan libertades a través de la animación de 102 grafitis de artistas de todo el mundo pintados sobre el muro de Berlín.

A carefree millennial helps his friend to move to the suburbs.

A plea against the building of walls that divide and restrict freedoms through the animation of 102 graffiti by artists from around the world painted on the Berlin Wall.

In a post-apocalyptic future where humanity has fallen apart, a group of scientists and an animated sign complete the construction of a new human race and meet a groundhog climatologist who prepares them for their mission to restore balance to the decimated Earth.

26

27


Curts

Papillons Papallones Mariposas Butterflies Colòmbia, 8 min 3 s, 2017, animació 2D, VOS (castellà) Direcció: Mauricio Leiva Cock i Andrés Gomez Isaza

L'Ogre El Ogro The Ogre

Si no soy no puedo ser Si no sóc no puc ser If I Am Not I Cannot Be

Eluvaim L’Esperit de la vida El espíritu de la vida The Spirit of Life

Última chamada Últim avís Última llamada Last Call

França, 9 min 41 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Espanya, 10 min 45 s, 2017, stop motion, VOS (àrab)

Direcció: Laurène Braibant

Direcció: Mario Torrecillas

Estònia, 4 min 10 s, 2017, dibuix a mà, sense diàlegs

Portugal, 12 min, 2016, animació 2D, VOS (anglès)

Producció: Papy3D Productions

Producció: PDA Films

Direcció: Anne Mirjam Kraav

Direcció: Sara Barbas

Producció: Estonian Academy of Arts

Producció: Humberto Santana – ANIMANOSTRA, Jan Meinema i Sara Barbas

Un matí normal i corrent es converteix en extraordinari quan truquen a la porta. Si no tens èxit a la vida la primera vegada, tornaho a intentar.

Enmig de l’aeroport, Caterina (un gat) i Diogo (un gos) descobreixen que la seva història d’amor es va enfonsar per un error causat per un gran malentès. Una incòmoda conversa constantment interrompuda pel personal i els procediments de seguretat de l’aeroport.

Producció: Fidelio Films

Després d'haver estat diagnosticada de càncer, la Bea té molta por a allò desconegut. Només aconseguirà superar la por i acceptar els canvis del seu cos i de la seva vida entenent el procés de metamorfosi de les papallones.

Después de haber sido diagnosticada de cáncer, Bea tiene mucho miedo a lo desconocido. Sólo conseguirá superar el miedo y aceptar los cambios de su cuerpo y de su vida comprendiendo el proceso de metamorfosis de las mariposas.

After having been diagnosed with cancer, Bea is very frightened of the unknown. She will only manage to overcome her fear and accept the changes in her body and life by understanding the process of the butterfly metamorphosis.

28

Un senyor entra en un restaurant i la seva gana i voracitat superen qualsevol expectativa. Pobre ogre, el seu espai vital minva a mesura que augmenta l'ambivalència cap a la seva persona. Una peça magistralment dibuixada, gens mancada d'escatologia, i amb influències de Peter Fodes, Francis Bacon i fins i tot dels Monty Phyton.

Un señor entra en un restaurante y su apetito y voracidad superan cualquier expectativa. ¡Pobre ogro!, su espacio vital mengua a medida que aumenta la ambivalencia hacia su persona. Una pieza magistralmente dibujada, no falta de escatología, y con influencias de Peter Fodes, Francis Bacon y hasta de los Monty Python.

A man goes into a restaurant and his voracious appetite surpasses all expectations. Poor ogre! His living space shrinks as the ambivalence towards him grows. A masterfully drawn piece, with scatological elements and influences of Peter Fodes, Francis Bacon and even Monty Python.

25 nens i nenes sirians i kurds establerts provisionalment en el camp de refugiats de Cherso, a Grècia. Dues caixes de cartró de neveres buides, llapis, tisores i paper. Un relat explicat en primera persona d’un dels episodis més vergonyosos d'Europa.

25 niños y niñas sirios y kurdos establecidos provisionalmente en el campo de refugiados de Cherso, en Grecia. Dos cajas de cartón de neveras vacías, lápices, tijeras y papel. Un relato explicado en primera persona de uno de los episodios más vergonzosos de Europa.

25 Syrian and Kurdish boys and girls provisionally settled in the refugee camp of Cherso, Greece. Two empty cardboard fridge boxes, pencils, scissors and paper. A story told in the first person about one of the most shameful episodes of European history.

Una mañana corriente se convierte en extraordinaria cuando llaman a la puerta. Si no tienes éxito en la vida la primera vez, vuelve a intentarlo.

An ordinary morning becomes extraordinary when there's a knock at the door. If you don't succeed in life at first, try again.

En medio del aeropuerto, Caterina (un gato) y Diogo (un perro) descubren que su historia de amor se hundió por un error causado por un gran malentendido. Una incómoda conversación constantemente interrumpida por el personal y los procedimientos de seguridad del aeropuerto.

In the midst of the airport, Caterina (a cat) and Diogo (a dog) discover that their love affair collapsed because of a mistake caused by a big misunderstanding. An uncomfortable conversation constantly interrupted by the airport staff and security procedures.

29


Curts

C2 CURTS 2

Tots els públics

Divendres 23 de febrer 19 h La Llotja, Sala Ricard Viñes Dissabte 24 de febrer 19 h CaixaForum

Yin

(Fool Time) JOB

Bèlgica, 10 min, 2017, animació 2D, sense diàlegs

França, 16 m 31 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Direcció: Nicolas Fong

Direcció: Gilles Cuvelier

Producció: Zorobabel

Producció: Papy3D Productions

Dajeej Soroll Ruido Noise Líban, 55 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Joan Baz

Cucarachas Paneroles Cockroaches Espanya, 2 min 7 s, 2017, stop motion, sense diàlegs Direcció: Marc Riba i Anna Solanas

Rússia, 11 min 10 s, 2016, diverses tècniques, sense diàlegs

Producció: I+G Stop Motion

Direcció: Anna Budanova

Producció: 21 DB

Enmig de l’espai, un déu envoltat per diverses parelles s'avorreix. Està sol i gelós per la felicitat dels altres. Per tal de divertir-se instal·la el Yin i el Yang, l'home i la dona. Les dues parts intenten inútilment reunir-se en un món ple d’aberracions físiques i il·lusions òptiques. El gelós creador es complau amb el seu cruel entreteniment.

En medio del espacio, un dios rodeado por varias parejas se aburre. Está solo y celoso por la felicidad de los demás. Para divertirse instala el Yin y el Yang, el hombre y la mujer. Las dos partes intentan inútilmente reunirse en un mundo lleno de aberraciones físicas e ilusiones ópticas. El celoso creador se complace con su cruel entretenimiento.

In the middle of space, a god surrounded by several couples gets bored. He is alone and jealous of others’ happiness. To have fun he installs Yin and Yang, the man and the woman. The two of them try in vain to meet in a world filled with physical aberrations and optical illusions. The jealous god is pleased with his cruel entertainment.

30

En Pedro ha trobat una nova feina. Una mica estranya, però en aquests temps, no es pot permetre ser massa exigent. És una oportunitat real! De totes maneres, mai no ha estat dels que es fan enrere...

Pedro ha encontrado un nuevo trabajo. Un poco extraño, pero en estos tiempos, no puede permitirse ser quisquilloso. ¡Es una verdadera oportunidad! De todos modos, nunca ha sido de los que se echan atrás...

Pedro has found a new job. A bit strange, but these days he cannot afford to be fussy. It's a real opportunity! Anyway, he's never been the kind to get cold feet...

"Dajeej" significa soroll en àrab. El soroll és el so d’aquesta ciutat.

Producció: Studio Ural-Cinema, Ekaterinburg

Un home, una dona, un edifici i una plaga de paneroles. Dels creadors d'El Nen i l’Eriçó, el curtmetratge guanyador del premi Petit Animac 2017.

"Dajeej" significa ruido en árabe. El ruido es el sonido de esta ciudad.

"Dajeej" means noise in Arabic. Noise is the sound of this city.

Sredi chernih voln Entre les ones negres Entre las olas negras Among the Black Waves

Un hombre, una mujer, un edificio y una plaga de cucarachas. De los creadores de El Nen i l’Eriçó, el cortometraje ganador del premio Pequeño Animac 2017.

A man, a woman, a building and a plague of cockroaches. By the creators of The Boy and the Hedgehog, the winner of the Little Animac 2017 Award.

Segons una vella llegenda del nord, les ànimes dels ofegats es transformen en foques. Un caçador pren la pell d’una d’aquestes criatures mítiques, cosa que impedeix que pugui tornar a l’aigua. En canvi, es converteix en la dona del caçador. Comparteixen una bona vida junts i tenen una filla. Però el seu anhel per la mar no pot ser saciat.

Según una vieja leyenda del norte, las almas de los ahogados se transforman en focas. Un cazador toma la piel de una de estas criaturas míticas e impide que pueda volver al agua. En cambio, se convierte en la esposa del cazador. Comparten una buena vida juntos y tienen una hija. Pero su anhelo por el mar no puede ser saciado.

According to an old legend from the north, the souls of the drowned transform into seals. A hunter steals the skin of one of these mythical creatures, which prevents it from taking to the water. Instead, it becomes the hunter’s wife. They live a good life together and have a daughter. But her longing for the sea cannot be satiated.

31


Curts

Air vif França, 3 min, 2017, animació 2D, VOS (francès) Direcció: Pierre Grillère Producció: Tant Mieux Prod

Nothing Happens No passa res No pasa nada

Dead Reckoning Navegació per estima Navegación por estima

Link Enllaç Enlace

França, 12 min, 2017, diverses tècniques, sense diàlegs

Àustria, 2 min 47 s, 2017, pixilació, sense diàlegs

Alemanya, 7 min 34 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Direcció: Uri i Michelle Kranot

Direcció: Paul Wenninger i Susan Young

Direcció i producció: Robert Löbel

Producció: Manifest

Producció: Paul Wenninger

Toutes les poupées ne pleurent pas No totes les nines ploren No todas las muñecas lloran Not All Dolls Cry Canadà, 20 min 5 s, 2017, titelles, sense diàlegs Direcció: Frédérick Tremblay Producció: Pierre Lesage

Un curtmetratge que parla de l’absència de l’ésser estimat, dels espais buits i dels records sovint dolorosos. Una preciosa paràbola dels camins d’anada i tornada de l’amor.

Fa molt fred al raval de la ciutat. Tanmateix, hi ha gent que es reuneix formant una filera a l’horitzó. Tots esperen que passi alguna cosa. Però no passa res... Reunits per participar en l’espectacle de mirar i ser vistos.

Un cortometraje que habla de la ausencia del ser querido, de los espacios vacíos y de los recuerdos, a veces dolorosos. Una preciosa parábola de los caminos de ida y vuelta del amor.

Hace mucho frío en los suburbios de la ciudad. Sin embargo, la gente se reúne formando una fila en el horizonte. Todos esperan que suceda algo. Pero no sucede nada... Reunidos para participar en el espectáculo de ver y ser vistos.

A short about the absence of the loved one, the empty spaces and the sometimes painful memories. A beautiful parable of the comings and goings of love.

It’s freezing cold in the city suburbs. Yet some people are gathering in a row on the horizon. Everyone is waiting for something to happen. But nothing does… Gathered together to participate in the show of watching and being watched.

32

Un passeig per l'avinguda Ringstrasse de Viena i després per la ciutat, caient, menjant i, finalment, acabant al bany. La mort sempre està present, just davant nostre. La pel·lícula segueix el cicle de la vida i el ritme de la ciutat.

Un paseo por el bulevar Ringstrasse de Viena y luego por la ciudad, cayendo, comiendo y, finalmente, terminando en el baño. La muerte siempre está ahí, justo frente a nosotros. La película sigue el ciclo de la vida y el ritmo de la ciudad.

A ride around Vienna's Ringstrasse boulevard and then into the city, falling, eating, and finally ending up on the toilet. Death is always there, right in front of us. The film follows the cycle of life and the rhythm of the city.

Dos personatges estan units pel cabell. Amb cada moviment que fan s’influencien l’un a l’altre.

Dos personajes están unidos por su cabello. Con cada movimiento que realizan se influencian el uno al otro.

Two characters are linked by their hair. They influence each other with every move they make.

Un home i una dona participen en la producció d'una pel·lícula d'animació. Ell anima de nit, ella fa i arregla els accessoris durant el dia. Darrere de l'escenari, una dona espera entrar en escena.

Un hombre y una mujer están involucrados en la producción de una película de animación. Él anima por la noche, ella hace y repara los accesorios durante el día. Detrás del escenario, una mujer está esperando su entrada en escena.

A man and a woman are involved in the production of an animated film. He animates by night, she makes and repairs the accessories during the day. Behind the scene, a woman is waiting for her entrance.

33


Curts

C3 CURTS 3 +18 Divendres 23 de febrer 22 h La Llotja, Sala Ricard Viñes Dissabte 24 de febrer 22 h CaixaForum

Simbiosis carnal Simbiosi carnal Carnal Symbiosis Bèlgica, 10 min 8 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Mishimasaiko França, 14 min, 2016, animació per ordinador 3D, sense diàlegs Direcció: Aude Danset Producció: Lardux Films

The Absence of Eddy Table L’absència d’Eddy Table La ausencia de Eddy Table Noruega, 12 min 18 s, 2016, animació 3D, sense diàlegs

Direcció: Rocío Álvarez

Direcció: Rune Spaans

Producció: Zorobabel

Producció: Tordenfilm As

Cel Mai Bun Client El millor client El mejor cliente The Best Customer Romania, 12 min 11 s, 2017, stop motion, animació per ordinador 2D i titelles, VOS (anglès)

Bendito Machine VI: “Carry On” França, 13 min 57 s, 2018, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Jossie Malis Producció: Zumbakamera Films i Autour de Minuit

Direcció: Serghei Chiviriga Producció: De Film Production

Una poètica història sobre la sexualitat, les frustracions i els plaers històrics, amb un interès especial per l'ocultació de l'òrgan femení, però també una història d'evolució: éssers que es barregen i es transformen, obtenint consciència i perdent-la, trobaran l’èxtasi. Dues formes en dos colors que suren en un espai en blanc.

Una poética historia sobre la sexualidad, las frustraciones y los placeres históricos, con un interés especial por el ocultamiento del órgano femenino, pero también una historia de evolución: seres que se mezclan y se transforman, obteniendo conciencia y perdiéndola, encontrarán el éxtasis. Dos formas en dos colores que flotan en un espacio en blanco.

A poetic story about sexuality, frustrations and historical pleasures, with a special focus on the concealment of the female organ, but also a story of evolution: beings that mix and transform, achieving and losing consciousness, will find ecstasy. Two shapes in two colours floating on a blank space.

34

Mishima viu a l'ombra, envoltat de cucs en el seu cau. Un matí, descobreix la bella Saiko que desperta dins d'una rosa. Saiko té set. Saiko té gana. Saiko té fred... Però se suposa que Mishima, com els cucs, no viu a la llum del sol...

Mishima vive en la sombra, rodeado de gusanos en su guarida subterránea. Una mañana descubre a la hermosa Saiko que despierta dentro de una rosa. Saiko tiene sed. Saiko tiene hambre. Saiko tiene frío... Pero se supone que Mishima, como los gusanos, no vive bajo la luz del sol...

Mishima lives in the shade, surrounded by worms in his underground lair. One morning, he discovers beautiful Saiko who awakens inside a rose. Saiko is thirsty. Saiko is hungry. Saiko is cold... But Mishima, like worms, is not supposed to live in the sunlight...

Què passa si la vostra pitjor por i el vostre major amor resulten ser el mateix? Perdut en un bosc fosc, Eddy Table ensopega amb una noia misteriosa i amb perillosos paràsits. Hauria d'escapar, però alguna cosa li impedeix marxar. Aquest curt de terror romàntic es basa en les obres de l'artista canadenc Dave Cooper.

¿Qué pasa si tu peor miedo y tu mayor amor resultan ser lo mismo? Perdido en un bosque oscuro, Eddy Table se topa con una chica misteriosa y parásitos peligrosos. Debería escapar, pero algo le impide irse. Este corto de terror romántico se basa en las obras del artista canadiense Dave Cooper.

What if your worst fear and your greatest love turn out to be the same thing? Lost in a dark forest, Eddy Table stumbles upon a mysterious girl and dangerous parasites. He should escape but something keeps him from leaving. Rune Spaans’ romantic horror short is based on the works of Canadian artist Dave Cooper.

La família Kruchowsky és propietària d’una funerària. Un dia, un ancià demana dotze corones funeràries amb missatges de condolença per a diversos parents i amics. El Sr. i Sra. Kruchowsky sospiten d’ell i comencen a investigar aquest possible assassí de sang freda.

La familia Kruchowsky posee una funeraria. Un día, un anciano pide doce coronas funerarias con mensajes de condolencia para varios parientes y amigos. El Sr. y Sra. Kruchowsky sospechan de él y empiezan a investigar a este posible asesino de sangre fría.

Un encreuament biotecnològic inevitable i enigmàtic és a tocar. Què pot sortir malament?

Un inevitable y enigmático cruce biotecnológico está a la vuelta de la esquina. ¿Qué puede salir mal?

An inevitable and enigmatic bio-technological interweaving is just around the corner. What can go wrong?

The Kruchowsky family owns a funeral home. One day, an old man orders 12 funerary wreaths with sympathy messages for many relatives and friends. Mr. and Mrs. Kruchowsky become suspicious and start to investigate this potential coldblooded assassin.

35


Curts

C4 CURTS 4

Tots els públics

Divendres 23 de febrer 22 h CaixaForum

Vibrato França, 7 min 2 s, 2017, animació per ordinador 2D, VOS (anglès) Direcció: Sébastien Laudenbach Producció: L-F-P Les Films Pelléas

La nuit je danse avec la mort De nit ballo amb la mort De noche bailo con la muerte At Night I Dance with Death França, 2017, 6 min, animació 2D, sense diàlegs

Robhot França, 6 min 7 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Donato Sansone Producció: Autour de minuit

Direcció i producció: Vincent Gibaud

Dissabte 24 de febrer 19 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Min Börda La càrrega La carga The Burden Suècia, 15 min, 2017, stop motion, VOS (anglès) Direcció: Niki Lindroth Von Bahr

Impromptu Improvisat Improvisado Espanya, 11 min 12 s, 2017, diverses tècniques, sense diàlegs Direcció: Maria Lorenzo Hernandez Producció: Enrique Millán Almenar

Producció: Kalle Wettre, Malade

1899. Una vídua comparteix totes les bogeries que va fer amb el seu marit Charles, el seu apassionat marit. Van passar moltes coses al bastidor d’aquest palau d’or i vellut…

1899. Una viuda comparte todas las locuras que hizo con su esposo Charles, su apasionado esposo. Muchas cosas pasaron entre bastidores en este palacio dorado y de terciopelo...

1899. A widow shares all the follies she did with her husband Charles, her passionate husband. Plenty of things happened backstage in this golden and velvet palace...

En una festa amb amics el Jack, desanimat, decideix prendre’s una droga psicodèlica. Amb una ment més lleugera, gaudeix del moment, ja no sent l’angoixa ancorada als seus budells. Però quan l’efecte passa l’angoixa és molt superior i ara no pot lliurar-se’n.

En una fiesta con amigos, Jack, desanimado, decide tomarse una droga psicodélica. Con la mente más ligera, disfruta el momento, ya no siente la angustia anclada en sus tripas. Pero cuando se termina el efecto, la angustia es muy superior y ya no puede librarse de ella.

In a party with friends, Jack, feeling downheartened, decides to take a psychedelic drug. With his mind lighter, he enjoys the moment and no longer feels the anguish anchored in his belly. But when the effect ends, the anguish is much greater and he can’t get rid of it.

36

Una disputa domèstica corrent es converteix en una lluita orgànica i surrealista que enfronta dos robots humanoides.

Una disputa doméstica ordinaria se convierte en una lucha orgánica y surrealista que enfrenta a dos robots humanoides.

An ordinary domestic dispute turns into an organic and surrealist fight pitting two humanoid robots against each other.

Multipremiat curtmetratge musical representat en un centre comercial al costat d’una autopista. Els treballadors dels diversos locals comercials afronten l’avorriment i l’ansietat existencial fent divertits girs musicals. L’apocalipsi és seductora i alliberadora. Música de Hans Appelqvist.

Multipremiado cortometraje musical representado en un centro comercial junto a una autopista. Los empleados de los distintos locales comerciales abordan el aburrimiento y la ansiedad existencial realizando divertidos giros musicales. La apocalipsis es seductora y liberadora. Música de Hans Appelqvist.

Multi-awarded musical enacted in a modern market place, situated next to a large freeway. The employees of the various commercial venues deal with boredom and existential anxiety by performing cheerful musical turns. The apocalypse is a tempting liberator. Music by Hans Appelqvist.

Curtmetratge inspirat per cinc dels Estudis de Frédéric Chopin, per retre homenatge als pioners oblidats del cinema. Impromptu és també un tribut a la fi del segle XIX, a les seves muses immortals i a la fascinació pel moviment.

Cortometraje inspirado por cinco de los Estudios de Frédéric Chopin, para rendir homenaje a los pioneros olvidados del cine. Impromptu es también un tributo al fin del siglo XIX, a sus musas inmortales y a la fascinación por el movimiento.

Short film inspired by five of Chopin's Études to pay homage to the forgotten pioneers of cinema. Impromptu is also a tribute to the end of the 19th century, to its immortal muses and to the fascination with movement.

37


Curts

Late Afternoon Final de la tarda Atardecer

Poles Apart Pols oposats Polos opuestos

Contact Contacte Contacto

Amor, nuestra prisión Amor, la nostra presó Love, Our Prison

Cartas Cartes Letters

Irlanda, 9 min 23 s, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

Regne Unit, 12 min 53 s, 2017, stop motion, VOS (anglès)

Espanya, 7 min 42 s, 2017, animació 2D i 3D, VO (castellà)

Mèxic, 5 min 42 s, 2016, retallables, VOS (castellà)

Brasil, 4 min 49 s, 2016, dibuix i collage, sense diàlegs

Direcció: Louise Bagnall

Direcció: Paloma Baeza

Direcció: Alessandro Novelli

Direcció: Carolina Corral Paredes

Direcció: David Mussel

Producció: Cartoon Saloon

Producció: The National Film and Television School

Producció: UniKo

Producció: Magali Rocha Donnadieu

Producció: Dokan Studio

L’Emily es troba desconnectada del món que l'envolta i torna als seus records per reviure diversos moments de la seva vida. L’Emily necessita mirar i observar el passat per comprendre el present.

La història d’una improbable trobada entre la Nanuk, una dura ossa polar, i l’Aklak, un entusiasta ós bru, units pels seus hàbitats canviants. La manca d’aliments en un àrtic que es va fonent fa que la solitària Nanuk estigui desperadament famèlica. Quan l’esperançat Aklak entra al món de la Nanuk, ella haurà de decidir si aquell ós ingenu és el seu aliment o el seu amic.

Entre la realitat i la fantasia, la consciència d’una dona es desperta a través d’un viatge interior que reflecteix el món que l’envolta.

Al penal d'Atlacholoaya, Morelos, les internes i els interns poden establir relacions amoroses. Aquest curt ens mostra quines són les implicacions de l'amor romàntic a la presó a través de reflexions de les internes.

Una dona atrapada en les seves memòries rep una carta que l’enfronta a les pors del seu passat.

Emily se encuentra desconectada del mundo que la rodea. Regresa a sus recuerdos para revivir distintos momentos de su vida. Emily debe mirar y observar el pasado para poder entender completamente el presente.

Emily finds herself disconnected from the world around her. She drifts back through her memories to relive different moments from her life. Emily must look to her past so that she may fully understand the present.

La historia de un improbable encuentro entre Nanuk, una dura osa polar, y Aklak, un entusiasta oso pardo, unidos por sus hábitats cambiantes. La falta de comida en un ártico que se derrite hace que la solitaria Nanuk esté desesperadamente hambrienta. Cuando el optimista Aklak entra en el mundo de Nanuk, la osa tendrá que decir si el ingenuo oso pardo se convertirá en su comida o en su amigo.

Entre la realidad y la fantasía, la conciencia de una mujer se despierta a través de un viaje interior que refleja el mundo que la rodea.

Somewhere between reality and fantasy, a woman’s consciousness is awoken through her inner journey that reflects the world around her.

En el penal de Atlacholoaya, Morelos, las internas e internos pueden entablar relaciones amorosas. Este cortometraje nos muestra cuáles son las implicaciones del amor romántico en la cárcel a través de reflexiones de las internas.

In the prison of Atlacholoaya, Morelos, the inmates are allowed to become intimately involved. This short film shows us the implications of romantic love in the prison through the reflections of the female inmates.

Matins França, 3 min, 2017, animació 2D, VOS (francès) Direcció: Axel De Lafforest Producció: Tant Mieux Prod

Una oca blanca, tancada des de petita, descobreix la llibertat i ho viu com un segon naixement. Segons el poema Matins de Paul Éluard.

Una mujer atrapada en sus memorias recibe una carta que le enfrenta a los temores de su pasado.

A woman trapped in her memories receives a letter that makes her face the fears of her past.

Un ganso blanco, encerrado desde pequeño, descubre la libertad y lo experimenta como un segundo nacimiento. Según el poema Matins de Paul Éluard.

A white goose, locked up since it was young, discovers freedom and experiences it like a second birth. Based on the poem Matins by Paul Éluard.

The story of an unlikely meeting between Nanuk, a tough female polar bear, and Aklak, an enthusiastic male grizzly bear, brought together by their changing habitats. The lack of food in a melting Arctic has left the solitary Nanuk desperately hungry. When the hopeful and eager Aklak crashes into Nanuk's world, she has to decide if the naïve grizzly bear is her food or her friend.

38

39


White Cube

White Cube

Negative Space Espai negatiu Espacio negativo

Twin Islands Illes bessones Islas gemelas

França, 5 min 30 s, 2017, stop motion, VOS (anglès)

França, 7 min 18 s, 2017, animació 3D, VOS (anglès)

Direcció: Max Porter i Ru Kuwahata

Direcció: Manon Sailly, Charlotte Sarfati, Christine Jaudoin, Lara Cochetel, Raphaël Huot i Fanny Teisson

Producció: Ikki Films i Manuel Cam Studio

Producció: Supinfocom Rubika

Poema sobre un nen que es connecta amb el seu pare mentre aprèn a fer la maleta, i aconsegueix commoure el públic. Codirigida per Max Porter i Ru Kuwahata, és una adaptació del poema de Ron Koertge.

Poema sobre un niño que se conecta con su padre mientras aprende a empacar una maleta, y que conmueve al público. Codirigida por Max Porter y Ru Kuwahata, es una adaptación del poema de Ron Koertge.

A poem about a boy who connects with his father while learning to pack a suitcase moves the audience. Co-directed by Max Porter and Ru Kuwahata, it is an adaptation of the poem by Ron Koertge.

Twin Island East i Twin Island West són dues illes bessones governades per dos reis, on els habitants segueixen el culte a la simetria. Per tant, tot va de dos en dos. Però un dia, la reina de Twin Island West infanta un fill únic, cosa que deixa el marit totalment consternat...

