això que fan aquí només és... només és per... per prendre mides i saber fins on arriben els boscos de la Saloquia. L'amo intentava fer bona cara amb un somriure fals mentre els ho deia per convence'ls del que havien sentit vés a saber com i on. Però la Neus no estava disposada a mossegar-se la llengua i li continuava preguntant amb un to com si no se'l cregués: —¿Vol dir...? —¿Com que si vull dir...? Esclar que vull dir... i ho dic! —va respondre l'amo, perdent la paciència. —Doncs nosaltres hem sentit molt clar que parlaven de fer-ho aquí, a la Saloquia, tot això. I tenim molt bona orella, els de Mestral! —es va arriscar aquesta vegada. —Molt bé, marrecs, molt bé —va afluixar l'amo—. Vosaltres dieu que heu sentit això i veniu a parlar amb mi i jo us dic que sóc el senyor de la Saloquia i que a les meves terres hi faig el que vull i que vosaltres allò millor que podeu fer i ben de pressa és que us n'aneu a jugar i a escampar la boira per aquests mons de Déu, si no voleu que us faci córrer ara mateix! —¿Com vol que juguem si vostè ens tallarà el pas? —va cridar un. I de seguida el van seguir els altres: —I ens tancarà els boscos! —I ens tallarà els pins! —I no ens hi deixarà ni una alzina! —I ens desfarà tots els amagatalls! —I ens farà fugir tots els esquirols! —Sí, i els ratolins de camp, que també n'hi ha! —I ens volaran tots els ocells! —I en fugiran els porcs senglars, i les guineus, i els gats mesquers! —I no hi trobarem rastre de res, al bosc! —I ens encimentarà els camins i no hi podrem córrer amb les bicicletes com fins ara! 40
A l'ombra de la Saloquia
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.