El que sí que ja podia tenir per ben cert és que elles no coneixien un borrall de la circulació de la ciutat, cosa que tampoc m'havia d'estranyar del tot, perquè Pau Claris amunt, quan ja s'hi veia molt més que abans, em vaig adonar que era l'ostatge de dues xiquetes que no devien sobrepassar ni els quinze anys! De dues nenes que havien decidit fer malbé, a saber amb quins propòsits!, la solitud que em prometia per a aquells cap de setmana. A les envistes de l'autopista vam convenir que érem tres bons amics que anàvem d'excursió cap al sud. —¿D'acord, maco? —va fer la del punxó. Vaig assentir, és clar. I vam creuar el primer control d'entrada, sense l'enuig de sentir-me burxinat i encanonat, com tres amics de debò que van al rovelló abans d'hora, però sense treure'm del damunt aquells quatre ulls escrutadors, oberts i vius com el millor parlador de l'univers.
36