Twin Island East y Twin Island West son dos islas gemelas gobernadas por dos reyes, donde los habitantes siguen el culto a la simetría. Por ello, todo va de dos en dos. Pero un día, la reina de Twin Island West da a luz a un único hijo, para consternación de su marido…

Twin Island East and Twin Island West are two twin islands governed by two kings, where the inhabitants follow the cult of symmetry. There fore, everything goes two by two. But one day, the queen of Twin Island West gives birth to an only child, to her husband's utter dismay...

Aenigma

40

41


White Cube

WC WHITE CUBE +16

Dissabte 24 de febrer 12 h CaixaForum

Cinéma Emek, Cinéma Labour, Cinéma Travail França, 5 min 15 s, 2016, animació 2D i 3D, sense diàlegs

saVer Mèxic, 7 min 49 s, 2015, stop motion, sense diàlegs Direcció i producció: Simon Gerbaud

Direcció: Özlem Sulak Productora: Tabouret Studio

El Cinema Emek és un cinema enderrocat a Istambul. És un espai amb milions de records personals entrellaçats amb les narratives de milers de pel·lícules. Com un brodat teixint-se, emergeixen els seus trets arquitectònics, i es crea la seva pantalla ara extinta.

El Cinema Emek es un cine destruido de Estambul. Es un espacio con millones de recuerdos personales entrelazados con las narrativas de miles de películas. Como un bordado tejiéndose, emergen sus rasgos arquitectónicos, creando su pantalla ahora extinta.

Cinema Emek is a demolished cinema in Istanbul. It is a space of millions of individual memories intertwined with narratives of thousands of films. Like embroidery in the making, its architectural features appear, creating its now extinct screen.

42

La mirada menja. El retall dibuixa i excava els objectes familiars, sovint opacs, fins a la seva desaparició completa.

La mirada come. El recorte dibuja y excava los objetos familiares, a menudo opacos, hasta su completa desaparición.

A look eats. A cut-out draws and digs familiar objects, often opaque, until their complete disappearance..

Any Road Qualsevol carretera Cualquier carretera França, 10 min 15 s, 2016, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Aenigma Grècia, 10 min 18 s, 2016, animació 3D, sense diàlegs Direcció: Antonis Ntoussias i Aris Fatouros Productora: Steficon

Elegy Elegia Elegía Regne Unit, 6 min, 2017, fotografies animades, sense diàlegs

Direcció: Boris Labbé i Daniele Ghisi

Direcció: Paul Bush

Producció: Boris Labbé i Grame

Producció: Ancient Mariner productions/ Schattenkabinett

“Sempre que arribi A ALGUN LLOC” va afegir l'Alícia com una explicació. (Lewis Carroll, Les aventures d’Alícia al país de les meravelles).

“Siempre que llegue A ALGÚN LUGAR” añadió Alicia como una explicación. (Lewis Carroll, Las aventuras de Alicia en el país de las maravillas).

"- so long as I get SOMEWHERE," Alice added as an explanation. (Lewis Carroll, Alice's Adventures in Wonderland)

Un rèquiem a la Forma, a la Deessa-Femenina, a l’eterna Eva, a l’Art. Des de la idealització i el culte sagrat al delit i la inseminació, a la transformació i la reproducció, al deteriorament i la decadència, a la profanació i el vandalisme, a la condemna i el sotmetiment, a la caiguda a l’Erebus atemporal. Al somni de la regeneració. Inspirat per l’obra del pintor surrealista grec Theodore Pandaleon.

Una pel·lícula de roca i llum, només roca i llum. Elegy és una poesia natural per a les ments reflexives. La tristesa i l’amor són els temes principals de les elegies, poemes lírics destinats al lament per una pèrdua que pot ser la mort d’algú estimat, el pas del temps d’una època feliç, la constatació de la vellesa, el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.

Un réquiem a la Forma, a la Diosa-Femenina, a la eterna Eva, al Arte. Desde la idealización y el culto sagrado al deleite y la inseminación, a la transformación y la reproducción, al deterioro y la decadencia, a la profanación y el vandalismo, a la condena y el sometimiento, a la caída en el Erebus atemporal. Al sueño de la regeneración. Inspirado por la obra del pintor surrealista griego Theodore Pandaleon.

Una película de roca y luz, solo roca y luz. Elegy es una poesía natural para las mentes reflexivas. La tristeza y el amor son los temas principales de las elegías, poemas líricos destinados al lamento por una perdida que puede ser la muerte de alguien querido, el paso del tiempo de una época feliz, la constatación de la belleza, el mal o la desaparición de cualquier idea positiva.

A requiem to Form, the Feminine-Goddess, the eternal Eve, Art. From idealization and sacred worship to delectation and insemination, to transformation and reproduction, to deterioration and decay, to desecration and vandalism, to condemnation and subjugation, to the fall into timeless Erebus. To the dream of regeneration. Inspired by the works of Greek surrealist painter Theodore Pandaleon.

A film of stone and light, just stone and light. Elegy is a form of natural poetry for the reflective minds. Sorrow and love are the principal themes of elegies, lyrical poems aimed at the lament for a loss that can be the death of a loved one, the passage of time, the realisation of beauty, evil or the disappearance of any positive idea.

43


White Cube

Monte Adrion Alemanya, 3 min 40 s, 2017, pixilació i dibuix, sense diàlegs Direcció i producció: Vuk Jevremovic

¡Viva Villa! Visca Villa! Long Live Villa! França, 1 min 23 s, 2016, pixilació i stop motion, sense diàlegs Direcció: Samuel Yal

Delicatessen Macau, 4 min 40 s, 2017, diverses tècniques, VOS (anglès) Direcció: Fenglin Chen Producció: The School of the Art Institute of Chicago

Producció: Casa de Velázquez, Villa Kujoyama i Vila Médicis

Dix puissance moins quarante-trois secondes Deu menys quaranta-tres segons Diez menos cuarenta y tres segundos Ten to the Minus Forty-Three Seconds

Memory of the Land Memòria de la terra Memoria de la tierra

França, 14 min, 2016, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Directora: Samira Badran

Espanya, 12 min, 2017, rotoscòpia i dibuix, VOS (àrab i idioma inventat) Productora: Samira Badran i Jaume Serra

Direcció: Francis Producció: Miyu Productions

Una mítica muntanya conta la seva historia…

Una mítica montaña cuenta su historia...

A mythical mountain tells the story of its life...

¡Viva Villa! fou un esdeveniment organitzat a París l’any 2016 per promoure les acadèmies franceses a l’estranger: Villa Médicis (Itàlia), Casa de Velázquez (España) i Villa Kujoyama (Japó). El film evoca els tres llocs i les tècniques que els seus artistes hi practiquen, a través d’objectes inanimats.

¡Viva Villa! fue un evento organizado en París en 2016 para promover las academias francesas en el extranjero: Villa Médicis (Italia), Casa de Velázquez (España) y Villa Kujoyama (Japón). El film evoca los tres lugares y las técnicas que sus artistas practican allí, a través de objetos inanimados.

¡Viva Villa! was an event organized in Paris, in 2016, to promote the French Academies abroad: Villa Médicis (Italy), Casa de Velázquez (Spain) and Villa Kujoyama (Japan). The film evokes all three places and the techniques that artists use there, through inanimated objects.

44

Una relació romàntica floreix entre un home i una dona quan es troben per primera vegada en una botiga de delicatessen. Els seus desigs es projecten en el menjar i cobren vida, mutant en misteriosos compostos de membres i òrgans.

Un instant a l'univers: uns pocs segons dalt de l’espai, uns pocs minuts aquí sota per a un home, i quants per a la planta que l’observa... A poc a poc, aquests tres viatges se superposen, es fusionen els uns amb els altres i se submergeixen al cor de la matèria.

Una relación romántica florece entre un hombre y una mujer cuando se encuentran por primera vez en una tienda de delicatessen. Sus deseos se proyectan en la comida, tomando vida, mutando en misteriosos compuestos de miembros y órganos.

Un instante en el universo: unos pocos segundos arriba en el espacio, unos pocos minutos aquí abajo para un hombre y cuántos para la planta que le observa… Poco a poco, estos tres viajes se superponen, se fusionan los unos con los otros y se sumergen en el corazón de la materia.

A romantic relationship blossoms between a man and a woman when they first meet in a "delicatessen". Their desires get projected onto the food, bringing it to life, mutating into myste rious composites of limbs and organs.

An instant in the universe: a few seconds above in space, a few minutes here below for a man, and how much for the plant staring at him… Little by little, these three journeys overlap, fuse with one another and plunge into the heart of matter.

Palestina. Un cos es troba atrapat en un checkpoint, mecanisme essencial de l’ocupació israeliana. El cos és travessat per la violència estructural i física, agressiva i arbitrària, que impedeix el seu lliure moviment i ataca la seva existència. Una reflexió sobre la condició humana sota el jou de diverses formes de violència, sobre la memòria collectiva i la identitat com a camins de resiliència.

Palestina. Un cuerpo se encuentra atrapado en un checkpoint, mecanismo esencial de la ocupación israelí. El cuerpo es atravesado por la violencia estructural y física, agresiva y arbitraria, que impide su libre movimiento y ataca su existencia. Una reflexión sobre la condición humana bajo el yugo de distintas formas de violencia, sobre la memoria colectiva y la identidad como caminos de resiliencia.

Palestine. A body is trapped in a checkpoint, an essential mechanism of Israeli occupation. The body is pierced by structural and physical violence – aggressive and arbitrary – that impedes its free movement and attacks its existence. A meditation on the human condition under the chains of different forms of violence, on collective memory and identity as paths of resilience.

45


Futur talent

Futur talent

F1

FUTURO TALENTO FUTURE TALENT

Dijous 22 de febrer 18.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

FUTUR TALENT 1 +14

Coup de Pompe Esgotament Agotamiento Pumped Up França, 4 min 14 s, 2017, dibuix animat, sense diàlegs

Locus Polònia, 10 min 6 s, 2016, stop motion, sense diàlegs Direcció: Anita Kwiatkowska-Naqvi Escola: The Polish National Film Television and Theater School of Lodz

Direcció: Marion Ichard Escola: La Poudrière

El senyor Icard, el cap d’un gran supermercat de bricolatge, rep la visita dels seus accionistes. No tots els treballadors estan en disposició de rebre visites.

El señor Icard, el jefe de un gran supermercado de bricolaje, recibe la visita de sus accionistas. No todos los trabajadores están para recibir visitas.

Mr Icard, the manager of a big DIY store, re ceives a visit from the shareholders. Not all the employees are there to receive visits.

Una dona en un tren buit enmig de la nit. Solitària i ansiosa per tornar a casa i retrobar el seu marit i el seu fill. El tren frena de sobte i ella mira per la finestra. Allò que veu canviarà la seva vida.

Una mujer en un tren vacío en medio de la noche. Solitaria y ansiosa por regresar a casa con su marido y su hijo. El tren frena repentinamente y ella mira por la ventana. Lo que ve cambiará su vida.

A woman on an empty train in the middle of the night. Lonely, anxious to get back home to her husband and son. When the train suddenly brakes, she looks through the window. What she sees will change her life.

Cookie

46

47


Futur talent

Routine Rutina Països Baixos, 4 min 35 s, 2017, animació 3D, sense diàlegs Direcció: Fokke Mars Escola: HKU University of the Arts Utrecht

Pleure! Plora! ¡Llora! Cry! Bèlgica, 4 min 40 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Laura Nicolas

Cookie! Galeta de xocolata! ¡Galleta de chocolate!

What A Peaceful Day Quin dia més tranquil Qué día más tranquilo

Summer Story Història d’estiu Historia de verano

Bèlgica, 3 min 29 s, 2017, animació 3D, sense diàlegs

Taiwan, 4 min 45 s, 2016, animació per ordinador 2D, VOS (anglès)

Alemanya, 10 min 48 s, 2017, retallables, sense diàlegs

Direcció: Pauwel Nomes

Direcció: Eden Chan

Direcció: Yana Ugrekhelidze

Escola: RITCS School of Arts

Escola: Taipei National University of the Arts

Escola: Academy of Media Arts, Colonia

Un rodamón ximple i un ocellet blau tenen el desig de menjar alguna cosa. A l’ocellet li encanten les galetes de xocolata i al rodamón li agrada menjar... ocellets blaus! Tots dos comencen a barallar-se, i quan una bella dama s’interposa entre ells, no se sap què passarà!

Una anciana es dirigeix al bosc a la recerca de la pau. Per casualitat, es troba amb un caçador recollint banyes, un conflicte és a punt d’esclatar.

Una noia, orfe de guerra intenta fer front a la realitat de la mort i al caos que l'envolta. Una història sobre la infància perduda, els records perduts i el fet de créixer.

Una anciana se dirige al bosque en busca de la paz. Por casualidad; topa con un cazador recogiendo cuernos, un conflicto esta a punto de estallar.

Una niña, huérfana de guerra, trata de hacer frente a las consecuencias de la muerte y al caos a su alrededor. Una historia sobre la infancia perdida, los recuerdos perdidos y el hecho de crecer.

Escola: Ensav La Cambre

Un home atrapat en la seva rutina intenta escapar somiant un món on viuen gegants tan alts com gratacels, on els arbres estan cap per avall i les lleis de la física no tenen sentit.

Un hombre atrapado en su rutina intenta escapar soñando un mundo donde viven gigantes tan altos como rascacielos, donde los árboles están cabeza abajo y las leyes de la física no tienen sentido.

A man stuck in his routine tries to escape by dreaming of a world where giants as tall as skyscrapers live, where trees are upside down and the laws of physics don't apply.

Una tomba. Una àvia trista. Una nena confosa. Tres dolençosos que li explicaran tot.

Una tumba. Una abuela triste. Una niña confundida. Tres dolientes que le van a contar todo.

A grave. A sad grandma. A confused little girl. Three mourners who will tell her everything.

Un vagabundo tonto y un pajarito azul tienen el antojo de comer algo. Al pajarito le encantan las galletas de chocolate y al vagabundo le gusta comer… ¡pajaritos azules! Los dos empiezan a pelearse, y cuando una bella dama se interpone entre ellos ¡no se sabe lo que sucederá!

A silly bum and a little blue bird both have a craving for something to eat. The little bird enjoys chocolate chip cookies the most, and the bum likes to eat… Little blue birds! The two start a big fight. And when a pretty lady comes between them, there’s no telling what will happen!

48

An old lady heads for the woods in search of peace. She accidentally meets a hunter collecting antlers and a conflict is bound to ensue.

A girl, orphaned by war, tries to cope with the realities of death and chaos around her. A story about lost childhood, lost memories and growing up.

Invisible Espanya, 6 min 25 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Paola Tejera Manchón Escola: Máster en Animación de UPV

L’Eva duu una vida normal fins que un dia la marca tecnològica Network llença un nou producte: les B-Blue, unes ulleres de realitat augmentada que amenacen amb acabar amb la interacció humana física. A partir d'aleshores, l’Eva haurà de bregar amb l’assetjament publicitari i el sentir-se completament ignorada pel seu entorn.

Eva lleva una vida normal hasta que un día la marca tecnológica Network lanza un nuevo producto: las B-Blue, unas gafas de realidad aumentada que amenazan con acabar con la interacción humana física. Desde aquel momento, Eva tendrá que lidiar con el acoso publicitario y el sentirse completamente ignorada por su entorno.

Eva leads a normal life until the day the Network tech brand releases a new product: the B-Blue, some augmented reality glasses that threaten to end physical human interaction. From that moment, Eva will have to deal with ad harassment and the feeling of being completely ignored by her surroundings.

49


Futur talent

O Matko! Oh mare! ¡Oh madre! Oh Mother! Polònia, 12 min 15 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Paulina Ziolkowska

She's Got the Blush S'ha posat vermella Se ha puesto roja Bèlgica, 5 min 15 s, 2017, stop motion i animació 2D, sense diàlegs Direcció: Els Decaluwe Escola: RITCS School of Arts

Escola: National Film School in Łódź

Le Monde appartient à ceux qui se lèvent tard El món és dels qui s’aixequen tard El mundo pertenece a aquellos que se levantan tarde The Late Bird Gets the World

Ükskord igavuse väljadel Als camps de l’avorriment En los campos del aburrimiento Once in the Fields of Boredom

França, 4 min 56 s, 2016, animació 3D, sense diàlegs

Direcció: Teele Strauss

Estònia, 5 min 20 s, 2017, diverses tècniques, sense diàlegs

Flower Found! Flor trobada! ¡Flor encontrada! Països Baixos, 6 min 46 s, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Jorn Leeuwerink Escola: HKU University of the Arts Utrecht

Escola: Estonian Academy of Arts

Direcció: Thibaut Denise, Giovanni Anthony, Quentin Laurent i Benjamin Guillon Escola: École Georges Méliès

Mare i fill canvien de lloc i de rol constantment: de vegades, la mare és un adult, d’altres el fill madura i pren cura d’una mare inesperadament infantil. Això funciona fins que el noi decideix escapar de la falda de la seva mare sobreprotectora i comença una vida independent.

Madre e hijo cambian de lugar y de rol constantemente: a veces, la madre es un adulto, otras el hijo madura y cuida de una madre inesperadamente infantil. Esto funciona hasta que el chico decide escapar de la falda de su madre sobreprotectora y empezar una vida independiente.

Mother and son are changing places and roles constantly: sometimes, the mother is an adult, sometimes the son grows up and takes care of the suddenly childish mother. The arrangement works fine until the boy decides to escape from under the skirt of the overprotective mother and start an independent life.

50

La Lotte, una nena de dotze anys extremadament tímida, va per la vida amb un problema greu: sempre es posa vermella. El seu món interior surt enfora quan es posa vermella i tothom pot veure'l i sentir-lo. La vida està plena de situacions vergonyoses i a la Lotte li passa el mateix! Un dia coneix un noi i un petit pit-roig que li canvien la vida, junts formen una orquestra ruborosa!

Lotte, una niña de doce años extremadamente tímida, va por la vida con un grave problema: siempre se ruboriza. Su mundo interior emerge cuando se ruboriza, y todo el mundo puede verlo y oírlo. La vida está llena de situaciones embarazosas, ¡y lo mismo le sucede a Lotte! Un día conoce a un chico y un pequeño petirrojo que cambian su vida, ¡juntos forman una orquesta ruborizada!

La fi del món és propera, però en Jim s’aixeca massa tard per a l’evacuació de la humanitat.

La història d’una parella, la vida conjunta de la qual ha arribat a la seva fi, que lluita contra l’avorriment.

El fin del mundo está cerca, pero Jim se levanta demasiado tarde para la evacuación de la humanidad.

La historia de una pareja, cuya vida conjunta ha llegado a su fin, que lucha contra el aburrimiento.

The end of the world is near, but Jim wakes up too late for the evacuation of humankind.

A story about a couple, whose life together has come to an end, that struggle with boredom.

Una bella flor vermella s’alça al bell mig del bosc. Quan desapareix de sobte, en Ratolí està molt trist. L’Ocell duu en Ratolí pel bosc a la recerca de la flor i altres animals s’uneixen a la causa. Quan creuen que han trobat la flor, aviat tot es descontrola.

Una bella flor roja se alza en medio del bosque. Cuando de repente desaparece, Ratón está muy triste. Pájaro lleva a Ratón por el bosque en búsqueda de la flor y otros animales se unen a su causa. Cuando creen que han encontrado la flor, pronto se descontrola todo.

A beautiful red flower stands in the middle of the forest. When it suddenly disappears, Mouse is very sad. Bird takes Mouse around the forest to search for the flower and other animals join in too. Then they think they've found the flower and things quickly get out of hand.

Lotte, an extremely shy 12-year old girl goes through life with a severe blushing problem. Her inner world comes out for everyone to see and hear when she blushes. Life is full of embarrassing situations, and that's no different for Lotte! One day she meets a boy and a little robin who change her life, and together they form a blushing orchestra!

51


Futur talent

F2

FUTUR TALENT 2 +14

Divendres 23 de febrer 17.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Cabin Pressure Pressió a la cabina Presión en la cabina

Makak Panerola Cucaracha Roach

Wataya Passant llista Pasando lista Rall Call Japó, 2 min 5 s, 2017, titelles, VOS (japonès)

Singapur, 6 min 57 s, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

Direcció: Matthew Lee

Israel, 13 min 43 s, 2016, animació per ordinador 2D, VOS (hebreu)

Direcció: Shiori Watanabe

Direcció: Mirza Jaafar

Escola: NFTS

Direcció: Jonathan Hashiloni

Escola: Tokyo University of the Arts

Escola: LASALLE College of the Arts

Regne Unit, 3 min 15 s, 2017, stop motion, VOS (anglès)

Big Top Dreams Grans somnis Grandes sueños

Escola: Sapir Academic College

Entre deux mondes Entre dos mons Entre dos mundos Two Worlds França, 5 min 45 s, 2016, animació per ordinador 3D, VOS (francès) Direcció: Lea Chervet, Cécile De Gantès, Faustine Dumontier i Maxime Templé Escola: École Georges Méliès

Un obsés de la seguretat i les normatives es veu obligat a reavaluar-ho tot quan un vol de rutina es troba en dificultats.

Un obseso de la seguridad y las normativas se ve obligado a reevaluarlo todo cuando un vuelo de rutina se encuentra con dificultades.

A safety and regulations obsessive is forced to revaluate things when a routine flight runs into difficulties.

Una peculiar historia d’amor entre la Penny, el seu veí Izzy i un escarabat problemàtic, que té lloc a una Tel Aviv sota amenaça de guerra nuclear.

Mentre passen llista a l’escola, la Wataya es posa cada cop més nerviosa a mesura que s’apropa el seu torn. La tensió fa que perdi el control del seu cos.

Una peculiar historia de amor entre Penny, su vecino Izzy y una cucaracha problemática, que tiene lugar en una Tel Aviv bajo amenaza de guerra nuclear.

Mientras pasan lista en la escuela y a medida que se acerca su turno, Wataya se muestra cada vez más nerviosa. La tensión hace que pierda la capacidad de controlar su propio cuerpo.

A peculiar love story between Penny, her neighbour Izzy, and a troublesome cockroach that takes place in Tel Aviv as it's under threat of a nuclear war.

During morning roll call at school, Wataya gets more and more nervous as her turn approaches. The tension causes her to lose the ability to control her own body.

L’Ofèlia aspira a ser una artista de cèrcol aeri des de petita. Tanmateix, un accident amenaçarà amb destruir la seva incipient carrera i tot el que ha treballat durant tota la seva vida. Serà capaç de superar aquest obstacle gegantí per aconseguir el seu somni?

Ofelia aspira a ser una artista de aro aéreo desde pequeña. Sin embargo, un accidente amenazará con destruir su incipiente carrera y todo aquello para lo que ha trabajado durante su vida entera. ¿Será capaz de superar este obstáculo gigante para conseguir su sueño?

En un món postapocalíptic dominat per la natura, dues germanes intenten arribar a un campament de supervivents. El pas per un bosc estrany canviarà les seves vides.

En un mundo postapocalíptico dominado por la naturaleza, dos hermanas intentan llegar a un campamento de supervivientes. El paso por un extraño bosque cambiará sus vidas.

In a post-apocalyptic world overtaken by nature, two sisters try to reach a survivors’ camp. The passage through a strange forest will change their lives.

Ofelia has aspired to be an aerial hoop artist since she was young. However, an accident will threaten to destroy her budding career and all that she has worked for her entire life. Will she be able to overcome this giant obstacle in pursuit of her dreams?

52

53


Futur talent

Psicolapse

Ming

Espanya, 7 min 39 s, 2017, stop motion, sense diàlegs

Estats Units, 3 min 10 s, 2017, animació per ordinador 2D, VOS (anglès)

Direcció: Arnau Gòdia

Direcció: Danski Tang

Escola: ECIB Escola de Cinema de Barcelona

Escola: CalArts

Ektesabat-e Entesabi Èxits atribuïts Éxitos atribuidos Ascribed Achievements Iran, 4 min 20 s, 2016, animació per ordinador 2D, VOS (persa)

Sayounara Brasil, 4 min 41 s, 2016, animació per ordinador 2D, VOS (japonès i portuguès) Direcció: Débora Mini Escola: Escola de Belas-Artes. Universidade Federal de Minas Gerais

Direcció: Samaneh Shojaei Escola: Documentary & Experimental Film Center (DEFC) - The Art University of Tehran

L'Anna és una psiquiatra novella que rep un pacient en un greu estat d'apatia causat per la seva feina, la teràpia resultarà esgotadora. Ara serà ella qui necessitarà un psiquiatra.

Anna es una joven psiquiatra que recibe un paciente en un estado de grave apatía debido a su trabajo, la terapia resultará agotadora. Ahora será ella quien necesitará a un psiquiatra.

Anna is a young psychiatrist who receives a patient in a state of serious listlessness due to her work and the therapy will be exhausting. Now she is the one who will need a psychiatrist.

54

L’experiència d’una dona xinesa com a model figurativa a l’estranger.

Un ancià gens satisfet amb la seva aparença i genètica decideix acabar amb la seva vida. Però el seu fracassat suïcidi crea una nova situació a la seva vida.

La experiencia de una mujer china como modelo figurativa en el extranjero.

A Chinese woman's experience as a live figure model while abroad.

Un anciano poco satisfecho con su apariencia y genética decide poner fin a su vida. Su suicidio fallido crea una nueva situación en su vida.

An old man, who is dissatisfied with his appearance and make-up, decides to end his life. But his failed suicide creates a new situation in his life.

Hégémonie du vide Hegemonia del buit Hegemonía del vacío A Blank Control

Những Mảnh Ghép Petites meravelles Pequeñas maravillas Little Wonders

Bèlgica, 6 min 48 s, 2017, animació tradicional, per ordinador 2D i retallables, sense diàlegs

Vietnam, 2 m 23 s, 2016, dibuix animat, sense diàlegs

Direcció: Maëva Jacques

Escola: Virginia Commonwealth University

Direcció: Triet Le

Escola: Ensav La Cambre

La Sayuri i en Yasuo tracen la seva història d’amor, mostrant que la vida pot tornar-se fràgil davant d’esdeveniments inesperats.

Un viatge cap a un món controlat per homes amb cap d’ocell completament desproveïts de sentiments i d’empatia.

Sayuri y Yasuo trazan su historia de amor, mostrando que la vida puede volverse frágil ante eventos inesperados.

Un viaje a un mundo controlado por hombres con cabeza de pájaro completamente desprovistos de sentimientos y de empatía.

Un curtmetratge col·lecció no cronològica de records personals de l’autor.

Un cortometraje colección no cronológica de recuerdos personales del autor.

A non-chronological short featuring the filmmaker's personal memories. Sayuri and Yasuo outline their love story, showing that life can become fragile in the face of unexpected events.

A trip into a world controlled by bird-headed men completely devoid of feelings and empathy.

55


Futur talent

Crossbreed Híbrid Híbrido França, 5 min 1 s, 2016, animació 3D, VOS (francès)

Muteum Estònia, 4 min 10 s, 2017, animació 2D i retallables, sense diàlegs Direcció: Äggie Pak Yee Lee Escola: Estonian Academy of Arts

Direcció: 20 estudiants de l’escola Objectif 3D Escola: Objectif 3D

En una fosca megalòpolis futurista, la Sarah i el seu germà petit esperen els seus pares quan, de sobte, un robot creua la paret de la seva sala d’estar.

