amb les trabucades, es va mantenir com a senyal de sortida dels campionats que entretenien els miners —amb les perxes a punt ben clavades a la sal—, en autèntiques demostracions de proves combinades i d'eslàloms, tant de categoria gegant com especial. Els més aventurers amplien el seu camp d'acció i protagonitzen algunes travesses importants de colls de muntanya, com el de la Maladeta, fora ja dels seus dominis de salabror. Diuen, fins i tot, si els més previsors, amb l'imminent tancament de les mines, es perden collades enllà i s'estableixen en paratges de neu natural, disposats a ser els pioners a l'hora de fer la primera pela en la reconversió dels plans que només havien servit fins a la seva arribada com a pastura dels ramats. El miner Csi el Xato, capdavanter honorari, doncs, dels trabucaires de l'Altis, fa guàrdia ara al llindar de la seva humil caseta blanca, recordant l'època daurada de les mines. El baró de Coubertin va baixar un dia, quan les mines ja eren només un reducte sentimental de les possessions de Zeus, i li va dir que els trabucaires i les mines de sal havien de passar a la història amb el testimoni d'un museu. Csi el Xato, reconvertit en trabucaire amb categoria de tècnic del cos de burots de l'Olimp, ara ja no recorda els anys que feia que s'havia inaugurat el Museu de la Sal. Des de les finestres d'una de les illes de cases de la colònia de miner, amb els porticons verds entreoberts, es veu a fora un dels pendents de la muntanya de sal que banya les dependències del museu amb reflexos de lapislàtzuli, en una mena de memòria del temps permanent. Els turistes d'autocar —àvids sempre d'exotismes de viatge d'agència—, arriben a la colònia Salipota, on hi ha el museu, amb l'advertència que el trabucaire Csi és home de poques bromes. Els guies oficials, autoritzats pel departament de l'INI que depèn de Coubertin, expliquen la vida plena de sacrifici i penalitats que havien dut els miners com ell. «No veurem una escenografia abandonada per uns estudis cinematogràfics de Hollywood —diuen—, sinó una realitat humana. Csi, el Xato, n'és una mostra vivent». I refan la història del seu ull. Expliquen l'origen dels trabucaires. I alleugereixen el recorregut fins a les pistes d'esquí salades contant acudits sobre els miners i la vida a les colònies.
22