El pare va dir que d'acord. Però va pensar, finalment, que la collita de l'avellana era encara més complicada que la del cacauet. I que sempre hi ha un pitjor, a la vida. —No et creguis, Andongo! Més valdria que haguéssim plantat cacauets, també aquí! —el va tallar Manuel com si li llegís el pensament—. Esclar que, si no les vols vendre, les estens allà al maset i que s'eixuguin. I ja les vendràs quan et doni la gana. O les deixaràs fer velles abans de poder-les vendre. ¿Veus, els cacacuets?, els torres, els peles i avall! L'avellana, fins i tot per torrar es fa pregar. I no et dic res si vols torrar trenta o quaranta sacs d'avellanes, Andongo!
103