En un museu d’art és millor que aprenguem bé, d’allò extern a allò intern, del profund al més profund encara, de manera seriosa i sincera.

En una oscura megalópolis futurista, Sarah y su hermano menor esperan a sus padres cuando, de repente, un robot cruza la pared de su sala de estar.

En un museo de arte es mejor que aprendamos bien, de lo externo a lo interno, de lo profundo a lo más profundo todavía, de forma seria y sincera.

In a dark futuristic megalopolis, Sarah and her young brother are waiting for their parents when suddenly a robot crosses through their living room wall.

In an art museum, we better learn well, from outer to inner, from deep to very deep, serious and sincerely.

56

Connect Connectar Conectar

Stretch Estirar-se Estirarse

Pipe Dreams Somnis de canonades Sueños de tuberías

Alemanya, 4 min 2 s, 2017, stop motion, VOS (alemany)

Turquia, 2 min 16 s, 2016, dibuix animat, VOS (anglès)

Regne Unit, 8 min 42 s, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

Direcció: Hi-Jeong So

Direcció: Çağıl Harmandar

Direcció: Christabel Jarrold

Escola: Film University Babelsberg KONRAD WOLF

Escola: School of the Museum of Fine Arts of Tufts

Producció: The National Film and Television School

Pedres que creixen, es freguen les unes amb les altres fins fer-se més grans, més actives i més mòbils. Una pedra gran també intenta fregar-se fins que entén què passa quan ja en fa un gra massa.

Els estranys rituals matutins d’una noia.

L’Helen necessita arreglar les canonades de casa seva –obstruïdes per tots els mals records i inseguretats al llarg dels anys– per trobar amor propi.

Piedras que crecen, se frotan las unas con las otras para hacerse más grandes, más activas y más móviles. Una piedra grande también intenta frotarse hasta que entiende qué ocurre cuando uno se pasa de la raya.

Stones that grow, rub against each other to become bigger, more active and more mobile. A grown stone is also trying to rub itself until it understands what happens when it is too much.

Los extraños rituales matutinos de una joven.

Strange morning rituals of a girl.

Helen necesita arreglar las tuberías de su casa –obstruidas por todos sus malos recuerdos e inseguridades a lo largo de los años– con el fin de encontrar amor propio.

Helen needs to fix her household plumbing ‒ clogged by all her bad memories and insecurities from over the years ‒ in order to find self-love.

57


Monogràfic

Monogràfic MONOGRÁFICO MONOGRAPH

Imaginació sense límits. La música en animació.

Music. Música.

Pensem el cinema dels orígens com una imatge ratllada, en blanc i negre i sense so. Tanmateix, el cinema que avui en dia anomenem ‘mut’ era fa cent anys un cinema amb una definició exquisida, amb una gamma de grisos des d’un blanc lluminós fins a un negre atzabeja que avui desconeixem (i que justificava l’expressió de ‘silverscreen’) i era qualsevol cosa menys silenciós. Entre els anys 1910 i 1927 rara era la pel·lícula que no estigués totalment o parcialment virada, acolorida o rodada amb algun procés pioner, com l’anomenat ‘two stripe Technicolor’, antecessor del ‘glorius Technicolor’ que tots recordem i que tant va fer per impulsar els Estudis Disney, car tingueren l’exclusiva al llarg d’un grapat d’anys. D’altra banda, des dels seus inicis, el cinema mai no va ser ‘mut’, ja que totes les pel·lícules venien acompanyades amb indicacions per als intèrprets locals, o fins i tot amb un guió de locucions que el projeccionista (en la major part dels casos) seguia com bonament podia. Més tard s’hi van sumar discos, amb música i fins i tot amb efectes sonors. En funció de la categoria de la producció, de la ciutat i de la popularitat dels actors, actrius i directors, en una sala de cinema anterior a la dècada dels trenta es podia sentir el so del projector perdut entre tos, rialles, comentaris i veus tot murmurant els intertítols (el respectuós silenci arribaria més tard) i obrint-se pas entre tot plegat, partitures clàssiques i música popular de l’època executades per algun músic al piano (seguint la tradició del Vaudeville i del Músic Hall), amb sort una petita formació i, en casos excepcionals, petites orquestres que dignificaren paulatinament l’esdeveniment cinematogràfic. Tot plegat impulsat no només per l’ambició de les produccions, sinó per l’espectacularitat que adquiriren a poc a poc els grans palaus del cinema, com el Gaumont a París. En aquest cinema, per cert, Ladislas i Irène Starewitch estrenaren Le Roman de Renard (1937). El cinema fou ràpidament comprès com el llenç on cabien totes les arts, l’espai idoni per a la romàntica “obra d’art total” ("Gesamtkunstwerk"), per fi un art que ho aplegava tot: teatre, novel·la, pintura, fotografia i, evidentment, música. Tot podia integrar-se en una nova manera de mostrar, narrar i expressar.

Semblance

58

Quan van arribar les primeres pel·lícules sonoritzades, van anomenar-se “the talkies” (les parlades), perquè en realitat aquella era la gran novetat, poder escoltar la veu i els diàlegs d’actors i d’actrius. El cinema mut va iniciar la seva agonia, com el cinema que havia creat un llenguatge propi i es transformava en un cinema on el so i els diàlegs substituirien codis, alguns corporals, altres gràfics, de

llum, etc. meravellosos. Tal vegada la imaginació va aconseguir el miracle amb el qual van somiar autors com Chaplin o Renoir (i més tard Tati, Carax o Lynch): introduir els sons i diàlegs sense perdre el millor que el període silent havia desenvolupat en allò visual, narratiu i gestual. Així, doncs, alguns dels meravellosos codis del cinema mut seguiran vius gràcies a l’animació. Méliès, Keaton, Chaplin, Murnau o Stroheim han estat sempre presents a la pantalla animada, des de What’s Opera, Doc? (Chuck Jones, 1957) fins Wall-E (Andrew Stanton, 2008) passant per Neighbours (Norman McLaren, 1952), La invenció diabòlica (Karel Zeman, 1958) o Vincent (Tim Burton, 1982). L’arribada del cinema sonor va suposar un salt tecnològic important. D’instruments i aparells externs, va passar a formar part de la pròpia pel·lícula, ‘enganxada’ al lateral de la cinta i més tard impresa òpticament. Aleshores el control del so adaptat a la imatge era total. La sincronia dels cartoons amb la música i la importància dels efectes de sala seran alguns dels recursos que l’animació aprofitarà com no ho va fer cap altre mitjà cinematogràfic. A les tres primeres dècades del segle XX, un temps en el qual l’entreteniment i l’experimentació encara no eren propòsits confrontats, els assaigs i les innovacions se succeïen sens fi, des de les abstraccions de Walter Ruttmann, fins les vibrants pantalles de Napoleó ideades per Abel Gance o les bandes sonores òptiques dibuixades per Arseny Avraamov. Els experiments amb música i imatges ja no es detindran mai, signats per Fischinger, Lye, McLaren i Elías Romero, això sí, des dels marges d’una indústria que presumia de saber complaure la majoria sense estridències, però que constantment bevia, incorporava i copiava d’aquests marges. Fantasía (1940) de Disney n'és un bon exemple. L’animació comercial es va servir de la música d’una manera òbvia o literal, sempre sotmesa a l’acció, subratllant i explicant, tot i que aviat va descobrir que la música mereixia quelcom més. Una bona partitura, dinàmica i expressiva, no només creava un to i un temps, sinó un flux damunt del qual les imatges adquirien vida d’una manera nova. No ens ha de resultar estrany que una part important dels cartoons produïts per Disney o per la Warner vinguessin presentats com a fantasies musicals a les celebrades sèries Silly Symphonies, Merrie Melodies, Looney Tunes i Puppetoons, totes elles expressions que agermanaven la música amb la imaginació més esbojarrada, que només l’animació podia fer possible.

59


Monogràfic

Amb Steamboat Willie (1928) Walt Disney va inaugurar la seva etapa sonora, aprenent sobre la marxa com sincronitzar perfectament imatge i so. Disney va recolzar-se en l’enginy de Wilfred Jackson (que tocava l’harmònica), el talent d’Ub Iwerks i un munt d’andròmines improvisades amb les quals feia proves de sincronia abans de l’enregistrament final. De fet, en el llenguatge de la professió, anomenem Mickey Mouse sync o Mickey Mousing al recurs de rocolzament musical tan explícit i sincronitzat amb l’acció que es converteix pràcticament en efecte sonor, tant per simular unes passes com per fer l'efecte d'un motor que arrenca. Disney va fer servir la seva sèrie de curtmetratges Silly Symphonies (1929-1939) per tal d’assajar tota mena de fórmules i tècniques que ajustessin els efectes sonors, les veus i la música, a les imatges, fent de la pantalla un espai fantàstic i immersiu d’una manera realment nova. I pot dir-se el mateix de la competència, la Warner en especial, que des de les seves inicials Merrie Melodies va perseguir objectius similars i era capaç de presentar joies com I Love to Singa (Tex Avery, 1936), el seu particular homenatge a The Jazz Singer i el seu protagonista, Al Jolson. Aquell mateix any, la Warner va incorporar al seu equip Carl Stalling, compositor que havia treballat al costat de Disney en la creació de les Silly Symphonies. Ningú com Stalling representa millor el muscle musical al servei de l’animació, amb els seus sobtats canvis de ritme i sintonies, amb els seus pizzicati per tal de puntuar passes i tota mena de fraseigs tan expressius i eloqüents que, per ells mateixos, s’han convertit en la manera més fàcil d’evocar aquella era daurada del curtmetratge americà animat, sinó en metàfora de l’art del cartoon. La fórmula d’aquest mestre del metrònom, com la del seu col·lega Scott Bradley (va treballar a MGM, posant música a Tex Avery, per exemple), era senzilla i, en certa mesura, com la dels seus antecessors en l’era del cinema mut: consistia a combinar fragments de temes populars amb altres de música clàssica tot i que, és clar, calia seleccionar-los, cosir-los i retorçar-los amb gràcia, agilitat i una certa irreverència. De vegades a aquestes fonts, Stalling hi incorporava peces de músics tan inclassificables com Raymond Scott, pioner de la música electrònica que, més endavant col·laboraria amb Jim Henson a curtmetratges, anuncis i espectacles multimèdia previs al seu triomf com a puppeteer televisiu. Altres genis musicals excèntrics d’aquella època, els cinquanta i els seixanta, com Martin Denny, André Previn o Esquivel, tindran també una influència decisiva i gairebé sense reconeixement. Mark Mothersbaugh, a més d’haver estat membre de Devo i haver signat col·laboracions amb autors de la talla de Wes Anderson, sí que ha reconegut la seva influència amb les seves composicions per sèries com Pee-wee’s Playhouse o The Rugrats. Avui en dia, els noms dels oscaritzats Alan Menken (La Bella i la Bèstia) i Randy Newman (Toy Story) sonen tant com les seves inoblidables cançons per Disney i Pixar, respectivament. Tanmateix, com sospiten alguns, hi ha vida fora del cartoon americà i, en conseqüència, hi ha més obres i artistes als quals cal reconèixer la seva aportació. Si pensem en els grans compositors contemporanis lligats amb l’animació més d’autor podríem citar Joe Hisaishi (La Princesa Mononoke), Normand Roger (The Man Who Planted Trees), el seu deixeble Pierre Yves Drapeau i Bruno Coulais (Coraline). En

60

el terreny més independent, no podem oblidar Andrea Martignioni (Muto), entre altres. Avui dia, alguns animadors, com els germans Quay, treballen les seves bandes sonores d’una forma tan exquisida que esdevé impensable gaudir del seu treball dissociat del so que les acompanya.

Imaginación sin límites. La música en animación.

El propi Karlheinz Stockhausen es va emocionar en veure la seva partitura a In Absentia (germans Quay, 2000). Altres compositors significatius a l’avantguarda, com Philip Glass, John Zorn, Brian Eno o Steve Reich, també han posat música a pellícules animades que han ampliat el panorama de Visual Music, i altres tantes estrelles del rock i el pop, com Paul McCartney o Elton John, han compost cançons per a films animats. No podem oblidar que, sorprenentment, les millors lliçons del passat i fins i tot l’herència més palpable del període d’avantguardes, van reviure en un àmbit promocional, de mercadotècnia pura: els vídeos musicals. De manera esporàdica però regular, les pantalles com MTV van mostrar animacions extraordinàries, signades per Michel Gondry (Fell in Love with a Girl, 2002), Shynola (Eye For An Eye, 2001), Stephen R. Johnson / germans Quay / Nick Park (Sledge hammer, 1989), Koji Morimoto (Extra, 1995) o Jim Blashfield i Paul Diener (Leave me Alone, 1989), entre molts d’altres. Reconeixement a banda mereixerien els músics que han apostat seriosament i de manera reiterada per l’animació, com Gorillaz, Radiohead, Bjork, Daft Punk o Frank Zappa. Són molts els compositors que puntualment s’han aproximat a les pel·lícules i sèries d’animació, però en aquesta ocasió ens agradaria fer esment d’aquells que ho han fet d’una forma continuada i amb un compromís explícit, de tal manera que els seus noms han arribat a ésser indissociables de grans títols de l’animació. Considerant que la banda sonora és la meitat de la pel·lícula, ens agradaria que, entre altres coses, aquesta edició estimulés el coneixement sobre la matèria i propiciés els encontres, el debat i fins i tot futurs assaigs i estudis a l’entorn del tema. De moment, Animac dóna la benvinguda a compositors rellevants avui al panorama de l’animació, com Normand Roger (Crac!), Zacarías M. de la Riva (Tadeo Jones), Floex (Samorost), Julie Reier (Bendito Machine), Ben Locket (Revolting Rhymes), a més de l’estudiós Milen Alempijević, el qual presentarà una sessió sobre Jazz i Animació. A l’hora de tancar el present article ens arriba la notícia que el festival d’Annecy, el més important del món en cinema animat, també dedicarà aquesta edició a la música en l’animació. Ens alegra que entre tots plegats contribuïm a donar visibilitat a moltíssims compositors i artistes sonors que s’han acostat a un cinema que, com en allò que és visual, ofereix un terreny fèrtil per tal de fer volar amb acords i sons una imaginació sense límits.

Carolina López Directora d’ANIMAC

Pensamos el cine de los orígenes como imagen rayada, en blanco y negro y sin sonido. Sin embargo, el cine que hoy llamamos ‘mudo’ era hace cien años un cine con una definición exquisita, con un rango de grises desde un blanco luminoso a un negro azabache que hoy desconocemos (y que justificaba la expresión de ‘silverscreen’), y era todo menos silencioso. Entre 1910 y 1927 rara era la película que no estuviera total o parcialmente virada, coloreada o rodada con algún proceso pionero, como el llamado ‘two stripe Technicolor’, antecesor del ‘glorious Technicolor’ que todos recordamos y que tanto hizo por impulsar los estudios Disney, pues tuvieron la exclusiva durante un puñado de años. Por otra parte, desde sus inicios, el cine nunca fue ‘mudo’, pues todas las películas venían acompañadas con indicaciones para los intérpretes locales, cuando no con un ‘guión’ de locuciones que el proyeccionista (en la mayoría de los casos) seguía como podía. Más tarde se sumaron discos con música y hasta efectos sonoros.

En función de la categoría de la producción, de la ciudad y de la popularidad de los actores, actrices y directores, en una sala de cine anterior a la década de los treinta se podía escuchar el sonido del proyector perdido entre toses, risas, comentarios y voces murmurando los intertítulos (el respetuoso silencio vendría más tarde) y, abriéndose paso entre todo ello partituras clásicas y música popular de la época tocadas por algún músico al piano (siguiendo la tradición del Vaudeville y del Music Hall), con suerte una pequeña formación y, en casos excepcionales, pequeñas orquestas que dignificaron poco a poco el evento cinematográfico. Todo ello impulsado no sólo por la ambición de las producciones, sino por la espectacularidad que adquirieron poco a poco los grandes palacios del cine, como el Gaumont en París. En este cine, por cierto, Ladislas e Irène Starewitch estrenaron Le Roman de Renard (1937).

El cine fue comprendido rápidamente como el lienzo en el que cabían todas las artes, el espacio idóneo para la romántica ‘obra de arte total’ (Gesamtkunstwerk), por fin un arte que lo comprendia todo: teatro, novela, pintura, fotografía y, como no, la música. Todo podía integrarse en una nueva manera de mostrar, contar y expresar.

Cuando llegaron las primeras películas sonorizadas, les llamaron ‘the talkies’ (las habladas) porque en realidad esa era la gran novedad, poder oír la voz y los diálogos de actores y actrices. El cine mudo inició su agonía, como el cine que había creado un lenguaje propio y se transformaba en un cine dónde el sonido y los diálogos iban a sustituir

a códigos, algunos corporales, otros gráficos, de luz, etc. maravillosos. Quizás la animación obró el ‘milagro’ con el que soñaron autores como Chaplin o Renoir (y después Tati, Carax o Lynch): introducir los sonidos y diálogos sin perder lo mejor que el periodo silente había desarrollado en lo visual, narrativo y gestual. Así, algunos de los maravillosos códigos del cine mudo seguirán vivos gracias a la animación. Méliès, Keaton, Chaplin, Murnau o Stroheim han estado siempre presentes en la pantalla animada, desde What’s Opera, Doc? (Chuck Jones, 1957) a Wall-E (Andrew Stanton, 2008) pasando por Neighbours (Norman McLaren, 1952), La invención diabólica (Karel Zeman, 1958) o Vincent (Tim Burton, 1982).

La llegada del cine sonoro supuso un salto tecnológico importante, de instrumentos y aparatos externos, pasó a formar parte de la propia película, ‘pegada’ al lateral de la cinta y, más tarde, impresa ópticamente. Entonces el control del sonido adaptado a la imagen era total. La sincronía de los cartoons con la música y la importancia de los efectos de sala serán algunas de las bazas que la animación aprovechará como ningún otro medio cinematográfico.

En las tres primeras décadas del siglo XX, un tiempo en el que el entretenimiento y la experimentación aún no eran propósitos confrontados, los ensayos e innovaciones se sucedían sin descanso, desde las abstracciones de Walter Ruttmann a las vibrantes pantallas de Napoleón ideadas por Abel Gance o las bandas sonoras ópticas dibujadas por Arseny Avraamov. Los experimentos con música e imágenes ya no se detendrán nunca, firmados por Fischinger, Lye, McLaren y Elías Romero, eso sí, desde los márgenes de una industria que presumía de saber complacer sin estridencias a la mayoría, pero que constantemente bebía, incorporaba, copiaba de éstos márgenes. Fantasía (1940) de Disney es un buen ejemplo.

La animación comercial se sirvió de la música de un modo obvio o literal, siempre sumisa a la acción, subrayando y explicando, aunque descubrió pronto que la música merecía algo más. Una buena partitura, dinámica y expresiva, creaba no sólo un tono y un tempo, sino un flujo sobre el que las imágenes cobraban vida en un modo nuevo. No es de extrañar que una parte importante de los cartoons producidos por Disney o por la Warner viniesen presentados como fantasías musicales en las celebradas series Silly Symphonies, "Merrie" Melodies, Looney Tunes y Puppetoons, todas ellas expresiones que aunaban la música a la más desbordada imaginación y que sólo la animación podía hacer posibles.

61


Monogràfic

Con Steamboat Willie (1928) Walt Disney inauguró su etapa sonora, aprendiendo sobre la marcha cómo sincronizar perfectamente imagen y sonido. Disney se apoyó en el ingenio de Wilfred Jackson (que tocaba la armónica), el talento de Ub Iwerks y un montón de improvisados cachivaches con los que hacer pruebas de sincronía antes de la grabación final. De hecho, en la jerga de la profesión, llamamos Mickey Mouse sync o Mickey Mousing al apoyo musical tan explícito y sincronizado con la acción que se convierte prácticamente en efecto sonoro, lo mismo para simular unos pasos que para un motor arrancando.

Disney se sirvió de su serie de cortometrajes Silly Symphonies (19291939) para ensayar todo tipo de fórmulas y técnicas que ajustasen los efectos sonoros, las voces y la música, a las imágenes, haciendo de la pantalla un espacio fantástico e inmersivo en un modo realmente nuevo. Y lo mismo puede decirse de la competencia, la Warner en especial, que ya en sus tempranas Merrie Melodies buscó objetivos similares y era capaz de presentar joyas como I Love to Singa (Tex Avery, 1936), su particular homenaje a The Jazz Singer y su protagonista, Al Jolson. Ese mismo año, la Warner incorporó a su equipo a Carl Stalling, compositor que había trabado junto a Disney en la creación de las Silly Symphonies. Nadie como Stalling representa mejor el músculo musical al servicio de la animación, con sus repentinos cambios de ritmo y sintonías, con sus pizzicati para puntuar pasos y todo tipo de fraseos tan expresivos y elocuentes que, por sí mismos, se han convertido en la manera más fácil de evocar a aquella era dorada del cortometraje americano animado, si no en metáfora del arte del cartoon. La fórmula de este maestro del metrónomo, como la de su colega Scott Bradley (trabajó en MGM, poniendo música a Tex Avery, por ejemplo), era simple y en cierta manera como la de sus antecesores en la era del cine mudo: consistía en combinar fragmentos de temas populares con otros de música clásica, aunque, claro, había que seleccionarlos, coserlos y retorcerlos con gracia, agilidad y cierta irreverencia. A veces, a estas fuentes, Stalling incorporaba piezas de músicos tan inclasificables como Raymond Scott, pionero de la música electrónica que más adelante colaboraría con Jim Henson en cortometrajes, anuncios y espectáculos multimedia previos a su triunfo como puppeteer televisivo. Otros genios musicales excéntricos de aquella época, los cincuenta y los sesenta, como Martin Denny, André Previn o Esquivel, tendrán también una influencia decisiva y apenas reconocida. Mark Mothersbaugh, además de haber sido miembro de Devo y firmado colaboraciones con autores de la talla de Wes Anderson, sí ha reconocido su influencia en sus composiciones para series como Pee-wee’s Playhouse o The Rugrats.

Hoy los nombres de los oscarizados Alan Menken (La Bella y la Bestia) y Randy Newman (Toy Story) suenan tanto como sus inolvidables canciones para Disney y Pixar, respectivamente.

Pero, como sospechan algunos, hay vida fuera del cartoon americano y, por lo tanto, hay más obras y artistas a los que reconocer su aportación. Si pensamos en los grandes compositores contemporáneos ligados a la animación más de autor, podemos citar a Joe Hisaishi (La Princesa Mononoke), Normand Roger (The Man Who Planted Trees), su discípulo Pierre Yves Drapeau y Bruno Coulais (Coraline). En el terreno más independiente, no podemos olvidarnos de Andrea Martignioni (Muto), entre otros. Hoy, ciertos animadores, como los Hermanos Quay, trabajan sus ban-

62

das sonoras de manera tan exquisita que resulta impensable disfrutar de su trabajo disociado del sonido que les acompaña. El propio Karlheinz Stockhausen se emocionó al ver su partitura animada en In Absentia (Hermanos Quay, 2000).

Unlimited Imagination. Music in Animation.

Otros compositores relevantes en la vanguardia, como Philip Glass, John Zorn, Brian Eno o Steve Reich, también han puesto música en películas animadas que han ampliado el paraje de la llamada Visual Music y otras tantas estrellas del rock y pop, como Paul McCartney o Elton John han compuesto canciones para films animados.

No podemos olvidar que, sorprendentemente, las mejores lecciones del pasado y hasta la herencia más palpable del periodo de vanguardias revivieron en un ámbito promocional, de mercadotecnia pura: los vídeos musicales. De manera esporádica pero regular, las pantallas como MTV mostraron animaciones extraordinarias, firmadas por Michel Gondry (Fell in Love with a Girl, 2002), Shynola (Eye For An Eye, 2001), Stephen R. Johnson / Hermanos Quay / Nick Park (Sledgehammer, 1989), Koji Morimoto (Extra, 1995) o Jim Blashfield y Paul Diener (Leave me Alone, 1989), entre otros muchos. Reconocimiento aparte merecerían los músicos que han apostado seria y repetidamente por la animación, como Gorillaz, Radiohead, Bjork, Daft Punk o Frank Zappa.

Son muchos los compositores que puntualmente se han acercado a las películas y series de animación, pero nos gustaría en esta ocasión dirigir la atención sobre aquéllos que lo han hecho de una manera continuada y con un compromiso tal que sus nombres han llegado a ser indisociables de grandes títulos de la animación.

Considerando que la banda sonora es la mitad de la película, nos gustaría que, entre otras cosas, esta edición estimulase el conocimiento sobre la materia y propiciara los encuentros, el debate e incluso futuros ensayos y estudios en torno al tema.

De momento, Animac da la bienvenida a compositores relevantes hoy en el panorama de la animación tales como Normand Roger (Crac!), Zacarías M. De la Riva (Tadeo Jones), Floex (Samorost), Julie Reier (Bendito Machine), Ben Locket (Revolting Rhymes) además del estudioso Milen Alempijević, quien presenta una sesión sobre Jazz y Animación.

Al cierre de este artículo llega la noticia de que el festival de Annecy, el más importante del mundo en cine animado, también dedicará esta edición a la música en animación. Nos alegra que entre todos ayudemos a dar visibilidad a muchísimos compositores y artistas sonoros que se han acercado a un cine que, como en lo visual, ofrece un terreno fértil para dar rienda suelta con acordes y sonidos a una imaginación sin límites.

Carolina López Directora d’ANIMAC

We think of early cinema as scratchy, black and white, soundless images. However, a hundred years ago the cinema we call "silent" boasted exquisite definition and a range of greys from luminous white to deep black that is now unfamiliar to us (and that justified the phrase silver screen) and was anything but silent. Between 1910 and 1927 almost all films were totally or partially toned, coloured or shot with a pioneering process, such as the two-strip Technicolor, the predecessor of the glorious Technicolor that we all remember and that the Disney studios popularised so much, as they held the exclusive rights for some years. Moreover, cinema was never truly "silent" because all films included guidance for local performers or even a "script" of phrases that the projectionist (in most cases) followed as far as possible. Records of music and even sound effects came later.

Depending on the category of the production, the town and the popularity of actors, actresses and directors, in the cinema auditoriums until the 1930s the audience could hear the sound of the projector lost among the coughing, laughter, comments and voices mumbling the intertitles (a respectful silence would come later). And eking out their place amidst all this were the classical scores and popular music of the time played by a pianist (following the vaudeville and music hall traditions), with a small ensemble if you were lucky and, in exceptional cases, small orchestras that gradually brought dignity to the cinema experience. All this was driven not only by the ambition of the productions but the gradually developing spectacle of the big film theatres, such as the Gaumont in Paris. It was in this cinema that Ladislas and Irène Starewitch premiered Le Roman de Renard (1937).

Cinema was soon understood as the canvas for all arts, the ideal space for the romantic "total work of art" (Gesamtkunstwerk), one that learnt from everything: theatre, novels, painting, photography and, of course, music. Everything could be integrated into a new way of showing, telling and expressing.

