lloc habitual de residència. Desconeixien que vivia amb Rut Curto perquè els pares de John no s'havien casat mai. La policia va demanar disculpes a John per les molèsties que li havien causat en haver citat a declarar un pobre home vell mort. John els ho va agrair. Des d'aleshores va saber quin seria el seu primer guió de llargmetratge. ¿El pare de John havia passat el pas del tren metropolità de Nova York sense mirar, com havien dit els testimonis de Nova York, o feia equilibris sobre el rail com ell feia aleshores quan havia sortit a prendre l'aire a l'andana de l'estació de rodatge de Castell de Nines? —John! ¿On ets, John? ¿Ets tu aquesta ombra que fa equilibris? L'Elisabeth va saltar a les vies mortes i es va enganxar el peu. Va caure als braços de l'ombra. —Merda, John! M'has espantat! —va cridar. La nit era fresca. Només eren a entrants de l'hivern, però la humitat ja s'havia impregnat tendrament sobre els rails de la via. Al fons, el túnel semblava una gola de llop. John i Elisabeth van fer l'equilibri plegats. Dins l'edifici de l'estació se sentia parlar. Després es van anar apagant alguns dels focus de llum. La bateria del camió de rodatge va rebaixar la potència i va alentir la seva marxa. Es va fer la calma. Com si la febre del rodatge hagués anat cedint a poc a poc. Com si John l'hagués escampada pels rails de la via a polsims. A poc a poc, en la foscor, els ulls de John i Elisabeth es van trobar. El paisatge de l'antiga baronia se'ls començava a definir com si estiguessin en un laboratori fotogràfic antic amb els papers de revelat a la cubeta. A poca distància, es distingien els edificis fantasma d'un vell barri dormitori que havia acabat abandonat i ocupat pels indigents. Més allunyades, es veien les construccions més pròximes a la platja. Un vell parc d'atraccions habilitat com a camp de proves de l'exèrcit de la conurbació. Alguns antics hotels d'apartaments que havien acabat sent motels de pas del trànsit del nus de l'autopista. Un antic sanatori psiquiàtric convertit en local d'assistència als immigrants que entraven per la costa. Els esquelets de les xemeneies i les sitges d'un polígon petroquímic a mig funcionament. El vell pantalà en desús de la refineria petrolífera endinsant-se fantasmagòricament dins la mar. I les pistes del vell aeroport Meridional de la conurbació on John i Elisabeth, amb tot
33