Recull de dotze narracions els protagonistes de les quals expliquen cadascú la seva història aprofitant la febre de les freqüències radiofòniques de la FM i els programes de nit en converses telefòniques. Amb aquesta excusa, els relats fan un recorregut, a vegades amb referències històriques i a vegades psicològiques que, pel fet de ser en primera persona, reforcen la singularitat de cada argument que es mou entre la ironia, l'absurd i el realisme màgic. L'obra, publicada per primera vegada el 1986, escrita tres anys abans, ha estat definida així, per la professora i doctora en filologia catalana, Montserrat Palau (La narrativa al Camp de Tarragona 1979-1985): «Els escenaris, arguments i fins i tot el llenguatge narratiu de l'autor estan més acostats a l'estètica dels anys vuitanta que no pas a la de la dècada anterior. L'autor, per la data de naixement, estaria dins un conjunt global d'escriptors que poden ser anomenats dels «setanta», però en la majoria de les seves obres presenta una tendència