When the early sound films arrived, they were called talkies because in fact this was the main innovation: hearing the voice and dialogues of actors and actresses. Silent cinema entered its death throes: the cinema that had created its own language transformed into a cinema in which sound and dialogues would replace wonderful body, graphic and light codes. Perhaps animation created the "miracle" dreamt of by filmmakers such as Chaplin and Renoir (and later Tati, Carax and Lynch): to introduce sounds and dialogues without losing the best of what the

silent period had developed in visuals, narratives and gestures. Thus, some of the wonderful codes of silent cinema were kept alive thanks to animation. Méliès, Keaton, Chaplin, Murnau and Stroheim have always been present on the animated screen in films such as What’s Opera, Doc? (Chuck Jones, 1957), Wall-E (Andrew Stanton, 2008), Neighbours (Norman McLaren, 1952), Invention for Destruction (Karel Zeman, 1958) and Vincent (Tim Burton, 1982).

The coming of sound cinema was an important technological leap, as external instruments and apparatus became an integral part of the film, "stuck" to its side and later optically printed. Now the control of sound adapted to the picture was total. Synchronising cartoons with music and foley sound effects would be exploited by animation like no other film medium.

In the first three decades of the 20th century, a time when entertainment and experimentation were not yet conflicting aims, trial and innovation followed one after the other; from Walter Ruttmann's abstractions to the vibrant frames of Napoleon conceived by Abel Gance or the optical soundtracks drawn on by Arseny Avraamov. The experiments with music and images never stopped, with filmmakers such as Fischinger, Lye, McLaren and Elías Romero, albeit from the margins of an industry that believed it knew how to please most people easily but constantly fed off and copied them. Disney's Fantasia (1940) is a good example.

Commercial animation used music in an obvious or literal way, always secondary to the action, emphasising and explaining, although it soon discovered that music deserved more. A good dynamic and expressive score created not only a tone and a tempo but also a flow through which the images took on a new kind of life. It is not surprising that many of the cartoons produced by Disney or Warner Bros were introduced as musical fantasies in the celebrated series Silly Symphonies, Merrie Melodies, Looney Tunes and Puppetoons, all of them expressions that linked music to the unbridled imagination that only animation could make possible.

Walt Disney entered the world of sound with Steamboat Willie (1928), learning how to perfectly synchronise image and sound on the hop. Disney relied on the ingenuity of Wilfred Jackson (who played the harmonica), the talent of Ub Iwerks and lots of improvised devices to

63


Monogràfic

conduct synchronisation trials before the final recording. In fact, such explicit synchronised musical support for the action, known as Mickey Mouse sync or Mickey Mousing in professional jargon, almost becomes a sound effect, whether to imitate steps or an engine starting.

Disney used Silly Symphonies (1929-39), a series of short films, to test all kinds of formulas and techniques that match sound effects, voices and music to the images, turning the screen into a fantastic and immersive space in a brand new way. And the same could be said of the competition, especially Warner Bros, which in its early Merrie Melodies already pursued similar objectives and managed to present jewels such as I Love to Singa (Tex Avery, 1936), its particular homage to The Jazz Singer and its star, Al Jolson. That same year, Warner Bros added to its team Carl Stalling, a composer who had worked with Disney on the creation of the Silly Symphonies. Nobody represents the power of music at the service of imagination better than Stalling, with its sudden changes of rhythm and melody, with pizzicatos to punctuate pace and all types of phrasing so expressive and eloquent that, by themselves, they have become the easiest way of evoking that golden era of American animated shorts, if not a metaphor of the art of the cartoon. The method of this master of the metronome, like his colleague Scott Bradley (who worked at MGM, creating music for Tex Avery, for instance), was simple and to some extent similar to that of his predecessors in the silent film era: to combine fragments of popular themes with classical music pieces, although, of course, they had to be selected, woven together and manipulated with grace, agility and some irreverence. Sometimes, Stalling complemented these sources with pieces by musicians as unclassifiable as Raymond Scott, a pioneer of electronic music, who would later work with Jim Henson on short films, commercials and multimedia shows prior to his success as a TV puppeteer. Other eccentric musical geniuses of the 1950s and 1960s, such as Martin Denny, André Previn and Esquivel, also had a decisive influence that was barely recognised. Mark Mothersbaugh, along with having been a member of Devo and working with filmmakers of the stature of Wes Anderson, has acknowledged his influence in his compositions for series such as Pee-wee’s Playhouse and The Rugrats.

Today the names of the Oscar-winning Alan Menken (Beauty and the Beast) and Randy Newman (Toy Story) are as familiar as their unforgettable songs for Disney and Pixar, respectively.

However, as some suspect, there is life beyond the American cartoon so there are more works and artists whose contribution should be acknowledged. If we think of the great contemporary composers linked to the most auteur animation, we can cite Joe Hisaishi (Princess Mononoke), Normand Roger (The Man Who Planted Trees), his disciple Pierre Yves Drapeau and Bruno Coulais (Coraline). In the most independent field, we cannot forget Andrea Martignioni (Muto), among others.

Other major vanguard composers, such as Philip Glass, John Zorn, Brian Eno and Steve Reich, have also written music for animated films that have broadened the sphere of so-called Visual Music, and many other rock and pop stars, such as Paul McCartney and Elton John, have composed songs for animated films.

We cannot forget that, surprisingly, the best lessons of the past and even the most palpable legacy of the avant-garde period were revived in the promotional field of pure marketing: music videos. Sporadically but consistently, platforms such as MTV showed extraordinary animation, created by Michel Gondry (Fell in Love with a Girl, 2002), Shynola (Eye For An Eye, 2001), Stephen R. Johnson / Brothers Quay / Nick Park (Sledgehammer, 1989), Koji Morimoto (Extra, 1995) and Jim Blashfield and Paul Diener (Leave Me Alone 1989), among many others. And musicians who have made a serious and repeated commitment to animation, such as Gorillaz, Radiohead, Bjork, Daft Punk and Frank Zappa, deserve special recognition.

M1 MUSIC 1 IN CRESCENDO +12

Dissabte 24 de febrer 17.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

There are many composers who have made occasional incursions into animated films and series, but here we would like to highlight those who have done so continuously and with such commitment that their names have become inseparable from the major titles of animation.

Bearing in mind that the soundtrack is half the film, we would like, among other things, this year’s Animac to stimulate knowledge of the subject and encourage meeting, debate and even future essays and studies.

For the time being, Animac welcomes major composers in animation today such as Normand Roger (Crac!), Zacarías M. de la Riva (Tadeo Jones), Floex (Samorost), Julie Reier (Bendito Machine) and Ben Locket (Revolting Rhymes) as well as the scholar Milen Alempijević, who will introduce a session on Jazz and Animation.

Upon finalising this article, we have received news that this year Annecy, the most important animation film festival in the world, will also focus on music in animation. We are happy that together we can cast a spotlight on many composers and sound artists who have become involved in a cinema that at a visual level provides fertile ground to give free reign to harmonies and sounds, to unlimited imagination.

Carolina López Director of ANIMAC

Ritmes clàssics en curts recents. Ritmos clásicos en cortos recientes.

Classical rhythms in recent shorts.

Sozdaniye Creació Creación Creation

Žltá Groc Amarillo Yellow

Rússia, 6 min 3 s, 2017, dibuix animat i retallables, sense diàlegs

Eslovàquia, 6 min 29 s, 2017, dibuix animat, sense diàlegs

Direcció: Yulia Baygulova

Direcció: Ivana Sebestova

Producció: School-Studio "SHAR"

Producció: Fool Moon

Música: François Couperin

Música: Michal Novinški

Déu creà tot allò necessari i agradable a la vista i a l’oïda i decidí prendre un descans de la seva feina. I tot estaria bé si no s'hagués produït un accident.

Yellow és la metafòrica història de Viola, una jove cantant d’òpera. Espantada per tot allò que és groc, assolellat i espontani, s’amaga en tristes ombres de color violeta. Trobarà el seu camí cap a la llibertat?

Dios creó todo lo necesario y agradable a la vista y el oído y decidió tomar un descanso en su tarea. Y todo estaría bien si nose hubiera producido un accidente.

God created everything necessary and pleasing to the eyes and ears and decided to have a rest from His labours. And everything would have been fine if there had not been an accident.

Yellow cuenta la metafórica historia de la joven cantante de ópera Viola. Asustada por todo lo amarillo, soleado y espontáneo, se esconde en tristes sombras violetas. ¿Encontrará su camino hacia la felicidad? Yellow is a short animated film telling the metaphoric story of the young opera singer Viola. Scared of everything yellow, sunny and spontaneous, she hides herself in sad violet shadows. Will she find her way to happiness?

Today, some animators, such as the Brothers Quay, hone their soundtracks so exquisitely that it is impossible to enjoy their work without relating it to the accompanying sound. Karlheinz Stockhausen was himself moved when he saw his score animated in In Absentia (Brothers Quay, 2000).

64

65


Monogràfic

Babysitter Mainadera Niñera Japó, 4 min 50 s, 2017, dibuix animat, sense diàlegs Direcció: Aya Shiroi

Lucas Regne Unit, 6 min 24 s, 2016, animació 3D, sense diàlegs

The Muse La Musa

L'Aria del Moscerino L'ària de la mosca El aria de la mosca Death of a Fruit Fly

Direcció: Alastair McIlwain

Espanya, 3 min 10 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Producció: Paper Owl Films

Direcció: Salva de Haro

Música: Keeny & Stronge

Producció: Idem Barcelona

Alemanya, 4 min 30 s, 2017, dibuix animat, VOS (italià)

Música: Fran Villalba

Direcció: Lukas von Berg

Producció: Baby Sitter production commitee Música: Alfredo Catalani

Will o' the Wisp

Eluvium: “Regenerative Being”

Canadà, 3 min 7 s, 2017, animació amb sorra, sense diàlegs

Ucraïna, 7 min 21 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Direcció: Laura Lucic

Direcció: Stas Santimov

Producció: Concordia University - Mel Hoppenheim School of Cinema

Producció: OivaviO Música: Eluvium

Música: Kate Markle

Producció: Oliver Krause Música: Leonard Küssner

Una mainadera agafa en braços un nen que no para de plorar per consolar-lo. Què passarà?

Una niñera coge en brazos un niño que no para de llorar para consolarlo. ¿Qué pasará?

A babysitter takes a baby who won’t stop crying to the seashore to comfort him. And what happens there…

Lucas és bellesa. És una pel·lícula sobre com trobar la llum en la foscor i com trobar l’esperança en el món que ens envolta, fins i tot quan això no sembla possible.

Lucas es belleza. Es una película sobre cómo encontrar la luz en la oscuridad y sobre cómo encontrar esperanza en el mundo que nos rodea, incluso cuando esto no parece posible.

Lucas is a thing of beauty. It is a film about finding the light in darkness and about finding hope in the world around you, even when that doesn’t seem possible.

Un pintor caduc i ranci es desespera davant la seva musa, incapaç de plasmar al quadre allò que intueix en ella: el seu gest, el seu esperit, la seva frescor. Impotent i furiós, ho llença tot per terra i abandona la sala. Ella, avorrida i cansada, agafa un pinzell del terra i comença a vagarejar per la sala, transformant-la en un bell i frondós jardí.

Un pintor caduco y rancio se desespera ante su musa, incapaz de plasmar en el cuadro algo que intuye en ella: su gesto, su espíritu, su frescura. Impotente y furioso, lo lanza todo por el suelo y sale de la sala. Ella, aburrida y cansada, coge un pincel del suelo y comienza a corretear por la sala, transformándola en un bello y frondoso jardín.

An old-fashioned stale painter despairs in front of his muse, unable to capture in the painting something he senses in her: her gesture, her spirit, her freshness. Powerless and furious, he throws everything on the floor and leaves the room. Bored and tired, she takes a brush from the floor and begins to run around the room, transforming it into a beautiful leafy garden.

66

Magnífic curt satíric que converteix la mort d’una mosca aparentment insignificant en una bonica òpera italiana. Fins i tot la mort més petita segueix essent un esdeveniment cruel; la pel·lícula mostra que també la criatura més minúscula té una veu que necessita ser escoltada: una veu de tenor.

Magnífico corto satírico que convierte la muerte de una mosca aparentemente insignificante en una bella ópera italiana. Dado que incluso la muerte más pequeña sigue siendo un acontecimiento cruel, la película muestra que también la criatura más diminuta tiene una voz que requiere ser escuchada: una voz de tenor.

Great satirical short that turns the death of a seemingly insignificant fly into a beautiful Italian opera. Given that even the smallest death continues to be a cruel event, the film shows that the tiniest creature also has a voice that needs to be listened to: a tenor's voice.

Will o' the Wisp és una excel·lent metàfora d’una noia a la recerca de l’acceptació individual i de la pròpia felicitat. De les particularitats del camí, alguns dies difícil i altres més fàcil i còmode. La felicitat és una tasca diària.

Will o' the Wisp es una excelente metáfora de una chica en busca de la aceptación individual y de la propia felicidad. De las particularidades del camino, algunos días difícil y otros más fácil y cómodo. La felicidad es una tarea diaria.

Un senyor en un tren pràcticament buit arriba a un lloc estrany on sembla que tot està previst per a la seva arribada. Res no és casual.

Un señor en un tren prácticamente vacío llega a un lugar extraño donde todo está planeado de antemano para su llegada. Nada es casual.

A lonely man finds himself in a strange place where everything is planned in advance for his arrival. Nothing is casual.

Will o' the Wisp is an excellent metaphor of a girl in search of individual acceptance and happiness. Of the particularities of the path, sometimes difficult, others easier and more comfortable. Happiness is a daily task.

67


Monogràfic

Enlazados Enllaçats Linked Espanya, 2 min 30 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Sea Mar Bielorússia, 3 min 49 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Tanzonk Rússia, 9 min 43 s, 2015, diverses tècniques, VOS (anglès) Direcció: Sasha Svirsky

Direcció: Tsikhanovich Marharita

Producció: Rússia

Direcció i producció: David i Jorge López Ania

Producció: Ladislav Sutnar Faculty of Design and Art of The University of West Bohemia

Música: Alexey Zelensky i Erik Satie

Música: David López Ania

Música: Trio Port Mone Sea

XOXO pocalunki i usciski XOXO abraçades i petons XOXO abrazos y besos XOXO Hugs and Kisses Polònia, 13 min 47 s, 2016, animació 2D, sense diàlegs Direcció: WIola Sowa Producció: Sowa Film Música: Jan Pilch i Michal Gorczika.

De vegades la vida ens carrega amb coses massa feixugues per a una sola persona. Però entre dos, les càrregues pesen menys i són més fàcils de portar.

Una narració melancòlica i minimalista sobre la brevetat de l’ésser i la lleugeresa del temps, sobre la il·lusió de llibertat i la soledat d’un homenet en la vida marítima.

A veces la vida nos carga con algo demasiado pesado para uno solo. Pero entre dos, las cargas pesan menos y son más fáciles de llevar.

Una narración melancólica y minimalista sobre la brevedad del ser y la levedad del tiempo, sobre la ilusión de libertad y la soledad de un hombre pequeño en la vida marítima.

Sometimes life burdens us with too much for one person. But between two, burdens weigh less and are easier to carry.

68

Melancholic and minimalistic narration about the transience of being and the lightness of time, about the illusion of freedom and the loneliness of a little man in sea life.

Una història sobre un soldat que lluita en una guerra global entre els robots i la humanitat. Quan el soldat és ferit en acció una dona robot l’ajuda a sortir-se’n. S'enamoren, però la humanitat i els robots no accepten aquest amor.

Una pel·lícula sobre la soledat, una solitud malgrat l’aparença de proximitat. Una performance on els personatges juguen plegats, gaudeixen i, al mateix temps, lluiten amb la seva incapacitat per crear un vincle més profund.

Una historia sobre un soldado que lucha en una guerra global entre los robots y la humanidad. Cuando el soldado resulta herido en acción, una mujer robot lo ayuda a recuperarse. Se enamoran, pero la humanidad y los robots no aceptan este amor.

Es una película sobre la soledad, la soledad a pesar de la apariencia de proximidad. Una especie de performance en la que los personajes juegan juntos, disfrutan el placer y, al mismo tiempo, luchan con su incapacidad para crear un vínculo más profundo.

A story about a soldier who fights in a global war between robots and humanity. When he is wounded in action, a robot-woman helps him to get well. They fall in love but both humanity and robots don’t want to accept this love.

It’s a film about loneliness, solitude despite the appearance of proximity. A kind of performance in which the characters are playing together, enjoying pleasure and, at the same time, struggling with their inability to create a deeper bond.

69


Monogràfic

M2 MUSIC 2

M3 MUSIC 3 JAZZIMATION

+18 Tots els públics

Dissabte 24 de febrer 22.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Kanashimi no Belladonna (Belladonna) Japó, 1 h 26 min, 1973, animació 2D, VOS (japonès) Direcció: Eiichi Yamamoto Producció: Tadami Watanabe Música: Masahiko Sato

Dissabte 24 de febrer 11 h. La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Jazz i Cinema d'animació: All Those Tin Pan Alley Cats Projecció comissariada i presentada per Milen Alempijević (Director d'Animanima, Sèrbia). L'aparició del cinema sonor va representar un punt d'inflexió en la història de la cinematografia. El cantor de jazz (1927) d'Allan Crossland, el primer film parlat, va transformar la manera d'entendre i percebre dels espectadors i va suposar tota una revolució en el mitjà. Tot i que el fet que el jazz entrés a formar part dels primers dibuixos animats sonors només fos qüestió de temps, aquestes pel·lícules gairebé no contenien jazz, malgrat títols com Jungle Jazz, King of Jazz, Congo Jazz o Jazz Mad. El terme jazz era sinònim de diversió esbojarrada, sovint més enllà dels límits de la decència.

Una de les obres mestres oblidades de l’animació japonesa, Belladonna of Sadness és tota una raresa: un musical de càrrega eròtica animat amb aquarel·les psicodèliques i inspirat en la història de la bruixeria escrita pel francès Jules Michelet. Quan la innocent Jeanne és violada la seva nit de núpcies pel senyor feudal, farà un pacte amb el dimoni per venjar-se de tots els homes que l’han utilitzada vilment i liderar una rebel·lió contra el poder. Una delícia visual i brutal, no apta per a tots els públics i sensibilitats. Una de las de las obras maestras olvidadas de la animación japonesa, Belladonna of Sadness es toda una rareza: un musical de carga erótica animado con acuarelas psicodélicas e inspirado en la historia de la brujería escrita por el francés Jules Michelet. Cuando la inocente Jeanne es violada en su noche de bodas por el señor feudal, hará un pacto con el diablo para vengarse de todos los hombres que la han utilizado vilmente y liderar una rebelión contra el poder. Una delicia visual y brutal, no apta para todos los públicos y sensibilidades.

One of the forgotten masterpieces of Japanese animation, Belladonna of Sadness is a true rarity: an erotic musical animated with psychedelic watercolour drawings, all of it inspired by the history of witchery written by the French author Jules Michelet. When the innocent Jeanne is raped on her wedding night by the feudal lord, she’ll make a pact with the devil to take revenge on all men who have vilely used her and lead a rebellion against power. A visual, brutal delight, not suitable for all ages and sensibilities.

70

D'ençà dels anys 1930 s'han establert estrets lligams entre el jazz i el cinema d'animació, ja quan el jazz constituïa la música pop nord-americana. Des de les obres de clàssics com Dave Fleischer, Bob Clampett, Friz Freleng, Tex Avery o George Pal i innovadors com John Hubley i Norman McLaren fins arribar als creadors contemporanis d'arreu del món, el jazz, tan vibrant i intens, sempre ens embarca en un viatge apassionant. Qui era Stephin Fetchit? Li agradava el jazz a Disney? Què era el ‘jazz-frog cartoon’? Mickey Mouse era un ‘minstrel’? I Bugs Bunny un 'bopper'? Què tenen en comú el ‘Harlem Renaissance’ i la Betty Boop? Qui era un 'squarehead' i qui un 'hip’? Què era el codi Hays i qui eren els ‘Censored Eleven’? Des dels divertidíssims gags dels primers dibuixos animats fins als estereotips racials negatius, la censura i les agitacions socials dels segle XX, aquesta presentació desvetllarà un munt de detalls sorprenents sobre la història comuna del jazz i el cinema d'animació. Malgrat que avui la funció del jazz com un fenomen cultural de progrés ha arribat al seu nivell més baix, en aquest inici del segle XXI, a jutjar per les pel·lícules incloses en aquesta selecció, hi ha autors a qui aquest gènere encara els crea moltes expectatives.

71


Monogràfic

Jazz y Cine de Animación: All Those Tin Pan Alley Cats Proyección comisariada y presentada por Milen Alempijević (Director de Animanima, Serbia)

Jazz & Animated Film: All Those Tin Pan Alley Cats

Giant Steps Passos de gegant Pasos de gigante

Jazzed Director: Anton Setola

Cupcake Magdalena Madalena

Screening curated & presented by Milen Alempijević (Animanima

Israel, 2 min 17 s, 2001, sense diàlegs

Producció: Les Films du Nord

Estats Units, 1 min 56 s, 2017

Director, Serbia)

Director: Michal Levy

Música: Frederik Segers

Direcció i producció: Gina Kamentsky

La aparición del cine sonoro representó un punto de inflexión en la historia de la cinematografía. El cantor de jazz (1927) de Allan Crossland, el primer film hablado, transformó el modo de entender y percibir de los espectadores y supuso una verdadera revolución en el medio.

The appearance of the sound film was a turning point in the history of cinematography. The Jazz Singer by Allan Crossland from 1927, the first ‘talkie’, transformed the thought and perception of filmgoers, bringing about a true revolution of the medium.

Aunque el hecho de que el jazz entrara a formar parte de los primeros dibujos animados sonoros solo fuera cuestión de tiempo, estas películas casi no contenían jazz, a pesar de títulos como Jungle Jazz, King of Jazz, Congo Jazz o Jazz Mad. El término jazz era sinónimo de diversión alocada, a menudo más allá de los límites de la decencia. Desde los años 1930 se han establecido vínculos estrechos entre el jazz y el cine de animación, ya cuando el jazz constituía la música pop norteamericana. Desde las obras de clásicos como Dave Fleischer, Bob Clampett, Friz Freleng, Tex Avery o George Pal e innovadores como John Hubley y Norman McLaren hasta llegar a los creadores contemporáneos de todo el mundo, el jazz, tan vibrante e intenso, siempre nos embarca en un viaje apasionante. ¿Quién era Stephin Fetchit? ¿Le gustaba el jazz a Disney? ¿Qué era el ‘jazz-frog cartoon’? ¿Mickey Mouse era un ‘minstrel’? ¿Y Bugs Bunny un 'bopper'? ¿Qué tienen en común el ‘Harlem Renaissance’ y Betty Boop? ¿Quién era un 'squarehead' y quién un 'hip? ¿Qué era el código Hays y quiénes los ‘Censored Eleven’? Desde los divertidísimos gags de los primeros dibujos animados hasta los estereotipos raciales negativos, la censura y las agitaciones sociales del siglo XX, esta presentación desvelará un gran número de detalles sorprendentes sobre la historia común del jazz y el cine de animación.

Although it was only a matter of time before jazz would find its way to the musical scores of the early sound cartoons, these films were practically free of jazz, despite titles such as Jungle Jazz, King of Jazz, Congo Jazz, Jazz Mad. The term "jazz" was a synonym for wild fun, often beyond the limits of decency. Tight bonds between jazz and animated films have been established ever since the 1930s, from the time when jazz used to be the American pop music. Spanning several decades from the works of classic composers such as Dave Fleischer, Bob Clampett, Friz Freleng, Tex Avery or George Pal and innovators like John Hubley and Norman McLaren, all the way to contemporary creators from all over the world, jazz, so vibrant and vivid, always takes us on an exciting voyage. Who was Stephin Fetchit? Did Disney love jazz? What was ‘jazz-frog cartoon’? Was Mickey Mouse a minstrel? And was Bugs Bunny a bopper? What brings together ‘Harlem Renaissance’ and Betty Boop? Who was ‘squarehead’ and who was ‘hip’? What was the Hays Code and who were ‘The Censored Eleven’? From hilarious gags of early cartoons, to negative racial stereotypes, censorship and social turbulences of the 20th century, this presentation will reveal a plethora of amazing details about the common history of jazz and animated films.

A pesar de que hoy la función del jazz como fenómeno cultural de progreso ha alcanzado su nivel más bajo, en este inicio del siglo XXI, a juzgar por las películas incluidas en esta sección, hay autores a quien este género aún les crea muchas expectativas.

Although nowadays the function of jazz as a progressive cultural phenomenon has reached its lowest level ever, at the turn of 21st century, judging by the films in this selection, there are creators who still have great expectations of this music.

Producció: Bezalel Academy of Arts and Design Música: John Coltrane

França, 6 min 44 s, 2008

Preservation Hall Hot 4: St. James Infirmary (King Britt Remix) Estats Units, 3 min 36 s, 2009

Tim Tom

Direcció: James Tancill

França, 4 min 20 s, 2002

Producció: A Tanco Toons Production

Directors: Romain Segaud i Christel Pougeoise

Música: 'St. James Infirmary (King Britt Remis)' de Preservation Hall Jazz Band

Producció: Supinfocom Valenciennes Música: Django Reinhardt

Leitmotif Dinamarca, 7 min 6 s, 2009

Story Ville França, 6 min, 2005 Directors: Marion Nove-Josserand, Patrick Kraft i Florian Mounié Producció: Supinfocom Valenciennes Música: Louis Armstrong: “Funeral Jazz” State Street Ramblers - “Georgia Grind”

Jazz Song Espanya, 7 min 38 s, 2007 Director: Jorge González Producció: ESDIP Música: Miguel Peña interpretada per Jazz Libitum

L'homme à tête de poule L’home amb cap de pollastre El hombre con cabeza de pollo The Man with a Chicken's Head France, 5 min 38 s, 2007 Directors: Sylvain Georget, Axel Morales i Mathias Rodriguez Producció: Supinfocom Valenciennes Música: Emmanuel Simon Cyprien Dhuyser (saxo soprano) Benoit Richard (saxo tenor) Sebastian Dechy (contrabaix)

Música: ‘Gotterdammerung’ de Noah Creshevsky

Jazz Improvisation in a Notebook Improvisació de jazz en un quadern Improvisación de jazz en un cuaderno France, 1 min 3 s, 2015 Direcció: Bastien Dubois Producció: Blast Production Música: Dexter Gordon

Direcció: Mette Ilene Holmriis, Marie Jørgensen, Jeanette Nørgaard i Marie Thorhauge Producció: The Animation Workshop Música: Joseph Baumgartner i Thomas Richard Christensen

Fallin’ Floyd Països Baixos, 8 min 53 s, 2012 Direcció: Paco Vinc i Albert 't Hooft Producció: Il Luster Films Música: Martin Fondse

Jazz That Nobody Asked For El jazz que ningú va demanar El jazz que nadie pidió Dinamarca, 4 min 12 s, 2013 Direcció: Rune Fisker i Esben Fisker Producció: Benny Box Música: ‘Quaker City Jazz’ de Jan Savitt i els seus Top Hatters ‘Intro’ de Balkan Balagan

Casino Canadà, 4 min, 2016 Direcció i producció: Steven Woloshen Música: ‘Something’s Coming’ d'Oscar Peterson

Guillaume Deffrennes (bateria) Emmanuel Simon (piano)

72

73


Monogràfic

M4 MUSIC 4

Amb ànima Con alma With Soul +18

Diumenge 25 de febrer 11 h La Llotja, Sala Ricard Viñes Serph: “Feather”

Leo Minor

Japó, 5 min 10 s, 2016, dibuix i animació per ordinador 2D, sense diàlegs

França, 7 min 43 s, 2017, animació 3D, sense diàlegs

Direcció: Tarafu Otani

Direcció i producció: Tai Wedekind

Producció: Noble

Música: Clemens Ruh

Música: Serph

Semblance Semblança Apariencia Malàisia, 2 min 57 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció i producció: Annalotta Pauly i Yan Dan Wong Música: Vulfgang Rainstorme

The Mandalas of the Inexplicable Reveries of Daemonboy Els mandales dels somnis inexplicables de Daemonboy Los mandalas de los sueños inexplicables de Daemonboy

Silent London Londres silenciós Londres silencioso

Regne Unit, 10 min 26 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Producció: University of Westminster

Regne Unit, 2 min 45 s, 2017, rotoscòpia amb aquarel·la, sense diàlegs Direcció: Ivelina Ivanova Música: Trohi

Direcció: Sujay Narayan Producció: Royal College of Art Música: Simon Allen De la música visual al hip hop. De la música visual al hip hop.

