La primera foto

pobles mediterranis, no es feia en cap altre lloc més del món.

Un dia, el pare i la mare es van discutir. No sé per què. Potser perquè el pare havia d'anar a fer un reportatge molt lluny i la mare tenia molta feina a l'agència de la caixa d'estalvis. I em sembla que jo havia d'anar a una acampada de l'escola l'endemà mateix, i la Dèlia plorava perquè tenia gana i son.

Suposo que s'havia ajuntat tot i més valia que ens poséssim taps a les orelles i engeguéssim un vídeojoc i les veiéssim venir.

El pare va dir que aleshores que estava vestit, agafava la porta i fotia el camp. Esclar, això dit així no s'entén. Però si es diu enmig d'una discussió i cridant fa el seu efecte: —Ara que estic vestit, agafo la porta i foto el camp!

I la mare li va respondre en el mateix to, que la porta era dels dos, i que ella tenia les claus. Tampoc no s'entén si no es diu cridant: —La porta és dels dos i la clau la tinc jo!

No sé d'on havien tret aquella mena de joc de paraules que no treien cap a res i que no tenien sentit. ¿Com es podia agafar una porta per anar segons on? ¿I com es podia dir que tenies tu la 68