Coubertin és contundent. I fa enviar un falciot amb la lletra de l'himne de l'handbol enganxat a la cua com a senyal d'avís definitiu per a Karl Schelenz. L'inventor no se n'havia adonat, però el linier Eta sí que havia reconegut, entre els professorat d'educació física que recollia els bombins, el secretari de la trobada profutbol a Londres del Freemason's Tavern, i el president de la primera Football Association. Els dos veterans llueixen l'emblema del Battersca Park londinenc on els equips de Sheffield i Londres van celebrar el primer partit de futbol amb reglament propi. El falciot —un exemplar petit de plomatge negre brillant amb franges pàl·lides— arriba a tota velocitat a la Vila Olímpica. Porta el bec encara ple de saliva enganxosa del material agafat al vol per fer bivac si li cal. De l'Olimp a l'Altis ha fet el recorregut a més de 200 km per hora! Karl Schelenz desfà el papir de Coubertin amb els nervis entre els dits. Intenta entonar els primer compassos. Llegeix de pressa els versos canviats: «Línia de banda / línia de meta / àrea de meta / àrea de penal / fora i córner / només peus / peus, peus, peus!» «Són uns aficionats!», renega Schelenz, encarant-se al linier Eta. I, ple de còlera, amb un xut directe, malgrat ser l'inventor de l'handbol, envia la gramola a pastar fang. Tocant a migdia, es presenten només alguns dels voluntaris que havien sortit a la recerca dels bombins encara extraviats. Fan cara de cansats i presenten els informes de l'operació. Resultat negatiu. No han pogut localitzar cap dels barrets forts. El linier els posa al corrent de la situació. Schelenz és en un racó, aguantant-se la barbeta, mentre fa cara de rumiar-ne alguna. Els voluntaris, ignorants del que havia succeït en la seva absència i de la nova voluntat de Coubertin, intenten dir que tornaran a sortir per trobar-ne algun i per tornar amb el bombí. Però el linier Eta els diu que Schelenz no està per brocs. Els desfà un planol del terreny de joc. «¿Heu buscat per dins d'aquest rectangle de 120 x 90 metres?» Els voluntaris, tremolosos, desganats, els bigotis plens de mocs, s'agenollen davant del croquis i admeten que no hi havien caigut. «Aneu a les casetes», diu el linier. «Vestiu-vos com jo.» «¿Com si fóssim falciots negres?», criden tots alhora. «Sí, com a falciots», remarca sense ofendre's. «¿I els bombins?», pregunten. «No fan cap falta perquè tenim paneres senceres plenes d'esfèriques.»
153