From Visual Music to Hip Hop.

Tot conté una ploma a l'ànima. Podem anar a tot arreu. Videoclip de la música electrònica de Feather. Todo contiene una pluma en su alma. Podemos ir a todas partes. Videoclip de la música electrónica de Feather.

Everything has a feather in its soul. We can go anywhere.

En Leo té 8 anys i s’està morint de càncer. Negant la seva mort, la imaginació el transporta a ell i al seu germà gran lluny de l’habitació de l’hospital. A la deriva entre les seves emocions i l’espai troben la força per suportar el seu dolor. Leo tiene 8 años y se está muriendo de cáncer. Negando su muerte, la imaginación lo transporta a él y a su hermano mayor lejos de la habitación del hospital. A la deriva entre sus emociones y el espacio encuentran la fuerza para soportar su dolor.

Music video for electronic music of Feather. 8-year-old Leo is dying of cancer. Denying his death, his imagination carries him and his big brother far away from the hospital room. Drifting through their emotions and space, they find the strength to bear their grief.

74

Quan el sentiment de pèrdua t’atrapa, com trobes el camí de tornada?

Cuando la sensación de pérdida te envuelve, ¿cómo encuentras al camino de regreso?

When the feeling of loss engulfs you, how do you find your way back?

Daemonboy està jugant amb l’Univers i l’Univers està jugant amb ell. Difuminant les fronteres entre música visual, coreografia espacial i narració animada, el projecte és una cançó animada que convida el públic a un desplegament de les fantasies lúdiques de Daemonboy.

Daemonboy está jugando con el Universo y el Universo está jugando con él. Difuminando las fronteras entre música visual, coreografía espacial y narración animada, el proyecto es una canción animada que invita al público a un despliegue de las fantasías lúdicas de Daemonboy.

Daemonboy is at play with the Universe and the Universe is at play with him. Blurring lines between visual music, spatial choreography and animated storytelling, the project is an animated song that invites audiences into an unfolding of Daemonboy’s playful reveries.

Una celebració de les necessitats instintives d’una comunitat per la seva unitat mitjançant la dansa. Dins el club, els límits de la realitat es difuminen per revelar veritats fora de la representació. Fora del club s’estén un ampli paisatge urbà d’allò més mundà.

Una celebración de las necesidades instintivas de una comunidad para su unidad mediante la danza. Dentro del club, los límites de la realidad se difuminan para revelar verdades fuera de la representación. Fuera del club, se extiende un vasto paisaje urbano de lo más mundano.

A celebration of a community’s instinctual need for unity through dance. Inside the club, the borders of reality become blurry to open up truths outside of representation. Outside of the club stretches out a vast cityscape of urban mundanity.

75


Monogràfic

KL

Bluenote

Bèlgica, 3 min 47 s, 2017, pixilació, sense diàlegs

França, 6 min 20 s, 2016, animació 3D, VOS (anglès)

Direcció: William Henne i Yann Bonnin Producció: Zorobabel

Direcció: Quentin Collet, Amadine Pagnon, Héloïse Dorsan-Rachet i Félix Lambert

Música: Glacial

Producció: École Georges Méliès Música: Eric Muther, Tom Georgel, Pascal Mabit, Michel Ghuzei i Vincent Kappes

Le Chant des grenouilles El cant de les granotes El canto de las ranas Frog Song França, 10 min 38 s, 2016, stop motion, sense diàlegs Direcció: Violaine Pasquet

Fruit Fruita Fruta

Conan O'Brien Discusses "We're Going to be Friends" by The White Stripes - Third Man Books

Riot Motí Motín

Alemanya, 5 min 55 s, 2016, animació 2D, sense diàlegs

Regne Unit, 2 min 40 s, 2017, animació 2D, VOS (anglès)

França, 13 min 26 s, 2017, animació 2D i acció en viu, VOS (francès)

Direcció i producció: Gerhard Funk

Direcció i producció: Moth Studio

Direcció: Frank Ternier

Música: Tobias Schneider

Música: White Stripes

Producció: Annabelle Gagneux Música: Frédérik Duzan, dit Zed

Producció: La Fabule Música: Anthony Fresneau

Un seguit de fotos que passen molt de pressa. El lloc se’ns mostra només per detalls emmarcats en primers plans. Es tracta d’un cementiri immens de 42 km², ubicat a l’Alta Silèsia.

Una sucesión de fotografías, proyectadas a gran velocidad. El lugar se nos muestra únicamente a través de sus detalles, enmarcados en primeros planos. Se trata de un cementerio inmenso de 42 km2, ubicado en la Alta Silesia.

A succession of photos quickly pass. The place is revealed only by details, framed in close-up. This site is an immense cemetery of 42 km², located in Upper Silesia.

A Louisiana, un esclau fuig dels camps de cotó. Un viatge musical el condueix cap a la llibertat amb blues.

En Luisiana, un esclavo escapa de los campos de algodón. Un viaje musical le conduce hacia la libertad con blues.

In Louisiana, a slave escapes from the cotton fields. A musical journey leads him to freedom, with blues.

A Luisiana, al vespre, a l’hora d’anar a dormir, una granota comença a cantar a les profunditats del bayou (meandres del riu Mississipí).

En Luisiana, al atardecer, cuando todos se están quedando dormidos, una rana ha comenzado a cantar en las profundidades del bayou (meandros del río Misisipi).

In Louisiana, at nightfall, when everybody is falling asleep, a frog has started singing in the depths of the bayou.

El multipremiat curtmetratge explica la història de la creació, ser, madurar i expirar. Un joc de formes que il·lustren el diàleg entre dues forces mitològiques: Occident i Orient. Les entitats en blanc i negre es divideixen i reconcilien constantment amb el vermell, en una coreografia lúdica i dramàtica de formes i figures.

El multipremiado cortometraje cuenta la historia de la creación, ser, madurar y perecer. Un juego de formas que ilustran el diálogo entre dos fuerzas mitológicas: Occidente y Oriente. Las entidades de blanco y negro se dividen y reconcilian constantemente con el rojo, en una coreografía lúdica y dramática de formas y figuras.

The multi-award-winning short tells the story of creation, being, growing up and dying. A play of shapes that illustrate the dialogue between two mythological forces: the West and the East. The black and white entities split and reconcile constantly with the red in a playful and dramatic choreography of shapes and figures.

76

We’re Going To Be Friends ha entusiasmat infants i adults d'arreu del món. Escolteu el relat de la representació de The White Stripes de la cançó a l’episodi final del Late Night with Conan O’Brien, emès el 20 de febrer del 2009 i escOlteu com la cançó és per a ell un nou vídeo animat de Moth Studio.

We’re Going To Be Friends ha entusiasmado a niños y a adultos en todo el mundo. Escuchad el relato de la representación de The White Stripes de la canción en el episodio final de Late Night with Conan O’Brien, emitido el 20 de febrero del 2009 y escuchad como la canción es para él un nuevo vídeo animado de Moth Studio.

We’re Going To Be Friends has touched children and adults around the world. Listen to Conan O’Brien's account of The White Stripes performance of the song on the final episode of Late Night with Conan O’Brien which aired February 20, 2009 and hear what the song means to him in a new animated video by Moth Studio.

Un jove negre mor en un enfrontament violent entre un veí i la policia. Una multitud indignada es congrega. El sentiment d'injustícia creix i engendra el motí... En absència de paraules, el cos es pot venjar?

Un joven negro es asesinado en un altercado entre un vecino y la policía. Una multitud indignada se congrega. El sentimiento de injusticia crece y engendra disturbios... En ausencia de palabras, ¿puede el cuerpo vengarse?

A young black man is killed in an altercation with a vigilant neighbour and the police. An indignant crowd gathers. The feeling of injustice is high. A group isolates itself. Emotion engenders riot.... In the absence of words, can the body take its revenge?

77


Monogràfic

M5 MUSIC 5

Tots els públics

Divendres 23 de febrer 20 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Marató de videoclips Maratón de videoclips Music video marathon

¡Animac os ofrece un viaje alucinante por los más de 40 años de historia del videoclip musical animado! Y es que su historia es larga y sinuosa, pero muchos estamos de acuerdo que empezó a tomar forma durante los 60 gracias a grupos como los Beatles y cristalizó en los 80 con la MTV como bandera de vanguardia. Pero… ¿y el videoclip animado? Una vez más, volvemos a los polifacéticos Beatles y al mágico Yellow Submarine de George Dunning, pero hay que dar un salto a los 80 de nuevo para encontrar una de las piezas más emblemáticas que todo el mundo recuerda con nostalgia: el Take on Me de los A-Ha.

Animac offers you an amazing journey through more than 40 years of history of the animated music video! Indeed, its history is a long and winding road, but most of us agree that it started taking shape during the 1960s thanks to bands like the Beatles and crystallised in the 80s with the cutting-edge MTV. But… what about the animated music video? Once more, we go back to the multifaceted Beatles and the magical Yellow Submarine by George Dunning, but we must jump again to the 80s to find one of the most iconic pieces everyone remembers with nostalgia: A-Ha’s Take on Me.

Durante los 80 y los 90, el medio animado fue arraigando poco a poco en el mainstream musical con la ayuda de autores como los hermanos Quay, Peter Lord de Aarman, o los propios estudios Disney, pasando por animadores como John Kricfalusi o incluso el mismísimo Hayao Miyazaki. Con la llegada del nuevo milenio, la animación empezó a infectar y transformar absolutamente el mundo del videoclip gracias a grupos europeos como Gorillaz, Daft Punk o Röyksopp. Y hoy en día es difícil encontrar una banda contemporánea que no haya explorado el medio animado en uno de sus videoclips.

During the 80s and 90s, animation gradually became rooted in the mainstream with the help of creators like the Brothers Quay, Peter Lord from Aardman or the Walt Disney Studios, including animators like John Krickfalusi or even Hayao Miyazaki himself. With the arrival of the new millennium, animation began to infect and completely reshape the world of the music video thanks to European bands like Gorillaz, Daft Punk and Röyksopp. And nowadays it’s hard to find a contemporary band that hasn’t yet explored this medium in one of their music videos.

Ven y baila con nosotros en nuestra maratón musical de videoclips animados, donde también canturrearemos con las propuestas más innovadoras de autores como Michel Gondry, Sylvain Chomet o Takashi Ohashi, entre muchos otros. ¡Únete a la fiesta!

Come and dance with us to our musical marathon of animated music videos, where we’ll also hum along with the most inventive pieces by filmmakers such as Michel Gondry, Sylvain Chomet and Takashi Ohashi, among many others. Join the party!

Animac us ofereix un viatge al·lucinant pels més de 40 anys d’història del videoclip musical animat! I és que la seva història és llarga i sinuosa, però molts estem d’acord que va començar a prendre forma durant els 60 gràcies a grups com els Beatles i va cristal·litzar als 80 amb la MTV com a bandera d’avantguarda. Però... i el videoclip animat? Un cop més, tornem als polifacètics Beatles i el màgic Yellow Submarine de George Dunning, però cal fer un salt de nou als 80 per trobar una de les peces més emblemàtiques que tothom recorda amb nostàlgia: el Take on Me dels A-Ha. Durant els 80 i els 90, el mitjà animat va anar arrelant mica en mica al mainstream musical, amb l’ajut d’autors com els germans Quay, Peter Lord d’Aardman, o els propis estudis Disney, passant per animadors com John Kricfalusi o fins i tot el mateix Hayao Miyazaki. Amb l’arribada del nou mil·lenni, l’animació va començar a infectar i transformar absolutament el món del videoclip gràcies a grups europeus com Gorillaz, Daft Punk o Röyksopp. I avui en dia és difícil trobar una banda contemporània que encara no hagi explorat el mitjà animat en algun dels seus videoclips. Vine i balla amb nosaltres a la nostra marató musical de videoclips animats, on també cantussejarem amb les propostes més innovadores d’autors com Michel Gondry, Sylvain Chomet o Takashi Ohashi, entre molts d’altres. Uneix-te a la festa!

78

79


Memòria de la Guerra Civil espanyola

Memòria de la Guerra Civil espanyola MEMORIA DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA MEMORY OF THE SPANISH CIVIL WAR Els animadors recorden episodis, alguns poc coneguts, de la nostra contesa.

Radio Dolores

Los animadores recuerdan episodios, algunos poco conocidos, de nuestra contienda. The animators remember episodes, some little unknown, of our war.

Finlàndia i República Txeca, 18 min 5 s, 2016, stop motion, VOS (anglès i castellà) Direcció: Katariina Lillqvist Producció: Film Cooperative Camera Cagliosto Música: Kusti Vuorinen

Areka La rasa La zanja The Ditch

La Folie La bogeria La locura Insanity

Espanya, 7 min 20 s, 2017, diverses tècniques, VOS (eusquera)

Espanya, 6 min 15 s, 2016, stop motion, VOS (francès)

Direcció: Atxur Animazio Taldea i Begoña Vicario

Direcció: Ricard López Iglesias Producció: Escola Pau Gargallo

Producció: Lekuk Kultur Elkartea

Una cançó i la història d'un soldat finlandès de les Brigades Internacionals que retorna al seu poble de Màlaga anys més tard. Katariina Lillqvist és una de les grans autores d’animació stop motion i Radio Dolores va guanyar el premi Sacem d’Annecy a la millor música original 2017.

Una canción y la historia de un soldado finlandés de las Brigadas Internacionales que regresa a su pueblo de Málaga años más tarde. Katariina Lillqvist es una de las grandes autoras de animación stop motion y Radio Dolores ganó el premio Sacem d’Annecy a la mejor música original 2017.

A song and the story of a Finnish soldier in the International Brigades who returns to his village in Malaga some years later. Katariina Lillqvist is one of the great stop motion animators and Radio Dolores won the Annecy Sacem Best Original Music Award 2017.

Van matar el pare de l’Euxebi durant la guerra. En la seva joventut, l'Euxebi va sofrir la repressió franquista i, tot i que la dictadura ja fa molt que va acabar, fins avui no ha tingut l’oportunitat de recuperar la memòria del seu pare.

Al padre de Euxebi lo mataron durante la guerra. En su juventud, Euxebi sufrió la represión franquista y, a pesar de que la dictadura acabó hace mucho, hasta hoy no ha tenido oportunidad de recuperar la memoria de su padre.

Euxebi's father was killed during the war. In his youth, Euxebi suffered Franco's repression and, although the dictatorship ended long ago, until today he has not had the opportunity to recover the memory of his father.

La bogeria i l’absurditat de la guerra faran que el gran pintor Pablo Picasso creï una de les obres més significatives i importants del segle XX, tot i que el procés a través del qual arribarà a la idea final no serà gens fàcil.

La locura y el absurdo de la guerra harán que el gran pintor Pablo Picasso cree una de las obras más significativas e importantes del siglo XX, aunque el proceso por el que llegará a la idea final no será nada fácil.

The insanity and absurdity of the war will make the great painter Pablo Picasso create one of the most significant and important works of the 20th century, although the process by which he will reach the final idea will not be at all easy.

Areka

80

81


Premi honorífic

Premi honorífic PREMIO HONORÍFICO HONORARY AWARD

Boléro Paprika Bolero Paprika França, 20 min 53 s, 2017, titelles i sorra, VOS (anglès i castellà) Direcció: Marc Ménager Producció: Luc Camilli

A França durant els anys cinquanta Diego, el fill d’uns republicans espanyols exiliats, és testimoni d’un operatiu policial adreçat contra el seu avi i contra la seva mare -entre els darrers opositors del règim franquista. Immers en reminiscències sobre una història que encara està molt viva, Diego vol preservar la memòria dels que van resistir al totalitarisme.

En Francia durante los años cincuenta, Diego, el hijo de unos republicanos españoles en el exilio, es testigo de un operativo policial dirigido contra su abuelo y su madre -entre los últimos opositores del régimen franquista. Inmerso en reminiscencias sobre una historia que todavía está muy viva, Diego quiere preservar la memoria de aquellos quienes resistieron al totalitarismo.

In France in the 1950s, Diego, the son of Spanish Republicans in exile, witnesses a police roundup targeting his mother and grandfather amongst the last opponents of the Franco re gime. Immersed in reminiscing about a history that is still very much alive, Diego will preserve the memory of those who resisted totalitarianism.

82

Father and Daughter

83


Premi honorífic

Normand Roger

El compositor que sembrava emocions Quan la música et dóna la mà, suaument, però estirant-te amb tanta força que ja no et pots deixar anar, fent-te trotar, fer tombarelles i, en definitiva, fent-te sentir una gran emoció, segurament estàs escoltant una banda sonora composta per Normand Roger. A la pantalla la música acompanya, puntua i complementa. Explica, anticipa i sorprèn. De vegades, la música garanteix que no oblidis mai un pla, una escena, una seqüència. El camí en bicicleta de la filla que desitja el retorn del seu pare anirà unit per sempre més a la seva música a Father and Daughter, multiplicant tota la melangia i tot l’enyor. La imaginació salvatge de l’infant a The Boy Who Saw the Iceberg és un treball subtil en la música que també pot fer créixer el personatge. A Crac!, un curt dirigit per Frédéric Back, Roger ens submergeix en els sons pregons del Quebec, en una banda sonora treballada amb autèntics músics folk, que es van aprendre les partitures de memòria, sense saber llegir música. En un altre curt monumental del mateix realitzador, la música és com un riu cabalós que emet un gran cant a la fragilitat i a la bellesa del nostre medi natural. Roger compon per a violins o per al més estrany dels instruments, eixampla la pantalla i li dóna textura, sempre a la recerca d’un so únic, memorable, indeleblement fos al record del film. “Un cop associes una música a una escena en una pel·lícula, no es tracta ja només de la música, es tracta de la impressió. i de l’emoció que "crees” afirma el compositor. Nascut a Mont-real, Normand Roger va iniciar la seva carrera com a músic independent l’any 1971. Des d’aleshores ha creat més de 200 bandes sonores i ha treballat amb els millors animadors independents del món, com Frédéric Back, Aleksandr Petrov, Paul Driessen, Caroline Leaf, Michaël Dudok de Wit, Regina Pessoa o Co Hoedeman, entre d’altres, dins i fora del National Film Board of Canada. Les 13 nominacions als premis Oscar® i les 6 estatuetes guanyades amb la seva música són només un indicador del seu talent, que tot i que no s’ha dedicat només a l’animació, sí que aquest ha estat l’àmbit en el qual ha assolit un major reconeixement. El seu recorregut professional, llarg i fructífer, tot i que invisible per a molts, és com el del protagonista de The Man Who Planted Trees, el que es va passar la vida plantant arbres, convertint erms en boscos espectaculars, plens de vida.

El compositor que sembraba emociones

The Composer Who Sowed Emotions

Cuando la música te coge de la mano suavemente, pero tira de ti tan fuerte que ya no puedes soltarte, haciéndote trotar, dar volteretas y, en definitiva, te hace sentir una gran emoción, seguramente estás escuchando una banda sonora compuesta por Normand Roger.

When music holds your hand gently but pulls you so strongly that you cannot get free, making you trot, somersault and, in short, feel great emotion, you are probably listening to a soundtrack composed by Normand Roger.

En la pantalla, la música acompaña, puntúa y complementa. Explica, anticipa y sorprende. A veces, la música garantiza que no olvides nunca un plano, una escena, una secuencia. El camino en bicicleta de la hija que desea el regreso del padre está unido para siempre a su música en Father and Daughter, multiplicando toda la melancolía y añoranza. La imaginación salvaje del niño en The Boy Who Saw the Iceberg es un trabajo sutil en la música que igualmente hace crecer al personaje. En Crac!, un corto dirigido por Frédéric Back, Roger nos sumerge en los sonidos profundos del Quebec, en una banda sonora trabajada con auténticos músicos folk, quienes sin saber leer música aprendieron las partituras de memoria. En otro corto monumental del mismo realizador, la música hace de un caudaloso río un gran canto a la fragilidad y a la belleza de nuestro medio natural.

On the screen, music accompanies, punctuates and complements. It explains, anticipates and surprises. Sometimes, music ensures that you never forget a frame, a scene, a sequence. The bicycle journey of the daughter longing for her father’s return is forever linked to his music in Father and Daughter, multiplying all the melancholia and yearning. The boy’s wild imagination in The Boy Who Saw the Iceberg is a subtle piece in which music also makes the character grow. In Crac!, a short directed by Frédéric Back, Roger submerges us into the deep sounds of Quebec in a soundtrack performed with authentic folk musicians who, as they could not read music, learnt the scores by heart. In another monumental short by the same filmmaker, music acts as a fast-flowing river, a great song to the fragility and beauty of our environment.

Roger compone para violines o para el más extraño de los instrumentos, agranda la pantalla y le da textura, siempre en busca de un sonido único, memorable, fundido indeleblemente en el recuerdo del film. “Una vez asocias una música a una escena en la película, no se trata ya sólo de la música, se trata de la impresión. Y de la emoción que creas” afirma el compositor. Nacido en Montreal, Normand Roger inició su carrera como músico independiente en 1971. Desde entonces ha creado más de 200 bandas sonoras y ha trabajado con los mejores animadores independientes del mundo, como Frédéric Back, Aleksandr Petrov, Paul Driessen, Caroline Leaf, Michaël Dudok de Wit, Regina Pessoa o Co Hoedeman, entre otros, dentro y fuera del National Film Board of Canada. Las 13 nominaciones a los premios Oscar® y las 6 estatuillas ganadas en films con su música son tan sólo un indicador de su talento, que si bien no se ha dedicado en exclusiva a la animación sí que éste ha sido el ámbito dónde ha alcanzado un mayor reconocimiento. Su recorrido profesional, largo y fructífero, aunque invisible para muchos, es como el del protagonista de The Man Who Planted Trees, que pasó su vida plantando árboles, convirtiendo páramos en bosques espectaculares, llenos de vida. Es para Animac un honor entregarle en esta edición el Premio Honorífico Animac 2018 al compositor y diseñador de sonido canadiense Normand Roger, que además nos visitará junto a su esposa, la gran productora de animación, Marcy Page.

Roger composes for violins and the weirdest of instruments, enlarges the screen and endows it with texture, always in search of a unique memorable sound, indelibly fused with the memory of the film. “Once you associate music in a scene in a film, it's not about the music any more, it’s about the impression, and the emotion you create, notes the composer. Born in Montreal, Normand Roger began his career as a freelance musician in 1971. Since then, he has created over 200 soundtracks and has worked with the best independent animators in the world, such as Frédéric Back, Aleksandr Petrov, Paul Driessen, Caroline Leaf, Michaël Dudok de Wit, Regina Pessoa and Co Hoedeman, inside and outside the National Film Board of Canada. The 13 Oscar® nominations and 6 statuettes won for films with his music are just an indication of his talent, which, although he has not exclusively devoted it to animation, has brought him greatest recognition in this field. His long and fruitful career, although invisible for many, is similar to that of the lead character of The Man Who Planted Trees, who spent his life planting trees, turning the wasted lands into spectacular forests, full of life. It is an honour this year for Animac to bestow the Animac 2018 Honorary Award on the Canadian composer and sound designer Normand Roger, who will visit us accompanied by his wife, the great animation producer Marcy Page.

Per a Animac és un honor lliurar en aquesta edició el Premi Honorífic Animac 2018 al compositor i dissenyador de so canadenc Normand Roger, el qual, a més, ens visita juntament amb la seva esposa, la gran productora d’animació Marcy Page.

84

85


Premi honorífic

BS1

BANDA SONORA DE NORMAND ROGER 1 Tots els públics Divendres 23 de febrer 20.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

The Sand Castle El castell de sorra El castillo de arena

The Metamorphosis of Mr. Samsa La metamorfosi del Senyor Samsa La metamorfosis del Señor Samsa

The Man Who Planted Trees L’home que plantava arbres El hombre que plantaba árboles

No Problem Cap problema Sin problema

Canadà, 13 min 15 s, 1977, animació amb sorra, sense diàlegs

Canadà, 9 min 45 s, 1978, animació amb sorra sobre vidre, sense diàlegs

Canadà, 30 min 8 s, 1987, animació 2D, VOS (anglès)

Canadà, 12 min 44 s, 1992, animació 2D, sense diàlegs

Direcció: Co Hoedeman

Direcció i producció: Caroline Leaf

Direcció i producció: Frédéric Back

Direcció: Craig Welch

Producció: Gaston Sarault

86

Producció: Eunice Macaulay i Marcy Page

Crac!

Paradisia

Canadà, 15 min 1 s, 1980, animació 2D, sense diàlegs

Estats Units, 12 min, 1987, dibuix animat, sense diàlegs

Direcció: Frédéric Back

Direcció: Marcy Page

87


Premi honorífic

BS2

BANDA SONORA DE NORMAND ROGER 2 Tots els públics Dissabte 24 de febrer 16 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

M.C. Escher: Sky and Water M.C. Escher: Cel i aigua M.C. Escher: Cielo y agua

The Old Man and the Sea El vell i el mar El viejo i el mar

Canadà, 30 min 3 s, 1998, animació 2D, sense diàlegs

Canadà, 20 min, 1999, pintura sobre vidre, VOS (anglès)

Direcció: Gayle Thomas

Direcció: Aleksandr Petrov

Aria Ària Canadà, 10 min 45 s, 2001, stop motion, VOS (italià) Direcció: Pjotr Sapegin

La Funambola La funàmbula La funámbula The Tightrope Walker Canadà, 6 min, 2002, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Roberto Catani

Village of Idiots Poble d’idiotes Pueblo de idiotas

The Boy Who Saw the Iceberg El nen que va veure l’iceberg El niño que vio el iceberg

Father and Daughter Pare i filla Padre e hija

Land of the Heads Terra dels caps Tierra de las cabezas

Canadà, 12 min 43 s, 1999, diverses tècniques, VOS (anglès)

Alemanya, 9 min 9 s, 2000, animació 2D, sense diàlegs

Canadà, 8 min, 2000, tinta i aquarel·la, sense diàlegs

Canadà, 6 min 11 s, 2009, stop motion, VOS (anglès)

Direcció: Eugene Fedorenko i Rose Newlove

Direcció: Paul Driessen

Direcció: Michäel Dudok de Wit

Direcció: Claude Barras i Cédric Louis

Producció: Marcy Page

Producció: Cinété Filmproduktie, Willem Thijssen, Cloudrunner Ltd i Claire Jennings

Producció: Michael Fukushima

88

Tête à tête à tête Cara a cara Head-to-Head Canadà, 12 min 49 s, 2005, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Marv Newland Producció: Svend-Erik Eriksen i Marcy Page

89


Premi trajectòria

Premi Trajectòria

Zacarías M. de la Riva (Barcelona, 1972)

PREMIO TRAYECTORIA LIFETIME AWARD

Música, mestre! Aquest any, el Premi Trajectòria Animac 2018 va dedicat a un orfebre de la temàtica protagonista de la present edició de la Mostra: el compositor musical Zacarías Martínez de la Riva. La seva exemplar trajectòria trenca el mite de que tota carrera artística ve per vocació o és quelcom innat. En tot cas, és tot un exemple de que cadascú sempre pot forjar-se un nou camí. I és que a diferència d’altres compositors, de la Riva apuntava cap a enginyer de telecomunicacions, però per tombs de la vida va acabar a Boston, on va cursar un doble grau en Composició i Banda Sonora al Berklee College of Music.

