Molt de temps després, sabria que aquelles paraules que havia pronunciat la Vella Ifa només eren unes vulgars instruccions en llengua haussa per prevenir la infecció de la malària que la dona nigeriana se sabia de memòria des que va haver de curar el seu segon fill. Una mena d'oració com el Parenostre de l'airada, o el de les angines, que la mare també feia a l'avi Manuel quan en tenia, a la casa del carreró. Nostre Senyor i Sant Pere anaven per un camí, i van trobar Sant Martí. Martí, Martí, ¿què fas aquí? ¿Què faig aquí? Bolines, posant-hi oli d'olives! Les untes amb oli del llum i les angines et quedaran pansides. A vegades, la mare feia el remei de l'airada. Buscava una ampolleta d'oli. Hi tirava un raig d'aiguardent i preparava, tallant-ho ben menut, flors de camamilla i un parell de grans d'all. Ho deixava reposar nou dies i ho remenava, cada vegada que ho havia d'untar a les cames de l'avi, quan, al final que s'estava damunt de l'estufa de llenya, tenia molt de dolor als genolls. Cinc dies després de la sessió que va fer amb mi, la Vella Ifa va aparèixer morta a la màrfega del pis de sota de casa.
194