Precisament
les primeres imatges d'Europa que conservo a la memòria són sota d'un avellaner. La Maria del Camí, que encara em feia de "noia de guarderia", em portava a la finca que el seu pare havia conservat al costat de la petroquímica. Per entre les amples fulles de l'arbre, sempre hi havia un cel blavíssim. I jo no hi vaig veure mai els fums de les fàbriques, potser perquè aleshores no sabia distingir entre els núvols de fum i els núvols de pluja. Un dia, Maria del Camí —la meva futura segona mare era encara molt jove quan es va fer càrrec meu— estava ajudant el pare a replegar les avellanes dels meus tres anys. Mentre s'entretenia a fer—me les trenes petitíssimes del meu cabell de rissos de cargolí, li va parlar de mi al pare. —He preguntat a la filla d'un dels encarregats francesos del parc d'atraccions què volia dir Fleur de Noisette. ¿Saps que la teva filla, Andongo, es diu Flor d'Avellana? —va dir Maria del Camí mirant-me amb uns ulls plens d'il·lusió.
104