¡Música, maestro! Este año, el Premio Trayectoria Animac 2018 va dedicado a un orfebre de la temática protagonista de la presente edición de la Mostra: el compositor musical Zacarías Martínez de la Riva. Su ejemplar trayectoria rompe el mito de que toda carrera artística viene por vocación o es algo innato. En todo caso, es todo un ejemplo de que uno siempre puede forjarse un nuevo camino. Y es que, a diferencia de otros compositores, de la Riva iba para ingeniero de telecomunicaciones, pero las vueltas de la vida le llevaron a Boston, donde cursó un doble grado en Composición y Banda Sonora en el Berklee College of Music.

De la Riva sempre ha tingut una predilecció especial pel cinema del gènere i el mitjà animat. L’any 2004 escriu la partitura del primer curtmetratge de Tadeo Jones, dirigit per Enrique Gato i guanyador del Goya. A partir de l’any 2006, inicia una sèrie de fructíferes col·laboracions: amb el productor Elías Querejeta per tal de musicar els seus documentals, i amb els directors del gènere Carles Torrens, Manuel Carballo i Gabe Ibáñez –amb qui seguirà treballant frec a frec en múltiples projectes.

De la Riva siempre ha sentido una especial predilección por el cine del género y el medio animado. En el año 2004 escribe la partitura del primer cortometraje de Tadeo Jones, dirigido por Enrique Gato y ganador del Goya. A partir de 2006, inicia una serie de fructíferas colaboraciones: con el productor Elías Querejeta para musicar sus documentales y con los directores del género Carles Torrens, Manuel Carballo y Gabe Ibáñez –con quienes seguirá trabajando codo con codo en múltiples proyectos.

Els llargmetratges d’animació Floquet de Neu (2011) i Un gallo con muchos huevos (2015) compten amb les seves músiques, però de la Riva és una peça indispensable de la franquícia de Tadeo Jones, per a la qual ha compost la banda sonora dels seus dos llargmetratges Las Aventuras de Tadeo Jones (2012) i Tadeo Jones 2: El Secreto del Rey Midas (2017), així com de multipremiats curtmetratges.

Los largometrajes de animación Copito de Nie ve (2001) y Un gallo con muchos huevos (2015) cuentan con sus composiciones, pero de la Riva es una pieza indispensable de la franquicia de Tadeo Jones, para la que ha compuesto la banda sonora de sus dos largometrajes Las Aventuras de Tadeo Jones (2012) y Tadeo Jones 2: El Secreto del Rey Midas (2017), así como multipremiados cortometrajes.

Amb desenes de premis i nominacions a les seves espatlles, de la Riva destaca pel seu estil clàssic, sofisticat, versàtil i sense por a l’experimentació formal i tímbrica. I encara li espera un futur més brillant que mai.

Con decenas de premios y nominaciones a sus espaldas, de la Riva destaca por su estilo clásico, sofisticado, versátil y sin miedo a la experimentación formal y tímbrica. Y todavía le espera un futuro más brillante que nunca.

Strike up the orchestra! This year, Animac 2018’s Lifetime Award goes to a musical goldsmith, as this is the main theme of our present edition: the composer Zacarías Martínez de la Riva. His exemplary career belies the myth that an artistic path always comes by vocation or is something innate. If anything, it illustrates that you can always forge your own path. Unlike other composers, de la Riva was about to become a telecommunications engineer but the twists and turns of life took him to Boston, where he studied a double degree in Composition and Soundtrack at the Berklee College of Music. De la Riva has always had a special predilection for genre films and the animated medium. In 2004, he wrote the score of the first Tadeo Jones short film, directed by Enrique Gato and awarded with a Goya. From 2006, he embarked on many fruitful joint projects: with producer Elías Querejeta to score his documentaries, and with genre directors Carles Torrens, Manuel Carballo and Gabe Ibáñez – with whom he continues to work side by side on many projects. The animated feature films Snowflake, the White Gorilla (2011) and Un gallo con muchos huevos (2015) include his soundtrack work but de la Riva is an indispensable key member of the Tadeo Jones franchise: he composed the soundtracks for the two feature films Tad, the Lost Explorer (2012) and Tad the Lost Explorer and the Secret of King Midas (2017), as well as all the multi-award-winning short films based on the character. With dozens of awards and nominations, de la Riva and his work shine thanks to his style: classic but sophisticated, versatile and fearless, as he is unafraid of experimenting with form and timbre. And an even brighter future still awaits him.

Tadeo Jones

90

91


Conferències

Conferències CONFERENCIAS LECTURES

Masterclass Normand Roger

Masterclass Zacarías M. de la Riva

Diumenge 25 de febrer 12.30 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

Diumenge 25 de febrer 16 h La Llotja, Sala Ricard Viñes

So i música per a la animació by Normand Roger

Una oportunitat única per tots els amants i curiosos de la banda sonora i el seu paper clau en injectar tota mena d’emocions en l’art de narrar històries. El compositor Zacarías Martínez de la Riva –guardonat amb el Premi Trajectòria Animac 2018 per la seva brillant carrera musical i les seves reconegudes bandes sonores– ens relatarà el seu recorregut com a artista: des de la seva formació a Boston, les seves primeres col·laboracions amb directors del gènere i el seu estret vincle amb la franquícia de Tadeo Jones fins al dia d’avui.

Com a compositor i dissenyador de so per a pel·lícules d'animació, Normand Roger considera que el seu treball està més relacionat amb el llenguatge del cinema que amb el camp de la música. La seva preocupació no és tant la música, sinó el paper que pot tenir en una pel·lícula juntament amb els altres elements sonors. A través de fragments de pel·lícules, mostrarà exemples de la varietat de rols que la música i el so poden interpretar en les pel·lícules d'animació en les quals ha col·laborat al llarg dels anys. Sonido y música para la animación by Normand Roger Como compositor y diseñador de sonido para películas animadas, Normand Roger considera su trabajo más relacionado con el lenguaje del cine que con el campo de la música. Su preocupación no es tanto la música en sí misma, sino el papel que puede jugar en una película junto con los restantes elementos de sonido. A través de fragmentos de películas, mostrará ejemplos de la variedad de roles que la música y el sonido pueden desempeñar en películas animadas en las que colaboró a lo largo de los años.

Sound & Music for Animation by Normand Roger As a composer and sound designer for animated films, Normand Roger regards his work as more related to the language of cinema than to the field of music. His concern is not so much about the music itself but the role that it can play in a film along with the other sound elements. Through film excerpts, he will show examples of the variety of roles that music and sound can play in animated films he has worked on over the years.

Una oportunidad única para todos los amantes y curiosos de la banda sonora y su papel clave para inyectar todo tipo de emociones en el arte de narrar historias. El compositor Zacarías Martínez de la Riva –galardonado con el Premio Trayectoria Animac 2018 por su brillante carrera musical y sus reconocidas bandas sonoras– nos relatará su recorrido como artista: desde su formación en Boston, sus primeras colaboraciones con directores del género, y su estrecho vínculo con la franquicia de Tadeo Jones hasta el día de hoy.

A unique opportunity for all lovers of soundtracks and those with a passing interest to explore their key role in bringing emotion to the art of storytelling. Film composer Zacarías Martínez de la Riva – awarded Animac 2018’s Lifetime Award for his brilliant musical career and his renowned soundtracks – will guide us through his career as an artist: from his training years in Boston, his early work with Spanish film directors, and his close connection to the Tadeo Jones franchise until today.

Samorost

92

93


Conferències

Horaci l’Inuit Dijous 22 de febrer 16 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

La sèrie d’animació catalana d’humor i aventures Horaci l’inuit arriba a la segona temporada, amb 35 nous capítols. El seu creador, el lleidatà Òscar Sarramia, visita de nou Animac per tal de presentar dos capítols inèdits i explicar-nos els processos creatius i de producció del nou èxit preescolar de TV3 i la productora Imagic Telecom. Horaci l’inuit narra les peripècies de l’Horaci i la Sedna: dos nens esquimals que miren de defensar el seu ecosistema únic, ple d’óssos polars, iglús, caiacs i xamans. La serie de animación catalana de humor y aventuras Horaci el inuit llega a su segunda temporada, con 35 nuevos capítulos. Su creador, el leridano Òscar Sarramia, visita de nuevo Animac para presentar dos capítulos inéditos y contarnos los procesos creativos y de producción del nuevo éxito preescolar de TV3 y la productora Imagic Telecom. Horaci el inuit narra las peripecias de Horaci y Sedna: dos niños esquimales que intentan defender su ecosistema único, lleno de osos polares, iglúes, kayaks y chamanes

Adventure-comedy Catalan animated TV series Horaci the Inuit hits its second season with 35 new episodes. Its creator, Lleida-born Òscar Sarramia, revisits Animac to present two exclusive unseen episodes and to share with us the creative and production process of this new preschool hit produced by TV3 and Imagic Telecom. Horaci the Inuit tells the unexpected adventures of Horaci and Sedna: two Eskimo kids who try to defend their unique ecosystem, full of polar bears, igloos, kayaks and shamans.

94

Així sona... Samorost d'Amanita design (Floex)

Així vam fer Heavies Tendres

Dissabte 24 de febrer 16.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Divendres 23 de febrer 17 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

En ple boom del videojoc independent, un estudi txec s’alça com un dels seus precursors i alhora far constant d’inspiració: Amanita Design, fundat per Jakub Dvorský. Tot mesclant fotorealisme oníric i animació flash cartoon, Amanita va modelar un estil propi –que podríem anomenar retrofuturisme vegetal– en el videojoc de culte Samorost. Però ens falta citar un ingredient essencial: la banda sonora atmosfèrica del compositor i artista multimèdia Tomáš Dvořák, altrament conegut com Floex. El músic txec és un expert en la mescla de sons sintètics i melodies orgàniques, i ha construït una paleta sonora única i inconfusible que brilla en la monumental banda sonora de Samorost 3, l’última obra mestra de l’estudi.

Il·lustrador català i creador d’àlbums de còmic, Juanjo Sáez torna a Animac per tal de presentar aquesta nova sèrie animada de TV: Heavies Tendres, una història sobre la majoria d’edat inspirada pels propis anys d’adolescència de l’artista i les seves experiències familiars al barri de La Sagrera en la Barcelona preolímpica. La música heavy metal és el refugi existencial dels adolescents protagonistes d’aquesta nova producció de TV a càrrec de TV3 i l’estudi WKND –de la qual veurem en exclusiva un episodi inèdit.

En pleno boom del videojuego independiente, un estudio checo se alza como uno de sus precursores y faro constante de inspiración: Amanita Design, fundado por Jakub Dvorský. Mezclando fotorrealismo onírico y animación flash cartoon, Amanita moldeó un estilo propio –que podríamos llamar retrofuturismo vegetal– en el videojuego de culto Samorost. Pero nos falta nombrar un ingrediente esencial: la banda sonora atmosférica del compositor y artista multimedia Tomáš Dvořák, también conocido como Floex. El músico checo es un experto en la mezcla de sonidos sintéticos y melodías orgánicas, y ha construido una paleta sonora única e inconfundible que brilla en la monumental banda sonora de Samorost 3, la última obra maestra del estudio.

In the midst of the indie game boom, a Czech studio stands as one of its precursors and as a constant beacon of inspiration: Amanita Design, founded by Jakub Dvorský. By mixing dreamlike photorealism and cartoony flash animation, Amanita forged their own style – which we could call vegetal retrofuturism – in the cult indie game Samorost. But there is another essential ingredient: the atmospheric soundtrack of composer and multimedia artist Tomáš Dvořák, also known as Floex. The Czech musician is an expert on mixing synthetic sounds and organic melodies, and he has built a unique and unmistakable sound palette that truly shines in the monumental soundtrack of Samorost 3, the studio's latest masterpiece.

ily experiences in the neighbourhood of La Sagrera in a pre-Olympic Barcelona. Heavy metal music is the existential shelter for the teenage protagonists of this new TV production by TV3 and the studio WKND – and we will watch an exclusive screening of an unseen episode. The lecture will be followed by Home Cartoons: a second hour-long block where we share more recent Spanish/Catalan TV productions – including the work-in-progress of preschool TV cartoon Mironins, with the presence of its creators.

Després de la conferència es projectarà Home Cartoons, un segon bloc d’una hora de durada en el qual tindrem oportunitat de visionar algunes recents produccions espanyoles i catalanes de TV –inclòs el work in progress de la sèrie de TV per preescolar Mironins, amb la presència dels seus creadors. Ilustrador catalán y creador de álbumes de cómic, Juanjo Sáez regresa a Animac para presentar esta nueva serie animada de TV: Heavies Tendres, una historia sobre la mayoría de edad inspirada por los propios años de adolescencia del artista y sus experiencias familiares en el barrio de La Sagrera en la Barcelona preolímpica. La música heavy metal es el refugio existencial de los adolescentes protagonistas de esta nueva producción de TV a cargo de TV3 y el estudio WKND –de la que veremos en exclusiva un episodio inédito. Después de la conferencia se proyectará Home Cartoons, un segundo bloque de una hora de duración en el que tendremos oportunidad de visionar algunas recientes producciones españolas y catalanas de TV –incluyendo el work in progress de la serie de TV para preescolar Mironins, con la presencia de sus creadores.

Catalan illustrator and comic book artist Juanjo Sáez returns to Animac to present his new animated TV series: Heavies Tendres, a coming-ofage story inspired by the artist’s own teenage years based on his fam-

95


En construcció

En construcció EN CONSTRUCCIÓN UNDER CONSTRUCTION

Black is Beltza, un projecte transmèdia Conferència de Fermín Muguruza Divendres 23 de febrer 16 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol L’artista polifacètic basc Fermín Muguruza duu anys construint un dels projectes transmèdia més ambiciosos i estimulants del moment: BLACK IS BELTZA, un relat global d’espionatge i revolució sobre les vivències d’un jove pamplonès als Estats Units de mitjans dels 60. Ja ha pres forma de novel·la gràfica, dues exposicions, un LP i concerts en directe, i ara s’està gestant un llibre d’art i un llargmetratge d’animació per adults que s’estrenarà aquest 2018. Animac acull Muguruza per relatar-nos el seu viatge creatiu, la seva estratègia comunicativa i els reptes de producció de la seva esperada pel·lícula –en podrem veure tota la feina d’exploració artística i un teaser en exclusiva.

Buñuel en el laberinto de las tortugas

96

Buñuel en el laberinto de las tortugas Per Juan Ferro i Salvador Simó Dissabte 24 de febrer 18 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

Luis Buñuel és sens dubte un dels cineastes més fascinants de la història del cinema: no només per la seva obra, sinó també per la seva biografia. Actualment en producció, el llargmetratge Buñuel en el Laberinto de las Tortugas adapta el còmic homònim de Fermín Solís i explora la vida i el procés creatiu de Buñuel durant el rodatge del documental surrealista Tierra sin pan, a la comarca extremenya de Las Hurdes. Animac convida el director del film –el veterà animador Salvador Simó– i el dissenyador de so Juan Ferro per tal que ens expliquin amb tot luxe de detalls els reptes creatius i logístics que està suposant la producció del llarg extremeny en la seva vessant visual i sonora.

El artista polifacético vasco Fermín Muguruza lleva años construyendo uno de los proyectos transmedia más ambiciosos y estimulante del momento: BLACK IS BELTZA, un relato de espionaje y revolución sobre las vivencias de un joven pamplonés en los Estados Unidos de mediados de los 60. Ya ha tomado forma de novela gráfica, dos exposiciones, un LP y conciertos en directo, y ahora se está gestando un libro de arte y un largometraje de animación para adultos que se estrenará este 2018. Animac recibe a Muguruza para relatarnos su viaje creativo, su estrategia comunicativa, y los retos de producción de su esperada película –podremos ver todo el trabajo de exploración artística y un teaser en exclusiva.

Luis Buñuel es sin duda uno de los cineastas más fascinantes de la historia del cine: no solamente por su obra, sino también por su biografía. Actualmente en producción, el largometraje Buñuel en el Laberinto de las Tortugas adapta el cómic homónimo de Fermín Solís y explora la vida y proceso creativo de Buñuel durante el rodaje del documental surrealista Tierra sin pan, en la comarca extremeña de las Hurdes. Animac invita al director del film –el veterano animador Salvador Simó– y al diseñador de sonido Juan Ferro para que nos cuenten con todo lujo de detalles los retos creativos y logísticos que está suponiendo la producción del largo extremeño en su vertiente tanto visual como sonora.

The Basque multi-hyphenate artist Fermín Muguruza has spent years building one of today's most ambitious and stimulating transmedia projects: BLACK IS BELTZA, a global tale of espionage and revolution about the experiences of a young Pamplonian in the United States in the mid 60s. It has taken the shape of a graphic novel, two exhibitions, an LP and live concerts, and now an art-book and an animated feature film – to be released in 2018 – are underway. Animac welcomes Muguruza to tell us about his creative journey, his communication strategy, and all the production challenges of his anticipated film. We will be able to see its art design explorations and an exclusive teaser.

Luis Buñuel is undoubtedly one of the most fascinating filmmakers in film history: not only for his work but also for his biography. Currently in production, the feature film Buñuel en el Laberinto de las Tortugas adapts the homonymous graphic novel by Fermín Solís and explores Buñuel’s life and creative process during the shooting of the surrealist documentary Tierra sin pan, in the Extremaduran region of Las Hurdes. Animac invites the film director – veteran animator Salvador Simó – and sound designer Juan Ferro to share with us in detail the creative and logistical struggles that stem from the ongoing film production, both its visual and sound aspects.

97


Escola i productora convidades

Escola i productora convidades ESCUELA Y PRODUCTORA INVITADAS GUEST SCHOOL AND PRODUCTION COMPANY

E

ESCOLA CONVIDADA ESCUELA INVITADA INVITED SCHOOL Bezalel Academy of Arts and Design Tots els públics Dijous 22 de febrer 17.00 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol I am Billy Jo sóc Billy Yo soy Billy Israel, 4 min, 2016, diverses tècniques, VOS (hebreu) Direcció: Moshe Gilboa

Tal Gadon ens parlarà de la història recent de l’animació israeliana i de l’important paper d’aquesta escola com a pedrera de talent.

Tal Gadon presenta Bezalel Academy of Arts and Design (Israel) Este animador de Vals con Bashir es realizador y profesor en una institución con 100 años de historia, la Bezalel Academy of Arts and Design de Israel. Tal Gadon nos hablará de la historia reciente de la animación israelí y del importante papel de esta escuela como cantera de talento.

Tal Gadon presents Bezalel Academy of Arts and Design (Israel)

Israel, 6 min 10 s, 2017, pixilació, VOS (txec, hebreu i anglès)

Producció: Bezalel Academy of Arts and Design

Direcció: Lee Oz i Eliška Habartová

Billy es dirigeix cap a un hort misteriós, hi descobreix el fruit prohibit i perd l'enteniment. La pel·lícula és una interpretació d'una experiència personal, espiritual i religiosa, que s’inicià amb el descobriment de l'esoterisme.

Després de dos anys en una relació a distància, l’Elishka abandona la República Txeca per traslladar-se a Israel, estar-se amb en Lee i donar-li suport mentre el seu pare s’està morint. A l’aeroport, li prohibeixen l’entrada al país i és deportada.

Tal Gadon presenta Bezalel Academy of Arts and Design (Israel) Aquest animador a Vals con Bashir és realitzador i professor en una institució amb 100 anys d’història, la Bezalel Academy of Arts and Design d’Israel.

Velmi Blízko Molt a prop Muy cerca Very Close

Billy se dirige hacia un huerto misterioso, allí descubre el fruto prohibido y pierde la cabeza. La película es una interpretación de una experiencia personal, espiritual y religiosa que se inició con el descubrimiento del esoterismo.

Billy makes his way to a mysterious orchard, where he discovers the forbidden fruit and loses his sanity. The film is an interpretation of a personal spiritual and religious experience that started with the discovery of esotericism.

Producció: Bezalel Academy of Arts and Design

Tras dos años en una relación a distancia, Elishka abandona la República Checa para mudarse a Israel, estar con Lee y darle apoyo mientras su padre se está muriendo. En el aeropuerto, le prohíben la entrada al país y es deportada.

After two years in a long-distance relationship, Elishka leaves the Czech Republic to move to Israel to be with Lee and support him while his father is dying. At the airport, she is banned from entering the country and deported.

This animator of Waltz with Bashir is a filmmaker and teacher in a school with 100 years of history, the Bezalel Academy of Arts and Design in Israel.

Le saut de l'ange

98

Tal Gadon will tell us about the recent history of Israeli animation and the important role of this school as a source of talent.

99


Escola i productora convidades

The Autopsy of Sven Svensson L'autòpsia de Sven Svensson La autopsia de Sven Svensson Israel, 5 min 57 s, 2017, animació 3D, VOS (anglès) Direcció: Hadas Coen i Shir Pakman Producció: Bezalel Academy of Art and Design

A Love Letter to the One I Made Up Una carta d'amor a qui jo vaig inventar Una carta de amor a quien yo inventé

In Other Words En altres paraules En otras palabras

A Way of Being Una forma de ser Una forma de ser

Israel, 5 min 55 s, 2015, rotoscòpia i dibuix animat, VOS (anglès)

Israel, 5 min 45 s, 2014, stop motion, sense diàlegs.

Israel, 6 min 5 s, 2017, dibuix animat, VOS (hebreu i anglès)

Direcció: Tal Kantor

Direcció: Kobi Vogman

Producció: Bezalel Academy of Art and Design

Producció: Bezalel Academy of Art and Design

Una passejada solitària que s’entrellaça amb un món fantàstic submarí. La combinació entre realitat i fantasia es retrata amb una carta d’amor adreçada a un home imaginari “perfecte”.

Un home rememora un instant d’una oportunitat perduda per comunicar-se amb la seva filla. La seva trobada breu en anys soscava el seu món i fa que les seves paraules no tinguin sentit.

Un titella intenta abandonar el seu banc i explorar el seu entorn. El viatge del titella li ensenyarà a superar les seves pors, però també a apreciar allò que ja tenia.

Un paseo solitario que se entrelaza con un mundo fantástico submarino. La combinación entre realidad y fantasía se retrata con una carta de amor dirigida a un hombre imaginario “perfecto”.

Un hombre rememora un instante de una oportunidad perdida para comunicarse con su hija. Su breve encuentro después de años socava su mundo y deja sus palabras sin sentido.

Direcció: Rachel Gutgarts

Flying Putzi Israel, 6 min 35 s, 2016, animació per ordinador 2D, VOS (anglès) Direcció: Ido Behar Producció: Bezalel Academy of Art and Design

Head Cap Cabeza Israel, 4 min 20s, 2015, dibuix animat, sense diàlegs Direcció: Stav Levi Producció: Bezalel Academy of Art and Design

Producció: Bezalel Academy of Art and Design

El dia a dia d’un patòleg es veu interromput quan troba un cos a la seva imatge.

El día a día de un patólogo se ve interrumpido cuando encuentra un cuerpo a su imagen.

A pathologist’s daily routine is interrupted when he encounters a body in his image.

A lonely walk home is intertwined with an underwater fantasy world. The combination between reality and fantasy is portrayed in a love letter addressed to an imaginary "perfect" man.

100

A man recalls a moment of a lost opportunity to communicate with his daughter. Their brief meeting after years undermines his world and renders his words meaningless.

Una marioneta intenta abandonar su banco y explorar su entorno. El viaje de la marioneta le enseñará a superar sus miedos, pero también a apreciar lo que ya tenía.

A puppet tries to leave its bench and explore its surroundings. The puppet's journey will teach it to overcome its fears, but also to appreciate what it already had.

En Putzi és un nen que pateix un retard mental. Amb la finalitat de superar la seva minusvalidesa, vol volar fins al cel amb el seu únic amic, en Pepi, una femella de gall d'indi. La situació empitjora quan els nois del barri el convencen de volar des de dalt de l’edifici de l’escola.

Putzi es un niño que sufre un retraso mental. Para sobreponerse a su minusvalía, quiere volar hasta el cielo con su único amigo, Pepi, un pavo hembra. La situación empeora cuando los chicos del barrio le convencen para volar desde lo alto del edificio de la escuela.

Un home calb i desanimat, dempeus a la vora de l’oceà, decideix desfer-se del seu cap. Malauradament, la seva decisió té conseqüències desafortunades.

Un hombre calvo y desanimado, de pie ante el borde del océano, decide deshacerse de su cabeza. Desgraciadamente, su decisión tiene desafortunadas consecuencias.

A bald and downhearted man stands on the edge of the ocean and decides to get rid of his head. Sadly, his decision has unfortunate consequences.

Putzi is a kid suffering from a mental retardation. To rise above his handicap he wants to fly up to the sky with his only friend Pepi, a turkey hen. His situation gets worse when the neighbourhood boys convince him to fly from the top of the school building.

101


Escola i productora convidades

P

PRODUCTORA CONVIDADA PRODUCTORA INVITADA GUEST PRODUCTION COMPANY Camera-etc Tots els públics Dissabte 24 de febrer 12.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol Just Passing with Dr. Zussman Passant una estona amb el Dr. Zussman Un rato con el Dr. Zussman

Simbiosis carnal Simbiosi carnal Carnal Symbiosis Bèlgica, 10 min 8 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Israel, 4 min 37 s, 2017, diverses tècniques, VOS (anglès)

Direcció: Rocío Álvarez

Direcció: Anat Efrati i Yannay Matarasso

Producció: Zorobabel i Camera-etc

Producció: Bezalel Academy of Art and Design

Un altre episodi del misteriós programa d’entrevistes del Dr. Zussman: qui serà el desafortunat convidat aquesta nit?

Otro episodio del misterioso programa de entrevistas del Dr. Zussman: ¿quién será el desafortunado invitado esta noche?

Another episode in Dr. Zussman’s mysterious talk show: who will be the unlucky guest tonight?

102

Fundat l’any 1979 per Jean-Luc Stock a la localitat belga de Lieja, l’estudi d’animació Cameraetc és un baluard de l’animació en tant que mitjà per a l’educació social i cultural. Milers de nens, joves i adults de Bèlgica i d’arreu del món han passat pels seus tallers d’animació, d’on han sortit centenars de curtmetratges de caire educatiu i sensibilitzador. A dia d’avui, Camera-etc produeix vint curtmetratges cada any per a la seva difusió a escoles, centres públics, associacions de veïns i ONGs. Animac rep al mestre i productor Jean-Luck Stock, qui ens oferirà una mostra de la feina, missió i obres selectes de Camera-etc i el seu paper transformador psico-social.

