1 L'APOSTA DEL TUTI
L'APOSTA estava feta. I a la penya del taxi, una aposta era com un ritual inexcusable en un temple sagrat. Els altres es van fer amb els quatre reis. I el tuti d'aquella tarda era un tuti dat i beneït. —Merda! Ja he dit que avui no era un dia per jugar! —No et facis mala sang, Quimi, que encara t'ho passaràs bé amb la penyora de l'aposta —va bromejar la mitja dotzena de taxistes que havia fet taula. ¿Per què s'havia hagut de deixar entabanar? ¿No en tenia prou amb una xafogosa tarda d'agost? ¿Amb la ciutat buida com un desert? ¿Després d'un dia maleït amb tres o quatre serveis i encara curts? ¿I la vigília d'anarse'n de vacances cap a la caseta d'estiueig on l'esperaven la Maribet i les dues criatures des de feia dies? —Demà ho volem llegir, eh, Quimi —van afegir els guanyadors de la partida.
11