(Estudi 4 - Línia 7) Oswald Puig-Arnau i Rodengoles de Sabré... Preferiria que no sortís el meu nom. Qüestions de modèstia. Ah!... ¿En directe...? Ehem...! Bells i cars amics, us parla Oswald PuigArnau i Rodengoles de Sabré, el president de l'Associació d'Expresidents de Jurats de Premis Literaris. Com entendreu fàcilment, no disposo de gaire temps per sortir per antena ni tampoc és usual que se'm trobi amb el receptor a l'orella. Ha estat una qüestió excepcional la que ha fet que coincidís amb la transmissió i que m'arribés el clam de l'estudiós insigne demanant dades del malaguanyat i mai prou ben lloat col·lega n'Abelard Vallmarí. Ai, Abelard, Abelard, com et plorem! Fa pocs dies, tots els ex, reunits, parlàvem de tirar endavant la teva idea del bust al capdavall de la rambla. Però no sé si ens en sortirem. La vida s'ha encarit tant... Però res d'això, per molt que fem, Abelard, aconseguirà recuperar la teva obra inèdita, la que encara portaves dins, la que vas deixar que s'arraconés per sempre en la teva memòria esgarriada. Quants així i pocs com tu, Abelard Vallmarí! Rellegeixo tremolant les teves infatigables peticions de millora de valoració defensades a tort i a dret més d'una vegada. ¿Per què ens vas deixar tan d'hora, murri? Estàvem segurs que estaves a punt d'assolir la glòria merescuda, Vallmarí! Si encara estiguessis entre el món dels vius et diria, ple de confiança: no t'aturis, escriu i fructifica...! Ara només ens resta el rastre del teu record. Però som una cultura carregada de justícia... i te la farem. Ja ho saps, Abelard, i que m'escoltin també tots els bells i cars amics: consummatum est / in articulo mortis / sic transit gloria mundi / vox populi vox Dei. Records, records i records... Que les teves paraules formals tanquin el meu modest parlament...
127