Una poètica història sobre la sexualitat, les frustracions i els plaers històrics, amb un interès especial per l'ocultació de l'òrgan femení, però també una història d'evolució: éssers que es barregen i es transformen, obtenint consciència i perdent-la, trobaran l’èxtasi. Dues formes en dos colors que suren en un espai en blanc.

Fundado el año 1979 por Jean-Luc Stock en la localidad belga de Lieja, el estudio de animación Camera-etc es un baluarte de la animación como medio para la educación social y cultural. Miles de niños, jóvenes y adultos de Bélgica y de todo el mundo han pasado por sus talleres de animación, dónde han nacido centenares de cortometrajes de cariz educativo y sensibilizador. Hoy en día, Camera-etc produce veinte cortometrajes cada año para su difusión en escuelas, centros públicos, asociaciones de vecinos y ONGs. Animac recibe al maestro y productor JeanLuck Stock, quien nos ofrecerá una muestra del trabajo, misión y obras selectas de Camera-etc y su papel transformador psico-social.

Una poética historia sobre la sexualidad, las frustraciones y los placeres históricos, con un interés especial por el ocultamiento del órgano femenino, pero también una historia de evolución: seres que se mezclan y se transforman, obteniendo conciencia y perdiéndola, encontrarán el éxtasis. Dos formas en dos colores que flotan en un espacio en blanco.

Founded in 1979 by Jean-Luc Stock in the Belgian city of Liège, the animation studio Camera-etc is a bastion of animation understood as a medium for social and cultural education. Thousands of children, youngsters, and adults in Belgium and around the world have participated in their animation workshops, producing hundreds of educational and socially aware short films. Nowadays, Camera-etc produces twenty animated short films every year to be shared in schools, public centres, neighbourhood associations, and NGOs. Animac welcomes the teacher and producer Jean-Luc Stock, who will showcase the work, mission, and selected works of Camera-Etc and its transformational, psycho-social role.

A poetic story about sexuality, frustrations and historical pleasures, with a special focus on the concealment of the female organ, but also a story of evolution: beings that mix and transform, achieving and losing consciousness, will find ecstasy. Two shapes in two colours floating on a blank space.

103


Escola i productora convidades

Le saut de l'ange El salt de l’àngel El salto del ángel The Swan Dive

The Call La trucada La llamada

Le marcheur El caminant El caminante The Walker

Panique à bord Pànic a bord Pánico a bordo Panic Stations

Lagune Llacuna Laguna Lagoon

Bèlgica, 3 min 8 s, 2016, titelles, sense diàlegs

Bèlgica, 3 min 46 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Direcció: 11 adolescents

Direcció: Simon Medard

Bèlgica, 11 min 18 s, 2017, aquarel·la animada, VOS (francés)

Bèlgica, 8 min 13 s, 2017, retallables, VOS (francés)

Bèlgica, 6 min 8 s, 2017, dibuix animat, sense diàlegs

Producció: Camera-etc

Producció: Camera-etc

Direcció: Frédéric Hainaut

Direcció: 19 nens i nenes

Direcció: Mathieu Labaye i Hannah Letaïf

Producció: Camera-etc

Producció: Camera-etc

Producció: Camera-etc

El caminant treballa en una granja d'aviram. Decebut a causa del seu treball menyspreable, llença la tovallola i s’uneix al moviment dels indignats, tot projectant la seva ràbia.

Els animals d’una pacífica illa han de fer front a un seriós problema: un camió cisterna xoca contra una roca i vessa al mar la benzina que transporta...

Una persecució entre una esfinx i un ocell.

El caminante trabaja en una granja de pollos. Disgustado por su trabajo despreciable, tira la toalla y se une al movimiento de los indignados, proyectando su rabia.

Los animales de una pacífica isla deben hacer frente a un grave problema: un camión cisterna choca contra una roca, vertiendo al mar la gasolina que transporta...

A chase between a sphinx and a bird.

The walker works in a poultry farm. Disgusted by his despicable work, he gives up and follows the Indignados movement, diluting his anger in theirs.

The animals of a peaceful island are facing a huge problem: a tanker has hit a rock and its oil is pouring into the sea…

Al cim d’un edifici, un home desesperat és a punt de fer un salt de cigne... En la cima de un edificio, un hombre desesperado está a punto de dar un salto de cisne…

On the top of a building, a desperate man is going to make a swan dive…

En una gran metròpoli, un personatge misteriós amb contorns borrosos s’ofega en els seus propis pensaments...

En una gran metrópolis, un personaje misterioso de contornos borrosos se ahoga en sus propios pensamientos…

Una persecución entre una esfinge y un pájaro.

In a big metropolis, a mysterious character in the fuzzy outlines drowns in his own thoughts...

104

105


Petit Animac

Petit Animac PEQUEÑO ANIMAC LITTLE ANIMAC

P1

PETIT ANIMAC 1 Short&Sweet Tots els públics / +0 anys

Dissabte 24 de febrer 12 i 17 h La Llotja, Open Screen Diumenge 25 de febrer 12 i 17 h La Llotja, Open Screen 11 h CaixaForum

Tweet Hearts: “Well Hatched” Alemanya, 1 min 24 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Sandra Peise Producció: Filmuniversity Babelsberg Konrad Wolf

I Want... Vull… Quiero… Japó, 2 min 8 s, 2017, animació 3D, VOS (anglès) Direcció: Xi Chen Producció: TAMA Art University

Curtets, dolços i musicals. Obre les l'oïda i els ulls a l’animació d’arreu del món. Cortitos dulces y musicales. Abre los oídos y los ojos a la animación de todo el mundo.

Sweet musical shorts. Open your eyes and ears to animation from all over the world.

O fim da fila El final de la línia El final de la línea The End of the Line Brasil, 2 min 47 s, 2016, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: : William Côgo

Efferverscing Elephant Elefant efervescent Elefante efervescente França, 2 min, 2017, animació 2D, VOS (anglès) Direcció: Yohann Hervo Producció: Eddy Production

Producció: Labareda Communication and Design

Revolting Rhymes

106

107


Petit Animac

La pedra tossuda La piedra terca The Stubborn Rock Espanya, 4 min, 2017, stop motion, VO (català) Direcció: Helena Garcia Ulldemolins Producció: Artichoke Stopmotion

Casse-Croûte Berenar Merienda Snack

Japó, 1 min, 2016, rotoscòpia, sense diàlegs Direcció: Yoko Kuno Producció: Kuramori Kyoko

Pinguin Pingüí Pingüino Penguin

França, 59 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Alemanya, 3 min 37 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Direcció i producció: Burcu Sankur i Geoffrey Godet

Direcció: Julia Ocker

Hey Fiddle Diddle

Chiripajas

Israel, 8 min 48 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Rússia, 2 min, 2017, stop motion, sense diàlegs

Direcció i producció: Studio Poink

Roto Spread

Direcció i producció: Olga Poliektova i Jaume Quiles

Land Without Evil Terra sense mal Tierra sin dimonio Hongria, 4 min, 2017, stop motion, retallables i dibuix animat, sense diàlegs Direcció: Katalin Egely Producció: Katalin Egely i Jaume Serra

Producció: Studio Film Bilder GmbH

Sister of the Wind Germana del vent Hermana del viento Canadà, 4 min 7 s, 2017, diverses tècniques, VOS (anglès) Direcció i producció: Patrick Jenkins

108

109


Petit Animac

P2

PETIT ANIMAC 2 Tots els públics / +3

Dissabte 24 de febrer 11 h La Llotja, Sala Ricard Viñes Diumenge 25 de febrer 12 h CaixaForum

Made for More Fet per més Hecho para más Estats Units, 3 min 56 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

La Licorne L’unicorn L’unicornio The Unicorn

Direcció: Yoojin Seol

França, 13 min, 2016, animació 2D, VOS (francès)

Producció: University of Southern California

Direcció: Rémi Durin

Ranaway Espanya, 7 min 2 s, 2017, stop motion, sense diàlegs Direcció: Arturo Lacal, Alba Medinyà, Vanessa Da Silva i Georgina Diaz Producció: Dosmentes S.L.U. i ECIB, Escola de Cinema de Barcelona

Island Illa Isla Alemanya, 2 min 30 s, 2017, stop motion i animació 2D, sense diàlegs

Koyaa. Razigrani avtomobilček Koyaa. El cotxet entremaliat Koyaa. El cochecito travieso Koyaa. Naughty Toy Car

Direcció: Max Mörtl i Robert Löbel

Eslovènia, 2 min 45 s, 2017, titelles, sense diàlegs

Producció: Robert Löbel

Direcció: Kolja Saksida

Producció: Les Films du Nord i La Boîte... Productions

Producció: ZVVIKS

Música i amics. Música y amigos.

Music and friends.

Medo Trapavko Teddy l'osset tranquil Teddy el osito tranquilo Easygoing Teddy Croàcia, 8 min 25 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs Direcció: : Tomislav Gregl

Insider A dins Dentro

Drops Gotes Gotas

The Skeleton Band La banda dels esquelets La banda de los esqueletos

Dinamarca, 7 min 3 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Estats Units, 4 min 33 s, 2016, animació per ordinador 2D, VOS (anglès)

Direcció: Hau Wa Chan

Direcció: Karsten Kjærulf-Hoop

Direcció: Sylwia Szkiladz i Jessica Poon

Producció: Kun Shan University

Producció: GotFat Productions

Producció: Jessica Poon

Hong Kong, 1 min 20 s, 2017, dibuix animat, sense diàlegs

Unchairable Espanya, 2 min 10 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs Direcció i producció: Ross Bollinger

Producció: Artizana film

110

111


Petit Animac

P3

PETIT ANIMAC 3 Tots els públics / +6

Dissabte 24 de febrer 16 h CaixaForum

L'Alliance El compromís El compromiso Engagement França, 3 min, 2017, animació 2D, VOS (francès) Direcció: Eugène Boitsov Producció: Tant Mieux Prod

VsSanta Espanya, 4 min, 2017, animació 3D, sense diàlegs Direcció: Aitor Herrero i Raúl Colomer Producció: Barreira Arte y Diseño

Blanket Tale La història d'una manta La historia de una manta

Diumenge 25 de febrer 11 h La Llotja, Leandre Cristòfol

Animatango Rússia, 4 min 55 s, 2017, diverses tècniques, VOS (anglès) Direcció: Elena Chernova

Rússia, 3 min 29 s, 2017, animació per ordinador 2D, VOS (rus)

Producció: IKAR

Direcció: Mariya Kuzmenko Producció: St. Petersburg State University of Film and Television

Der kleine Vogel und die Raupe L’ocellet i l’eruga El pajarito y la oruga The Little Bird and the Caterpillar Suïssa, 4 min 31 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Lena von Döhren Producció: Schattenkabinett Gmbh

Música i animals. Música y animales.

Music and animals.

Birdlime Vesc Pega Canadà, 10 min 53 s, 2017, titelles, sense diàlegs

Crankub Espanya, 2 min 46 s, 2017, stop motion, sense diàlegs Direcció: Sara Esteban i Martí Montañola Producció: Crankub animation studio

Direcció: Evan DeRushie Producció: Independent

112

113


Petit Animac

P4

PETIT ANIMAC 4 Tots els públics / +6

Dissabte 24 de febrer 11 h CaixaForum

I Want to Live in the Zoo Jo vull viure al zoo Yo quiero viver en el zoo Rússia, 6 min, 2017, animació per ordinador 2D, VOS (anglès) Direcció: Evgenia Golubeva Producció: Michael Aldashin i Boris Mashkovzev

Diumenge 25 de febrer 12.30 h La Llotja, Leandre Cristòfol

DeerAmelie and the Meow Stone El cérvol Amelie i la pedra que miola El ciervo Amelie y la piedra que maulla

Animal rit Riure animal Risa animal Animal Laughing

Perviy Grom El primer tro El primer trueno The First Thunder

La grande histoire d’un petit trait La gran història d’una petita línia La gran historia de una pequeña línia The Big Adventure of a Little Line

Hong Kong, 4 min 57 s, 2017, animació 3D, sense diàlegs

França, 3 min, 2017, animació 2D, VOS (francès)

Rússia, 5 min, 2017, dibuix animat, sense diàlegs

Direcció: Fan Chi-pan

Direcció: Aurore Peuffier

Direcció: Anastasia Melikhova

França, 7 min 27 s, 2016, dibuix animat, VOS (anglès)

Producció: Dixic Limited

Producció: Tant Mieux Prod

Producció: Studio Ural-Cinema

Direcció: Antoine Robert Producció: Bachibouzouk / La Station Animation

Música i històries. Música e historias.

Music and stories.

Nobody Ningú Nadie Iran, 9 min 17 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs

Miriam järve ääres Miriam al llac Miriam al lago Miriam by the Lake

Plody Mraků Els fruits dels núvols Los frutos de las nubes Fruits of Clouds

Tokri La cistella La cesta The Basket

Estònia, 5 min, 2017, titelles, sense diàlegs

Índia, 14 mi 20 s, 2017, stop motion, sense diàlegs

Direcció: Elham Toroghi

Direcció: Riho Unt i Sergei Kibus

República Txeca, 10 min, 2017, diverses tècniques, sense diàlegs

Producció: Tarbiat Modares University

Producció: OÜ Nukufilm

Direcció: Kateřina Karhánková

Direcció: Suresh Eriyat

Producció: MasterFilm s.r.o.

Producció: Studio Eeksaurus

114

Fly Away Allunyar-se Alejarse Canadà, 3 min 26 s, 2017, stop motion, dibuix i collage, VOS (anglès) Direcció: Isaac King Producció: Head Gear Animation

115


Petit Animac

P5

PETIT ANIMAC 5 Contes barrejats Tots els públics / +6

Dissabte 24 de febrer 12.30 h La Llotja, Sala 1 Stroke Ictus Regne Unit, 4 min 59 s, 2017, animació 2D i stop motion, VOS (anglès) Direcció: Jiani Zhao i Emanuele Romano Producció: Central Saint Martins University of Arts London

Temptation Tentació Tentación França, 4 min 57 s, 2017, animació per ordinador 3D, sense diàlegs Direcció: Camille Canonne, Laura Bouillet, Michael Hoft, Catherine Le Quang, Pauline Raffin i Martin Villert

A priori Alemanya, 5 min 40 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Maïté Schmitt Producció: Filmakademie Baden-Württemberg

17.30 h CaixaForum Revolting Rhymes. Part One & Part Two Regne Unit, 51 min, 2016, animació 3D, VOS (anglès) Direcció: Jan Lachauer, Jakob Schuh i Bin-Han To

Producció: Supinfocom Rubika

Producció: Magic Light Pictures Música: Ben Locket

Per fi ens arriba la multipremiada adaptació de la BBC dels Versos perversos escrits per Roald Dahl i il·lustrats per Quentin Blake. Revolting Rhymes aplega paròdies esbojarrades de contes tradicionals... però amb un gir inesperat. Una de les triomfadores en la primera edició dels Premis Émile de l’animació europea, aquest llargmetratge televisiu en dues parts connecta les històries de la Caputxeta, els Tres Porquets, la Blancaneus, la Ventafocs i en Jack i les mongetes màgiques en una gran trama coral farcida de misteri. Por fin nos llega la multipremiada adaptación de la BBC de los Versos perversos escritos por Roald Dahl e ilustrados por Quentin Blake. Revolting Rhymes reúne parodias alocadas de cuentos tradicionales... pero con un giro inesperado. Una de las triunfadoras en la primera edición de los Premios Émile de la animación europea, este largometraje televisivo en dos partes conecta las historias de Caperucita, Los tres cerditos, Blancanieves, Cenicienta y Jack y las habichuelas mágicas en una gran trama coral llena de misterio.

Tuning Espanya, 2 min 16 s, 2017, stop motion, VO (castellà) Direcció: Giovanni Aguilar, Ferran Viura, Gaspare Savio i Juan Vasquez Producció: Bau, Centre Universitari de Disseny de Barcelona

116

The Ape Man L’home mico El hombre simio

Spring Jam Improvisació primaveral Improvisación primaveral

França, 11 min 11 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs

Nova Zelanda, 5 min 35 s, 2016, animació per ordinador 2D i 3D, sense diàlegs

Direcció: Pieter Vandenabeele

Direcció: Ned Wenlock

Producció: Animal Tank

Producció: Oneedo Studio Limited

The multi-award-winning BBC adaptation of the much-loved children's book by Roald Dahl and illustrated by Quentin Blake finally arrives. Revolting Rhymes features crazy parodies of classic fairy tales... but with a mischievous twist. One of the winners of the 1st Émile European Animation Awards, this two-part feature film links the stories of Little Red Riding Hood, The Three Little Pigs, Snow White, Cinderella and Jack and the Beanstalk in a great choral plot full of mystery.

117


Petit Animac

P6

S1

S2

S3

Els menjamitjons

Educació infantil i cicle inicial

Cicle mitjà i cicle superior

Secundària

Tots els públics / Infantil +3

Simfonies animals Sinfonias animales Animal Symphonies

Curts musicals i contes barrejats Cortos musicales y cuentos revueltos Musical Shorts and Revolting Rhymes

#tecnologia #amistat #musica #tecnologia #amistad #musica #technology #friendship #music

Diumenge 25 de febrer 16.30 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

La Licorne (L’unicorn) França, 13 min, 2016, animació 2D, VOS (francès) Direcció: Rémi Durin Producció: Les Films du Nord i La Boîte... Productions

Spring Jam (Improvisació primaveral) Nova Zelanda, 5 min 35 s, 2016, animació per ordinador 2 i 3D, Direcció: Ned Wenlock Producció: Oneedo Studio Limited

The Last Job on Earth (L’última feina de la terra) Regne Unit, 2 min 42 s, 2016, animació 2D i 3D, VOS (anglès) Direcció i producció: Moth Studio

Made for More (Fet per més) Estats Units, 3 min 56 s, 2017, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Yoojin Seol Producció: University of Southern California

Nobody (Ningú) Iran, 9 min 17 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: Elham Toroghi Producció: Tarbiat Modares University

Plody Mraků (Els fruits dels núvols) República Txeca, 10 min, 2017, retallables, sense diàlegs Direcció: Kateřina Karhánková Producció: MasterFilm s.r.o.

Booba. Kontsertniy Zal (Booba. Sala de concerts) Rússia, 4 min 10 s, 2017, animació 3D, sense diàlegs Direcció: Max Volkov Producció: 3D Sparrow Studio

Tête à Tête (Cara a cara) Regne Unit, 7 min 41 s, 2017, dibuix, retallables, stop motion, animació per ordinador 2D i acció en viu, VOS (anglès) Direcció: Natasha Tonkin Producció: The National Film and Television School

PETIT ANIMAC 6

Lichožrouti Els menjamitjons Los zampacalcetines Oddsockeaters República Txeca, Eslovàquia i Croàcia, 1 h 23 min, 2016, animació 3D, VOSE (txec) Direccio: Galina Millínová Producció: Total HelpArt T.H.A., Ondřej Trojan, Zuzana Mistríková, Ľubica Orechovská, Petr Horák i Arsen Anton Ostojić

La família Pickels s'enfronta a la major aventura que pot viure qualsevol llar: el naixement d'un bebè. Mentre els pares esperen impacients l'arribada del nadó, el seu germà i els seus amics pensen que el nadó amenaça el seu estil de vida i intenten tornar-lo a l'hospital. Es perden pel camí i acaben en un enorme bosc amb un llop, un mag i un ramat de micos escapats d'un circ.

SESSIÓ ESCOLAR 1

Der kleine Vogel und die Raupe (L’ocellet i l’eruga) Suïssa, 4 min, 2017, animació 2D, sense diàlegs Direcció: Lena von Döhren Producció: Schattenkabinett Gmbh Miriam järve ääres (Miriam al llac) Estònia, 5 min, 2017, titelles, sense diàlegs Direcció: Riho Unt i Sergei Kibus Producció: OÜ Nukufilm

La pel·lícula va gaudir de l'èxit internacional que va tenir també la sèrie Rugrats (produïda per Klasky Csupó per Nickelodeon) en la qual està basada.

The Skeleton Band (La banda dels esquelets) Estats Units, 4 min 22 s, 2016, animació per ordinador 2D, VOS (anglès) Direcció: Sylwia Szkiladz i Jessica Poon Producció: Jessica Poon

La familia Pickels se enfrenta a la mayor aventura que puede vivir cualquier hogar: el nacimiento de un bebé. Mientras los padres esperan impacientes la llegada del recién nacido, su hermano y los amigos de éste piensan que el bebé amenaza su estilo de vida e intentan devolverlo al hospital. Se pierden por el camino y acaban en un enorme bosque con un lobo, un mago y una manada de monos escapados de un circo.

Ranaway Espanya, 7 min 2 s, 2017, stop motion, sense diàlegs Direcció: Arturo Lacal, Alba Medinyà, Vanessa Da Silva i Georgina Diaz Producció: Dosmentes S.L.U

La película gozó del éxito internacional que tuvo también la serie Rugrats (producida por Klasky Csupó para Nickelodeon) en la que está basada.

The Pickels family set out on the greatest adventure any home can experience: the birth of a baby. While the parents impatiently await the arrival of the newborn, its brother and his friends think the baby is a threat to their way of life and try to return it to the hospital. They get lost along the way and end up in a big forest with a wolf, a magician and a troop of monkeys that have escaped from a circus. The film has had the same international success as the series Rugrats (produced by Klasky Csupó for Nickelodeon) on which it is based.

Perviy Grom (El primer tro) Rússia, 5 min, 2017, dibuix animat, sense diàlegs Direcció: Anastasia Melikhova Producció: Studio "Ural-Cinema"

SESSIÓ ESCOLAR 2

Blue (Blau) Regne Unit, 1 min 35 s, animació 2D i 3D, VOS (anglès) Direcció i producció: Moth Studio Revolting Rhymes. Part One Regne Unit, 29 min, 2016, animació 3D, VOS (anglès) Direcció: Jan Lachauer, Jakob Schuh i Bin-Han To Producció: Magic Light Pictures

SESSIÓ ESCOLAR 3

Get Consent. Primera part Canadà, 30 s, 2016, stop motion i animació 2D, sense diàlegs Direcció i producció: Daniel Sterlin-Altman i Lori Malépart-Traversy Scrambled (Barrejat) Països Baixos, 6 min 28 s, 2017, animació per ordinador 3D, sense diàlegs Direcció: Bastiaan Schravendeel Producció: Tünde Animation, Polder Animation Out of My Mind (Fora del meu cap) Austràlia, 4 min 50 s, 2016, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció: William Anugerah Producció: RMIT University I'm Not Alone! (No estic sol!) Iran, 2 min 30 s, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció i producció: Amin Malakootikhah Character Counts (Recompte de caràcters) Israel, 4 min 5 s, 2017, animació clàssica, VOS (anglès) Direcció: Mor Somech Producció: Shenkar School of Engineering and Design Get Consent. Segona part Canadà, 30 s, 2016, stop motion i animació 2D, sense diàlegs Direcció i producció: Daniel Sterlin-Altman i Lori Malépart-Traversy Kop Op (Intercanvi de caps) Països Baixos, 20 min 54 s, 2016, animació per ordinador 3D, VOS (holandès) Direcció: Job, Joris i Marieke Producció: Viking Film - Marleen Slot Fly Away (Allunyar-se) Canadà, 3 min 5 s, 2017, stop motion, dibuix i collage, VOS (anglès) Direcció: Isaac King Producció: Head Gear Animation

118

119


Animac Cartoons

Animac Cartoons

AC

CARTOONS DE CASA Tots els públics Divendres 23 de febrer 17 h La Llotja, Leandre Cristòfol

Heavies Tendres – “Quart”

Crisis – “Primer día de trabajo”

Espanya, 21 min, 2017, animació per ordinador 2D, VO (català)

Espanya, 2 min 30 s, 2017, animació per ordinador 2D, VO (castellà)

Direcció i producció: Juanjo Sáez, WKND

Direcció i producció: GROC films

Tin & Tan – “El Simon el pirata"

Crisis – “Las normas de la casa”

Espanya, 7 min, 2017, animació 3D, VO (català)

Espanya, 1 min 58 s, 2018, animació per ordinador 2D, VO (castellà)

Direcció i producció: Martin Guindo, Mago Production

Direcció i producció: GROC films

Action! - Teaser Espanya, 6 min 55 s, 2017, animació per ordinador 2D, VD (anglès) Direcció i producció: Pablo Peñalver, Uniko i AltContent

Mironins – “Els Estels d’en Blu” Espanya, 7 min, 2017, animació per ordinador 2D, sense diàlegs Direcció i producció: Cornelius Films, Wuji House, Grupa Smacznego, Peekaboo Animation.

Colorics Espanya, 7 min, 2017, animació 3D, VD (anglès) Direcció i producció: Hampa Studio i La Pirueta Films

Crisis – “Matar a un informático” Espanya, 1 min 55 s, 2017, animació per ordinador 2D, VO (castellà) Direcció i producció: GROC films

Heavies Tendres

120

121


Animac Cartoons

Activitats

AC

25 ANYS DE CARTOON NETWORK

ACTIVIDADES ACTIVITIES

Tots els públics

Diumenge 25 de febrer 18 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol

El passat 1 d’octubre els fans de l’animació anàrquica i de coloraines celebràvem plegats una efemèride molt especial: el 25è aniversari de Cartoon Network, un dels estudis nordamericans més transgressors i alhora influents del panorama televisiu. Animac vol compartir una selecció d’alguns dels capítols més esbojarrats de les sèries més emblemàtiques de la cadena: des dels inicis de Dexter i Les Supernenes, passant per perles oblidades com Chowder o Flapjack, fins arribar al futur de l’estudi amb l’estrena en primícia del seu nou èxit OK K.O.! Sessió organitzada amb el suport de Cartoon Network España.

El pasado 1 de octubre los fans de la animación anárquica y de colorines celebrábamos conjuntamente una efeméride muy especial: el 25° aniversario de Cartoon Network, uno de los estudios norteamericanos más transgresores y a su vez influyentes del panorama televisivo. Animac quiere compartir una selección de los capítulos más alocados de las series más emblemáticas de la cadena: desde los inicios de Dexter y Las Supernenas, pasando por perlas olvidadas como Chowder o Flapjack, hasta llegar al futuro del estudio con el estreno en primicia de su nuevo éxito OK K.O.! Sesión organizada con el apoyo de Cartoon Network España.

Dexter's Laboratory – "Mock 5" Estats Units, 7 min, 1997, animació 2D, VD (castellà) Direcció: Craig McCracken

The Powerpuff Girls – "The Powerpuff Girls Best Rainy Day Adventure Ever" Estats Units, 11 min 20 s, 2000, animació 2D, VD (castellà) Direcció: Dave Smith

Ed, Edd n' Eddy – "One + One = Ed" Estats Units, 11 min, 2000, animació 2D, VD (castellà) Direcció: Pat Pakula and Scott Underwood

On 1 October, all fans of colourful, anarchic animation were jointly celebrating a very special occasion: the 25th anniversary of the Cartoon Network, one of the most transgressive and influential American studios in the television arena. Animac wants to share a selection of some of the craziest episodes of the most emblematic CN cartoons: from the beginnings of Dexter and The Powerpuff Girls, through forgotten pearls like Chowder or Flapjack, to the future of the studio with the pre miere of their new hit OK K.O.! Screening organised with the help of Cartoon Network España.

