sentir-se a dir que si no volia pols de sal que no anés a la xunga, va baixar a la maternal de l'Altis, per allò de si el part, quan és l'hora, no trenca la xicra com cal. »Quan mare i criatura van tornar a la colònia, ja era la setmana del bateig. I tots els miners van passar per casa seva a fer-li festes i dir-li xeres. “¿A veure aquesta Minyoneta de les Figuretones de Sal?” Perquè el nadó havia estat una nena i ella, la Minyona, abaixava els ulls cap al bressol i, acaronantla, només deia: “¿Ara dorm, oi que sí, xivitona meva? Com s'ha fet, eh!”, exclamaven els miners. “El que pot arribar a aconseguir la sal”, afegien els qui l'explotació els havia fet la vida feliç. L'Adelaida vinga dir que quan la nena havia sortit ja feia goig. “Quatre quilets, feia, com una xíndria!” I es palpava el ventre com si encara se la sentís a dins. »Tots els miners li van portar algun detall perquè, ja se sap, el pobre avi, el veterà Vescomte del Castell, ja s'havia fet a la idea. I que la Minyona no hagués volgut descobrir el pare de la criatura per fer-lo casar allà mateix, no hi feia res. A fi de comptes, van acordar els miners, també li farà de mare sense saber qui és el xiquet. »Però només el controlador encarregat de la garita es va adonar on era posat el nadó, quan va arribar de visita a ca la Minyona de les Figuretes. “Xibequeta, xibequeta”, li feia. I vinga acotxar-la i tapar-la dins del cistellet, el mateix que passejava l'Adelaida quan, amb les figuretes, anava camí de les mines per esperar el seu pare. I el controlador, que la resseguia amb la mirada des de dalt la garita, tenia des d'aleshores, clavat a l'ull, aquell cistellet de vímet que ara feia de bressol. »En un moment de descuit de la mare feliç, quan el controlador es va ajupir damunt del cistellet per fer una carantoina a la menuda, ella li va respondre fluixet, amb un esgarip de llàstima: “mèèèu, mèèèu!” L'encarregat de la garita va comprovar, a més, que la petita de l'Adelaida era bòrnia. I semblava una figureta de sal. »Deien que el Vescomte del Castell, ara avi, no va assenyalar mai amb el dit l'únic miner de la colònia que era borni, i que havia estat nomenat pel baró de Coubertin com a titular del càrrec vitalici de la garita. Deien també que un tro fort de trabucaire un dia havia encertat de ple, en un dels senyals de canvi de torn dels piquets dels miners, el gatet blanc de les mines.
26