The Marvelous Misadventures of Flapjack - "Gone Wishin'" Estats Units, 11 min, 2009, animació 2D, VD (castellà) Direcció: Alex Hirsch i Pendleton Ward

Adventure Time - "The Hall of Egress" Estats Units, 11 min 20s, 2016, animació 2D, VD (castellà) Direcció: Tom Herpich

OK K.O.! - "We've Got Pests" Estats Units, 11 min, 2017, animació 2D, VD (castellà) Direcció: Stevie Borbolla i Danny Ducker

Animacrea

122

123


Activitats

A Animacrea

La Llotja, Sala Martina Castells Animacrea és el centre d’Animac. Un espai enmig de La Llotja, vibrant i obert a tothom, on podreu trobar des de tallers dirigits per especialistes i professionals fins a una zona d’esbarjo per als més petits, l’Espai Kids i l’espai de projecció OpenScreen. Animacrea es el centro de Animac. Un espacio dentro de la Llotja, vibrante y abierto a todos, donde se podrán encontrar desde talleres dirigidos por especialistas y profesionales hasta una zona de recreo para los más pequeños, el Espai Kids y el espacio de proyección OpenScreen.

Animacrea is the heart of Animac. An vibrant space open to all, where you can find everything: workshops led by specialists and professionals, a playground for children called Kids Space and OpenScreen. Escoles participants - Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol - ILERNA. Centre Integral de Formació Professional - Escola Ermengol - EASD Ondara de Tàrrega - IDEM Barcelona - CFGS d’Animació de l’Escola d’Art de Sant Cugat - Escola d’Art i Disseny Pau Gargallo - ESNE. Escuela Universitaria de diseño, innovación y tecnología - Universitat La Salle - Escola Joso, Centre de còmics i arts plàstiques - ECIB Escola de Cinema de Barcelona Entitats i empreses participants Biblioteca Pública de Lleida Nus Creacions La Trama Còmics KUMON Lleida - Universitat IPOP Ràdio Mosaics Llibres MJC Luchon

OpenScreen És el canal d’Animac, obert i gratuït, situat a l’espai Animacrea. Peces animades d’autors locals i internacionals per a totes les edats. Enguany una part important es dedica a peces recents d’autors i autores catalans i espanyols, també als videoclips i a les ja tradicionals sessions de curts experimentals i no narratius de darrera fornada. Consulteu els horaris a la sala i al web. Es el canal de Animac, abierto y gratuito, situado en el espacio Animacrea. Piezas animadas de autores locales e internacionales para todas las edades. Este año una parte importante está dedicada a obras recientes de autores y autoras catalanes y españoles, también a los videoclips y a las ya tradicionales sesiones de cortos experimentales y no narrativos de última generación. Consultar los horarios en la sala y en la web.

It is the Animac channel, open and free, located in the Animacrea space. Animated pieces by local and international creators for all ages. This year there is a special focus on recent films by Catalan and Spanish animators, as well as music videos and the now traditional sections of the latest experimental and non-narrative shorts. Consult times in the auditorium and on the website.

Realitat Virtual Animac estrena una nova i emocionant secció: animació en realitat virtual! Oferirem un primer tast d’animació immersiva amb els nous videoclips musicals de Gorillaz, els millors curtmetratges de Google Spotlight Stories - incloent Pearl de Patrick Osborne, nominat a l’Oscar® el 2017 - i una proposta local: la peça abstracto-musical Blank Canvas. Llarga vida a la realitat virtual! Animac estrena una nueva y emocionante sección: ¡animación en realidad virtual! Ofreceremos una primera cata de animación inmersiva con los nuevos videoclips musicales de Gorillaz, los mejores cortometrajes de Google Spotlight Stories - incluyendo Pearl de Patrick Osborne, nominado al Oscar® en 2017- y una propuesta local: la pieza abstracto-musical Blank Canvas. ¡Larga vida a la realidad virtual!

Animac launches a new, exciting section: virtual reality animation! We’ll offer a sample of immersive animation with the latest music videos of Gorillaz, the best short films by Google Spotlight Stories - including Patrick Osborne’s Pearl, an Oscar® nominee in 2017 - and a local film: the abstract musical piece Blank Canvas. Long live virtual reality!

Espai Kids Zona d’esbarjo per a la canalla, on podran dibuixar i aprendre amb llibres i retallables dels personatges de les sèries més conegudes del moment. Zona de recreo para niños, donde podrán dibujar y aprender con libros y recortables de los personajes de las series más conocidas del momento.

Playground area for children where they can draw and play with books and cut outs of characters from the most popular series of the time.

Networking & Pitch Meeting point entre professionals, amb el propòsit d’afavorir la difusió de tot tipus de projectes, serveis i talent. Meeting point entre profesionales, con el fin de propiciar la difusión de todo tipo de proyectos, servicios y talento. Meeting point between professionals in order to encourage the spread of all types of projects, services and talent.

Incubator

Dijous 22 de febrer 12 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol A continuació Vermut Networking Divendres 23 de febrer 12 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol Sóc un/-a autor/-a i tinc una idea. Projectes en fase de pre-producció, producció o post-producció en contacte amb un panel de destacats professionals de la indústria de l’animació que els valoraran i donaran la seva opinió com a experts.

124

un/-a autor/-a y tengo una idea. Proyectos en fase de preproducción, producción o postproducción en contacto con un panel de destacados profesionales de la industria de la animación que los valorarán y darán su opinión como expertos.

I am a creator and I have an idea. Projects in preproduction, production or postproduction in contact with a panel of outstanding animation industry professionals who will assess the works and give their expert opinion.

Portfolio Sessions Divendres 23 de febrer 11 h La Llotja, Espai Davall

Sóc un/-a animador/-a i vull mostrar les meves aptituds. Les Portfolio Sessions són el camí més curt per donar a conèixer la feina de professionals independents a productors i realitzadors del sector en un cara a cara. Soy un/-a animador/-a y quiero mostrar mis aptitudes. Las Portfolio Sessions son el camino más corto para dar a conocer el trabajo de profesionales independientes a productores y realizadores del sector en un cara a cara.

I am an animator and I want to show my skills. Portfolio Sessions are the shortest way to promote the work of independent professionals among producers and directors of the industry face to face.

Market Pitch

Dijous 22 de febrer 11 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol Divendres 23 de febrer 11 h La Llotja, Sala Leandre Cristòfol Animac programa dues sessions Elevator Pitch per a escoles i empreses del món de l’animació durant les quals poden presentar i oferir els seus serveis a un públic especialitzat. Animac programa dos sesiones Elevator Pitch para escuelas y empresas del mundo de la animación en las que pueden presentar y ofrecer sus servicios a un público especializado.

Animac programmes two Elevator Pitch sessions for schools and companies from the world of animation where they can present and offer their services to a specialised audience.

Tallers educatius Programats en col·laboració amb escoles, entitats, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i la Universitat de Lleida, aquests tallers dirigits per destacats professionals de l’animació van adreçats a nens i joves de totes les edats.

Tod@s somos libres Amb la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida i el Centre d’Art la Panera Imparteix: Jero Martínez-Franch, The Color Lab Rodatge i postproducció d’un curt en animació stop motion Amb ILERNA, Centre Integral de Formació Professional Imparteix: El Bombeto La música és veu Amb Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida Imparteix: Josep Maria Baldomà El piano màgic Amb l’Aula Hospitalària de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova Imparteix: Cactusoup Animación de guerrilla Amb la Universitat de Lleida Imparteix: Mario Torrecillas L’animació no és cap monstre Amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics del Segrià Imparteix: Cactusoup Taller/demostració de serigrafia artesanal Amb la Biblioteca Pública de Lleida Imparteix: Nus creacions

Programados en colaboración con escuelas, entidades, el Hospital Universitario Arnau de Vilanova y la Universidad de Lleida, estos talleres dirigidos por destacados profesionales de la animación van dirigidos a niños y jóvenes de todas las edades.

Workshops programmed in collaboration with schools, organisations, the Hospital Universitari Arnau de Vilanova and the University of Lleida, led by outstanding animation professionals and aimed at children and teenagers of all ages. Flipped Books Amb l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol Imparteix: Marie Paccou

125


Índex per autors

Animac de nit Dj FLOEX

Dijous 22 de febrer 23 h Cafè de Teatre Balla amb el creador del so dels videojocs d’Amanita Design. Festa organitzada per centre d’FP ILERNA Baila con el creador de sonido de los videojuegos de Amanita Design. Fiesta organizada por el centro de FP ILERNA.

Dance with the creator of the sound of the Amanita Design videogames. Party organised by the vocational training school ILERNA.

Ooze Suïssa, 5 min 29 s, 2017 Direcció: Kilian Vilim Living Like Heta Suïssa, 6 min 12 s, 2017 Direcció: Bianca Caderas, Isabella Luu i Kerstin Zemp Candy.zip Japó, 4 min 30 s, 2017 Direcció: Tomoki Misato Going Ape Hong Kong, 4 min 30 s, 2017 Direcció: Nicolas Lesaffre i Charles Blanchard Putka Estònia, 4min 10 s, 2017 Direcció: Ottomar Sukko Cococo Costa Rica, 7 min 6 s, 2017 Direcció: Julian Gallese Còi Vietnam, 2 min 56 s, 2017 Direcció: Triet Le All You Can Eat Mèxic, 7 min 44 s, 2017 Direcció: Manuel Perez i Paulina Galindo

Curts Random Divendres 23 de febrer 23 h Cafè del Teatre Tan bonics i tan bizarros. Tan bellos y tan bizarros. So awesome and so weird Walkin' the Dog Regne Unit, 1 min 55 s, 2016 Direcció: Tommy Robin Trumpet Man Hong Kong, 13 min 50 s, 2016 Direcció: Emily Wong Bullet Time Països Baixos, 5 min 30 s, 2016 Direcció: Frodo Kuipers

126

Ponent Roots Divendres 23 de febrer 00 h Cafè del Teatre Edu i Uri, són dos amants de la música negra: a les seves sessions tant pot sonar soul, funk, hip hop, com els ritmes més calents provinents del Carib com reggae, latin soul, salsa o cúmbia. Remata la jornada de l'Animac amb el teu calçat més còmode, la cosa va de ballar! Edu y Uri son dos amantes de la música negra: en sus sesiones puede sonar tanto soul, funk, hip hop, como los ritmos más calientes provenientes del Caribe como reggae, latin soul, salsa, o cumbia. Remata la jornada de Animac con tu calzado más cómodo: ¡la cosa va de bailar!

Edu and Uri are two black music lovers: in their sessions they play soul, funk, hip hop, as well as the hottest rhythms from the Caribbean like reggae, Latin soul, salsa, or cumbia. Top your day with your comfiest shoes: this is all about dancing!

CONNECTOME Dissabte 24 de febrer 22.30 h Cafè del Teatre Connectome són dues persones, Guillem Roma (veu i piano) i Josep Maria Baldomà (electrònica), i un univers en el qual caben ciència, mística, hipnosi i bellesa. Tot això rematat en directe amb un suggeridor joc de llums que amplifica encara més les seves evident qualitats. Connectome son dos personas, Guillem Roma (voz y piano) y Josep Maria Baldomà (electrónica), y un universo en el que caben ciencia, mística, hipnosis y belleza. Todo ello rematado en directo con un sugerente juego de luces que amplifica aún más sus evidente cualidades.

Connectome are two people, Guillem Roma (vocals and piano) and Josep Maria Baldomà (electronic music), and a universe in which science, mystique, hypnosis and beauty combine. All this is crowned by a live show with a beguiling lighting display that further amplifies their inherent qualities.

Índex per autors ÍNDICE POR AUTORES INDEX BY FILMMAKERS

Autors de les pel·lícules. Autores de las películas.

Filmmakers.

A

Aguilar, Giovanni (114) AltContent (119) Álvarez, Rocío (32, 101) Anthony, Giovanni (48) Aya Shiroi (64)

B

Back, Frédéric (5, 6, 82, 83, 84, 85) Badran, Samira (43) Baeza, Paloma (36) Bagnall, Louise (36) Barbas, Sara (27) Barras, Claude (87) Baygulova, Yulia (63) Baz, Joan (29) Behar, Ido (99) Benjamin, Joel (5, 6, 18) Blanchard, Charles (124) Boitsov, Eugène (110) Bollinger, Ross (109) Bonnin, Yann (74) Borbolla, Stevie (120) Bouillet, Laura (114) Braibant, Laurène (26) Budanova, Anna (5, 6, 9, 11, 29) Bush, Paul (41)

C

Caderas, Bianca (124) Canonne, Camille (114) Carpizo, Silvia (25) Catani, Roberto (87) Chan, Eden (47) Chen, Fenglin (42) Chen, Xi (105) Chernova, Elena (111) Chervet, Lea (51) Chi-pan, Fan (112) Chiviriga, Serghei (33) Cochetel, Lara (38) Coen, Hadas (98) Côgo, William (105) Collet, Quentin (74) Colomer, Raúl (110) Cornelius Films (119) Corral Paredes, Carolina (37) Cuvelier, Gilles (5, 6, 28)

D

Da Silva, Vanessa (109, 117) Dan Wong, Yan (33) Danna, Jeff (19) Danna, Mychael (19) Danset, Aude (32) De Gantès, Cécile (51)

de Haro, Salva (64) De Lafforest, Axel (37) Decaluwe, Els (48) Denise, Thibaut (48) DeRushie, Evan (111) Diaz, Georgina (117, 109) Dilworth, John R. (16) Dorsan-Rachet, Héloïse (74) Driessen, Paul (5, 6, 82, 83, 86) Dubois, Bastien (71) Ducker, Danny (120) Dumontier, Faustine (51) Durin, Rémi (108, 117) Dvořák, Tomáš (92)

E

Efrati, Anat (100) Egely, Katalin (107) Eriyat, Suresh (113) Esteban, Sara (111)

F

Fatouros, Aris (41) Fasfavor Desenhos Animados (24) Fedorenko, Eugene (86) Ferro, Juan (5, 6, 95) Fisker, Esben (71) Fisker, Rune (71) Fondse, Martin (71) Fong, Nicolas (28) Francis (43) Funk, Gerhard (75)

G

Galindo, Paulina (124) Gallese, Julian (124) Garcia Ulldemolins, Helena (106) Georget, Sylvain (71) Gerbaud, Simon (40) Ghisi, Daniele (41) Gibaud, Vincent (34) Gilboa, Moshe (97) Godet, Geoffrey (106) Gòdia, Arnau (52) Golubeva, Evgenia (112) Gomez Isaza, Andrés (26) González, Jorge (71) Gorczika, Michal (67) Gregl, Tomislav (108) Grillère, Pierre (30) GROC films (119) Grupa Smacznego (119) Guillon, Benjamin (48) Guindo, Martin (119) Gutgarts, Rachel (98)

127


Índex per autors

H

Habartová, Eliška (97) Hainaut, Frédéric (102) Hampa Studio (119) Harmandar, Çağıl (55) Hashiloni, Jonathan (50) Henne, William (74) Herpich, Tom (120) Herrero, Aitor (110) Hervo, Yohann (105) Hirsch, Alex (120) Hoedeman , Co (82, 83, 84) Hoft, Michael (114) Holmriis, Mette Ilene (71) Hooft, Albert 't (71) Huot, Raphaël (38)

I

Ichard, Marion (45) Ivanova, Ivelina (73)

J

Jaafar, Mirza (51) Jacques, Maëva (53) Jarrold, Christabel (55) Jaudoin, Christine (38) Jenkins, Patrick (106) Jevremovic, Vuk (42) Jørgensen, Marie (71)

K

Kamentsky, Gina (71) Kantor, Tal (98) Karhánková, Kateřina (112, 117) Kibus, Sergei (112, 117) King, Isaac (113, 117) Kjærulf-Hoop, Karsten (109) Kobiela, Dorota (5, 6, 21) Kraft, Patrick (71) Kranot, Michelle (30) Kranot, Uri (30) Kuipers, Frodo (124) Kuno, Yoko (106) Kuwahata, Ru (5, 6, 38) Kuzmenko, Mariya (110) Kwiatkowska-Naqvi, Anita (45)

L

Labbé, Boris (41) La Pirueta Films (119) Labaye, Mathieu (103) Labbé, Boris (41) Lacal, Arturo (109, 117) Lachauer, Jan (117, 115) Lambert, Félix (74)

128

Laudenbach, Sébastien (34) Laurent, Quentin (48) Le Quang, Catherine (114) Le, Triet (53, 124) Leaf, Caroline (82, 83, 84) Lee, Matthew (50) Leeuwerink, Jorn (49) Leiva Cock, Mauricio (26) Lesaffre, Nicolas (124) Letaïf, Hannah (103) Levi, Stav (99) Levy, Michal (71) Lillqvist, Katariina (79) Lindroth Von Bahr, Niki (35) Löbel, Robert (31, 109) Locket, Ben (58, 60, 62, 115) López Iglesias, Ricard (79) López, David (66) Lorenzo Hernández, Maria (35) Louis, Cédric (87) Lucic, Laura (65) Lundgren, Chintis (5, 6, 16) Luu, Isabella (124)

M

M. de la Riva, Zacarías (5, 6, 7, 22, 58, 60, 62, 89, 91) Mago Production (119) Malis, Jossie (33) Marharita, Tsikhanovich (66) Mars, Fokke (46) Matarasso, Yannay (100) McCracken, Craig (120) McIlwain, Alastair (64) Medinyà, Alba (109, 117) Meinema, Jan (27) Melikhova, Anastasia (113, 117) Ménager, Marc (80) Miklínová, Galina (5, 6, 116) Mini, Débora (53) Mirjam Kraav, Anne (27) Misato, Tomoki (124) Montañola, Martí (111) Morales, Axel (71) Mörtl, Max (109) Moth Studio (75, 117) Mounié, Florian (71) Muguruza, Fermín (5, 6, 95) Murata, Tomoyasu (18) Mussel, David (37)

N

Narayan, Sujay (73) Newland, Marv (87) Newlove, Rose (86) Nicolas, Laura (46) Nomes, Pauwel (46)

Nørgaard, Jeanette (71) Nove-Josserand, Marion (71) Novelli, Alessandro (36) Ntoussias, Antonis (41)

O

Objectif 3D (54) Ocker, Julia (107) Otani, Tarafu (72) Oz, Lee (97)

P

Page, Marcy (3, 4, 82, 83, 84, 85, 86, 87) Pagnon, Amadine (74) Pak Yee Lee, Äggie (54) Pakman, Shir (98) Pakula, Pat (120) Pärn, Priit (5, 6, 9, 12) Pärn, Olga (9, 12) Pasquet, Violaine (74) Pastor, Rodolfo (16) Pauly, Annalotta (73) Peekaboo Animation (119) Peise, Sandra (105) Peñalver, Pablo (119) Perez, Manuel (124) Petrov, Aleksandr (82, 83, 86) Peuffier, Aurore (112) Pilch, Jan (67) Plate, Catya (24) Poliektova, Olga (106) Pomares, Fernando (16) Poon, Jessica (109, 117) Porter, Max (5, 6, 38) Pougeoise, Christel (71)

Q

Quiles, Jaume (106)

R

Raffin, Pauline (114) Riba, Marc (29) Robert, Antoine (113) Robin, Tommy (124) Rodriguez, Mathias (71) Roger, Normand (3, 4, 5, 6, 7, 58, 60, 62, 82, 83, 86, 91) Romano, Emanuele (114)

S

Sáez, Juanjo (93, 119) Sailly, Manon (38) Saksida, Kolja (109) Sankur, Burcu (106) Sansone, Donato (34)

Santimov, Stas (65) Sapegin, Pjotr (87) Sarramia, Òscar (92) Sarfati, Charlotte (38) Savio, Gaspare (114) Schmitt, Maïté (114) Schuh, Jakob (115, 117) Sebestova, Ivana (63) Segaud, Romain (71) Seol, Yoojin (108, 117) Setola, Anton (71) Shojaei, Samaneh (52) Simó, Salvador (95) Smith, Dave (120) So, Hi-Jeong (54) Sokolov, Roman (25) Solanas, Anna (29) Sowa, Wiola (67) Spaans, Rune (33) Strauss, Teele (49) Studio Poink (106) Sukko, Ottomar (124) Sulak, Özlem (5, 6, 40) Svirsky, Sasha (66)

T

Tal, Yonatan (25) Tancill, James (71) Tang, Danski (52) Teisson, Fanny (38) Tejera Manchón, Paola (47) Templé, Maxime (51) Ternier, Frank (75) Thomas, Gayle (86) Thorhauge, Marie (71) To, Bin-Han (115, 117) Toroghi, Elham (112, 117) Torrecillas, Mario (26, 123) Tremblay, Frédérick (31) Twomey, Nora (5, 6, 19)

Vogman, Kobi (99) von Berg, Lukas (65) von Döhren, Lena (111, 117)

W

Wa Chan, Hau (108) Wada, Atsushi (5, 6, 8, 9, 13) Ward, Pendleton (120) Watanabe, Shiori (51) Wedekind, Tai (72) Welch, Craig (85) Wenlock, Ned (114, 117) Wenninger Paul (30) Woloshen, Steven (71) Wong, Emily (124) Wuji House, (119)

Y

Yal, Samuel (42) Yamamoto, Eiichi (68) Young, Susan (30) Yuasa, Masaaki (5, 6, 20)

Z

Zemp, Kerstin (124) Zhao, Jiani (114) Ziolkowska, Paulina (48)

U

Ugrekhelidze, Yana (47) Underwood, Scott (120) Uniko (36, 119) Unt, Riho (112, 117) Ushev, Theodore (5, 6, 9, 14)

V

Vandenabeele, Pieter (114) Vasquez, Juan (114) Vicario, Begoña (79) Vilim, Kilian (124) Villert, Martin (114) Vinc, Paco (71) Viura, Ferran (114) 129


U V R U RE I U V R U I E E E R V UR U I E E U E R V EU E RE R Catalunya Film Festivals Molt per veure Molt per viure

132

www.catalunyafilmfestivals.com

133


Europa Creativa MEDIA dona suport a la cultura i a la indústria

7

Distribuye: La Nau Llibres http://naullibres.com/ web@naullibres.com

LA AN IMA A ESC CIÓN ENA

Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya felicita l’Animac per aquesta nova edició plena de música i talent!

www.europacreativamedia.cat europacreativamedia@gencat.cat Twitter: @ECDMEDIACat Facebook: @EuropaCreativaMEDIACatalunya

Clase V. Tan grande como la vida. Clase V 200 d Rise Compacto Manual Entrada:

12.821,53 €

Cuota Final:

20.557,58 €**

TIN:

4,70 %

TAE:

5,86 %

299 €*

al mes en 36 cuotas

Consumo de combustible (l/100 km): ciudad: 7.7 - 6.3 / carretera: 5.6 - 5.0 / mixto: 6.1 - 5.7; emisiones de CO2 (combinado): 159 - 149 g/ km. Las cifras no se basan en las específicas emisiones o consumo de combustible de un solo vehículo, no formando parte de ninguna oferta y se ofrecen únicamente con fines comparativos entre diferentes modelos de vehículos. * Ejemplo de Financiación para un Clase V 200 d Rise Compacto Manual PVP 40.632,13 € (IVA, Impuesto de matriculación y transporte incluidos. Gastos de preentrega no incluidos.) con las facilidades del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A. -Avda. Bruselas 30- 28108 Madrid, válida para solicitudes aprobadas hasta el 31/03/2018 con contratos activados y vehículos matriculados hasta el 31/05/2018, teniendo el cliente un plazo de 14 días hábiles para ejercer su derecho de desistimiento. Permanencia mínima de la financiación de 24 meses. Importe a financiar 27.810,60 €. Por 299,00 € al mes en 36 cuotas y una cuota final de 20.557,58 €, entrada 12.821,53 €, TIN 4,70%, comisión de apertura 695,26 € (2,50%). TAE 5,86%. Importe total adeudado 32.016,84 €. Precio total a plazos 44.838,38 €. Ejemplo calculado para 25.000 kms/año. ** Existen 3 posibilidades para la última cuota: cambiar el vehículo, devolverlo (siempre que se cumplan las condiciones del contrato), ó adquirirlo pagando la última cuota.

MBAlternative

Centre col·laborador de la Universitat de Vic

Diploma en Animació 180 crèdits ECTS - 3 Anys (especialització 3er any) Màsters - 60 crèdits ECTS CG Animation / Stop - Motion / Dibuix Animat 2D C/ Girona 54, bxos. 08009, Barcelona - T: 93 246 26 15

ecib_escoladecinema

ecibescueladecine

@ecibbarcelona

www.ecib.tv - info@ecib.tv

134

135


ˆâĂ“Ă—ĂƒĂ—

Vine als tallers que hem pensat per a tu a l’espai Animacrea 2018

q ÄĄ

ANIMACIĂ“

D> P]ÄĄĹşS] Ĺş>(=Ĺş (E> ÄĄ ĹşÂˆĂ&#x;ÂĽÂźÂ?ĹľĂ?{Ă“{žą žôžÄ†

CREATIVE ARTS SCHOOL

LA TEVA ESCOLA INTERNACIONAL D’ANIMACIÓ

Cicle Formatiu de Grau Superior

ÄĄ (7`W]SĹş (E> ÄĄ ĹşS]Ĺľ S ( Ĺľ ÄĄ E=(

ĥ W `7]`Sźž ( (]ź7 ĥ `SWDWžk Sź>D

<ÂŞ<85 Çž=9.;28; .7

//ANIMACIĂ“ 2D-3D

I VIDEOJOCS

L’escola que trien els professionals &OUFOÎB #BSDFMPOB 5FM JOGP!FTDPMBKPTP DPN XXX FTDPMBKPTP DPN

4Ă“HVFOPT FO

paugargallo.cat

lidembarcelona.com

facebook.com/lidembcn

TREBALLA DEL QUE SEMPRE HAS SOMIAT CFGS ANIMACIONS 3D, JOCS I ENTORNS INTERACTIUS T. 973 72 78 78

info@ilerna.com / www.ilerna.com

Passeig de Ronda 152 - 154 ¡ 25006 Lleida / Passatge Pompeu, 8 ¡ 25006 Lleida / Avinguda Barcelona, 13 ¡ 25001 Lleida

Batxillerat d’Arts _ Arts PlĂ stiques, Imatge i Disseny _ Arts Escèniques, MĂşsica i Dansa

Cicles Formatius Grau MitjĂ _ Assistent Producte GrĂ fic Interactiu

Cicles Formatius Grau Superior _ Escultura aplicada a l’Espectacle _ Projectes i Direcció d’Obres de Decoració _ Grà fica Interactiva _ Cerà mica Artística

_ Disseny d’Interiors _ Disseny Grà fic easdondara.com 973 310 486

136

137


ORGANITZA

PARTICIPA

PATROCINA

138

MITJÀ OFICIAL

MITJANS COL·LABORADORS

AMB EL SUPORT DE



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.